Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda. Aquesta matinada s'ha celebrat a Los Ángeles una nova edició dels Òscars de Hollywood. Tothom, qui més qui menys,
comentarà si està d'acord o no amb el veredictat de l'acadèmia. A nosaltres el resultat ens és força igual. Ara bé, sí que ens interessa recordar la història del cinema a Vilassadamar. Des del nostre programa de divulgació històrica i marinera, el Rambamar, el capità Agustí Martín ens donarà acció des de darrere del projector. Repassarem el círcul, l'ataneu i el patronat. Ens escoltes des del 98.1.
De la FAM som dilluns 16 de març. Som-hi! Dimecres dos quarts de set de la tarda i a la Biblioteca Tercera, sessió del monogràfic de l'Aula d'Extensió Universitària dedicada als Estats Units. Ens acompanyarà el periodista Xesco Reverter, que com a corresponsal de TV3 als Estats Units
Va viure el primer mandat de Donald Trump i els inicis del període demòcrata de Joe Biden a la Casa Blanca. Robert Té és autor del llibre als Estats Units, el país de les contradiccions que, curiosament o no, dona nom al monogràfic.
Assignatura pendent, el gol. La Unió Esportiva va aguantar dissabte i el Xavi Ramon l'empat a zero inicial davant del tercer classificat, el Cornellà, un esquadra que, curiosament, és la més anotadora de tota la tercera federació. Amb la igualada final, els mariners sumen dos partits seguits sense perdre. Ara bé, els de Dani Pérez només han sumat quatre dels 24 darrers punts que s'han disputat.
Com dèiem, aquesta matinada s'ha celebrat el Codax i a Tard de Los Ángeles una nova edició dels Òscars de Hollywood. Avui tothom, qui més qui menys, comenta si està d'acord o no amb el veredicte final de l'acadèmia. La veritat ens és força igual. Ara bé, sí que ens interessa recordar la història del cinema a Vilassar de Mar. Per tant, des del nostre programa de divulgació històrica i marinera, el Ren de Mar, el capità Agustí Martín, ens dona acció.
Comencem aquesta aventura en el temps remuntant-nos a l'any 1883 abans del Barça. Per tant, neix una de les institucions més antigues de Vilastar de Mar, la Taneu Vilassanès, de la classe obrera, amb l'objectiu... Instruir la classe obrera de l'època i servir com a lloc recreatiu.
Des de la seva creació i fins a l'any 1931 es va establir una primera etapa de l'Ateneu on es feia ball, teatre, coral, es va crear la biblioteca i també l'escola, la part més important de l'Ateneu on s'impartien diferents ensenyaments, escriptura, lectura, aritmètica, gramàtica, geografia i dibuix, entre d'altres. Era l'única forma que els membres de la classe obrera tenien per instruir-se...
Escola que es va allargant el temps fins l'any 1934. Moltes generacions de vilassarencs i vilassarenques van aprendre a llegir i a escriure. I les quatre regles que es deia aleshores. Es va crear també una secció de cinema entre 1931 i 1937 Agustí Martín. La Taneu viu una de les seves millors etapes.
L'any 1931 es comencen a fer les primeres classes en català i la biblioteca comença a tenir més subscripcions que mai a diferents diaris i setmanaris del moment. Tres anys més tard, el 1934, es crea el primer botlletí de l'entitat que va durar fins al desembre de 1936, coincidint amb la Guerra Civil Espanyola.
Tot pren un gir inesperat. Del 1937 fins al 1947 és la pitjor de la història de l'entitat. Es suspenen totes les activitats. L'Ateneu va ser ocupat per les forces de l'exèrcit nacional i la jefatura local del Movimiento ho va fer servir per realitzar actes oficials. Tot i que durant aquesta època semblava que l'entitat havia mort, 10 anys més tard ressuscita...
I des de 1947 i fins al 1960 aproximadament es viu l'etapa més dura del franquisme. Coincideix amb sabers problemes econòmics per l'Ateneu i amb diferents intents per reflotar-lo amb els nous temps, any 1972.
s'intenta sanejar econòmicament l'entitat i una dona n'és la directora, la Carmen Pera. Des del 1972, tots els esforços de l'entitat van encaminats a sanejar la situació econòmica de l'Ateneu i a obrir-se al públic i a la societat fent actes arriscats en aquell moment.
com fer el 1972 conferències sobre sexualitat i cursets de català, amagats, això sí, sota el nom de Cursos de Francès. L'any 1975, els membres de la Taneu van ser convidats a assistir a l'enterrament del general Francisco Franco, però van decidir que no anirien.
