Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Benvinguts tots i totes al Crònica. Hem arrencat avui tres hores de directa des de la sala d'actes de la Biblioteca de Vilassar de Mar. Un parlant de tot especial, un autèntic parlant de lluc.
que hem dedicat a la figura del Vilassaren que va ser assassinat el 21 de novembre de l'any 2000 per part del Comando Barcelona de la banda terrorista ETA. Per tant, ja fa un quart de segle que el terror va fer callar la veu d'aquest polític pensador intel·lectual.
i ministre de Sanitat en el govern de Felipe Gondale, del principal volador, que avui tinguem sanitat pública i gratuïta. Segurament la figura del nostre protagonista d'avui no es podria entendre sense la paraula diàleg. Volem conèixer el lloc més proper. Ens escoltes des del 98.1 de l'AFAM. Som divendres 28 de novembre. Som-hi!
Atenció també a les múltiples propostes que tenim a Vilassar de Mar per les properes hores i el cap de setmana. Aquesta tarda, a partir de les 6, s'encendrà la il·luminació nadalenca a la plaça de l'Ajuntament. Dissabte i diumenge, fira de Nadal a la plaça Tarradelles. Demà, al punt del migdia i a la Carrau, es presentarà el número 8 de la revista Mirades.
I per la tarda, i també en aquest mateix espai, a la Sala Carrau, concert d'un dels millors acordonistes del món, l'alemany d'origen rus, Vladimir Stupnikov, que ens oferirà un recital clàssic d'alta qualitat tècnica. Finalment, diumenge, i amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,
A partir de les 11, el carrer mossèn Pere Ribot és el que hi ha entre l'avinguda Montevideo i la plaça Andreu Teixidor. Es convertirà en un espai de convivència amb tallers, jocs de sensibilització, contocontes i també un vermut solidari. A la tarda de diumenge, per cert, un quart de set, se celebrarà el partit de l'equip social del Sant Joan de Vilassadamar contra l'Atlètic Masnou Groc. Serà el pavelló municipal Paco Martín.
A les 12.25, me vais a perdonar porque se me acaba de cambiar el humor. Hay una noticia que nos ha dejado a todos ahora mismo convulsionados. Uno, dos tiros, los rumores circulan con cierta intensidad estos momentos, los que han acabado con la vida del exministro Ernest Luke. Els terroristes que han assassinat Luke han fugit en un fort escor que ha esclatat poc abans, a les 10 de la nit, a uns 300 metres de distància.
Des de la Biblioteca de Vilassà de Mar, Espacial parlant de tot, fent memòria de l'Ernest Lluch.
No mataré. Estoy convencida que Ernest, hasta con la persona que le mató, hubiera intentado dialogar. Ustedes que pueden, dialoguen, por favor.
D'aquesta manera m'ha arrencat avui 3 hores de directe des de la sala d'actes de la Biblioteca de Vila Salman, un parlant de tot especial, un autèntic parlant de lluc, que hem dedicat, doncs, això, a la figura del Vilasarén que va ser assassinat el 21 de novembre de l'any 2000 per part del Comando Barcelona de la banda terrorista ETA. Per tant, ja fa un quart de segle que el terror va fer callar la veu d'aquest polític, pensador intel·lectual i ministre de Sanitat en el govern de Felipe González, el principal balabó
que avui tinguem tots i totes sanitat pública i gratuïta. Segurament la figura del nostre protagonista d'avui no es podria entendre sense la paraula diàleg i hem volgut conèixer el Lluc més proper. I per fer-ho hem encetat el directe a Manferriol Sòria, director de la Fundació Lluc, que té la seva seu a la biblioteca del nostre municipi i que porta el nom del polític vilassarenc.
Una fundació que neix l'any 2002 a Barcelona amb la voluntat d'aglutinar totes les sensibilitats que hi havia en aquell moment al voltant de la figura de Lluc. Ràpidament, la Seu es va traslladar a Vilassar de Mar. Economia, la música clàssica, la història i el futbol, els grans eixos de la vida de Lluc. Una fundació en la qual hi podem trobar la seva cartera de ministra, la seva acció empresarial de la Real Societat,
o la seva pròpia màquina d'escriure. També altres objectes i papers. Molts papers de Lluc. Els seus pares tenien una botigueta de...
de cinturons i de vetes i havien d'anar a vendre arreu d'Espanya. I l'Ernest Lluc amb 17 anys agafava el mostrari i pujava al tren i li tocava anar per aquests mons de Déu a fer de comercial. I això el va fer entrar en contacte amb pobles de la resta d'Espanya que ell mai hauria conegut si no hagués estat per això.
