Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda, comença el Crònica. La doctora Cabrarenca del cap doctor Guillermo Marriera de Vilassar de Mar, Isabel Moreno, acaba de rebre el premi a l'excel·lència professional del Col·legi de Metges de Barcelona, un guardó que es concedeix anualment per jurats independents
i que té l'objectiu de distingir a professionals de medicina per l'alt nivell de qualitat en la seva trajectòria i amb un comportament a més exemplar. Guardons, premis que sobrallen els valors dels i les professionals en diferents àmbits de la medicina. Doncs, després de titulars, la coneixerem més a fons i, sobretot, la felicitarem. Tens el 98.1 de l'FM al diari. Som dimarts 9 de desembre. Posem primera.
Després de molts i molts anys d'absència, l'església parroquial de Vila Sadamar recupera el cant de la Sibila, una tradició catalana de l'edat mitjana que narra de manera cantada el segon adveniment del nen Jesús a casa nostra. La interpretarà en Josep Maria Gregori, cantant i durant 40 anys professor de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El saludarem també ara mateix.
Recordant que el cant de la Sibila el podrem escoltar el proper 24 de desembre a dos quarts a dotze de la nit a l'església del nostre poble a mitja hora abans de la missa del Gall.
Partit completament boig el que es va disputar dissabte el Xavi Ramon. La Unió Esportiva va salvar els mobles davant del tot poderós Escala, que arribava a Vilassada Mar com a segon classificat, en un duel en el que es van veure 17 targetes, 4 grogues i una vermella per a la de casa nostra i 11 grogues i dues vermelles pels al-Empordanesos.
Amb el punt salvat en el darrer sospir, l'àrbitre va allargar fins al minut 115. La Unió Esportiva es manté en la dotzena posició a sis punts del descens. Diumenge, l'expedició blanca i vermella es plantarà a Vilanova i les altres unes.
La doctora Cabrarenca, del CAP, doctor Guillermo Marriera de Vilassada Mar Isabel Moreno, acaba de rebre el Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona.
uns guardons que es concedeixen anualment i per jurats independents a aquelles persones que destaquen per a l'alt nivell de qualitat en la seva trajectòria i amb un comportament exemplar. Isabel Moreno, amb el prestigiós premi a la butxaca, encara no sap qui va ser la persona que la va proposar el premi. El que sí que sap és la il·lusió que va sentir quan va rebre el correu electrònic del Col·legi de Metges.
en el qual li anunciaven que havia estat la guanyadora primer, però va pensar que la renyaven. El primer que vaig pensar és, ostres, un mail al col·legi de metges, què he fet? I realment és això el primer que vaig pensar. Llavors, quan ho vaig llegir, vaig dir, hola!
Doncs quina il·lusió, no? I me'n recordo que estava treballant amb uns companys i el primer que vaig fer va ser dir, ostres, mireu, mireu què m'han enviat, no? I tothom, ah, felicitats, molt bé, molt bé. Doncs això és el que... La primera cosa és que he fet malament.
A la doctora la va sorprendre l'enorme impacte, la gran repercussió que ha tingut a les xarxes socials. La notícia del premi no estava preparada per la reacció, confessa, mentre es mostra agraïda en veure, diu, la gran quantitat de gent que se l'estima.
El que em va fer posar contenta és que jo no ho sabia, però es va penjar a les xarxes socials i al principi vaig dir, ostres, ai, ai, jo no estic preparada per això, no? Perquè vaig pensar, bueno, de la mateixa manera que la gent va respondre positivament, doncs també hi ha gent, evidentment, que no li agrada la teva manera de treballar o que no li agrada com ets, etcètera, etcètera, no? I també tens haters, evidentment, a la vida, tot...
i jo vaig pensar, ostres, jo no estic preparada per escoltar les comentaris dels haters i em va emocionar moltíssim tots els comentaris que he llegit tant en el Facebook com en l'Insta de tots els meus sobretot ex-pacients de Vilassar de Dalt perquè jo vaig estar 19 anys allà i dels nous pacients de Vilassar de Mar que m'estan coneixent i em vaig sentir molt estimada i això em va fer més il·lusió que el premi pròpiament dit
Ja a l'Institut, el Satorres de Mataró va decidir apostar per la medicina. Jo vaig pensar, ai, potser sí, no? I com que tinc un bagatge, jo havia participat molt en el poble, jo era catequista, participava a la parròquia, bé, tota aquesta vessant de donar als altres, no? Que sempre ho he portat com a la meva educació, no?
perquè sempre he fet voluntariat. I llavors vaig pensar, bueno, perquè aquest voluntariat el pots aplicar a la teva professió, d'alguna manera. I vaig pensar, no sé, ser metge no em desagradaria. I vaig pensar que m'agradaria ser metge de poble. I, de fet, quan vaig acabar la carrera vaig estar uns dies amb el doctor Esté, que era el meu metge de poble, de Cabrera, i vaig pensar que allò era el que a mi m'agradava.
