La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet
Autèntic dimecres negre. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Benvinguts tots i totes al Crònica. A primeríssima hora del matí, situació absolutament caòtica a Vilassar de Mar per l'absència de trens de rodalies a tot Catalunya. Hem sortit al carrer per recollir els testimonis de molts vilassarens i vilassarenques que estaven passant per una situació greu, caòtica i de preocupació perquè en plena hora punta
patien per trobar alternatives que els portessin a la feina o a les aules. Moltes persones apareixien a l'estació de Renfe sense saber absolutament res del tall de trens. També hem recollit testimonis de les múltiples persones que estaven fent cua a la parada d'autobús que hi ha a la plaça de l'Ajuntament i que els havia de dur a la capital catalana. Indignació, queixes per la nula informació de l'operador Adif i tots i totes lamentant que no s'hagi implementat cap mena de servei de bus llançadora.
Moltes persones han volgut sobrallar que l'aplicació de Renfe no deia en aquells moments absolutament res de la incidència. Per acabar-ho de doar diferents accidents, afortunadament lleus, a l'autopista C32 que anava plena fins al damunt. Molts de vosaltres, moltes gràcies, ens heu trucat.
per informar-nos que, com a mínim, s'han detectat sis topades en aquesta via a primera hora, tres en sentit Mataró i tres en sentit Barcelona, un dels quals el mes nou per cert, amb sis vehicles implicats. Treballem des del 98.1 de l'AFM. Som dimecres, 21 de gener. Arrenquem-ho tot plegat.
El vilassarenc Joan Valls, home molt i molt vinculat a la cultura i al teatre de Vilassar de Mar, està com un nen amb sabates noves. Per què? Estrena a secció dins del Paraigües del Randamar, el nostre programa mariner que presenta i dirigeix l'Agustí Martín. En Joan Valls es posa al capdavant de Fem Poble, un espai per recordar comerços i oficis del passat de la nostra comunitat, fer viva la memòria. I com parlàvem de sabates, la primera convidada és la Montse Fos, de la mítica Can Multor.
Com dèiem en titulars, autèntic i caòtic dimecres negre. Per això, primeríssima hora del matí. Hem sortit al carrer per recollir els testimonis de molts vilasarengs i vilasarenques que estaven passant per una situació absolutament caòtica
per l'absència de trens de Rodalies, no només a Vilassar de Mar, sinó a tot Catalunya, situació caòtica, dèiem, i de preocupació, perquè en plena hora punta patien per trobar alternatives, qualsevol alternativa que els pogués dur a la feina o bé a les aules. Moltes persones apareixien directament a l'estació de Renfe sense saber absolutament res del tall de trens. També hem recollit testimonis, ara ho escoltaràs,
de les múltiples persones que estaven fent cua a la parada de l'autobús que hi ha a la plaça de l'Ajuntament i que els havia de dur a la capital catalana. Indignació, queixes per la nula informació de l'operador Adif i tots i totes lamentant que no s'hagi implementat cap mena de servei de bus llançadora.
Moltes persones han volgut sobrallar els nostres micròfons que l'aplicació de Renfe no et deia en aquells moments a primeríssima hora del matí. Absolutament res de la incidència per acabar-ho de dobar. Diferents accidents, afortunadament lleus, a l'autopista C32, que anava plena com un ou. Molts de vosaltres, moltes gràcies, ens heu trucat.
per informar-nos que, com a mínim, a aquella hora s'havien detectat sis topades en aquesta via de poca consideració. Això sí, tres en sentit Mataró i tres en sentit de Barcelona, entre els quals el Mas Nou, per exemple, amb sis vehicles implicats. Doncs escoltem el reportatge que t'hem preparat. Aquest és el testimoni de la plaça de l'Ajuntament. Quant temps fa que estàs aquí a la parada? Bueno, fa deu minutets. Com t'has enterat que no hi havia trens?
M'he enterat per un company de feina que ja m'ha avisat, llavors he anat a l'estació a veure que m'informessin i la veritat és que la informació no ha sigut gaire clara, vull dir, entenc que la culpa no és de la persona que hi ha al mostrador, però podria haver sigut una miqueta més amable, encara que entenc que tothom que hi va li deu preguntar el mateix, clar.