Era una època de canvis i així ho demostra el fet que s'escollís com a presidenta una dona, Carmen Pera. L'estiu de 1980 va començar a emetre des de la darrera planta de l'Ateneu Vilassar Ràdio, la nostra emisora municipal.
la que estàs escoltant ara mateix, el 98x1 de la FM. La Taneu és un edifici singular amb una sala interior que recordava els cinemes de Barcelona. Una gran pantalla i el cafè regentat per la família Giver Barba, allò del cafè copa i puro. Agostí Martín ens recorda que es podien comprar allà minadures, segurament per endolcir el nodo. El petit bar on compraves els caramels, pegues dolces i el sidral.
La sessió començava amb el Nodo. Es va crear per acord de la Subsecretaria d'Educació Popular el 29 de setembre del 1942. Era un servei de difusió de noticiaris i reportatges i es va decartar l'obligatorietat de la seva projecció en tots els cinemes. Aquests informatius del progrés d'Espanya, en blanc i negre, on el règim franquista es va servir durant anys per presentar una visió peculiar d'Espanya amb escasses possibilitats de contrast per part dels espectadors,
Amb la melodia pròpia s'acabava el nodo, moment en què s'ensenien les llums de cop i al cap d'uns minuts començava la primera de les dues pel·lícules, que normalment era la més dolenta. No bo, notícies i documentales, doncs això.
Gràcies.
Es projectaven dues pel·lícules amb la perceptiva mitja part per anar a comprar la gasosa, diu Martín. Amb el pas dels anys i pels greus d'anys estructurals, la Taneu és comprat per l'Ajuntament de Vilassa de Mar l'any 19 per fer-hi una reforma integral. Es va estrenar el 9 de març de 2025.
Al marge de l'Ateneu, els altres dos espais de Vilassadamar, en els quals es podia veure cinema, eren el Patronat Perruquial i el CineCírcol, al carrer de Sant Ignasi, i que avui dona nom a la plaça. Va ser durant molts anys una coneguda sala d'espectacles, edificat l'any 1866, reformat l'any 1909 i desaparegut a la dècada de 1970.
El nom del círcul venia que la primitiva sala era de forma circular...
I més endavant es van anar projectant pel·lícules. Com era de les poques distraccions que tenia el veïnat de Vilassa de Mar, les cap de setmana s'hi congregava molta gent i acudien prop de 700 persones. I l'ambient era tan concorregut que les parets quedaven humides de l'escalfor del públic. Durant l'estiu es ventilava obrint les finestres de bat a bat. Els dissabtes es feia una sessió vespertina única.
I els diumenges i festius hi havia un programa continuant de projeccions que podia arribar des de la tarda fins ben entrada a la nit, amb pel·lícules principals, complements i noticiaris com el Nodo, les pel·lícules de la tarda es repetien al vespre, cos molt normal en tots els cinemes de l'època.
Dins, en record d'Agustí Martín, una llarga barra de barra agentada per la família Centelles. Vilassarencs i Vilassarenques sabien que hi havia tres llocs a Vilassadamar, en els quals s'anunciaven les pel·lícules que es projectarien. A Can Pep de Tal, on ara hi ha el forn d'Aunis de l'Església per entendre'ns, al finestral de Can Reixac, i a la finestra de la rectoria del patronat, cartells, evidentment, ben censuradets.
Durant l'època franquista, molts d'ells van estar censurats i tenien que ser modificats en la seva versió espanyola. No podien aparèixer escots insinuants, vestits provocatius i no es podien ensenyar moltes parts dels cossos i no s'acceptaven noies en biquini. Es tenien que cuidar les formes, amb l'església...
El Cinema Circle va tancar a finals dels anys 70 del segle passat, però dona nom, com dèiem, a la plaça actual. Amb Agustí Martín hem repassat dues de les tres sales de cinema. Ens queda el Patro, el patronat municipal, que avui és un aparcament. Quan funcionava, però, va ser un autèntic punt de trobada de generacions de vilasarencs i vilasarenques. Es va convertir, diu, en el cinema de tots.
que sota el control del rector artès i primer amb la gestió de la família Bailac, petits i grans passaren moltes tardes de diumenges asseguts davant la gran pantalla. El diumenge per la tarda, una vegada dins del patronat, aprofitaven per comprar les pegues dolces i el sidral. Després, a la porta d'entrada de la sala de projeccions, el senyor Josep Bailac picava amb una maquineta el cartró blanc d'abonament al cinema.
