Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Joan Escofet.
I aquesta és l'hora del Crònica.
Molt bona tarda a tots i totes.
Si la mitjana catalana és de 100, a Vilassar de Mar estem al 117.
i aquest és precisament l'índex socioeconòmic del nostre poble, corresponent a l'any 22, segons acaba de donar a conèixer des de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Aquest indicador concentra en un sol valor, aquest 117, dades dels àmbits laboral, educatiu, d'immigració i de renda, per donar aquesta xifra que s'ha de comparar amb el 100.
En el nostre cas, 117, també hem sabut que a Vilassar de Mar, i segons el mateix informe,
disposem d'una renda per càpita de 18.971 euros.
Treballem des del 98.1 de l'AFM dimarts 30 de setembre.
Som-hi!
El plaer de saber, aquest és el fil conductor de l'extens programa cultural que ha dissenyat l'aula d'extensió universitària.
Per aquest primer trimestre de curs, com sempre, interessants conferències dimarts i dimarts no a la Carreu.
Un monogràfic que girarà al voltant de la vida quotidiana de l'antiga Roma.
I les habitals sortides, en aquest cas, un al Barcelona Supercomputing Center.
i una altra per pujar a bord del tren del Ciment a Castellà, de nou que ara mateix obrirem llibretes, estrenarem plomiers amb la Míriam González i la Mercè Grau, presidenta i tresorera respectivament, que avui seran les nostres professores.
Dimarts, vinent, primera classe.
Vols dir la teva per ajudar a construir el Vilassar de Mar del Futur?
Tens alguna idea i creus que seria bo que t'escoltessin?
Demà el Consistori et convida a la presentació del procés participatiu per redactar l'avanç del POUM.
El POUM és el pla d'ordenació urbanística municipal a partir de les 7 de la tarda i a la sala de plens.
Anem a explicar-ho bé, això.
Si la mitjana catalana és de 100, a Vilassada Mar estem al 117, i aquest és precisament l'índex socioeconòmic del nostre poble, corresponent a l'any 22, segons s'acaba de donar a conèixer des de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Aquest indicador concentra en un sol valor dades dels àmbits laboral, educatiu, d'immigració i de renda, per donar aquesta xifra que s'ha de comparar sempre amb el 100, en el nostre cas, doncs, 117.
També hem sabut que a Vilassadamari, segons el mateix informe, disposem d'una renda per càpita de 18.971 euros.
Així doncs, anem a explicar exactament què és aquest índex socioeconòmic territorial.
És un valor que resulta de sumar diferents característiques socioeconòmiques de la població.
Aquest índex concentra la informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial que s'estudi.
En aquest cas, Vilassar de Mar.
Per tant, s'estableix el valor de referència per a Catalunya igual a 100 i un valor per a cada unitat territorial que compara amb el valor mitjà de Catalunya.
Vilassar de Mar, com dèiem, 117 sobre 100.
Mata de Pera torna a ser el municipi de més de 500 habitants amb l'índex socioeconòmic més alt del país.
El municipi del Vallès Occidental, que ja ho va ocupar el primer lloc l'any anterior, té un índex de 130.
El segueixen, per aquest ordre, Castellolí, Alanoia i Tiana, Al Maresme, amb un índex de 124.
A la cua, a l'altre extrem de la llista, trobem Sant Pere Pescador a l'Alt Empordà amb un magre 65,6, Salt al Gironès amb un 59,9 i Barbens al Pla de l'Urgell amb 54,4.
Altres curiositats que es desprenen d'aquest informe són, per exemple, que Girona i Badalona són les ciutats amb més desigualtat entre els seus barris, amb més de 70 punts de diferència entre els extrems.
De l'informe també veiem que Vilassar de Mar té una renda per càpita de 18.971 euros per persona, insistim, xifres del 22 que acaben de ser donades a conèixer.
Allistat, el lideren com més mata de pera, amb 24.814 euros.
Tres municipis maresmencs trobem en els 15 primers de Catalunya, perquè fa la renda per càpita.