i cada vegada que anava a un lloc escrivia al seu pare dient aquí he venut això, aquí he vist allò però aprofitava i deia aquesta regió de les Urdes està molt deprimida veig que la gent va molt descalça menja amb por, menja malament amb una qualitat que no és la correcta anava a un altre lloc deia aquesta ciutat és meravellosa i tot aquest dietari és un dietari que ell va anar fent i tenim aquí a la Fundació per exemple i t'explica una mica les primeres impressions d'un lluc
que el que se li obre una porta nova, que és sortir de la Barcelona, on vivia en aquell moment, per anar a fer de comercial, li va explicant les seves vivències del que és Espanya. I la coneixença de diferents pobles també va fer que després fos una persona amb molt d'interès sempre en entendre els llocs on anava i quan hi anava fer-se una mica d'aquell lloc, i per tant empaltar-se de les cultures i de les gens que hi havia en aquell espai.
Actualment hi ha 86 carrers, places, escoles i centres sanitaris repartits a l'estat espanyol amb el nom de Lluc, especialment a Catalunya. La fundació és oberta a tothom i lluita per tal que el llegat de Lluc no es perdi, especialment Ferriol Sòria, entre les generacions més joves.
diverses escoles i instituts que es diuen Ernest Lluc, des del de Cunit, a l'Hospitalet, a Brera, al de Barcelona, ens arriben demandes de dir veniu a explicar qui era l'Ernest Lluc, els infants i els nanos que arriben per primera vegada a aquesta escola que es diu Ernest Lluc o a aquest institut que arriba en Ernest Lluc.
I llavors, perquè sàpiguen, quan entren per la porta, el nom de la persona que dona nom al seu institut d'escola, doncs qui era. Explicar quins eren els valors que hi havia darrere d'aquella persona i que en són útils com a societat. I, per tant, parlar de per què el diàleg és important a l'hora de resoldre conflictes. Es definia com a professor, recorda el director de la Fundació, tot i que la seva gran arma clar era el diàleg.
Ell es definia com un professor, però els valors que com a societat hem acabat projectant sobre la seva figura és el del diàleg, com a instrument intel·ligent per a la resolució de conflictes, com la pulsió no beligerant de l'home. És uns valors que com a societat entenem que són necessaris, desitjables.
I per tant el diàleg, al final molta gent associa diàleg amb acord o amb consens, i el diàleg pot no acabar amb acord i pot no acabar amb consens, és simplement ser capaç d'escoltar les raons de l'altre i estar disposat a que aquestes siguin conegudes i t'impactin. I això no vol dir que hagis de canviar de posició, però segur...
que et miraràs diferent una persona o un tema concret si has escoltat algú que no està gens d'acord amb tu però li has escoltat els arguments. Tu pots mantenir els teus després, però si has pogut dialogar de debò amb aquesta persona i has escoltat les seves raons, és possible que el punt de partida, la propera vegada que us segueu, ja sigui diferent.
Emotiva estar la nostra següent entrevista. Hem donat veu a l'Eulàlia Lluc. Hem saludat, doncs, una de les seves tres filles, des de Muiama, Montcal, a la Garrotxa, comarca catalana, en la qual resideix un espai, un poble, que era un autèntic oasi de pau per al seu pare. Allà, a explicar, enraunava l'Ernest Lluc de tot, amb tothom, des dels pagesos als ramaders. S'interessava, doncs, per qualsevol aspecte de la vida, destaca l'Eulàlia.
li encantava parlar amb tothom i de tot. Li interessava tot. Pot haver-hi algú que diu aquest senyor què li interessa si això és un camp d'Oserva o és un camp d'Ordi o és un camp de Blat. Doncs a ell li interessava saber per què havien plantat Ordi i no havien plantat Blat, per exemple. I li agradava molt saber el dia a dia
de la gent amb la qual no es relacionava habitualment, que era, per exemple, la gent de Maià, la gent de Pagès. Gent de Maià, gent de Pagès, com en molts altres llocs de Catalunya. L'interessava molt era com trencar amb les seves rutines habituals, desconnectava el cervell fent altres coses.
Home de petits detalls, sempre amb les seves filles. Malgrat no ser massa petonejador, recorda, sempre els feia algun petit regal, algun detall, algun present. L'Eulàlia passava els estius al carrer de Sant Llorenç de Vilassada Mar. Nosaltres les nenes anàvem a Vilassar a casa l'àvia, al carrer de Sant Llorenç, quan acabàvem el curs escolar.
