Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet
Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Sigueu benvinguts tots i totes al Crònica. Nosaltres no som de fer servir guants, som d'embrutar-nos. Com a molt, com a molt, ens posarem pitet. Marxem cap al pagès a casa per arrencar calçots amb en Dalmacio Ramon. La temporada, que s'allargarà fins al voltant de Sant Jordi, més o menys, es presenta excel·lent. Tiu, som un país que celebrem una festa menjant cebes. Són declaracions al programa Volem Saber d'Aquesta Casa
que presenta la nostra companya Joana Hernández. Treballem des del 98.1 de l'AFM. Som dimecres, 28 de gener. Arrenquem-ho, això.
Com si no tinguéssim prou feina, avui hem decidit tornar a la facultat, marxant cap al Tecnocampus de Mataró, per conèixer des de dins aquesta autèntica ciutat del coneixement que tenim ben a la vora. Saludarem en Josep Lluís Txeca, director general, que ens explicarà que estan d'enhorabona per primera vegada al Tecnocampus ha superat la barrera psicològica dels 4.000 alumnes inscrits, dels quals pràcticament la meitat són del Maresme.
Al Tecnocampus hi treballen unes 5.000 persones i estan en plena fase de creixement. De fet, estan projectant un nou edifici de 10.000 metres quadrats i treballen noves propostes docents per als propers anys. En aquest sentit destaca l'aposta per la intel·ligència artificial. Tot plegat en un context de preaniversari. El novembre bufaran 15 espelmes.
L'Ajuntament de Vilassada Mar ha obert la convocatòria de la dotzena edició ja de la beca Viena a l'Ernest Lluc d'Investigació i Recerca Local, que és dotada amb 4.000 euros i que té com a objectiu fomentar la investigació sobre el municipi en diferents camps.
Doncs això, nosaltres no som de fer servir guants, som més d'embrotar-nos com a molt, com a molt. Ens posarem un pitet, marxarem immediatament cap al pagès a casa per arrencar calçots amb en Dalmàcio Ramon. La temporada, que s'allargarà fins als voltants de Sant Jordi, més o menys, es presenta excel·lent. Diu, quedem amb la Joana Hernández, que presenta el nostre programa de divulgació Volem Saber, el polígon dels garrofers de Vilassar de Mar, davant just de la finca del pagès a casa.
Per interessar-nos d'entrada, com preveu la temporada de calçons en Dalmacio Ramon? Asegura que serà un molt bon any per aquestes cebes calçades, ja que és un producte, diu, que no vol massa calor i que les pluges dels darrers mesos han anat d'allò més bé.
Aquesta anyada és molt bo, perquè hi ha hagut totes les pluges del mes d'octubre, novembre i desembre. És molt bona, l'aigua de pluja. Sortiran molt dolços, creiem, en tota la zona de Catalunya. Tots els que estan fent calçots estan bastant contents, perquè promet, la temporada promet. També implica el marc de plantació, no es poden posar massa junts perquè llavors no entra...
molt de sol, s'han de sembrar a una certa distància, entre sol i sol i entre ceba i ceba, i bàsicament és això, anar calçant, per això ve la ceba del calçot, perquè es calça, tota la sorra que se li tira al damunt, doncs és la part blanca que nosaltres ens mengem.
celebra la forta demanda de calçots que tenen actualment el pagès a casa. La gent que no té la possibilitat de fer la brasa o fer el foc, per això s'ha de fer amb foc, venen aquí a casa, se'ls encomanen els dies abans i se'ls emporten fets a casa. I fan la festa a casa i mengen. Hi ha altra gent que no, que no fa falta fer una gran festa, que ja ho fan amb marit i muller i foten com a àngels.
mengen calçots. I així no han d'embrutar gaire. Si volen les escofes a la brasa i si volen escalivada, doncs també s'ho poden i atenen al menú. Nosaltres aquest any veiem que tot això va amunt. El que hem fet és sembrar una miqueta més de calçots. Llavors, això ens implica a no tindre molta verdura de cara a l'hivern. Llavors, ens ajudem a... Bueno, vaig a demanar als nostres amics com en Xavi Noms de Mataró, en Pruna, Ribosa, Pere Esglea, Floriac, llavors hi ha la dieta Eli, tots, i en Jordi Català, que ens...