En retirava amb una mà la cortina vermellosa que donava l'interior. Santa paciència tenia el senyor Bailac. Amb el lot a la mà corria per la sala per avisar que no es podia xerrar. A les llargues tardes d'hivern, la família Bailac s'encarregava de mantenir en marxa la vella estufa de llenya
El capità de la Marina Marcant parla de 700 persones, quan el Vilassar, aleshores, no tenia ni de mon tros la població d'avui. En general, eren projeccions barates, de mala qualitat de so, deficient, que feia, però, les delícies dels Tarsans, Robin Hoods o Ben-Urs, sempre amb emissions espanyoles més o menys moralitzants, on regnaven a la pantalla del Patro, en Fray Escoba o la Concha Velasco, les notes d'humor, els curs del Gordo i el Flaco o del Xarlot,
Amb propostes culturals i educatives i després de tancar durant la Guerra Civil, el patronat parroquial viu una de les seves millors èpoques al voltant de la dècada del 50 del segle passat. Amb representacions teatrals, amb el cor parroquial i cor infantil, els jocs florals i mostres literàries, activitats esportives...
el futbol, el bàsquet, el frontó, el cinema infantil i altres projeccions culturals i esdeveniments comunitaris de tema cultural i festiu. Aquest període va culminar amb la celebració del 75è aniversari l'any 1992. El Patro es va cremar l'11 de setembre de l'any 2003 i es va enderrocar per amenaça de ruïna l'any 2010.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Demà passat dimecres, dos quarts de set de la tarda, i a la Biblioteca, tercera sessió del monogràfic de l'Aula d'Axtensió Universitària de Vilassar de Mar, dedicada als Estats Units. Ens acompanyarà el periodista Xesco Reverter, que com a corresponsal de TV3 als Estats Units,
Va viure el primer mandat de Donald Trump i els inicis del període demòcrata de Joe Biden a la Casa Blanca. Reverter és també autor del llibre Als Estats Units, el país de les contradiccions, que, curiosament o no, dona nom al monogràfic. La xerrada de demà passat se centra en el món de Donald Trump. Per a Reverter hi ha una clara diferència entre el seu primer mandat i el segon. D'un empresari sense idea de governar, a passat diu...
a ser un líder personalista que al seu entorn li ha de deure obediència cega. És un president que jo dic s'ha professionalitzat, en el sentit que quan va arribar a Trump el primer cop a la Casa Blanca era una persona que era un empresari que no tenia ni idea del que era governar, no tenia cap experiència de govern política abans, era un outsider que entrava a dins de la Casa Blanca i per tant es va haver de rodejar d'un cert establisme republicà, de gent del Partit Conservador,
que sabés com funcionava l'administració, els ministeris, la relació amb el Congrés. Què li va passar? Tota aquesta part de gent amb qui es va rodejar era gent d'establishment i que per tant el que intentàvem fer durant 4 anys va ser en gran part frenar les seves iniciatives més descabellades. I contínuament ja estaven
L'estaven pressionant o li venien a dir que això que et vols fer no pots fer perquè provocaràs un altre baix aquí o provocaràs una crisi ja, els aviat no els pot ser tan malament i era contínuament una operació de limitació d'aranys del que volia fer Trump i el que realment al final s'acaba fent.
La seva primera presidència va acabar, si us recordeu, però amb moltíssimes dimissions i també expulsions, perquè Trump, a mesura que anava avançant el seu mandat, veia que cada cop li tallava més les ales i, per tant, s'anava cansant dels seus ministres, dels seus assessors, i els anava a fer un foro d'aquests al plegat. Al final d'acabar, realment, amb un grup de còlegs i prop, ja era molt al final, i va ser un final molt tempestuol. Què passa?
