Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.
Exhibició avui de musculatura dels i les professionals de l'educació pública. Molt bona tarda a tots i totes. Benvinguts al Crònica. Aquest dimecres han dit prou. Han celebrat una jornada bavaga en la qual han aprofitat i potser per primer cop de manera unitària per denunciar tant la feblesa del sistema com el sentit d'aquesta comunitat. Des de Vilassar Ràdio volem entendre les causes que els han portat a la situació d'avui. Hem pentinat el Maresma
la nostra comarca, per escoltar les veus de la Cristina, la Laia i el Vicenç, que des de les seves respectives trinxeres, des de les seves respectives aules, ens traslladen al sentit dels i les mestres, que reclamen, doncs, bàsicament, més recursos humans i menys ràdios per poder construir bé la societat del demà. Ens escoltes des del 98.1 de l'AFMA. Som dimecres 11 de febrer. Arrenquem-ho, això.
I seguim a les aules des de Vilassar Ràdio. Ja ens vam interessar fa uns mesos pel nou projecte educatiu 100% BRIT, que obrirà portes aquest setembre a Cabrera de Mar, al costat de casa nostra, i ara ho volem perfilar. Estem parlant del flamant campus de la British School of Barcelona, una proposta escolar internacional que s'instal·la al Maresma amb la voluntat innovadora i sostenible i amb un projecte educatiu sòlid i de qualitat. Prendrem el té ara mateix amb l'Anna Ortiz, responsable d'admissions.
Doncs això, exhibició avui de musculatura dels i les professionals de l'educació pública. Aquest dimecres han dit prou, han celebrat una jornada de vaga en la qual han aprofitat i potser per primer cop de manera unitària per denunciar tant la feblesa del sistema com el sentit d'aquesta comunitat.
Des de Vilassar Ràdio volem entendre les causes que els han portat a la situació d'avui. Per tant, hem pentinat el Maresma per escoltar les veus de la Cristina, la Laia i en Vicenç, que des de les seves respectives trinxeres, des de les seves respectives aules, ens traslladen els sentítols i les mestres, que reclamen, doncs, bàsicament, més recursos humans i menys ràtios per poder construir bé, diuen la societat del demà.
La crisi i la Laia coincideixen en la necessitat imperiosa d'ampliar pantilles i baixar ràtios per poder donar cobertura a totes les realitats subbrallen que implica l'escola del segle XXI. En primer lloc, baixar les ràtios i ampliar-les.
Ara mateix ens trobem amb grups de 25 o més alumnats, ens trobem amb criatures amb discapacitat intel·lectual, amb trastorns d'aprenentatge, de conducta, altes capacitats, etc. I necessitem ampliar les plantilles perquè un sol docent no pot abarcar ni personalitzar ni arribar a tots els infants.
per fer el que un dia se'ns va dir el decret d'inclusió que no s'ha portat a terme per fer-ho possible de manera real i que beneficia tot l'alumnat. Els mestres i les mestres no ens podem fer càrrec de totes aquestes funcions i aquestes persones són claus al dia a dia a l'escola. Estan retallant aquestes hores també i l'escola ho està notant. Reclaman noves lleis educatives, potser realistes.
sobre què i com ensenyar de forma consensuada amb el personal educatiu, no des del despatx, sense haver estat mai en una aula, sense haver estat mai a l'escola, doncs conèixer-ho de ben a prop. I, esclar, la butxaca també ha estat present en el llistat de pancartes que hem vist avui a Catalunya. Diuen la Cris i la Laia és una de les comunitats amb el nivell de vida més alt de l'estat i, en canvi, professors i professores són a la cua de les retribucions.
Recuperar el poder adquisitiu que vam perdre el 2010, el 25%, equilibrar-nos amb el coix de vida de Catalunya. Ara mateix som de les comunitats autònomes més cares i, per altra banda, ens trobem a la cua. Som els mestres més mal pagats de tot l'Estat.
Demanem ara a la Cristina i a la Laia per allò de baixar la terra a les reclamacions de la comunitat que ens facin un retrat del seu dia a dia. Necessitarien 25 braços i 25 cervells, diuen. A més, cada cop el departament els demana més i més burocràcia i això s'obratllen. Repercuteix en la qualitat que destinen a l'alumnat i també a efecte de retruc. La salut mental de professors i professores.
