Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Benvinguts al Crònica. De divendres, el proper dilluns 17 de novembre, festiu, recorda, local, Vilassar de Mar celebrarà una nova edició de les festes de tardor. Uns dies per recordar i reivindicar
La història i la identitat del nostre poble. Quatre dies, doncs, per celebrar els 241 anys del naixement de Vilassar de Mar com a municipi independent dels nostres veïns de tal. Hi haurà espais per la música i el ball, per la tradició i la història i per la convivència i la festa. En parlarem de tot plegat. En Maria Vinuesa, regidora, entre altres carteres, de festes populars. Ens escoltes des del 98.1 de la FAM Som Dimarts. 11 de novembre, posem primera.
Núvols blaus és el nou tema que acaba de treure del forn el cantautor vilassarenc Àlex Cortés. Ha vingut a la ràdio a presentar-nos a l'acompanyat de la seva guitarra i en els propers minuts escoltarem aquesta peça íntima i transparent. So directe des dels nostres estudis de Vilassar Ràdio.
Amb la nova llei, el jutge de Pau serà un mer-oficionista. De mil assumptes podríem parlar amb el doctor Josep Gaia, però n'hem triat un parell. Un, la seva faceta com a metge de Vilassar de Mar durant 39 anys, i dos, el seu comiat com a jutge de Pau del nostre poble càrrec que ha ostentat els darrers vuit anys. Asegura haver-ho dit molt exercint aquesta figura de l'home bo. Recorda que cadascuna de les més de 500 bodes que ha oficiat...
I lamenta que avui en dia l'administració encara no hagi entès, diu, que no cal que s'interposi entre la relació que hi ha entre metge i pacient.
De divendres al proper dilluns, recorda festiu a Vila Sadamar, el nostre municipi, celebra una nova edició de les festes de la tarda. Uns dies pensats per recordar i reivindicar la història i la identitat del nostre poble. Quatre dies, doncs.
per celebrar els 241 anys del naixement de Vilassar de Mar com a municipi independent dels nostres veïns de dalt. Hi haurà espais per la música i el ball, per la tradició i la història, i per la convivència i la festa. A més de reviure el procés de segregació de Sant Genís de Vilassar de Dalt, que es va consolidar el 19 de novembre de 1784, el programa enguany de les festes de la tardor s'estructura al voltant dels valors de la identitat, la participació i la cultura popular.
Així, de divendres a dilluns, trobarem activitats per a totes les edats. Ens ho detalla Maria Vinuesa, regidora, entre altres carteres, de festes populars. Hi ha acabuda perquè hi hagi el manifest del Correllengua, hi ha acabuda perquè hi hagi visites culturals, hi ha acabuda perquè els infants, que també han de tenir el seu espai, tenen a part del seu espai lúdic, també tenen el seu espai de reflexió en relació.
en relació als seus drets, o sigui, vull dir, és una festa en la que hi pot haver-hi molts temes i que tots els temes han d'estar recollits i ha d'haver-hi cabuda per les diferents àmbits i les diferents edats que formen el nostre municipi. Una festa que, com vol destacar, la regidora va agafant el seu lloc en el calendari Vilassarenc.
Es va consolidant i la intenció és que vagi sent així. Per tant, cada any, l'any passat es va fer una festa de tardor molt potent i aquest any hem intentat que continuï tenint la mateixa línia que s'ha marcat aquest parell d'anys. Per tant, jo diria que es va consolidant. La intenció és que sigui així.
Les associacions de Vilassa de Mar hi tenen un paper protagonista, de fet, un dels actes amb més pes. És la fira d'entitats que es farà diumenge a la plaça Tarradellas.
Té una salut de ferro i una empenta impressionant i es visualitza amb actes com aquest. A més, aquest és un acte central, que les entitats tinguin aquesta presència i tinguin aquesta oportunitat fins i tot de fer tallers, de mostrar el que fan i fins i tot de fer aquesta interrelació entre elles, que ja ho fan habitualment, però allà és un lloc que tothom està allà.
És un moment, també jo diria que molt interessant i molt maco quan hi ets, perquè veus aquest ambient tan positiu que es dona entre les entitats. Una trobada que reflecteix la riquesa i la diversitat del teixit associatiu local.
Sense les entitats seria molt difícil fer aquestes festes, o sigui, les tenim al nostre costat des del primer moment, o sigui, totes les reunions que hem fet. En aquesta festa major de tardor potser no s'hi impliquen o no hi ha tantes entitats implicades, però les que hi estan hi estan a tope.
