Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. El front de pluja s'alluna a poc a poc del Maresme, però n'ha passat sense massa conseqüències.
A la una de la tarda només s'havien recollit un total de 2,6 litres per metre quadrat al Museu de la Mina Vella. A nivell comarcal, on ha plogut més és a Tordera, amb 28,6 litres al Museu de la Mina Vella. Per cert, s'han registrat ratxes de vent aquest matí destacables amb un màxim de 50 quilòmetres per hora.
Per comparar l'episodi d'avui amb un de recent, només recordar que el passat 9 d'octubre es van recollir 52,4 litres en una hora a Vilassar de Mar, des de les 8 a les 9 del vespre d'aquell dia, amb una intensitat màxima de 3,2 litres per minut. Són dades del Museu de la Mina Vella, dades facilitades per en Feliu Novell, director del Museu.
Treballem des del 98.1 de l'AFM. Som dijous 6 de novembre. Som-hi!
Amb la nova llei, el jutge de pau serà un mer oficinista de mil assumptes. Podríem parlar segurament amb el doctor Josep Gaia, però n'hem triat dos. Un, la seva faceta com a metge de Vila-Salmar durant 39 anys, i dos, el seu comiat com a jutge de pau del nostre poble als darrers vuit anys. Asegura haver gaudit molt exercint aquesta figura del home a por. Recordar cadascuna de les més de 500 bodes que ha oficiat
I lamenta que avui en dia l'administració encara no hagi entès. Diu que no cal que s'interposi entre la relació entre metge i pacient.
Quatre compositors centenaris enrebran un homenatge dissabte en el mar del concert anual que celebra l'entitat Amics de la Sardana. Són Pep Ventura, Juli Garreta, Eduard Martí i Josep Maria Bernat de Copla Sabadell. Serà la formació encarregada d'interpretar les peces d'aquests mestres a les 6 de la tarda i a la sala Carrau.
Doncs, com comentàvem amb la nova llei, el jutge de Pau serà un mer-oficinista. De mil assumptes, segurament podríem parlar amb el doctor Josep Gaia, però n'hem triat dos. Un, la seva faceta com a metge de Vilassar de Mar durant 39 anys, i dos, el seu comiat com a jutge de Pau del nostre poble els darrers vuit anys. Asegura Gaia haver gaudit molt exercint aquesta figura, la figura de l'home bo.
i recorda també cadascuna de les més de 500 bodes que ha oficiat. Lamenta que avui en dia, en el cas de la medicina, l'administració encara no hagi entès, diu, que no cal que s'interposi entre la relació que hi ha entre metge i pacient. Un jove doctor Gai, nascut a Os del Balaguer, va arribar l'any 1978 a Vila-Sademar per exercir com a metge amb el títol tret a la Universitat de Barcelona.
39 anys exercint la medicina al nostre poble fins que es va jubilar el 2015. Fa un bon balanç els nostres micròfons de la seva trajectòria amb la bata blanca. Crec que no he deixat ni un enemic, diu. Generacions de vilassarens i vilassarenques han passat per les seves mans.
Vilassar Ràdio va fer un especial per commemorar els primers 25 anys de vida del cap doctor Marriera de Vilassar de Mar. Per compromisos professionals, el doctor Gaia no va poder ser amb nosaltres aquell dia. Avui, però, recorda els inicis del centre d'atenció primària. Era el maig del 2000.
Recordo l'època en què estàvem al casal de curació, als sòtanos als baixos, era un semissòtanó, i també fèiem el que podíem, també érem feliços allí. Estava llavors el doctor Roma, el doctor Pérez, el doctor Felipe González, el pediatre i jo. I també ho tiravem endavant, evidentment, Vilassar anava creixent, aquelles instal·lacions eren molt obsoletes i es va fer el CAP, que crec que es va inaugurar el mes de maig de l'any 2000.