A banda de les hores que estem de tensió directa amb l'alumnat, tenim hores de treball pedagògic, però que moltes vegades no les podem fer servir realment per repensar la pràctica docent, per elaborar materials, per ajustar materials a la diversitat dels alumnes, perquè tenim molta burocràcia pedagògica des del departament i fa la nostra feina molt feixuga. I cada dia ens donen més tasques, més responsabilitats,
I això fa disminuir el temps de qualitat que tenim amb el nostre alumnat. Obrim les portes a les 9 del matí i ens haurien de sortir 25 braços, 25 serveis i 25 ànimes per poder atendre tot l'alumnat que tenim amb la diversitat que té. I al final això són moltes hores, és un treball físic, és un treball cognitiu, és un treball emocional, hem d'estar disponibles emocionalment i el personal docent cada vegada està més cremat. La salut mental dels docents està tocada.
I al final el que venim a dir és que és una gran veritat que el sistema educatiu es sosté per la vocació dels mestres, perquè posem moltes hores extres a casa nostra, moltes, inclús diners i materials, i el sistema educatiu públic no es pot sostenir amb la vocació dels mestres. En aquest sentit, en Vicenç ho compra, ho recull i ho amplia. Molts sentiments negatius tenen els i les mestres producte del dia a dia al qual s'han d'enfrontar.
Una de les variables del malestar docent és aquest conjunt de sentiments negatius sumats que tenen aspectes psicològics i emocionals, de frustració i desmotivació per la dificultat de poder tirar endavant una classe.
Tantes dificultats que ens trobem, amb tantes cosetes que ens podríem trobar en el dia a dia d'una classe, fa que ens anem desgastant i ens anem estressant d'una manera contínua i fins a arribar a un col·lectiu amb moltes baixes laborals. I seguim treballant i seguim intentant donar la màxima qualitat des de la nostra formació...
i des de la nostra voluntat perquè creiem en una escola pública de qualitat. Però estem arribant a uns límits on la vulneració de les nostres condicions laborals fan que ja no puguem fer més que sortir al carrer. Recomparem la Cristina i la Laia que celebren que els i les professionals de l'educació pública avui vagin a l'hora.
Estem molt, molt cremats. Els canvis de legislatius, cada dos per tres, que ens canvien el currículum pedagògic, quan els infants al final necessiten aprendre el que necessiten aprendre i no depèn dels polítics que hi hagi al capdavant. Si això li sumes com s'està complicant la gestió de vivenda, la gestió del dia a dia, l'economia familiar, arriba un punt on ja no podem sostenir més.
Per la seva banda, en Vicenç ens parla directament de precarietat laboral davant d'un departament d'ensenyament que tilla de bloquejat. Aquesta vegada anem tots a una.
Però també cal dir que ens ho ha facilitat un departament d'ensenyament que s'ha bloquejat absolutament i que no ha tingut ni l'esme de manifestar-se. Han faltat en alguna mesa de negociació, s'han assegut sense propostes i han volgut dilatar les meses sectorials fins a juny sense tocar una de les peces cap d'alt, que és el salari. La precarització laboral que vivim des del 2008 i el trencament de la clàusula salarial. I això ens ha portat
hi hagi un complement específic que hem de cobrar des de Catalunya que s'hagi reduït i s'hagi quedat com el més baix de tots els grups de funcionariat i que, per tant, estem aquí per reclamar-lo com una de les primeres mesures. A part d'això, podem donar classes...
amb una mínima qualitat i atenció al que s'anomena una escola inclusiva amb ràtios que a vegades superen els 30 alumnes a secundària i on a dia d'avui hem d'atendre moltes necessitats educatives especials que són fruits de la societat que tenim i no tenim les eines ni les persones necessàries per poder-les atendre. Quan parlem d'eines, parlem de recursos,
personal docent, que no hi són a les borses, que falten per cobrir moltes places, que no ens arriben i tot això ha arribat a una situació ingovernable per part dels docents que sortim massivament a canviar el concepte d'indefensió a presa, el concepte lluita compromesa. És el nostre moment. En aquest sentit apunten que la comunitat educativa s'escarrassa per traslladar a la tercera pota de tot plegat, és a dir, pares, mares, famílies, la realitat que denuncien.