A l'ella és a la onzena posició, amb 21.800 euros, tian a la tretzena plaça, i tallà apareix en el lloc número 15.
A la cua de la taula hi ha el municipi de Sal el Gironès, amb 10.242 euros de renda per càpita.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Per la 29a edició del Firobícita, complirà de titelles, carrers, places i sales de Vilassar de Mar des del divendres 3 fins al diumenge 5 d'octubre.
Es recupera l'Ateneu com a escenari per allotjar espectacles de gran forma, en allotjarà fins a 3.
Aquest ha estat el principal titular que ens han deixat avui a la ràdio la Margarida Ors i la Maria Coca.
Ara repassarem l'extens programa d'actes d'una trobada que, com sempre, porta a Vilassa de Mar els millors espectacles de titelles que es poden veure actualment.
Un total de 10 companyies faran xalar un públic familiar.
A més dels espectacles, el festival comptarà amb activitats com el berenar inaugural i el pregó, ara ho repassarem, la fira d'artesans, els tallers de la sol i la cluent dels espectacles al carrer.
Seran gratuïts, mentre que per als que es faran a la Carrau i l'Ateneu,
Caldrà comprar entrades, poden adquirir en línia a través del web firobi.com web, en el qual també, per cert, es podrà comprar les samarretes especials que han dissenyat i que, per exemple, l'any passat van volar totes.
La inauguració tindrà lloc el divendres 3 d'octubre a la plaça del Círcul i a partir de les 5 de la tarda.
El pregó d'inici anirà a càrrec dels alumnes de segon del vaixell Burriac, que prendran el relleu després que l'any passat toqués el torn els alumnes del Pérez Sala.
Immediatament després de la inauguració, la festa es traslladarà als carrers de Vilassadamar, mai millor dit, amb una cercavila d'uns 20 minuts.
que ens portarà tots plegats fins a la plaça Picasso.
En arribar allà seguirem gaudint del festival amb la primera actuació de titelles de la mà de la companyia basca Marquilenye.
Arrencarà l'espectacle Artilusió.
Veurem una gran màquina que s'alimenta de llibres i que funciona al ritme dels batecs del cor al costat.
i trobarem una bona gran entranyable que s'entreté trastejant a la seva petita biblioteca de llibres i contes.
La màquina és com una gran joguina amb què recrea la fantasia dels seus llibres.
I així, com qui no vol la cosa, ens plantem ja el dissabte al matí.
La plaça de l'Ajuntament allotjarà un any més els imprescindibles tallers de la Sol, en memòria de la Sol Indurain, en el qual nens i nenes podran elaborar el seu titella en guany amb el fons del mar com a tema.
En paral·lel i durant tot el dia, fira d'artesans al carrer de Sant Joan on podrem trobar i comprar també autèntiques meravelles cada parada.
És una oportunitat per endinsar-nos en el món dels titelles artesanals, fets amb mà, amb cura i passió de tot tipus, des de guants fins a titelles de fil.
I no ens movem del dissabte al matí, la plaça Picasso de la mà de la companyia Lila Jocs Reciclats.
Veurem una col·lecció de 12 espais de jocs grans fets amb materials reciclats, un carrossel també fet a partir de material recuperat impulsat a pedals i una balança gegant giratòria.
Per tant, un mini-part d'atraccions ple d'alegria.
Altres propostes per la matinal de dissabte són Somion, a la plaça del Círcol, i Gota, que es farà a l'exterior de la biblioteca.
Per la tarda de dissabte, l'Ateneu entra en escena ja en el Firovi, i veurem la faula de l'esquirol, el gran Ariçó, viu plàcidament a l'ombra d'un gran roure i cuida dels seus, tot gaudint del seu racó de món.
Un dia, però, aquesta pau es veu pertorbada per l'arribada d'un esquirol amable, trapella i juganer.
La convivència, però, no serà fàcil.
Ja veurem un esquirol amb ganes de saber i compartir.
I a les 10 de la nit de dissabte hi ha la Carrau, espectacle per a un públic adult.
