Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Amb motiu de la festivitat de tots anys, el cementiri municipal amplia el seu horari habitual des d'avui i fins al 2 de novembre durant aquests dies i de dilluns a divendres.
El cementiri romandrà obert de manera ininterrompuda des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda aquest cap de setmana i el proper l'horari serà de 8 a 3 de la tarda, mentre que el cap de setmana ja de tots sants, l'1 i 2 de novembre,
L'obertura s'ampliarà també de 8 a 6 de la tarda, com cada any. L'1 de novembre s'habilitarà un servei gratuït d'autobús per facilitar els desplaçaments fins al cementiri municipal. El servei serà directe, és a dir, sense parades intermèdies, amb sortida i arribada a la plaça de l'Ajuntament. La primera sortida des de la plaça de l'Ajuntament serà a les 9 del matí, amb expedicions cada hora fins les 2 de la tarda, a l'inrevés des del cementiri municipal.
La primera sortida serà a dos quarts de deu i també s'allargarà en freqüència d'un cada hora fins a dos quarts de tres de la tarda. Ets el 98.1 de l'AFM. Som dimecres 15 d'octubre. Som-hi!
L'Avila Serencalú a Trevín ha vingut a la ràdio amb un important guardó sota el braç, acaba de rebre el premi Dona TIC 2025, atorgat per la Generalitat de Catalunya, una distinció que serveix per reconèixer i donar visibilitat al paper i al talent de les dones en l'àmbit tecnològic i digital, i oferit també referents per a nenes i noies.
12 dones i dos projectes han estat premiats en l'edició que es va celebrar el passat 2 d'octubre al Palau de la Música. La Luan ens explicarà ara mateix quin ha estat el seu projecte premiat. Quin és el caràcter d'una dona que aconsegueix desafiar les lleis de la gravetat i de la societat?
Fins diumenge al Teatre Nacional de Catalunya podem veure l'espectacle La filla de l'aire. Explica la història real de la ballarina Roseta Mauri, que des de la pobresa més extrema va arribar a ser pintada per de gas o manet a París. La Vila Serenca Anna Casasola encarna aquest prodigi a la sala tallers. La de casa nostra hi canta, hi balla, hi interpreta. A més, ara ho escoltarem.
Els seus 31 anys deu ser de les poques persones que ha pogut segellar el triplet cultural de Catalunya, és a dir, cantar al Palau de la Música, ballar al Liceu i interpretar al Nacional.
Com apuntàvem en titulars, la Vila Serenca Lua Trevín ha vingut a la ràdio amb un important guardó sota el braç i és que acaba de rebre el Premi Dona TIC 2025, atorgat per la Generalitat de Catalunya, una distinció que serveix per reconèixer i donar visibilitat al paper i el talent de les dones en l'àmbit tecnològic i digital i oferir també referents per a nens i nenes. Així doncs, 12 dones i dos projectes han estat premiats
en l'edició que es va celebrar el passat 2 d'octubre al Palau de la Música. Un premi que significa molt per la Lua Treville, la de Vila-Salemar, considera que és un reconeixement a una trajectòria acadèmica i a un projecte en particular.
Les dones tenim molt poca representació en el sector i és un premi per la meva carrera acadèmica. No he tingut moltes referents dones en aquest procés i quan em van proposar presentar-me va ser ja tot un orgull de, uau, puc estar aquí jo també i ser referent per a noves generacions que venen.
Les sigles TICA refereixen a tecnologia, informació i comunicació. En un món, com s'afanyen a explicar Trevina, encara molt masculinitzat, ella ja ha enllestit el grau superior de desenvolupament multiplataforma. Els últims estudis que he fet es basen en entendre com es planteja un desenvolupament, quina es fa gèstia el desenvolupament i com posar una idea que tens al cap a codi.
Ja pot ser una aplicació web, una aplicació mòbil, coses més específiques, perquè jo, per exemple, també he fet una mica de robòtica. Llavors, comunicació amb el robot des d'un ordinador extern... Al final el que fem és programar-hi que té una utilitat. Llavors, el que t'ensenya la formació, sobretot, és aquesta idea que tens al cap d'un programari que vols fer, com posar-la en marxa.
