Vilassar Ràdio. És la una de la tarda. Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Comencem. Molt bona tarda des de Vilassar Ràdio amb la vista posada al cel. L'Ajuntament de Vilassar de Mar en coordinació amb les entitats feministes del nostre poble.
Ja ho té tot a punt per commemorar el 8M, Dia Internacional de les Dones. La principal cita del carregat programa d'activitats arribarà demà. L'acte central, que hores d'ara es manté, serà el que s'ha batejat com la festa de la dona que se celebrarà a la plaça de l'Ajuntament. Tot plegat, una farcida programació que s'allargarà una setmana. Sota el lema Treballem per la Igualtat. Ametem des del 98.1 de l'AFAM. Som divendres 6 de març. Arrenquem.
Després de titulars ens posarem al banyador, agafarem la tovallola i anirem a fer la nostra sessió d'aigua gym amb la alallenca Marina Saez, és il·lustradora i serà dilluns a la biblioteca per presentar el seu terratreball, un còmic entre irònic i divertit sobre un grup de dones d'una certa edat que es troben diàriament a la piscina del seu barri per fer una sessió d'aigua gym i aquest és precisament el títol del còmic que amb ella començarem a llegir.
La maresmenca, la calallanca Carlota Caimer, està fent les maletes per l'estiu del 27. No anirà pas a Roma o a París de vacances. La seva és una missió especial. De fet, és una de les 10 dones seleccionades per l'expedició Hipàtia 3, que les portarà a l'Àrtic per recrear les dures condicions d'una futura estació especial a març. Allà faran un munt de dades d'experiments enfocats a aquesta possible expedició.
Doncs això amb la vista posada al cel, l'Ajuntament de Vilassar de Mar i en coordinació amb les entitats feministes del nostre poble. Ja ho té tot a punt per commemorar el 8M, Dia Internacional de les Dones. La principal cita del carregat programa d'activitats arriba a demà. D'acte central, Cores d'Ares Manté, serà el que s'ha batejat com la Festa de la Mona, que se celebrarà a la plaça de l'Ajuntament. Una programació sota el lema Treballem per la Igualtat,
que combina actes culturals, educatius i també reivindicatius. L'Ajuntament, amb les entitats del municipi, impulsa propostes per sensibilitzar, promoure la reflexió i posar en valor també el paper de les dones en tots els àmbits de la societat. Enguany, i com a novetat, cal destacar que la tradicional caminada que es venia fent ens transforma en la festa de la dona, que se celebrarà, com dèiem, demà.
Esdevindrà un espai de trobada, celebració i reivindicació feminista a la plaça de l'Ajuntament. La jornada combinarà música en directe amb les actuacions de dues monis i Sara Reig, un homenatge a dones rellevants de Vilassadamar, un vermut feminista i un taller de pancartes del 8M.
Ja de cara a demà la tarda, la sala Roser Carrau acollirà a l'espectacle teatral Males Dones de la companyia La Melancòmica, que en Clau Dumour ens convidarà a reflexionar sobre el paper de les dones.
Demà passat, ja 8 de març, Dia Internacional, la commemoració. Continuarà amb un programa especial del nostre begul sardanista de Vilassarra, viu. I també visites guiades gratuïtes a la Casa Museu Carme Rovira per donar a conèixer l'obra i vida d'aquesta pintora naïf vilassarenca.
El migdia de diumenge, a la plaça de l'Ajuntament, serà l'escenari de la lectura del manifest institucional a càrrec de les regidores del Consistori i també de l'alcaldessa, seguida d'una manifestació pels carrers del casc antic convocada per les entitats feministes locals, que culminarà també amb la lectura del manifest per part de representants de Vilamona i de l'Assemblea Feminista.
La setmana següent la programació mantindrà el to cultural i divulgatiu amb la presentació del còmic Aigua Jim de Marina Saez, d'aquí parlarem en els propers minuts, i amb la conferència Artistes oblidades a la història de l'art a càrrec de la historiadora Georgina Assas. Aquesta és una activitat organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària. El cicle es tancarà amb un cinefòrum organitzat per Viladona dedicat a Maria Lejàrrega, una figura clau del feminisme.