Amb Viva, de la companyia La Locuache, de la mà dels Titelles, ens explicaran la història d'una família espanyola que viu a la Guerra Civil i la dictadura franquista.
A l'escenari, un escriptori, Els Calaixos,
Un guix, un rotllo de salofana, una grapadora i una maquineta intenten reconstruir la història, això sí, sempre, amb un punt d'humor.
La monca vine d'avocats en Espanya.
Ah, oui, parce que je ne sais pas si quelqu'un parmi vous a remarqué que j'ai un petit accent.
Carguez!
¡Apunte!
¡Fuego!
¡Viva!
I de la mà de viva entrem ja en el tercer i darrer dia del Firovi, que arriba diumenge farcit de propostes.
Anirem un altre cop a l'Ateneu per veure la història d'un eruga de la companyia Príncep Tolilau.
Una proposta de dansa i titelles adreçat a nens i nenes d'entre dos i cinc anys.
Compte amb una actriu que també és ballarina, que representa la metomorfosi d'una papallona des que surt de l'ou es transforma en eruga.
Es va fent gran a còpia de menjar i menjar, es construeix una crisàlida i finalment esdevé papallona.
I com el diumenge és ple d'actes al matí i en dos passis a la plaça del círcol.
Insect Circus.
Ens convidaran a submergir-nos en l'estrany i vell món dels insectes, caravats, llagostes, vespes i libèl·lules.
Demostren la seva destresa amb gran habilitat i humor.
També original és un tros de pa, diumenge a dos quarts d'una del matí a la plaça de l'Ajuntament.
Un tritella fet de pa ens ajudarà a reflexionar al voltant dels aliments dels tiberis que posem a la taula.
Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom Dom
I abans de la cercavila de Cluenda, el Firovi tancarà edició a l'Ateneu amb Cariguri, de la companyia Gira Màgic, que ens explicaran les aventures d'un cargol que amb paciència ens proposa un viatge pel país dels somnis.
Un treball artesanal creat a partir de materials orgànics reciclats i amb música sempre original.
Crònica.
Serveis informatius de Vilassar Ràdio.
El plaer de saber, aquest és el fil conductor de l'extens programa cultural que dissenya l'aula d'extensió universitària de Vilassar de Mar per aquest primer trimestre de curs.
Com sempre, trobarem interessants conferències dimarts i dimarts no a la Carrau, monogràfic que girarà al voltant de la vida quotidiana de l'antiga Roma i també les habituals sortides.
Ens ho explicaran ara mateix
la Míriam González i la Mercè Grau, presidenta i tresorera respectivament d'aquesta entitat.
Tot a punt, doncs, per encetar el nou curs de la història de l'aula d'extensió universitària al nostre poble.
I un any més es presenta d'allò més interessant.
Clar, el seu principal book insígnia són les conferències.
Començaran dimarts vinent de la mà de la Fundació Lluc parlant d'habitatge, amb dues, per cert, primeres espases del sector.
Aquest és un tema que ens amoïna, perquè vull dir, o ens toca a nosaltres directament, o als nostres fills, o als nostres nets, i hem pensat junt amb la Fundació Ernest Lluc, que saps que sempre tenim una col·laboració un cop a l'any, ho farem, serà un diàleg.
en què vindran dos arquitectes, la Maria Cisternas Tusell, que és arquitecta i urbanista, és coordinadora de l'Àrea de Transició Ecològica i l'Àrea Urbana de l'Ajuntament de Girona i és exdirectora de l'Institut Català del Sol.
I també tenim l'Aleix Arcarons Camps, arquitecta que és expert en l'anàlisi de dades espacials i ciència d'informació geogràfica i és codirector de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona.
Ells dos faran un diàleg sobre aquest tema i després, evidentment, la gent pot fer les seves consultes.
I com les conferències són dimarts sí, dimarts no, la següent, 21 d'octubre, amb el professor de la Universitat de Barcelona, Jordi Vitria, farem una pregunta de resposta àmplia.
Intel·ligència, màquines i persones, què hem après en els darrers 70 anys?
