Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. Sense cap mena de dubte el millor de la història que t'explicarem a continuació és que afortunadament en Sergi es troba bé de salut, ara és un noi del Maresme de 14 anys.
que quan en tenia 5 va haver de lluitar contra una leucèmia. Ara, i per un error a l'administració de les ajudes que va rebre en aquell moment, l'agència tributarial li reclama de moment 5.100 euros, un deute que s'anirà incrementant si no s'aixuga. Ens acompanyaran els propers minuts la seva mare, la Mar, són família monoparental de caldetes que fa uns anys que resideixen al nord de la nostra comarca, a Sant Sabrià.
Ens escoltes des del 98.1 de l'AFM dimarts 4 de novembre. Som-hi!
Jovint al primer món acostumem a entendre les nines com a joguines, però en els països envies dates d'envolupament. Aquestes nines poden ser alguna cosa més, poden ser una eina molt poderosa, especialment per a les nenes. I aquest és l'argument de partida de l'ONG materonina Dolls for Girls. Podem adoptar nines...
vestides de professions o d'esportistes que lliuren a les seves destinatàries. L'objectiu és que les nenes de països asiàtics o sud-americans, per exemple, no es limitin a assumir el paper de mares que els atribueix la societat, sinó que tinguin llicència per somiar.
Sense cap mena de dubte, el millor de la història que t'explicarem a continuació és que, afortunadament, en Sergi es troba bé de salut. Ara és un noi del Maresma, de 14 anys, que quan en tenia 5 va haver de lluitar contra una leucèmia. Ara, i per un error en l'administració de les ajudes que va rebre...
En aquell moment, l'agència tributària li reclama, de moment, 5.100 euros, un deute que s'anirà incrementant si no s'aixuga. Ens acompanya en els propers minuts la seva mare, la Mar, són família monoparental del Maresme. La notícia apareguda fa uns dies a TV3 ens ha cridat l'atenció, i més quan els protagonistes...
Són del Maresme, per tant, ens hem posat en contacte amb la Mar, la mare d'en Sergi. D'entrada, i sens dubte, el més important és que en Sergi es troba bé de salut.
És un nen que podem dir que està en plena salut, tot i que no té encara l'alta definitiva de la malaltia que va patir perquè no la donen fins passats 10 anys i si no hi ha hagut recaigudes. Nosaltres estem ja a l'últim any, ja el 2026 serà l'any que farà 10 anys i estem esperant que ens donin l'alta definitiva amb moltes ganes.
El menor, que ara té 14 anys, estudia i fa la seva vida. El malson, però, segueix la sorpresa desagradable se l'ha vendut la mar quan va rebre una carta de l'agència tributària que, en nom del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, els reclamava les ajudes que va rebre en Sergi quan lluitava contra la leucèmia, unes ajudes que ella no va demanar. Volem saber com s'enfronta aquesta situació. L'entrada s'enfronta amb un gran disgust.
perquè és una carta inesperada que t'arriba i dius, no pot ser, no pot ser que això sigui real. Arriba a través de l'agència tributària a nom d'en Sergi, en Sergi ara té 14 anys, i això ens va arribar al maig d'aquest 2025. La carta arriba a nom d'en Sergi, que és un menor, és una carta certificada, un menor no pot rebre una carta certificada, de manera que ja això és incongruent, i la carta arriba a casa dels meus pares, dels seus adis,
i arriba a nom de l'Agència Tributària. L'Agència Tributària aquí fa una funció d'intermediari perquè ens arriba aquesta carta amb un recàrrec, que puja a 5.100 euros, aproximadament. Ells no saben res, pràcticament. Ells fan com el que jo dic de cobradors del frac. Representen el departament estirant del fil. Jo vaig anar allà a preguntar a què es devia aquest deute que tenia el Sergi.
Tirant del fil, vam arribar al Departament de Benestar Social i Família, que en l'any 2021, quan el Sergi tenia 10 anys, li van enviar una carta reclamant-li aquests diners que, segons ells, no li pertocaven i els havia percebut durant el seu període de tractament de la leucèmia. La van enviar el 2021 i no la vam rebre. Per algun motiu la van enviar a casa nostra, a Sant Sabrià de Vallalta,
I no estàvem a casa, no vam rebre, van enviar-ho dues vegades, i la tercera vegada ja t'has de donar per avisat perquè ho pengen el BOE. Com si el BOE, el butlletí oficial de l'Estat, fos la lectura que fem tots i totes fent el que fem al matí. Quan jo vaig a l'agència tributària, a mi em diuen que això està advertit des del 2021,
i que està penjat al BOE. És a dir, un menor d'edat apareix al BOE com un deutor de l'administració. Això és una altra incongruència. Tu envien a llocs que no correspon, on tu no estàs empadronat, i a més a més després et pengen al BOE el nom i DNI d'un menor d'edat perquè és deutor amb l'administració. No s'especifica el per què, evidentment, però tu sabent tu, penses però com pot ser que funcioni això d'aquesta manera, no?