Bé, es van incorporar més persones, es van incorporar més metges, pediatres, auxiliars, infermeres, fins a fer el CAP d'avui, que realment és un CAP que ofereix, diguem-li, molts serveis que en tempos no eren possibles i que constitueix un apollo important, un triomf important de la sanitat aquí a Vilassar.
Jo guardo molt bona relació amb tota la gent que va i està treballant, tot sovint els vaig a veure, els enviom en seguit, és a dir que tinc molt bona relació amb ells i estic molt satisfet de la meva feina al cap i sobretot que els que segueixen ho fan igual o millor que jo.
Com dèiem, fa un bon balanç els nostres micròfons de la seva trajectòria amb la bata blanca. Crec que no he deixat ni un enemic, diu. Generacions de vilassarancs i vilassarencas han passat per les seves mans. Sí, i tant, i tant, i tant. Home, jo he estat 39 anys a l'ambulatori, en 39 anys...
et passa gent de tot tipus, gent que, en fi, que no se t'obliden mai. És evident que hi ha persones amb qui tens més afinitat i menys, però hi ha persones amb les quals tens molta afinitat i per si es deies. Jo crec, crec, almenys per part meva, que no he deixat cap amic
no es fan mai les coses bé, no ho fas mai bé per tothom, no tens mai el 100%, i menys la gent que treballem amb un públic, no tenim mai el 100% de contents, però, bueno, si tinc un percentatge alt, doncs ja em conformo. Jo, d'altres maneres, continuo saludant a tothom que ha sigut pacient meu, no em fa estrany en ningú, intento ser un més de la gent de Vilassà, sense cap pretensió de res, simplement un més.
Amb ell volem comentar un dels aspectes que molts dels nostres convilats van voler destacar el nostre programa en directe des del baral de Lucata, la manca de proximitat que hi ha avui, segons ells, entre metge i pacient. El doctor Gaia lamenta que l'administració encara no hagi entès que no s'hauria de ficar al mig, que metge i pacient ja s'entenen prou bé, sense necessitat d'un tercer.
Indubtablement. Avui en dia les estadístiques, les obligacions d'apuntar-ho tot i fer-ho tot i sobretot apuntar han tret molt temps per dedicar-te al pacient. Hi ha moltes visites també, que és un altre hàndicap aquest, hi ha moltes visites.
s'ha d'escriure molt a l'ordinador, i això resta, si tens 10 minuts, 5 o 15, i t'has de dedicar molta part a escriure a l'ordinador i tornar a escriure, i passar d'aquí cap allà, i no sé què, i no sé quantes, doncs clar, això resta, diguem-li, una mica, diguem-li, de temps, inclús la gent diu, és que no tenen temps a mirar-te la cara, si tot el rato estan allí mirant la pantalla de l'ordinador, però bueno, és que d'alguna manera...
No és que el metge digui que les circumstàncies els obliguen a estar sempre pendents de l'ordinador, el qual treu una mica de contacte. El problema és que l'administració no ha entès que el metge i el pacient ja s'entenen sols.
No cal que es posin entre mig, que ara això i allò... Deixi'ns fer nosaltres. Si una cosa no la faig bé, corregeixi'm. Si una cosa és equivocada, la rectificaré i ho reconèixeré i tot el que vulgui. Però, per favor, deixi'm fer de metge. Deixi'm que jo i el pacient ens entenguem. No es posi entre mig amb estadístiques...
amb receptes que s'han de fer i no s'han de fer, amb històries. Deixi'ns, que ja ens ho sabem fer nosaltres, i si hi ha alguna queixa, doncs l'atendrem i rectificarem i farem. Però deixi'ns fer de metges. No us poseu, diguem-li, entre els dos, que llavors és quan venen els rios, les discussions, els mals entesos.
