This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La 1 de la tarda.
han hagut d'utilitzar el servei de primera acollida que el Consell Comarcal del Maresme presta a 26 municipis de la nostra comarca. Això vol dir que Vilassadamar és el segon poble amb més persones ateses després de Calella. Més de 1.000 de 53 nacionalitats diferents usen aquest servei de l'òrgan supramunicipal, que té com a objectiu facilitar que les persones que arriben a un municipi disposin d'informació sobre els serveis existents i els circuits per accedir-hi.
Ens escoltes des del 98.1 de l'AFMA. Som dijous, 5 de febrer. Arrenquem!
El gener ens ha deixat a Vilassadamar un total de 670 persones aturades al nostre municipi. Segons l'informe acabat de publicar pel Consell Comarcal, el nostre poble presenta una taxa d'atur del 6,7%, molt allunyada de la mitjana del Maresme, que es planta en el 8,7%, i de la total catalana, que la trobem en el 8,1%.
Realment, si algú s'avorreix, és perquè vol. El vilassareng Agustí Martín, capità de la Marina Mercant i exdegar de la Facultat de Nàutica de Barcelona, acaba de ser anomenat president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes, entitat, per cert, de recent creació. En els propers minuts ens explicarà en què consisteix la seva nova feina. I avançarem també el contingut de l'obra de teatre que ha escrit Café de Popa, evidentment, sobre temes mariners, sobre el vilassar de mar de mitjans del segle XIX.
i que es representarà a l'Ateneu. Nosaltres no som de fer servir guants, som d'embrutar-nos. Com a molt, com a molt, ens posarem un pitet. Marxem cap al pagès a casa per arrencar calçots amb en del Macio Ramon. La temporada, que s'allargarà fins als voltants de Sant Jordi, més o menys, es presenta excel·lent, diu...
Un total de 97 persones a Vilassada Mar han hagut d'utilitzar el servei de primera acollida que el Consell Comarcal presta a 26 municipis del Maresme. Això vol dir que Vilassada Mar és el segon poble amb més persones ateses després de Calella. En total, més de 1.000 de 53 nacionalitats diferents usen aquest servei de l'òrgan supramunicipal, que té com a objectiu facilitar que les persones que arriben a un municipi disposin d'informació sobre els serveis que hi ha i els circuits per accedir-hi.
Durant l'any passat, el Servei de Primera Acollida va fer 1.121 intervencions, de les quals se'n van beneficiar 955 persones representant 53 nacionalitats diferents. La majoria, 6 de cada 10, són d'origen llatinoamericà i africà, 3 de cada 10. Totes en rebot, segons el Consell Comarcal, suport mitjançant atencions individualitzades.
Les consultes s'han centrat principalment en qüestions relacionades amb l'empadronament, l'estrangeria, arrelament per formació, obtenció de la nacionalitat espanyola, règim comunitari i protecció internacional i també la revisió de documentació prèvia al registre vinculada als informes d'estrangeria. Com dèiem, Calella és el municipi on s'han atès més persones l'any passat, amb un total de 138 persones.
Vilassar de Mar és el segon poble amb més persones ateses, gairebé 197, seguits i per aquest ordre per Tordera, malgrat de Mar i Arenys de Mar. Pel que fa a la procedència de l'alumnat, també, sens dubte, una altra dada interessant. El 19% resideix a Calella, el 17% Arenys de Mar i el 14% a Vilassar de Mar.
El Servei Comarcal de Primera Acollida ha ofert 12 cursos amb modalitat presencial i telemàtica, corresponents als mòduls B, que són coneixements del món laboral, i als mòduls C, coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic. En total s'han inscrit 253 persones, de les quals pràcticament totes, el 91%, han obtingut l'acreditació corresponent.
El gener ens ha deixat a Vilassadamar un total de 670 persones aturades al nostre municipi, segons l'informe que acaba de publicar el Consell Comarcal del Maresme. El nostre poble presenta una taxa d'atur del 6,7%, molt allunyada de la mitjana del Maresme que es planta en el 8,7% i de la total catalana que la trobem en un 8,1%.
El sector servei, clar, amb les baixes pertinents corresponents a l'època nadalenca, impulsa l'augment d'atur al maresme al gener amb un impacte més fort sobre la població femenina. A la nostra comarca la desocupació ha augmentat en 138 persones respecte al desembre, situant-se en 19.612 el número de demandants de feina no ocupats a la comarca.