Un cop enllestit el MIR, va optar per l'especialitat de metge de família, el que sempre s'havia conegut com a metge de capçalera. Per a ella, la medicina... Necessites sentir comú, necessites ser observador, necessites escoltar...
va fer la nostra protagonista la residència a Can Ruti, a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Per desconnectar de l'estudi i l'estrès de la feina, la Isabel Moreno no s'avorreix pas, fa llargues caminades per la muntanya, de fet, el proper maig farà a peu la Mataró Montserrat, cus, fa ganxet, pinta i també fa manualitats. A més, és una persona molt animada, la qual li agrada molt explicar acudit. Sempre en té algun apunt? Algun apunt? Doncs vinga, va!
un espanyol, un anglès, un alemany, que estan en un xiringuito de platja, i el cambrer els pregunta a un d'ells què quiere tomar, i llavors l'anglès diu, pues jo querría algo con gin. Diu, un ginger ale. I diu, pues muy bien, le pongan el ginger ale. I l'alemany diu, ¿usted qué querría? Diu, yo también querría algo con gin. Un gin tònic. I diu l'espanyol, jo no voy a ser menos. Diu, ¿usted qué querría? Diu, yo también quiero algo con gin. Me va poner usted un botegín.
Bromes al marge es defineix com a molt autoexigent, a la feina no es perdona.
Soc molt autoexigent i no em perdono gaire els errors i llavors sempre estic com molt hipervigilant i em costa molt desconec. Cada pacient que entra per la porta per mi és un repte, un repte de pensar que aquella persona potser té alguna patologia, alguna malaltia i que està en les meves mans diagnosticar-li, és així? Jo ho penso cada vegada que... És el que em fa estar activa i el que em fa estar atenta i després m'agrada... He fet moltes publicacions de casos clínics i això és el que m'ha fet
Estar activa, sempre ho dic, perquè pots caure en una monotonia a qualsevol feina i en una rutina. I és clar, parlant de metges i parlant de trajectòries, ens hem d'aturar en aquell 2020, any de la Covid i de la pandèmia. Per a ella, i al cap i a la fi, una gran oportunitat. Va ser un any molt dur, però jo sempre dic que va ser un any molt important per mi, perquè van passar moltes coses positives.
Vaig sortir de la meva zona de confort. Vaig ser quan vaig fer el canvi de Vilassar de Dala a Vilassar de Mar. I em va ajudar molt el fet de... Es van demanar voluntaris, quan estàvem en plena inici de la pandèmia, que a Atenció Primària hi havia menys feina, tota la feina estava als hospitals, i estaven saturadíssims, i van demanar-nos ajuda. Des dels hospitals van demanar si podíem anar a col·laborar amb ells.
I jo em vaig presentar, vaig dir que jo anava, i me'n vaig anar a Can Ruti. I vaig estar tres mesos treballant, vaig estar un mes i mig treballant a Urgències, amb dues bones companyes, i un mes i mig, més o menys, vaig estar a la Goodman, on ingressaven els pacients. La Goodman va cedir les seves instal·lacions per acollir els avis que tenien Covid a les residències i estaven allà ingressats. Vaig estar tres mesos.
I allò em va fer pensar que jo, si podia anar a Can Ruti després de 20 anys que jo vaig fer l'especialitat allà, que era totalment diferent, jo quan vaig fer l'especialitat no hi havia ordinadors, no hi havia els protocols que hi ha ara, jo pensava que si jo he pogut fer això, puc fer el que vulgui.
Llavors vaig aprofitar per acabar la meva tesi, escriure-la perquè estava aïllada i quan venia a treballar de Can Ruti anava a Cabrera, que els meus pares tenen una casa amb dues plantes i a baix estava jo sola i aïllada. Vaig acabar d'escriure la tesi i vaig decidir que la vida és curta i que si volem estar bé i se'ns plantegen possibilitats, quan el tren passa s'ha d'agafar.