També repassem amb el doctor Gaia com ha canviat la medicina des d'aquell maig del 2000, quan es va inaugurar el CAP de Vilassada Mar fins avui. Per exemple, recorda que ell, per fer un reciclatge continu, va demanar passar consulta al clínic i no va fallar mai, diu, cap dijous en 32 anys.
Vaig anar cada, cada, cada dijous a l'Hospital Clínic per passar visita amb ells. Jo no tenia cap responsabilitat, simplement passava com un metge més, no? Però escoltava el que deia el catedràtic, m'ensenyaven les fotografies, m'explicaven els tractaments i, com deia jo, aprenia com una esponja per embotiment, no? Que el que ells explicaven i tal, i que quan arribava la consulta i pensava ostres tu, això és una cosa que jo he vist a l'Hospital Clínic i m'ha ajudat molt amb la meva professió. Quan va vindre el Covid-19
El Covid ho va trencar tot i s'ha canviat aquesta filosofia. I de metge de Vilassadamar, a jutge de pau de Vilassadamar, va fer el salt l'any 17 de la mata l'aleshores alcalde Damià del Clot. Vuit anys en els quals ha gaudit molt diu, especialment de les bodes que oficiava.
L'alcalde, que en aquell moment era el Damià del Clot, em va trucar i em va dir, escolta, voldria parlar amb tu. Va dir, escolta, que el jutge de pau que tenim vol plegar i necessitem una persona coneguda, una persona que sàpiga com va el poble i tal. L'havíem pensat en tu. Al principi em va quedar una mica com estranyat, no? Em va pensar, què hi faré jo, si no tinc idea de res? Tu tranquil, que no cal ser juristi per ser jutge de pau. Va dir, home, això em servirà per mantenir
contacte amb el poble, perquè si no passes a l'olvidó, no? Diu, això m'anirà bé perquè continuaré tractant la gent del poble, em vinen a veure i tal. I efectivament va ser un gran acert, perquè m'ho he passat molt bé, de qüestions jurídiques molt poques, afortunadament,
Però el tema de les bodes va ser un tema per mi molt interessant perquè les bodes, algunes bastantes vegades, els contraients havien sigut pacients meus, no diguem la família, que a vegades entrava a la sala i les dues famílies les coneixia. I allò, més que una boda, era una retrobada, no? Petons a aquest, petons a l'altre i tal. Bé, molt feliç hauré fet...
Jo calculo que entre 500 i escaig bodes, això és una certa experiència, i la veritat és que m'ho vaig passar molt i molt bé. Més de mig miler de bodes, ara ho escoltàvem, amb molta complicitat tant amb els contraents com amb les seves famílies.
Era una manera de retrobar-nos moltes vegades, una manera de recordar, se'n recorda aquella vegada que vaig tindre jo i tal. Era bonic, era bonic, molt bonic. Ara és una pena que s'hagi tret la boda. No dic jo que els que ho fan ara, els de l'Ajuntament i tal, no siguin capaços de fer-ho tan bé com nosaltres, però en el meu cas, en el meu cas, hi havia, diguem-ne, l'afigit que haver estat 39 anys aquí de metge, la majoria eren coneguts.
Ara ja posar a punt i final com a jutge de Pau serà substituït en breu pel també Vilasserenc Narcistenes amb la nova llei, lamenta el doctor Gaia. El jutge de Pau passa a ser un mer oficinista, més i amb virtut d'un error en el text legislatiu. Els jutges de Pau ja no casen.
Un error? Si fem una llei de justícia i el primer escaló és el jutge de Pau, o sigui, el primer escaló ja ens ho peguem? Jo crec que és un cuento, crec jo. Però a més és que jo crec que la figura del jutge de Pau, a les noves generacions de polítics, a la nova evolució del país i tal i igual, jo crec que és una figura que consideren obsoleta.