D'aquí va sorgir i presentar-se als Premis TIC amb el seu projecte, desenvolupar un sistema d'acreditacions en l'àmbit de la formació professional amb la infraestructura del blockchain europeu. Sort que la Lua Trevint ens ho tradueix.
Digitalitzar un procés, quin mèrit té això? El problema és que són títols de formació professional, és un títol acadèmic, és un títol que hem de poder fer que no es falsifiqui. I per això necessites una sèrie de tecnologies molt complexes perquè realment el títol que presentes es pugui verificar i certificar que realment és veritable.
Perquè clar, truques al centre on aquesta persona diu que ha cursat, escolta, aquesta persona ha cursat aquest grau i et diuen sí o no. Però el problema d'això també és que estem afegint molts passos a un procés que podria ser molt ràpid. I al final el que fem és donar-li el control del títol a l'estudiant de forma digital. Què vol dir això? Quan s'emet el títol ho decideix l'estudiant. L'estudiant és el que sol·licita el títol i automàticament se li afegeix a la seva cartera d'identitat digital aquest títol que vol.
I llavors a l'hora de presentar-lo, l'entitat que li està demanant aquest títol no necessita corroborar amb cap altra entitat que aquest títol és fiable. Només amb la propietat del títol es pot verificar que aquesta persona té aquests estudis.
Res i curt, ara ho escoltàvem, doncs, una forma nova d'emetre títols acadèmics que puguin ser verificats per entitats externes agilitzant sempre els tràmits. Un cop va entendre la de Vilassada Mar que se li demanava el projecte, va prema l'accelerador amb una velocitat tal que amb la tecnologia actual ja no es pot fer cap passa més endavant.
Hem anat tan ràpid que hem arribat al nivell de desenvolupament de la infraestructura europea i no pot avançar més el projecte. La infraestructura és una cosa molt nova i no es pot implementar ara mateix perquè no dona el desenvolupament.
La Lua Trevin està molt contenta amb el guardó que distingeix tant el projecte com la seva trajectòria acadèmica dins de l'Institut Tecnològic de Barcelona, que vella, entre altres àmbits, per dignificar i treure estigmas sobre la formació professional. De fet, ella, una de les màximes notes de l'Institut Vilanzara, va optar per aquesta branca, una branca que li ha valgut aquest reconeixement, gal al Palau de la Música, i alguna oferta que ja li ha arribat.
Quan van dir el meu nom, estava jo assentada, va ser un event molt maco, estàvem al Palau de la Música, tot supermaco, decorat, i de sobte arriba a la categoria d'estudiant de formació professional i diuen el meu nom. Em vaig quedar així, vaig dir... Ah, i vaig sortir allà, no m'esperava. Costa moure's en aquest sector, i més quan no tens experiència. Per molt que se'ns doni visibilitat i tal, entrar al mercat laboral ara mateix és molt complicat ser un júnior, que és algú sense experiència en el sector,
Llavors, bueno, vas rebent coses i et vas movent i a poc a poc vas fent el teu camí. Però és complicat. Amb un futur brillant per endavant, la de Vila Salmar vol treure's la carrera de Matemàtica Computacional. Això sí, sense pressa, diu, perquè també vol treballar. Crònica. La informació de Vila Salmar i la comarca del Maresme.
Atenció amb la pregunta. Quin és el caràcter d'una dona que aconsegueix desafiar les lleis de la gravetat i de la societat? Fins i al Teatre Nacional de Catalunya podem veure l'espectacle La filla de l'aire. Explica la història real de la ballarina Roseta Mauri que...
de la pobresa més extrema del seu reus natal. Va arribar a ser pintada per de gas o manet a París. L'àvila sarencana que se sola encarna aquest prodigi a la sala tallers, la de casa nostra, i canta, i balla, i interpreta. A més, ara ho escoltarem. Els seus 31 anys deu ser de les poques persones que ha pogut segellar el tripet cultural de casa nostra.