Vaig a Barcelona i no tinc gens ni idea de com arribar. Estic aquí a la parada a veure si ve algun autobús, però hi ha molta gent i ningú té clar si passarà o no l'autobús. Sí, he pogut avisar i els he dit, no sé quan arribaré.
M'entenc que és una cosa general, puntual, però quan passen aquestes coses ha d'haver-hi un pla d'emergències i de tenir un pla B, de dir que hi ha autocars, perquè la gent es queda immobilitzada en aquests pobles. Hi ha altres pobles que tenen ja servei d'autocar fixa, però aquí a Vilassà estem molt penjats.
No, jo no fa gaire, jo deu fer un quart d'hora que he arribat. Vaig veure la notícia de l'accident ahir al TN de TV3 i després més tard vaig tornar a veure les informacions ja avisant i aquest dematí he escoltat la ràdio i ja ho han dit. Cap a on vas?
No, jo vaig aquí, vaig aquí al costat, vaig a premiar, vull dir que... però si puc anar a peu, però són 40 minuts més o menys, però a veure si puc. Vaig a la feina. Jo havia de ser a la feina dos quarts de vuit, és a dir, que arribaré bastant tard, com a mínim una hora i mitja tard arribaré segurament.
Des de quan estàs aquí, la Parada Rosa? Des de les 7 i 20 més o menys ha arribat un autobús en el que només han pogut entrar uns 10 o 15 persones. Aquest autobús té una freqüència d'uns 45 minuts i és una bolleria i un desastre que sentarem aquest matí sabent que ahir a la nit va haver-hi aquest accident. És horrorós. Comentes que l'autobús anava absolutament ple, no?
Sí, han entrat 15, 20 persones màxim, perquè venia de Mataró i venia força ple. El que va passar també el dia de l'apagom va passar el mateix. És inviable. Sí, sí, totalment indignada, perquè, a més a més, l'accident va passar d'ahir a la nit. A les 9 del vespre, 9 i mitja, ja sabien que havia fet aquest accident. Hi ha mitjans, perquè a les 6 i mitja del matí, que ens han acimentat tothom, que no hi ha cap línia. És una indignació total i absoluta. Així no pot funcionar res.
Sí, sí, clar, vaig a treballar, d'arribar a Badalona, tinc reunions establertes, serà la feina, però no podré arribar i no sé com ho faré ni a quina hora arribaré. És una vergonya, no hi ha dret. Tindríem de posar autocars perquè no hi ha manera d'agafar... No podem anar a treballar. Quantes has assabentat de la situació? Ahir a la nit. Ahir a la nit ja no vaig poder agafar el tren. Ahir a la nit ja no vas poder agafar el tren? Bueno, anaven molt malament.
Anava molt malament. Quant portes esperant? Mitja hora. Vaig a Santa Coloma. A Badalona i agafar un autobús. El poble parla i que segueixi parlant ens hem acostat també minuts després a l'estació de Rodalies de Vilassadamar. Marlí, sabies que no hi havia tren?
No, para nada. Acabo de llegar aquí a la estación y me dio la sorpresa de que no. No te habías enterado, ¿no? No, no, para nada. ¿Dónde vas a trabajar, entiendo? Masnow. ¿Y ahora en este momento tienes alternativa, autobús?
Me han dicho que hay autobús, pero la verdad no sé dónde queda la parada de este mismo. Indignación, ¿no? Entiendo indigna. Sí, sí, un poco porque la verdad no estaba enterada, la verdad, de nada. Una sorpresa, pues ahora tengo que agarrar el reflet para ir a casa y pues por el momento dice que está deshabilitado todas las vías y no sé cómo llegar a casa ahora. Es una...
Hòstia, has arribat aquí. Sabies que no hi havia trens?
No, no ho sabia. Cap a Mataró. Estudiar. I ara mateix tens alguna alternativa pensada? Tens alguna solució? El meu pare. Com t'has enterat de la situació? Acabo d'entrar a la via, he mirat la pantalla i diu, així, de cop i volta. No sabies res de res, no? No.
No, no, absolutament res. M'ha vist entrar el taquillero i no m'ha dit, perdona, no van els trens. Vull dir, m'ha semblat molt estrany que no hi hagués gent. Llavors dic, bueno, vaig a mirar la pantalla i diu això, no funcionen els trens. Zero informació, zero, zero. És un calvari cada dia, a part que anem com cabres, semblem de veritat, fa pena, un espudor...