compartir els nostres motius de vaga amb les famílies que creiem que potser no en són tan coneixedores. Estem cansats que es prenguin mesures que semblen ser una llança cap a les famílies, no com l'adaventar l'inici del curs escolar per ajudar la conciliació, però sense tenir en compte que el professorat s'incorpora a 1 de setembre i que és
És impossible que 8 de setembre tinguem les aules netes, les aules col·locades, quan has agafat un nou grup, potser aquell curs, o t'has incorporat a un centre nou, i ha sortit a còpia de moltes, i moltes, i moltes hores extras que el professorat ha fet voluntàriament.
Afegir que de vegades dona la sensació que només ens queixem per aquesta part salarial que des de 2010 tenim congelada i no sabem si les famílies realment són coneixedores que hi ha un complement salarial inexistent. Quan nosaltres exercim, per exemple, diversos càrrecs,
som tutors i som especialistes, o a més a més tenim una coordinació, només cobrem un, el més alt. Hi ha càrrecs que ni tan sols tenen complement. Quan anem de colònies 24 hores o d'excursió, que inclouen migdies, que inclou dormir fora, etc., nosaltres no cobrem res extra. Per tant, el missatge és aquest, vocació no significa precarietat. Esperem que les famílies estiguin del nostre costat i que anem tots a una.
Per a Vicenç, afortunadament, moltes associacions de famílies ja s'estan posicionant al costat de la comunitat educativa i de les seves reclamacions, malgrat tot. Lamenta que hagin de desenvolupar a les aules moltes més funcions, al marge de la d'ensenyar. Veiem fermament que no només ensenyem, sinó que ens toca, en els moments actuals en els que estem, educar, intentar posar límits i a vegades fer un multitasking
de batlladors, una mica, a vegades potser de detectius, de coach, per coses que no tenim realment una formació adequada. Tant és així...
que ho hem de fer perquè no tenim una altra opció per intentar que les coses es vagin equilibrant en el dia a dia. Per tant, jo demano aquesta sensibilització per a nosaltres, que estem intentant tirar endavant tot això i fent tasques que no són per les que ens hem format, però que igualment les estem tirant endavant per poder reequilibrar una mica aquest sistema educatiu netament amb moltes mancances.
Els preguntem si se senten com al servei de Rodalies. Ens expliquem. Un caos, una punta d'Elisaber que s'ha fet visible en els darrers dies, però que continua amb un substrat, amb una gran bossa de porqueria que encara no ha vist la llum. Elles, diuen a les 9 del matí, són a punt per rebre nens i nenes, això sí, amb un somriure a la boca.
Som un servei que sí o sí obrim barraca cada matí amb un somriure, sense que es vegi l'estat de les vies internament. I sí, a vegades hi ha sotracs, clar. I al final estem jugant amb vides de persones que són nens i nenes, que són menors, però és que a més a més estem jugant, creiem, amb el futur d'un país, perquè l'educació no és res més que això. I també reclamem que la inversió pública vagi aquí.
Davant de tot el panorama que ens detallen, volem saber si, en cas de tornar a començar, es tornarien a dedicar al que es dediquen. La Cris i la Laia no ho dubten, allò de la vocació.
Sí, probablement tornaríem a escollir la mateixa carrera perquè al final hi ha aquesta part vocacional d'acompanyament, de creixement, d'estar al costat d'aquestes petites personetes que viuran els anys més importants de la seva vida i tu estaràs allà al cantó. Què passa que hi ha aquesta part que et sents en molts moments vulnerable, que al final si tens la sort de tenir companys i companyes que formen el teu claustre i que vas a la una, doncs
cada dia intentes tirar endavant, però no se'ns deixa de posar pedres al camí. Tot i així ja estem, ja estem, perquè hi creiem, perquè confiem, perquè ens agrada. De la meva banda, repetiria la meva professió amb els ulls tancats, la recomanaria moltíssim, perquè al final, com a professió,
és preciós, és meravellós. El problema és quan l'educació està en mans dels polítics o quan el conseller d'Ensenyament o d'Educació no té res a veure amb el món de l'educació i la pedagogia. Aquí és quan les coses no van bé, quan es fa una visió mercantilista o polititzada de l'educació.
i al final el que necessitem és que hi hagi un consens nacional estable sobre educació, com són els infants, com aprenen, què necessiten, i que això no canviï si hi ha un canvi de govern. Moltes vegades, a més, han d'escoltar allò tan manit dels tres mesos de vacances per aquests casos. En Vicenç té la resposta a punt.
