Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda a tots i totes. Defensen el blanc i el vermell de la Unió Esportiva. Porten l'escut marinel elàstica i juguen el Xeve Ramon de Vilassar de Mar. Però són futbolistes i entrenadors del tercer filial del Real Club Deportiu Espanyol, fruit del conveni entre les dues entitats que es va signar aquest estiu, i del qual n'hem parlat bastament des d'aquest informatius.
Sempre, però, ho hem fet des de l'òptica de la Unió Esportiva. I ara, de la mà del nostre programa esportiu de la pròrroga, passarem balanç de les primeres setmanes de l'agermanament amb el director esportiu del Club Perico, en Fran Garagarza. Ell ho té molt clar. Només volem jugadors que estiguin compromesos amb aquest projecte. Treballem des del 98.1 de l'AFAM. Som dimecres, 8 d'octubre. Som-hi!
El que és la vida, oi, de jugar de petita a Operació Triunfo al pati de l'Escola del Mar, a quedar-se a les portes d'entrar a l'Acadèmia d'OT. Aquesta és la història de la vilassarenca Júlia Marçol, que ha estat ben a punt de ser admès en l'edició d'enguany d'aquest conegut talent show. La saludarem, la coneixerem i escoltarem les sensacions i les anècdotes d'una experiència molt positiva per a ella i que ha servit també per passejar el nom de Vilassar de Mar per totes les gales.
També explicarem la història del blaugrana, la minyamal, que ha registrat el seu 304, els tres darrers números del Codi Postal del barri de Rocafonda de Mataró, amb el qual celebra els seus gols. L'ha blindat amb finalitats comercials. La idea, doncs, és desenvolupar la seva pròpia marca de cara a la possibilitat.
de dissenyar línies de roba, material esportiu, accessoris o fins i tot la creació de diferents esdeveniments tant esportius com d'entreteniment. Comencem doncs amb la primera notícia del nostre informatiu, del nostre crònica. Com dèiem en titulars...
defensen el blanc i el vermell de la Unió Esportiva, porten l'escut mariner a l'Elàstica, el pit, i juguen el Xevi Ramon de Vilassa de Mar, però són futbolistes i entrenadors del tercer filial del Real Club Deportiu Espanyol. Això és fruit del conveni entre les dues entitats que es va signar aquest estiu, i del qual n'hem parlat bastament des d'aquest informatiu, sempre però ho hem fet des del prisma, des de l'òptica de la Unió Esportiva.
Ara, de la mà de la prorroga, el nostre programa esportiu. Passarem balanç de les primeres setmanes amb el director esportiu del Real Club Deportiu Espanyol, en Fran Garagarza. Volem anar al començament. El Real Club Deportiu Espanyol volia créixer encara més en el seu futbol base i l'opció de Vilassadamar els encaixava a la perfecció. Estructura feta, bones instal·lacions, poble perico, diu Garagarza, i proximitat econòmica amb la Dani Járquez, ciutat esportiva blanc i blava. Escoltem-lo.
Entendíamos que era una opción importante en nuestro crecimiento, en esa creencia del fútbol base, en ese peldaño que no teníamos y que nos parecía adecuado tener que desarrollarlo y a partir de ahí vimos que el Vilasa era un club que encajaba mucho.
Primero, por su identidad, por lo que es también un poco la figura de Dani, que también ha ayudado mucho en todo esto. También porque entendíamos que queríamos un club cercano a nuestra ciudad deportiva y porque tenía los requisitos que entendíamos. Primero, un pueblo perico, que eso para nosotros es clave, un pueblo con identidad y sobre todo que vimos una disponibilidad a ello.
Agraïment, ara ho escoltàvem, del director esportiu de l'Espanyol, a la família Sánchez Llibre en general, i en Dani en particular. Gràcies al conveni, el Xevi Ramon, ja podem veure jugadors de la Unió Esportiva molt i molt joves en formació, però amb un enorme futur en el món del futbol.