Míriam González.
Farem un viatge pels 70 anys d'història de la intel·ligència artificial, des de quan vam començar com una disciplina científica fins als grans canvis que vivim avui amb la intel·ligència artificial generativa.
Parlarem sobre què entenem realment per intel·ligència i com els algoritmes i les dades han fet créixer aquesta intel·ligència fins a on és ara.
També explicarem conceptes bàsics com l'aprenentatge automàtic i els sistemes que prenen decisions, un tema molt actual.
Després de la tecnologia, l'Eulà d'Extensió proposa per al 4 de novembre entendre l'Islam més enllà de les etiquetes amb el llicenciat en Geografia i Història Jaume Borràs.
Aquesta xerrada té per objectiu trencar les simplificacions i el reduccionisme al voltant del tema de l'islam.
Vull dir, aquí parlarem de les grans confessions islàmiques, dels sunnites, els xiïtes, sobre la gran expansió de l'islam, que fa referència directa al califat de Còrdoba i al pensador de Borroes, sobre els grans imperis islàmics no àrabs,
I també parlarem de la Primera Guerra Mundial, el fracàs de les primaveres àrabs, i del panarabisme, que és el nacionalisme del president Nasser d'Egipte als anys 60, a Bin Laden.
Com són temes tan variats, doncs les abelles seran les reines de la intervenció del 18 de novembre.
Entrarem en el rusc amb l'apicultor Ernest Francolí.
Aprendrem com són i com viuen les abelles, com hi treballen els apicultors i quins mites d'aquests insectes tenim assumits i que no són veritat.
I al 2 de desembre viatjarem a Taiwan amb José Manuel Ruba, doctor en Història per la UB.
Taiwan és aquesta petita illa del mar de la Xina on condensen la seva història contemporània bona part dels processos històrics, imperialisme, revolució, contrarrevolució, guerra mundial i guerra freda, que han configurat el món actual.
El nostre repàs històric intentarà explicar l'evolució d'aquest territori que ha passat de l'ocupació holandesa, espanyola, xinesa i japonesa, al llarg de la seva història, a convertir-se en el productor mundial més important de xips semiconductors, un element clau en les nostres vides i un escenari de conflicte no resolt en la República Popular Xina.
La darrera xerrada del primer trimestre servirà per donar la mà a la Fundació Pasqual Maragall per parlar de l'Alzheimer i els avanços en la recerca científica de la boca de la neuropsicòloga Nina Gramunt.
L'Alzheimer és la principal causa de demència i té un impacte personal, sanitari i social d'enormes dimensions i en aquesta xerrada s'abordarà la complexitat d'aquesta malaltia en un to divulgatiu però basat en la recerca i en el coneixement expert.
Es parlarà de l'evolució de la malaltia, des dels canvis neuropatològics que comencen a produir-se al cervell molts anys abans que donin cara als primers símptomes.
És una malaltia tremendament complexa i que s'han fet grans avenços des que es va descriure per primera vegada encara queden peces clau per col·locar en aquest trencaclosques.
I l'èxit depèn dels progressos en la investigació.
La Fundació Pasqual Maragall vol ser un referent d'excel·lència impulsant la recerca i donant suport als esforços d'aquest sentit del Barcelona Beta Brain Research Center.
Molts d'aquests avenços s'ha de donar gràcies als voluntaris que ells tenen, que normalment són persones que les seves famílies han tingut aquesta malaltia i llavors ells s'ofereixen
que li facin proves, unes proves bastant dures, per, diguem-ne, investigar i averiguar si sortirà, si es podran tenir possibilitats de tenir també aquesta malaltia.
I tancat ja el capítol de conferències, esmentarem que el desembre s'encetarà amb un monogràfic a la sala gran de l'Espai Galvany els dimecres 3, 10 i 17, que porta per títol La vida quotidiana a l'antiga Roma.
Per aquestes tres classes, socis i sòcies pagaran 15 euros i 20 al públic en general.
Després de tanta cadira, sempre ve de gust fer alguna excursió a la tresorera de l'aula.
