Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Sigueu benvinguts al Crònica. A la darrera, reunió de poble, celebrada fa tot just una setmana.
El govern municipal va aprofitar per explicar a una sala carrau plena de gom a gom l'obra feta durant l'any passat i també les accions que es faran durant aquest 26. També es va explicar bastament a vilasarencs i vilasarenques les principals línies mestres del pressupost d'enguany. És el més elevat de la història de Vilassadamar, amb poc més de 30 milions d'euros amb el regidor d'Hisenda, Gerard Grau.
Agafem la calculadora i t'expliquem com estan les arques municipals. D'entrada no es pujarà l'IBI. Ens escoltes des del 98.1 de l'AFAM. Som divendres 6 de febrer. Arrenquem.
Aquesta setmana també el president de l'Estat espanyol, Pedro Sánchez, deixava anar un dels titulars de l'any. La intenció del seu executiu de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, mesura que ha de passar pel Consell de Ministres la propera setmana més. Sánchez vol adoptar altres mesures per augmentar el control de les plataformes digitals. Un anunci del qual en volem saber més. Per això hem convidat a la ràdio la Vila Serenca en Tarragó.
professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Amb la nostra companya, doncs, baixarem a terra aquest anunci de Pedro Sánchez. Recorda que l'Associació Guatiner presenta una nova edició del musical d'or, el musical de la gent gran, que se celebrarà demà al punt de les set del vespre al Remodelà Teatre Ateneu de Vila-Salamarra.
Doncs com dèiem, amb la darrera reunió de poble celebrada fa tot just avui una setmana, el govern municipal va aprofitar per explicar a una sala carreu plena de gom a gom l'obra feta durant l'any passat i les accions que es faran durant aquest 26.
També es va explicar abastament a vilassarens i vilassarenques les principals línies mestres del pressupost d'enguany. És el més elevat de la història de Vilassadamar amb poc més de 30 milions d'euros ara mateix amb el regidor d'Higenda Gerard Grau
Agafarem la calculadora i t'explicarem com estan les arques municipals. D'entrada, no es pujarà l'IBI. Sens dubte, un dels moments clau de la passada reunió de poble va ser repassar i explicar de la manera més entenedora possible...
Els números per a Vilassar de Mar per aquest 26, més de 30 milions d'euros, concretament 30,4 per a Gerard Grau, regidor d'Hisenda, són uns bons pressupostos. Estan pensats per cobrir, diu, tots els serveis que s'ofereixen a vilassarens i vilassarencas. Són uns números realistes, avisa.
Hem plantejat aquests pressupostos i els qualifiquem com a bons i objectius perquè financien correctament tots els serveis que fins ara estaven prestant a la població. I hem posat el focus en una sèrie de despeses o d'inversions serveis directament per la població, com diríem la teleassistència, més places a l'escola presó, etcètera, etcètera.
Sí que és veritat que a nivell d'inversions ha quedat més baix perquè no serveix de reprovar un pressupost si no actues després en acord en aquest pressupost. I el que ens trobàvem és que les necessitats que teníem tècniques per tirar endavant tots els projectes que ens agradaria tirar endavant no les teníem, amb la qual cosa...
Hem hagut de fer més esforç en dotar la plantilla i afinar els procediments per poder executar absolutament tota l'obra que plantegem. És una animalada a dir, bueno, doncs faré tal obra si saps que segurament no arribaràs i a més hauràs demanat un préstec per fer-la i que aquests diners te'ls menjaràs.
Grau vol destacar la bona sintonia que hi va haver a l'hora de cosir els pressupostos entre les tres forces que integren el tripartit municipal. En aquest sentit, surt el pas de les crítiques formulades des de Junts, en el sentit en el qual, segons ells, no es van establir negociacions amb l'oposició. No, no és així.
que jo sàpiga la resta de grups no han tingut aquesta crítica. Això d'entrada, això ja et denota una mica el taranar d'aquesta crítica. I el que m'agradaria saltar, per exemple, com un exemple en aquesta negociació amb Junts, és que a la primera comissió d'Ordenances Fiscals ni van acudir. Després es va traslladar que fessin les seves aportacions i van trigar un munt.