La lluita de la mar és fer tot el possible per tal que li condonin el deute. Ara mateix, a data d'avui, no hi ha res a fer, segons li diu l'agència tributària. Que demani un ajornament d'aquest pagament per poder tenir un marge per poder-ho pagar, o bé que se seguiran incrementant els interessos que n'han anat sumant, perquè aquests 5.000 euros són amb el 20% d'interessos que hi han afegit del que es devia inicialment. I clar, per acabar-ho de complicar, en Sergi segueix sent un menor.
Si no es cancela aquest import, quan ell serà major d'edat i tindrà la possibilitat legal de treballar, aquest import pot haver pujat fins a més de 15.000 euros, ens informen. Evidentment, això és un xoc, perquè jo no puc deixar el meu fill que, quan sigui un adult, el primer que hagi de sentir-se dir és que és un deutor de l'administració. Per tant, la maresmenca va recórrer la figura del síndic de Creuges gràcies a aquesta institució. Ha descobert que hi ha una seixantena de famílies en una situació semblant.
A mi el Departament de Benestar Social i Família no em saben dir què s'ha de fer. Llavors jo recorreixo al síndic de greuges.
que és l'únic recurs que se m'ocorreix on puc anar a dir, escolta, em presento una queixa perquè això no és correcte. Hi ha algun error administratiu evident aquí. Gràcies al síndic de Greuges, contacten el departament corresponent i es mouen, tenen el poder de poder contactar directament amb aquestes persones i es mouen coses. Però a dia d'avui,
no els han donat resposta per al meu cas concret. Entre mig hi ha hagut altres famílies que també han presentat queixa, que com s'ha sabut són al voltant de 60, i estan intentant que com a grup es faci més força i es pugui condonar. De moment jo no he tingut notícia que s'hagi condonat, ni sé que a aquestes famílies tampoc els hagi arribat cap notícia que se'ls condona aquest deute.
Comptat i debatut el Sergi deu 5.100 euros. Lamenta la Marc que en cap moment l'avisessin que les ajudes que ella no va demanar seguissin de retornar. No et diuen mai que seran uns diners que has de retornar i al cap de 5 anys t'estan reclamant aquests diners. No a mi com a mare, sinó a la criatura. De moment, ara mateix, en el moment d'explicar-te el cas, cap administració ha contactat amb ella.
Sé que hi ha una llei, un decret pel qual s'han condonat persones en situacions diferents, no de malaltia, però que també se'ls havia avisat que havien rebut unes ajudes que no els hi corresponien i sé que s'han condonat. En el nostre cas jo no he rebut res ni se'ns ha dit que se'ns hagi condonat.
En Sergi, durant la leucèmia, va rebre tractament a l'Hospital de la Vall d'Hebron. La Mar vol destacar la molt bona feina dels i de les professionals d'aquest centre sanitari. L'ajuda en qüestió, 263 euros al mes. Nosaltres rebíem 263 euros...
que l'ingressaven a la conta del Sergi i, bé, fes càlculs. Havíem d'anar els primers... El primer any, pràcticament, hi anàvem cada dia a Barcelona. Si no hi anàvem cada dia és perquè ingressaven, o per urgències, perquè el nen no s'havia trobat bé i ens quedàvem ingressats, o bé perquè eren tractaments programats que podien durar una setmana, 10 dies. Si no era per aquests dos casos que hi anàvem cada dia...
Doncs imagina't, era l'època, nosaltres venim de Sant Sebrià, era l'època que hi havia els peatges encara, hi havia el peatge de Vilassar i el peatge d'Arenys. Anaves i tornaves. La benzina, l'aparcament, evidentment havies de deixar el cotxe en algun lloc i l'havies de deixar a prop de l'hospital, no podies anar a aparcar lluny i anar amb el nen malalt a la coll. Aparcaves el pàrquing. El pàrquing de Vall d'Hebron són 3 euros l'hora i a vegades, doncs,
Acabàvem tardíssim perquè els tractaments eren més llargs i ens estàvem totes hores tranquil·lament a l'hospital. Fes càlculs. Llavors, evidentment, 263 euros al mes eren tota ajuda, però no cobrien ni molt menys les despeses que tenia jo mensuals. Caella a xifrar al voltant d'uns 900 euros en definitiva. La Mar vol recalcar. En cap moment es va dir que s'havia de retornar.