Tenemos que lograr que empaticemos con el pueblo de Vilasá y que de ahí podamos crecer también ambas entidades, que yo creo que es un poco el objetivo, que le demos identidad también al Vilasá, que el Vilasá va a tener su propia idiosincrasia, que tampoco nosotros queremos con esto cambiar nada que no se deba, sino que tengamos el escaparate o la oportunidad de que los chicos nuestros jueguen con la camiseta del Vilasá y nos ayude a la formación y al desarrollo de
que en este caso es necesario para que logremos tener chicos en el primer equipo en un futuro. Y el Vilasa también como un escaparate en esa posibilidad de tener jugadores jóvenes que pueden dar ese paso y que entendemos van a ser el futuro del español. Y a partir de ahí yo creo que encaja muy bien ambas entidades.
El conveni entre la Unió Esportiva i el Real Club d'Eportiu Espanyol a Segura Gargaza ha nascut per tenir continuïtat, tot i que aclareix, anirà revisant any rere any. La idea és darle continuïtat. Luego está claro que tenemos que ir viendo cada año con esas revisiones que tenemos que hacer en ambas partes, pero con una idea de no hay algo que diga que no se pueda seguir prorrogando ese convenio.
Siempre y cuando estemos satisfechos ambas partes, que es el objetivo. Yo creo que estamos en una línea de ser optimistas para que este proyecto sea algo que tenga sobre todo una sostenibilidad.
Sempre ha defensat Gregarza que el planter del conjunt de l'RCD Stadium ha d'estar format per gent de casa. Vila Sadamar els ofereix també la possibilitat que els seus jugadors esbreguin en una categoria dura com la tercera federació, amb jugadors veterans que no arronsen la cama i que no van amb el lliri a la mà.
Dar continuidad a los chicos, es decir, ¿qué pasa con los chicos juveniles? ¿Qué pasa con esos chicos que son primer año senior? Algunos pueden dar ese paso al filial del español, pero otros porque van en un proceso más lento o porque han tenido una situación de tener en esa posición donde juegan otros jugadores. Ahora abarcamos un número de jugadores mayor...
del que abarcábamos antes, pues ahí también hay unos procesos más lentos y también hay un número de jugadores para esa competitividad que necesitamos. Para mí se le añade otra que es clave, que es el otro fútbol que se da en esta categoría y que no se da en juvenil, que creo que es necesario que lo vivan cada partido que jugamos y a partir de ahí tenemos que ser muy claros en ese...
crecimiento y en esa necesidad. Luego el tiempo dirá, pero hemos puesto una escalera que no teníamos.
Posant la vista enrere, recorda que la Garza ha moments complicats a l'hora de definir la plantilla, especialment fins que no es va confirmar pràcticament en el darrer segon.
que la Unió Esportiva salvava la categoria i que seguia una temporada més a la Tercera Federació i no baixava a la Lliga Elit, el director esportiu de l'Espanyol. Subbralla que només jugaran amb aquells futbolistes compromesos amb el conveni de col·laboració entre les dues entitats.
Teníamos claro con qué grupo teníamos que trabajar, con qué chicos y con qué jugadores nos parecían que tenían que configurar esta plantilla. Desarrollamos rápido el staff técnico y una base de este Vilasa.
Pero es verdad que esa incertidumbre de si íbamos a estar en elite o en tercera red, más luego que hubo chicos que entendían que no era una categoría que ellos querían jugar, pues porque algunos tenían expectativas de jugar en segunda red y nosotros entendíamos...
que en algunos casos no. Otros porque preferían también o entendían que a ellos les podía encajar más el jugar en el juvenil A y nosotros entendíamos que no. Y ahí sí hubo negociaciones, reuniones, hablar, quedar con los chicos, quedar con las familias, quedar con los agentes. Lo que tuvimos claro era que teníamos que tirar con los chicos que querían y el que no quería porque...
no le parecía que era un peldaño a tener que desarrollar en el proceso, pues decidimos que no, porque esto se trata también del que tiene el sentimiento, del que tiene la ilusión, del que ve que estar en el Vilasa es algo que es positivo para ellos. Y según iban pasando las semanas, tuvimos situaciones que se fueron aclarando a base de hacerles ver las cosas. Y la verdad es que la configuración de la plantilla ha sido...