Malgrat tot, recordem bones dades, ja que el Maresme segueix un mes més per sota el llindar de les 20.000 persones sense feina. Ara ve bones notícies econòmiques pel que fa a la comparativa anual a la nostra comarca. En relació al gener del 25 té 932 persones aturades menys, fet que suposa una molt bona reducció del 4,5%.
El que no canvia és el comportament dispar de l'atur en els 30 municipis del Maresme. Pineda de Mar continua un mes més sent el municipi amb el percentatge més elevat de la comarca, fregant el 12%, seguit de Tordera, Calella i Mataró. Per l'altre extrem, Tiana segueix registrant la taxa d'atur més baixa del Maresme amb un 4,7%, seguida per Tallà i Alella. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
Realment, ho dèiem en titular, si algú s'avorreix és ben bé perquè vol. El vilassareng Agustí Martín, capità de la Marina Mercant i exdegar de la Facultat de Nàutica de Barcelona, acaba de ser nomenat president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes, entitat, per cert, de recent creació.
En els propers minuts ens explicarà el capità en què consisteix la seva nova feina. I també avançarem el contingut de l'obra de teatre que ha escrit Cafè de Popa, evidentment sobre temes mariners sobre el Vilassar de Mar de mitjans del segle XIX i que es representarà a l'Ateneu. Malgrat la jubilació, feina i més feina.
El capità Agustí Martín, que el pots escoltar en aquesta casa al timó del seu programa Rendemar, acaba de ser anomenat nou president de l'acabada d'instaurar Federación Estatal de Marinos Mercantes. Poca broma, integra unes 25.000 persones.
Ser ambaixador marítim internacional a lo que és Espanya i Portugal, sóc encara president de l'Associació Catalana de Capitans de la Marina Marcant, que agrupem tot el col·lectiu, no solament de capitans, sinó també de pilots i estudiants de nàutica. És un col·lectiu bastant gran aquí a Catalunya, però hi ha diverses associacions arreu d'Espanya i el que s'està intentant és juntar-les totes
i juntar també totes les escoles i facultats de nàutica d'Espanya i totes aquelles associacions que tenen a veure directament amb el món de la Marina Mercant i fer una federació. Aquesta federació és estatal, agrupa a tots aquests col·lectius. Estem parlant d'unes 25.000 persones.
un càrrec que acaba d'acceptar i el qual ens confessa no va poder dir que no. Està molt content per al nomenament, ho haurà de validar el ministre de Transports, Òscar Puente, i ens avança els objectius immediats de la federació. Tot aquest conjunt de persones, avui en dia, no naveguen tota la vida, naveguen durant un període, pot ser curt, mitjà o llarg, depèn de la companyia on et treballis, perquè el navegar és bastant dur. Abans la gent estava navegant tota la vida, avui no.
ja es naveguen por mig d'uns 15-20 anys, i aquesta gent, quan arriba a terra, clar, han de tenir una feina. I aleshores, aquestes feines, avui en dia, que hi ha moltes competències, i moltes que creiem que pertanyen a aquest col·lectiu, estan sent absorbides per altres col·lectius. Per exemple, ingenies de vals, ingenies de camins, etcètera, no? I aquí és on lluitem, no amb la paraula que tampoc m'agrada a mi d'intrusisme,
Però sí que intentem que aquesta gent, quan es desembarqui, tingui un lloc digne, que també es mereix pel temps que està treballant a la mar. I és que embarcar-se a alta mar és una vida molt dura, explica Martín per experiència. Després de 18 anys ha enrolat en diferents mercants.
I per tant, diu, és el moment de vetllar per tal que la gent de mar, un cop a terra, pugui seguir treballant. Segurament el Vilassarenc era el candidat ideal, home de consens, i a més, amb un altre títol de pes sobre les seves esquenes, el d'Ambaixador Marítim Internacional. L'Organització Marítim Internacional és un braç de la ONU, el més important del món amb el tema marítim.
Aleshores, aquí a Espanya, aquest òrgan té una representació en el Ministeri de Transport dins de la Direcció General de Marina Mercant. És el que organitza des de les titulacions universitàries fins a les titulacions esportives, també les titulacions dels barcos de camutatge, com en la revisió dels vaixells, com s'ha de construir un vaixell aquí a Espanya...