Paraula de metge. Moreno és llicenciada en Medicina i Xirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i es va doctorar en Medicina també per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fa 34 anys que forma part de l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut. Avui és el cap de Vilassar de Mar. La pots escoltar també a Vilassar Ràdio, ja que col·labora en el Fem Salut, secció del nostre matinal al Parlant de Tot.
Isabel Moreno, a més, és una apassionada de la música, de la música catalana, espanyola, i especialment diu també del flamenquito. Doncs moltes felicitats pel premi. Superior a mi es la fuerza que me lleva en el pulso que mantengo con la oscuridad que tienen de oscuro tus ojos negros.
Fins demà!
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Després de molts i molts anys d'absència, l'església parroquial de Vilassadamà recupera el cant de la Sibilla, una tradició catalana de l'edat mitjana que narra de manera cantada. El segon adveniment del nen Jesús a casa nostra l'interpreterà en Josep Maria Gregori, cantant i durant 40 anys professor de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara el saludarem tot recordant que el cant de la Sibilla el podrem escoltar el proper 24 de desembre.
a dos quarts de dotze de la nit a l'església del nostre poble. Per tant, mitja hora abans, doncs, de la missa del Gall. Si alguna cosa té el cant de la Sibila és que poso els pèls de punta. Melodies de gran bellesa que donen suport a textos molt antics, alguns dels quals, per cert, daten dels segles XIII i XIV.
És un cant corprenedor tant pel text com per la música. El text és un text que canta el segon adveniment de Crist, per tant, amb un ropatge majestàtic, apocalíptic i imploratori.
I la música, doncs clar, és una música, és una melodia que ve de molt antic, que té aquest perfum, diguéssim, medieval entre cometes, i tot i que les primeres melodies que conservem amb notació, diguéssim, aquí occidental, europea, daten, de fet, ja del segle XIII-XIV. Josep Maria Gregori ens parla d'aquestes civiles. Ho podríem traduir avui com a precursores o endevinadores, fins i tot anunciadores.
és com un oracle profètic, és a dir, recull aquest paper que feien les antigues civiles a l'època clàssica, la Grècia Antiga,
Penseu que el profetisme civilí ja el tenim documentat des del segle VI abans de Crist, és a dir, a l'època dels pressocràtics ja hi havia les civiles. I d'alguna manera hi ha un empelt, una transfusió, entre aquesta tradició clàssica de la cultura grega i el primer cristianisme. Fins a tal punt que Virgili, que en la seva quarta bucòlica ja anuncia el naixement de Crist, era considerat pels pares de l'Església Antiga com un profeta.
I el text prové d'un sermó bastant antic, no es pot datar amb precisió, però es creu que és un sermó que un decebre de Sant Agustí, que es deia Cuot Buldeus, va recollir...
a partir d'uns oracles civilins atribuïts a la civilitat d'Eritrea, en els quals també es cantava, es proclamava l'adveniment de Cris. Déu-n'hi-do, una altra dada interessant que ens revela el professor Gregori és que, malgrat que tots i totes ens venen al cap imatges de civiles femenines, originalment era un cant interpretat per nens.
Qui interpretava els versos de la Sibila era un infant, era un escolar, un escolar-cantor, acompanyat de cantors adults que feien les tornades del cor, les primeres tornades polifòniques, que podien ser a dues o a tres veus, i després hi ha al segle XVI a quatre veus.
Clar, dins del context eclesiàstic, la veu femenina és romaní esclosa. Per tant, eren les veus dels escolans tibles, és a dir, els escolans que avui diríem sopranos, aguts, de veu aguda, els que cantaven els versos de la civila. Normalment el posaven a dalt d'una trona, pensava en una catedral dalt de la trona, l'avillaven, el vestien amb una cavallera i el vestien realment com si fos una civila, però la veu era la veu d'un infant.
Això sí, a l'església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar no hi haurà espasa. Aposten pel fons abans que per la forma. L'única concessió, això sí, serà un joc de llums que farà que la nostra església vagi passant de les tenebres a la llum.
Antigament hi havia tota aquesta, diguéssim, dramatització o posada en escena d'aquests textos, perquè eren textos molt comprenedors, i aquest sentit judicial que té el text del judici. El dia del judici es pagarà a qui haurà fet servei, a qui haurà fet servici.