m'ajuden a tindre més producte local, com són els espinacs, gledes, col, coliflor i bròquil, perquè degut a aquesta demanda, forta demanda de calçots, he tingut que sembrar més calçots i més pèsols, obvi, perquè de cara a l'hivern només em dedico al pèsol i al calçot, i no pujar de preu, intentar sembrar més i que els clients estiguin contents de no. Bé, estem ja de les pujades de preus pertot arreu, doncs portem 3 anys sense pujar el preu del manat.
De fet, cada cap de setmana preparen i couen unes 17.000 unitats, entre 600 i 700 menats, explica en Dalmàcio. Uns calçots que arrenquen el dia abans per tal d'evitar que la ceba es desiderati massa i que plori quan es cou. Al marge dels compromisos del dia a dia, des del pagès a casa tenen algunes entitats i associacions de Barcelona que es fan comandes de 2.000 o 3.000 calçots per agilitzar la cocció. Són a punt d'arrencar ja la quarta graella que ja tenen a punt.
Posar en marxa ja la quarta graella, la tenim a punt, per tindre els clients més contents en el temps de cocció dels calçots. Perquè abans en fèiem molts, però n'havíem de fer amb menys temps per recollir-los i ara podem fer els calçots amb menys temps de cocció i que se'ls emportin ben calents.
Clar, el calçó necessita d'una bona brasa. A casa, però, diu, els podem fer al forn. És un producte al qual se li pot allargar a la vida en cas que ens asobrin. Pelem, els trossegem, els posem en una uva o se'ls congelem. I el dia de demà, si ens volem fer una truita de calçot, ja tenim el calçot fet de la brasa. I, si no, pugem unes escarxofes i llavors barregem el calçot i ens queda una abenandada de calçot i escarxofa. Pots fer pizza, també, pizza de verdures, i els 10 minuts abans que s'acabi...
i tires un cordonet de salsa de romesco i et queda molt bona. I fins i tot croquetes, oi, del Màciu? Això sí, imprescindible, el romesco. Nosaltres, ja que fem la nostra salsa, salsa de la iaia, de tota la vida, sí que hi ha altres llocs que em fan molt bona. A nosaltres ens ha sortit molt bé i estem molt contents. El calçot és bo i la salsa, si és bona, encara disfrutes més del dia. Tothom té la salsa diferent. Uns els hi posen pa brots, uns altres els hi posen pa raiat...
Bé, nosaltres la fem casolana, la fem sense additius, per això el poc temps de caducitat. Nosaltres donem 15 dies de caducitat. La nostra salsa hi ha molta gent que a final de temporada se l'emporta, la congela i llavors per descongelar sempre recomanem a dins de la nevera. Com que no porta additius, no porta conservants, llavors pot fermentar. Llavors la pots consumir. Nosaltres ho hem provat i surt tan bona com el primer dia.
Expliquen del Macio, pel que li comenta la clientela, que cada cop es tendeixen a fer les calçotades acompanyades, per exemple, de carxofes a la brasa o d'escalibada. Les grellades de carn, que se'n continuen menjant, esclar, sembla, però, que van a la baixa. Aquesta ceba és la gran protagonista de moltes trobades que es fan a Catalunya des d'ara i fins al voltant de Sant Jordi, que és quan, depenent del temps, es clou la campanya. Un país que celebrem una festa d'hivern, principis de primavera, doncs això, menjant cebes.
La ceba tendra, que és d'algú, es pot sembrar directament, llavors el calçot surt d'un volt igual que la ceba, el que passa és que en surten sis o set, o vuit, o fins i tot pots trobar alguna ceba de calçot que tenen sortint vint calçots. El que passa és que d'aquests vint en sortiran tres o quatre de grossos i els altres petits.
que d'aquests petits nosaltres podem fer arrebossats en tempura, nosaltres no els tirem, els pelem i els donem als clients, i els grossos, òbviament, doncs cap a la brasa, que són els més dolços i els més bons. Hi ha diferents tipus de ceba, de calçot, i bueno, segons la climatologia i segons el territori, doncs es pot dir que són més dolços o no tan dolços com els d'origen.
Si vols encarregar els teus calçots pots trucar al 615 681 999. Andalmà, si això sí, demana que, sisplau, avisem sempre en cas que ens hagi sortit algun imprevist i no poguéssim anar a recollir els calçots que hàgim encomanat prèviament.
Com si no tinguéssim prou feina, avui hem decidit tornar a la facultat. Marxem cap al Tecnocampus de Mataró per conèixer des de dins aquesta autèntica ciutat del coneixement que tenim ben a la vora aquí al costat. Saludarem ara mateix en Josep Lluís Checa, director general, que ens explicarà que estan d'enhorabona i és que per primera vegada al Tecnocampus
Ha superat la barrera psicològica dels 4.000 alumnes inscrits, els quals pràcticament la meitat són del Maresme. Tecnocampus aglutina unes 5.000 persones i estan en plena fase de creixement. De fet, estan projectant un nou edifici de 10.000 metres quadrats i treballen també en noves propostes docents per als propers anys. En aquest sentit, destaca l'aposta per la intel·ligència artificial tot plegat
En un context, podríem dir, de preaniversari al novembre, bufaran 15 espelmes. Gaudeixen Josep Lluís Txecat, amb molt bona salut, una proposta educativa i formativa consolidada. Hem consolidat una posició tant per les xifres com pel reconeixement que això representa, que ens fa estar satisfets amb l'exit del projecte.
Sembla que fos ahir que s'inauguraven les instal·lacions del Tecnocampus, però ja en passat 15 anys han crescut exponencialment, recorda el director general, que remarca en especial el 2016 com l'any de l'enlairament. No ha estat un camí tan curt com sembla, perquè hi ha diferents fases del projecte. La darrera més visual ha estat la que precisament ara al novembre compliem 15 anys de construcció d'un parc en el qual es va instal·lar tota una activitat
però que emanava de tres iniciatives, dues d'elles de llarga tradició a la ciutat de Mataró i al Maresme, com eren l'Escola Politécnica i l'Escola Universitària del Maresme. Aquestes són gènesis, que una d'elles està ancorada a principis dels 80 i l'altra a principis dels 90. És a dir, que són la materialització d'una vocació i una tradició de llarga durada, però sí que és cert que entre 2016 i l'actualitat hem patit una consolidació, com deia abans, del projecte que ens ha fet créixer molt.
Són ubicats, rotondela i a l'Arquera, per entendre'ns, en una zona de la capital del Maresme, que havia estat un pèl desarrelada, un pèl desengelada. Ara, i al voltant del Tecnocampus, la zona de l'Aibeco Pegaso s'està obrint. Està creixent amb molts habitatges nous de trinca que s'estan construint, nous serveis i una important reordenació urbanística. Josep Lluís Xeca insisteix que ells, per la seva banda, segueixen treballant per consolidar el seu model, que se centra principalment en quatre àmbits del coneixement.
que van des de l'empresa i ciències socials, passant per la tecnologia, arts i cultura digital, fins a arribar a l'àmbit de la salut. I dins d'aquests, com dic, ara mateix tenim 29 programes diferents i ja a aquest curs llancem un nou programa vinculat a la intel·ligència artificial i robòtica que ens permet anar desenvolupant el projecte encara més.
No són aliens els canvis, els nous models que va apareixent a la societat i a les universitats. En aquest sentit, el director general avança que entre els nous graus que estan treballant estan pensant entrar de ple en la intel·ligència artificial. No vinculat allò que està sent tan conegut ara com és la intel·ligència artificial generativa, que és aquella que s'ha posat de manera quasi, jo dic, democràtica a l'abast de tothom, sinó aquella intel·ligència artificial més contextual, més vinculada...
els elements físics que ens envolten, alguns tan sofisticats com pot ser un vehicle autònom, altres discrets com pot ser un sensor que aviat tindrà capacitats d'allò que li diem intel·ligència o de presa de decisions o d'aprenentatge en funció de diferents paràmetres. És aquí on veiem, més enllà torno a la generativa que ho envaeix tot,
i que encara es té per descobrir per una banda quines seran les tecnologies que lideren i per altra com s'incorporen a les nostres vides, tan individuals com professionals, el que sí que està clar és que des del punt de vista de la indústria hi ha una incorporació ràpida d'aquestes tecnologies i el que volem és formar gent
una mica en la línia de l'ADN que has tingut sempre a Tecnocampus, de ser una entitat professionalitzadora, molt atenta a les demandes de la societat, de les organitzacions, de les empreses, i molt orientada a donar un talent que es demana, i això implica estar molt proper a les necessitats, tenir molta flexibilitat i generar, en aquest cas, productes de màxim nivell i qualitat, però adaptats a les necessitats de cada moment.
Doncs ara ens interessa saber quina és la carrera més sol·licitada, bàsicament, als estudis relacionats amb la salut. En el nostre cas, infermeria, és un dels graus amb nota de tall que implica més demanda d'accés, però està molt propera al que podria ser administració i direcció d'empreses, màrqueting i comunitats digitals i, sobretot, les enginyeries que en els darrers anys han redifat i molt,
Josep Lloris Xeca defineix el Tecnocampus com alguna cosa més diu que un centre educatiu superior. Som una mena de rara avis, assegura. En el propi parc i campus acadèmic incorporem centre de tres empreses en l'actualitat amb 800 treballadors, una mica més,
que cada dia desenvolupen activitats totalment empresarials i que ens permet d'alguna manera crear dinàmiques d'interacció entre l'àmbit empresarial i l'àmbit acadèmic que les institucions, per dir-ho col·localment, ja voldrien tenir-les. I en el nostre cas ho aglutinem tot en un mateix emplaçament.
Enguany, aquest curs, com dèiem al començament, han superat la barrera psicològica dels 4.000 alumnes. 4.012, exactament, la gran majoria, el 44%, pràcticament la meitat, doncs, són del Maresme a la resta, un 22%, venen de Barcelona a barcelonès i completen l'arc estudiantil als dos ballesos. El panorama geogràfic canvia quan parlem de postgraus i màsters oficials.
alumnat de Palma de Mallorca, Andorra, Girona i de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, el director general del Tecnocambus vol sobrellar la vessant social per la que aposten. És un punt molt important per nosaltres, perquè tot i que no som universitat pública, sí que estem escrits a la Universitat Pompeu Fabra, operem sota paràmetres molt de consciència social i d'esperit públic.
I això ens fa tenir un programa que ara mateix, a través de diferents línies, en el pressupost d'aquest any 26, està mobilitzant uns dos milions d'euros, i que per nosaltres és molt important, perquè també reflecteix no només en l'establiment de preus que tenim, que sempre mirem d'estar en aquella comparativa en el quartil més baix, sinó que a més a més mobilitzem molts recursos per tal d'ajudar els estudiants que volen estudiar a casa nostra.
A més, estan en converses amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat perquè consideren que han d'estar integrats d'alguna manera dins el sistema públic i és que el futur i el present del Tecnocampus de Mataró passa sí o sí per l'ampliació física i acadèmica. Això vol dir que estan immersos en l'avantprojecte de creació d'un nou edifici de 10.300 metres quadrats, un 25% més del terreny que tenen actualment tot recollit a l'Avinguda Ernest Lluc. Ara mateix ocupem uns 42.000 metres quadrats
no només del projecte inicial, sinó que després també d'un espai contigu en el que ocupàvem inicialment, vam anar, com jo dic, colonitzant i ocupant, i ara sí estaríem visualitzant la construcció d'una nova edificació, incorporaríem els 10.300 metres quadrats, pràcticament el 25% de l'actualitat, i que es permet fer un salt endavant amb la forma en què estaríem presentant tots aquests serveis i sobretot donant molta importància a la formació al llarg de tota la vida,
ja sigui ocupacional de l'Ajuntament de Mataró, de formació professional en algun cas, ja sigui integrat en centres de la comarca, o en algun cas podríem arribar inclús a plantejar algun cicle formatiu de grau superior propi. Doncs això, aquests metres quadrats s'han de farcir de coneixement. Per una banda, el desenvolupament encara més de la formació de títol oficial de màster,
En aquest sentit, recentment hem llançat un màster en Economia Social, que és un màster oficial, i que d'alguna manera representa la evolució d'una càtedra creada el 2016, que ha anat guanyant un posicionament i reconeixement a nivell català i a nivell de l'estat espanyol,
que ha ajudat i ha permès que aviat hi haurà una acció comunicativa en la qual es donaran els detalls de la nominació que ja es va fer pública de Mataró com a ciutat de l'economia social de l'estat espanyol. Tota aquesta sèrie d'elements dins de Tecnocampus com a instrument de ciutat i de comarca posaran en evidència una mica aquesta voluntat de continuar creixent i sobretot, com deia, en l'àmbit dels postgraus oficials,
I un altre eix molt important, el de la internacionalització d'aquesta oferta. L'establiment d'acords que estem fent amb universitats, i no només per fer el típic intercanvi d'Erasmus, sinó per anar més enllà amb universitats des d'Austràlia, que hem signat un acord, als Estats Units, amb Gandenburg, Alemanya, i inclús estem prospectant un centre educatiu superior a Beijing, a Xina, per tenir un màster en Global Business compartit.
Comptat i debatut, el Tecnocampus està posant el nom de Materoll del Maresme en el panorama universitari mundial. Aquest centre universitari està adscrit a la Universitat Pumpeu Fabra.
L'Ajuntament de Vilassadmar ha obert ja la convocatòria a la dotzena edició de la beca Vianal Ernest Lluc d'Investigació i Recerca Local del Municipi. Dotada amb 4.000 euros, té com a objectiu fomentar la investigació sobre el municipi en el camp de les ciències socials i humanes, principalment en els àmbits de la història i de la geografia del patrimoni cultural i de l'artístic.
Les sol·licituds es poden presentar fins a la mitjanit del 30 de setembre d'enguany al Registre General de l'Ajuntament, ajuntant, entre altres documents, el currículum de la persona sol·licitant, la memòria del projecte d'investigació en la qual s'ha de fer constar els objectius que es volen assolir, la metodologia que es farà servir, les fonts i la bibliografia que es consultarà.
El veredicte del jurat es farà com a molt tard el mes de novembre en el decurs de les festes de la tardor. Un cop atorgada la beca, el jurat anomenarà un tutor o tutora per assessorar i supervisar el treball, així com per informar-ne l'entitat convocant.
La primera edició de la beca Lluc de recerca local va ser l'any 2002 i va premiar el treball de Francesc Cavaller, que portava per títol la formació urbana de Vilassadamar de veïnat en nucli consolidat segles XVIII i XIX. La segona edició la va guanyar Joan Jiménez amb de la vela el vapor, el sust, una nissaga marinera a cavall dels segles XIX i XX.
El guanyador de la tercera edició va ser Lluís Percerisses i el seu projecte Evolució del paisatge i transformacions del territori a Vilassar de Mar-Vilassar de Dalt des de 1850 a l'actualitat. El premiat de la quarta edició va ser Josep Riera amb creixement i complexitat, evolució i canvis en l'estructura demogràfica de Vilassar de Mar 1939-2007. La cinquena edició la va guanyar el Cercle d'Amistat Catalunya...
Cuba amb Vilassar de Mar Indià. La beca de la sisena edició va recaure en Miquel Gurrea i Francesc Busquets i la seva investigació Vida i Mort a l'entorn de la Via Augusta al seu pas per Vilassar de Mar. La guanyadora de la setena edició va ser la cooperativa d'arquitectes La Col amb Vilassar de Mar Fabril. A la vuitena edició la beca Ernest Lluc va recaure en Jordi Casanovas i Alexis Serrano
amb el projecte Vilassadamar, una història americana, societat i economia cavall del vell i el nou món, segles XVIII i XX.