Al diseño establecido y con los chicos que quieren estar. Para mí es fundamental tener chicos que quieran estar con nosotros y que tengan pasión por estar con nosotros. Y el que no tenga esa ilusión o esas ganas de estar con nosotros porque no le encaja, pues eso también es un indicador bastante claro de con qué perfiles de jugadores queremos estar.
S'acomiada dels nostres estudis assegurant que amb virtut del conveni, doncs, nens i nenes de la Unió Esportiva tenen una bona oportunitat per poder-se enrolar amb l'Espanyol. Queremos que los niños y niñas del fútbol bachel Vilasa vean que ese vínculo con el Espanyol les puede dar también ese crecimiento y esa oportunidad de estar cerca nuestro.
Són declaracions al programa La Pruga, el programa esportiu d'aquesta casa que presenta i dirigeix el nostre company Hèctor Torreblancay, que pots escoltar els dimarts de 9 a 10 del matí en directe i de 9 a 10 de la nit en Radifusió.
Les voltes que dóna la vida, oi? De jugar de petita a Operació Triunfo al pati de l'Escola del Mar a quedar-se a les portes d'entrar a l'Acadèmia d'OT. Aquesta és la curiosa història de l'àvila serenca Júlia Marçol, que ha estat ben a punt de ser admès en l'edició d'enguany d'aquest conegut talent show. Ara mateix la saludarem i la coneixerem i escoltarem les anècdotes d'una experiència, sens dubte, molt positiva per ella i que ha servit també.
perquè hagi pogut passejar el nom de Vilassar de Mar per totes les gales. De fet, així es presentava. Mi nombre es Julia Marzol, tengo 19 años y soy de Vilassar de Mar.
Me presento al casting porque me gusta la música, obviamente, y me gusta también hacer canciones y todo, pero también porque, no sé, lo veía de pequeña y, ay, no sé, dije, pues me quiero presentar, y mis amigas, bueno, lo dije el día antes a las 11 de la noche. Ara, a casa seva, a Vilasar Ràdio, se'ns presenta la Julià d'una manera més reposada. És una amant, diu, de l'art en totes les seves expressions.
Soc una persona bastant enèrgica, que li agrada molt el món de l'art en general, t'encantar com l'actuació, com la fotografia, la il·lustració, no sé, la poesia, també escric poesia...
Els primers anys de la seva formació ara estudia interpretació, van ser a Vilassadamar, la Tropa Teatre, l'Escola de Dans Amador i l'Aula de Música, la Júlia Marçol, impulsivament, va decidir presentar-se al primer càsting d'Operació Triunfo, just la nit abans.
Com a les 11 de la nit, que mi germana no estava a casa perquè estava fora del país, li envio un missatge a mi germana, que és com a mi confident, li dic, tata, i si em presento? No tenia res, ni havia d'escollir la cançó, no sabia ni què havia d'escollir, i de sobte vaig dir, vinga, vaig, i ja està, ho vaig decidir el dia abans a les 11 de la nit.
Més complicacions, doncs. Quan estava fent cua a Barcelona per entrar a les audicions, va veure que no duia el DNI a sobre. Per tant, viatja a Vilassada Bar per fer-se amb el document i tornar a la capital catalana. Sort que una amiga li guardava lloc a l'enorme cua d'aspirants. Escolte'm-la. Quítate mi presencia.
Múria me trae cosa que estaba olvidando. En qualsevol cas, la dèvila Salmar, per la seva simpatia, per les seves habilitats i per la seva espontaneitat, també ha protagonitzat diferents vídeos que s'han fet virals a les xarxes socials. Total, la gent la reconeix pel carrer.
Era fluixat, però al principi, des del maig, que va ser la primera fase, bastant. Jo pensava... O sigui, no en tenia, però no sabia que la gent em reconeixeria. Tipo, em va sobtar molt. Cooptat i debatut, la Davila Sàdemà reconeix que ha estat una experiència molt positiva per haver superat tants càstings. No tenia clar que entrés a l'acadèmia, però sentia que havia d'estar perseguint un dels seus somnis.