Doncs jo tinc una frase preparada per tres mesos de vacances. No va de vacances, sinó que va de mancances. I mancances ho posarien majúscules i vacances ho posarien minúscules. Per tant, clarament, no va de vacances, sinó que va de mancances. I al departament, què hi diu? La Cristina i la Laia se senten protagonistes d'un partit de tenis.
no sabem com respondre ara mateix, la veritat. Sentim que sovint és un partit de tenis. Entri el govern que entri, ara anem cap a un currículum, ara anem cap a un altre, tornem a canviar el currículum. Ara mateix la nostra consellera d'Educació cobra més que els ministres de Madrid. I per contra, tots els mestres d'aquesta comunitat autònoma estem com estem. Esperem que obrin els ulls i que s'adonin que estan jugant amb el futur del país. Al final, aquestes criatures són el futur.
Anuncien que les mobilitzacions seguiran fins que el departament asseguren no mogui fitxa.
Des de Vilassar Ravió ja ens vam interessar fa uns mesos pel nou projecte educatiu 100% BRIT, que obrirà portes aquest setembre a Cabrera de Mar, és a dir, al costat de casa nostra. I ara ho volem perfilar. Estem parlant del flamant campus de la British School of Barcelona, una proposta escolar internacional que s'instal·la al Maresme amb la voluntat innovadora i sostenible i amb un projecte educatiu sòlid i de qualitat. Prendrem el te ara mateix.
Amb l'Anna Ortiz, responsable d'admissions al curs vinent, el Maresma tindrà una nova oferta formativa de la mà de la British School of Barcelona. Una opció que fins ara no existia a la nostra comarca. Se sustenten amb una trajectòria plenament consolidada des de 1958 i que ha aixecat molt interès. Estan molt contents i ens ho explica Ortiz.
que fa ja 65 anys, més de 65 anys de fet, que estem compartint aquesta experiència britànica d'educació. Vam començar a Castelldefels el 1958, després vam començar amb el segon campus a Sitges, va venir Barcelona uns quants anys més tard i ara estem obrint aquí al costat. I la veritat és que és una proposta que manca la zona,
perquè potser algú com això no ho tenim els habitants de la zona del Maresme. Llavors, molt engrescats i la veritat és que molt interès per part de les famílies, així que molt contents. Ara ve una oferta educativa que barata no és, sobretot perquè és una iniciativa 100% privada.
Nosaltres no tenim concerts, és a dir, no som una escola concertada, no tenim cap mena de subvenció del govern català ni espanyol, amb la qual cosa és 100% privat. Llavors, el voler donar una educació de molta alta qualitat i, sobretot, molt vinculada amb una educació internacional i britànica, el que això fa, fa que els costos realment són molt alts.
No és una escola econòmica, però no és perquè vulguem que sigui cara, sinó perquè realment s'estan donant una sèrie de característiques que no es compleixen en altres escoles i sobretot perquè no tenim aquest concert. No som ni concertada ni pública, som 100% privada.
Jo no diria que som elitista, és a dir, és un preu que potser no tothom s'ho pot permetre, però això no ens fa caure en el tema del litisme, perquè després, a dintre de l'escola, bueno, hi haurà famílies que tenen un nivell socioeconòmic més alt que la mitja probablement d'Espanya, però dintre de les nostres escoles hi ha gent de tot tipus, és a dir, ja tenim gent que, sense anar més lluny, doncs els hi costa
Tot, perquè la vida és molt cara, no? Hi ha gent que realment fa un esforç o que inclús ha deixat de tenir dos, tres o quatre fills per poder portar el primer o el segon a la nostra escola. És a dir, al final és una qüestió de prioritat i, òbviament, també de quin tipus d'educació li vols donar als teus fills. Desperten interès i curiositat entre les famílies del Maresme.