Tot això ho porta la Direcció General de Maria Mercada. El tema de contaminació, quan hi ha un accident, recordeu el prestig. Aquest càrrec d'ambaixador és una persona que sigui reconeguda en l'àmbit marítim per treballar dins uns grups de treball a la IMO, a Anglaterra, a Londres, a la seu, per millorar entre tots també un tema de formació, un tema dels nous vaixells, un tema de contaminació, un tema de tecnologia...
En els darrers temps està professor Idegà, com dèiem, de la Facultat de Nàutica de Barcelona, sempre amb olor a sal. Explica què és el que troba a faltar dels seus viatges pel món, el timó d'un gran, d'un enorme vaixell marcant. L'ambient no és el que hi havia. Ara la gent es tanca en els camerots, no hi ha massa conversa...
abans jo jugava cartes, hi havia molta... ens ho passaven bé, els vaixells, no hi havia les presses que hi ha ara, perquè tu arribes a un port al matí i surts a la tarda, després de 15 dies de mar, això ara és terrible, això ha canviat molt.
Què enyoro? Enyoro de vegades l'arribar a casa. Arribar a casa després d'aquests mesos i poder explicar les coses, viure amb intensitat petites coses. Jo quan vaig estar molts Nadals fora de casa i quan en vivia una casa allò era impressionant, era una alegria, una cosa. I ara els Nadals, per exemple, que m'agraden molt i el disfrut, però no és el mateix perquè valores l'estar fora de casa, valores molt més.
I és que, com diu ell, un capitat de la Marina Marcant ho és tota la vida. Potser fruit de la seva passió pel mar, potser no, segurament fruit de la seva passió pel mar, de la seva experiència i de les classes, els i les alumnes, ha sorgit el seu darrer llibre, en aquest cas una obra de teatre que porta per títol Cafè de Popa i que es representarà a l'Ateneu.
Agustí Martín ens transportarà al Vilassar de Mar de l'any 1859 i la construcció d'un vaixell a la nostra platja de l'Estillero. És una obra costumista, vol dir que explica els costums d'una època concreta i ens assentarem en un Vilassar de Mar del 1859, segle XIX, segle d'hora de la Marina Catalana,
I com es vivia, què passava, i el protagonista principal, a part d'una tripulació, és un vaixell que es construeix a la platja, la platja de l'Estillero, i allà passen coses, i aquest viatge, aquest primer viatge d'aquest vaixell...
que arriba a Amèrica i hi ha un petit conflicte, però tot és per explicar una miqueta els costums del Vilassar de Mar del segle XIX. La gràcia està en que s'ha de fer en un lloc que hi càpiga gent, perquè és una obra que s'ha de preparar en molt temps de ventilació. Hi ha 30 actors i actrius.
es farà l'Ateneu, amb molta il·lusió, i fa una setmana que hem començat els assajos. Al marge de totes les feines i responsabilitats, el nostre capital seguirem trobant el 98.1 de l'FM, amb el seu, amb el nostre, Randamar, i clar, el capdavant del lleut Vilassarenc Sant Ramon, en base al port de Mataró. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Nosaltres no som de fer servir guants, som d'embrutar-nos com a molt, com a molt, ens posarem un pitet. Marxem cap al pagès a casa per arrencar calçots amb en Dalmàcio Ramon. La temporada que s'allargarà fins als voltants de Sant Jordi es presenta, diu, excel·lent. Som un país que celebrem una festa menjant cebes.
Quedem amb la Joana Hernández, que presenta i dirigeix el nostre programa Volem Saber, al polígon dels garrofers de Vilassadamar, davant just de la finca del Pagès a casa. Per interessar-nos d'entrada, com preveu la temporada de calçots en Dalmacio Ramon? Asegura que serà un molt bon any per aquestes cebes calçades, ja que són un producte, diu, que no vol massa calor i que les pluges dels darrers mesos han anat d'allò més bé.
Aquesta anyada és molt bo, perquè hi ha hagut totes les pluges del mes d'octubre, novembre i desembre. És molt bona, l'aigua de pluja. Sortiran molt dolços, creiem, en tota la zona de Catalunya. Tots els que estan fent calçots estan bastant contents. Perquè promet, la temporada promet. També implica el marc de plantació, no es poden posar massa junts perquè llavors no entra molt de sol. S'han de sembrar a una certa distància, entra sol i sol i entra ceba i ceba. I bàsicament és això, anar calçant...
per això ve la ceba del calçot, perquè és calça. Tota la sorra que se li tira al damunt és la part blanca que nosaltres ens mengem. Celebra també esclar la forta demanda de calçots que tenen el pagès a casa.