Cantar al Palau de la Música, ballar al Liceu i interpretar al Nacional. L'Anna Casasola ha visitat el nostre matinal eufòrica. La filla de l'aire ha estat un autèntic regal per a ella.
Després de tota la meva carrera de dansa i tal, he tingut bastants perons, però ja havia decidit més o menys deixar-ho. I després d'un viatge molt llarg per la Índia, vaig veure que hi havia un càsting que buscaven una ballarina clàssica per una producció amb el Teatre Nacional i coproducció amb Sala Atrium de Barcelona.
I era per un espectacle de Roseta Mauri, una ballarina molt important aquí a Catalunya, de Reus, i era per una obra teatral que es feia com en homenatge a ella. I vaig pensar, uau, quina oportunitat de tornar a l'escenari amb dansa, perquè feia molt que et tornava a tenir. Jo sempre que penso que deixo la dansa, sempre hi arriba una altra ocasió que em fa tornar a l'escenari. I ja en aquest viatge ja ho sentia, i quan va sortir aquest càsting ho vaig tenir clar.
I ho vaig veure i vaig dir, quina il·lusió, a més em va arribar com per molts llocs, allò que dius són senyals o què passa aquí. I ho vaig tenir clar i aleshores vaig dir, m'hi presento, perquè massa gent m'ho està enviant i això jo confio molt en aquesta intuïció, no? I vaig dir, m'hi presento, m'hi presento. I és més, vaig pensar, és que ha de ser per mi, o sigui, jo ho vull que sigui per mi, no? I així va ser.
L'obra explica la història gens coneguda de la Roseta Mauri, una, avui en diríem estrella, que va triomfar gràcies al seu sacrifici i la seva perseverança. Clar, que se sol ha sigut mirar allà un xic.
per què no sabem sobre aquesta dona, no? I la veritat és que era una dona amb un caràcter increïble, o sigui, fort, tenia molt clar el que volia i va passar de ser molt, molt, molt, molt pobra a triomfar a París, el New York Times parlava d'ella, o sigui, va cautivar artistes tipus... A Degas la va pintar, Manet la va pintar, de cop es va fer rica, tenia palaus i mantenia la seva família...
però sobretot el que a mi m'ha fascinat és la seva perseverança, el seu esforç, que també va arribar on va arribar perquè el seu pare la va empenyar molt, però fent aquesta obra és com que ha encarnat parts de mi, perquè a més ella tenia una germana que les dues van començar, l'altra ho va deixar per una família, no és que la nostra història sigui exactament igual, però jo sempre ho dic, que és com fent l'obra és com que estic fent part de la meva història, i fins i tot va venir la meva germana a veure, m'hi va plorar tota l'obra i va dir, és que és la nostra història.
I això que l'arribada de la bàbila Sademar dalt de l'escenari per encarnar la Roseta Mauri va ser com a mínim curiosa. Buscaven una ballarina i ella, esclar, s'hi va presentar. La sorpresa va venir quan va veure que també havia d'interpretar que se sola, però va superar els càstings i ara gaudeix amb l'obra record del dia de l'estrena, el passat 2 d'octubre, debutant i lesionada.
Em vaig lesionar el dia abans en l'assaig general i estava molt preocupada, molt preocupada. Tenia molta pressió perquè, a part, no estic acostumada a treballar sense cover, o sigui, amb ningú que sàpigues que si et fas mal està allà per fer de tu, i estava superpreocupada, però després de passar per l'osteòpata i arreglar-me i tal, va ser com...
No deixaré que aquest dolor m'arruïni, diguéssim, a disfrutar d'aquest moment. I al final va ser... Vaig disfrutar moltíssim, em vaig sentir superviva a l'escenari, tant ballant com actuant com tot, i vaig sortir supersatisfeta i supercontenta. Gaudeix i aprèn amb una nòmina d'artistes absolutament espectaculars.