El juny, just abans de Sant Joan, quan s'acabava el curs, anàvem a casa l'àvia Vilaçà, que l'àvia ens esperava allà. Llavors allà ens hi passàvem tot final de juny, a més era la festa major de Vilaçà, era fantàstic. Clar, era la festa major i a més es celebrava Sant Joan i Sant Pere, almenys en aquella època. Per tant, pensàvem les vacances de la millor manera possible. Llavors dedueixo que el pa i la mare venien a dormir a Vilaçà, perquè clar, ells havien de seguir treballant. Nosaltres estàvem a Vilaçà, a casa l'àvia,
tot el final de juny i tot el mes de juliol, que allà hi tenim cosins, que a més era davant porta per porta, llavors ens ho passàvem genial jugant pels carrers de Vilassar. Llavors a l'agost anàvem a meiar.
Hem recordat amb ella també moltes anècdotes de com el seu pare, per exemple, l'Ernest Lluc, s'escapava sempre que podia dels seus escortes o de com baixava la platja de Vilassar de Mar sempre amb el seu bernús molt vell i a ratlles, recorda l'Eulàlia. Molt especial ha estat també l'espai que hem compartit amb el vilassarenc Esteve Uruval, que va ser catedràtic d'Economia de la Facultat de Barcelona en temps de Lluc. Va ser, a més...
Amic i company del ministre Vilassareng, moltes hores plegats. Recorda com va ser el primer delegat de curs escollit de manera democràtica. L'Ernest va ser el primer delegat de curs escollit democràticament.
Jo quan vaig entrar a l'Ernest ja havia acabat, però vaig seguir, evidentment, les seves pàuples. Era el Consell d'Estudis de cada curs. Cada curs tenia deu consellers i escollíem un delegat de curs i un delegat de facultat. A la Res va ser el primer delegat de facultat i, per tant, va ser el portaveu de tots els estudiants.
Ha vingut a la sala d'actes de la Biblioteca l'Esteve Uruval amb el llibre que va escriure amb el ministre Lluc sobre les diferents corrents del pensament econòmic. L'Ernest estava preocupat perquè jo escrivia poc. Davant d'una persona que havia escrit 23 llibres de la seva especialitat, havia escrit 25 capítols de llibre, havia escrit 200 articles especialitzats, 200 articles generals i més de 400 articles de premsa, clar, era impossible seguir-lo i per tant jo escrivia poc.
Pere Almera, exalcalde socialista de Vilassar de Mar i en Zep Labarta, també regidor sota el govern municipal de Jordi García Bosch, han volgut ser presents en el nostre especial parlant de Lluc. En Pere Almera i en Zep Labarta recorden com van conèixer Lluc, que malgrat no tenir massa temps sempre col·laborava, sempre que podia donava un cop de mà a l'agrupació socialista de Vilassar de Mar. Bé, nosaltres abans...
Els militants de l'Agrupació Socialista de Vilassada Mar teníem un contacte relativament freqüent amb les res. Ja us he explicat aquí abastament que era una persona absolutament ocupada, no? Però el que sempre, en relació a Vilassada Mar, sempre tenia la deferència d'acudir quan se'l necessitava o se'l cridava per qualsevol qüestió, no? I potser després en parlarem d'alguna...
especialment significativa, però la relació principal és que amb l'Ernest sempre hi podíem comptar, sempre que hi hagués alguna mena d'acte o campanya o el que fos, sempre, tot i la seva agenda triplicada, sempre podíem comptar en que ens pogués donar un cop de mà o ajudar o orientar en moltes coses.
Sí, sí, jo ratifico el que diu Endenso, perquè jo recordo la campanya del 95 que em presentava jo i Endenso de número 2, el 99 que anàvem al revés, totes dues campanyes ell s'hi va posar de ple, va venir en els mítings nostres de presentació de llistes, recordo sopars a Can Jordi García,
Bosc, recordo sopars a la Oca, com encara hi havia a la Oca, a Vilassar, que ens explicava anècdotes de coses polítiques, en sèrio, i de coses de la societat. No l'explicaré una, però una que anava sobre en Ferrer Salat.
La Barta i el Mera eren aleshores molt joves. Hem escoltat també en aquesta matinal el fill de García Bosch, precisament García Jaques, que resideix a Lanzarote. Lluc apareixia per casa del seu pare. En temps de clandestinitat, recorda, feia servir Lluc el nom d'Eudal. Ell va agafar tota la qüestió d'economia de l'editorial i també d'amenar a Gemma i el seu germà, l'Enric,
Lluc, doncs, portava la qüestió a nivell cultura general i geografia. Com ha parlat abans de l'Esteda, al carrer Sant Aldal, jo hi havia anat moltes vegades, que també hi havia la Jacinta, sa mare, i Aldal és el nom que ell feia servir quan el franquisme, a nivell de clandestinitat.
