Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Joan Escofet.
17.000 euros. Molt bona tarda a tots i totes.
Comença el Crònica.
17.000 euros és la recaptació íntegra que l'Ars de Ràpica s'ha enviat
a la monja Sor Lucía Caram,
que lidera de la mà del Convet de Santa Clara
el seu programa Invulnerables.
El passat 24 de maig i de la mà dels Estrèpids
es va celebrar Vilassar de Mar,
una nova edició d'aquest concurs de patocades benèfic
que ha esdevingut el més important de Catalunya.
Amb la solidaritat de tots i totes,
amb la solidaritat de múltiples comerços de Vilassar de Mar,
que van cedir productes a cos zero a l'organització,
s'ha recollit aquesta xifra espectacular,
aquests 17.000 euros.
Una xifra que fent servir el símil,
ara ho escoltaràs, que fa servir la pròpia Sor Lucía Caram,
farà repicar d'il·lusió i d'esperança nens i nenes.
Treballem des del 98.1 de l'AFMA.
Som dilluns, 16 de juny.
Som-hi.
Coach Cidi ha passat pels nostres estudis
i li ho agraïm un cop més.
L'entrenador vilassaren Carles Durant,
un cop enllestida la temporada
que complera la banqueta del conjunt de bàsquet
del Darussafaca Turk torna a Vilassar de Mar
per gaudir de la família dels seus
i molt especialment de la festa major.
Xerrarem de bàsquet, de la seva passió turca i del futur.
Un futur que el de casa nostra
li agradaria que passés per una banqueta ACB.
No té res lligat ara mateix,
tot i hi ha qui el situa,
el projecte del Casa de Montsaragossa.
El Barça, bé, gràcies, diu.
Tot i que admet que és un equip
al qual no se li pot dir que no.
Ara tecnificaran nens i nenes del club bàsquet Vilassar,
mentre admet que, de moment, ara per ara,
és impossible, diu, tornar a la penya.
A la seva penya.
17.000 euros.
Aquesta és la recaptació íntegra
que les de Ràpiques ha enviat,
ha lliurat a la monja Sor Lucía Caram,
que lidera de la mà del Convent de Santa Clara
el seu programa Invulnerables.
El passat 24 de maig,
i de la mà dels Estrèpits,
es va celebrar a Vilassar de Mar
una nova edició d'aquest concurs
de les de Ràpiques de Batucades Benèfic,
que ha esdevingut el més important de Catalunya.
Amb la solidaritat de tots i totes,
amb la solidaritat de molts comerços de Vilassar de Mar,
que van cedir productes a cost zero a la organització,
s'ha recollit aquesta xifra espectacular,
aquests 17.000 euros el nostre matinal.
El parlant de tot,
ha enxampat Sor Lucía Caram,
fent allò que fa millor.
L'hem agafat en una carretera ucraïnesa
de Vilassar de Mar,
un país en guerra,
una guerra amb Rússia,
que havia de durar,
ens van dir dies,
i ja porta tres anys i mig de destrucció.
és la 36a vegada que la monja visita aquest país,
que es diu aviat.
Ens van comprometre quan va començar la guerra,
i ja quan coneixes la gent i entren en el teu cor
i veus la seva necessitat,
i t'adones que des d'aquí pots fer alguna cosa,
doncs, entre poca cosa que podem fer,
hem anat sumant, sumant,
i hem portat moltes ambulàncies,
hospital de campanya,
ajuda humanitària,
però sobretot hem portat molts ferits i malalts oncològics.
Hem ajudat a sortir a més de 4.000 persones.
Ella és als ulls de Vilassar Ràdio, a Ucraïna.
Segons els llocs on vas,
és tremendo,
però sobretot ja com que porten molt temps,
tres anys i mig,
la gent està molt cansada.
És la lluita per la resistència,
per l'esperança,
però la lluita contra el cansanci,
perquè en aquest moment no hi ha una línia de front,
no hi ha línies vermelles,
i tot el país està amenaçat.
Cada dia s'està atacant,
no només en la primera línia,
sinó a la població civil,
en la capital i en diversos llocs.
Hi ha molta, molta destrucció,
que no s'explica per no donar informació a l'invasor,
però que quan vas allà et trobes i coneixes la realitat.