Hi havia les faltes. Tenia potestat per jutjar-les el jutge de Pau. I què és una falta? M'has pintat la paret amb un esprai, m'has trencat el marallet de la moto, el que sigui tal. I això, fins a 90 euros, el jutge de Pau podia imposar, tenia autoritat per imposar. Va venir el gallardón i va treure les faltes i les va convertir en delictes menors. Amb la qual cosa, aquesta funció del jutge de Pau va desaparèixer, es va perdre autoritat.
Després, l'altra cosa que teníem era les bodes. També han perdut les bodes. Teníem el registre civil. Jo sabia qui naixia, qui es moria, qui es casava, qui va la sala. Ens han tret el registre civil. I ara han deixat, diguem-ne, només conciliacions. La majoria de conciliacions són de tipus econòmic. Que no pagues a la telefònica, que no pagues a aquest o l'altre.
I fins al punt que ara aquí hi ha un cartel que diu jutjat de pau. Doncs no, el jutjat de pau ha desaparegut. Ara es dirà oficina de justícia municipal. Llavors, si no hi ha jutjat, no hi pot haver jutge.
És a dir, la persona que vingui ara aquí va a l'oficina de Justícia Municipal, no va al jutjat de Pau. Per tant, tindrà el títol de jutge de Pau com un títol honorífic i tal, però realment ell va a l'oficina i, per tant, la gent que va a l'oficina és un oficinista. Abans, i no fa tants anys, el jutge de Pau era la figura de l'home bo.
el condicionant de ser jutge de pau. Un home bo, un home que viu al poble, un home que coneix el poble, la gent del poble, i la gent del poble el coneix amb ell. I aquests eren, diguem-li, els mandaments per ser jutge de pau. Jo quan m'he volgut el Damià em va dir, mira, aquests són els mandaments, i tu, per mi, els compleixes tots. Per tant, si tu acceptes, l'Ajuntament ha encantat. Em vaig acceptar jo que he estat 8 anys.
Abans de marxar dels nostres estudis, el doctor Josep Baia, que mai abans havia concedit cap entrevista enlloc, ens deixa aquest comiat, aquest testament. Encantadíssim que hagués pensat en mi per fer-me aquesta entrevista. Encantadíssim que puguem tornar a dirigir a la gent del poble a través d'una emissora que no havia fet mai. I, bueno, com diu aquell, os quiero mucho.
Quatre compositors centenaris rebran un homenatge dissabte en el mar del concert anual que celebra l'entitat Amics de la Sardana, són Pep Ventura, Juli Garreta, Eduard Martí i Josep Maria Bernat. La Copla Sabadell serà la formació encarregada d'interpretar les peces d'aquests mestres sis de la tarda i a la Sala Carrau. El concert d'Amics de la Sardana arriba ja a la seva 17a edició, tot un clàssic a Vilassar de Mar. Per dissabte els protagonistes són quatre compositors de sardanes,
aprofitant que es compleixen importants efemèrides, per exemple, el 150è aniversari de la mort de l'empordanès Pep Ventura, el 150è aniversari del naixement de Juli Garreta i el centenari dels naixements dels sabadellencs Eduard Martí i d'en Josep Maria Bernat. Margarida Berneta, presidenta d'Amics de la Sardana, glosa la gran significació que tenen aquests compositors en la història del gènere sardanístic.
Enguany el concert l'hem volgut dedicar a diversos compositors aprofitant les seves efemèrides. La primera figura és a propòsit del 150è aniversari de la mort de l'empordanès Pep Ventura, músic i compositor que consolidà la sardana llarga i reformà la coble donant-li amplitud. Fou un personatge realment popular a l'època,
com a emprenedor, cap de colla, cap de coble, prolífic compositor i destra tenora. Va viure sempre a la ciutat de Figueres. La segona figura és Juli Garreta i Arboix, fill de Sant Feliu de Guíxols, que curiosament en guany es comemoren els 150 anys del seu naixement i els 100 de la seva mort.
