Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. Laura Martínez Portell, exalcaldessa de Vilassar de Mar, s'està recuperant de l'infart de miocardi que va patir aquest diumenge a primera hora de la tarda al seu domicili. Hores abans havia estat designada com a cap de llista de junts per Vilassar.
de la FAM Som dimarts 24 de març Som-hi!
Aquest diumenge, i amb alguna llàgrima que es va escapar, per què no dir-ho, baixava definitivament persiana el mític Frankfurt Montevideo de Vilassadamar després de 19 anys de servei, gairebé dues dècades creant comunitat, cuidant i servint una clientela d'aquelles que podem definir com de les de tota la vida. Ara en Quico i la Mar i la Mar i en Quico tenen altres projectes per endavant. Ara ens ho explicaran abans, això sí, de servir-nos unes patates braves
La crisi del planeta aqua de la sequera a les inundacions. Aquest és el títol de la xerrada que pronuncia avui Narcís Prat, catedràtic amèric d'ecologia de la Universitat de Barcelona, en el marc de les conferències que organitza dimarts i dimarts no l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar. La cita és a les 6 de la tarda i a la sala Roser Carraú.
Aquest diumenge, i amb alguna llàgrima que es va escapar, i per què no dir-ho, baixava definitivament parciant el mític Frankfurt Montevideo de Vila Sala Mar, després de 19 anys de servei, gairebé dues dècades, creant comunitat, cuidant i servint una clientela d'aquelles que podem definir com de les de tota la vida.
Ara en Quico i la Mari, la Mari i en Quico, tenen altres projectes per endavant. Ara ens ho explicaran tot plegat, això sí, primer ens serviran unes patates braves. Ubicat en el número 142 de l'Avinguda de Vilassar de Mar, que porta el nom de la capital xerrua, en Quico i la Mari posen punt i final a 19 anys de servei, al darrere de la barra i a la cuina del Frankfurt Montevideo. Aquí no és Frankfurt Montevideo, hem estat mi família, mi mujer, jo...
y empezamos con mi hijo también, y hemos estado pues 19 años, cerca de 19 años. El matrimoni es va conèixer treballant plegats, al restaurant, l'Atlántida. Trabajábamos tanto mi mujer como yo aquí en el restaurante Atlántida, hemos estado los dos, yo estuve 20 años, mi mujer por lo menos 22, y ahí nos conocimos, y cuando salió la oportunidad de coger el Frankfurt, como era un local que conocíamos, que sabíamos que se podía trabajar, estaba dentro del círculo de conocidos, digamos,
decidimos pegar el salto. Lo cogimos junto con mi sobrino y su mujer, creamos una sociedad y estuvimos aquí, pues bien, bien, no sabría decirte si unos nueve años o diez años. Luego nos salió la oportunidad de coger otro Frankfurt, que es el No Montevideo, y luego ya al cabo del año y medio o dos decidimos separarnos porque las sociedades... Mira, yo ahora, por ejemplo, lo dejo, soy más joven que él...
Y entonces, como los dos negocios iban bien, decidimos hacer una separación. Él se quedó con aquel y yo me vine aquí y nos quedamos aquí yo y mi mujer. Y gracias a Dios, pues bien, tanto ellos como nosotros hemos trabajado, nos hemos ganado la vida y hemos sacado nuestra familia adelante. Es de lo que se trataba.
En Kiko celebra la clientela que ha tingut durant tots aquests anys. Han arribat a formar, assenyalar, una comunitat d'amics. Gràcies a Dios no ens ha faltat el treball en tots aquests anys. Tenim clientela de cabrí, de cabrera, ens venen gent de premia també. I ara, amb el servei a domicili, des de la pandèmia, encara més, no?
Hemos hecho conocer llevando domicilio a Cabrera y Vilasar. Eran los tres sitios donde hemos estado realizando domicilio y también hemos hecho una captación de clientes, la verdad. En ese aspecto hemos estado contentos, orgullosos y agradecidos. Des de darrera la barra del Frankfurt Montevideo han vist créixer famílies i també han plorat aquells que ens han deixat. De 13, 14 años o más pequeñas que prácticamente los he visto nacer y pasar por aquí, ¿no?
Y es lo que te queda, esa lastimita, esa autoestima, la nostalgia de decir, hostia, es que son muchos años, tanto que he visto crecer como he visto fallecer. Al cliente ha sido y todo ha sido un cúmulo de circunstancias que te llena, por un lado te llena y te complace del trabajo bien hecho.
Aquest diumenge, doncs, es va posar a punt i final el projecte. Ara avança el nostre protagonista. El matrimoni té altres reptes per endavant. La darrera jornada de feina va ser molt emotiva i, esclar, alguna llàgrima es va escapar.
