Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Vilassar de Mar doblarà el parc de lloguer públic. Molt bona tarda a tots i totes i benvinguts al Crònica. Tindràs més informació després de la crònica en el nostre programa Les Veus del Pleu.
en el qual resumirem tot el que va donar de ser la plenària d'ahir, corresponent al mes de febrer. D'entrada, cal destacar, com a principal novetat, l'aprovació del conveni de col·laboració amb la Fundació Sales per impulsar la promoció de la muralla, que suposarà la construcció de 62 allotjaments dotacionals de lloguer amb qualificació de protecció oficial. Així i amb virtut de l'acord, Vilassar de Mar doble el par de lloguer públic, que actualment és de 57 habitatges,
La promoció de la muralla mossèn Pere Ribot anirà destinada a gent jove, gent gran i diferents col·lectius vulnerables. Nostre consistori treballa amb la previsió que l'inici d'obres sigui final d'aquest any o a tot estirar inicis del 27. Treballem des del 98.1 de l'AFM. Som divendres 20 de febrer. Som-hi!
El proper diumenge 1 de març i per 23è any Esquerra Republicana de Vilassadamar convida tothom a una nova edició de la seva calçotada independentista a la plaça del Círcol. Tot plegat arrencarà amb un parell de parlaments polítics el regidor Gerard Grau i la diputada al Parlament de Catalunya Ester Capella que no és la primera vegada que hi participa.
A punt de les dues de la tarda es començarà a dinar. El preu del tiquet és de 17 euros i el pots comprar sempre en metàl·lics i pot ser a la llibreria Index.
Mireu, hi ha una generació de vilassarens i vilassarenques que s'autodenominen com a potenegres. Són aquelles persones que fins a finals de la bècada dels 70, principis del 80 del segle passat, van néixer al casal de curació del nostre poble, un hospital primer i un centre sociosanitari avui, que ha estat i és una veritable institució per a moltes famílies de Vilassar de Mar. El casal té més d'un segle de vida. I ara mateix ens repassarem la història des de la secció Fem Poble, inclosa en el nostre programa mariner,
de Mar. Doncs, com dèiem en titulars, no hi haurà l'habitual caminada de la bona. Aquesta és la principal novetat del programa que ha dissenyat l'Ajuntament de Vilassar de Mar en col·laboració amb les entitats feministes per commemorar el 8M. L'acte central serà el que s'ha batejat com la festa de la bona.
que se celebrarà el dia abans, el dissabte 7 de març, i a la plaça de l'Ajuntament. Una farcida programació que s'estén durant tota una setmana, del 6 al 13 de març, perquè ens entenguem, sota el lema treballem per la igualtat.
Com dèiem, la principal novetat és que la tradicional caminada ens transforma en la festa de la dona, que se celebrarà el 7 de març, que és un dissabte, i es deminarà un espai de trobada, celebració i reivindicació feminista a la plaça de l'Ajuntament. Amb tot, la programació arrencarà els dies 5 i 6 de març, això és un dijous i un divendres,
amb una activitat familiar a la biblioteca dedicada a l'arquitecte Sahad Haidit. El divendres 6 de març, l'Espai Galvany acollirà una jornada d'emprenedoria femenina organitzada pel Consell Comarcal del Maresme. El punt central de la commemoració arribarà el dissabte 7 de març.
amb la celebració de la festa de la dona a la plaça de l'Ajuntament. La jornada combinarà música en directe amb les actuacions de Dues Monis i la sala Reig, un homenatge a dones rellevants de Vilassar de Mar, un bernut feminista i un taller de pancartes del 8M. Ja de cara a la tarda, seguim en el dissabte 7 de març. La sala Roser Carrau acollirà l'espectacle teatral Males Dones.
de la companyia La Melancòmica, que en clau d'humor ens convidarà a reflexionar sobre el paper de les dones. El diumenge 8 de març, Dia Internacional de les Dones, la commemoració continuarà amb un programa especial del nostre bagul sardanista de Vilassar Ràdio i visites guiades gratuïtes a la Casa Museu Carme Rubira per donar a conèixer l'obra i vida d'aquesta pintora Naif Vilassarenca al migdia.
La plaça de l'Ajuntament serà l'escenari de la lectura del manifest institucional a càrrec de les regidores del Cuts Histori i també de l'alcaldessa, seguida d'una manifestació pels carrers del nostre poble, convocada per les entitats feministes locals, que culminarà amb la lectura del manifest, en aquest cas, en veus de Vilabona i de l'Assemblea Feminista.