Estem molt contents. Sí que tenim aquest interès de la zona i això ens fa molt contents, òbviament, perquè és veritat que hem tingut molt interès, moltes consultes. Sense anar més lluny, el divendres vam tenir el primer Open Day, que vam haver-lo de desdoblap, de la mà de famílies que teníem, no hi cabien totes en una sola sessió, vam haver-ne de fer dos, i anem tenint esdeveniments oberts en les properes setmanes. Llavors això realment ens fa molt contents.
Open Day vol dir jornada de portes obertes. Són conscients que l'oferta de la British School of Barcelona és inèdita. El Maresme ha pensat de sobrar ja a Ortiz per a aquelles famílies que volen oferir un plus més enllà a l'educació dels seus fills i filles.
No tenim una proposta actualment a la zona que sigui igual que la nostra. Hi ha escoles que es poden assimilar o que nosaltres ens podem assimilar amb elles en alguns certs aspectes, però escola britànica, amb un bagatge molt gran, amb un sistema que sabem que funciona, amb un professorat de molt alta qualitat i tot en anglès, òbviament posem el català, el castellà i una quarta llengua, que és una secundària del francès,
Però tot això fa que siguem una proposta realment molt atractiva per a aquelles famílies que busquen una educació una miqueta més enllà del que tenim normalment o del que estem acostumats. Ens explica la filosofia que fan servir a les aules, sobretot molt pensada per estimular les habilitats, les inquietuds dels propis alumnes. Vaja, molt brit.
A mesura que ens anem endinsant en les etapes de primària, el que nosaltres fem és que tenim un sistema que és molt britànic i que nosaltres l'apliquem molt bé, funciona molt bé, que es diu l'aprenentatge basat en preguntes. Llavors, què fem? Doncs els fem preguntes als nostres alumnes que potser en un primer moment diuen, de què m'estàs parlant?
no sé el que m'estàs dient. I a partir d'aquí anem contestant aquestes preguntes durant les setmanes que dura el trimestre perquè des de les diferents àrees d'aprenentatge, les diferents assignatures, anem contestant aquesta pregunta. Llavors, al final, els nens el que aprenen és que indagant, fent recerca, investigant, preguntant, poden contestar i poden pensar per ells mateixos i ser solucionadors de problemes i contestar una pregunta que en un primer moment podia ser molt complicada i després ja no és tan complicada.
Bé, allò d'estimular l'esperit crític de nens i nenes.
ensenyem a pensar. I ho fem adaptant-nos als ritmes d'aprenentatge de cada un dels nens, perquè no tothom pot ser bo en matemàtiques, ni tothom pot ser bo en ciències, ni tothom pot ser bo en geografia, o en anglès, o en català. Llavors, cada nen ensenya què li agrada, amb què és bo, fins on pot arribar, i anem personalitzant aquesta educació per fer la millor versió de cada un dels nostres nens i nenes. De la mà de l'Anna Ortiz entrem a veure la recta final de les obres del campus de Cabrera de Mar, un edifici absolutament sostenible i nou de trinca.
És un edifici que és tot de fusta i formigó. És només de planta baixa i primera planta, amb la qual cosa està molt integrat a la natura. Tot el sostre va ple de jardí i de plantes i de vegetació. És un edifici sostenible.
Tot el tema de les fustes, el tractament, d'on venen, els processos amb els que s'ha treballat. Tenim, òbviament, plaques solars, tenim recollida d'aigua, reutilització de l'aigua que s'agafa de la pluja. És a dir, hi ha tota una sèrie de característiques que són molt innovadores en aquest sentit i això està molt relacionat amb com treballarem la sostenibilitat dintre de l'escola.
A més clar, camp de futbol, gimnàs absolutament equipat, laboratoris de darrera generació i aules de música i art, també destaca Ortiz. Especial cura amb el menjador, que entenen com un espai molt important dins del seu sistema docent, amb cuina mediterrània, res per tant de fish en chips. I és que aprofitaran també el meravellós entorn per desenvolupar activitats com per exemple l'escola de bosc.
ja tenen el claustre del professorat a punt, professors no dius, i amb molts accents diferents no cal, per tant, l'anglès, dit-en. Nosaltres anem cada any físicament a Londres per contractar els nostres mestres, perquè creiem realment que com que tenim una filosofia molt particular i que ens funciona molt bé, ara ja podem dir que tenim l'equip del Nou British School de Cabrera,
amb professora Nadiu. Nadiu, nosaltres entenem que són persones que han nascut i crescut en un entorn on l'idioma és l'anglès, com pot ser no només Anglaterra, sinó Canadà, Estats Units, Austràlia, Nigèria també, perquè al final és l'idioma oficial, o Irlanda. Volem saber com i on ens podem adreçar a ells, l'Anna Ortiz. Activa el GPS.