Jo quan veig amb les actrius que treballo i amb l'actor i artista, que és ell també, que és superjove, però fa de tot també, dic, però on m'he posat? O sigui, jo represento que he de fer d'actriu al costat d'aquestes referents. O sigui, Cristina Plazas, Lluís Amallol, jo de veritat que encara ho estic aterrant tot plegat, perquè és com que no m'ho acabo de creure encara, em sento extremament afortunada.
La nostra convidada ens explica que està gaudint d'allò més del que la vida i el seu sacrifici també li estan posant al davant. Asegura, viure un gran moment professional. Ara em sento com molt, molt, molt afortunada. Però és que si miro enrere, en tots aquests moments pic que he tingut, també m'he sentit molt afortunada i no sé si puc dir que és el millor, però molt contenta i molt feliç, segur. Encara tenim temps fins diumenge per veure l'Anna Casasola interpretant la filla Talaire a la sala Tallers del Nacional.
però ja s'acaba, em fa moltíssima pena aquesta setmana, ja estem, i és com, no, no, no, que duri, no? Als seus 31 anys, la de Vilassada Mar deu ser de les poques persones que en el seu currículum pot dir que ha certificat el triplet cultural català, cantar al Palau de la Música, ballar al Liceu i interpretar al Nacional, per tant, 3 de 3.
vaig començar a ballar a mitir dansa al Gran Teatre del Liceu. Després he fet òperes al Gran Teatre del Liceu. Després vaig cantar, a més, mantres, que era la segona vegada que es portaven els mantres al Palau de la Música, i vaig cantar al Palau de la Música. I ara m'estreno com a actriu i al Teatre Nacional, a la Sala Tallers, és com...
Anna, però és que ni jo ho estic assumint. Jo crec que encara estic aterrant tot això i la veritat és que no m'ho acabo de creure. És com una cosa que és com si fos normal, però que alhora no és gens normal.
Doncs, dilluns, i un cop acabin les sessions de la filla de l'aire, buscarà nous projectes, no es posa a límits, i és que el sacrifici és el seu lema de vida. Diu, la dansa li ha donat moltes alegries i alguna que altra llàgrima. El sacrifici, no?, de la dansa, que al final hi ha cossos i cossos, però si jo penso en el sacrifici molt més enllà de l'udú que és físicament i psicològicament, també, perquè hi ha molts moments que dius, mira, ho envio tota... Hi ha moments que vas molt cansat amb les gires...
però sobretot per mi el sacrifici ha sigut de dansa. I en general la meva família, la meva germana també ho ha hagut de deixar per lesions i és una cosa que hem viscut molt profundament i és una cosa que frustra molt, perquè és la teva passió i quan estàs a l'escenari és com quan estàs bé, dius és que per això estic a l'escenari, per com em sento, per com se sent la gent, per el que rebo, per l'energia, però clar, les lesions són molt punyeteres. També li ve molt de gust explorar nous formats artístics.
ara m'està agafant el gusanillo de fer pantalla, de fer sèries, de fer pel·lis, em diràs, bueno, és que aspires molt alt, però és el que em passa, em passen aquestes coses, i llavors jo estic en plan, bueno, si ha d'arribar és que ha de ser, i si no arriba és que no ha de ser i serà un altre camí, però confio moltíssim en que arribarà el que hagi de ser.
Formada a l'Escola de Dança Amador, l'Anna Casasola va estudiar dansa clàssica a l'Ingliss National Ballet School de Londres, on també actuava amb la companyia i va posar la cirereta del pastís a la prestigiosa Escapino de Rotterdam, als Països Baixos. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
Baiana 2 i Porto Valo Alto són les dues propostes que ens porta la plataforma Cinema BDM per aquest diumenge a la tarda i a la sala Carrau. La primera sessió, pensada per un públic infantil, arrencarà a dos quarts de cinc. La segona, ja enfocada per un auditori adult, començarà a dos quarts de set de la tarda. El mètode de pagament, el de sempre, taquilla inversa, és a dir, pagues segons creus. Èxit assegurat amb el segon lliurement de paiana, després de rebre un inesperat avís dels seus avantpassats.