La setmana següent però la programació mantindrà el to cultural i divulgatiu amb la presentació del còmic Aigua Jim de Marina Sainz i amb la conferència Artistes oblidades a la història de l'art que arribarà de la mà de la historiadora Georgina Sass en el marc de les conferències de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassadamar. El cicle es tancarà amb un cinefòrum organitzat per Viladona dedicat a Maria Lejàrrega, una figura clau del feminisme.
Acorda que, paral·lelament, durant tot el mes de març, l'Ajuntament realitzarà diferents tallers als centres educatius del nostre poble, adreçats a l'alumnat de sisè de primària i sempre centrats en la prevenció de les violències masclistes i la promoció de les relacions igualitàries.
I el proper diumenge 1 de març i per 23è any Esquerra Republicana de Vilassar de Mar convida tothom a una nova edició de la seva calçotada independentista. A la plaça del Círcul tot plegat arrencarà amb un parell de parlaments polítics el regidor Gerard Grau i la diputada del Parlament de Catalunya Ester Capella que no és la primera vegada que assisteix a la calçotada i a punt de les dues de la tarda es començarà a atinar el preu del tiquet
És de 17 euros que es pot comprar amb metàl·lic, preferentment a la llibreria Índex. En Gerard Grau destaca un any més l'esperit festiu i distès de la calçotada independentista. El regidor d'Esquerra Republicana farà un Parlament inicial, atenció que potser algun anunci farà, per donar pas a l'Esther Capella, diputada al Parlament de Catalunya.
Deixa'm que una mica us mantingui a l'expectativa de veure què direm. Jo, bàsicament, el que faré és una presentació, faré una grossa d'aquest acte, què significa per nosaltres, de la presència d'Esquerra a Vilassar de Mar i l'Esther Capella. M'imagino, no ho sé, perquè tampoc és una cosa que pactem, però suposem que ens parlarà una mica fent referència a tot el tema que hem tingut últimament de Rodalies, les diferents crisis de govern que hi ha hagut, etcètera, etcètera.
Que és una clàssica de la calçotada. Ha vingut diverses vegades i sempre està... De fet, sempre que es proposa, ella sempre té un sí per nosaltres. Una calçotada que manté el quòrum i que és oberta a tothom, més enllà del possible desencís o no, de la població vers el procés independentista. Els que sempre hi són, sempre hi seran. Jo no crec que el sentiment independentista s'hagi apaivagat després dels fets del...
dels darrers anys. És veritat, hi ha molta gent enfadada, desenganyada, etcètera, etcètera. Aquí, al final, es celebra una calçotada de caire independentista. Els que anem, molts serem independentistes i molts no, perquè cada edició t'anaves del procés com ara, doncs ve gent simplement perquè hi ha una calçotada, etcètera, etcètera. Nosaltres, des de llavors, no hem notat ni cap baixada ni cap, perquè és un acte que també realment a la gent...
li fa il·lusió, ens ho passem tots molt bé, tot perfecte. Com cada any es convida a la resta de formacions polítiques del nostre arc municipal, volem saber quin és el protocol.
El protocol és que no hi ha protocol. És un acte poc protocolari, amb el qual, com que ens veiem cada dia amb la resta de regidors, els direm que si voleu venir ja sabeu que sereu benvinguts i els reirem una mica i comentarem. També és veritat que les agendes polítiques fan que sempre tinguis moltes ganes de...
intentar anar als menys actes possibles perquè realment estar com a regidor a vegades significa una mica deixar de banda la rutina familiar dels caps de setmana, amb la qual cosa nosaltres evidentment els hi direm d'una manera poc protocol·lària que veniu, esteu convidats i ens ho passarem bé.
Arriba el moment que en Gerard Grau ens canti, ens detalli el menut de la calçotada a prep del tiquet, 17 euros. Calçots, després el que fem sempre, que és botifarra amb patates fregides, a vegades ho fem amb seques, a vegades amb patates fregides, evident, postre, cafè, pa, tomàquet, etcètera, etcètera, i sempre val la pena remarcar que comptem amb una opció bagagana, en aquest sentit.