La gent que no té la possibilitat de fer la brasa o fer el foc, perquè això s'ha de fer amb foc, venen aquí a casa, se'ls encomanen uns dies abans i se'ls emporten fets a casa. I fan la festa a casa i mengen. Hi ha altra gent que no, que no fa falta fer una gran festa, que ja ho fan marit i muller, i fruten com a àngels i mengen calçots. I així és normal.
no han d'embrutar gaire. Si volen les escofes a la brasa i si volen escalivada, doncs també s'ho poden i atenen al menú. Nosaltres aquest any veiem que tot això va amunt. El que hem fet és sembrar una miqueta més de calçots. Llavors, això ens implica a no tindre molta verdura de cara a l'hivern. Llavors, ens ajudem a... Bueno, vaig a demanar als nostres amics, com en Xavi, noms de Mataró, en Pruna, Ribosa, Pérez Glea, Floriac, llavors hi ha la Tieta Eli, tots, i en Jordi Català, que ens...
m'ajuden a tindre més producte local, com són els espinacs, gledes, col, coliflor i bròquil, perquè degut a aquesta demanda, forta demanda de calçots, he tingut que sembrar més calçots i més pèsols, òbvi, perquè de cara a l'hivern només em dedico al pèsol i al calçot, i no pujar de preu, intentar sembrar més i que els clients estiguin contents de no. Estem ja de les pujades de preus pertot arreu, doncs portem 3 anys sense pujar al preu del marat.
De fet, cada cap de setmana preparen i couen unes 17.000 unitats entre 600 i 700 manats, explica Andalmacio. Uns calçots que arrenquen el dia abans per tal d'evitar que la ceba es deshidrati massa i que plori quan es cou. Al marge dels compromisos del dia a dia, des del pagès a casa tenen algunes entitats i associacions de Barcelona que els fan comandes de 2.000 o 3.000 calçots.
Per agilitzar la cocció i eliminar també temps d'espera, són a punt d'arrencar ja la quarta graella que tenen a punt. Posar en marxa ja la quarta graella, la tenim a punt, per tindre els clients més contents en el temps de cocció dels calçots. Perquè abans en fèiem molts, però n'havíem de fer amb menys temps per recollir-los i ara podem fer els calçots amb menys temps de cocció i que se'ls emportin ben calents.
Clar, el calçó necessita d'una bona casa, però, diu, ens la podem fer al forn. És un producte al qual se li pot allargar a la vida, en cas que ens s'obrin després d'una trobada familiar.
pelem, els trossegem, els posem en una bossa, els congelem. I el dia de demà, doncs, si ens volem fer una truita de calçot, ja tenim el calçot fet de la brasa, i si no, pugem unes escarxofes i llavors barregem el calçot i ens queda una barandada de calçot i escarxofa. Pots fer pizza, també, pizza de verdures, i els 10 minuts abans que s'acabi, hi tires un cordonet de salsa de romesco i et queda molt bona. Això sí, del Macio, imprescindible el romesco.
Nosaltres, ja que fem la nostra salsa, salsa de la iaia, de tota la vida, sí que hi ha altres llocs que em fan molt bona. A nosaltres ens ha sortit molt bé i estem molt contents. El calçot és bo i la salsa, si és bona, encara disfrutes més del dia. Tothom ha la salsa diferent. Uns ells hi posen pa brots, uns altres hi posen pa raiat...
Bé, nosaltres la fem casolana, la fem sense additius, per això el poc temps de caducitat. Nosaltres donem 15 dies de caducitat. La nostra salsa hi ha molta gent que a final de temporada se l'emporta, la congela i llavors per descongelar sempre recomanem a dins de la nevera. Com que no porta additius, no porta conservants, llavors pot fermentar. Llavors la pots consumir. Nosaltres ho hem provat i surt tan bona com el primer dia.
Expliquen del Màcio pel que li comenta a la clientela que cada cop es tenteixen a fer les calçotades acompanyades, per exemple, de carxofes a la brasa i, o d'escalibada, les grellades de carn que se'n continuen menjant, esclar. Sembla, però, que van més a la baixa. Aquesta ceba és la gran protagonista de moltes trobades que es fan a Catalunya des d'ara i fins al voltant de Sant Jordi, que és quan, depenent del temps, es clou més o menys la campanya. Un país que celebrem una festa d'hivern de principis de primavera menjant cebes.