ara amb el segon mandat? Doncs bé, Trump ha pres la lliçó i bàsicament s'ha rodejat d'assessors i de ministres que tenen bàsicament un requisit, que siguin 100% lleials a la seva persona i, per tant, que no el contradiguin, que no l'intenti impressionar perquè faci altres coses i que compleixin els desitjos i les ordres que ell dona. I, per tant, tenim una administració que és molt més obedient, en el cas d'on Trump ha sabut fer aquest canvi i s'ha rodejat de gent que és absolutament lleial a les seves pastes. Veiem també on Trump
molt més enradicalitzat i que fa coses que no s'atrevia a fer en el primer mandat. Un Donald Trump que, com s'obralla el periodista de TV3, no enganya ningú. És absolutament transparent, destaca. Trump no enganya ningú en el sentit que és una persona que va fer una campanya electoral claríssima dient el que volia fer i prometent una revolució pràcticament del que era el sistema nord-americà i va guanyar clarament les eleccions i, per tant, té un mandat clar i democràtic per fer
el que està fent i no és una persona que arribés amb un programa i n'estigui aplicant un altre. Vull dir que Trump, si alguna cosa té, és que és molt transparent i, per tant, gran part de les coses que està fent a dins del país va dir que les faria, va dir que acabaria amb la immigració regular a la frontera de Mèxic i ho ha fet, va dir que posaria ara en celta tot el món i ho ha fet, per tant, està aplicant el que va dir que faria.
Amb l'afasí trobo jo que els nord-americans el van votar per segona vegada, és a dir, que molts nord-americans l'havien votat el 2016, i van veure la presidència que era, el caos que era, i tot i això el van tornar a votar. Sabien què venia i per què, però en tot cas és el de sempre. Si Trump guanya, és per mèrit seu, però també és per de mèrit dels demòcrates, que van fer una mala campanya, Joe Biden va ser un mal president, va ser Kamala Harris, que l'últim minut va ser la candidata i que tampoc agradava...
Un període a l'actual en el qual Trump es troba amb una Europa que està passant per un mal moment. El vell continent, recorda Reverter, ha passat molts anys sota l'empara, sota la protecció militar de les barres i les estrelles.
Europa es troba que ara, després de 80 anys, el gran amic i el germà americà que teníem i que sempre ens donava seguretat, doncs ja no podem comptar amb ell. Tenim una guerra a Ucraïna, clarament Estats Units s'ha retirat i sembla que estigui seguint l'acord a més a Putin que no pas a Zelensky. I també tenim Donald Trump a amenaçar els països de l'OTAN que si no l'ajudaven a patrolar l'Astret d'Hormuz, el Golc Pèrsic, doncs seria una molt mala decisió pel futur de l'Aliança Atlàntica. Per tant, tenim...
un president dels Estats Units que amenaça a partir del suport de la resta de països, recordem, i no fa tant, també amenaçàvem a neccionar-se a Groenlàndia, això de moment està un calàs, però ve a veure quan ho torna a recuperar. Per tant, Europa es troba en una posició realment molt incòmode perquè perdem el gran mentor i protector que tenim. Per saber-ne més, dimecres i a la Biblioteca, Xesco Reverter retrata el món de Trump.
Recorda que l'Ajuntament de Vilassada Mar manté oberta la convocatòria de la dotzena edició de la beca bienal Ernest Lluc d'Investigació i Recerca Local dotada amb 4.000 euros. Té com a objectiu fomentar la investigació sobre el municipi en el camp de les ciències socials i humanes, principalment en l'àmbit de la història de la geografia del patrimoni cultural i artístic.
Les sol·licituds es poden presentar fins la mitjanit del 30 de setembre al Registre General de l'Ajuntament, ajuntant, entre altres documents, el currículum del sol·licitant, la memòria del projecte d'investigació, en la qual s'ha de fer constar els objectius que es volen assolir, la metodologia que s'utilitzarà, les fonts i la bibliografia que es consultarà.
El veredicte del jurat es farà public com molt tard, en el mes de novembre, en el descurs de les festes de la tardor. Un cop atorgada la beca, el jurat nomenarà un tutor per assessorar i supervisar el treball, així com per informar l'entitat convocant. Els guanyadors de la onzena edició, l'any 2024, i darrere,
Van ser Cristina Durà i Carles Barrio Canal amb el projecte Què està passant a les platges de Vilassat de Mar, que tenia com a objectiu l'estudi per entendre les causes i conseqüències de la pèrdua de litoral i plantejar-hi possibles solucions sempre sostenibles. Capítol de serveis.
Farmàcia de Guàrdia per avui, el Terriba Gutiérrez, la del Camp de Futbol, perquè la ubiquem. Número 136, Avinguda Eduard Ferrés, telèfon 93, 750 69 53.
Assignatura pendent, el gol. La Unió Esportiva va aguantar dissabte i el Xevi Ramon. L'empat a zero inicial davant del tercer classificat, el Cornellà, un esquadra que, curiosament, és la més anotadora de tota la tercera federació. Amb la igualada final, els mariners sumen dos partits seguits sense perdre. Ara bé, els de Dani Pérez només han sumat quatre dels darrers 24 punts que s'han disputat.