Bueno, suposo que és part del joc polític que diu, bueno, escolta, amb què vaig a criticar, no? Doncs vinga, critico això perquè és difícilment contrastable. En qualsevol cas, el regidor d'Hisenda explica a Vilassar Ràdio en què es vol invertir més.
En els aspectes en els que estem intentant invertir més és en el personal de l'Ajuntament, és a dir, la despesa de personal. Per què? Perquè som conscients que històricament, des de fa uns anys, la plantilla de l'Ajuntament és curta per poder arribar als estàndards que requereix la població. I això és una de les vies que nosaltres volíem centrar-nos molt per poder donar un servei adequat.
I esclar, convidem a Gerard Grau a respondre a la pregunta del milió, la que fem sempre des de la ràdio, a tots els regidors d'Hisenda que s'asseuen als nostres estudis. S'apujarà l'impost de béns immobles? No, tal com vam prometre i com vam fer en el pressupost 25, com vam fer en el pressupost 26 i com farem en el pressupost 27.
que són els pressupostos en els quals nosaltres ens veiem responsabilitzats de fer. Doncs és el moment, Gerard Grau, de saber d'on venen els ingressos municipals. Aquest any hem crescut bastant en la participació dels impostos a l'Estat. És a dir, aquest pressupost està basat sobretot en el seu creixement en aquesta transferència que es fa tant de l'Estat com de la Generalitat, una sèrie d'impostos, es transmet una sèrie de quantitats en funció de l'evolució fiscal de l'any anterior, etcètera, etcètera.
I aquí ens hem d'aturar un instant. Aquests ingressos, els famosos 1,3 milions, van alçar polseguera amb l'oposició municipal en el seu moment. De fet, des de Junts es va recriminar que aquesta injecció econòmica era un punt enverinada, ja que aquests diners estan supeditats a l'aprovació dels pressupostos de l'Estat espanyol, que encara no han superat el tràmit parlamentari. Gerard Grau respon.
Una de dos, on no es té coneixement de com funcionen els pressupostos i, per tant, aquesta crítica és un error, o sí que es té coneixement i, per tant, aquesta crítica és una mentida més. Sí que és veritat que les indicacions que ens han donat des del Ministeri d'Hisenda
és que la participació serà aquesta, la que hem introduït en el pressupost. És veritat que sempre qualsevol canvi, modificació, veu que els pressupostos de l'Estat s'aprovin. I aquests pressupostos de l'Estat ara mateix no estan aprovats. S'està negociant, uns diuen que sí, uns diuen que no, veurem si s'aproven o no.
Sí que és veritat que, i aquí és on hi ha o l'error o la mentida, segons si o no es veu o no es vol veure, que és que aquest increment que sí que es va aplicar en el 25, que se'ns va comunicar i es va aplicar, no ho vam traduir en els pressupostos del 25 per un criteri de prudència. Què passa? Que en el 26 els hem introduït, però ja tenim consolidats aquest increment d'impostos del 25.
Vol dir que entre això i amb el criteri de prudència que hem passat el fons de contingència de 150.000 a 360.000 o 350.000, ara no recordo, vol dir que està pràcticament tot cobert, si no arribés aquesta pujada dels impostos a l'Estat. Voldria dir que, al final, dius, què et podries enganxar als dits? Amb 90.000 euros, aproximadament, si no s'aprovessin. Si és així...
Un pressupost de 30 milions, un forat de 90.000 euros, jo entenc que tothom entén que no és preocupant. Per tant, la següent pregunta arriba sola. Volem saber com estan a tata d'avui les arques municipals als regidors d'Hisenda. Recorda que l'Ajuntament de Vilassadamar va ser un dels més endeutats de Catalunya i que ara s'està per sota de la mitjana. Aquest Ajuntament havia estat dels més endeutats de Catalunya.
I tot això va ser una conseqüència d'unes gestions polítiques determinades. Això hem de partir sempre de la base aquesta. Ara mateix estem inclús per sota de la mitjana de l'endeutament. Això és al llarg d'anys que s'ha anat fent una gestió pressupostària molt important i amb un convenciment que la davallada de deute era important no només pel tema de la dificultat d'anar fent front a aquest deute, sinó perquè quan menys deute...
tens menys deute, has de tornar, i menys interessos has de pagar. Vol dir que això allibera les quantitats que deixes de pagar dels impostos que han pagat els ciutadans per poder fer polítiques reals. Ara mateix estem per sota del 10% de deute. Havíem arribat a estar al 100%. Això ha sigut una feina de molts anys que només es va estroncar en dues ocasions. És a dir, jo li reconeixo molt...