Paral·lelament i durant tot aquest mes, l'Ajuntament està fent tallers als centres educatius del nostre poble, adreçats a l'alumnat de sisè de primària i centrats en la prevenció de les violències masclistes i també la promoció de les relacions igualitàries.
Doncs ara en parlàvem, ens posem al banyador, agafem la tovallola i anem a fer la nostra sessió d'aigua gym amb la Alalenca Marina Saez. És il·lustradora i serà dilluns a la Biblioteca de Vilassar de Mar per presentar el seu treball. Un còmic entre irònic i divertit sobre un grup de dones d'una certa edat que es troben diàriament a la piscina municipal del seu barri per fer una sessió d'aigua gym. I aquest és el títol del còmic que començarem a llegir amb Saez. És un acte més
que a Vilassada Mar proposen el mar d'activitats al voltant del Dia de la Dona. Marina Saez és il·lustradora, realitza llibres infantils i dibuixa per encàrrec per altres autors. Ara ens presenta aquest Aigua Jim, amb el qual va guanyar el premi Finestres del còmic en català de l'any 22.
Surt de la meva experiència personal d'anar a la piscina. És tot un recull d'històries, d'un treball de camp. Vaig començar a coincidir amb aquestes dones al vestuari, vaig començar a sentir totes les històries que explicaven i la veritat és que van semblar molt divertides. Al final jo suposo que venia amb tota una mena, tota una sèrie de prejudicis cap a la vellesa.
I va ser una oportunitat molt bonica i molt divertida de trencar-los tot d'un a un. I res, al final, jo al principi anava apuntant totes aquestes anècdotes sense saber ben bé què fer-ne i no tenia en absolut la idea que això algun dia es convertiria en un llibre. La seva idea inicial, explica, era fer un petit llibret, un petit fanzín, però van allargant el número de pàgines i introduint més i més històries al Premi Finestres. La va esperonar.
Molt contenta de poder rebre aquest reconeixement i a partir d'aquí, amb aquest suport econòmic, poder fer la versió llarga que avui hi ha a llibreries de 148 pàgines.
Serà dilluns a la Biblioteca de Vilassar de Mar. Aigua Jim presenta un retrat del dia a dia de les dones d'una certa edat. Un dibuix de les seves experiències, per una banda, reivindicar el seu paper a la societat, i per l'altra, sobrellar que tots els cossos són bonics. Doncs amb el permís de la Marina entrem al vestidor femení. Les temàtiques...
Clar, són molt diverses, però dins del vestuari es parla des dels nòvios, els marits, els fills, la pressió estètica, el sexe, no ho sé, la mort, les cures, les cures a la casa, les cures amb els nets... Vull dir, al final, jo anava apuntant aquestes converses i al final em vaig adonar que hi havia com certs patrons, no? Hi havia totes unes temàtiques que s'anaven repetint i una mica això va ser l'ordre que li vaig anar donant a aquest guió
on cada doble pàgina parla d'una d'aquestes temàtiques i després hi ha un ordre que segueix més aviat com un recorregut espaial o físic, diguem, per l'edifici de la piscina, perquè la piscina està dins d'un gimnàs, on hi ha diverses plantes, etc. I després la narració, que és en primera persona, és com si ensenyés d'alguna manera tot el que passa allà dins. Sens dubte, tots i totes podrem aprendre molt dels dibuixos d'Aigua Jim. Ella, l'autora, la primera, confessa.