La ceba tendra, que és del bub, es pot sembrar directament, llavors el calçot surt d'un volt igual que la ceba, el que passa és que en surten sis o set, o vuit, o fins i tot pots trobar alguna ceba de calçot, que tenen sortint 20 calçots. El que passa és que d'aquests 20 en sortiran tres o quatre de grossos i els altres petits.
que d'aquests petits nosaltres podem fer arrebossats en tempura, nosaltres no els tirem, els pelem i els donem als clients, i els grossos, òbviament, doncs cap a la brasa, que són els més dolços i els més bons. Hi ha diferents tipus de ceba, de calçot, i bueno, segons la climatologia i segons el territori, doncs es pot dir que són més dolços o no tan dolços com els d'origen.
Doncs apa, si vols encarregar els teus calçots pots trucar al 615-681-999. Andalmàcio demana que, sisplau, avisem sempre en cas que ens hagi sortit algun imprevist i que no poguéssim anar a recollir els calçots que hàgim reencomanat. Capítol de serveis, farmàcia de guàrdia per avui, Roca 1904. Que quina és? Doncs la del costat de Can Visa, número 1 del carrer de Montserrat. Telèfon per trucar-los, 93-759-0939.
Crònica. Informació de comarca.
La futura estació d'autobusos de Mataró ja té lloc al sector de la Ibeco. Aprofitant la remodelació de l'estació de tren, que es traslladarà uns metres a tocar de la Ronda Barceló, més cap a Vilassar de Mar, per entendre'ns, l'Ajuntament de la capital del Maresme vol situar la parada de busos en algun d'aquests terrenys encara per perfilar de la zona de la Ibeco Pegaso, un projecte que això sí no veuria la llum, com a mínim fins al 28.
L'alcalde de Mataró, David Bote, aposta perquè el front marítim de la ciutat sigui el gran punt del transport públic connectant bus i tren. Ha explicat que la futura estació d'autobusos estarà situada molt a prop de la del tren, aprofitant la remodelació i el trasllat de l'actual estació de Rodalies, uns metres més al sud, més cap a Vilassar de Mar, per entendre'ns, a tocar de la Ronda Barceló i dels nous tallers ferroviaris. En aquest sentit,
L'Ajuntament treballa amb diferents opcions d'ubicació de l'estació d'autobusos dins de l'àmbit del sector Ibeco Pegaso, un espai que s'està esdevenint clau en el desenvolupament urbanístic del front marítim. Segons ha explicat Bote, la ubicació definitiva dependrà de com evolucionin els diferents projectes previstos en aquest sector.
En aquest sentit, explica que el nou pla de Rodalies referma el compromís amb la capital del Maresma i preveu la remodelació integral de l'estació de tren, que ja es troba en fase de redacció del projecte. Una remodelació en la qual es preveu crear noves platges de vies per estacionar trens i el trasllat i la reforma dels tallers. Es tracta de dues peces imprescindibles per sostenir l'increment del parc mòbil de Rodalies.
Pel que fa als terminis, David Bote es mostra prudent. Amb el finançament compromès des d'aquest pla, l'objectiu és que les obres siguin una realitat el 2030. Tot això, l'alcalde de Mataró no ha amagat que una actuació d'aquestes característiques no es pot fer d'un dia per l'altre.
El veï del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
La tarda comença amb el cel completament ennubolat i fins i tot amb alguns plogims es caducers, però cap a mitja tarda de cara al vespre s'aniran obrint clarianes. A primeres hores quedaran també alguns ruixats que aniran desapareixent.
Demà divendres esperem un temps estable i assolellat, tot i que encara poden quedar núvols alts i mitjans, però poc importants, i que no ens obligaran a obrir el paraigües. El mar el tindrem en estat de maró, en mar de fons. Les temperatures mínimes pujaran 5-13 graus, mentre que les màximes baixaran una miqueta i no creiem que superin els 17 graus de cara a demà. Tenim un parell de minutets abans d'agafar la porta. Repassem titulars.