Ens hem blabart, ens ha recordat una anècdota molt especial de l'Ernest Lluc i que el defineix en vol. Resulta que li van entrar a robar a casa i se li van endur llibres. El ministre, lluny d'enfadar-se, va desitjar que els lladres, com a mínim, llegissin el material sostret. En Pere Almera, per la seva banda, ha recordat que les municipals de Vilassa de Mar de l'any 99 li van oferir a Lluc ser cap de llista per l'agrupació socialista del nostre poble.
Al final, Pere Almera va sortir escollit alcalde i pocs dies després va rebre una carta del propi Ernest Lluc que el felicitava. Acte seguit ha passat pels nostres estudis, ubicats avui a la seu de la Fundació Lluc, a la Biblioteca de Vilassar de Mar, l'Ernest Hurtoll Martín, cosí segon de l'exministre, que ha revelat que l'Ernest Lluc i Martín i l'expresident de la Generalitat, el també vilassarenc Artur Mas i Gavarró, compartien avantpassats comuns, cosins setents.
La gran feina del Jordi Casanovas i del Centre d'Estudis Vilassarencs de la base dades de genealogia, aquest matí he parlat amb el Jordi i he dit, escolta Jordi, jo em sembla que l'Artur Mas i la mare eren cosins setents, em pots mirar si es confirma això i per tant l'Ernest també i m'han enviat aquestes dues relacions que us he passat fa una estona per WhatsApp.
Els dos compartien concerts, especialment recorda de la Maria del Mar Bonet, estones a la platja plegats, dinars i moltes hores de conversa, especialment quan el ministre va deixar València i va tornar a Catalunya. Volem saber, però, com l'Ernest es va assabentar de la mort del seu parent, aquell maleït 21 de novembre de l'any 2000.
Bé, per una trucada de la mare, jo vivia a la mateixa escala, em va trucar, ens hem quedat tots una mica en estat de xoc. Un estat de xoc que va durar uns dies i no sabies massa què havies de fer. Recordo que sí que el matí de l'endemà jo me'n vaig anar a l'Avinguda de Chile a fer una abraçada a l'Eulàlia.
i després recordo el parell dintre la universitat poder abraçar la resta de la família. No recordo gaire més, la veritat és que són dies una mica de trasbals, que tothom pregunta, que tothom... Sí, no tinc... Bé, clar, un bon record segur que no, però una mica això. Sí que me'n recordo que no, que de primer del matí...
em vaig tenir com la pulsió d'anar a fer una abraçada a l'Eulàlia, amb el metge amic de Xile, recordo que hi havia policia, hi havia molt de merder, em vaig, recordo, el metge de casa seva, fer-li una abraçada i anar-me'n, perquè tampoc no tocava marejar massa la gent i tal. I això, sí que, per exemple, recordo que no vaig voler anar a la manifestació, no em venia gens de gust i, bueno, estaves com tocat i em sembla que els pares sí que hi van anar, però jo no en tenia cap ganes.
I ha trafegat avui a la Fundació Lluc, que és un dels dos dies anuals que dediquen al patronatge. Per tant, hem aprofitat per saludar algunes de les ànimes. El vicepresident i nebot, Enric Lluc, el també vicepresident, Josep Maria Carreras, el president de la secció aragonesa de la Fundació, Alfonso Sánchez Ormigo, i el president, Joan Major, exministre d'Indústria i Energia,
compartint Consell de Ministres amb l'Ernest Lluc, sota el govern de Felipe González i un Joan Major, que ha recordat la importància de la llei de salut que va promoure Lluc, la base de l'estat del benestar. Quan diem que es va posar...
En marxa a poc a poc l'estat del benestar, jo diria que la part aquesta de la sanitat potser és la més important. Aquesta i l'educació també universal són els dos elements fonamentals de l'estat del benestar.
Els quatre, enclosar la figura de l'exministre des d'una perspectiva familiar i d'amistat. No te la perdis perquè aquest parlant de tot especial, aquest parlant de Lluc, el pots recuperar sempre que vulguis des del nostre web vilassarradio.cat. Però aquí no acaben els actes. Aquesta tarda al punt de les 6 i també a la biblioteca se celebrarà un acte obert al públic dins del cicle de diàlegs d'Arnist Lluc.
que porta per títol la cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes. L'activitat, organitzada per la pròpia Fundació, comptarà amb la intervenció de Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau, i Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOP i professora associada del College of Europe de Bèlgica. És l'acte del patronat de la Fundació. Com dèiem, recupera aquest espai al nostre web Vilassar Ràdio.