No m'agrada personalitzar en el regidor d'Hisenda d'Esquerra Republicana, el Josep Soler, en els 8 anys de mandat, però va fer una feina molt, molt, molt coherent en aquest sentit, la resta de l'equip de govern també, i només es va troncar en dues ocasions aquesta davallada dels últims 10 anys. Una va ser la pandèmia del Covid i l'altra van ser els pressupostos 2024, que jo estava en aquell govern i vaig estar en les negociacions d'aquell pressupost i ja li dic que no van ser...
el mateix a nivell de negociació que han estat aquests, intentàvem que se seguís baixant el deute de l'Ajuntament. Però la voluntat era de fer una sèrie d'inversions que després sabien que no es podrien executar i s'anaven incrementant i incrementant els capítols d'inversions.
Això avui en dia està controlat, estem per sota la mitjana del deute dels municipis de Catalunya i estem convençuts que seguir en aquest camí és on ens portarà la maximització de les possibilitats de despesa corrent de l'Ajuntament.
I abans de marxar grau, aclareix, hi ha metàl·lic per qualsevol contingència. Hi ha un criteri de prudència en aquests pressupostos que tinguem efectiu, que diria aquell, diners al compte corrent per poder atendre qualsevol contingència. Fotografia feta, doncs, als números de Vilassadamar. Crònica, la informació de Vilassadamar i la comarca del Maresme.
Aquesta setmana el president de l'Estat espanyol, Pedro Sánchez, deixava anar segurament un dels titulars de l'any. La intenció del seu executiu de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Ara haurà de passar pel Consell de Ministres la propera setmana. Més Sánchez vol adoptar, va dir altres mesures per augmentar el control de les plataformes digitals, un anunci del qual en volem saber més. Per això hem convidat a la ràdio.
L'àmbit digital és, a més, una de les especialitats de la nostra companya Parella Sánchez...
intenta replicar les proves pilot que ja s'han estat fent en països com Nova Zelanda o Dinamarca. A mesura que es van fent aquestes proves pilot, altres països, com és el cas de l'estat espanyol, i també com està a punt de passar també a França i Portugal, que seguiran aquestes teles, s'anirà perfilant i s'aniran fent matisos amb aquestes proves pilot, perquè, tal com es fa una prova pilot, també s'observa quina és la reacció del que passa.
I el que tenim, d'entrada, és aquesta prohibició als menors de 16 anys d'accedir a plataformes, és a dir, a plataformes operadores que gestionen aquestes xarxes socials. Compte perquè no són totes, eh? És a dir, són el que podríem dir el que anomenen les grans buit.
Les grans 8 que serien els gegants meta de Zuckerberg, que ja sabem que porta WhatsApp. WhatsApp no està inclòs com a xarxa social perquè és un servei de missatgeria, però que també porta Facebook, també porta Instagram, TikTok, X...
Per Sánchez, cal fer de les plataformes digitals un espai saludable i en aquest sentit s'ha queixat al cap de l'executiu espanyol de la proliferació de discursos d'odi, contingut pornogràfic i desinformació a les xarxes socials dient que té efectes negatius en els joves. Clar, la proposta d'entrada queda clara. Una altra cosa és com es pot aplicar de manera efectiva. És el que es coneix com a filtres d'edat.
es fa passar per una pantalla prèvia abans de l'accés, en aquesta pantalla es fa introduir una sèrie de dades, i en aquestes dades hi ha inclosa, no només l'edat, perquè, clar, amb l'edat un podria dir, home, doncs si jo vull entrar-hi en comptes de 17... No, no és tan senzill, perquè hi ha uns sistemes de verificació, hi ha uns sistemes també d'introducció, per exemple, de document d'identitat.