Sí que vaig dir, ai, hauria d'estar aquí, saps? En plan, que bé que em vaig presentar perquè hauria d'estar aquí, però no en plan, entraré. No ho sé. En plan, vale, que bé que et presentessis, però perquè, sigui pel que sigui, en plan, si entrés o no, que no he entrat, però... No sé, sabia que m'aniria bé.
Quan, desgraciadament, hi ha les portes d'entrar, li van dir que no. Alguna llaga brima se li va escapar. Recorda si la Júlia que va preguntar per si en Max, el noi de Premià de Mar, havia entrat o no.
Em van dir que no, jo estava molt mentalitzada que em podien dir que no a qualsevol moment, o sigui, lo raro era haver arribat fins allà, o sigui, lo raro d'un càsting és que t'agafin realment. I bueno, llavors vaig ser la primera eliminada, vaig entrar a una sala i va ser com superraro, però perquè jo en aquell moment tampoc tenia ningú, després van anar arribant la gent i tot bé i tal, i me'n recordo estar, estava plorant a la sala i vaig dir...
sé que no me podéis decir nada, pero Max ha entrado, perquè era el següent meu i no estava arribant, però clar, no sabia com trigaven. I em van dir que sí, o sigui, ja està, em vaig a la cara i em vaig posar per a... Però bé, bé. O sigui, el dia va ser un impacte, però perquè també portes allà una bombolla tres dies. Però després bé. Asegura que els moments més complicats que ha passat han estat els de triar les cançons a interpretar de la llista que l'organització prepara.
Se'm va fer complicat, la veritat. També perquè normalment canto amb la guitarra o alguna cosa així, senzill, però no em poso a cantar com a tal. O sigui, ho he començat potser a fer aquest any arrel d'estudiar també en teatre i teatre musical, però no ho feia, llavors se'm va fer complicat. De la primera fase, per exemple, de la final, o sigui, el primer dia de final, vaig escollir una que havia escolat, que m'agradava molt, a Oh Happy Day.
I amb la meva germana veiem un happy day i la cantàvem amb una amiga al col·le i vaig dir...
Perquè al col·le, a l'Escola del Mar, quan érem petites jugàvem a la voz i aquestes coses. Feia amb aquesta cançó, que és It's all so quiet, que aquesta no està gravada en blanc. Hi havia dos de la fase final que no estan gravades. I vaig dir, doncs vaig a, en honor a la Júlia que jugava a jo al col·le, vaig fer aquesta. I l'altra que vaig fer era d'un musical. Creu que haver entrat a Operació Triunfo l'hauria ajudat a centrar-se en posar el focus en la música.
El que a mi m'agradava pel motiu que jo volia entrar era perquè jo soc una persona que fa moltes coses a la meva vida i aleshores sovint no tinc com temps per dedicar-li tota l'atenció a fer una. Llavors com a poder progressar i millorar realment, que no vull dir que facis una cosa a la vida, és impossible, però sí que és veritat que justament està a l'acadèmia
doncs et dona aquesta oportunitat de, durant el que duris a l'acadèmia, estar focalitzant-te només en una cosa i poder millorar en la música, també que en quant a cant, jo, formació, res, quasi, i també l'actuar davant d'un escenari, no sé, com tota la formació i el fet que et puguis focalitzar només en això i no tinguis altres responsabilitats, que això passa a la vida mateixa. I també m'hauria fet molta il·lusió, però perquè jo de petita ho mirava, saps?
Llavors m'hauria fet com tan bé, gràcies per això. Ara mateix, doncs, honestament, no saps si es tornarà a presentar. No ho sé, no sé, no sé. Depèn del moment vital que em trobi, em presentaré o no. Ara, i com quan era una nena petita, segueix les gales dels dilluns des del sofà, admet que pateix pels qui fa quatre dies, de fet, eren companys seus.
De vegades pateixo una mica perquè el conèixer-los és com... Veig a les gales super... No sé, m'agrada molt veure-ho. Però després miro com comentaris... És supernormal i és evident que la gent opinarà. Però hi ha cops que em sap greu perquè veig com, evidentment, hate, que és... Ja entres allà sabent que et tiraran hate, però... De vegades pateixo perquè...