Clar, volem saber on i com podem comprar els tiquets. En Gerard Grau remarca que és bo reservar, especialment de cara a fer les compres, i que també és bo avisar si al final no hi podem assistir per algun compromís. Agrairíem que es fessin les reserves per això que deies, una mica, per quantificar una mica tot el que suposarà l'esdeveniment. El mail vilassadamar.esquerra.cat es poden fer les reserves, dient noms, cognoms...
i el que dèiem abans de l'opció vegana, si fa falta, i els tíquets també de la calçotada es poden comprar a la llibreria Inde.
Molta il·lusió li fa Esquerra Republicana Gerard Grau celebrar aquesta calçotada. Tenim anys millors, anys pitjors, ens agafen èpoques de l'any millors o pitjors per feines, per tot l'ambient polític, pel que sigui, però aquest esdeveniment la veritat és que sempre l'agafem amb molta il·lusió, que ho enganxes i tires endavant perquè tenim moltes ganes sempre que arribi.
El regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Vila Salamar ens convida tots i totes a que ens posem el pitet. Que vingui tothom a passar-s'ho bé i, escolta, discutirem de si ho hem fet bé o malament, si ho podem fer millor o no, però al final aquí el que es tracta és d'ajuntar-nos als màxims vilassarens possibles, els no vilassarens també, eh?, i parlar de tot i riure molt. En cas de pluja, hi ha plebé. La celebració es traslladaria a l'escola Pérez Sala. Crònica.
Serveis informatius de Vilassar Ràdio.
Mireu, hi ha una generació de vilasarengs i vilasarenques que s'autodenominen com a pota negra. Són aquelles persones que fins a finals de la beca dels 70, principis dels 80 del segle passat, van néixer al casal de curació del nostre poble, un hospital primer i un centre sociosanitari avui, que ha estat i és una veritable institució per a moltes famílies de Vilassa de Mar. El casal té més d'un segle de vida i ara mateix en repassarem la seva història des de la secció Fempoble.
inclosa en el nostre programa mariner, el Randamar. L'edifici del Casal Decoració de Vilassar de Mar, situat al carrer de Maria Vidal, número 48, és una obra d'estil nou sentista amb una història molt vinculada a la filantropia local i al passat indià del nostre poble. Per saber-ne més, escoltarem ara mateix el testimoni de dues directores del centre, la Núria Pol i la Marta Mas Mitjà.
L'origen del casal de curació està molt vinculat a l'epidèmia de la grip espanyola de l'any 1917, que va colpejar amb especial virulència Vila Sadamar.
A partir del 1917, perquè sabeu que hi va haver la grip espanyola, que va ser molt forta, i Vilassar va ser una de les poblacions que va rebre bastant. Aleshores, els malalts que tenien aquesta malaltia els van posar primer en un hospital, que era l'escola nàutica. I a partir d'aquí, la Maria Vidal Casa Coberta i el Lluís Jové Castells van portar al poble la necessitat que es tenia que crear un hospital.
I aleshores van començar a pensar en el casal Decoració. Van comprar els terrenys i van començar a construir-ho.
Doncs això era l'any 1920, el matrimoni format per Maria Vidal i Lluís Jové, un comerciant de cotó molt relacionat amb les Amèriques, van cedir els terrenys per la construcció d'un hospital per als malalts de Vilassabamar. El casal va ser entre la dècada dels 40 i 60 del segle passat, l'hospital de referència del Maresme, ajuntament amb el Sant Jaume de Mataró. Bàsicament, cirurgia interna i molts parts, molts pota negra.
I aleshores es feien moltes intervencions. Hem de pensar que era l'hospital de la comarca, quasi, perquè no hi havia res més. Mataró, hi havia Sant Jaume i prou, i Can Ruti i tot això no hi era. I aleshores tot el que es feia era cirurgia a nivell de medicina interna i molts parts. Ginecologia i tocologia és el que més es treballava.
Arran dels anys 80 del segle passat, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va voler repensar el model d'hospitals com el casal de curació. Va començar a caminar aleshores com a model sociosanitari, malgrat la gran quantitat de parts que havia allotjat les seves sales fins i tot a la sala d'espera.
Venia molta gent de Mataró, molta gent de Vilassà, i jo, quan encara ja vaig coincidir amb entrar al casal i encara es feien parts, he viscut parts que han estat a les sales d'espera, perquè les habitacions estaven totes plenes. És a dir, que jo com a mare també hi vaig anar-hi, eh? També les vaig utilitzar, i a la sala de parts també.