Proper destí, el municipal de Can Anglada, feu del centre perroquial Sant Cristòbal, la cita diumenge al punt del migdia. El gol, com dèiem, és el gran repte a treballar per la Unió Esportiva, i és que les dades són absolutament demolidores, en les quatre darreres jornades no han marcat.
De fet, el darrer gol a casa es remunta el 15 de febrer, mentre que per anar a buscar la darrera diana blanc i vermella, lluny del Xevi Ramon, ens hem d'aturar el 17 de novembre de l'any passat. Per tant, hem passat ja 119 dies. Ara bé i posats a mirar el got mig ple, la Unió Esportiva no ha perdut en els dos darrers compromisos.
Dos empats a zero contra dos dels conjunts dissenyats i pensats per pujar, contra el Badalona i contra el Cornellà dissabte. Els del Baix Llobregat es van ofegar al Xevi Ramon en un maig disputat sota un fred intens i una humitat extrema. El tècnic de la Unió Esportiva, Dani Pérez, va preparar una bona xarxa defensiva que va lligar de peus i mans l'equip més realitzador de la tercera federació.
El millor, doncs, la defensa i deixar la porteria d'Escribano a zero en els dos darrers partits. Diumenge, l'expedició Blanca i Vermella marxarà cap al municipal de Can Anglada. Esperen els agarencs del centre parroquial Sant Cristòbal, que són uns ens amb 30 punts. La Unió Esportiva, per la seva banda i per segona setmana consecutiva, segueix en llocs de descens amb 26 punts.
Per tant, la Unió Esportiva mirarà diumenge de treure rèdit del seu desplaçament al Vallès Occidental, tenint en compte que el Sant Cristòbal és l'equip de la categoria que més gols encaixa a casa.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El tema.
Dimarts, ideal perquè se'ns eixugui la roba a temps estable i assolellat a tot el maresme sense cap mena de possibilitat de precipitació. Vents fluixos que ens deixaran un mar en estat de mar ajol. Les mínimes baixaran, les haurem d'anar a buscar entre l'1 i els 10 graus, mentre que les màximes pujaran una miqueta.
i en les hores de màxima insolació arribarem a uns més que agradables 17 graus. El nostre company Robert Mazza a punt de disparar la nostra bateria de titulars.
Aquesta matinada s'ha celebrat al Kodak Theater de Los Ángeles una nova edició dels Òscars de Hollywood. Tothom qui més que menys avui comenta si està d'acord o no amb el veredicte final de l'Acadèmia. A nosaltres la veritat és que el resultat ens és força igual. Ara bé, sí que ens ha interessat recordar la història del cinema a Vilassar de Mar.
Des del nostre programa de divulgació històrica i marinera, el Randamar, el capità Agustí Martín ens ha donat acció des de darrere del projector. Hem repassat el CineCírcul, l'Ateneu i també el Patro, el Patronat. Aquesta està la nostra primera coberta de la setmana.
Recorda, dimecres, dos quarts de set de la tarda i a la biblioteca, tercera sessió del monogràfic de l'Aula d'Astenció Universitària de Vilassar de Mar, dedicada als Estats Units. Ens acompanyarà el periodista Xesco Rabarter, com a corresponsal de TV3 als Estats Units. Va viure el primer mandat de Donald Trump i els inicis del període demòcrata de Joe Biden a la Casa Blanca.
Assignatura pendent al gol, estem en capítol esportiu. La Unió Esportiva va aguantar dissabte i el Xeve Ramon. L'empat a zero inicial davant del tercer classificat, el Cornellà, l'equip, curiosament, més golejador de tota la tercera federació. Amb la igualada final, els mariners sumen dos partits seguits sense perdre i dos partits seguits en zones de descens. I és que els de Dani Pérez només han sumat quatre dels 24 darrers punts que s'han posat en joc.
Ara ja sí, anem a tancar en edició Robert Mazza des de la sala de màquines i també el tenim a la redacció Joan Escopet estampant la signatura en aquest crònica, en aquest informatiu que pots recuperar al nostre web
Moltes gràcies per la confiança que passa amb nosaltres. Demà ens tornarem a escoltar a aquesta hora. Aquesta és la nostra hora. Aquesta és l'hora del Crònica. Serà ja dimarts. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar a Samu.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
I al final no em queda sopar. Vaig al teatre amb la Mia. Altra vegada. Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura. Informa-te a culturajove.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Fins demà!
Bona nit.
I never know how much you hurt me