A veure, tampoc els conec de tota la vida en tema, però sí que he passat uns dies de convivència amb ells molt intensos i llavors hi ha coses que em sap greu. Estan allà tancats, vull dir, és normal que facin o diguin coses que potser no toquen. Estem segurs que un dia veurem la Júlia Marçol, dalt d'un escenari.
Acabar el racisme en una hora, hora i deu minuts, que és el temps que dura la funció. Tant de bo fos possible. Però aquesta és una de les aspiracions dels actors que a diumenge, i a partir de les 6 de la tarda a la Carrau, interpretaran l'obra de teatre Black Side Story, el cantó negre de la història. En parlarem amb un dels protagonistes, en Miquel Ripeu, actor català nascut a Castelldefels, de raça negra, i que hem vist mil i una obres de teatre i aparicions televisives, també, com per exemple...
al Polònia o al Cragapcòvia o en diferents espais de l'Andreu Buenafuente. A Vilassadamar, doncs, tindrem l'oportunitat de veure aquesta peça de teatre que la pròpia companyia vol que giri per Catalunya i que no s'estableixi en un teatre fix. Diumenge ja te podem assegurar que riurem, però també reflexionarem i sobretot pensant en els prejudicis que, vulguis o no, sempre tenim tots i totes tal com reconeix el propi Ripeu.
Absolutament tots tenim prejudicis. Tenim prejudicis, evidentment, contra les persones d'altres races, però també contra les dones, també contra les persones grans o també contra els homosexuals, també contra els espanyols o contra els catalans de certs llocs.
Jo crec que absolutament tots els prejudicis poden ser combatits amb un primer pas, i el primer pas és admetre que es tenen aquells prejudicis. Veure's en un mirall i dir, ostres, sí, jo soc així, o jo he reaccionat així, o jo he fet això en algun moment de la meva vida. I a partir d'allà, el canvi és cosa de cadascú, però és un bon primer pas saber qui ets.
Enri Beu, creu que l'humor i el ball són dues eines fantàstiques i imprescindibles també per poder denunciar coses. Vam decidir en el seu moment que s'havien d'explicar una sèrie de coses. I vam decidir que la forma millor era amb humor. I vam decidir que una de les millors formes d'humor de vegades és cantar. I una de les millors formes d'humor...
El humor de vegades és ballar, perquè al final el que fem és tractar un tema que és molt incòmode. Que és molt incòmode, evidentment, per les persones racialitzades, pels negres i les negres, pels àrabs, pels latins, pels asiàtics, pels italians, però que també és incòmode per les persones blanques quan es veuen davant del seu propi mirall dient, ostres, uala, tio, jo soc així. Amb la qual cosa vam decidir, ostres, anem a cantar-ho, això.
El tema de fons, la denúncia del racisme, pot provocar avis a l'actor d'ascendència ecuator guineana en algun moment incòmode. Anem a fer riure, anem a passar una bona estona, una estona incòmode en alguns moments, molt incòmode en altres moments.
però sobretot que la gent surti rient i pensant. I que se'm vagi al llit dient, ostres, a partir d'ara hi ha una sèrie de coses que jo no hauria de fer o que jo no hauria de permetre que es faci al meu voltant.
Un retrat, en definitiva, del dia a dia de les persones racialitzades. Miquel Ripeu. En el seu dia a dia, en la seva vida total i completament normal, no es veuen, jo què sé, assetjades per hordes de nazis i tal, buscant-los, però sí que es veuen cada dia, amb petits problemes diaris, diaris i continuos, que tenen a veure amb la seva condició racial. I això, aquest degoteig, aquest gota-gota, ostres, és molt cansino, tio.
12 euros a entrada anticipada i 14 al mateix dia de la funció, recorda, coordenades diumenge a partir de les 6 de la tarda i a la sala Carrau. Capítol de serveis, recorda que a l'Assemblea Local de Nacional Catalana de Vilassar de Mar
Per la independència et convida avui a partir de les 7 de la tarda i a la Carrau. A la xerrada parlem d'independentisme present i futur. Interventran Laura Borràs, ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Toni Estruvel, secretari general de l'ANC, i també Damià del Clot, exalcalde de Vilassar de Mar. Pel que fa a la farmàcia, doncs té torn avui la roca 1904, la del costat de Can Visa, perquè l'ubiquis. Número 1 del carrer de Montserrat, telèfon 93 759 0939.