He vist que hi ha moltes maneres de ser gran, evidentment, i que hi ha moltes maneres de ser iaia, com jo els dic a elles, com carinyosament, i hi ha persones que s'han encantades amb els seus nets, hi ha d'altres que detesten tenir aquesta càrrega de feina que s'ho posa, hi ha d'altres que estan vídues i felices, hi ha d'altres que tenen nòvios, hi ha d'altres que encara s'han casades, és a dir que poc, és cert que el tret característic de totes elles, de tots els protagonistes, és que totes eren vídues. D'alguna manera no és casual perquè és prou.
però possiblement i per desgràcia és aquest espai de viudatat el que permet que la dona d'alguna manera, sobretot d'aquesta generació, s'emancipi, s'alliberi i comenci a fer la seva vida fora d'aquests espais de cures que al final són la casa, o poden ser el marit, els fills, etc. Descobrir que hi ha moltes maneres de ser gran i que no necessàriament són tristes i estan sempre envoltades d'aquesta soledat que sembla que se'ns pinta i que se'ns ven.
L'autora està molt contenta de com està funcionant a nivell comercial el seu Aigua Gym. Tres edicions en català, dues en castellà i, per exemple, s'ha traduït també al coreà. No descarta una segona part i és que ens explica que té un infiltrat en el vestidor masculí del mateix gimnàs municipal. Per si un cas... No crec que d'Aigua Gym hi hagi una segona part. Sí que és cert que tinc una mica... Ell va al vestuari masculí i sempre fem la conya que...
que ell em pot fer d'espia d'aquest vestuari masculí i fer com una segona part, que potser seria divertit, fins i tot, parlar de la masculinitat hegemònica, però, bueno, la veritat és que és una cosa molt oberta i gens ho enferm, així que, bueno, sí que tinc com altres projectes al cap, però potser sí que cap a una altra direcció.
Patien, tancautora del còmic, per com rebrien les protagonistes reals, les seves companyes d'Aigua Gym, el gimnàs a perill del barri de Gràcia de Barcelona, la publicació del còmic. Al final, molt contentes, assegura. Va ser divertit. Elles primer fan una mica incrèdules, no? Dèiem, però com, un còmic de iaies, no? Com un TVO de iaies, em deien, com pot ser això? Dèiem, però això no és de superheroi...
I després, la veritat és que després de la publicació, quan totes el van poder llegir, vas saber perquè aquesta part amb la qual jo patia tant, que era com aquesta cosa de, bueno, jo he vingut aquí a explicar la vida d'aquesta gent i ara a veure què passa...
La veritat és que les reaccions van ser molt diverses, en general molt positives, però sí que va haver una cosa xula que és entendre que totes aquestes anècdotes i aquestes històries han passat per el filtre, per alçadar del meu punt de vista, de la meva mà, de la meva subjectivitat. Hi ha com una part molt polititzada del relat que evidentment no és casual, perquè estan escrites des d'una veu concreta i fa que aquesta versió d'aquesta piscina que hi hagi sigui una.
I, bueno, fins al punt que hi havia moltes que em deien, ah, jo no em reconec aquí, aquesta no soc jo, m'has dibuixat molt lletja, o què són aquestes arrugues? Dilluns, a partir dels quarts de set del vespre, porta el banyador a la biblioteca per la presentació d'aquest aigüegim que vol sombrillar el paper de les dones i les seves problemàtiques en la societat d'avui. Crònica Serveis informatius de Vilassar Ràdio
I seguim parlant de dones en aquest crònica especial d'avui. La mare esmenca, la calallanca Carlota Caimer, està fent les maletes per l'estiu de l'any vinent. No anirà pas a Roma o a París de vacances, per exemple. La seva és una missió especial. De fet, és una de les deu dones seleccionades per l'expedició Hipàtia III.
que portarà 10 dones a l'Àrtica per recrear les dures condicions d'una futura estació especial a Mart. Allà faran un munt d'experiments per estudiar-ho tot plegat als seus 26 anys. La de Calella té un àmpli currículum a les seves esquenes. Jo per la meva edat trobo que encara he fet poc, encara podria fer més, però sempre entra això de l'autoexigència pel mig.
Soc enginyera mecànica, vaig estudiar a la Universitat de Girona, em vaig graduant 3 anys i després me'n vaig anar gràcies a una beca que me'n van donant allà, a Alemanya, fer el màster d'enginyeria aeroespacial i, a part d'això, com a hobby a l'àmbit privat, soc pilot d'avions ultralleugers.