Yo también soy muy sensible, ya te digo, muchas crías, familias de muchos años y lo típico, ¿no? Las despedidas, que nos vaya bien. Y me voy con la ilusión y la gana de emprender otra nueva etapa. Dejo el Frankfurt no porque no funcione, sino porque tengo un nietecillo que ya ha cumplido cuatro años y en los cuatro años lo habré visto cuatro meses, que es lo que me pasó un poco con mis hijos, ¿no? Entre la Atlántida y aquí no los he visto crecer. Ya llega una etapa que he decidido hacer un cambio porque aún me queda para jubilarme.
Pero he decidido hacer el cambio ya. Disfrutar de mis nietos lo que no he podido disfrutar de mis hijos. Y por esa razón me voy. Me voy a una etapa nueva y a probar que realmente no sé siquiera si me voy a adaptar a la zona. Porque me voy a Gironella, al lado de Verga. Una zona con otro clima más frío. Me voy con una edad que no sé si podré encontrar trabajo. Pero bueno.
Siempre, mi mujer y yo somos tirados para adelante, si no encuentro trabajo, algún negocio pequeño montaremos, que allí los locales son más económicos. Y esa es la idea. Y como se queda mi hijo, el más pequeño de todos, bueno, que tiene 32 años, pero se queda aquí, entonces iré bajando, también tengo la familia aquí, mis cuñados, en fin, que iremos bajando de vez en cuando, echar un vistacillo por aquí y me pasaré, me pasaré.
Doncs t'esperarem, posant la vista enrere. Recorda en Quico, molts bons moments s'han viscut. Ara ve el moment més dur va ser Sobralla. Ara fa sis anys, durant la pandèmia del coronavirus. Especial o duro la època de la pandèmia. Yo creo que fue duro para cualquier comerciante, para cualquier empresario. Fue bastante duro, hasta que nos abrieron la opción de poder hacer domicilio, que es cuando empecé a realizarlo. Compré moto y no...
y nos tuvimos que reorganizar para ellos, y mira, y gracias a Dios nos ayudó mucho y nos salvó, ¿no?, porque la pandemia hizo estragos a cualquier negocio. Al capdavall, moltes situacions viscudes, més que Cambrés, diu, a vegades hem de fer de psicòlegs. Somos más psicólogos que hosteleros camareros.
Porque es lo que decimos, ¿no? Siempre, además, nosotros también tenemos nuestros momentos duros o malos o momentos de familia. Y claro, siempre el estar de cara al público, tanto en la hostelería como en cualquier otro, el cliente no tiene culpa de nada y hay que prestar buena cara, buen servicio...
Y hay momentos realmente o cliente que da gusto servir y atender y otro cliente que diría, hostia, si no vienes más porque en este oficio hay que aguantar mucho y más años atrás, ahora menos, ¿no? Pero ha habido años atrás que han sido duros y por eso yo mismo, por ejemplo, dejé de servir cubatas y recorté porque no quería ese tipo de clientela. Mi clientela ha sido más bien clientela familiar, con niños y...
y había que evitar pequeños problemas que en esa época los había.
Ha volgut en Quico tenir un record, tenir paraules per als treballadors i treballadores que han passat per casa seva durant aquests 19 anys. Agradeciéndole tanto su servicio como su atención y personalidad que han tenido. He tenido buenos trabajadores, gracias a Dios. Y ahora mismo me acuerdo de muchos de ellos, que todos los que han pasado, casi todo o todo, diría yo, han vuelto a saludar, han vuelto a venir aquí a comer y a señalar que hemos hecho un vínculo, una pequeña familia. Ser un negocio pequeño...
Y nosotros, tanto Mari como yo, nos consideramos más trabajadores que jefes. Es decir, que siempre hemos creado un buen ambiente de trabajo. Y eso también te llena, ¿no? Diumenge, tancava, doncs, un tros de Vilassada Mar.
Te agradece porque ya te digo, son años de trabajo y eso, claro, uno es empresario, se ha ganado la vida, pero también la atención, el trato, el roce con el cliente hace eso, que te vaya con ese pequeño nostalgia. Por un lado muchas ganas de empezar la nueva etapa con mi nieto y por otro lado te queda esa duda, hago bien, hago mal.
Dejo un negocio que funciona, ¿cómo me va a ir? Pero bueno, creo que ha llegado el momento de hacerlo y empezar una nueva etapa. Muchas gracias a todos, a ti personalmente y a todos por el trato recibido y por eso, y por no fallarnos, que es complicado hoy en día cómo está todo y he tenido una clientela muy, digamos, celesta o agradecida, igual que yo le estoy a ellos.