Pràcticament un centenar, un total de 97 persones a Vilassadamar han hagut d'utilitzar el servei de primera acollida que el Consell Comarcal presta a 26 municipis de la nostra comarca. Això vol dir que Vilassadamar és el segon poble amb més persones ateses després de Calella. Tot plegat, més de 1.000 de 53 nacionalitats diferents usen aquest servei de l'òrgan supramunicipal, que té com a objectiu facilitar que les persones que arriben al municipi
disposin d'informació sobre els serveis que hi ha, sobre els serveis existents i també els circuits per tal de poder-hi accedir. Aquesta està a la nostra coberta d'avui.
El gener ens ha deixat a Vilassadamar un total de 670 persones aturades, segons l'informe acabat de publicar pel Consell Comarcal del Maresme. El nostre poble presenta una taxa d'atur del 6,7%, molt allunyada de la mitjana de la comarca que es planta en el 8,7% i de la total catalana, que la trobem en el 8,1%.
El Vila Serenga Agustí Martín, capità de la Marina Mercant i exlegada a la Facultat de Nàutica de Barcelona, acaba de ser anomenat president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes. En la darrera mitja hora ens ha explicat en què consisteix la seva nova feina i també ens ha avançat el contingut de l'obra de teatre que ha escrit Café de Popa, evidentment, sobre temes mariners, concretament sobre el Vila Salamar de mitjans del segle XIX i que es representarà a l'Ateneu.
Ara sí, sobre el xiulet final, Robert Mazzal capdavant de la sala de màquines i també el tenim a la redacció. Joan Escofet estampant la signatura en aquest informatiu, en aquest crònica que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies, moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres puntuals. Aquesta hora, aquesta és l'hora del crònica. Ens tornarem a escoltar demà divendres. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
Soc el Daniel i he treballat en diferents sectors. Ara feia més de dos anys que estava sense feina estable i el certificat professional m'ha permès ampliar les meves competències i treballar en un àmbit nou. Els certificats professionals són una oferta formativa pràctica disponible al llarg de l'any i cobra les portes al mercat laboral. Són una titulació oficial per trobar feina, reinventar-te, formar-te. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
El veï del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassà de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassà de Mar.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia?
Si has acabat l'ESO, pots fer formació professional. Tens més de 24 famílies professionals per triar. Aquí obtindràs les habilitats i els coneixements que et preparen per convertir-te en el professional que assumies. Quant duren? Un o dos anys acadèmics. En la formació professional trobaràs moltes opcions relacionades amb cada família professional. Són estudis teòrics i pràctics que t'ajudaran en el teu aprenentatge.
Si superes un cicle formatiu de grau mitjà, obtindràs el títol de tècnic o tècnica. Un cop aconseguit el títol de tècnic o tècnica, tindràs l'opció d'accedir directament a un grau superior o al món laboral. Si tens el títol de tècnic o tècnica o has acabat el batxillerat, podràs cursar directament un cicle formatiu de grau superior i obtenir el títol de tècnic o tècnica superior.
Un cop aconseguit el títol de tècnic o tècnica superior, tindràs l'opció d'accedir directament a la universitat o al món laboral.
També pots optar per la formació professional dual intensiva, que et permetrà fer pràctiques amb retribució econòmica i això et facilitarà la teva incorporació al món laboral. Amb el títol de tècnica o tècnica o el títol de tècnica o tècnica superior pots accedir als cursos d'especialització que et permetran especialitzar-te en un àmbit relacionat amb el títol que hagis aconseguit. Si no has aprovat l'ESO o estàs en situació de no haver acabat l'ESO, també tens opcions.
fer els programes de formació i d'inserció o fer un cicle formatiu de grau bàsic. Amb els cicles formatius de grau bàsic podràs obtenir el títol de graduat o graduada en ESO i el de tècnic o tècnica bàsica. Per als alumnes amb necessitats educatives especials d'entre 16 i 20 anys, existeixen els itineraris formatius específics, els IFE.
La necessitat educativa especial ha d'anar lligada obligatoriament a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Saps que l'empresa de la Marta està creixent molt? Cada vegada són més treballadors. I com s'ho han fet? Amb el suport d'Acció. Han innovat, han introduït noves tecnologies i exporten a més de 10 països. Acció, l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa, impulsa el creixement de les empreses catalanes des de Catalunya i 40 oficines arreu del món, ja sigui per innovar, per expandir-se internacionalment o per transformar-se. Acció és l'acompanyant imprescindible per fer realitat qualsevol projecte empresarial. Entra a acció.gencat.cat i descoberta.