La pàgina web és britishschoolbarcelona.com. Allà podeu trobar absolutament tot. Igualment, a nivell físic, estem a Cabrera de Mar. Està on era el Miracle. Té, doncs, entrada on just s'acaba Villabugati, pujant cap a l'urbanització de Sant Sebastià.
Amb aquest nou campus, Cabrera de Mar es converteix en el primer municipi del Maresme, que acull un projecte en un centre de la British School of Barcelona i el quart a Catalunya, després de Castelldefels, Sitges i la capital catalana. Properes portes obertes, dissabte 28 de febrer i dijous 12 de març. Capítol de serveis, farmàcia de guàrdia per avui, Roca 1904, la del costat de Can Visa, per ubicar-la, número 1 del carrer de Montserrat, telèfon 93 759 09 39.
Atenció, ara ho sentíem, estem en estat d'alerta per forta ventada a la Maresma, especialment avui i també de cara a primeres hores de demà, de demà dijous, on es calcula que podem rebre l'impacte de ratxes al voltant dels 80 quilòmetres. Per ara, en qualsevol cas,
Aquesta tarda es mantindrà el temps estable i dominat pel sol. Existim molt de compte amb el vent. Mar han estat de forta maró, amb mar de fons. Demà dijous, com dèiem, estable, temps assolellat a tota la comarca. El vent augmentarà a component noroest, per tant, vent de terra, vent sec, que podem arribar demà.
aquestes xifres, aquestes ratxes que poden superar els 80 quilòmetres per hora perquè fan les temperatures, les mínimes pujaran, efecte del vent 5-13 graus, mentre que les màximes les trobarem en uns agradables 21 graus.
Exhibició avui de musculatura dels i les professionals de l'educació pública. Han dit prou, han celebrat una jornada de vaga en la qual han aprofitat i potser per primer cop de manera unitària per denunciar la feblesa del sistema i el sentit de la comunitat des d'Àvilesar Ràdio.
Hem volgut entendre les causes que els han portat a la situació d'avui. Hem pentinat el Maresma per escoltar les veus de la Cristina, la Laia i el Vicenç, que des de les seves respectives trinxeres ens han traslladat al sentit dels i les mestres que reclamen, doncs, bàsicament, més recursos humans, menys ratios, per poder construir bé recalquen la societat del demà. Aquesta ha estat la nostra educativa coberta d'avui.
amb en Robert Massa a les Vies de So i també a la redacció, Joan Escopet.
Estampant la signatura, estampant la rúbrica en aquest informatiu que pots recuperar des del nostre web, vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança demà mateix a aquesta hora. Aquesta és l'hora del Crònica. Ens tornarem a escoltar. Serà ja dijous. Molt de compte amb el vent. Ratxes importants de cara a les darreres hores d'avui, especialment a les primeres de demà al matí. Ara sí, punt i final.
Que tinguis una molt bona tarda i ens tornarem a escoltar demà. Dijous.
La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera. Les teves targetes. Sempre amb tu.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
Juguem una partida, mama? Ui, ara no puc, bonica. He d'anar a portar aquests papers a l'Ajuntament. Un altre dia, d'acord?
Sabies que si tens el certificat IDCAT pots fer tràmits amb l'administració des de casa? L'IDCAT és un sistema d'identificació electrònica que et permet fer gestions amb les administracions públiques a través d'internet. També el podràs fer servir per votar per correu des de casa. Sol·licita la idcat.gencat.cat o a qualsevol de les 358 oficines d'atenció ciutadana autoritzades. 012. La millor resposta.
El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
When a man loves a woman He'll keep his mind on nothing else
She can do no wrong Turn us back on his best friend
It's just the last of the way
Fins demà!