El marge li apassiona el montanisme i de fet ha fet cims de més de 5.000 metres als darrers a la cordillera dels Andes. Molta il·lusió i ganes de cara a la propera aventura científica, una passió per l'espai que la nostra protagonista li va inocular mentre feia el treball de recerca a l'escola Pia Sant Anna de Mataró.
Vam tenir una companya i jo, dos professors de física molt bons, en David i la Marta, de l'Escola Piacentana de Mataró, que ens van proposar fer un treball de recerca una mica particular. Van venir els dies amb una idea i van dir, ah, anem a fer una sonda per enviar-la a l'estratosfera i amb això volem estudiar la capa d'ESO. I ells, com a bons professors, ens van donar ales i ens van donar les eines per poder desenvolupar aquest treball.
i després quan vam veure la sonda i va retornar i va captar les imatges i la radiació còsmica, a part de les imatges i les dades de la capa d'ozó, doncs vam veure les imatges de la curvatura i vam dir, ostres, això té realment un valor i crec que em vull dedicar a això, ja que pot tenir un benefici per la Terra, només anar a l'espai no és només per divertir-nos i perquè és increïble el que pots arribar a veure i és molt inspirador ser astronauta, sinó que també pots realment obtenir dades que et poden millorar la vida aquí a la Terra.
Doncs mèrit també per als professors David i la Marta, clar. No fa tants anys d'això, de fet, la del Maresme és la més jove de les deu seleccionades per recrear les condicions de Mart a la illa canadenca de Devon, un equip multidisciplinar amb diferents expertes. La Carlota Caimer ens les presenta.
L'equip és un equip molt multidisciplinari i multigeneracional. La més gran de nosaltres té 53 anys, jo em penso, i jo soc la més jove amb 26. Totes venim d'àmbits d'estat diferent, que això també ho fa molt especial, perquè cadascuna portarà el seu granet de sorra amb la seva àrea d'expertesa. Hi ha biòlogues, hi ha una metgessa, hi ha dos o tres enginyeres, i totes som la majoria de Catalunya. Tot i així hi ha dos tripulants que no ho són, una és d'Internet,
I com volen recrear les condicions hipotètiques de l'espai? Clar, al planeta Mart o a la Lluna no hi ha hospitals, per això l'estiu del 27 la Carlota el passarà en aquesta illa canadenca tan excepcional.
És l'illa més grossa del món deshabitada i l'hospital més proper està a 4 o 5 hores en avió. És a dir, que no és que et puguis pujar a un cotxe i agafar i conduir 4 hores per anar a l'hospital més proper, no. Depèn d'una avioneta que no és comercial, que vol específicament per nosaltres i que a vegades no pot ni aterrar en aquesta illa degut a les condicions meteorològiques adverses que ens hi podem trobar o a la neu, simplement.
Doncs fixa't, perquè a l'illa de Debon la temperatura no passa mai dels 10 graus i cau fins als menys 50 durant l'hivern. Esclar, ningú va dir que fos fàcil, per això la del Maresme va haver de superar un dur procés de selecció, no només tècnic, mental i físic.
Ens van ser un seguit d'entrevistes on ens preguntaven, per exemple, experiències que havíem tingut que podrien ser rellevants per una missió com aquesta, una mica el nostre background, el currículum que teníem, què podíem aportar a la missió, quin tipus de recerca hi volíem desenvolupar, etcètera, etcètera. Jo, com a cas particular, ara et posaré un exemple. La família de la meva parella són pagesos. Jo vaig posar també que sabia que un rei...
perquè, de fet, amb una missió especial has de saber conrear per mantenir-te i poder menjar. I això va ser una de les meves experiències particulars que vaig posar. És a dir, que no només demanen un bacre on purament científic hi ha d'enginyeria, en aquest cas, sinó que també miren altres factors com pot ser aquest.
Volem saber ara quin és l'objectiu de l'estudi dels experiments de la Carlota. Vol esbrinar perquè, en condicions de gravetat zero o microgravetat, els i les astronautes se'ls infla la cara els primers dies d'emissió. La meva recerca es basa en estudiar una mica aquest efecte que té sobre el cos humà, que els primers dies, quan un astronauta arriba a l'Estació Espacial Internacional,
Té la cara inflada perquè té una retenció de fluids al tronc superior del cos, no? I això és degut a aquesta força de gravetat que és absent allà dalt i no empeny els fluids del cos cap a les cames. I s'acumula més cap al tronc superior i cap al cap, en aquest cas. I això es veu bàsicament en els vídeos quan els hi veus la cara inflada i així.
I en l'emissió, per simular això, el que vull fer és posar les tripulants en una posició inclinada de 6 graus a l'hora de dormir, unes hores al dia. Per tant, no estem simulant totalment l'absència de gravetat, sí que la tenim durant les hores del dia, però durant les hores de la nit simularíem aquest efecte del fluid shift que es coneix.
Una altra curiositat que ens explica la del Maresme és que el nervi òptic dels astronautes homes es deteriora més ràpidament que no pas el de les dones. Amb missions que s'han fet a l'Estació Espacial Internacional, el nervi òptic té, o sigui, amb absència de gravetat, el nervi òptic es deteriora en missions de llarga durada. Amb homes es deteriora més ràpid que amb dones, i això s'ha trobat amb estudis, tot i així es fa falta molta més recerca perquè només un 11% dels astronautes
que han volat a l'espai eren dones. Llavors necessitem moltes més dones que volin i que vagin a l'espai per poder fer una mica un estudi comparatiu de què passa sobre els diferents cossos. El nervi òptic és el nervi que tenim a darrere de l'ull i que connecta amb el cervell i que després processa les imatges que nosaltres veiem i per algun motiu en l'espai hi ha com un punt de vídeo nul en l'ull que quan hi ha absència de gravetat és com que està apretat
i per algun motiu en homes es deteriora més ràpidament o té més efecte que en les dones.
Apassionada i didàctica, la de la nostra comarca vol sobrellar que un altre dels objectius de l'expedició Hipàtia 3 és la de fomentar les vocacions científiques, especialment diu, entre les nenes. El que volem és també posar referents de carn i ossos, de gent del teu poble, que pot ser la teva amiga, la teva cosina, la teva germana que estigui fent això, i una mica més de referents propers, que la gent s'hi pugui identificar més. Perquè jo no vull un referent d'una dona de fa 100 anys d'un altre país, sinó que prefereixo...
tenir un referent d'algú més conegut i més proper a mi, que m'hi vull emmirallar més. Els seus recents estudis els acaba de desenvolupar a Bèlgica, mirar-se la famosa capa d'uzó no de manera vertical, sinó de manera horitzontal.
A Red Wire Space, a Bèlgica, és una empresa americana que es dedica a fer projectes espacials. Jo concretament estava en el tèsting del satèl·lit Altius de l'Agència Espacial Europea i aquest satèl·lit el que fa o la finalitat que té és estudiar la capa d'ozó des d'un punt de vista diferent del que s'ha fet fins ara. Fins ara sempre s'havia mirat la capa d'ozó en vertical cap a baix, és a dir, mirant cap a la superfície de la Terra.
Aquest nou satèl·lit el que vol fer és estudiar la capa 2 mirant cap a l'horitzó. És a dir, el que farà és mirar cap a aquella capa fina, blava, que veiem a les imatges quan veiem la Terra des de l'espai. Doncs mirarà cap allà i enfocarà cap a l'espectre lumínic. Li preguntem per un somni? Jo crec que arriba a l'espai. Per si creu que l'home ha trepitjat la Lluna...
Sí, sí que hi ha trepitjat i de fet hi tornarà ara, el 6 de març. Està prevista la nova obertura del llançament. I per si pensa que hi ha vida extraterrestre? Jo crec que hi ha vida a l'univers i perquè és massa gran, perquè estiguem sols i probabilísticament parlant, hi ha poder un trilió de galàxies a l'univers i...