La protagonista de viatjar als mars d'oceania per viure un munt d'aventures. Això és una crida dels ancestres per solcar nous firmaments i tornar a connectar els nostres pobles de punta a punta de l'oceà.
Moui! Un pica-pica! Com ha pujat el nivell? Bacon i ous? Per què no vas dur el porc l'últim cop?
I després dels dibuixos animats, canvi de públic per la projecció de Porto Bolo Alto, tragicomèdia francesa, en la qual coneixerem un reconegut director d'orquestra que, arran d'una greu malaltia i necessitat d'un transplantament, s'assabenta que va ser adoptat pels seus pares. Començarà llavors una cerca que el portarà a descobrir el seu germà petit biològic i la seva gran esperança pel transplantament.
A ver, os cuento. Hace 15 días me enteré de que tengo leucemia. Mierda. Sí. Mi hermana se hizo una prueba para saber si podía donarme médula y ha resultado que no somos compatibles. Ah, mierda. Pero también que ella no es mi hermana. Joder, o sea, mierda. Sí, pero he descubierto que tengo un hermano. Y ese hermano eres tú. Qué narices me estás contando.
Ha llegat el tío con pinzas de empollón. No tenemos nada que ver. ¿Y por qué yo estoy aquí y era allí cuando podríamos haber estado juntos? Recordar, diumenge a la tarda i a la Carrao, mètode de pagament, taquilla inversa.
Van agafar amb velocitat de creuer les obres de rehabilitació de la sènia del rellotge, seu del Museu de la Marina, en el marc del projecte arquitectònic de consolidació i conservació de caràcter urgent de les façanes i coberta de la sènia del rellotge. Els treballs tenen una durada prevista de sis mesos. L'objectiu de la intervenció és l'arranjament de les façanes i de la coberta de l'edifici per tal d'evitar filtracions d'aigua i consolidar-ne l'estructura.
El projecte inclou diferents intervencions per garantir la conservació. En repassem les principals, per exemple, la neteja i adequació de l'equipament, eliminant excrement, restes orgàniques i vegetació de desaigües i cobertes. També es millorarà els perímetres del Museu de la Marina, tot retirant-ne les jardineres encastades i dotant el paviment perimetral amb una nova impermeabilització.
Pel que fa a les intervencions estructurals que s'han de fer a l'edifici de la senya del rellotge, s'abordarà la reparació d'esquertes i fissures de les quatre façanes, la restauració de balcons i la substitució puntual de vigues de fusta amb mal estat. A més, es consolidarà la xamaneia de la façana uest.
però totes aquestes actuacions no acaben aquí. Així es farà una renovació total també de la teulada, posant-hi aïllament, làmina impermeabilitzant i nova fusteria estructural. També s'aprofitarà per substituir canals i baixants. Més feines que s'han de complementar en els propers mesos, doncs a rebossat, amb un estuc de calç de les façanes, també es restauraran i milloraran les fusteries de finestres, balconeres i porticons.
i les baranes i reixes metàl·liques. També s'instal·larà una nova protecció contra llamps i una nova il·luminació exterior perimetral i ornamental. I, esclar, n'hem d'oblidar la part singular de l'edifici del Museu de la Marina. Estauran la magnífica esfera del rellotge central, que precisament dona nom a l'equipament i que es treballarà per tal que molts anys després tot el rellotge torni a funcionar.
Mentre durin les obres, el ric fons patrimonial del Museu de la Marina estarà perfectament protegit dins d'un magatzem especialitzat en la conservació de peces de patrimoni cultural, on hi serà fins a la finalització dels treballs.
Aquesta actuació té un pressupost de 430.918 euros i compta una subvenció de 200.000 euros de la Generalitat de Catalunya. La resta es financiarà amb el Pla General d'Inversions de la Diputació de Barcelona.