I anem uns tocant els altres, és una cosa tremenda. Cada dia, cada dia. Com és la situació amb la feina?
Bueno, doncs el meu jefe ja està acostumat. A mi em sap molt de greu, però, clar, això m'ho trobo de cop i volta. Llavors, bueno, el truco i li dic, mira que he arribat ara a la feina, que m'haig de buscar la vida, o vinc en cotxe, que trigaré dues hores, dues hores a arribar a Barcelona i, a més a més, pagar pàrquing, etcètera, saps? I, bueno, això és el pa de cada dia.
Caio, et veig aquí assegut amb fins i tot resignació i filosofia. No, sí, sí, perquè portem aquí com dues hores esperant el tren i res, res de trens. Portes dues hores esperant? Sí, perquè tinc que estar treballant a les 8 i porto aquí des de les 6 del matí. Déu-n'hi-do, i has pogut avisar a la feina? Sí, sí, sí, he avistat amb el meu jefe i potser em vaig a buscar i tot per portar-me a la feina. Déu-n'hi-do, t'havies assabentat o has vingut aquí i t'has trobat?
No, no, he vingut aquí i m'he trobat que no hi ha trens i hi havia molta gent, però la gent ha anat a agafar els autobusos. Sempre, sempre és el mateix. Si no hi ha trens o es paren o els trens no van, sempre, sempre igual, sempre igual la Renfe. No hi ha circulació, de moment. A l'aplicació no ho posava.
Zero informació en té. Bueno, sí, en aquest aspecte et diria que sí. O sigui, si hagués posat a l'aplicació que no hi hagi circulació, amb temps jo me l'hagués investigat la forma d'arribar a la feina. Jo tinc una aplicació que et posa el pròxim tren que sortirà, i els següents i els següents i els següents. I segons aquesta aplicació hi havia trens que sortien cada 15 minuts. Has arribat aquí i t'has trobat la sorpresa ara mateix. Ara mateix, sí, ara mateix. La teva cara ha estat un poema, eh? Ja, bueno...
Sí, la veritat és que sí, perquè ho havia mirat expressament des d'ahir que vaig estar mirant i la veritat és que no m'ha fet gràcia. Entenc que és una situació fora de la normal, que és cosa del temps, que no ho poden fer més, però bé, que mínim que avisa amb les aplicacions, amb les reds socials, amb tots els canals que tenen de comunicació. Miraré les opcions de bus si és que no en tinc un altre. No hi ha res més que connecti amb Barcelona que el bus o el tren.
On anaves, perdona? A la feina. Bé, treballo al Museu del Barça. Ivan, veig que estàs fent la foto al panell perquè és l'única informació que tindràs. Sí, sí, sí. A l'institut diré a passar alguna cosa al professor. Això és l'únic que li puc enviar. Quan t'has enterat que no hi havia trens?
Doncs ara mateix. Aquest matí he revisat l'aplicació i sí que veia que no posava horaris, però no deia que hi havia un retras, fins i tot, que podria anar a visitar per l'aplicació abans de sortir de casa. Però he arribat i m'ho he trobat aquí. A sobre de moment jo no tinc cap mena d'autobús o com a mínim no està informat aquí per arribar a Sant Adrià, per exemple, si no puc anar a l'institut, però...
A més a més, és curiós, la gent que va a l'andana no els hi diuen que no hi ha tren. O sigui, estan a la guixeta i no els hi diuen. Que podrien tancar les portes com a mínim, sí, sí, sí. No, i ahir me'n recordo que van haver uns retrasos importants també. I al final jo crec que el fet de tenir unes infraestructures al costat del mar
Clar, és que passaran coses sí o sí, saps? Però igualment, si saben això, han de posar un transport alternatiu per carretera que estigui preparat per, en qualsevol moment que hi hagi coses d'aquestes, que la gent pugui anar a treballar o a estudiar. Perfecte, molt amable, moltes gràcies i que vagi bé el dia. Hem vingut a la Brava com cada matí, però ja és un catxondeo cada matí i ara no sabem què fer, perquè hem d'entrar a les 9 a treballar i no arribem.
retratar-nos una miqueta com és l'escena del dia a dia. És que arribem tard sempre perquè el rinfe va com va, sí, va sempre tard. Hi ha dies que potser agafem el tren aquí a les vuit i quart, un dia se'ns va parar entre mig de Cabrera i Mataró, vam estar una hora, o sigui, és horrible, és horrible.