Per tant, per nosaltres,
la guerra d'Ucraïna té rostre,
té noms de gent que coneixem,
ja hem perdut amics,
tenim amics que estan ferits,
i tenim molta gent que ens estimen molt,
i veiem un país que està esgotat,
però que és una guerra que avui per al món
sembla que no existeix, no?
Per això, quan anem, intentem també explicar-ho,
i perquè el pitjor que pot passar
és la indiferència i el sentir que la gent s'ha oblidat d'ells,
no només que estan perdent molta vida,
molta gent, molta gent jove,
molt territori,
sinó que també la gent els oblidi.
No, mentablement,
apunta que,
La comunitat internacional no dona la base
a ajudar a tants i tants conflictes
que ara mateix hi ha a tot el món.
Ella i el seu equip avisa
no defalliran.
Nosaltres persistirem,
i penso i espero que Putin
i tots els que fan les guerres
es cansin abans que nosaltres,
els de fer el mal i nosaltres de fer el bé.
Pensem guanyar aquesta guerra d'aquesta manera.
Li preguntem a la nostra improvisada corresponsal.
Si passa por a Ucraïna,
no dubta,
tinc més tristó que por,
assegura.
Jo mai he tingut por dintre del país,
aquesta és la veritat.
No sé si és irracionalitat,
sí, molta tristesa,
però quan jo arribo a la frontera
ja venen a recollir-nos la guàrdia de frontera
i ens acompanyen a tots els llocs.
I moltes vegades has de canviar l'itinerari
per la situació que s'està vivint,
però jo em sento molt protegida ja,
però no tinc por.
No he tingut por tampoc
en els moments que hi havia atacs
i que els teníem a prop.
Tinc molta pena quan sortim
i veig que nosaltres podem marxar
però que ells es queden.
Molta pena quan ahir a la tarda
un dels ferits que tenim a Barcelona,
la seva família a Jarkiv
havien vist com la seva casa es destrossava.
Tens gent a prop que està patint
i que t'està explicant la realitat
que no t'expliquen els mitjans,
però tampoc arriba tota la informació als mitjans
perquè en temps de guerra
el primer que perd és la veritat.
tot és sospitós i perquè s'han d'amagar les dades
i nosaltres hem d'explicar
i intentem explicar la situació
des del lloc de les víctimes.
La recordem i perquè el que pugui ajudar
ajudi també.
Creu la monja que tots i totes
podem donar un cop de mà a vegades
no amb grans donacions de diners,
sinó, diu,
n'hi ha prou en posar pau
en els nostres petits o grans conflictes diaris.
Ella ho bateja com la pau de quilòmetre zero.
Per tant, penso que tots tenim petits fronts de guerra davant nostre
i hem d'intentar reconciliar-nos i treballar per la pau
perquè no sabem el que és la pèrdua de llibertat fins que no la tenim
i el que és la guerra fins que la tenim molt a prop.
Tot i de manera més material,
ens detalla sort Lofia Caram,
les CUR d'anar a solidàries d'invulnerables,
la seva fundació.
Entrar a la pàgina web de la fundació
i ajudar-nos o ajudar-nos a comprar les ambulàncies que portem.
Es pot zumbir-se un al 051-22
o en la pàgina web també hi ha formes de col·laborar.
A més jo que nosaltres,
hi he anat 36 vegades
perquè tota l'ajuda que puc comprar amb l'ajuda de la gent
la porto personalment i la entreguem allà.
Personalment portem també els ferits i ens acompanyem.
Per tant, és transparència absoluta
i l'ajuda no es queda en el camí mai.
Aquesta és una forma d'ajudar.
Però el gran repte que podem tenir
és prendre consciència que som uns afortunats
i que hem d'intentar fer les paus al quilòmetre 0
i treballar per una societat
on tothom senti que li mereix la pena viure.
Perquè els que estan vivint la guerra
senten que no els mereix la pena viure d'aquesta manera.
Gràcies als 17.000 euros recollits
a Vila-Sada Mar el passat 24 de maig
en el mar del concurs solidari de percussió de l'As de Ràpiques,
Caram assegura que són cèntims
que ajudaran senzillament a punta
a que nens i nenes de les zones de conflicte
puguin ser això,
només amb totes les cometes del món.
Nens i nenes.
Molt, aquest programa és un programa
que intenta igualar oportunitats.
Intentar que els nens puguin tenir
això que tindrien si els seus pares estiguessin treballant.
Garantir el tema de la salut,
el lleure, l'educació.
I això ens servirà per ajudar a pagar beques pels nens,
perquè puguin tenir unes colònies,
que puguin tenir vacances.
Hem portat aquest any també 277 nens d'Ucraïna,
de vacances,
però Invulnerables és un programa al quilòmetre 0,
que estem en 11 llocs de Catalunya,
i aquest inè ens ajudarà a fer que repiqui
l'esperança d'aquests nens
i que puguin tenir unes vacances
i unes oportunitats,
com els altres nens.
Ens ajudarà que els nens puguin ser nens.
Jo crec que el dia de les repiques
a Vilassar de Mar va ser un privilegi,
per mi va ser una jornada molt màgica,
podríem dir,
perquè vam tenir moments de molta alegria,
de molta esperança.
Va ser una jornada festiva,
jo crec que s'ha donat oportunitat a molta gent
i vam gaudir molt,
i Vilassar va obrir el cor i els braços
per fer repicar l'esperança,
i jo crec que repiqui l'esperança,
sobretot de la infància,
perquè no ens podem permetre
que un de cada tres nens al nostre país
estigui en situació de risc d'exclusió social.
No ens ho podem permetre,
i hem de treballar per lluitar per això,
i jo agraeixo aquest esforç
i aquest compromís que ens ha permet,
per una banda, poder explicar el projecte
i assolir aquesta fita tan important
que donarà moltes alegries als nens.
Són Lucía Caram,
esposa vermella telefònicament parlant,
quan recordem l'estima i el suport
que li van brindar al nostre poble,
no només l'organització de l'est de Ràpicas,
sinó Vilassar de Mar sencer.
Puc fer la feina gràcies a la gent.
Tothom que et dóna suport,
això també em dóna molta força.
Els que heu mobilitzat a la gent
sou vosaltres,
i són ells els que han respost,
i jo crec que estem tots en el mateix vagel,
i me sento molt recolzada,
molt estimada,
i això dona força per continuar treballant
en una tasca com aquesta.
Moltíssimes gràcies.
Ens acomiadem amb una de les frases
que resa la Fundació Invulnerables,
que lidera Sol Lucía Caram,
que gràcies als programes d'educació i de lleure,
els nens i nenes,
neixin on neixin,
no estiguin marcats pel risc de la pobresa
o d'exclusió social.
Tot el que passa al poble,
a Vilassar Ràdio.
Cots Cidi
ha passat pels nostres estudis
i li ho agraïm un cop més.
L'entrenador vilassarenc Carles Durant,
un cop enllestida la temporada
que ha complert a la banqueta
del conjunt de bàsquet
del Darussafaca turc,
torna a Vilassar de Mar
per gaudir de la família,
dels seus,
i molt especialment també de la festa major.
Xerrarem de bàsquet
de la seva passió turca
i del futur,
un futur que el de casa nostra
li agradaria que passés
per una banqueta ACB.
No té res lligat ara mateix,
tot i que hi ha qui el situa ja
al projecte del Casa de Montsaragossa.
El Barça?
Bé, gràcies, diu,
tot i que admet
que és un equip
al qual no se li pot dir que no.
Ara tecnificarà nens i nenes
del club bàsquet Vilassar de Mar,
mentre admet que de moment
i ara per ara
és impossible, diu,
tornar a la penya,
a la seva penya.
De l'antiga Bizanzi
i de la porta de Constantinople
a Vilassar de Mar.
Carles Durant
ha decidit no executar
el segon any de contracte
que tenia amb el de Roussefaka Turk.
Ha viscut una temporada
esportivament satisfactòria,
et diu,
però ha estat una autèntica
passió turca,
molt sol,
sense família
i en una cultura
radicalment diferent.
Va arribar a preguntar-se
què hi feia ell,
tot sol,
allà.
Ha sigut la meva primera experiència
de soledat
i a sobre
en un joc
que no coneixia
i per tant
la intensitat
ha pujat molt més,
no?
Per tant,
quan ara he retornat
fa tres setmanes,
sí,
tinc ganes de
no estar tant
de temps
pensant
en la meva feina.
vaig estar sol,
totalment sol,
vaig anar,
arribar a mitja temporada
no vaig poder portar
ningú amb mi,
la meva família
lògicament no es va quedar
i quan parlo de soledat,
en general,
la feina d'entrenador
és d'estar molt sol,
però bueno,
vaig entrar en un país
amb un idioma
totalment diferent,
amb una cultura diferent
i va haver moments
doncs
d'arribar
a l'apartament
on jo vivia
i dir,
ostres,
què faig aquí,
no?
estàs molt lluny,
les quatre parets,
però bueno,
això és un procés
i m'ha anat bé,
m'ha anat molt bé.
El remei,
infinitat
de videotrucades
amb la família.
Tinc ganes de pensar
en disfrutar
dels meus fills,
amb els meus amics
i del poble
amb tranquil·litat.
Va marxar Carles Durant
al bàsquet turc
per aprendre
i perquè no volia
començar un projecte
a CBA
a mitja temporada.
Era un repte esportiu
conèixer la lliga turca
segurament
i després de l'estatal
la segona més potent
d'Europa.
Esportivament
jo crec que ha anat molt bé,
és una lliga
molt bona
per posar un exemple
el campió
de l'Euroliga
és el Fenerbahçe
entre els sis millors
equips d'Euroliga
l'Efes Pilsen
el finalista
de la Champions League
és el Galatasaray
vull dir que
bueno,
hi ha un
10 o 11 equips
de molt de nivell
econòmicament
una lliga molt potenta
i m'ha ajudat
a veure coses diferents
tenir un desconeixement
total
de jugadors
i d'entrenadors
i per tant
això ha fet
que el meu repte
encara sigui més gran
perquè he tingut
d'espavilar-me
i estic molt content
m'hauria agradat
acabar millor
però
jo esportivament
estic content
i he vist
un
he tingut
un mercat
de jugadors
una lliga
que hi ha
amb molts americans
i això m'ha agradat
veure un mercat
diferent
al que estava acostumat.
A Turquia
és una afició
molt passional
però també
és veritat
que hi ha
certs camps
que hi ha poca gent
per exemple
Fenerbahçe
i Efes
que són els dos equips
d'Eurolliga
tenen molta més gent
o tenen plers
partits d'Eurolliga
però la lliga turca
no dic que guanyin
amb diferència
però
l'afició
no hi va tant
jo crec
que els partits
per ells
són els d'Eurolliga
sí que és veritat
que com que hi ha tant
equips de futbol
Bessicters, Galatasaray
quan hi ha rivalitats
doncs
bueno
l'ambient
és xulo
però
esperava més
esperava
camps més plens
jo crec que és una cosa
que han de millorar
A Istanbul
es va trobar
una plantilla
molt jove
inexperta
però això sí
molt treballadora
ara bé
els costava
assumir
les maneres
d'entrenar
de tècnics
catalans
o espanyols
estan pendents
del guanyar o perdre
aquesta idea
que tenim molts
que hem sortit
de Catalunya
sobretot
o jo que he sortit
de la penya
el de créixer
el d'anar millorant
el del detall
bueno
això
està molt lluny encara
jo crec que
és
només
em valoren
el guanyar o perdre
i
amb això
jo crec que ho he aconseguit
els he convençut
però
durant l'any
hem tingut conflictes
perquè hi havia jugadors
que no entenien
no però
com pot ser
que estiguis content
si hem perdut
bueno
estic content
perquè hem fet
les coses millor
no només és guanyar o perdre
són les conseqüències
no
i això també necessitava
un temps
però bueno
hi ha jugadors
que els he pogut convèncer
altres no tant
ha après
no agafar un equip
a mitja temporada
no liderar
un projecte
que no hagi pensat
ell
i no adaptar-se
a un ròster
que no hagi escollit
no descarta
tornar a marxar
fora
però amb altres condicions
escolta
ofertes
ha rebot trucades
més o menys serioses
de lligues
defineix com a exòtiques
i espera veure
com evoluciona
el món del bàsquet
amb la possible
desembarcament
de la NBA
a Europa
crec que seria un error
perdre
aquestes lligues
nacionals
però clar
la clau
és l'economia
i per tant
si és veritat
que al final
la NBA
entra a Europa
que no sé
si seria molt bo
perquè ara mateix
crec que a Europa
hi ha una lliga
molt potent
que és l'eurolliga
i crec que hi ha
lligues
nacionals
molt importants
la primera
totes
l'ACB
però sí que és veritat
que al final
són diners
i els clubs
i les entitats
han de buscar diners
i si els diners
estan a Qatar
doncs haurem de
fer-nos amics
de Qatar
perquè al final
els jugadors
els entrenadors
s'han de guanyar la vida
i pot ser que la taronja
aquí ja l'hem exprimit molt
però sí que crec
que el model
de bàsquet europeu
no l'hauríem de perdre
Els calers avui són
a les lligues
de les monarquies
del golf
el jugador professional
avui
diu Durant
entrena poc
juga molt
i no descansa massa
que no entrenin
bueno
això no és un problema
pel jugador
el jugador
perfecte
el jugador el que vol
és jugar
per l'entrenador
és més fotut
l'entrenador el que vol
és treballar
preparar
però sí que és veritat
que el descans
és molt important
i per exemple
una cosa
que aquí a la CD
passa
i a la Lliga Turca
és molt diferent
els equips turcs
quan han tingut
competició europea
els hi donen descans
vull no juguen
a la Lliga Turca
busquen altres moments
aquí a l'ACB no
aquí a l'ACB
si per exemple
crec que el Barça
si ha tingut
competició
contra Mónaco
o no
per la prèvia
Final Four
el cap de setmana
jugava a la Lliga CB
no han tingut descans
llavors
cada 48 hores jugar
és molt complicat
des de Vilassà de Mar
espera que soni el telèfon
però assegura
que està tranquil
i no pas obsessionat
el que demana
tenir l'oportunitat
de planificar
de pensar
de començar
un projecte
estic obert
a qualsevol opció
sempre i quan sigui
un club
que tingui ganes
de construir amb mi
tot i la seva tranquil·litat
és conscient
que els rumors
el situen
a la banqueta
ACB
del Casa de Montsaragossa
la gent parla de Saragossa
perquè és un lloc
ara mateix
que sembla
que no té entrenador
però no hi ha
molt més
que l'opinió
d'aficionat
clar
li hem de preguntar
per la situació
de la secció
de bàsquet
del Barça
una temporada complicada
amb 5 jugadors titulars
lesionats
de llarga durada
i amb un Joan
Penyaroll
ja ratificat
és un equip
al qual
no se li pot dir
que no
diu el Vilassarenc
mentre de moment
tanca
a pany i forrellat
un possible retorn
al seu
joventut de Badalona
sóc entre un professional
i lògicament
el Barça
és un dels grans
per història
per pressupost
però ara mateix
té el Joan
no?
sí que
jo ho he vist
des de molta distància
és difícil
estar en un club
que només vol guanyar
només
es valora
la victòria
i a sobre
tenir
moltes dificultats
ha perdut jugadors
molt importants
ho sé
perquè jo
per exemple
entro
el Nicola Provitola
i sé
el bo que és
i home
és un jugador
entre altres
un jugador
que marca diferències
jo crec que el Joan
és que és molt difícil
gestionar aquesta situació
i jo entenc
que la gent
només veu
el guanyar
o al contrari
que no s'ha guanyat
però els altres
també juguen
i els altres
també volen guanyar
però
jo no podria
renunciar mai
en opció
del Barça
el Barça
és un club
top
però també
jo crec que és un error
pensar
que jo pugui
anar al Barça
perquè al final
depèn molt
d'altres persones
no depèn de mi
lògicament
el Barça
no només
al Barça
hi ha certs clubs
que no se'ls pot dir
que no
i al Barça
seria un
i a la penya
tampoc
jo a la penya
és veritat
que m'hauria agradat
sortir d'una altra manera
però a la penya
ho he dit
moltes vegades
a part que és un club
que m'estimo
perquè no
tornar a la penya
no ho descarto
jo crec que ara
impossible
temps té
el coetx
si dia encara
per decidir
de moment
ajudarà
aquest estiu
li encanta
fer servir aquest verb
el verb
ajudar
el bàsquet
Vilassà de Mar
un regal
sens dubte
per nens i nenes
del club
m'agrada col·laborar
per exemple
ara a Vilassà
pren dos tons de campus
a la tarda
una mica de tecnificació
no està obert
a tothom
vull dir que
ho hem reduït
una mica
a 12
a 12 nens
o nenes
una mica
per categories
però sí
jo crec que
tot el que pugui aportar
i sobretot
si és al meu poble
doncs millor
doncs
m'agrada molt col·laborar
i sobretot
m'agrada molt ajudar
a casa meva
d'on jo vaig sortir
i bueno
sempre que pugui
ajudar el bàsquet
Vilassà
ho faré
a punt de començar
la festa major
de Vilassà de Mar
Carles Durant
seguirà passejant
i gaudint
dels actes programats
del nostre poble
ho farà però segurament
amb el mòbil
a la butxaca
i amb bateria
per si de cas
capítol de serveis
farmàcia de guàrdia
per avui
Roca 1904
per tant
la que és
al costat de Can Visa
per entendre'ns
número del carrer
de Montserrat
telèfon
93
759
09
39
Si et trobes
en una situació
de violència masclista
truca al 900
900
120
o envia un correu
electrònic al
900
900
120
arroba
gencat
puntcat
és un servei
confidencial i gratuït
operatiu les 24 hores del dia
de l'Institut Català
de les Dones
Generalitat
de Catalunya
Crònica
el temps
doncs
ja ho veus
tarda absolutament
assolellada
tot i que
no descartem
que darrera hora
puguin aparèixer
quatre núvols
que no han de deixar
ni una gota
dimarts
quedaran
en restes
de núvols baixos
durant el matí
però el sol
s'imposarà
ràpidament
i amb força
a partir
del migdia
no esperem tampoc
precipitacions
els que us agradi
el mar
doncs a risada
amb àrees de Marajol
especialment de cara
a demà
a la tarda
les mínimes
es mantindran
com els darrers dies
compte a les nits
comença a ser difícil dormir
temperatures entre els 18
i els 23 graus
mentre que això sí
a les màximes
podríem baixar
un palet
i no creiem que demà
el mercuri
superi
els 29 graus
repassem
titulars
17.000 euros
17.000 euros
és la recaptació
íntegra
que les de repiques
han enviat
a la monja
Sor Lucía
Caram
que lidera
de la mà
del convent
de Santa Clara
el seu programa
invulnerables
el passat 24 de maig
i de la mà
dels estrèpids
es va celebrar
a Vilassar de Mar
una nova edició
d'aquest concurs
de Batocades Verèfic
que ha esdevingut
el més important
de Catalunya
amb la solidaritat
de tots i totes
amb la solidaritat
de múltiples comerços
de Vilassar de Mar
que van cedir productes
a cos zero
a l'organització
s'ha recollit
aquesta xifra
espectacular
aquells 17.000 euros
una xifra
que fent servir
el símil
ho has pogut escoltar
que fa servir
la pròpia
Sor Lucía
Caram
farà repicar
d'il·lusió
i d'esperança
nens i nenes
aquesta està
la nostra solidària
primera coberta
de la setmana
Cots
Cidi
ha passat
pels nostres estudis
i li ho agraïm
un cop més
l'entrenador
Vilassar en Carles
Durant
un cop enllestida
la temporada
que ha completat
a la banqueta
del conjunt de bàsquet
del Darusa Fakaturc
torna a Vilassar de Mar
per gaudir
de la família
dels seus
i molt especialment
de la festa major
hem xerrat
de bàsquet
de la seva passió turca
i del futur
un futur
que el de casa nostra
li agradaria
que passés
per una banqueta
ACB
no té res lligat
ara mateix
tot i que hi ha
qui el situa
al projecte
del Casar de Montsaragossa
el Barça
bé gràcies
diu
tot i que admet
que és un equip
al qual
no se li pot dir que no
ara
tecnificarà
nens i nenes
del club bàsquet
Vilassar
mentre admet
que de moment
ara per ara
és impossible
diu
tornar a la penya
a la seva penya
doncs tot el peix
ben un Robert
Mazasala
de màquines
Joan Escofet
signant aquest
crònica
que pots recuperar
del nostre web
vilassarradio.cat
moltes gràcies
per la confiança
que fas amb nosaltres
puntuals
demà
aquesta hora mateix
ens tornarem a escoltar
serà ja
demà dimarts
fins a les hores
doncs que tinguis
una molt bona tarda
crònica
un espai
dels serveis informatius
de Vilassar Ràdio
A