La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Repassem ara, atenció, les múltiples propostes que tenim a Vilassar demà per les properes hores i també pel cap de setmana. Aquesta tarda, a partir de les 6, s'encendrà la il·luminació nadalenca a la plaça de l'Ajuntament. Dissabte i diumenge, recorda, fira de Nadal a la plaça Tarradellas, diumenge, en sessió matinal. Demà, al punt del migdia i a la Carrau, es presentarà el número 8 de la revista Mirades.
i per la tarda, i també en el mateix espai, a la sala Carrau. Concert d'un dels millors acordeonistes del món, l'alemany d'origen rus, Vladimir Stubnikov, que ens oferirà un recital clàssic d'alta qualitat tècnica, finalment, diumenge.
i amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, a partir de les 11 al carrer Mossèn Pere Ribot, entre l'Avinguda Montevideo i la plaça Andreu Teixidor, es convertirà en un espai de convivència amb tallers, jocs de sensibilització.
i un vermut solidari per acabar. Apunta també que la tarda de diumenge, a partir d'un quart de set, se celebrarà el partit de l'equip social del Sant Joan de Vilassà de Mar contra l'Atlètic Masnou Groc, la cita esportiva i també inclusiva serà el pavelló municipal Paco Martín. Pel que fa a les farmàcies, repassem la que està de Guàrdia. Avui és la Roca 1904, la del costat de Can Visa. Per entendre'ns,
número 1 del carrer de Montserrat i telèfon 93 759 09 39. Les urgències del cap de setmana, això vol dir fins dilluns a les 9 del matí, les atendrà la Puig Jove, ubicada a la plaça del Mercat, el número 11. Telèfon, doncs, el 93 759 41 11.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-920. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Puncie.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Crònica. El temps.
Demà seguirem amb el temps estable i assolellat que tenim avui a tot el Maresme. Això sí, amb un augment de núvols alts, especialment de cara a la tarda, però que no han de deixar ni una gota. El mar demà ha estat de Marajol a tota la costa, clar. Les temperatures mínimes es mantindran sense canvis importants, sense canvis destacats, i les trobarem entre els 5 i els 10 graus, mentre que les màximes pujaran una miqueta i podrien arribar a aturar-se en uns...
agradables 17 graus. De cara a diumenge, però, esperem la arribada d'una pertorbació, que farà que la nuvolositat sigui més abundant a tot el Maresme. A partir del migdia i fins al vespre poden caure precipitacions en forma de pluges poc abundants, tot i que de cara al vespre es podria escapar algun xàfec al nord del Maresme. El mar, per diumenge, en estat de marodefons. Les temperatures baixaran mínimes entre els 4 i els 9 graus,
mentre que al Mercuri no creiem que superin les hores de màxima insolació, als 13 graus. Tenim encara un parell de minutets, en repassarem tot el que ha donat de sí aquest crònica de divendres.
Un informatiu que hem arrencat avui fent un resum de les tres hores de directe que hem realitzat des de la plaça d'actes de la Biblioteca de Vilassar de Mar. Hem fet un parlat de tot especial, un autèntic parlant de lluc que hem dedicat a la figura del vilassarenc que va ser assassinat.
El 21 de novembre de l'any 2000 per part del Comando Barcelona de la banda terrorista. ETA, per tant, ja fa un quart de segle que el terror va fer callar la veu d'aquest polític pensador, intel·lectual i ministre de Sanitat en el govern de Felipe González, el principal balabor que avui tinguem tots i totes. Sanitat pública i gratuïta, segurament.
La figura del nostre protagonista d'avui no es podria entendre sense la paraula. Diàleg, després d'aquest parlant de Lluc, estem segurs que l'hem conegut molt millor. Aquesta està la nostra darrera coberta de la setmana i també del mes de novembre.
Doncs ja ho tindríem tot enllestit amb en Robert Maza dins de la peixera i també els teclats de l'ordinador. Joan Escofet estampant la signatura en aquest informatiu, en aquest crònica que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat.
Com sempre, moltes gràcies per la confiança que passa amb nosaltres. Puntuals, aquesta hora mateix, aquesta recorda és l'hora del Crònica. Ens tornarem a escoltar dilluns. Fins aleshores que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana.