la una de la tarda.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda, comença el Crònica. Quan fa cinc anys el vilassarenc Damià del Clot i el cabrarenc Albert Calls van començar a escriure el llibre Dos morts i mig. Segurament no sabien aleshores que estaven fent potser la primera part d'una història real i que fins ara havia estat oblidada.
acaben de publicar un llibre de no ficció que recupera un crim d'extrema dreta a Cabrera de Mar l'any 1980. Ara i arran de la publicació de Dos morts i mig comproven que més que un document el llibre s'està convertint en un veritable projecte. Hi ha gent que es posa en contacte amb ells per aportar més i més informació sobre el que expliquen en negre sobre blanc. Ens escoltes des del 98.1 de la FAM. Som dilluns 9 de febrer. Arrenquem.
Dissabte, la Unió Esportiva Vilassada Mar anuncieva la mort de Rafa Torrejón, exjugador del club de casa nostra i pare també de Marc Torrejón i de Marta Torrejón, des del Xavi Ramon. Volien expressar el seu condol més sentit, al qual ens hi sumem per la seva pèrdua. Rafa Torrejón, descansa en pau.
Si et dius Gemma Amat i ets de Vilassadamar, vol dir que tens sang blaugrana a les venes. Si et dius Gemma Amat i ets de Vilassadamar, vol dir que ets filla i neta de jugadors i directius del Barça. La nostra protagonista és a la candidatura d'en Víctor Font.
que es presenta a les eleccions del club del proper 15 de març per anar a fer en boca. El dimarts 17 de febrer seran a la Carrau per explicar els eixos de la proposta que defensen. Des de nosaltres volen recuperar el Barça per a socis i sòcies i allunyar-lo de la deriva personalista en la qual, segons ells, ha entrat al club, especialment en la darrera etapa de Joan Laporta a la presidència.
Doncs això, quan fa cinc anys el vilassareng Damià del Clot i el cabrarenc Albert Calls van començar a escriure el llibre dos morts i mig. Segurament no sabien aleshores que estaven fent potser la primera part d'una història real i que fins ara havia estat oblidada.
Acaben de publicar un llibre de no ficció que recupera un crim d'extrema dreta comès a Cabrera de Mar l'any 1980, ara i arran de la publicació de dos morts i mig. Comproven que, més que un document, el llibre s'està convertint en un autèntic projecte.
A la Catalunya dels 80, transició política, violència, ETA, els Grapo, l'extrema dreta amb el desembarcament de la Força Nueva de Blas Pinyar, tot a les portes del cop d'estat del 23F. Aquest és el caldo de cultiu de dos morts i mig. Del Clot i Calls retraten com el que havia de ser una cacera ideològica del 20 de novembre de 1980. Acaba amb dos joves apolítics morts i un tercer ferit a la nostra comarca.
El punt de partida de la història real és la nit del Minene, quan membres de l'extrema dreta decideixen anar a buscar anarquistes a l'Ateneu Llibertari de Mataró. No se sap si per agredir-los o per matar-los. No, en troben, però sí que es troben tres joves marginals, sense cap mena de connotació política, i se'ls emporten a Gell, a Cabrera de Mar, amb el pretext de fer un robatori. I allà maten la Joana Casso i en José Muñoz,
mentre l'Antonio Camacho aconsegueix escapar-se. Com dèiem, llibre escrit a quatre mans entre el Damià Balclot i Albert Calls, que durant gairebé sis anys se submergeixen en un munt de fons, d'entrevistes i de documents per mirar d'escadir què és el que va passar. D'entrada, crida l'atenció al titular. Dos morts i mig. El títol inicial d'aquest treball era la matança. És a dir, en el moment dels fets, la premsa va sortir com una matança. Moren, són assassinades dues persones...
i una tercera que s'escapa per això al mig. Però la matança, malauradament, aquests últims anys, el concepte de matança ha anat modificant-se i anava perdent aquest sentit. Llavors va sortir que s'havia dit aquest cas també com a dos morts i mig. No m'agradava, perquè pensava que tenia una certa frivolitat, però no la té. I a més, en Damià va lligar amb la seva habilitat narrativa, lliga d'alguna manera aquest mig, que no direm per què, que és bastant essencial també, amb tota la construcció del llibre, i això en Damià va ser tanca molt bé.
Una de les persones que els ha ajudat a posar llum a la foscor va ser, diuen, el propi jutge instructor del cas que va acabar després al Tribunal Suprem. I ens va dir que durant un temps aquest cas s'havia conegut com els dos morts i mig. Perquè hi havia dos morts i per la rellevància del mig, que és el que deia ara l'Albert Calls, que el mig resulta fonamental perquè probablement si no hagués sigut per cap mig aquesta història no s'hauria conegut.
Un crim en el qual hi trobem llocs i entrets del Maresme que reconeixerem tots i totes. Una feinada per a del Clot i Calls, i potser més que en tindran perquè els van apareixent més i més testimonis que van aportant informació i que els van ajudant a perfilar els fets. No saben, però, si hi haurà una segona part. Tenim pendent una conversa amb gent que ens aportarà llum a la foscor, eh?, vull dir...
És un llibre obert, és a dir, nosaltres plantegem, busquem tot el que trobem per entendre'ns, hi ha coses que no, especulem sobre les que no hem pogut trobar i ho deixem molt clar en tot moment, la gent que s'ho exigeix ens ho comenta, que es queda molt clar quan opinem, però entenem que hi ha, tot i un crim jutjat, amb sentència i en compliment de condemna, però hi ha una sèrie de circumstàncies que no acaben d'estar aclarades en general, que és les que anem arribant. En qualsevol cas, un crim ultra al maresme, en un context històric i social molt ben argumentat a dos morts i mig.
Nosaltres no aconseguim el sumari, però aconseguim la sentència. I com que aconseguim la sentència, veiem que la sentència explica una veritat oficial, però que no és la veritat real. Hi ha una data, hi ha un context, hi ha uns autors, hi ha uns silencis, però sobretot hi ha una geografia, uns mapes del crim...
que estiran tots els fils, i et surt també un nazi per aquí pel camí, un nazi però no nazi que era nazi, era de les joventuts hitlerianes que havia vingut d'Alemanya a Catalunya i s'havia instal·lat a Argentona i era una part fonamental de la trama. És a dir, hi ha una sèrie de personatges, contextos, dates, llocs, geografies, territoris, etcètera, que connecten això amb el que realment és.
Dos morts i mig és el resultat d'una feina entre un periodista i un advocat, que es pot llegir des de diferents prismes, des de diferents angles, i tots són vàlids. Aquest llibre té moltes capes, per dir-ho d'una manera com la pintura, però en té moltes capes, la capa periodística que hi és.
clar, jo soc periodista, en Damià no ho és, però jo sí. La capa jurídica, jo no sé res de tema jurídic, en Damià ho és, és dedicat a tot el tema jurídic i jo no... És a dir, posem en comú tots aquests elements. La capa literària, que els dos sí que som escriptors i que, a més a més, tota la gent que interveny, hi ha també escriptors que ens donen el seu punt de vista. D'alguna manera, totes aquestes capes. I la capa social, que és la de reivindicar d'alguna manera que aquest crim és un crim polític i, per tant, que ha quedat sempre als calassos de la memòria,
sempre queda en viatra petita en els llibres d'història, però està allà, d'alguna manera, i tota aquesta barreja de capes, diguem, ha donat la textura final, no?, i per tant, és un llibre, però també és un projecte per no oblidar determinades èpoques i determinades persones. Sense oblidar, és clar, també la recerca històrica i documental, amb tot Calls i del Clot, es mostren satisfets d'haver rescatat un crim que havia estat oblidat, silenciat.
hem rescatat del silenci i de l'oblit un crim que estava silenciat, eren uns drogadictes, uns lumpens, i hi havien de ser assassinats, que estaven en un lloc equivocat en un moment equivocat. I no és realment així. Pot ser que hi hagi una part d'aquesta veritat, però hi ha una altra veritat, hi ha un context polític, hi ha un context social...
Hi ha un procés de transició, hi ha una violència extrema dreta, hi ha una connivència o fins i tot, et diria, encobriment de la Guàrdia Civil, hi ha un autor que forma part d'un partit polític que feia de la violència al carrer la seva forma d'expressió política i, per tant, tots aquests elements havien de sortir. Uns fets del Baix Maresme que, com a punta del Clot, poden ser la connexió de la nostra comarca amb el cop d'estat del 23 de febrer de l'any 1981.
És una trama hiperlocal que, quan explota, les conseqüències d'aquesta explosió tenen o pretenen tenir un nivell nacional. Segons l'exalcalde de Bielassada Mar, Damià del Clot, el cas posa de manifest que la transició potser no va ser tan amable com es pot pensar d'entrada. Capítol de serveis per explicar-te que la farmàcia de Guàrdia per avui és l'Altirriba Pertegaz,
la que trobaràs al costat del CAP, número 93 del carrer de Santa Maria, i telèfon 937-59-59-58.
Dissabte, la Unió Esportiva anunciava la mort de Rafa Torrejón, exjugador del club de casa nostra i pare d'en Marc i la Marta Torrejón. Des del Xeve i Ramon volien expressar el seu condol més sentit, al qual ens hi sumem des de la ràdio per la seva pèrdua. El Futbol Club Barcelona es va sumar també ahir a les condolences per la mort del pare de la capitana del primer equip, Marta Torrejón.
També ho feia l'agrupació de veterans de l'Espanyol, ja que a la central blaugorana es va formar la pedrera Perica. Pèrdua especialment dura per la capitana del Barça, que sempre havia parlat de la importància del seu pare tant en la seva vida personal com esportiva. Va arrencar la Marta vestida amb els colors de l'Espanyol, debutant amb el primer equip Perico als 14 anys. Amb el club Blanc Tilbau va aconseguir una lliga, tres Copes de la Reina i quatre Copes de Catalunya. A la temporada 13-14 va fitxar
pel Barça, amb el qual està signant un palmarès espectacular. De moment, 3 Champions, 8 Lligues, 8 Copes de la Reina i 6 Supercopes d'Espanya. Torrejón, que actualment estudia Geografia i Història, tot i que ja té el títol de biòloga, va ser internacional amb la selecció estatal en 90 ocasions, participant en dues Eurocopes i dues Mundials. L'any 2019 va anunciar que es retirava del combinat estatal.
Rafa Torrejón també era pare d'en Marc. El defensa va jugar en les categories inferiors de l'espanyol i amb el quadre pericú va ser subcampió de la UEFA la temporada 2006-2007. Després, i abans de retirar-se, va jugar en diferents equips alemanys i actualment està vinculat a la Kings League de Gerard Piqué. Rafa Torrejón, descansa en pau.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Si et dius Gemma Amat i ets dàvil a Sadamar, vol dir que tens sang blaurant a les venes. Si et dius Gemma Amat i ets dàvil a Sadamar, vol dir que ets filla i neta de jugadors i directius del Barça. La nostra protagonista és a la candidatura d'en Víctor Font, que es presenta a les eleccions del club el proper 15 de març per anar fent boca el dimarts i 7 de febrer. Seran a la sala Carrau per explicar els eixos de la proposta que defensen.
Des de nosaltres, diuen, volen recuperar el Barça per als socis i sòcies i allunyar-se de la deriva personalista en la qual, segons ells, ha entrat al club en la darrera etapa, especialment de la presidència d'en Jan Laporta. La Gemma Amat, ja jubilada després de ser la primera dona de la història en dirigir la prestigiosa Escola Massana de Barcelona,
s'ha enrolat en la candidatura Nosaltres, que lidera Víctor Font a la presidència del Barça. Filla i neta de jugador i directiu la Grana, el seu pare, en Jaume Mat, va ser un dels impulsors de la Masia, assumeix que quan el Barça et truca no pots dir que no. M'ha vingut i no he pogut dir que no, perquè és com aquella cançó dels panchos, si tu me dices ben, lo dejo todo. Doncs el Barça m'ha cridat i jo tinc l'obligació pel nostre llegat familiar de posar-m'hi.
Quan va morir el seu pare, el maig del 23 va començar a escriure un llibre sobre el Barça, pesant-se en les memòries i el record d'en Jaume Amat, membre de la directiva d'en Josep Lluís Núñez entre l'any 1978 i 1981, va ser encarregant de futbol base i un dels fundadors també de la Masia. La Gemma va presentar el llibre fent futbol fent Barça al club i allà va conèixer el Víctor Font, el seu ara cap de files.
I el Víctor em va dir, et necessitem. A mi em va costar perquè, clar, perquè decidir una cosa així tampoc és fàcil, perquè és molta feina i és implicar-te al 100%, perquè jo no sé fer-ho d'una altra manera, però vaig pensar amb el mon pare.
I li vaig preguntar, no?, de forma simbòlica allà on està, i vaig pensar que la nostra generació no s'havia vinculat ni els meus cosins ni les meves germanes, i vaig dir, va ser el moment. Vaig consultar la família, em van tirar endavant i em van dir, doncs vinga. Enrolada des del setembre a nosaltres, explica que encaixa en un programa electoral en el qual el jo no existeix.
Aquest projecte de nosaltres està en contraposat amb el jo que existeix ara, d'unipersonal. I, per tant, jo em veig en un equip interdisciplinar, que tothom tingui la seva feina, però que, d'alguna manera, siguem oberts i que representem els socis. Des de gent de penyes, del seguiment, de suma, que s'han anat sumant en aquest projecte, doncs jo m'encaixo. Defensaré sempre el llegat barcelonista, els valors barcelonistes, i, evidentment,
el vessant femení. No la motivada l'ego d'on el pas diu, sinó que ho fa per responsabilitat familiar.
No em mou ni l'ego, que està a l'ordre del dia en equips de futbol i a dintre del Barça. No em mou tampoc un afany de protagonisme. No, no, no. És un tema de responsabilitat. Un tema de responsabilitat familiar i un tema d'estimació al club. Tinc l'oportunitat de posar el meu gra de sorra, no sé si a la fundació, a on vegi que puc ser útil, però em veig obligada a fer-ho en nom de la meva família i del meu pare, sobretot.
Podrem conèixer per cert en profunditat el programa de nosaltres el proper dimarts 17 de febrer al punt de les 7 de la tarda a la Carrau. De moment, la Gemma ens avança als eixos de la candidatura. Vaja, obri finestres i que corri l'aire.
Passar del jo al nosaltres. I nosaltres no som els que ens presentem a la candidatura. Nosaltres és tot el conjunt del barcelonisme i dels socis i sòcies del Barça. Per tant, el que fem és obertura de transparència absoluta, tornar a recuperar valors que s'han perdut, com és saber les coses. No ens expliquen què passa.
I quan ens expliquen posem en dubte el que s'explica, no? I fins i tot, doncs, prioritzar sobretot, per davant de tot, el club abans dels interessos personals que a vegades també ara es posen en dubte. Aleshores hi ha diferents eixos, el tema esportiu, el tema institucional, el tema social molt important, la grada d'animació que ha desaparegut i que intentarem també donar-li valor, el tema penyístic també, que s'ha descuidat molt, i sobretot posar el soci o la soci al centre,
perquè últimament, i els que som barcelonistes i socis i sòcies, ens hem desenganxat molt del club i volem tornar a recuperar-ho. Sens dubte, les eleccions a la presidència del Barça del proper 15 de març parteixen en principi des d'un tots contra la porta. La Gemma creu que nosaltres, i té molt a dir de moment, estan centrats en recollir un bon feix de signatures per passar el tall. Ja ha partit.
Ja ha partit, i això és important. Ara serà el tall amb les signatures, amb la recollida de signatures, que aquí Vilesa tindrem dos llocs concrets per recollir les signatures de suport. Volem arribar a una xifra que es vegi que és potent i després també establir que l'alternativa de sumar esforços amb les altres candidatures que es presenten, que estem parlant amb elles i que probablement s'acabaran sumant,
faran que puguem jugar el partit amb la candidatura dels que governen ara. Per això, porten moltes setmanes girant per Catalunya explicant el projecte i picant pedra. Portem ja un mes donant voltes per Catalunya, explicant què és el que volem fer. Per tant, veiem que tot està com molt incipient en aquesta campanya electoral, que nosaltres la portem molt madura i molt treballada. I això jo crec que és un avantatge.
Ara bé, creu la de Vilassadamar que les eleccions s'han convocat en un moment en el qual el primer equip de futbol masculí està passant per un gran moment de joc i resultats. Vaja, allò que quan la pilota entra... El Barça va bé, la pilota entra, és un bon moment. Si ens esperem tres mesos, que era el termini que teníem, que era fins al 15 de juliol, doncs hi hauria el perill que el Barça, el millor, no estigués en el seu moment.
i d'alguna manera que el candidat que ara està governant, doncs, pungués ter risc de no l'exitar ara. De totes maneres, han tingut molta sort, el president, l'entrenador, per què? Perquè la pilota entra. I això és fruit que s'han agafat una sèrie de nois que casualment s'hi hagués hagut molt més pressupost
haguessin tingut que fitxar gent de fora, però com que no hi ha diners, han hagut d'agafar la gent de la Masia. I la gent de la Masia és la que està triomfant. Ara, si realment el Barça ara no n'és bé, probablement el tema econòmic o el tema social sortiria més a la llum. Fins i tot és que hi ha gent que no sap, socis, que diuen, ah, però les eleccions són ara, el 15 de març, ja? O sigui, hi ha un gran desconeixement, diguem-ne, que potser està buscat perquè no se sàpiga que hi ha unes eleccions tan aviat i que es pugui votar ràpid.
Ara bé, una de les estructures de la candidatura de nosaltres és per a la Gemma Amat donar el valor que es mereixen les agendes del Barça. En aquell sentit explica que ja s'ha parlat amb l'entorn més proper de Leo Messi. El millor jugador del món que estigués plorant quan va marxar del Barça, que estima el Barça, que s'ha de fer una fotografia a la nit perquè no demani audiència per entrar al Camp Nou, això és impensable. Per tant, nosaltres el que volem és que Messi i Barça vagin de la mà.
Asegura, però, que en general l'actual president Joan Laporta ha estat a bo pel Barça, tot i que matisa que especialment en la seva primera etapa. El Barça no és el president. El Barça som tots. I això és el que volem mantenir, que el Barça sigui dels socis i de les sòcies.
Gemma Amat és filla de Jaume Amat Curto, que va morir el maig del 23 als 96 anys. Era enginyer de camins, canals i ports. Va ocupar càrrecs d'alt nivell a la Generalitat, entre els quals director general de carreteres. I també va ser directiu a la Federació Catalana de Futbol. Va ser membre de la Junta Directiva de Núñez als anys 1978.
Fins al 1981 encarregant-se del futbol base. L'any 1979 va ser precisament un dels impulsors i primers responsables de la Masia. I durant tota la seva vida va ser un gran defensor del futbol català. El seu avi, Jaume Mat Murtra, va ser antic jugador del Barça, defensa amb 47 partits jugats i un gol anotat, i també tresorer del club. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
Diumenge a les 7 del vespre i el Xavi Ramon, la Unió Esportiva tancarà la 22a jornada de la Tercera Federació, rebent el Pere Alada, el conjunt de la part alta de la taula. Els de Dani Pérez s'hauran de posar, doncs, la disfressa carnavalesca de superherois per mirar de trencar la perillosa dinàmica de quatre partits seguits sense guanyar.
i és que la Unió Esportiva va empatar a res contra el Vic, QE 0-0, en el compromís que dissabte es va disputar a l'hipòlit Planàs. S'enfrontaven a la capital d'Osona el Vic, el fanalet vermell de la taula, i la Unió Esportiva, curiosament, els dos equips de la Lliga, que més derrotes sumen amb 10 per barba. I al final el marcador no es va moure, un punt per cada equip, pòlvora mullada, tant per als locals com per als visitants, els de casa nostra.
La veritat, però, és que tal com es va donar al maig, l'expedició marinera pot estar ben contenta del seu desplaçament a Vic i del punt sumat. Els de Dani Pérez van saber augmentar bé al darrere i mastegar sorra per neutralitzar el cavall atacant del conjunt local, ja que la Unió Esportiva es va quedar amb un home menys just a començaments de la segona meitat, quan Issa Boiro va veure la segona groga.
A partir d'aquell moment, els de casa nostra es van defensar com un gat penxant l'aire, no els quedava un altre remei, i van veure com el col·legiat també anul·lava dos gols al Vic per fora de joc. En el darrer sospir de partit, el porter de la Unió Esportiva, Biel Escribano,
Es va lluir aturant de manera espectacular un cop de cap de Coromines, que ja es cantava gol a la graderia de l'hipòlit Planàs. Comptat i debatut, la Unió Esportiva és 13 a la taula amb 23 punts, a només 3 del descens. Diumenge, el Xevi Ramon rebrà el Paralada.
El conjunt xampanyer és el segon millor visitant de la categoria, amb 18 punts sumats lluny del seu terreny de joc. Els empordanesos, que sumen 4 partits sense perdre, la Unió Esportiva suma 4 partits sense guanyar, són setents a la classificació, amb 32 punts a la saca.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El temps.
A mirar que passin les hores anirà augmentant la núvolositat, formada bàsicament per núvols alts i mitjans, que arribaran a tapar el cel a darreres hores de dilluns, però no haurem d'obrir el paraigües en cap cas. Demà dimarts arribaran també núvols alts i mitjans, que seran poc importants i no esperem precipitacions.
Les temperatures mínimes es mantindran o baixaran fins i tot a algun puntet. Les trobarem entre els 3 i els 13 graus, mentre que les màximes es podien recuperar. I aleshores, amb més insolació, podríem arribar a fregar fins i tot uns agradables 20 graus. Repassem titulars i marxem!
Quan fa cinc anys, t'ho hem explicat en la darrera mitja hora, quan fa cinc anys el Vilassareng Damià del Clot i el Quebrerenc Albert Valls van començar a escriure el llibre Dos morts i mig. Segurament no sabien aleshores que estaven fent potser la primera part d'una història real i que fins ara havia estat oblidada. Acaben de publicar un llibre de no ficció que recupera un crim d'extrema dreta a Cabrera de Mar l'any 1980. Ara i arran de la publicació de Dos morts i mig comproven que més que un document el llibre s'està convertint
en un veritable projecte. I és que hi ha gent que s'està posant en contacte amb ells per aportar més i més informació sobre el que expliquen en negre sobre blanc aquest estat de la nostra primera coberta de la setmana.
Dissabte, la Unió Esportiva anunciava la mort de Rafa Torrejón, exjugador del club de casa nostra i pare de Marc i la Marta Torrejón, des del Xavi Ramon. Volien expressar el seu condol més sentit, al qual ens hi sumem des de Vilassar Ràdio per la seva pèrdua. Rafa Torrejón descansa en pau.
Si et dius Gemma Amat i ets de Vila-Sademar, vol dir que tens sang blaugrana a les venes. Si et dius Gemma Amat i ets de Vila-Sademar, vol dir que ets filla i neta de jugadors i directius del Barça. La nostra protagonista és a la candidatura del Víctor Font, que es presenta a les eleccions del club el proper 15 de març per anar fent boca el dimarts 17 de febrer. Seran a la sala Carrau per explicar-nos els eixos de la proposta que defensen a la nostra...
secció esportiva. Hem conegut la Gemma Mat. Doncs ja ho tindríem tot advenut amb en Robert Mazza a la sala de màquines i també a la redacció Joan Escofet
editant i dirigint aquest Crònica, aquest informatiu que pots recuperar del nostre web, vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança. Ens tornarem a escoltar a aquesta hora mateix. Aquesta és l'hora del Crònica, demà dimarts. Fins a les hores que tinguis. Una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a la xarxa.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio. Perquè voler saber és voler entendre. Vacuneu-vos com
Vacuneu-vos contra la grip si teniu 60 anys o més. Esteu embarassada. Teniu malalties cròniques que la grip pot agreujar. Cuideu o esteu en contacte amb persones grans o malalts crònics. Teniu obesitat mòrbida. Sou professionals de la salut. Esteu en centres per a la gent gran o altres institucions tancades. Vacuneu-vos contra la grip.
Si ara tu no fossis a l'altra banda escoltant, res de tot això tindria sentit. Quan tu hi ets, el que hem creat es fa real. L'esforç, la història i les emocions. Llavors, tu ets part del viatge, del som i de la descoberta. Ets a una passa o a un clic, al costat de casa o a l'altra punta del món. Cada vegada que t'hi acostes, existeix.
El teu gesto canvia tot. La cultura. Quan tu hi ets, prem vida. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Somebody once told me the world is gonna roll me I ain't the sharpest tool in the shed She
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!