L'actuació permetrà preservar un dels elements patrimonials més significatius de Viles de la Mar i garantir-ne també la continuïtat com a espai de difusió de la història i la cultura marítima del nostre poble. Cal recordar que el Museu de la Marina va tancar les seves portes al públic l'any 2013 a causa del deteriorament estructural de l'edifici.
Capítol de serveis farmàcia de guàrdia per avui, la Puigge Jovella, la trobarem a la plaça del Mercat, número 11. Telèfon apunta 93 759 41 11. Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
Temps ha assolellat per les primeres hores d'aquesta tarda, però a mida que passin les hores poden arribar a nubulades que taparan el cel, especialment al centre i nord del Maresme. A l'interior no descartem alguns aixàfecs puntuals, però en general no esperem una regada ni molt menys abundant.
Demà dijous tornarem a tenir un dia estable i assolellat amb núvols baixos a la serralada litoral. No esperem precipitacions de cara a dijous. Mar en estat de mare jola, màries de mare de fons. Les temperatures mínimes sense canvis importants, 12-17 graus, mentre que les màximes podrien arribar a pujar una miqueta aturant-se el mercuri en uns agradables 23 graus. Per a llet de minuts repassem els principals arguments informatius que hem destacat avui dimecres.
Hem recordat que amb la festivitat de tots anys el cementiri municipal amplia el seu horari habitual des d'avui i fins al 2 de novembre durant aquests dies d'on i de dilluns a divendres el cementiri estarà obert de manera ininterrompuda des de les 8 del matí a les 6 de la tarda aquest cap de setmana i el proper l'horari serà des de les 8 del matí i fins a les 3 de la tarda mentre que el cap de setmana de l'1 i 2 de novembre dissabte i diumenge l'obertura s'ampliarà també fins a les 6.
Com cada any, l'1 de novembre, que és un dissabte, s'habilitarà un servei gratuït d'autobús per facilitar el desplaçament llançadora fins al cementiri municipal. El servei serà directe i, per tant, no hi haurà parades amb sortida i arribada a la plaça de l'Ajuntament i al cementiri municipal. Primera sortida, plaça de l'Ajuntament.
a les 9 del matí amb expedicions cada hora fins a les 2 de la tarda a l'inrevés des del cementiri la primera sortida serà a dos quarts de 10 i també amb una freqüència d'un cada hora fins a dos quarts de 3 de la tarda aquesta ha estat la nostra coberta d'avui
Fins diumenge al Teatre Nacional de Catalunya podem veure l'espectacle La filla de l'aire explicar la història real de la ballarina Roseta Mauri, que de la pobresa més extrema va arribar a ser pintada per De Gas o Manet. A París, la Vila Serencana, Casasola, encarna aquest prodigi a la sala de tallers. La de casa nostra hi canta, hi balla i interpreta més. Ho hem escoltat els seus 31 anys, deu ser segurament...
les poques persones que hagi pogut segellar el triplet cultural per excel·lència de Catalunya, és a dir, cantar al Palau de la Música, ballar al Liceu i interpretar al Nacional.
La Vila Serenca l'Uatremint també ha vingut a la ràdio amb un important guardó sota el braç i és que acaba de rebre el Premi Dona TIC 2025 atorgat per la Generalitat de Catalunya una distinció que serveix per reconèixer i donar visibilitat al paper i talent de les dones en l'àmbit tecnològic i digital i oferir també referents a nenes i noies que sempre va molt bé 12 dones i dos projectes han estat premiats en l'edició que es va celebrar el passat 2 d'octubre al Palau de la Música
I ara mateix ja agafarem la porta, no sense acomiadar-nos amb Robert Massa a les vies de so i també a la redacció. Joan Escofet posant la rúbrica, aquest informatiu, aquest crònica que pots recuperar del nostre web, vilassarradio.cat, sempre que et vingui de gust. Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres, capaç amb el 98.1 de la FM. Res més, doncs, ens tornarem a escoltar demà a aquesta hora mateix. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.