Mercè Grau ens desvela les dues que tenen previstes per aquest primer trimestre.
La primera és el 16 d'octubre i és a Barcelona.
Barcelona Supercomputing Center, Centro Nacional de Supercomputación.
Des de la seva creació, el 2005, ha desenvolupat un paper actiu en fomentar la computació del rendiment a Espanya com una eina essencial per a la compatibilitat internacional en ciència i enginyeria.
El centre gestiona la xarxa espanyola de supercomputació.
I el dia 28, el dia 16 d'octubre, això a Barcelona el Supercomputing és un dijous.
I el dimarts 28 d'octubre, també és octubre, farem una sortida, una visita guiada, o sigui, farem una sortida fins a Castellà de Nuc, visita guiada al Museu del Ciment i també visitarem les fonts de Llobregat.
Si t'interessa, doncs, en reserva places que s'esgoten.
Capítol de Serveis Farmàcia de Guàrdia.
Per avui, l'altirriba per Tegas, que és la que és a costat del cap, per entendre'ns.
Carrer de Santa Maria, número 93, i telèfon 93, 759-59-58.
Properes hores a Vilassada Mar en temps estable i dominat pel sol, això sí, amb algunes nubolades que cap al vespre poden arribar al nord de la comarca, però que en general seran poc importants.
Demà dimecres començarem el mes d'octubre amb un canvi de temps que farà que la nuvolositat sigui abundant.
S'esperen precipitacions en forma de pluges que es faran intenses, especialment al final de demà.
Maaren ha estat de maró amb àrees de forta maró a la tarda.
Les mínimes pujaran entre els 12 i els 18 graus, les trobarem, mentre que les màximes baixaran un palet.
I no creiem que el mercuri superi demà els 20 graus.
Parell de minutets encara per repassar els principals arguments informatius que ens deixa aquest dimarts.
Si la mitjana catalana és de 100, a Vilassar de Mar estem al 117, i aquest és precisament l'índex socioeconòmic del nostre poble, corresponent a l'any 22, segons s'acaba de donar a conèixer des de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Aquest indicador...
concentra en un únic valor, dades dels àmbits laboral, educatiu, d'immigració i de renda, per donar un número que s'ha de comparar sempre amb el 100.
En el nostre cas, doncs, 117, també hem sabut i t'ho hem explicat en la darrera mitja hora, que a Vilassadamari, segons el mateix informe, disposem d'una renda per càpita de 18.971 euros.
Aquesta ha estat la nostra darrera coberta del setembre.
El plaer de saber, aquest és el fil conductor de l'extens programa cultural que ha dissenyat l'aula d'extensió universitària de Vilassar de Mar per aquest primer trimestre de curs.
Sempre interessants conferències, dimarts sí, dimarts no, a la Carrau, un monogràfic que girarà al voltant de la vida quotidiana de l'antiga Roma i les habituals sortides.
Hem obert llibretes, hem estrenat plomiers.
amb la Miriam González i la Mercè Grau, presidenta i tresorera respectivament d'aquesta entitat.
Dimarts, vinent per cert, començaran les classes.
Vols dir la teva per ajudar a construir el Vilassar de Mar del futur?
Tens alguna idea i creus que seria bo que t'escoltessin?
Doncs demà el Consistòria et convida a la presentació del procés participatiu per redactar l'abans del POUM.
El POUM és el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, que és un instrument que té com a objectiu determinar les línies bàsiques de desenvolupament del nostre poble de cara al futur.
La cita demà a partir de les 7 de la tarda i a la sala de plens.
Ara sí, posem la rúbrica Robert Massa dins de la peixera i també a la redacció Joan Escofet signant aquest crònica, aquest informatiu que pots recuperar sempre que et vingui de gust al nostre web vilassarradio.cat.
Moltes gràcies per la confiança i ens costa que fas amb nosaltres cada dia.
Com sempre, puntuals, aquesta hora mateix ens tornarem a escoltar.
Serà ja demà dimecres.
Fins aleshores, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.