La Blaugrana, la Minyamal, ha registrat el seu 3-0-4 als tres darrers números del covi postal del barri de Rocafonda de Mataró, amb el qual celebra els seus gols. L'ha blindat amb finalitats comercials. La idea és desenvolupar la seva pròpia marca.
de cara a dissenyar línies de raó a material esportiu, accessoris, bambes o fins i tot la creació de diferents esdeveniments tant esportius com d'entreteniment. La Minyamal ha registrat davant de l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea diverses marques vinculades al seu nom i al ja famós 304.
Aquest registre que s'allargarà els propers 10 anys, inclou tant el nom del jugador, la minyamal, com diferents versions i combinacions amb el 3-0-4, com per exemple les inicials del davanter, L-Y, seguit del 3-0-4, que també, curiosament, és el nom del bar de Rocafonda que regenda el seu ongla, o el 3-0-4 Futbol Club. Per tant, l'entorn del jugador i el propi futbolista creuen que el gest amb el qual celebra els gols
pot tenir un gran potencial econòmic i de projecció mundial. Amb el registre europeu, la Minyamal assegura el control absolut sobre el seu nom i sobre el símbol, que ja forma part del seu univers d'imatge i també de negoci. Aquesta projecció li permet evitar que tercers en facin un ús comercial, el 3-0-4, va néixer com un gest de reconeixement del jugador als seus orígens, fent un signe d'identitat del blaugrana que ja, però, ni viu a Rocafonda ni viu a Mataró.
Crónica. Altyaz.
Demà dijous tindrem un dia assolellat al matí a moment de la nuvolositat, especialment de cara a la tarda, que anirà tapant el cel a mirar que passin les hores, però a hores d'ara no creiem que hagi de caure ni una gota. Mar arrissada amb àrees de Marajol de cara a darreres hores de demà. Les temperatures, en principi, sense massa canvis, tot i que estem esperant l'entrada d'un embossament d'aire fred en alçada. Ara mateix, les mínimes ens indiquen entre els 13 i els 18 graus i les màximes entre els 21 i els 24.
Bateria a titulars, que marxem! Defensen el blanc i el vermell de la Unió Esportiva, porten l'escut mariner El Pit a l'Elàstica i juguen el Xevi Ramon de Vilassadamar, però són futbolistes i entrenadors del tercer filial del Real Club Deportiu Espanyol, fruit del conveni entre les dues entitats que es va signar aquest estiu, i del qual n'hem parlat bastament des d'aquest informatiu sempre, però ho hem fet.
Des de l'òptica de la Unió Esportiva, ara i de la mà pel nostre programa esportiu La Pròrroga, hem passat balanç a les primeres setmanes de l'agermanament amb el director esportiu del Club Perico, en Fran Garagarza. Ens ha deixat diferents missatges. Destaquem que només volen jugadors que estiguin compromesos amb aquest projecte. Aquest ha estat la nostra coberta blanca i vermella d'avui.
Acabar amb el racisme en una hora o hora i deu minuts, que és el temps que dura la funció. Tant de bo fos possible, però aquesta és una de les aspiracions dels actors que diumenge, i a partir de les 6 de la tarda, la Carrau interpretarà l'obra de teatre Black Side Story, que li hem traduït com el cantó negre de la història. N'hem parlat amb un dels protagonistes, en Miquel Ripeu, actor català de raça negra.
I fins aquí, fins aquí aquesta crònica de dimecres amb Robert Massa dins de la peixera i també el tenim als teclats de l'ordinador. Joan Escopet signant i editant aquest informatiu, aquest crònica recupera el del nostre web, vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Aquesta hora mateix ens tornarem a escoltar demà dijous. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat Sabies que Vilassar de Mar al segle XVII es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.com o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Jo sí. Esclar. Doncs en aquest local cuidem els clients reciclant tots els envasos. Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Hi ha unes brics i envasos de plàstic al contenidor groc o al covell del porta-porta. Des del centre del teu diàleg, Vilassar Ràdio.
98.1 EJM