En cap moment. Això eren ajudes perquè érem una família en situació vulnerable, perquè som monoparental, evidentment jo en aquella època no vaig poder treballar perquè estava de cuidadora d'un nen amb malaltia greu i doncs era una ajuda que ens tocava, per dir-ho així, i mai s'hauria d'haver retornat. En cap moment es va dir això. En cap moment. Volem saber com ho encaixa tot plegat. Amb molta indignació també, no? Perquè...
Però d'entrada t'endús un disgust molt gran per veure com les coses poden funcionar d'aquesta manera. Les coses te les haurien de dir clares, no? Si s'havia de retornar, havien de deixar-ho molt clar. Si no s'havia de retornar, per què ho demanen? Si és un error administratiu, escolta'm, que facin bé els càlculs, em sap molt de greu, però el que no pot ser és que després es reclamin aquestes quantitats amb interessos, perquè d'interessos em sembla que han afegit com uns 800 i escaig euros.
i que si no ho tornes immediatament segueixen incrementant els interessos, perquè hi ha un període de pagament voluntari. Doncs clar, tot això és abrumador. Dius, no pot ser, està passant això realment.
Llavors has de posar imaginació, buscar recursos per on puguis i intentar resoldre-ho i ara mateix ha anat així i estem donant veu a aquesta situació nostra i també d'aquestes altres famílies perquè no és just això, no és just.
Calcula que el deute del Sergi quan faci 18 anys podria arribar als 20.000 euros si no s'aixuga abans o es troba una solució. Avisa que vol arribar fins al final des d'aquesta casa des de Vilassar Ràdio. Seguirem ben pendents del camí de la mar i d'en Sergi. Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Sovint al primer món acostumem a entendre les nines com a simples joguines, però en els països en vies de desenvolupament. Aquestes nines poden ser alguna cosa més, poden ser una eina molt poderosa, especialment per les nenes. Aquest és l'argument de partida de l'ONG materonina Dolls for Girls. Podem adoptar nines vestides de professions o d'esportistes que lliuren a les seves destinatàries. L'objectiu és que les nenes de països asiàtics o sud-americans no es limitin a assumir el paper de mare que els atribueix la societat
sinó que puguin somiar. Hem conegut a la ràdio el cas de l'ONG mataronina Dolls for Girls, que ha traduït de l'anglès vindria a ser nines per nenes. La Pilar Olivares és el capdavant del projecte, un projecte sorgit de les seves experiències personals en camps de refugiats grecs del 2016 al 2019 o el vell mig del genocidi de Myanmar, l'antiga Birmània, per entendre'ns.
Olivares, i fruit de la seva experiència sobre el terreny, va pensar que volia contribuir d'alguna manera a xugar el dolor de les nenes i se li va acudir armar-se amb nines, però no nines bébé, sinó nines vestides de professions o d'esportistes per tal d'empoderar les nenes de països en vies de desenvolupament. La nina diu que és una eina molt poderosa. Pilar Olivares.
Les dones ja, quan les volen empoderar, ja porten una motxilla darrere. Per tant, crec que és molt més important començar amb les nenes, començar que vegin que poden fer allò que volguen. Això que està tan manidor, però que és cert, perquè les nenes fins als vuit anys està demostrat que volen ser, volen ser, creuen que poden ser i somien, i quan es transforma del somni a la realitat, es tiren darrere i agafen por.
I així va començar el projecte Dolls for Girls des de Mataró. Les nines surten de... D'un fabricant que es diu Paola Reina. Ells ja tenien aquestes nines en algunes professions fetes i allà ens va anar molt bé per poder iniciar. La gent em diu, bueno, i per què no agafes nines xines, que en tindràs més i podràs enviar-ne més. Però no ens interessa, nosaltres volem que sigui una nina potent, una nina ben feta, una Nancy. Compraven per vendre, per poder apujar i poder tindre nines per poder donar...