Però la veritat és que nosaltres, quan dic nosaltres vull dir amb el Guido Ioti, que és el que estem interpretant durant molts anys a Cabrera, sempre ho hem fet pensant només en la interpretació musical. Mai hem pensat en la seva dramatització, ni posant escena, res. L'únic que fem per fer un espai més íntim i per convidar el públic, els fidels a la introspecció, és tancar els llums a l'església per poder-ho sentir a les bosques. I d'aquesta manera, quan s'acaba el cant de les cibres, quan s'encén tota la llum i es comença a cantar,
diguéssim, el naixement de Jesús. Amb Josep Maria Gregori a la veu, amb Maritxell Vinaix a l'Orga i amb la participació per part del Corre Vilanzari assistirem a la representació d'una peça musical que no és estrictament massa complicada però que necessita molta concentració. Doncs sempre hi ha un marge ampli per a la improvisació.
És que complicada és compromesa, perquè és un cant que si bé està fixat, si bé la melodia està escrita, dona peu a improvisació, que l'intèrpret pugui glosar, pugui fer fets ornaments, pugui fer algunes variacions en el mateix moment.
A Vila Sada de Mar el cant de la Civil es va recuperar de la mà del mossèn Galbany anys 2006-2007 i ara amb l'arribada del mossèn Juan Pablo Calvo s'obre una segona etapa. Quan ha arribat mossèn Juan Pablo aquí i també a Cabrera, hem recuperat aquesta bona sintonia per poder tornar a interpretar aquest cant tan interessant, tan bonic i tan comogedor.
En Josep Maria Gregori, al marge de professor de l'Autònoma de Musicologia i d'Història de la Música, ha cantat molts anys de la mà del mestre Jordi Saball. De fet, cada cop que ell interpreta la Sibila, recorda la Montserrat Figueres, dona del recorregut intèrpret català que va interpretar aquesta peça. En Gregori sempre li fa un homenatge i l'escolta abans de convertir-se en la nostra Sibila.
Esport.
Partit completament boig el que es va disputar dissabte el Xevi Ramon. La Unió Esportiva va salvar els mobles davant del tot poderós Escala que arribava a Vilassar de Mar com a segon classificat en un duel en el qual es van veure 17 targetes. Atenció! 4 grogues i una vermella per als de casa nostra i 11 grogues i dues vermelles pels al-Empordanesos. Amb el punt salvat en el darrer suspir, l'àrbitre va llegar al partit fins al minut 5.15.
La Unió Esportiva es manté en la dotzena posició a sis punts del descens. Diumenge, l'expedició blanquivermella serà a la carretera i posarà rum a Vilanova i la Geltrú. La Unió Esportiva, doncs, sembla que per fi ha agafat una bona velocitat de creuer.
sumant tres partits seguits sense perdre. Dissabte els de Dani Pérez van haver de suar la cancel·lada davant de l'escala. Els alt-empordanesos es van avançar amb gol de Iosef al quart d'hora de la segona part. Per cert, el màxim golejador de la tercera federació a Montse Dianes.
I en el darrer instant de partit, que es va allargar com una autèntica prorroga, la Unió Esportiva signava un empat a una Manregús a victòria, per obra i gràcia del màxim artiller blanc i vermell, Pol Rivero, que en suma sis en el que portem de curs. Corria a la minut 98.
Diumenge, la Unió Esportiva, que encadena, com dèiem, 3 partits sense conèixer la derrota, serà Vilanova i les Altru per jugar contra el conjunt de la capital del Garraf. Un equip que, situat a l'atalaia de la sisena posició, posarà les coses molt complicades als mariners i més quan el proper rival porta la barbaritat de 5 partits sense perdre. Això sí, amb 4 empats.
El tècnic blanc i vermell, en Dani Pérez, haurà de buscar la manera de marcar a un dels equips que millor es tanca al darrere. De fet, el Vilanova, amb 11, és el segon equip de la tercera federació que menys encaixa. Els micròfons de Vilassar Ràdio i de la mà del nostre programa esportiu La Pròrroga van ser amb el tècnic vilassarenc Dani Pérez. El nostre company, Hèctor Torreblanca, parlava amb el míster després que ja li haguessin baixat les pulsacions.
Quan aconsegueixes un resultat positiu, sigui un punt o sigui en tres en l'últim minut de descompte i pràcticament crec que ha sigut l'última jugada, doncs sempre la valoració pot ser positiva, tot i que crec que hem fet mèrits com per poder endur-nos el partit abans, ells han tingut una acció pràcticament aïllada, que ens han fet un molt bon gol i nosaltres crec que la primera part hem tingut moltíssimes ocasions en pals i en situacions de molt de perill que no ens ha sabut resoldre i després al final
doncs, bueno, aconseguim un punt en l'últim segon que crec que tenim un regust així una mica gradol. Segurament hi estaríem bastant d'acord. El de dissabte va ser un dels millors partits de l'Unió Esportiva en el que portem de temporada. El jove talent de casa nostra va jugar de tu a tu amb un dels monstres de la categoria, l'escala.