Dentre les propostes destaca el concurs Dona Sapiens, que ha organitzat per Viladona i l'Assemblea Feminista. Estava programat per festa major activitat. Segur que ho recordes que es va haver de suspendre per la pluja. Ara es reprendrà tal com ho van deixar els equips. Es farà el dissabte 15 de novembre a partir de les 6 i a l'Institut Pere.
Ribot. Entre les novetats per aquest any hem desmentat el sopar de Fogarons el dissabte 15 de novembre a partir dels quarts de nou del vespre a la plaça Tarradelles. L'organització posarà la brasa i les grelles mentre que els assistents aportaran la seva carn o les seves verdures per coure.
L'espai comptarà amb taules i cadires per a tothom i un servei de barra a càrrec de la Riarada en un ambient sempre festiu per fomentar la trobada. Una tarda de dissabte en la qual se celebrarà la plantada de bèsties de foc amb Sarcavila.
Aquesta plantada de bèsties és molt nostra, és una tradició molt endinsada dins el que són les nostres tradicions i per tant pensàvem que era, i a més a més que sempre és una de les activitats que fan i és aquesta cercavila que jo diria que és aquesta idea que conflueixin persones de totes les edats, des dels infants fins a persones més grans i perquè gaudeixin d'aquesta cercavila.
Per la nit, música de la mà de l'Enric Naderman i la seva català Tindban primer i amb les versions de Polis Lineman després.
Això no pot faltar, o sigui, si faltessin els grups musicals, diríem, però què passa aquí? Per tant, hi tenen una presència, i això vull dir gent com l'Enric Nederman, que tot el que proposa té una qualitat intrínseca, i l'altre concert del Polisbanca també és un grup de versions.
Les festes de tardor es clauran el proper dilluns, festiu a casa nostra, insistim, amb un dels plats forts, la Cerca Vila Popular i la representació de Som Poble, càrrec de la topa teatre, que sanificarà la independència del municipi. Es convida Vilasarenca i Vilasarencas a assistir vestits d'època. Aquest és un dels actes, per cert, que més gent aplega de les festes de la tardor.
Finalment, i pel que fa al capítol de serveis, has de saber que s'ubicarà un punt lila, espai que ofereix informació per sensibilitzar i donar resposta a les violències masclistes i LGTF i fòbiques. Posant en marge protocols establerts, s'instal·larà a les places de l'Ajuntament i plaça Tarradelles durant els concerts del 15 i 16 de novembre. Si vols saber-ne més, pots consultar la programació al complet del web de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Núvols blaus és el nou tema que acaba de treure del forn el cantautor vilassarenc Àlex Cortés. Ha vingut a la ràdio a presentar-nos l'acompanyat de la seva guitarra i en els propers minuts escoltarem aquesta peça íntima i transparent, o directa, per tant, des dels nostres estudis. Molt il·lusionat, hem trobat l'Àlex Cortés amb el seu nou tema. Núvols blaus és una veritable carta d'amor d'un viatge que fem des dels núvols blaus, esclar.
No és un tema que volia que fos comercial, perquè no ho és. És un tema que em permet viatjar, com diu, entre els núvols i somiar una mica més a dalt, no? I, bueno, és una carta d'amor, crec que és una carta d'amor i fa referència a una persona que estimo i actualment és la meva parella. I sí que és veritat que no he tingut temps a dedicar-me a fer altres cançons per la feina...
Una cançó en la qual el cantautor Vilassarenga es despulla. De fet, de bon començament, era una peça íntima que no volia que escoltés ningú d'aquelles que es volia guardar. Una lletra i uns acords molt especials per ell. Era una d'aquelles cançons que estimo moltíssim i que només potser per mi i el meu segle petit volia que sentissin. Que no surtis al món. Un tema que per mi és molt delicat perquè escriure música o escriure una cançó...
crec que va enllaçat de moltes històries que et passen a la vida real. Crec que és una cosa molt delicat i aquest tema, t'ho juro, és com tenir una mica de coseta de si treure-lo o no.
Ara vol explorar altra sonoritat sense allunyar-se, però, de l'estil folk. Buscava com un altre tipus de sonoritat, com més acústic. Ara estic buscant com... Potser Novols Blaus és el trencament de sonar a alguna cosa que és més produït, a alguna cosa més acústica. Costo més al pop folk, però intento que les cançons no siguin comercials. Àlex Cortés, que es defineix com un romàntic del segle passat, ens deixa aquest regal. Novols Blaus.
saps que avui em desvetllen els teus braços la nit ens cau i em perdon tu avui t'he vist
un somni que veia bon sobre uns núvols blaus amb olor de tu. Em mires i em dius que les gotes són salades en sabor a mar sobre el cel d'avui. Em dones la mà i em sento com a casa
Ets la veu i la carícia quan estic perdut.
Canviem de registre i seguim amb altres temes. Amb la nova llei, el jutge de pau serà un mer oficinista. De mil assumptes, segurament podríem parlar amb el doctor Josep Gaia, però n'hem triat un parell. Un, la seva faceta com a metge de Vila-Sedemar durant 39 anys, i dos, el seu comiat com a jutge de pau del nostre poble europeu.
...llegislatura, dues legislatures... ...hi ha estat vuit anys... ...assegura haver gaudit molt exercint... ...aquesta figura de l'home bo... ...recorda cadascuna de les més de 500 bodes... ...que ha oficiat... ...i lamenta que avui en dia l'administració diu... ...encara no hagi entès que no cal... ...que intervingui en la relació... ...entre metge i pacient... ...un jove doctor Gaia nascut a Os de Balaguer... ...va arribar l'any 1978 a Vilassadamar... ...per exercir com a metge amb el títol... ...Tret a la Universitat de Barcelona...
39 anys exercint la medicina al nostre poble fins que es va jubilar el 2015. Fa un bon balanç els nostres micròfons de la seva trajectòria amb la bata blanca. Crec que no he deixat ni un enemic, diu. Generacions de vilassarens i vilassarenques han passat per les seves mans.
Sí, i tant, i tant, i tant. Home, jo he estat 39 anys a l'ambulatori, en 39 anys, et passa gent de tot tipus, gent que, en fi, que no se t'obliden mai. És evident que hi ha persones amb què tens més afinitat i menys, però hi ha persones amb les quals tens molta afinitat i persisteix. Jo crec, crec, almenys per part meva, que no he deixat cap amic
no es fan mai les coses bé, no ho fas mai bé per tothom, no tens mai el 100% i menys la gent que treballem amb un públic, no tenim mai el 100% de contents, però, bueno, si tinc un percentatge alt, doncs ja em conformo. Jo, d'altres maneres, continuo saludant a tothom que ha sigut pacient meu, no em fa estranyar ningú, intento ser un més de la gent de Vilassà sense cap pretensió de res, simplement un més.
Aquesta casa va fer una especial per commemorar els primers 25 anys de vida del cap doctor Marriera de Vilassar de Mar. Per compromisos professionals, el doctor Gaia no va poder ser amb nosaltres aquell dia d'octubre. Avui, però, recorda els inicis del centre d'atenció primària. Ens posem al maig del 2000.
Recordo l'època en què estàvem al casal de curació, als sòtanos, als baixos, un semissòtanó, i també fèiem el que podíem, també érem feliços allí. Estava llavors el doctor Roma, el doctor Pérez, el doctor Felipe González, el pediatre i jo.
I també ho tiràvem endavant, evidentment, Vilassar anava creixent, aquelles instal·lacions eren molt obsoletes i es va fer el CAP, que crec que es va inaugurar el mes de maig de l'any 2000. Bé, es van incorporar més persones, es van incorporar més metges, pediatres, auxiliars, infermeres...
fins a fer el CAP d'avui, que realment és un CAP que ofereix, diguem-li, molts serveis, que en tempos no eren possibles i que constitueix un apollo important, un triomf important de la sanitat aquí a Vilassà. Jo guardo molt bona relació amb tota la gent que va i està treballant, tot sovint els vaig veure, els enviom en seguit, és a dir que tinc molt bona relació amb ells i estic molt satisfet de la meva feina al CAP
i sobretot que els que segueixen ho fan igual o millor que jo. Amb ell volem comentar un dels aspectes que molts dels nostres convidats en aquell programa especial van voler destacar en el nostre directe fet des del baral de l'Eucata. La manca de proximitat deien que hi ha avui, segons ells, entre metge i pacient. El doctor Gaia lamenta en aquest sentit que l'administració diu, encara no hagi entès, que no s'hauria de ficar al mig, que metge i pacient ja s'entenen sense necessitat d'un tercer.
Indubtablement. Avui en dia les estadístiques, les obligacions d'apuntar-ho tot i fer-ho tot i sobretot apuntar han tret molt temps per dedicar-te al pacient. Hi ha moltes visites també, que és un altre hàndicap aquest, hi ha moltes visites.
s'ha d'escriure molt a l'ordinador i això resta, si tens deu minuts, cinc o quinze i t'has de dedicar molta part a escriure l'ordinador i tornar a escriure i passar d'aquí cap allà i no sé què i no sé quantes, doncs clar, això resta diguem-li una mica diguem-li de temps, inclús la gent diuen és que no tenen temps ni mirar-te la cara, si tot el rato estan allí mirant la pantalla de l'ordinador però bueno, és que d'alguna manera
No és que el metge digui que les circumstàncies els obliguen a estar sempre pendents de l'ordinador, el qual treu una mica de contacte. El problema és que l'administració no ha entès que el metge i el pacient ja s'entenen sols.
No cal que es posin entre mig, que ara això era allò. Deixi'ns fer nosaltres. Si una cosa no la feia bé, corregeixi'm. Si una cosa és equivocada, la rectificaré i ho reconèixeré tot el que vulgui. Però, per favor, deixi'm fer de metge. Deixi'm que jo i el pacient ens entenguem. No es posi entre mig amb estadístiques.
amb receptes que s'han de fer i no s'han de fer, amb històries. Deixi'ns, que ja ens ho sabem fer nosaltres, i si hi ha alguna queixa, doncs l'atendrem i rectificarem i farem. Però deixi'ns fer de metges. No us poseu, diguem-li, entre els dos, que llavors és quan venen els rios, les discussions, els mals entesos. També repassem amb el doctor Gaia com ha canviat la medicina des d'aquell maig del 2000 fins avui, per exemple. Recorda que ell, per fer un reciclatge continu, va demanar passar consulta del clínic i no va fallar cap dijous en 32 anys.
Vaig anar cada, cada, cada dijous a l'Hospital Clínic per passar visita amb ells. Jo no tenia cap responsabilitat, simplement passava com un metge més, no? Però escoltava el que deia el catedràtic, m'ensenyaven les retrografies, m'explicaven els tractaments i, com deia jo, aprenia com una esponja per embotiment, no? Que el que ells explicaven i tal, i que quan arribava la consulta i pensava, ostres, tu, això és una cosa que jo he vist a l'Hospital Clínic i m'ha ajudat molt amb la meva professió. Quan va vindre el Covid-19
El Covid ho va trencar tot i s'ha canviat aquesta filosofia.
I de metge de Vila-Sanamar, jutge de Pau de Vila-Sanamar, va fer el salt l'any 17, de la mà de l'aleshores alcalde Damià del Clot, vuit anys en els quals ha gaudit molt diu, especialment de les bodes que oficiava. L'alcalde, que en aquell moment era el Damià del Clot, em va trucar, em va dir, escolta, voldria parlar amb tu. Em va dir, escolta, que el jutge de Pau que tenim vol plegar i necessita una persona coneguda, una persona que sàpiga com va el poble i tal. L'havíem pensat en tu. Al principi em va quedar una mica com estranyat, no?,
per pensar, què hi faré jo aquí, si no tinc idea de res, i d'això i tal, però no, tu tranquil, que no cal ser jurístic per ser jutge de pau. Va dir, home, això em servirà per mantenir contacte amb el poble, perquè si no passes a l'olvidó, no? Diu, bueno, doncs això m'anirà bé perquè continuaré tractant la gent del poble, em plinen a veure i tal. I efectivament va ser un gran acert, perquè m'ho he passat molt bé, de qüestions jurídiques molt poques, afortunadament,
Però el tema de les bodes va ser un tema per mi molt interessant perquè les bodes, algunes bastantes vegades, els contraients havien sigut pacients meus, no diguem la família, que a vegades entrava a la sala i les dues famílies les coneixia.
Més que una boda, era una retrobada, no? Petons a aquest, petons a l'altre i tal. Bé, molt feliç, hauré fet, jo calculo que entre cinc centes i pico bodes, el qual volia, això, una certa experiència, i la veritat és que m'ho vaig passar molt i molt bé.
Molta complicitat, doncs, amb els enllaços. Era una manera de retrobar-nos moltes vegades, una manera de recordar. Se'n recorda aquella vegada que vaig tindre jo i tal. Era bonic, era bonic, molt bonic. Ara és una pena que s'hagi tret la boda. No dic jo que els que ho fan ara, els de l'Ajuntament i tal, no siguin capaços de fer-ho tan bé com nosaltres, però en el meu cas hi havia l'afixit
que a l'haver estat 39 anys aquí de metge la majoria eren coneguts. Ara ja ha posat punt i final com a jutge de Pau. Serà substituït en breu pel també pilassarec Narcís Tenes amb la nova llei lamenta el doctor Gaia, però el jutge de Pau passa a ser un mer oficinista. Més, i en virtut d'un error en el text legislatiu, els jutges de Pau ja no casen.
Un error? Si fem una llei de justícia i el primer escaló és el jutge de Pau, o sigui, el primer escaló ja ens ho peguem? Jo crec que és un cuento, crec jo. Però, a més, jo crec que la figura del jutge de Pau, a les noves generacions de polítics, a la nova evolució del país, jo crec que és una figura que consideren obsoleta.
Hi havia les faltes. Tenia potestat per jutjar-les el jutge de Pau. I què és una falta? Doncs m'has pintat la paret amb un esprai, m'has trencat el marallet de la moto, el que sigui tal. I això, fins a 90 euros, el jutge de Pau podia imposar, tenia autoritat per imposar. Va venir el Gallardón i va treure les faltes i les va convertir en delictes menors. Amb la qual cosa aquesta funció del jutge de Pau va desaparèixer, es va perdre autoritat.
Després, l'altra cosa que teníem era les bodes. També han perdut les bodes. Teníem el registre civil, jo sabia qui naixia, qui es moria, qui es casava, qui vi la sa, tal. Ens han tret el registre civil. I ara han deixat, diguem-ne, només conciliacions, que la majoria de conciliacions són de tipus econòmic, que no pagues a la telefònica, que no pagues a aquest, a l'altre...
I fins al punt que ara aquí hi ha un cartel que diu jutjat de pau. Doncs no, el jutjat de pau ha desaparegut. Ara es dirà oficina de justícia municipal. Llavors, si no hi ha jutjat...
no hi pot haver jutge. És a dir, la persona que vingui ara aquí va a l'oficina de Justícia Municipal, no va al jutjat de Pau. Per tant, tindrà el títol de jutge de Pau com un títol honorífic i tal, però realment ell va a l'oficina i, per tant, la gent que va a l'oficina és un oficinista.
No fa tants anys el jutge de Pau era la figura de l'home bo. El condicionant de ser jutge de Pau, un home bo, un home que viu al poble, un home que coneix el poble, la gent del poble, i la gent del poble el coneix amb ell. I aquests eren, diguem-li, els mandaments per ser jutge de Pau. Jo quan m'heu dit el Damià em va dir, mira, aquests són els mandaments, i tu, per mi, els compleixes tots.
Per tant, si tu acceptes, l'Ajuntament ha encantat. Em vaig acceptar i aquí he estat 8 anys. Abans de marxar dels nostres estudis, el doctor Josep Gaia, que mai abans havia concedit cap entrevista, ens deixa aquest comiat, aquest testament. Encantadíssim que hagués pensat en mi per fer-me aquesta entrevista, encantíssim que puguem tornar a dirigir a la gent del poble a través d'una emissora que no havia fet mai i, com diu aquell, os quiero mucho.
Doncs amb aquestes paraules del doctor Gai entrem en el capítol de serveis per explicar-te que la farmàcia de Guàrdia per avui és la molt follada la que trobaràs al barri del Barato, número 96 del carrer de Manuel Roca i el telèfon apuntal 93 750 20 65. Crònica, el tema.
Properes hores amb temps estable, però amb alguns núvols alts i mitjans, això sí, més prims que no pas els que hem tingut durant aquest matí. Demà dimecres continuarem amb un temps estable i assolellat i no esperem precipitacions. El mar en estat de Marajol, amb mar de fons al matí, passant a Maró de cara a la tarda. Les temperatures per dimecres pujaran mínimes entre els 7 i els 15 graus, mentre que les màximes es poden enfilar a uns més que agradables per l'època, 22 graus. Tenim encara un parell de minutets...
Doncs repassem titulars.
De divendres al proper dilluns 17 de novembre, festiu, insistim, local, Vilassar de Mar celebrarà una nova edició de les festes de tardor, uns dies, per recordar i reivindicar la història i la identitat del nostre poble. Quatre dies, doncs, per celebrar els 241 anys del naixement de Vilassar de Mar com a municipi independent dels nostres veïns. De dalt hi haurà espais per la música i el ball, per la tradició i la història, per la convivència i la festa. N'hem parlat en la darrera mitja hora
A Maria Vinuesa, regidora, entre d'altres carteres de festes populars. Aquesta ha estat la nostra coberta d'avui. I hem escoltat música també en la darrera mitja hora en el Crònica i Escanúvols Blaus. És el nou tema que acaba de treure del forn el cantautor Vilassarenga, Àlex Cortés. Ha vingut a la ràdio a presentar-nos l'acompanyat de la seva guitarra. L'hem escoltat, aquesta peça íntima i transparent.
Ara ja sí, ara marxem amb Robert Mazza a les vies de so i també el tenim a la redacció Joan Escofet estampant el segell en aquesta crònica, en aquest crònica que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres a aquesta hora mateix demà dimecres ens tornarem a escoltar fins a les hores que tinguis una molt bona tarda
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Radio.