Als anys 60, recorda en Pòlimàs Mitjà, es va reformar l'edifici original que era obra de l'arquitecte Mateu Cisa.
Era un hospital considerat bastant modern, perquè les obres que es havien fet en aquells moments, als anys 60, es van fer a les ales noves, els dos cantons, diem, del casal, els dos passadissos, que un era de medicina interna i l'altre era de parts. I allà es van fer totes les sales i les habitacions de les parteres. I tothom hi venia molt a gust. A més a més, hi havia dues comadrones que...
El casal era per elles, que una era la Maria Antònia per tots coneguda, i l'altra la Teresa de Premiar, que també era supercoraguda. La senyora Esperança, abans d'aquestes dues. Una reforma en la qual es va donar un ús sanitari a la capella, ja que es necessitaven, ja que requerien més sal a l'altar, però es va recuperar. Jo recordo amb una grua treure l'altar de la capella, que és una pedra immensa, i amb una grua des del carrer es va treure l'altar i està al jardí.
Les dues convidades ens recorden amb especial estima les monges de Pic i les seves cures diàries.
Hi havia algunes infermeres, per exemple, una de les que jo ja he conegut era la Maria Pasqual, molt estimada, una madreta per mi quan jo vaig entrar. Hi havia les que jo recordo, perquè encara hi són, la Susi Torné, que estava en administració, la Carmen Ramon, molt bona relació, sobretot les monges eren molt estimades. Després de les de Vic van venir les monges de la congregació Santa Maria de l'Euca, Nostra Senyora de l'Euca, i aquestes ja van ser les últimes.
L'edifici del casal, que es va inaugurar oficialment l'any 1922, destaca pel seu estil nou-sentista i especialment pel seu jardí, fonamental també per la recuperació dels i les malaltes. El jardí sempre ha sigut molt important al casal. Ha sigut una part molt fonamental perquè la gent els hem tret, han sortit, han sortit al casal. Amb el temps de les parteres i en el temps de la cirurgia, el jardí potser no es feia servir tant. Era una entrada i sortida.
Però, clar, hi havia un entorn molt agradable. Els pins, tots els recordeu, eren molt grans i molt alts. Llavors, el jardí era molt apreciat. Recordem des de Vilassar Ràdio el model de finançament que tenia el Casal Decoració.
Es finançava a través del quiròfan i de la sala de parts. Vull dir, els metges venien allà amb llibertat, vull dir, ells tenien la clau, per dir alguna cosa, del casal, no? I aleshores es cobrava la seva feina, cobraven els pacients i ells pagaven una part en el casal. I amb això es finançava. Molt just, com sempre, però sempre es finançava amb això. Llavors hi havia una part de persones en caire benèfica.
si hi haguéssim les llibretes d'entrada, 10 pessetes, 30 pessetes, aleshores es finançava sobretot en totes les intervencions que es feien de fora. I el pas definitiu, el salt definitiu al centre sociosanitari, l'ubiquem entre els anys 1986 i 1987.
Es necessitava, amb urgència, buscar una altra ubicació i una altra tipologia de llits per a les persones més grans de 65 anys. El que es buscava era llits per malalts crònics, és a dir, de llarga durada, perquè estaven ocupant llits d'hospitals d'aguts i eren molt més cars.
Aleshores hi havia una sèrie d'hospitals que ja no arribàvem a la tecnologia que es requeria en aquells moments. I Sanitat què va fer? Van dir, agafem aquests que ja estan preparats a nivell hospitalari i els passem a un programa, que es deia Programa de Vida als Anys, i aquest programa el que va fer va ser, a tots aquests hospitals que ja no complien amb totes les seves necessitats actuals, ja s'havia format Can Ruti i Mataró i l'Hospital de Sant Jaume,
Aleshores, Casal ja no complia amb tots els requisits d'anestesistes, problemes de sang i de complir amb tot el que es necessitava un malalt quirúrgic. I aleshores van posar tots aquests hospitals amb aquest programa Vida als Anys. I aquí va ser quan nosaltres ens hi vam acollir i vam començar a fer la primera concertació amb el programa Vida als Anys. I vam concertar 20 llits.