L'equip està fent molt bons partits, sobretot amb equips de la part alta i de moment no havíem aconseguit en cap tenir el premi ni de l'empat ni de la victòria i crec que avui l'equip segueix fent passos endavant crec que ens hem mostrat jo crec que superiors i hem tingut un molt bon partit de l'equip i hem aconseguit treure un empat contra un gran equip Un partit molt calent es va viure dissabte el Xavi Ramon 3 expulsions i un total de 17 targetes
és cert que rebem moltes faltes i moltes situacions de faltes que podrien ser targeta en molts moments i els àrbits no l'acaben de treure potser perquè creuen que per gestió de partit no s'ha de fer i això a vegades quan els resultats són apretats es va embrutant i al final quan no és una doble groga és una expulsió i bé, el típic dels partits així ajustats que al final pots perdre els nervis i et pot passar factura a nivell arbitral
que finalment volem que en Dani Pérez ens faci la prèvia del proper partit, el d'aquest diumenge contra el Vilanova. Els del Garraf, com la Unió Esportiva, també tenen sang molt jove a les seves venes.
i ens costarà, també és veritat que anem a un escenari que segurament ens ajuda una mica més, perquè és un camp gran, un molt bon camp, i crec que com tots els partits, sobretot els equips de la part mitja alta, serà un partit molt complicat, ells venen en una bona situació classificatòria, nosaltres crec que estem en dinàmica ascendent, i a poc a poc anar creixent per anar treballant punts.
La Unió Esportiva en 15 punts manté el descens a 6, descens, plaça, que marca una jornada més al Mollerussa. Capítol de serveis per recordar-te que la farmàcia de guàrdia per avui dimarts és la Mirats, és a dir, la que trobaràs davant de l'estació de Renfe de Vilassa de Mar. Número 27 del carrer de Sant Jaume, això és la carretera nacional, telèfon 93 759 44 70.
Demà ens espera un dia tranquilot amb alguns núvols alts i mitjans que augmentaran de cara a la tarda en ser núvols alts i mitjans. No han de deixar caure ni una gota al mar, el tindrem en estat de marajol. Les mínimes es mantindran o podrien fins i tot baixar lleugerament.
i les trobarem de cara demà dimecres entre els 6 i els 13 graus, mentre que les màximes, en canvi, podrien arribar a pujar un palet i els valors es podrien aturar en les hores de màxima insolació a uns més que agradables 18 graus. Tenim encara un parell de minutets per repassar els arguments informatius que ens deixa aquest dimarts, primer dia elaborable de la setmana.
La doctora Cabrarenca del CAP, doctor Guillermo Marriera de Vilassar de Mar Isabel Moreno, acaba de rebre el Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona. En la darrera mitja hora l'hem coneguda més a fons i també l'hem felicitat. Aquesta ha estat la nostra primera coberta amb bata blanca de la setmana.
Després de molts i molts anys d'absència, l'església parroquial de Vila Sadamar recupera el cant de la civila, una tradició catalana de l'edat mitjana que narra de manera cantada el segon adveniment de Crist. A casa nostra la interpretarà en Josep Maria Gregori cantant i durant 40 anys professor de musicologia a l'Autònoma. L'hem saludat tot recordant que el cant de la civila el podrem escoltar el proper 24 de desembre a dos quarts de dotze de la nit
a l'església del nostre poble mitjord. Abans, doncs, de la missa del Gall.
Finalment, en pàgina esportiva, t'hem recordat el partit completament boig que van disputar dissabte el Xevi Ramon, la Unió Esportiva, salvant els mobles davant del tot poderós escala que arribava a Vilassar de Mar en aquells moments com a segon classificat. Un duel en el qual es van veure 17 targetes i que l'àrbitre va allargar fins al minut 115. Diumenge, l'expedició blanca i vermella posarà rum cap a Vilanova i la Geltrú.
Ara sí, amb Robert Mazza dins de la peixera i també a la redacció Joan Escofet estampant, posant la rúbrica aquest crònica que pot recuperar del nostre web i la sarradio.cat Moltes gràcies per la confiança Ens tornarem a escoltar demà mateix aquesta hora mateix aquesta és l'hora del crònica, serà ja dimecres fins a les hores que tinguis una molt bona tarda