El dia 1 d'abril ha d'alliurar les claus del negoci a la persona que prendrà el relleu professional de Quico i la Mari amb un projecte pel que ens diuen Força Semblant.
La crisi del planeta aqua de la sequera a les inundacions. Aquest és el títol de la xerrada que pronuncia avui Narcís Prat, catedràtic emèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona, en el marc de les conferències que organitza dimarts sí, dimarts no, l'aula d'extensió universitària de Vilassat.
La cita avui, 6 de la tarda, i sala Roser Carrau. Prats entrarà a la xerrada en explicar-nos que hem de canviar, al seu entendre, la nostra manera de comprendre el cicle de l'aigua. La recepta per a ell és el respecte.
Que la gent vegi que el ciclo de l'aigua no és només sequeres i inundacions, que són coses que ens afecten a nosaltres, sinó que el ciclo de l'aigua és més complex i, sobretot, que l'aigua és vida, però no només per nosaltres, sinó per milers d'espècies. I, per tant, quan nosaltres considerem que el que cal fer és respectar també totes les altres espècies, la biodiversitat,
que hi ha en els rius, en els llacs, etcètera, o inclús a la mar. Llavors hem de veure el cicle de l'aigua d'una altra manera. Invocar la sequera és un tema de por, ai, ai, ai, que ens quedem sense aigua, les inundacions, ai, ai, ai, que ens inundarem... I llavors, quan hi ha por, la gent accepta qualsevol cosa com trasbassaments, com que li facin murs de ciment, sense pensar una mica en el futur, en el que pot passar, i veure que, a més d'un atemptat ambiental que s'ha de fer amb totes aquestes actuacions,
A més, el que passa és que ens fem malbé el nostre territori, que al final també és el fet que el territori estigui bé o malament reflexa i influeix en la nostra salut.
Doncs volem saber quina és, segons ell, aquesta altra manera de beure el cicle de l'aigua. Tenim en compte que l'aigua és un actiu ambiental i que, per tant, forma part de la vida i que és necessària per moltes coses. Moltes vegades no pensem, per exemple, que els aliments que mengem per fer-los necessitem molta aigua i que, per tant, quan agafem aquesta aigua podria ser que destruïssin molts ecosistemes i...
moltes vegades aquesta producció d'aliments és molt ineficient. El tema també és que als rius hi ha molta vida, i per tant hem d'acceptar que hi ha una cosa que es diu un cavall ambiental que no podem substreure el riu, perquè si no després també els altres de valles queden sense aigua. I de manera que amb això...
hem de muntar el cicle de l'aigua amb respecte i després, quan nosaltres fem servir l'aigua, no pensar que hi ha una solució única màgica, sinó que ara el cicle de l'aigua és molt complex, amb el qual els recursos tenen de moltes maneres de pous, de rius, d'assolació, reutilització i fins i tot aigua de pluja. Tot això fins fa molt poc temps no ho teníem en compte i ara, en canvi, si tenim en compte totes aquestes situacions...
i l'estalvi que nosaltres podem fer, podem aconseguir aquest equilibri entre el que fem servir nosaltres i el que deixem en el mèrit. En aquest sentit, Narcís Prat, catedràtic emèrit d'ecologia a la Universitat de Barcelona, creu que el primer que hem de fer és mirar el nostre rebut de l'aigua, procurar estar per sota del consum de 100 litres per persona i dia. Com a mesures d'estalvi, apunta les aigües grises o les aigües pluvials.
El primer que s'ha de fer és que tothom ha de mirar el seu rebut de l'aigua. I si es gasten més de 100 litres per persona i dia, començar a pensar a veure què fem, perquè segurament estem malgastant l'aigua. Si tothom baixa a 100 litres, doncs la despesa...
que ja és menor, no? De fet, la despesa d'aigua a Catalunya en els últims anys només ha fet que baixar i, per tant, demostra que hi havia una feina important a fer. I aquest estalvi, per exemple, i la reutilització i una mica de desal·lació em van ser la clau perquè en l'última sequera no es quedéssim sense aigua, tot i que va ser una sequera llarga i intensa.
Hem d'anar en aquesta línia. Baixem nosaltres, sobretot, la quantitat d'aigua que fem servir. Amb un esport encara es podria baixar d'aquests 100 litres, fins als 80, per exemple, l'utilització de les aigües grises.
a casa nostra i tota aquella gent que tenen cases i sobretot tota la gent que estan en urbanitzacions, aquesta gent haurien d'aprofitar les aigües pluvials i recollir-les, tenir-les en dipòsit i tot això estalviaria molta aigua. Nosaltres estalviant el que fa més possible aquest equilibri entre el que fem servir i el que necessita el medi.