Llavors, sí que aquests filtres són, podríem dir així, en trets generals, una bona mesura dissuasòria, però ja sabem que feta la llei, feta la trampa. Els menors són molt intel·ligents, pensem que són persones nascudes ja digitalitzades, directament, i des de molts pocs anys ja saben fer anar els dispositius digitals, i per tant...
Se les saben totes. Llavors, ells saben descarregar-se aquells recursos, VPNs o altres recursos, per poder fer veure que es connecten des d'una altra banda perquè no els afecti la prohibició, o falsifiquen un document d'identitat que sigui d'algun major d'edat, que pot ser algun familiar o que pot ser algun amic, per poder accedir igualment. I, per tant, bé, és dissuasori i no.
Per tant, restarem ben atents a com es desenvolupa tot plegat. De moment, Sánchez ha dit que el seu govern presentarà la setmana vinent un nou projecte de llei per responsabilitzar els executius de les xarxes socials pel contingut il·legal i per criminalitzar la manipulació algorítmica i la ampliació de contingut il·legal. Anna Tarragó.
És un gran titular, però compta perquè aquests executius i aquestes operadores ja sabem quina manera tenen de funcionar. I sabem des dels intents que s'han arribat a fer perquè paguessin unes taxes determinades pel fet d'operar a la comunitat europea, per exemple, o que augmentessin el percentatge d'impostos per als beneficis obtinguts per la publicitat i la monetització de les seves plataformes, no?
Tot això que ha anat passant al llarg dels anys, hem vist que hi ha una proposta de màxims i com aquesta proposta de màxims es va negociant fins a arribar a uns nivells que podríem dir que són mínims. És una molt bona proposta. Tant de bo surti bé i tant de bo surti amb les condicions que demana el govern. Però haurem de veure a la llarga com acaba, perquè jo no ho acabo de veure del tot. Clar, segurament el focus del problema és en aquells menors que ja són avui dins de les xarxes socials, que les fan servir i que ja saben què és.
I és complicat. I ara estem en aquell moment en què és tan complicat a una persona que ja sap i que ja coneix i que ja ho consumeix, com aconsegueixes recular i fer marxa enrere. En aquest sentit, la nostra companya, l'Anna Tarragó, fa un símil amb el tabac.
Quan es va començar a fumar, ningú sabia quines eren les derivades i l'impacte que tenia i els efectes nocius que tenia el tabac en les persones. I tothom fumava. I a més a més estava ben vist i era com una denotació d'un estatus social i servia per sociabilitzar i era molt simpàtic i era molt atractiu veure gent fumar. Quan es va començar a saber quines derivades tenia i quins efectes nocius tenia el tabac, llavors es van començar a posar regulacions. Unes regulacions que cada vegada progressivament han anat sent més dures.
I no ha deixat de ser legal mai el tabac. I ara vindrà una part molt complicada, que serà amb uns nanos de 16 anys o de menors de 16 anys que ja han accedit a aquestes xarxes, dir-los que no hi podran accedir durant un temps, però els que vinguin després i encara no els tinguin ja no ho coneixeran i a poc a poc segurament totes s'anirà posant a lloc.
Pedro Sánchez ha anunciat també que Espanya s'ha aliat amb cinc països europeus, això sí, no ha especificat quins són, en una coalició digital decidida a imposar una normativa més estricta i més efectiva. Però l'addicció dels i les joves és al mòbil en si o a les xarxes socials? Tarragó alerta que el model de negoci de les potents operadores mundials acaba creant addicció.
Al final el dispositiu és el material, el tangible, és a dir, allò que toques i allò que et permet veure els teus seguidors. Però en realitat és un objecte que, si el desconnectéssim i li traguéssim aquest accés a internet, seria una carcassa buida.
El que és important és el que permet veure. El dispositiu no és gaire res, si li treus tot això. Cobra importància perquè al final acaba sent un objecte tangible que poden tocar i poden manipular. No és tant el fet de no tenir-lo a sobre, sinó el no poder accedir a aquests continguts, no poder accedir a les pròpies xarges, no poder veure els seguidors, no poder veure els likes, no poder veure...
que al final aquest nombre de seguidors, aquests likes, forma part de la manera de funcionar i del tipus de discurs que ens fan arribar aquestes operadores tecnològiques. Perquè és la manera d'enganxar. Si aquesta persona fa el que anomenem aquests scrolls infinits, aquesta quantitat de continguts que mai s'acaba a TikTok i que mai s'acaba a Instagram, que és infinit, i a part de poder accedir a fer tots aquests scrolls infinits que d'alguna manera ens alienen, a més a més...