Molta indignació, poca informació i poc plavé, no ho veig? No, sí, sí, és que no... Posen que és una alternativa molt bona, que va molt bé, però és que al final és horrible. No va bé. Heu pogut avisar a les feines i a... Sí, hem pogut avisar, però clar, és que cada dia és... Arribem tard, ho sento, arribem tard, ho sento, i al final no podem fer res, nosaltres tampoc, saps? Hores d'ara, sabeu, teniu pensat com sortir d'aquí?
¿Dónde vas? No, vengo de Barcelona. ¿Vienes de Barcelona? ¿Cómo has llegado aquí? El autobús que acaba de arrimar. ¿Y te has enterado? ¿Cómo te has enterado de que no había trenes? Me ha llamado una amiga y me ha dicho que cogiera el autobús porque no había trenes. ¿Y cómo iba el autobús?
Súper lleno, va muy lleno, con retraso. Teníamos que haber llegado faltando un cuarto y apenas vamos llegando. ¿Gente de pie, además? Sí, muchísima. ¿Con lo peligroso que es? Sí, va muchísima gente de pie. Poca información, ¿no? Nada de información. Nos han dado, bueno, lo que ya hemos buscado nosotros por las redes, pero nada de información.
Déu-n'hi-do, el més curiós, el més surrealista és que el personal de la guixeta de l'estació ni deia res ni advertia a les persones que alienes a la buidó de l'estació accedien a les andanes. En resum, matí molt i molt complicat perquè no hi ha servei de rodalies de Catalunya. Última hora d'ahir, Adif decidia suspendre la circulació de totes les línies. Davant dels efectes de la llevantada, deien que estava provocant a la infraestructura.
Tot plegat després que ahir al vespre descarrilés un tren a Gelida de la R4, produint una víctima mortal i 37 ferits, un accident que la Generalitat atribueix a les pluges dels darrers dies. A més, poca estona abans d'aquest accident, entre Gelida i Sensadorni, la caiguda d'una roca a la via provocava un altre descarrilament per sortida d'un és del tren.
Fons ferroviàries expliquen que els sindicats de maquinistes estan pressionant perquè es faci una revisió completa de la infraestructura, metre, metre, i que si no tenen garanties de poder circular amb total seguretat,
amenacen amb mobilitzacions que haurien d'aturar el servei. De fet, plana aquesta vaga que el sindicat de maquinistes CEMAF està convocant en el sector.
El Vilassent Joan Valls, home molt i molt vinculat a la cultura i al teatre de Vilassadamar, el tenim com un nen amb sabates noves. Per què? Doncs perquè estrena secció dins del Paraigües del Randamar, el nostre programa mariner que presenta i dirigeix l'Agustí Martín. En Joan Valls es posa al capdavant del Fem Poble, un espai per recordar comerços i oficis del passat de la nostra comunitat. Vaja...
fer viva la memòria. I com parlàvem de sabates, doncs la primera convidada és la Montse Fos, de la mítica sabateria Can Multor. Estem parlant, doncs, això de la històrica sabateria del carrer de Sant Joan de Vilassadamar, que va baixar a Barciana per jubilació el 23 del 3 del 23. Una sabateria que va arrencar els anys 20 del segle passat com es perdanyaria. El fundador, en Joan Multor, el seu avi.
Va venir a parar a Vilassar perquè hi tenia família. Ell es va criar a l'Acant, entremig de les sabates. Per això el motiu de fer de sabater, ell estava tot el dia per les fàbriques de l'Acant. Sembla que anem de Petrel o Elda. Ell anava per allà, tenia 12 anys o així, i allà va començar...
A remenar, a remenar, i això li va agradar, i després de cap d'uns anys, va venir Vilassà, va venir a petar Vilassà perquè hi teníem parents, aquí, Vilassà. En Joan es va casar amb la Remei, la seva cosina, que havia arribat a Vilassà de Mar uns anys abans. Clar, van haver de passar per la vicaria amb un permís especial del Vaticà. Van haver de demanar permís a Roma per poder-se casar.