Això sí, la Marta Mas Mitjà sobralla que el casal de curació avui manté l'esperit. El seu fons és el mateix. Per moltes famílies de Vilassar, és un recurs ara no tant enfocat a la cirurgia, sinó més cap a la gent gran, a través del programa dels Vides als Anys, però ha sigut com una continuïtat. El recurs de buscar llits per llarga estada és, evidentment, donar-li al casal 80 llits. A aquests llits hi havia una cartera que li interessava molt al casalut,
pel problema de la llarga estada i poden tornar anar als seus domicilis o residència i després es va aconseguir també concertar el que en diuen la mitjastada polivalent, que és la convalescència. Tots aquelles operacions que fan de traumatologia, de gent gran, doncs venen a fer la recuperació, ja que no la poden fer des de casa perquè és més complexa per les famílies i per l'entorn i per tot, doncs ho venen a fer al casal, que llavors són unes estades que venen a ser d'uns 40 dies, 38...
Comptat i debatut, ara ho escoltàvem un autèntic referent per un munt de famílies de casa nostra. Sempre el casal serà un referent en el poble per tota la trajectòria que té, per tota la vida que ha donat. Són un munt de famílies que han passat pel casal, sigui per A, per B, per C, i jo penso que aquest fi fundacional ha de continuar, malgrat que...
estàs ara amb el Servei Català de la Salut, que cada vegada exigeixen més i cada vegada et volen veure més com un hospital d'intermitja amb els seus paràmetres, no deixa que es desvincula una miqueta el casal i això es manté. El casal de curació de Vila Sadamar és un dels pocs, per no dir l'únic centre sociosanitari, en el qual es lleven els malalts i els porten a les sales comunes.
Nosaltres ja vam els pacients, nosaltres els vestim i nosaltres vam a sala. L'unió que es fa és el casal. Per què? Comptes que la persona té que tindre una cura i, per tant, millor que estigui en una sala, compartint, fent activitats, a més del seu procés sanitari. No podem sanar amb una persona si nosaltres no li tenim cura de la seva persona i amb dignitat. I, per tant, el casal jo penso que amb això es diferencia
i és una de les coses més importants que té el casal i que ho ha de conservar. L'edifici està inclòs en l'inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i forma part de la Ruta dels Indians del nostre poble.
Poeta i capellà o capellà i poeta, per anca d'estat de salut permeti a Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, assistir avui a dos quarts de set del vespre i a la biblioteca es presenta el llibre Poesia Esparça i Inèdita de mossèn Pere Ribot. El començarem a llegir amb la Teresa Capilla, que d'altra banda, primera diputada de Vilassadamar al Parlament de Catalunya i actual presidenta de l'Associació d'Amics de mossèn Pere Ribot.
Teresa Capilla treballa des d'aquesta associació per preservar el llegat de mossèn Pere Ribot. Les dues famílies eren amigues, de fet, recorda Capilla les bromes que el seu pare feia amb en Martí, el germà petit de mossèn Pere Ribot.
El meu pare feien rodolins. El meu pare li deia, Martí, què fas per aquí? I a Martí li contestava, vaig a repartir, que vols venir? Sí, què portes aquí? Un programa per llegir, un enterro per demà dematí. Ah, ja no saps què dir? I així s'acabava. Per això cada vegada que es trobaven pel poble, jo anava amb el meu pare, i bueno, reia, perquè pensava, mira, fixa't, en Martí en sap més que el meu pare de fer el rodolins.
Un mossèn Pere Enribot que li va escriure a Teresa Capilla un vers quan la nostra convidada va fer la primera comunió. Era una persona molt afable, recorda Capilla. Era una persona que tenia els braços vers de tothom que l'anava a veure. D'aquí Vilassà hi ha moltíssima gent que anaven a fer excursions a Riells i ell el rebia, parlava, vull dir, menjaven amb ell. Bé, sí, sí, hi ha moltes persones d'aquí Vilassà que el recorden amb molt de carinyo.
El capellà poeta o el poeta capellà. La pregària ha llaurat el meu rostre i deixa una rella de llum com un antic obert missal o un capitell pastat pel temps. Sóc un retrat que es mira en el mirall del meu paisatge interior.
Reflexa pur del teu esguard, oh Crist, que puja a flor de terra i es llança vers la mar.
Pere Ribot acollia durant la postguerra molts catalanistes al seu santuari de Riells, a la cos del Montseny, entre ells un tal Jordi Pujol, amic personal del Vilassarenc. El llibre que es presenta avui a la biblioteca és el primer que edita l'associació, recollint versos i escrits d'aquest Vilassarenc il·lustre.