Cada vegada que penja una història, cada vegada que penja una fotografia, es dedica a comptabilitzar quants likes tindrà, perquè és la nova manera d'interactuar, la nova interacció. Tot això genera el fet d'enganxar-se. Tot això genera addicció.
Darrere de l'anunci de Sánchez hi trobem també la voluntat de canviar la legislació perquè els executius d'aquestes operadores siguin legalment responsables de les múltiples violacions que fan a les seves plataformes. I és que el món, en general recorda Tarragó, ha patit un rapidíssim procés de digitalització en poc menys de 30 anys.
necessiten que la gent estigui permanentment connectada perquè els sigui rendible l'empresa creada. Per poder aconseguir això, estableixen una sèrie de mecanismes, digue'ls-hi cors, digue'ls-hi likes, digue'ls-hi nombre de seguidors, digue'ls-hi entrada de diners mitjançant publicitat en plataformes com YouTube. Tot això no ens ho hem inventat ni tu ni jo. I han creat aquest model de negoci. Un model de negoci que ja està demostrat que genera addiccions.
A la població, per tant, se'ns presenta una trampa perversa, ens avisa la professora universitària. Llavors és una trampa, una trampa molt perversa. No ser-hi et fa ser fora, ser-hi taliena. De cara al futur, segurament legislador i operadores hauran de buscar un punt de trobada entremig.
Jo el que vull pensar és que, més que un aturador, això anirà creixent, madurant i anirà transformant-se, com han fet la resta dels mitjans. Sí que és veritat que ara estem en un moment molt fosc, les coses com són. Hi ha una crisi brutal cap a la credibilitat dels mitjans de comunicació, diguem, més tradicionals de masses, i sorprenentment, vivint com vivim a l'era de la comunicació, hi ha una mena de crèdit
il·limitat cap a tota la informació que ve de les xarxes. I aquí és on estem patint veritablement situacions molt greus com no només la desinformació sinó la informació poc contrastada, les mentides directes. L'anunci de Sánchez acaba avisant que la Fiscalia perseguirà, investigarà i portarà als tribunals les possibles infraccions legals i delictes comesos per Groc, TikTok i Instagram. Bàsicament, tot el que penja d'Ilon Musk.
La ràdio al teu servei. D'acorda que l'associació Boatiner presenta una nova edició del Musical d'Or, el musical de la gent gran, demà, al punt de les 7 del vespre, al remodelar Teatre Ateneu, un espectacle en el qual es recaptaran diners per l'Oncolliga. El Musical d'Or és una proposta que sorgeix de la gent gran del nostre municipi, que té ganes de fer coses a representar-te en diferents ocasions,
i demà es tornarà a celebrar per recaptar fons en aquesta ocasió per la lluita contra el càncer. La voluntat, doncs, és recaptar diners contra aquesta malaltia. Per tant, les prop de 40 persones que són necessàries per l'excel·lent consecució del musical d'or ja fa temps que s'han posat a treballar.
Fins i tot introduint-hi algunes millores per bo, com apunta en Rafael Puigibet, un director d'escena que ens desvela el repertori de la cita de demà, bàsicament, Sarsuela i Òpera. Una primera part de Sarsuela, amb la ronda d'enamorados, amb les sevillanes de Mateo, la taràntula, el tango de Doña Virtudes, la tavernera del
Puerto, tot això és de la primera part. Pirineu també la fem a la primera part i a la segona part fem la festa tirolesa, un fragment de la sonàmbula de Bellini, la casta diva d'Òpera Norma, en fin, moltes coses, al final de la Traviata, al final de Turandot,
Fem música, jo crec que he intentat en aquests anys fer una música que no sigui gaire petxanguera. No perquè no m'agradi la petxanca, que m'agrada, però a les nostres edats hem de mirar músiques que siguin adients a la nostra personalitat. No podem fer aquí mambos ni res, perquè no tenim edat per fer-ho. En canvi, aquesta música ens ajuda. Els solistes d'òpera i de Sassuela, evidentment, fan un playback, que fan un playback boníssim, i després el cor, el cor canten en directe.