Una sabateria a la de Can Multor, que va tenir diferents seus fins a arribar a la darrera localització, la del carrer Sant Joan, que és on la recordem les generacions més joves.
Quan ell va arribar, va trobar un local al carrer de l'Església, on és de Can Visa, una casa d'allà. I va estar uns quants anys allà. Va muntar el taller, vivien allà, i va muntar el taller. Llavors, al cap del temps, va néixer la seva filla i van tenir que tornar a marxar perquè la filla es va posar molt malalta i el metge d'aquí li va dir... Ha de fer un canvi d'aires. És el que es feia abans, un canvi d'aires. Ell va dir...
Doncs agafo i me'n torno cap a Alacant. Van estar dos anys allà i llavors van tornar, llavors va ser... Quan van tornar van anar a parar al carrer Sant Roc. El 35 van anar a parar al carrer Sant Roc. Van estar molts anys, em sembla que... Bueno, van estar molts anys allà, fins que la casa se la van vendre els amos i li van buscar aquesta gent mateix al club on estàvem ara al carrer Sant Joan, on és a cap multor.
Estan parlant d'un Vilassada Mar de fa un grapat d'anys que la Montsefos recorda com molt tranquil. Pocs habitants aleshores. Jo quan era petita trobava que hi havia quatre gats, que dèiem, hi havia molt poca gent. Llavors sortíem, no sé, sorties al carrer i hi havia... Sí, era com molt tranquil, no sé. Venien a la bautiga i em fa l'efecte que venien i se sentaven allà i venien a xerrar. Ara no em facis dir-me qui, però sí que venien a passar la tertúlia
amb l'avi Joan, que ell, la botigueta la van posar al costat, i a mà esquerra, quan entraves a mà esquerra, a mà dreta, ell hi tenia el taller, i era allà, entrava un, Joan, això, l'altre, l'altre, i anava fent, i a algú li venien i li prenien la canalla, claus, li agafaven els claus, bé, el típic de la canalleta. I segur que les generacions més veteranes que ens esteu escoltant recordareu el mico que hi havia a la botiga, això sí, de drap, vaja, tota una atracció.
Era maco, eh? Això perquè la tieta, com que sempre feia els aparadors, llavors ella cada vegada, i una de les vegades, i va ser famós aquest. Vaig tenir molt de temps guardat, perquè quan vam fer la botiga nova i tot això, nosaltres ja la vam posar. Però me'l demanaven, jo, el de tant en tant li teníem un lloc especial. El que passa és que ara ja, amb els anys, es va desintegrar. La família també va ressentar una llibreria al barri del Barato de Vilassadamar.
que van fer aquells pisos, el primer paloc de pisos que va fer en Castellagost, van comprar... Allà van posar una llibreria i quatre sabates per la gent del Barato, que només hi havia els tres carrers i aquests palocs de pisos, no hi havia res més allà. Anys i panys, la Montse darrere del taulell. Per tant, una bona colla d'anècdotes. Ens en destaca una d'especial.
Una de les vegades a la botiga se'ns van deixar una criatura. Això és gros. Estava a la botiga plena i no sabíem què passava. Hi havia una criatura allà amb un cotxet, plora que plora i plora que plora. I llavors ningú li diu res, aquesta criatura. I allò que t'hi acostes passa i li dic, de qui és aquesta criatura? I diu tothom, ah, no, nostre no, l'altra. Ah, no, i de qui és? S'han deixat una criatura. I resulta que al cap d'un moment va entrar una senyora, la iaia...
Ai, que m'he deixat. No pateixi, que està aquí plorant, però esclar, devia veure que l'òvia se n'anava i devia... Em néixen en equip tota aquesta gent que no conec. Va baixar a Parcianes Can Multor el 23 del 3 del 23, amb una gran festa a la sabateria del carrer de Sant Joan. La Montse tenia ganes de jubilar-se, però admet que li va costar una mica adaptar-se a la nova condició. Faltava, em faltava. El que passa és que em feia il·lusió jubilar-me.