Però vaig aprendre a pactar. I he aconseguit durant cinc anys, tenim 200 nines cada any, per poder portar el projecte en un país diferent. Pilar Olivares està molt il·lusionada davant del nou projecte que engegaran en breu a Colòmbia i enviaran 200 nines. Jo vaig iniciar, vaig començar-ho a Bangladesh, va vindre el Covid, ens ho van tallar tot. Quan vaig veure que aquest projecte era tan important que valia la pena posar-hi el 100%,
Vaig decidir que havia de ser un país de Latinoamèrica perquè poguéssim modelar el que és el programa. És un programa educatiu, per tant, s'havia de poder modelar amb el nostre idioma. Nosaltres hem estat ajudant a Ucraïna amb el seu idioma, amb anglès és el seu idioma, sempre traduint de l'anglès i necessitava alguna cosa que parlés.
espanyol com a mínim, per poder-lo adaptar. Anem a Colòmbia. Tenim signat des de l'any passat un acord amb les nenes a Guayú, que és a la Colòmbia, a la Guajira, on començarem allà. Tenim el projecte, les escoles pies ens han ajudat a fer la part educativa, tenim 200 nines de donació, vestides de professió i esport. Falta poder-hi anar al primer viatge.
a vagilar que tot va a través de les escoles, tal com nosaltres tenim el projecte, i el següent pas ja és enviar tot el material. Convençuda que les nines són més, que nines són eines que comuniquen i que obren les portes als somnis.
A Bangladesh anàvem dos bebès potenciant que les nenes fossin mares, que és l'únic que tenien dret de fer perquè se'ls negava l'educació a partir dels 12 anys. Allà vaig veure que les nines que havien d'arribar a aquests llocs havien de ser nines referents. Nosaltres tenim referents aquí, però a aquestes nines és una manera d'entrar sense ofendre. No pots arribar a un camp i dir, escolta, vostè no ho està fent gens bé. És a dir...
Aquelles nines van jugant, el que és la comunitat ho s'accepta, perquè ho accepten, perquè és una nina, perquè aquella nena juga, però a l'interior de la nena està fent més que això. Ens explica com podem col·laborar amb el seu Dolls for Girls.
podem anar a la web, triar una nina, la nina que tu vulguis, vestida de la professió que vulguis, i aquesta nina, això és un projecte, és un prototip també, no està del tot engegat, però que està allà perquè l'engegarem, llavors és, tu compres una nina, aquesta nina és la que anirà a la Colòmbia, si estem en el projecte de Colòmbia anirà a Colòmbia, tu pots fer el seguiment, si aquella nina que tu has comprat està al magatzem encara, si està viatjant o si ha arribat a Colòmbia,
i un cop arriba a Colòmbia tens dues opcions. No et donem les gràcies per haver col·laborat o pots seguir ajudant a la nena que li ha arribat la nina. Ninas, per cert, que no són un regal. Jo ets estar convençuda que aquella gent ha entès que això és un programa educatiu, que això va a través de les escoles i que no és un regal. I evidentment nines que s'allunyen de l'estereotip Barbie.
No té res a veure una nina vestideta de barbi que una nina de professions on poden jugar a imaginar-se què és el que poden ser de grans. Curiosament, la Pilar Olivares, que va estar treballant 38 anys com a interiorista, mai li havien cridat l'atenció les nines per jugar. Ara bé, això sí, li agradava molt decorar les cases de les nines.
L'Islam, més enllà de les etiquetes, des de les 6 de la tarda i a la sala Carreu, en Jaume Borràs, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i diplomat també en Ciències Religioses, ens capbussarem en els secrets i les etiquetes de la religió musulmana. De la mà de l'Aula d'Extensió Universitària de Vila Sadamar, tenim una molt bona oportunitat, doncs, per conèixer més de prop aquesta religió que practiquen 2.000 milions de persones al món.
Borràs defensa d'entrada que a través dels mitjans de comunicació, sobretot, ens arriba una imatge molt distorsionada, diu, d'un fenomen tan polièdric com és la segona religió més practicada del món. Per motius polítics i de grans interessos, sovint ens arriba una imatge reduccionista d'un fenomen molt complex com és l'islam, que també és tan complex com el cristianisme.
Seria injust, per exemple, reduir el cristianisme a la Inquisició. Doncs què ens està passant? A partir dels atemptats de l'11 de setembre tenim sovint una imatge crec i interessadament distorsionada d'un fenomen tan polièdric com és l'islam.
En aquest sentit destaca el conferenciant d'avui que, curiosament, un dels països més tenebrosos de la Terra qualifica, com és l'Aràbia Saudita, queda al marge de les crítiques d'Occident pel control que els Estats Units tenen sobre el seu petroli. A més, a puntala, l'Islam és una religió sense jerarquies i, per tant, hi trobem diferents branques, les principals, les xiïtes i les sunnites.