Garret és considerat com un dels compositors sardanistes més eminents, infonguer la sardana en valors musicals a nivell d'obra sinfònica i tinguer una categoria creativa inqüestionable. Un altre compositor interpretat en el concert és el sabadellenc Eduard Martí Teixidor en el centenari del seu naixement, fou compositor de sardanes i de cançons populars.
El quart compositor serà Josep Maria Bernat, també sabadellent i també en el seu centenari. Bernat va fer estudis musicals amb el mestre Fèlix Martínez Comín, va ser fundador i capdencer de la colla sardanista Liris Blaus i també guionista radiofònic durant cinc anys a Ràdio Miramar i tres anys a Ràdio 4.
Fou director de la Cobla Mediterrània des de la seva fundació i també ho fou de la mateixa Cobla Sabadell i de les dues cobles de Bellputs, Juvenil i Tres Turons. Doncs el Cobla Sabadell serà la formació que interpretarà el concert d'aquest dissabte formada per onze músics i dirigida per Bernat Castillejo. La Cobla Sabadell va néixer l'any 1952.
Va ser fundada per el músic sabadellenc Josep Molins i Fàbregas, a qui la COBLA considera el pare de la formació. Està composta per onze músics professionals i estan dirigits per el mestre Bernat Castillejo. El representant de la COBLA, Josep Valldaura, a més de ser un excel·lent intèrpret de Tibla, també és un musicòleg que en cada concert ens introdueix de manera força didàctica en la història de les peces musicals i els seus autors.
Margarida Berneta ens avança el repertori que s'interpretarà dissabte i a la sala Carrau. El programa del concert consistirà, a la primera part, en tres sardanes de Pep Ventura, primer, el toc d'oració, sardanes sobre motius de Faust de Gunor i el cant dels ocells. Després venen tres peces més de Juli Garreta, que serien La Llumenera, Primavera i Juny. I a la segona part, la COBLA interpretarà tres sardanes d'Eduard Martí Teixidor, que seran...
Vella gesta del comte Guifré, El somni d'Oriol, La nena i les flors. I tres sardanes més de Josep Maria Bernat, que seran Un racó del claustre, Escaladell i Maria Teresa. El preu de l'entrada és de 6 euros. Els menors tenen entrada de franc, subseguirà els socis i sòcies d'Amics de la sardana i també els integrants de la corolla anglantina amb un cedet commemoratiu del concert de l'any passat per a reserva d'entrades.
Cal enviar un correu a amic a encercladesardanavilesademar.org o trucar al 639 52 57 11. Crònica. Serveis informatius de Vilassar Ràdio.
L'agabat de nom en real la Mariona ha estat l'artista seleccionada pel gran jurat per defensar Vilassa de Mar a la gala final del Mares Music que se celebrarà el proper dissabte 15 de novembre a la fàbrica de Cabrils. Estem parlant del Festival de Música Jove del Maresme que arriba a la 21a edició i que un any més és organitzat pels ajuntaments de Cabrils del Masnou Montgat
Sant Vicenç de Montal, Tiana, Tordera i Vilassar de Mar. Amb la de Vilassar de Mar, precisament, s'ha plantat a la gran final. Andrea Morata, de Vilassar de Dalt, Berta Vaquero, de Sant Vicenç de Montal, Busqui, de Tiana i Seitia, també d'aquesta localitat. La Gava se'ns presenta.
Tothom em dic Mariona, artísticament la Gava, i res, em presento al Maresme Music per donar-li un petit impuls al meu projecte, per motivar-me una miqueta més encara, i amb moltes ganes, i res, espero que us agradi, i també per compartir.
És un projecte emergent que explora el punt de trobada entre el pop i els sons urbans i experimentals. Juntament amb el productor Outelab crea un univers honor propi que combina melodies emotives amb bases fresques i arriscades. Les seves cançons, plenes d'energia i sensibilitat, parlen d'amor, desamor i vivències personals amb un llenguatge sempre proper i directe.
amb una veu, amb identitat pròpia i un estil fresc i molt contemporani. La gava aposta per un pop urbà amb personalitat. Escoltem un fragment de revista, un dels temes de la Mariona.