Us assegura que el Maresme és una zona especialment complicada. Per a ell, la clau, hipotèticament parlant, seria ampliar les rieres al màxim possible per tal de frenar la velocitat de l'aigua que hi baixa. Creu Prat que el que hem de fer és adaptar-nos a la nova situació climàtica i la nostra comarca encara més especialment. Hi ha unes rieres que són relativament curtes, però que poden portar molta aigua. I, clar, vindrà amb més glòria, segurament, amb el canvi ambiental, d'on hi ha molts extrems.
de molta pluja, no? Doncs clar, aquestes rieres, aquí al Maresme, les heu molt maltractades. Les heu posat murs, les heu posat, les heu passar per sota de forats, i, clar, doncs, lògicament, tenim un problema, no? I, per tant, aquí hauria d'haver-hi, primer, un sistema d'alarmes que, més o menys, ja hi és, no? I després, una visió de dir, bueno, potser en alguns llocs aquestes rieres
s'han d'ampliar, s'han de fer més amples perquè l'aigua baixi més a poc a poc, tenim molt en compte les escorrentius de les zones que estan asfaltades i, per tant, augmentar la permeabilitat de totes aquestes zones, recollir les aigües plovials el màxim que es pugui, però, esclar, la veritat és que és complicat i, per tant, doncs,
diguéssim, l'adaptació, el canvi climàtic que s'ha de fer, tothom l'ha de fer, aquí al Maresme l'heu de fer encara més i buscar a veure de quina manera podeu disminuir, sobretot, la velocitat de la riera i, per tant, disminuir la velocitat de la riera, l'únic que se li ha de donar espai i, per tant, en lloc de murs, que es pogués trencar el mur i que la riera es pogués explanir lateralment, tot això ajudaria molt.
Com a missatge final, el Narcís Prat ens convida a adaptar-nos i, sobretot, a no tenir por. Que la gent no tingui por, tingui por de les sequeres, ni tingui por de les inundacions, sinó que sàpiga el que pot passar, sàpiga el que ha de fer en cada moment i, sobretot, que...
s'ho apliqui amb ell, que no pensi que són els altres els que han d'estalviar, que són els xinos que no han de tirar CO2, que són els altres que no facin això, no. Primer has de començar per tu. Quan tu gastis poc aigua, quan tu la teva energia sigui el màxim de sostenible, quan potser no agafis quatre avions per anar a veure qualsevol cosa al llarg de l'any, tot això influeix.
i, per tant, aplica't primer tu, sigues tu estalviador, sigues tu poc consumidor d'energia, el que sigui possible, i després, si tu em fes el mateix, això aniria amb benefici de disminuir aquest canvi ambiental que s'està produint. De la sequera a les inundacions, la crisi del planeta aqua avui, a partir de les 6 de la tarda a la sala Roser Carrau, de la mà de l'aula d'extensió universitària de Vilassadamar.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Can Gabarnet, la masia bicentenària situada a la plaça de Vicenç Casanova de Vilassar de Mar, serà un equipament per a joves del Maresme. La Diputació de Barcelona ha alliberat el nostre curs històric al projecte executiu de rehabilitació de l'edifici.
amb criteris sostenibles per tal d'adequar-lo com a centre d'activitats infantils, especialment enfocat a la participació juvenil, fet que permetrà convertir-lo en un veritable motor de dinamització cultural i sostenible per al municipi.
Amb la voluntat de convertir-se en un motor de dinamització cultural i juvenil, Can Gabernet començarà el seu procés de rehabilitació. A més, la masia bicentenària també funcionarà com a espai per allotjar activitats cíviques i culturals del nostre poble, un cop fora de l'horari d'activitat reservat a infants i joves.
Perquè fa la rehabilitació, el projecte contempla actuacions interiors i a les façanes per adaptar l'edifici a l'ús previst, mantenint l'escala original, redistribuint els espais i reforçant l'estructura. També es millora l'eficiència energètica per garantir el confort i reduir el consum i les emissions.
Cal tenir en consideració que des de 2019 s'han executat diverses actuacions per diagnosticar i garantir l'estabilitat de l'edifici, incluent-hi l'apuntalament de sostres i coberta i la redacció d'un projecte de reforma urgent.
Can Gabarnet és una casa de pagès inclòs al precatàleg de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Vilassa de Mar. L'edifici, propietat de l'Ajuntament, té més de dos segles d'història i amb aquest projecte es vol recuperar el seu valor patrimonial, adaptant-lo als nous usos socials. Obrim ara capítol de serveis, farmàcia de guàrdia per avui, la Rocamir, avinguda Montevideo 154, telèfon 93 759 39 93.