I si t'agrada cantar, no t'amoïnis. En Rafael Puigibet té repertori per a totes les persones que assisteixin de públic a la representació. Després de veure l'espectacle, molta gent del públic té ganes de cantar. Doncs que no es preocupi, perquè el dia de l'obra els farem cantar al final...
i disfruten perquè tinguin la lletra i tot, d'un fragment que cantaran, i veig que hi ha gent que sí, sí, que altres no canten, no obren la boca, però jo els renyo, que aquí s'ha de cantar. I sí, sí, s'ho passem molt bé, fins i tot el públic s'ho passa bé cantant.
Els diners, insistim, van per una bona causa. També pot ser un visum a la Fundació Oncolliga amb el número 00912. Capítol de serveis, doncs, farmàcia de Guàrdia per avui, la Puig de Jovec, la que és a la plaça del Mercat, telèfon 93 759 41 11. A les urgències del cap de setmana, és a dir, fins dilluns, a les 9 del matí, les atendrà la farmàcia Vilassà, número 85 del carrer de Sant Josep, telèfon 93 759 09 41.
Tarda, la qual tindrem el temps estable i completament assolellat a tot el maresme. Temps que seguirà de cara a demà dissabte, tot i que apareixeran alguns intervals de núvols alts i mitjans que no han de deixar ni una precipitació.
de cara a diumenge matí i migdia assolellats. Durant la tarda poden aparèixer quatre núvols, però tampoc haurem d'obrir el paraigües. Durant el cap de setmana les mínimes baixaran lleugerament, les trobarem entre els 0 i els 10 graus, mentre que les màximes, en canvi, pujaran i poden arribar a uns més que agradables 18 graus. Tenim encara parell de minutets. Repassem titular del darrer crònica de la setmana.
En la darrera reunió de pobles, celebrada avui fa tot just una setmana, el govern municipal va aprofitar per explicar a una sala carreu plena de gom a gom l'obra feta durant l'any passat i també les accions que es faran aquest 26. Es va explicar també abastament a vilasarencs i vilasarenques les principals línies mestres del pressupost d'enguany, que és el més elevat de la història de Vilassademar, amb poc més de 30 milions d'euros.
Amb el regidor d'Hisenda, Gerard Grau, hem agafat la calculadora i t'hem retratat com estan les arques municipals a dia d'avui. D'entrada, no es pujarà l'Ibi. Aquesta ha estat la nostra darrera coberta de la setmana.
Recorda, l'associació Guatiner presenta una nova edició del musical d'or, el musical de la gent gran de cara a demà. El punt de les set del vespre al remodelar Teatre Ateneu de Vilassar de Mar. Tots els beneficis, tota la recaptació van destinats a la Fundació Oncolliga que lluita contra el càncer.
Doncs ara sí, sobre el xiulet final, en Robert Maza dins de la peixera i també la redacció, Joan Escofet, estampant la signatura en aquest informatiu, en aquesta crònica, que tens penjat ja en el nostre web, vilassaradio.cat. Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Ens tornarem a escoltar dilluns a aquesta hora mateix. Aquesta és l'hora del Crònica. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana.
La Gemma ha anat a fer una entrevista de feina, però com que l'oficina no està adaptada, no hi pot pujar amb la cadira de rodes.
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació vella per garantir els drets de les persones davant de qualsevol forma de discriminació. L'oficina atén les persones discriminades i facilita la recepció, el seguiment i la gestió de les denúncies administratives que es poden presentar de manera presencial o telemàtica. També s'ofereix un servei de mediació. Més informació a nodiscriminació.igualtat.gencat.cat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar.
Jo sí. Esclar. Doncs en aquest local cuidem els clients reciclant tots els envasos. Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Hi ha unes brics i envasos de plàstic al contenidor groc o al covell del porta-porta. Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal del Maresme. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi guanyaràs molt més.
Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis en vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multirrisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte.
Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si es petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116-111. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Quim, ho has fet mil cops. I tant, no pateixis, vaig bé. Ah!
Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.