El marge de la Gava, i tot i no haver passat el tall definitiu del jurat per accedir a la Gala de Cabrils, han quedat quatre formacions més de Viles de Mar classificades per la prèvia, demostrant que el nostre municipi és un enorme abraçol d'artistes i músics. De fet, cinc dels setze primers classificats són del nostre poble. Acomiadem aquesta notícia escoltant Estic Volant, que ens diu la Gava.
Fins demà!
Capítol de serveis amb la gava de fons. Farmàcia de Guàrdia per avui, Rocamir, la ubicada al número 154 de l'Avinguda Montevideo. Telèfon 93 759 39 93. Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones.
Generalitat de Catalunya. Aquesta tarda dominarà el sol al sud del maresma, mentre que al nord de la comarca arribaran noves nubulades. Al maresma nord, de fet, encara poden caure ruixats, febles i poc abundants. El mar en tindrem en estat de forta maró a tota la costa.
Demà divendres tindrem un cel ennubolat a tot el maresme. Esperem precipitacions en forma de xàfecs localment de forta intensitat que es faran més irregulars, sobretot de cara a la tarda. Ben moderat, això sí, força 3 a 5, que comportarà un mar en estat de forta maró a tota la costa. Les mínimes pujaran, recuperaran una miqueta en relació a aquesta nit.
Ja aniran dels 11 als 17 graus, mentre que, en canvi, les màximes baixaran i oscilaran entre els 14 i els 19 graus. Tenim encara uns minutets per repassar els titulars que ens deixa aquest dijous.
Fins a la una de la tarda han caigut sobre Vila Sadamar un total de 2,6 litres per metre quadrat a l'estació meteorològica del Museu de la Mina Vella. El front de fluges s'està allunyant a poc a poc de la nostra comarca. El Maresme, on ha plogut més, ha estat a Tordera amb un total de 28,6 litres per metre quadrat.
També destacat ha estat l'impacte del vent. Al Museu de la Minavella de Vilassar de Mar s'han registrat ratxes de vent amb un màxim de 50 quilòmetres per hora. Tot plegat per comparar amb un episodi recent. El passat 9 d'octubre es van recollir 52,4 litres en una hora a Vilassar de Mar, concretament de 8 a 9 del vespre, amb una intensitat màxima de 3,2 litres per minut. Aquesta ha estat la nostra coberta d'avui.
Quatre compositors centenaris enrebran un homenatge aquest dissabte en el marc del concert anual que celebra l'entitat Amics de la Sardana. Qui són? Doncs Pep Ventura, Juli Garreta, Eduard Martí i Josep Maria Bernat. La Copla Sabadell serà la formació encarregada d'interpretar les peces d'aquests mestres a les 6 de la tarda i a la sala Carraú.
Amb la gava de nom real, Mariona ha estat l'artista seleccionada pel gran jurat per defensar Vilassadamar en la gala final del Mares Music, que se celebrarà el proper dissabte 15 de novembre a la fàbrica de Cabrils.
Hem parlat del Festival de Música Jove del Maresme, que arriba ja a la seva 21a edició i que un any més és organitzat pels ajuntaments de Cabril, Almas Nou, Montgat, Sant Vicenç de Montaltiana, Tordera i Vilassà de Mar. En la darrera mitja hora hem escoltat un fragment de les creacions de la Gava.
I ja ho tenim tot enllestit avui amb Xavi Puig a les Vies de Sort, Robert Mazza a la redacció i Joan Escofet posant el segell a aquest Crònica, rubricant aquest informatiu que pots recuperar del nostre web vilassaradio.cat. Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Aquesta hora mateix ens tornarem a escoltar demà divendres. Fins a les hores que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.