La novena edició, la beca, va ser per al capità de la marina marcant, Agustí Martín, i el seu treball ranc de mar, la memòria dels pescadors de Vilassar de Mar. La desena edició, l'any 2022, va quedar deserta. Els guanyadors de la onzena, any 2024, van ser Cristina Durà i Carles Barrio Canal, amb el projecte Què està passant a les platges de Vilassar de Mar, que té com a objectiu d'estudi per entendre les causes i conseqüències
de la pèrdua de litoral per plantejar-hi possibles solucions sostenibles. Obrim el nostre capítol de serveis per explicar-te que la farmàcia de Guàrdia per avui és l'altirriba Pertegaz, que és la que és just al costat del CAP. Per entendre'ns, número 93 del carrer de Santa Maria, telèfon 93 759 59 58.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
Aquesta tarda la nuvolositat serà abundant a tota la comarca, però de cara al vespre es podrien obrir a clarianes. Primera hora d'avui, per això, de la tarda. No descartem algun plogí aïllat al sud del Maresma, però en general no esperem haver d'obrir el paraigües. Demà dijous tindrem un temps força estable. El dia començarà amb sol, però al llarg del matí augmentaran els núvols alts i mitjans, que seran poc importants.
De cara a la tarda, els núvols ja marxaran definitivament i el sol s'imposarà. Al final del dia es farà més variable. Això sí, mar han estat de fort amaró, especialment al matí, disminuint amaró de cara a la tarda. Les temperatures mínimes baixaran, les trobarem entre el 0 i el 7 graus, mentre que les màximes pujaran una miqueta en relació avui.
i el mercuri s'aturarà en les hores de màxima insolació en uns més que agradables 16 graus. Tenim encara uns minutets per repassar titulars abans d'agafar la porta.
Nosaltres no som de fer servir guants, som d'embrotar-nos com a molt, com a molt, ens posarem un pitet. Hem marxat en la darrera mitja hora cap al pagès de casa per arrencar calçots amb en Dalmàcio Ramon. La temporada, que s'allargarà fins als voltants de Sant Jordi, es presenta excel·lent, ens ha dit. Són declaracions que ha fet el programa Volem saber d'aquesta casa que presenta la nostra companya Joana Hernández. Aquesta ha estat la nostra coberta d'avui.
Com si no tinguéssim prou feina, avui hem decidit tornar a la facultat. Hem marxat cap al Tecnocampus de Mataró per conèixer des de dins aquesta autèntica ciutat del coneixement que tenim aquí al costat, ben a la vora. Hem saludat en Josep Lluís Xeca, director general, que ens ha explicat que estan d'enhorabona per primera vegada. El Tecnocampus ha superat la barrera psicològica dels 4.000 alumnes inscrits, dels quals pràcticament la meitat són del Maresme. Al Tecnocampus aglutinen unes 5.000 persones i estan en plena fase de creixement. De fet,
Estan projectant un nou edifici de 10.000 metres quadrats i treballen en noves propostes docents per als propers anys. En aquest sentit, destaca l'aposta, ja ho has pogut escoltar, per la intel·ligència artificial. Tot plegat en un context, podríem dir, de preaniversari, i és que al novembre bufaran 15 espelmes.
Finalment, hem recordat que l'Ajuntament de Vila s'ha de mar obert ja a la convocatòria de la dotzena edició de la beca Vianal Ernest Lluc d'Investigació i Recerca Local del Municipi, una beca que està dotada en 4.000 euros i que té com a objectiu fomentar la investigació sobre el nostre municipi.
I fins aquí, Xavi Puig a l'altra banda del vidre, Joan Escofet, estampant la signatura en aquesta crònica, en aquest informatiu que pots recuperar sempre que et vingui de gust. Esclar, des del nostre web vilassaradio.cat. Moltes gràcies per la confiança puntuals. Aquesta hora mateix ens tornarem a escoltar demà dijous. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassaradio.