Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.
Molt bona tarda. Ningú li podrà treure el Goya. Christian Beteta, que es converteix en el primer exalumne del Tecnocampus de Mataró en adjudicar-se aquest prestigiós guardó de l'Acadèmia, acaba de recollir l'estatueta al millor curtmetratge de ficció, Parangulo Muerto. Ara agafa la trucada de Vilassar Ràdio. Ben a punt de començar a rodar el seu primer llarg, Mizzona, doncs, que passarà de ser d'un curt a una pel·lícula. Rodem des del 98.1.
De l'AFM som dimecres 4 de març. Som-hi!
Avui a la Biblioteca, elles de dos quarts de set de la tarda, primera de les tres sessions del monogràfic Estats Units d'Amèrica, el país de les contradiccions. Sobre torn Juanjo Romero, professor d'història social contemporània de la Universitat de Barcelona. Les properes sessions del cicle es faran els dimecres de març.
El vilassarenc Xavi Espar ja ha tornat a la dinàmica del primer equip del Futbol Club Barcelona. Avui, de fet, ja s'ha entrenat a les ordres de Hansi Flick, com venia fent de manera regular abans de la lesió que va patir a finals d'any passat. El míster Blaugrana confia en Espar i les lesions ahir en eliminatòria de Copa davant de l'Atlètico de Madrid.
Dels laterals, Alejandro Valde i Jules Cundé, tots dos amb el bíceps femoral tocat, fan que el de Vilassar de Marja compti per als propers compromisos. Eliminatòria de Champions inclosa.
Doncs arrenquem, ningú li podrà treure el Goya Christian Beteta, que es converteix en el primer exalumne del Tecnocampus de Matalona a adjudicar-se aquest prestigiós guardó de l'acadèmia. Acaba de recollir l'estatueta al millor curometratge de ficció per a Angolo Muerto.
Ara agafa la trucada de Vilassar Ràdio, ben a punt de començar a rodar el seu primer llarg. Serà Mizona, un curseu que passarà a ser una pel·lícula. Als seus 34 anys, Betet es converteix en un dels realitzadors més joves en assolir un Goya, el Premi de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.
Amb el bus del pintor a l'estanteria, un goi amut escolta la nostra conversa, el de Vilanova i la Geltrú recorda la gala del passat cap de setmana celebrada a Barcelona. Confessa que va gaudir d'allò més, que tots els nominats són una pinya i que ell de nervis previs pocs.
La gala va anar molt bé. Hi ha una cosa molt bonica que passa quan et nominen a la Goya, i és que el viatge de tots els nominats més o menys és compartit, perquè hi ha com diferents esdeveniments, especialment ja on, que és la festa de nominats, on, bueno, vas coneixent com, a part del recorregut dels festivals que et vas trobant amb la gent, l'acadèmia com que fa aquestes activitats com per fer una miqueta de pinya, no?
Ara va ser molt emocionant per això, perquè la gent que sortia a l'escenari o la gent que no guanyava era com gent que ja coneixia, que havien tingut comprobació, i va haver-hi un moment molt maco. Nosaltres anàvem sense moltes expectatives, o sigui, nosaltres sabíem que hi havia possibilitats perquè veníem de guanyar el Forquer i perquè sabíem que el curt havia agradat molt. Però teníem també altres curs molt potents, que a part d'estar molt bé els curs, perquè la veritat és que són molt bons,
darrere tenien com productores molt grans, amb molt poder i amb moltes influències. I els gois al final també es té pes. Nosaltres estaven com una mica a l'expectativa de veure què passava i els nervis se'ls vaig passar especialment quan va començar el bloc de curtmetratxes, que ja sí que em vaig ficar.
Em vaig començar a ficar molt nerviós. Tota la part d'abans estava bastant tranquil, inclús la setmana. Vull dir, jo durant la setmana pensava que estaria més nerviós, però com ara estic també preparant la meva primera pel·li i tinc moltíssima feina, doncs això m'ha fet no pensar molt, amb la gala i amb el que passaria, i res. Quan va sortir millor curs de ficció jo vaig mirar el Terra, en pla en Tierra de Regamer, i bueno, i va sortir a Angulo Muerto, i va ser una bogeria absoluta, i res, estic molt feliç.
Reaccions. De moment tot és molt recent. Explica Beteta que algunes productores ja s'han posat en contacte amb ell, allò del Et volem conèixer. També ha recollit moltes felicitacions del seu entorn. Jo suposo que sí, ara no t'ho puc dir, sí que és veritat que aquests dies...
M'han felicitat moltíssim. L'altre dia vaig anar al col·le a recollir el nen i la gent va al col·le. Jo em vaig quedar una mica sobtat de quantíssima gent veu els Goya, perquè em deien això. Si et vaig veure, jo no sabia si eres tu. En aquest sentit guai, en el sentit del dia a dia i la gent, no sé, m'han semblat molt curiós. I després, a nivell professional, jo espero que també m'ajudi, jo crec que sí.
perquè ja m'han sortit diverses reunions de productores que et volen conèixer. Aleshores, clar, això el que et dona en realitat és moltíssima visibilitat, no? Fa poc podríem dir que va deixar les aules al Tecnocampus d'en Bataró, on va estudiar el grau en mitjans audiovisuals. Per tant, al marge de ser el primer exalumne del centre en arribar a aquest èxit professional, també és un dels realitzadors més joves amb un goia a la butxaca. La seva afició pel cinema, explica, arriba gràcies al videoclub que regentava la seva mare a Sitges.
Barra lliure, doncs, de pel·lícules de Frank. La meva afició neix bàsicament amb el videoclub de la meva mare. La meva mare treballava en un videoclub, a Sitges, que jo vaig durar quasi tota la vida a Sitges. I res, en aquest videoclub, em recordo que la meva mare sempre portava pel·lícules, mirava les pel·lícules dels 90, 2000... I clar, com tenia en Barra Líbre, que podia agafar les que volguéssim, doncs cada dia hi havia pel·lícules a casa meva...
els meus pares eren molt cinèfils. A mi m'encantava el cinema, veia pel·lícules cada dia, però jo vaig estudiar, vaig començar el batxillerat, el vaig deixar perquè no m'agradava, m'estava molt centrat, vaig començar a treballar d'altres coses, però el cinema sempre el tenia ja com que això no marxava.
Doncs mentre treballava es va treure el batxillerat i va començar a interessar-se per on podia estudiar cinema. Cada dia, de Vilanova i les Altru fins al Tecnocampus de Mataró, guardant molt bon record del centre Maresmenc. Vaig veure universitats audiovisuals i vaig veure que el Tecnocampus era nou, tenia com bones referències, bones instal·lacions i em vaig animar.
El que sí que és veritat és que, clar, jo ja en aquell moment ja vivia a Vilanova i havia d'anar cada via de Vilanova a Bataro perquè no tenia diners per pagar-me un pis allà. O sigui, al final jo també, aleshores, bueno, pues imagina cada via de Vilanova a Bataro. Però bueno, jo el record que tinc del Triunocampus és molt bo. Jo vaig aprendre molt amb professors que em van ensenyar molt.
Me'n recordo que vaig descobrir totes aquestes corrents cinematogràfiques antigues, de la Nouvelle Vague, del realisme, no sé. Totes aquestes corrents les vaig descobrir allà, vaig veure molt, molt, molt cinema i vaig aprendre moltíssim. I va ser una experiència molt bonica. O sigui, és veritat que jo com era una miqueta més gran, estava una mica més centrat, no? I anava ja...
Aprendre, aprendre. Però aquesta vida tan universitària, no cal dir de festa i tal. Així que ara la vaig perdre una miqueta. No ho sé, vaig ser molt feliç allà al Temno Campus i al final vaig fer un projecte molt gran, de llarmetratge, que va ser com el primer de l'escola. No ho sé, va ser... Jo ho recordo amb molt bon...
No sé, li tinc molt de carinyo a aquella escola. De fet, avui, quan el centre de costat de casa nostra li demana alguna xerrada i acudeix encantat de la vida en Christian Beteta, ningú li ha regalat res picant pedra des de baix. És, ara ho escoltaràs, d'orígens humils.
Jo estic molt orgullós perquè jo vinc d'orillans molt humils, vull dir, jo sempre he treballat, sempre, evidentment, el meu pare em va ajudar a pagar la carrera i també quan vaig fer el màster d'estat també em va ajudar, però no, no, a mi ningú m'ha regalat res, jo, lloguer, vull dir, estic molt orgullós pel que he aconseguit, també per un vinc, o sigui, d'un vinc, no?, perquè el món del cinema és un món...
Molt burgués en general, perquè fer cinema és un luxe. Avui en dia per fer una pel·lícula estàs 4 anys i mentre fas la pel·lícula què fas en la teva vida. És molt difícil guanyar-te la vida només fent cinema. I jo a dia d'avui ja ho he aconseguit perquè estic, ara mateix estic treballant de director de cinema perquè estic en la pel·li.
i estic super, super feliç perquè m'ho he guanyat i ningú m'ha regalat res. I això també m'omple l'orgull, igual que m'omple l'orgull que el curtmetratge que ha guanyat dels 5, que estaven nominats, és el curt, l'únic curt que és 100% independent,
i que tenia menys pressupost amb moltíssima diferència. Això crec que són coses molt boniques perquè era com el curt del proletariado, que molt feliç. I clar, el gran èxit arriba quan l'acadèmia li atorga el Goya millor curt de ficció. Un treball realitzat amb pocs recursos i pocs diners. Ara ho escoltàvem. Fragment del curt guanyador del seu Àngulo Muerto.
Quiero saberlo, quieras o no. A ver si así reaccionas, aunque sea tarde. Quiero seguir con mi vida. Deja de pensar en él. ¿Cuántas veces tienes que verlo? Para que empiece a bullister la sangre. Lo que te diga cambia en algunas cosas. Necesito que estemos de acuerdo en algo por una puta vez. Así que dime, ¿qué harías con tu vida a ese enfrente?
En Cristian Beteta, el guardonat director, ens explica l'argument d'aquest curt que parla molt respecte, diu, de l'assetjament escolar i del suïcidi. La mirada del realitzador se centra en la dimensió dels personatges i, sobretot, en la seva gestió del dolor. Jo volia fer amb molt de respecte perquè crec que el bullying és una realitat terrible que conviu amb moltes llars al nostre país. Aleshores no volia com, no sé, com frivolitzar o parlar d'aquesta temàtica d'una manera, no sé,
enfocar-lo malament. Aleshores vaig intentar com que el bullying i el suïcidi estigués una mica de fons i em vaig centrar més en la dimensió dels personatges, en treballar la gestió del dolor, la gestió de la pèrdua, com ho gestiona cadascun i bé, és el que ahir parlava també que
Vam tenir una entrevista amb la sèrie i m'ho comentaven els companys que deien que el curt està molt bé perquè parla moltes coses i ho fan 15 minuts. I això sí que crec que és interessant perquè hem estat a molts col·loquis parlant del curt amb el públic i passava això, que els col·loquis eren superentretinguts perquè parlaven de moltíssimes coses. I això crec que també està bé. Perfeccionista de mena, el de Vilanovi les altres obres ha canviat ja mil coses del seu àngulo muerto.
Jo soc superloximista, vull dir, jo quan veig el curt hi ha moments que s'hagués fet diferent. Tenia una idea superpotent d'un moment que hagués estat increïble, però és que no vaig tenir temps. Al final també el tema de no tenir diners és això, que no tens temps per poder fer el que més t'agradaria. Aleshores, sent conscients del temps que vam tenir i els recursos que vam tenir, jo crec que hem fet un petit miracle, de veritat.
Ara el trobem enfeinat, centrat en transformar un cur seu, Mizzona, en un llarg metratge, una història que l'entusiasma sobre un western de terror a l'Espanya buidada. És un western de terror. És una història que vaig escriure fa un parell d'anys en un curt metratge que es deia Mizzona.
el vaig gravar als monedros i també va tenir un recorregut molt bo. Va estar a les xoclis de la sua oia i la història bàsicament és una noia que s'anava de festa i després el cotxe com que li fallava es quedava tirada al mig del desert i de sobte apareixia un senyor que la volia ajudar. El que passa és que aquest senyor tenia com un aspecte una mica sospitós i es generava una seqüència d'esconfiança entre aquesta noia i aquest home.
perquè la noia com que no volia que ell li ajudés. Aleshores hi ha com un short final que l'home la volia ajudar perquè hi havia com un motiu, no? Ja tampoc volia escriure la història que està filmant, per si algú la vol veure. Em vaig pensar que m'agradaria molt expandir-ho i parlar d'aquest món que havia creat amb el curt, no? Que era un western a l'Espanya vaciada, amb tintes de terror, no sé, em semblava com una proposta molt fresca.
Aleshores, res, aquest Sant Sebastià em vaig quedar amb Sílvia, que és la productora d'IC Group, una productora de Canàries que està apostant pel talent jove, i res, els va encantar el projecte, els va encantar el guió, i vam començar a preproduir-lo a principis de gener, i ara ho veiem a l'abril, allà a Fuerteventura, allà a Gran Canària, i la veritat és que estic molt content, perquè m'agrada molt el guió, el que passa.
és que, bueno, m'està atropellant tot, perquè amb el Zogoya i més coses, i m'està costant treure temps per preparar-la com jo vull, i ara que ja s'han acabat de Zogoya, doncs em fico full en la pel·li i a veure què passa. Doncs escoltem el teaser d'aquesta pel·lícula que començarà a rodar, com explicava en Christian, ben aviat a Fuerteventura.
¿Estás sola? Oye, muchas gracias por parar, de verdad, pero me apaño. No, espera un momento, que te voy a echar una mano, tranquila. A ver, ábreme ahí capó, que le echo un vistazo. No, no, no, de verdad, de verdad, muchas gracias, pero no es necesario. ¿No tienes ni idea de lo que ha pasado en esta zona? No, no, no sé de qué me hablas. ¿Tú has perdido el coche de vista en algún momento? No. Chicas como tú, guapas. Jóvenes que parecen perdidas. Me quiero bajar. Me quiero bajar, me quiero bajar, me quiero bajar, me quiero bajar. Ábreme la puerta, ábreme la puerta, ábreme la puerta.
El Tecnocambús de Mataró, el nostre protagonista, va desenvolupar el seu treball final de grau amb CM6, un projecte que va evolucionar cap a un llarg en el qual van col·laborar companys d'estudis i professorat del Centre Universitari Mataroní. Des d'aleshores, Betet ha assignat diferents curtmetratges que han acumulat premis i seleccions en diferents festivals i que actualment es poden veure en diferents plataformes. Entre els seus treballs més destacats, doncs això, hi ha Ayúdame, Mizona i, esclar, la premiada Angulo Muerto.
Tot el que passa al poble, a Vilassa Ràdio. Avui a la Biblioteca, des de dos quarts de set de la tarda, a primera de les tres sessions del monogràfic Estats Units d'Amèrica, el país de les contradiccions sobre torn, Juanjo Romero, professor d'Història Social Contemporània de la Universitat de Barcelona. Les properes sessions del cicle es faran els dimecres de març.
Bona nit!
Avui arriba el torn del que han batejat com a la República dels Senyors, naixement i construcció dels Estats Units. A la mà de Juanjo Romero es retratarà la construcció dels Estats Units. Per una banda, s'exposaran les raons que van portar a la separació de les colònies de la seva metròpoli, unes colònies que van començar el procés d'emancipació de Londres amb allò del Tea Party al port de Boston.
Aquesta gent que va organitzar el Tea Party, amb les bosses de la companyia aquesta de les Índies Orientals, van ser el que van signar després l'acta d'independència. El 70% eren els funcionaris de la corona britànica, aquests signants. Són aquestes contradiccions. Jo intentaré explicar una mica que els britànics no van prendre seriosament el que estaven fent als Estats Units, el tipus de societat que estaven...
I una mica, i mai fa servir el terme de conqueridor, i són conqueridors, no són colons, sempre diuen els colons. Va ser quan es va fallar la corona britànica en la defensa dels seus interesses que van decidir que era millor separar-se de la metròpoli.
La veritat és que Londres no tenia massa interès per les colònies americanes, no eren ni de bon tros tan productives econòmicament parlant com les que tenia, per exemple, el Carib. I és que els Estats Units, com recorda Romero, sempre s'ha caracteritzat pel domini de les oligarquies. Primer, les de les esclavistes, després, a la SER, i avui en dia, els de les noves tecnologies. Un país que començava de zero un veritable experiment en el qual els nadius, els indis, van intentar aprendre el joc amb fluixos resultats.
Un cas molt interessant que és que els natius americans, una de les seves cultures, quan va comprendre com funcionava el sistema polític dels blancs, va crear un estat i va fer una constitució. Els demà és que no els van reconèixer, els estats dels colons. Els natius ràpidament van aprendre. Aquests europeus funcionen d'aquesta manera, fem un estat, fem una constitució, posem una capital i no, no va sortir...
perquè no els van reconèixer. És un país que estava construint-se i era molt fàcil fer experiments de tot tipus, el model democràtic, el model territorial, el tema de la divisió de poders, per exemple, que era molt difícil en aquell moment, molt complicada.
Amb Romero reflexionem també al voltant dels darrers presidents de la Unió. El professor creu que l'imperi americà està passant per moments de decadència pel que fa a la seva hegemonia mundial. El que estem veient en els darrers presidents dels Estats Units són una mica un símptoma de la decadència d'un imperi. És un imperi que ja ha començat la seva devallada a poc a poc, no?
I és una mica l'intent de retenir el que tenen. Això que estan obsessionats ara amb l'hemisferi occidental que deien els, les Amèriques, de controlar les Amèriques és perquè ja s'han adonat que el control del món ja és pràcticament impossible. I ara estan perdent aquesta hegemonia i és una mica la desesperació de com intentar mantenir-la.
Un imperi que es va fonamentar segons en Romero després de la Segona Guerra Mundial i gràcies al poder de la seva moneda, del bitllet verd, del dòlar. El dòlar està en regressió i el poder dels Estats Units depèn dels dòlars i de la seva força armada. Són les dues úniques forces que té per mantenir la seva hegemonia.
I el dòlar està molt tocat. Molts països estan derivant les reserves cap a altres monedes o cap a l'or i el volum d'intercanvis global en dòlars s'ha reduït per el 60 o 67%. I abans era el 60 en el 90%. En tots els intercanvis es feien dòlars. I això és un problema perquè el dòlar és el que manté l'economia americana.
El segon capítol del monogràfic tractarà del disseny de la nova república i del model polític originari construït després de la independència. La tercera part exposarà els inicis de l'expansió imperial així com el seu sistema econòmic i social fins a la guerra de cessació. La darrera part analitzarà el conflicte mateix no tant des de la perspectiva bèl·lica com política. Crònica Esports
El vilacerenc Xavi Espar ja ha tornat a la dinàmica del primer equip del Futbol Club Barcelona. Avui, de fet, ja s'ha entrenat a les ordres de Hansi Flick, com venia fent de manera regular abans de la lesió que va patir a finals de l'any passat. El míster Blaugrana confia en Espar i les lesions ahir i en l'eliminatòria de Copa davant de l'Atlètico de Madrid.
dels laterals Alejandro Valde i Jules Cundé, tots dos, amb els bíceps femurals tocats, fan que el de Vilassar de marge compti per als propers compromisos a l'eliminatòria de Champions inclosa. Així doncs, tant Valde com Cundé es perdran els propers partits del Barça. S'estima més de baixa per als dos. De fet, hores d'ara.
El portuguès Joao Cancelo és l'únic lateral amb el que compta el líder de la Lliga per afrontar els difícils compromisos que venen, és a dir, els partits de Lliga contra l'Atlètic Club, el Sevilla i el Rayo Vallecano, i especialment l'eliminatòria de Champions davant del Newcastle. Per tant, Flick, i conscient ja de la plena recuperació de Xavi Spar, l'ha tornat a cridar per al primer equip.
El de Vilassar de Mar, que en etapa formativa va jugar de migcampista, ja fa temps que s'encarrega de lateral dret. Flick sempre ha confiat en la seva particular navalla suïssa i, de fet, l'alemany. Es va tancar en rodó quan el Racing de Santander, actual líder destacat de la segona divisió, va trucar a la porta del Johan Cruyff per endur-se el de Vilassar de Mar. La resposta de Flick, gràcies, però Xavi Espar no es toca.
El David la Sadamara es va lesionar d'una certa gravetat el passat mes de novembre en un entrenament amb la selecció estatal sub-19. Es va ressentir el lligament col·lateral intern del seu genoll dret i pràcticament va estar a tres mesos de baixa. Ara el midcampista de casa nostra...
reconvertit a lateral, torna a la dinàmica del primer equip. És a dir, atents, dissabte, 9 de la nit, el dorsal 42 blaugrana, un matge en el qual el Futbol Club Barcelona podria donar contra els lleons i a Sant Mamés un cop mortal a la Lliga. Capítol de serveis per explicar-te a farmàcia de guàrdia avui, el Tirriba Gutiérrez, la del costat del camp de futbol, per entendre'ns. Número 136, Avinguda, Eduard, Ferrés i telèfon 93, 750, 69, 53.
Crònica. El tema.
Demà el temps canviarà. Durant el matí la nuvolositat augmentarà i de cara a la tarda el cel estarà ben ennubolat a partir del migdia. Esperem precipitacions en forma de xàfecs que aniran guanyant terreny i aniran guanyant força a mida que passin les hores. Escolta, ben lleugerament moderat encara. Això provocarà mar en estat de maró amb mar de fons a tota la costa. Les temperatures baixaran mínimes entre els 7 i els 11 graus i màximes que no superaran els 17.
Tenim encara una mica de temps per repassar els arguments informatius que ens ha deixat en Vilassar Ràdio aquest dimecres.
Ningú li podrà treure el Goya Christian Beteta, que es converteix en el primer exalumne del Tecnocampus de Mataró. En adjudicar-se aquest prestigiós guardó de l'acadèmia, acaba de recollir l'estatueta al millor curtmetratge de ficció per Angolo Muerto. Avui ha agafat la trucada de Vilassar Ràdio. Ben acunt de començar a rodar el seu primer llarg, Mizzona, doncs, passarà a ser d'un curt a una pel·lícula. Aquesta es trat la nostra premiada, coberta d'avui.
La Biblioteca avui, des de dos quarts de set de la tarda, acull la primera de les tres sessions del monogràfic Estats Units d'Amèrica al País de les Contradicions. L'Aula d'Extensió Universitària obre a torn amb Juanjo Romero, professor d'Història Social Contemporània de la Universitat de Barcelona. Les properes sessions del cicle es faran els dimecres de març.
El vilassarant Xavi Espar ja ha tornat a la dinàmica del primer equip del Barça. Avui, de fet, ja s'ha entrenat a les ordres de Hansi Flick, com venia fent de manera regular abans de la lesió que va patir a finals de l'any passat. El míster Blaugrana confia en Espar i les lesions ahir en l'eliminatòria de Copa davant de l'Atlètico de Madrid dels laterals Alejandro Valde i Jules Conde, tots dos amb els seus bíceps femurals de les cames dretes tocats. Fan que el de Vilassar de Marge compti per als propers compromisos
Eliminatòria de Champions League, inclosa.
I fins aquí el Crònica d'avui amb en Robert Massa a l'altra banda del vidre i també a la redacció Joan Escopet editant i dirigint aquest informatiu. Un Crònica que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat Moltes gràcies per la confiança. Ens tornarem a escoltar demà dijous. Fins aleshores que tinguis una molt bona tarda. Crònica. Un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio. El millor regal? La salut. Ara que hem entès el valor que té, cuidem-la. La teva, la meva, la nostra, la vostra, la de tothom. Compartim salut. Generalitat de Catalunya.
Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Mentre tu ets tancat a casa esperant la comanda que has fet per internet, en un emprovador s'hi bat un rècord guinès. 40!
50, 60, 70, 80, 81, 82. On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer. Viu el comerç. Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles. I el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdrà-se el cap. La meva bossa! Informa-te'n a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències.
Where's the scat man? I'm the scat man.
Why should we be pleasing any politician using who would try to cheat the seasons if they could? The state of the condition insults my intuition and it only makes me crazy and a hard life would. Everybody stutters one way or the other, so check out my message to you. As a matter of fact, don't let nothing hold you back. If the scat man can do it, brother, so can you. I'm the scat man.
Fins demà!
Fins demà!
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!