Però quan vaig plegar el 23 del 3 del 23, l'endemà, la Cita i jo vam agafar i ens en vam anar a Alacant. Perquè és que va venir una cosina meva pel final i va venir amb nosaltres i vam poder fer el final. Però ens vam quedar com... Ens faltava... Ara què faig? Però bueno, ara m'hi he acostumat, eh?
No et perdis el 98.1 de la FM, el nostre programa mariner Randamar, que aquesta temporada, doncs, això, estrena a secció de la veu de Joan Valls, que vol que tots i totes fem poble. Capítol de serveis, molt ràpidament, per explicar-te que la farmàcia de Guàrdia per avui és la de mar, la que trobaràs als baixos de l'edifici Bicor, número 2 de la Ronda Vilassà, telèfon 93-750-0569.
Crònica, el temps.
Després de la petita treva que hem tingut aquest matí, de cara a la tarda augmentarà la nuvolositat i taparà el cel de cara al final del dia. De fet, a entrada de la nit esperem precipitacions en forma de pluja feble, transitòria i poc abundant, però que caurà ben moderat, força 4-6, que mantindrà el mar molt remenat en Maragassa, disminuint en forta maró i mar de fons. Demà dijous tindrem el pas d'una línia frontal durant la tarda que farà que la nuvolositat augmenti durant el matí.
De cara a la tarda la nuvolositat serà molt abundant. De fet, de cara al migdia esperem precipitacions en forma de pluges moderades i poc abundants. El mar aquest dijous el tindrem en estat de maró amb mar de fons. Les temperatures mínimes baixaran, les trobarem entre els 2 i els 9 graus, mentre que a les màximes no creiem hores d'ara que superin els 14 graus. Tenim encara un parell de minutets. Repassem els arguments informatius que ens deixa aquest dimecres negre.
A primeríssima hora del matí, situació hi havia absolutament caòtica a Vilassar de Mar per l'absència de trens de rodalies a tot Catalunya. En fet, hem sortit al carrer per recollir els testimonis de vilassarencs i vilassarenques que estaven passant per una situació molt complicada, caòtica i de preocupació, perquè en plena hora a punta patien per trobar alternatives que els portessin bé a la feina, bé a les aules. Moltes persones, a més, apareixien a l'estació de Renfe sense saber absolutament res de tall de trens.
També hem pogut recollir testimonis, i ho hem escoltat, de les múltiples persones que estaven fent cua a la parada de l'autobús que hi ha a la plaça de l'Ajuntament i que els havia de dur a la capital catalana. Indignació, queixes per la nula informació de l'operador Adif, i tots i totes lamentant que no s'hagi implementat cap mena de servei de bus llançadora.
Moltes persones han volgut subratllar el 98.1 de l'FM que l'aplicació de Renfe no deia en aquells moments absolutament res de la incidència per acabar-ho de doar. Hem registrat diferents accidents afortunadament lleus a l'autopista C32.
que aleshores a primera hora del matí anava plena com un ou. Molts de vosaltres, moltes gràcies, ens heu trucat per informar-nos que com a mínim s'havien detectat sis topades en aquesta via, tres en sentit Mataró i tres en sentit Barcelona, afortunadament lleus, tot i que una de les topades al mes nou ha acumulat fins a sis vehicles implicats. Aquest estat de nostra coberta d'avui.
El Vilassarenc, Joan Valls, home molt i molt vinculat a la cultura i al teatre de Vilassar de Mar, està això, com un nen amb sabates noves. Per què? Doncs perquè estrena secció dins del Paraigües del Rambamar, el nostre programa mariner que presenta i dirigeix l'Agustí Martín.
Joan Valls es posa al capdavant del Fempoble, espai per recordar comerços i oficis del passat de la nostra comunitat. Vaja, allò de fer viva la memòria, i com parlàvem de sabates, la primera convidada ha estat la Montse Fos, de la mítica sabateria Can Multó.
Doncs fins aquí amb Xavi Puig dins de la faixera, Jaume Cabot a la redacció, Joan Escofet editant i dirigint aquest Crònica, estampant la signatura en aquest informatiu que pots recuperar del nostre web sempre que et vingui de gust. Vilassar, ràdio.cat, ja ho saps. Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Puntuals a aquesta hora. Aquesta és l'hora del Crònica. Ens tornarem a escoltar demà dijous. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Radio.