Diferències doctrinals n'hi ha poques. És més qüestions de lideratges. Els sunnites, segons ells, la tradició islàmica sona, vol dir tradició. Els xiïtes, ells reivindiquen un personatge històric, que és Ali, gendre de Mahoma, que serà assassinat, i pels xiïtes és la reencarnació de l'islam més autèntic. Hi ha una divisió, això es produeix als primers segles de l'islamisme, els xiïtes són la part minoritària
El que passa és que els xinites són majoritaris, curiosament, en un país, Iran, i l'altre, Irak. Els xinites, qui els representaria a Arabia Saudita? És més una qüestió d'hegemonia política que no pas per dissidències religioses o enfrontaments religiosos.
Aquesta tarda hi ha la Carrau. Explorem aspectes com el Burka o la Guerra Santa. Per a Borràs, ni uns són tan bons, ni els altres són tan dolents. Podem aprendre uns dels altres. I la pau ha de ser patrimoni de tots. Recorda, des de les 6 de la tarda hi ha la sala Carrau. Primera conferència del mes de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassà de Mar.
Entrem en el capítol de serveis. Recontacta un cop més que l'equip de la síndica de greuges oferirà atenció gratuïta el proper dimecres, el 12 de novembre, de 9 del matí a 2 de la tarda a l'hotel d'entitats. Servei adreçat a veïns i veïnes i també a les entitats de Vilassadamar.
que vulguin fer consultes o bé presentar queixes relacionades amb vulneracions dels seus drets per part de les administracions públiques o empreses que presten serveis generals, com per exemple l'aigua, la llum o el gas. Cal demanar cita trucant al telèfon 900 124 124 o bé enviant un correu electrònic a cita prèvia a encercladesindic.cat.
pel que fa a la farmàcia de Guàrdia per avui dimecres. El torn és per l'altirriba Gutiérrez, és a dir, la del camp de futbol. Per entendre'ns, número 136 de l'Avinguda, Eduard Ferrés. Telèfon 93 750 69 53.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El temps.
Aquesta tarda mantindrem l'ambient assolellat que hem tingut durant el matí a tot el maresme amb alguns núvols alts de cara al vespre que ara no han de deixar ni una gota. Demà dimecres tindrem un augment de la nuvolositat.
que es farà més evident a partir del migdia i sobretot durant la tarda. Durant la tarda, de fet, esperem ruixats febles però poc importants. Mar han estat de Marajol al matí amb àrees de Maró de cara a la tarda. Les mínimes sense canvis les trobarem entre els 7 i els 15 graus, mentre que les màximes podrien baixar una miqueta en les hores de màxima insolació.
i no creiem que superin de cara demà dimecres els 20 graus. Tenim encara minutets per repassar els principals titulars del Crònica d'avui.
Sense cap mena de dubte el millor de la història que t'hem explicat és que afortunadament en Sergi es troba bé de salut. Ara és un noi del Maresme de 14 anys que quan en tenia 5 va haver de lluitar contra una leucèmia. Ara i per un error a l'administració de les ajudes que va rebre en aquell moment
L'agència tributaria li reclama de moment 5.100 euros, un deute que s'anirà incrementant si no s'aixuga. Ens ha acompanyat en la darrera mitja hora la seva mare, la Mar. Ells són família monoparental del Maresme. Aquesta ha estat la nostra coberta d'avui.
Sovint al primer món acostumem a entendre les nines com a simples joguines, però en els països en vies de desenvolupament. Aquestes nines poden ser alguna cosa més. Poden ser una eina molt poderosa, especialment per a les nenes. Aquest és l'argument del qual parteix l'ONG materonina Dolls for Girls. Podem adoptar nines.
vestides de professions o d'esportistes, que ells lliuren a les seves destinatàries. L'objectiu és que les nenes de països asiàtics o sud-americans, per exemple, no es limitin a somiar el paper de mares que els atribueix la societat, sinó que mentre juguen amb aquestes nines tinguin llicència per somiar.
L'Islam, més enllà de les etiquetes, des de les 6 de la tarda i a la Carrau amb Jaume Borràs, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i diplomat també en Ciències Religioses, ens capbossem en els secrets i les etiquetes de la religió musulmana. De la mà de l'Aula d'Extensió Universitària de Vila Sadamar, tenim doncs una molt bona oportunitat per conèixer aquesta religió que practiquen 2.000 milions de persones al món.
Ara sí, Robert Mazza al control tècnic i també a la redacció, Joan Escofet estampant la signatura en aquest Crònica, en aquest informatiu que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança. Ens tornarem a escoltar demà dimecres. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassarradio.