Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Joan Escofet.
Molt bona tarda i benvinguts al Crònica.
Gairebé la meitat dels vilassarens i vilassarenques, un 40%,
han nascut en una comarca catalana diferent a la del Maresme.
Són, doncs, 4 de cada 10.
Un Maresme que ha crescut de manera explosiva en els darrers 50 anys.
En mig segle, la nostra comarca ha passat dels 231.000 habitants
que hi havia ascensats l'any 1975 als 467.000 que hi ha ara.
És a dir, xifres que s'han més que doblat,
significant un creixement del 104,4%.
Una altra dada que crida l'atenció és que el Maresme engoleix
moltes persones que marxen de la Gran Barcelona,
potser a efecte de la pandèmia de la Covid.
Les dades del 23, les darreres de les quals disposem,
indiquen un saldo migratori positiu de 2.354 persones
que van decidir residir al Maresme i marxar de la capital.
Ens escoltes des del 98.1 de la FAM.
Som dimarts, 29 de juliol. Arrenquem.
Després d'haver voltat sola per gairebé una trentena de països del món,
la maresmenca Erika Castillo va pensar que la seva experiència seria d'utilitat
per a aquelles dones que, pels motius que siguin,
volen viatjar soles i no s'acaben d'atrevir.
A vegades per por, a vegades pel que diran.
De motius, n'hi ha molts.
Per això l'Erika ha iniciat el projecte Libri Motxillera
per donar un cop de mà a aquestes dones
que volen realitzar aquesta experiència en solitari.
Com a repte, com a aventura, per conèixer's millor
i esbrinar què volen a la vida.
L'Erika li agrada parlar de viatges transformacionals.
Ara mateix farem la motxilla amb la nostra convidada
i descobrirem la importància de sempre.
Posar-hi un pareo.
El juliol, tradicionalment i històrica,
és el mes més sec de l'any, no acostuma a ploure
i la calor és molt intensa, especialment a Vilassar de Mar.
Per això ens ha cridat l'atenció.
El comportament meteorològic que estem tenint
des de fa una bona colla de dies.
Sovint esgen petacs d'aigua intensos de curta durada
que sovint van acompanyats de pedra o calamar-se.
De fet, a Vilassar de Mar ja hem acumulat en aquest juliol
gairebé 70 litres per metre quadrat,
dades més properes de la tardor o de la primavera.
Per tant, volem saber amb el nostre home del temps,
amb en Joaquim Serra, què és el que està passant
i també què és el que ha de passar amb els mapes de llarg termini.
Ell és el meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme.
Doncs, com dèiem amb títol anar,
gairebé la meitat dels vilassarencs i vilassarenques,
un 40%, han nascut en una comarca catalana
diferent a la del Maresme.
Són, doncs, 4 de cada 10.
Un Maresme que ha crescut de manera explosiva
en els darrers 50 anys.
En mig segle, la nostra comarca
ha passat dels 231.000 habitants
que hi havia censats l'any 1975
als 467.000 que hi ha ara,
és a dir, xifres que s'han més que doblat,
significant un creixement del 104,4%.
Una altra dada que crida l'atenció
és que el Maresme engoleix moltes persones
que marxen de la Gran Barcelona.
Potser afecta de la pandèmia de la Covid,
les dades del 23,
les darreres de les quals disposem,
indiquen un saldo migratori positiu
de 2.354 persones
que van decidir residir al Maresme
i marxar de la capital.
Així, doncs,
sembla que és una tendència a l'alça.
Els experts en demografia
insinuant diferents motius al darrere,
tot i que el Maresme no és el Baix Penedès,
la comarca catalana que més creix,
multiplicant per 4 la seva població en 50 anys.
La proximitat de la nostra comarca en Barcelona
fa que sigui el lloc somiat
per sortir de la gran ciutat.
Sens dubte,
els efectes de la pandèmia del coronavirus
van motivar que moltes persones
decidissin fer el pas i sortir de Barcelona,
buscant més tranquil·litat
i cercant entorns més naturals.
Un altre factor que explicaria
aquest èxode cap al Maresme,
malgrat que Vilassadamar
és el municipi de la comarca
amb el preu més elevat del metre quadrat,
tant d'obra nova com de segona mà,
és buscar preus més assequibles,
tant de compra com de lloguer.
I moltes persones escollen
algun dels 30 municipis de la nostra comarca.
Per exemple, a Vilassadamar
el 40% dels veïns i veïnes
són nascuts en altres comarques de Catalunya.
Aquesta migració interna,
motivada pel preu de l'habitatge,
torna a repuntar
després dels anys de la crisi econòmica del 2008,
que va suposar una frenada general,
ja que els pisos, fins i tot,
s'abaratien.
Amb la radiografia a la mà,
veiem com el barcelonès
és amb diferència la comarca
que perd més habitants
per migracions internes l'any 23.
75.000 persones van marxar a altres comarques
i el saldo migratori
amb la resta del país va ser negatiu.
A l'altre costat de la balança
hi ha les comarques que més creixen,
bàsicament el Baix Penedès,
i comarques com el Maresme,
el Vallès Oriental i el Vallès Occidental,
que limiten amb Barcelona i el barcelonès.
Una altra dada curiosa
és observar, per exemple,
com els municipis
de la primera corona metropolitana,
com ara l'Hospitalet de Llobregat
o Santa Coloma de Gramenet,
són punt d'arribada
de persones nascudes a l'estranger
i que s'havien instal·lat abans a Barcelona.
En canvi, la població nascuda a Catalunya,
que busca sortir de la ciutat,
s'instal·la sobretot
en municipis de la segona corona,
com ara el nord del Baresme
o el Vallès Oriental.
Crònica
Després d'haver voltant sola
per gairebé una trentena
de països del món,
la maresmenca Èrica Castillo
va pensar que la seva experiència
seria d'utilitat
per a aquelles dones
que, pels motius que siguin,
volen viatjar soles
i no s'acaben d'atrevir.
A vegades per por,
a vegades per allò del que diran.
De motius, n'hi ha molts.
Per això,
l'Èrica ha iniciat
el projecte Libre i Mochilera
per donar un cop de mà
a aquestes dones
que volen realitzar
aquesta experiència en solitari.
Com repte,
com aventura
o per conèixer-s millor.
I esbrinar també
què és el que volen a la vida.
L'Èrica li agrada parlar
de viatges transformacionals.
Ara mateix,
farem la motxilla
amb la nostra convidada
i descobrirem
la importància
de posar-hi sempre un pareo.
Saludem l'Èrica Castillo,
la mare d'aquest Libre i Mochilera.
Volem que centri,
que expliqui
el projecte que l'ocupa.
Ajudar dones
que tenien ganes
de viatjar soles,
que no saben com fer-ho
o que potser sí que saben
però hi ha aquella por
de si em sento sola
i si em passa alguna cosa.
Una mica aquests bloquejos,
com transformar-los
per viatjar
i conèixer-se una mateixa
a través del viatge en solitari.
Tot plegat
ho gestiona
a través del seu compte d'Instagram.
I des d'allà
hi ha un link
on em poden contactar
i els explico tot,
com funciona,
pagaments i demés.
Però bàsicament
treballo amb sessions d'una hora
en què treballem
el que la clienta necessiti,
des de la vessant
més de planificació
o de gestió emocional
o les dues.
La d'Arenys de Mar
ens dona l'escur
d'anades del Libre i Mochilera
per saber-ne més.
A Instagram
estic com a Libre i Mochilera
en castellà
perquè m'arribi a més gent
i el meu personal
per si algú vol veure
més fotos i demés
em dic Erika Castillo
li ve.
Projectar pensat
per a les dones
que volen viatjar
soles pel món.
Quins són els dubtes,
les inquietuds
que acostumen a tenir?
Hi ha molta por
a si em passa alguna cosa
en tema de seguretat.
Hi ha alguns països
que ja els descarten,
com dir,
bueno,
doncs aquests països,
sobretot el tema
de països musulmans,
no hi vaig,
però després m'he adonat
que hi ha molt
el tema de sentir-se sola
i que em vegin sola.
El que diran?
Ai, pobreta,
que no té amics,
que està sola.
Hi ha molta soroll allà.
Sobretot
el sentir-se sola
i el potser
no saber
estar amb un mateix.
Que moltes vegades
i en el nostre dia a dia
estem de...
Bueno,
doncs tinc cinc minuts,
no?,
esperant el metge,
el dentista,
el que sigui,
i estic ja amb el mòbil
perquè no suporto
estar en silenci,
perquè de seguida
ens venen els pensaments
al cap i de més.
Llavors,
és bastant tema
emocions.
A l'Èrica
li agrada qualificar
de transformacionals,
diu,
aquesta mena d'experiències.
Al final
és una vessant
del turisme transformacional
que no és ja tant
el típic xec,
no?,
de veure les coses,
sinó de viure-les
a través d'una experiència
que et canviï.
Llavors sí que és veritat
que hi ha moments
a la vida,
una ruptura,
un divorci,
un moment inclús
de transició personal
a nivell laboral,
de dir,
bueno,
porto,
no sé,
acabat la universitat
i no sé què fer
amb la meva vida
o porto molts anys
fent alguna cosa
i realment veig que no,
que necessito fer un peron.
És una mica
aquest perfil.
Solen ser dones
entre 30 i 55,
també n'hi ha que són
més grans
i que tenen una mica
ganes d'això,
d'estar amb elles,
no?,
i dir, bueno,
deixo el marit
als nens
o la parella
que hagi deixat a fora
i redescobrir-se a elles
a través d'uns nous ulls.
I de cara als destins,
doncs,
hi ha de tot,
sí que s'adueix bastant
allò d'anar a l'Índia a ajudar.
L'Índia visalèrica
no és per a tothom.
Jo dic sempre el mateix,
no hi ha un destí ideal,
perquè, a veure,
tu no pots portar
una persona
que no ha sortit de casa,
per dir-te alguna cosa,
la pots posar a l'Índia.
Per què no?
Perquè és un xoc cultural
molt heavy,
també, al final,
les olors,
el contacte amb la gent,
de més llavors,
una mica del temps
i les...
el que necessiti
aquella persona.
A vegades no fa falta
anar-te molt lluny,
te'n pots anar
a ballar a l'Holid
per dir-te,
saps?
I estar tranquil
en una casa rural
i dir,
ostres,
mira,
he trobat les respostes
que jo estava buscant,
no?
No fa falta,
tant sí que està molt de moda
el que tinc,
no?
Dels retirs
i tot això,
però a mi m'agradaria
també una mica
treure aquest soroll,
no?
Que sembla que si no
te'n vas a un lloc exòtic
no has anat de viatge
o no has fet
aquest treball personal
perquè no té res a veure
una persona
que està començant,
jo no li diria
vés-te'n a la Índia,
li diria,
mira,
festa,
no sé,
una Europa,
no?
Una cosa més a prop d'aquí
i sobretot també
quins són els límits
de la zona de confort
d'aquesta persona.
Un dels moments
de màxima satisfacció
per a ella,
mare,
d'aquest projecte
de l'Ibrimotxilera
és rebre el feedback
feliç,
feedback positiu
de les dones
que ja han tornat.
Feliç
que jo mateixa
doncs
una petita barrera
que pot ser com
la gent que li preocupa
de no saber
com sortir de l'aeroport
o anar a l'hotel.
He hagut de parlar amb algú
i em sento com
ho he superat,
o estar una estona
a fer-me un cafè jo sola
és com una superació personal
el feedback que tinc,
que estan contentes
de, ostres,
m'he atrevit a fer una cosa
que no m'atrevia jo
i necessitava aquest empujantito
aquest cop de mà.
Amb el títol
del seu projecte
a l'Èrica Castillo
li agrada jugar
amb el concepte
de la motxilla emocional
que tothom
qui més qui menys
tenim
i el de la motxilla física
volem saber
què és el que no pot faltar
a la seva.
La resposta potser et sorprendrà.
Sempre porto un pareo
això no pot faltar
perquè em serveix
de manta a l'avió
de mocador
per els musulmans
inclús per canviar-me de roba
vull dir
fantàstic.
El pareo
és una cosa molt important
una capelina
o sigui
no puc sortir de viatge
sigui hivern
ni estiu
sense un pareo.
Doncs ja saps
que no pot faltar
en la teva motxilla
si estàs pensant
en emprendre
un d'aquests
viatges transformacionals
com diu ella.
Sens dubte
l'experiència
és un grau
malgrat la seva joventut.
Ja ha voltat sola
per gairebé
una trentena
de països del món
Europa, Europa de l'Est,
Turquia i l'Iraq.
L'Iraq
allà va aprendre molt.
Quan tu vas sola
has de tenir
una xarxa de seguretat.
S'ha de saber on vas
s'ha de saber
amb qui vas
on et poses
has de tenir
un coneixement
sociopolític
del que hi ha
en aquell país
del que et pots trobar
culturalment
t'has de preparar
i encara que jo
vaig anar sola
jo em vaig agafar
un guient allà
perquè jo sé
que a nivell idioma
s'has de saber
que allà
no ningú parla anglès
i que a nivell cultural
seria complicat.
Encara que jo
em vaig preparar
reconec que van haver-hi
comportaments
que em van costar
3 dies entendre.
Per exemple
en un hotel
de 4 estelles
jo m'adreçava
a la recepció
com qualsevol persona
i veia que no
em contestaven
li contestaven
al meu guia
a mi no
em girava la cara
i clar jo
em pensava
però com pot ser
si estic en un hotel
se suposa
que estan acostumats
a que qualsevol persona
els vingui a parlar
i em va costar
bastant entendre
el per què
al final vaig preguntar
i em van contestar
que era com
un senyal de respecte
que jo veia una ofensa
però per ells
una forma de respectar-me
normalment una dona
a la meva edat
està casada allà
i és com
no vull que tu
tinguis un problema
amb el teu marit
llavors
vaig començar
a dir
bueno Erika
això és el que hi ha
adapta't
i això em va costar
però després
vaig veure
que
òbviament
jo
tenia els meus prejudicis
també
i tot el tema
que et diuen
és un país de guerra
no sé què
la vida és absolutament normal
la gent és amable
no passa res
veus la vida comú
i va ser una manera
de
també vaig estar
desconnectada
d'internet i tot
i vaig reaprendre a viure
de com es pot viure
sense internet
i sense
no
una mica
recuperar els valors
de compartir amb la gent
a l'estar en el teu present
i a viure en menys coses
ara bé
malgrat complir escrupolosament
la primera norma
del seu llibre
i motxillera
que és estar
el més documentada possible
confessa que ha viscut
alguna que altra
situació complicada
mercat
de màgia negra
a Mèxic
i la del Maresme
al Bellmig
vaig posar
en un mercat
complicat
a Mèxic
vaig fer un tour
amb un grup de gent
i el guia ens va dir
bueno
aquell mercat
d'allà baix
doncs és un mercat
bastant complicat
que fan tràfic
d'òrgans
i bueno
us recomano
que no hi aneu
i jo vaig pensar
hòstia
quin morbo no
això
jo
i vaig acabar
era tan gran
aquell mercat
i jo ja vaig començar
a notar
que estava en una àrea
una mica calenta
vaig dir
hòstia
això no pinta gaire bé
però anava amb una persona local
i vaig dir
bueno és igual
tira endavant
i efectivament
la meva intuïció
em va dir
nostres
en un moment
ideal
has de sortir
i bueno
vaig veure coses
que em van impactar bastant
però vaig sortir bé
i ja està
però després el susto
va ser com
bueno
em podia haver passat
alguna cosa
però ja està
no ha passat res
i mercat de màgia negra
hi havia gent
posant animals
en caixes
moltes olors
fortes
gent
amb converses
una mica estranyes
molts ninots
de fer màgia negra
i bueno
era una situació
que jo estava
tan meravellada
pel que estava veient
perquè clar
a mi m'agraden
les situacions
locals
crues
jo estava
mirant tot
i no era conscient
del que estava passant
però la persona
que estava amb mi
em deia
hem de sortir d'aquí ja
recalca que si ets una dona sola
que volta pel món
necessites tenir tots els sentits
en alerta
fer servir la intuïció
i analitzar sempre
en tot moment
què és el que està passant
al teu voltant
vaig molt atenta
com controla la gent
com parla
quins comportaments tenen
has d'observar
llavors allò que diuen
no
de donde fueres
haz lo que vieres
pues igual
fixa't on hi ha les sortides
on què està fent la gent
on hi ha famílies i nens
tu cap aquí
tu cap allà
llavors calma
perquè si et veuen nerviosa
has de saber on estàs
i si te'n dones compte
que estàs en el lloc equivocat
buscar eines
preguntar-li a algú
sortir d'allà
posar-te en un lloc
en un bar
o un restaurant
preguntar
que et truquin en un taxi
si fa falta
sortir
has d'estar molt atenta
Libre i motxillera
compleix un any de vida
tot va sorgir
una tarda de diumenge
quan la nostra convidada
era al Perú
i amb el pareó lligat
s'hi va llançat
a cap
ens confessa
que li agradaria visitar
la república exsovieta
de Geòrgia
però segurament
la trobarem
allà
on la dugui el vent
gràcia
diumenge
El juliol, tradicionalment i històrica, és el mes més sec de l'any, no costuma a ploure,
i la calor és molt intensa, especialment a Vilassat de Mar.
Per això ens ha cridat l'atenció el comportament meteorològic que estem tenint des de fa una bona colla de dies.
S'ho menteixen patacs d'aigua intensos i de curta durada, que sovint van acompanyats de pedra o calamar-se.
De fet, a Vilassat de Mar ja hem acumulat en aquest juliol gairebé 70 litres per metre quadrat,
dades més pròpies de la tardor o de la primavera.
Per tant, volem saber amb el nostre home del temps, a Manjo Quim Serra, què és el que està passant
i també el que ha de passar amb els mapes a llarg termini.
Ell és el meteoròleg del Consell Comarcal del Marès.
Manjo Quim Serra avisa que, malgrat els darrers juliols, sec i aixut,
aquest comportament meteorològic que estem tenint ara mateix no és tan rar,
diu, patats d'aigua de curta durada intensos i de cara a les tardes.
No estem tan lluny, doncs.
D'un agost típic, apunta.
No és atípica.
Sí que és cert que el mes de juliol és el mes més sec de l'any,
però també és veritat que aquest episodi de tempestes i d'aiguats
ha arribat molt ja cap a la recta final.
No ens ha afectat a principis de juliol o a finals de juny,
ni a mitjans de juliol.
O sigui, ha arribat al final de la recta final del juliol,
al principis d'agost, tampoc hi hauria d'haver tanta diferència.
També és veritat que venint d'uns anys en què el mes de juliol
ha estat molt aixut, però no és rar veure episodis,
quan arriba aire fred, en alçada, en un mes estadísticament molt càlid,
de fet el més càlid de l'any,
doncs que generi tota una certa inestabilitat
i un temps que no és el normal,
però tampoc és res estrany.
No seria la primera vegada que trobaríem un mes de juliol més o menys mogut.
I el còctel que ens ha servit al cel és el d'aire molt fred, en alçada,
desplaçament del famós anticicló de les Açores
i una temperatura de l'aigua del mar especialment calenta.
avisa que les properes matinades a Vilassar de Mar
podran ser passades per aigua.
Això generava una dorsal anticiclònica molt marcada,
que el que va fer és que tinguéssim aquestes grupades d'aire tan calent
que ens va portar, doncs, un mes de juny-juliol.
De fet, ja va començar la recta final del mes de maig,
ja van començar a tenir les primeres calorades
i es van estendre durant tot el mes de juny
i fins i tot el primer mes de juliol encara feia molta, molta calor.
L'anticicló de les Açores s'ha retirat justament cap a aquest arxipèl·leg,
cap a l'arxipèl·leg de les Açores
i fins i tot s'ha despassat una miqueta més cap al nord,
cap al que seria l'oest de les illes britàniques
i això aquí permet que tinguem entrada de nord a tots els nivells.
El que implica d'entrada és que t'arriba a s'escombra,
literalment, aquest aire més càlid que tenia,
arriba a aire més fred en alçada
i això, evidentment, en aquesta època de l'any,
en qualsevol època de l'any, però sobretot ara,
genera inestabilitat, perquè van passant sols en alçada d'aire fred
que el que generen és inestabilitat.
Però, a més a més, encara hi ha un altre fenomen
i és el fet que tenim situació de nord,
tramuntana a la costa Brava,
que aquí, a la zona de la costa central,
a la zona de la costa del Maresme,
Barcelonès, Garraf,
incideixen vent més aviat de llevant.
Aquesta tramuntana tan forta,
a l'entrada a la Mediterrània,
es frena i canvia de component
i aquí ens arriba en forma de vent humit.
Això és el que hem tingut aquests últims dies,
bàsicament un temps insegur,
a conseqüència d'aquesta entrada d'aire fred,
amb tempestes que es formaven cap al perlitoral
i arribaven aquí a la nostra zona,
típiques, típiques, típiques de l'estiu,
i a partir d'ara el que tenim
és una situació d'inestabilitat encara,
amb vents humits allà avant,
i, per tant, tot el que és façana marítima del Maresme,
sobretot del Maresme centre i sud,
al llarg d'aquestes properes matinades
segurament podrem veure alguna aiguada,
un patac d'aigua de molt curta durada,
però amb molta intensitat
i, per tant, amb precipitacions importants.
Ens interessem per si l'aigua que està caient aquests dies
es perd, sobretot per la intensitat
i la brevetat de les pluges,
o si, en canvi, cau bé i és aprofitable,
sobretot pensant en situacions de sequera.
Les tempestes que hem tingut aquests últims dies,
aquesta setmana passada,
van ser fantàstiques,
perquè es formaven al prelitoral,
prepirineu,
regaven tota aquesta zona de l'interior de Girona
al nord de Barcelona
i, posteriorment, arribaven aquí.
I, justament, on més ha plogut
és cap a la serrada litoral,
cap al Mont Negre, Ursa-Vinyà,
és on hem trobat precipitacions
de més de 40 litres per metre quadrat.
Si tenim en compte que feia gairebé dos mesos
que no plovia,
doncs la veritat és que aquesta, en general,
sí que ha estat molt ben aprofitada.
El que vindrà a partir d'ara
si queda concentrat només a la costa,
com sembla que passarà,
clar,
bueno,
neteja carrers,
neteja clavegueres,
però no és una aigua que es pugui aprofitar
pels quals conegsos, evident.
Comentem amb el nostre meteoròleg de Capçalera
l'elevada temperatura
de l'aigua del mar.
Precisament la setmana passada,
dijous i divendres,
el mar estava més calent,
termòmetre en mà,
que no pas el que marcava
el mercuri ambiental.
Aquest any teníem una temperatura
a 5 graus per sobre de la mitjana.
Això és moltíssim.
I això, evidentment,
quan arriba aire fred,
també genera aquestes tempestes tan violentes,
que es desencadenen
quan hi ha aquests contrasts de temperatura
tan importants.
També estem veient,
uns anys cap aquí,
que cada cop són més freqüents
quan hi ha tempesta,
que hi hagi calamarxa.
Això, antigament,
passava molt poc.
Aquí, al Maresme,
veure precipitacions
de calamarxa,
bueno, sí que passava
molt de tant en tant.
Havia d'entrar amb molt aire fred,
però ara les tempestes
acostumen a ser pedra
o calamarxa.
Amb el canvi climàtic,
com que l'atmosfera
està tota ella més dilatada,
la tropopausa,
que és el nivell
on arriben les parts
més altes de les tempestes,
també està més amunt
del que tocaria,
una alçada superior.
I això permet
un major creixement
de les tempestes
i, en definitiva,
que es puguin produir
aquests fenòmens
amb pedra
i amb calamarxa.
Estem observant
que cada cop més
les precipitacions
van acompanyat
amb aigua sòlida,
en aquest cas.
Clar,
tot plegat
ens porta a interessar-nos
per les alertes
que s'emeten
des dels serveis d'emergència.
Volem saber
si són,
al seu entendre,
justificades o no,
o són efecte
de la gota freda
valenciana,
però ser res allò
al final
del conte del llop.
Suposo que per por
del que va passar a València
ens estem anant
a l'altre extrem,
és a dir,
alertar
situacions
que, a priori,
no haurien de ser
tan alertables.
O sigui,
i no parlo del marèsme,
perquè el marèsme
té unes condicions
molt concretes
i tothom sap
la problemàtica
que hi ha amb la riera,
es pot molt
que siguin cobertes,
però al final
ningú vol tenir responsabilitat.
Llavors,
com que ningú vol tenir
responsabilitat,
davant d'aquesta,
de qualsevol situació,
enviem una alerta
i ens curem
les espatlles,
si passa alguna cosa
hi ha una alerta.
Clar,
això és totalment
contraproduent,
tothom coneix
el conte del llop,
no?
Aquí el marèsme
ja s'ha activat
dues vegades,
un,
pocs dies després
de l'Habana
de València
i l'altre
fa el dia 12,
si no recordo malament,
aquest mes de juliol
i aquí el marèsme
no ha fet res.
Oh,
és que el garraf,
sí,
no sé què.
Bueno,
vale,
sí,
però és que el garraf
no és el marèsme.
Llavors,
estem caient
en una dinàmica
de,
per curar-me
les espaldes,
jo envio això
i jo ja ho he enviat
i em quedo tranquil,
no?
I que això,
al final,
passa el que passa.
Després li demanem
a la ciutadania
que sigui responsable,
que no sé què,
però sí que,
al final arriba un punt
que si m'avises un dia
i no passa res,
si m'avises un altre
i no passa res,
si m'avises un altre
i no passa res,
a la quarta vegada
quan m'avisis diré
no passarà res.
És lògic de pensar així.
Nosaltres fa 31 anys
que funcionem
i sempre intentem,
quan passem una alerta
és perquè
la probabilitat
que hi hagi
algun fenomen violent
al marèsme
és molt alta.
És per això
que en Joaquim Serra,
el meteoròleg
del Consell Comarcal
de la nostra comarca,
és molt d'aplicar
al sentit comú.
Sempre s'ha de ser
molt conscient
del que estem fent
i evidentment
si veiem baixar una riera
doncs no ens hi posarem
amb el cotxe
o si fa molta calor
no sortirem a córrer
al migdia, no?
Esperarem
el vespre,
la matinada,
que és quan la temperatura
baixa més.
Per tant,
s'ha de ser una mica
conseqüent,
s'ha de tenir sentit comú
en la vida
i sobretot també
amb les situacions meteorològiques.
Ara és el moment
per saber
què diuen els mapes
de cara a les properes setmanes.
Asegura
que la calor persistirà
però que tampoc ens deixaran,
ens abandonaran
les precipitacions.
Les temperatures
de moment
continuaran en la línia alta,
sempre una mica
per sobre
del que tocaria.
Quan vèiem
la mitjana,
que és la temperatura important,
i el que donen
aquests models
de llar-plàs
és justament això,
és que les temperatures
mitjanes
quedaran per sobre,
però també
és veritat
que la precipitació
també serà més elevada.
Per tant,
des d'aquest punt de vista
ens fa ser molt optimistes
i ens fa pensar
que aquesta dinàmica
que va començar
a la primavera
amb aquesta recuperació,
afortunadament,
dels embassaments,
de pluges importants,
que podria continuar
dur en bona part
d'aquesta tardor.
I això
sempre és una molt bona notícia,
perquè portàvem
quatre anys
amb tardors
realment
molt,
molt aixutes.
Resum,
com diu en Joaquim Serra,
sembla que estem
més a prop
dels agost d'abans
que no pas
d'un juliol
dels de sempre.
Vilassar Ràdio.
La ràdio
al teu servei.
Capítol de serveis
per explicar-te
ràpidament
que la farmàcia
de Guàrdia
per avui
és l'altirriba
per Tegaz,
és a dir,
la que és al costat
del cap,
per entendre'ns
al número 93
del carrer de Santa Maria
i telèfon
93
759
59
58.
Crònica
El Temps
De cara demà a dimecres
els mapes
ens indiquen
un temps estable
i assolellat
a tot el mares mar
i no s'esperen
precipitacions.
El mar el tindrem
en estat de marejol.
Les temperatures
d'aquest dimecres
es mantindran
sense massa canvis
mínimes
que ballaran
entre els 16
i els 22 graus
i màximes
que un dia més
no creiem
que superin
els 30 graus
un parell
de minutets
i repassem
els principals
arguments informatius
que ens deixa
aquest dimarts.
A la darrera mitja hora
t'hem explicat
que gairebé
la meitat
dels vilassarengs
i vilassarenques
un 40%
han nascut
en una comarca
catalana
diferent
a la del maresme
són doncs
4 de cada 10
un maresme
que ha crescut
de manera explosiva
en els darrers 50 anys.
En mig segle
la nostra comarca
ha passat
dels 231.000 habitants
que hi havia censats
l'any 1975
als 467.000
que hi ha ara
és a dir
xifres que s'han
més que doblat
significant
un creixement
del 104,4%.
Una altra dada
que ens ha cridat
l'atenció
és que el maresme
engoleix moltes persones
que marxen
de la gran Barcelona
pot ser efecte
de la pandèmia
de la Covid
les dades del 23
les darreres
de les quals
es disposen
indiquen
un saldo migratori
positiu
de 2.354 persones
que van decidir
residir al maresme
i marxar
de la gran capital
aquest estat
de nostra coberta
d'avui.
I amb el temps
al damunt
ens acomiadem
amb Jaume Cabot
fent que tot això
soni
com m'ha de sonar
Joan Escofet
editant i signant
aquest informatiu
un crònica
que pots recuperar
del nostre web
milassarradio.cat
moltes gràcies
per la confiança
que fas amb nosaltres
i ho fas cada dia més
res més
per part nostra
desitjar-te
molt bona tarda
ens tornem a escoltar
demà dimecres
a aquesta hora mateix.