L'Ajuntament de Mataró invertirà una mica més de 600.000 euros per millorar la seguretat, l'evacuació i l'aforament de la mítica pista del Josep Mora. Les intervencions afectaran parcialment la planta baixa, les grades i la zona inferior de la graderia per tal de minimitzar al màxim l'afectació a l'activitat esportiva d'aquest equipament.
preveu l'inici d'obres aquest mes de desembre mateix. Si hi ha una pista mítica, amb el permís de la dels Lluïsos de Gràcia, és la del Josep Mora de l'UEM. Ara, la voluntat del consistori, en virtut dels compromisos recollits en l'acord d'estabilitat pressupostària del govern municipal amb Junts, és millorar els recorreguts d'evacuació de les grades nord i oest, així com augmentar l'aforament de la pista de bàsquet.
Així doncs, les principals actuacions d'aquest rentat de cara, que començarà el mes de desembre, són millorar els accessos al pavelló pel passeig Carles Pedrós, adequar les escales d'accés a les grades i acondicionar el recorregut entre la graderia i les boques, d'acord amb els paràmetres d'evacuació.
També s'instal·laran noves baranes i una sortida d'evacuació a peu de pista. Segons el calendari, està previst licitar les obres al juny i començar-les a finals d'any amb un calendari de nou mesos d'execució, amb la intenció d'organitzar les actuacions, minimitzant al màxim l'afectació a l'activitat esportiva. El pressupost inicial és de 632.241 euros.
Crónica.
Dimecres, completament assolellat a tot el Maresme. Per dir alguna cosa, direm que podem localitzar, podem trobar alguns núvols baixos, especialment a la serralada litoral. Mar, en estat de Marajol, a tota la costa. Les temperatures mínimes, doncs, sense massa canvis, 4-12 graus, mentre que les màximes podrien arribar a baixar un palet en relació a avui i no creiem que el mercuri superi els 18 graus aquest dimecres.
Un parell de minutets encara per repassar arguments informatius d'avui dimarts.
Laura Martínez Portell, exalcaldessa de Vilassà de Mar, s'està recuperant de l'infart de miocardi que va patir aquest diumenge a primera hora de la tarda al seu domicili. Hores abans havia estat designada com a cap de llista de junts per Vilassà a les properes eleccions municipals del maig de l'any vinent. Laura Martínez Portell vol agrair els missatges d'ànims i de suport que està rebent l'exalcaldessa.
i vam practicar un cateterisme del qual evoluciona favorablement. Aquesta ha estat la nostra coberta d'avui.
Diumenge, i amb alguna llàgrima que es va escapar, per què no dir-ho, baixava definitivament parciant el mític Frankfurt Montevideo de Vilassadamar, després de 19 anys de servei, gairebé dues dècades creant comunitat, cuidant i servint una clientela, d'aquelles que podem definir com de les de tota la vida. Ara en Quico i la Mar i la Mar i en Quico tenen altres projectes per endavant.
Ens ho han explicat en la darrera mitja hora i han menjat amb ells unes patates braves.
I fins aquí aquesta mitja hora d'informació que hem compartit plegats amb en Robert Mazza a la sala de màquines i també a la redacció Joan Escopet editant i dirigint el Crònica, Crònica que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat Moltes gràcies per la confiança, demà aquesta hora aquesta és la nostra hora ens tornarem a escoltar, serà ja dimecres fins a les hores que tinguis una molt bona tarda
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
He de fer els tràmits perquè valorin la dependència del pare, però em fa una mandra tota aquesta paperassa.
A partir d'ara, per demanar la valoració de la dependència, no caldrà ajuntar els informes mèdics del sistema sanitari públic, ja que els treballadors que l'han de tramitar hi tindran accés, amb total garantia d'ús ètic de les dades. Aquesta interconexió entre els sistemes de salut i social estalviarà feina tant a les famílies com als professionals. Temps, ja que permetrà reduir els terminis, desplaçaments i paper. Més informació a dretssocials.gencat.cat La targeta sanitària, sisplau.
La teva cartera ara és el mòbil. La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera. Les teves targetes. Sempre amb tu.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilasarradio.cat. Begur el sardanista els diumenges a les 10 del matí. Vilasarradio. Segueix-nos en directe a través de vilasarradio.cat. I don't want a miracle.
And was she worth it? Was she worth it?
There's no more to say, so save your grace
Bona nit.
Des del centre del teu dial, Vilas a Ràdio.