Dintre d'aquest llibre, que és el primer que fem nosaltres, perquè els altres llibres són fets, diecim, per Mossampera, hi ha més d'una vintena de llibres que va fer ell, però aquest és el primer llibre que fa l'Associació d'Amics de Mossampera Ribot. Consisteix en aglutinar i plasmar en aquest llibre una sèrie de versos i escrits que ha fet a diverses persones o entitats, persones que han tingut versos d'ell i que tenen escrits, que n'hi ha moltes aquí a Vilassar, n'hi ha moltíssimes, i fora també de Vilassar,
que ell els hi va fer especialment, doncs els hem plasmat en aquest llibre. Petites poesies...
Material, tenen feina, tenen, avança Teresa Capilla per futurs llibres, ja que mouen avui un fons documental de més de 800 versos a l'acte d'avui. Hi seran presents també l'escriptor Antoni Pladavall, el filòleg Joan Toneu i Joan Maloquer, director de l'editorial Galerada. Moment, per obrir capítol de serveis per explicar-te que la farmàcia de Guàrdia per avui és l'altirriba Gutiérrez, la del camp de futbol per entendre'ns, número 136,
de l'Avinguda Duar, Ferrer, telèfon 93, 750, 69, 53. Les urgències del cap de setmana, és a dir, fins dilluns a les 9 del matí, les atendrà la Fumol Folleda, per tant haurem d'anar fins al barri del Barato, número 96 del carrer de Manuel Roca. Per trucar-los, doncs haurem de marcar el 93, 750, 20, 65. Crònica, el tema.
Primeres hores del matí de dissabte amb intervals de núvols baixos que aniran marxant ràpidament i donaran pas un dia completament assolellat. Les temperatures mínimes baixaran una miqueta entre els 6 i els 12 graus, mentre que les màximes pujaran i poden arribar als 18-19 graus. Mateixes temperatures, temperatures calcades per un diumenge que esperem estable i també calcada.
completament assolellat mar en estat de Marajol amb àrees de mar de fons. Repassem titulars i tanquem el darrer informatiu de la setmana.
T'hem explicat que Vilassar de Mar doble el part del lloguer públic. En tindràs més informació ara mateix en el nostre programa Les Veus del Ple, en el qual resumirem tot el que va donar de ser la plenària d'ahir, corresponent al mes de febrer. D'entrada, hem de destacar com a principal novetat
L'aprovació del conveni de col·laboració amb la Fundació Sales per impulsar la promoció de la muralla que suposarà la construcció de 62 allotjaments dotacionals de lloguer amb qualificació de protecció oficial. Així, en virtut de l'acord, Mila Sadamar doble el pare de lloguer públic que actualment és de 57 habitatges.
La promoció de la muralla anirà destinada a gent jove, gent gran i diferents col·lectius vulnerables. El nostre consistori treballa amb la previsió que l'inici d'obres sigui a finals d'aquest any mateix o a tot es tira a començaments del 27. Aquesta ha estat la nostra darrera coberta de la setmana.
Robert Massa dins de la sala de màquines. Joan Escofet posant la signatura en el Crònica informatiu que pots recuperar del nostre web vilassaradio.cat. Moltes gràcies per la confiança. Ens hi tornarem a posar dilluns. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassaradio.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Soc el Daniel i he treballat en diferents sectors. Ara feia més de dos anys que estava sense feina estable i el certificat professional m'ha permès ampliar les meves competències i treballar en un àmbit nou. Els certificats professionals són una oferta formativa pràctica disponible al llarg de l'any i cobra les portes al mercat laboral. Són una titulació oficial per trobar feina, reinventar-te, formar-te. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si has petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116-111. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
L'èxit educatiu d'una criatura comença a casa. És per això que cal educar els fills amb hàbits i actituds que els ajudin en el procés d'aprenentatge. Fer-los anar a dormir d'hora, sortir puntuals i ben esmorzats de casa, planificar el seu temps... És tan important com comunicar-s'hi i saber els seus interessos acadèmics. Els pares han de procurar que els nens facin els deures, si pot ser, de manera autònoma. Així agafaran responsabilitats. També els poden ajudar fent-los aplicar a la vida quotidiana allò que han après a l'escola.
L'èxit educatiu del fill.