N'hi ha d'haver, n'hi ha d'haver. Poder no serà en la forma que ens esperem, és a dir, si és més en forma humana o de cos humanoide, poder serà en forma de bacteri, en forma, qui sap, però jo crec que n'hi ha. La Carlota Caimer parla a la perfecció català, castellà, anglès, francès i alemany i es defensa en neerlandès. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
Cal sobre estar en tants anys treballant a Vilassar Ràbia, el número 22 del carrer de Sant Pau. I resulta que l'edifici es coneix amb aquest sobrenom, ens ho explica la Gemma Pérez. Ella és la persona que hi ha al darrere de la Vilassarenca, aquest canal d'Instagram en el qual publica petits vídeos abordant temes històrics, socials i culturals sobre el nostre poble.
Extret directament des del nostre programa de divulgació històries de mar i de dalt, que dirigeix la nostra companya Núria Gómez, et convidem a que entris al nostre edifici. Ens hem de remuntar a finals del segle XIX.
Saps què és, cal sobreestant? Doncs queda't que t'ho explico. L'any 1898, Antonio Pasqual s'estableix al carrer Sant Pau XXII. No se sap del tot si hi va realitzar una reforma a partir d'una casa de cos o bé hi va aixecar directament la luxosa casa on avui hi té seu Vilassaràdio. El jutjat de Pau i l'agrupament Escolta Zavara. És per això que a la part més alta de la casa hi trobem un esgrafeïdat amb les lletres A, P, Antonio Pasqual, i l'any 1901, indicant així el final de la construcció o reforma.
Cal destacar també el glaçat de la porta d'entrada amb l'any 1898, que devia ser la data de l'adquisició de la casa o terreny. I qui era aquest Antonio Pasqual del qual ens parla? Sembla que no hi ha massa informació sobre aquesta persona.
De la identitat de don Antonio no se n'ha trobat informació, però per les dimensions de la casa devia ser algú amb un poder adquisitiu més aviat alt. Els elements ornamentals, el treball del ferro i els detalls de les portes i la fusteria ens indica que es tracta d'una casa de senyors. Després, en Pau XXII va passar altres mans i amb el nou propietari ja apareix el motiu de cal sobre estant. Vindria a ser com un encarregat d'obra.
Més endavant, la casa l'adquirí don Manuel Sánchez Forte, natural del Mansa. Era funcionari d'obres públiques. És d'aquí d'on li ve el motiu sobreestant, ja que se'n diu de l'encarregat de vigilar i dirigir el treball d'una colla de treballadors. Dues de les filles del sobreestant Manuel Sánchez es dedicaran a l'ensenyament en aquesta mateixa casa fins als anys 70.
Trinitat Sánchez hi feia classes de piano i un dels fills, Marius, funda el grup excursionista Pinxo i també exercia de mestre. Els dos germans, Trinitat i Marius, formaven part de l'orquestra de l'agrupació lírica local. Després de la guerra van representar amb èxit obres de Sarsuela. Ells hi tocaven el piano i el violí. Finalment, l'edifici de Vilassar Ràdio passa a ser de titularitat municipal. I fins avui.
L'edifici va passar a ser municipal i aleshores també va emplaçar una llar d'avis. S'ha anat adequant a les necessitats del poble i el 1985 ja era seu Vilassarràdio. Primer al segon pis i des del 2011 a la planta baixa. Esperem que així sigui per molts més anys. Això sí, sempre continuarà tenint el motiu que el sobreestant. I fins aquí!
Doncs gaudeix descobrint moltes coses del seu, del nostre Vilassar de Mar, a través del canal d'Instagram de la Vilassarenca. Molt ràpidament, farmàcia de Guàrdia per avui. Rocamira, vinguda a Montevideo, 154, telèfon 93 759 39 93. Les urgències del cap de setmana, és a dir, fins dilluns a les 9 del matí, les atendrà la farmàcia de Mar, sota l'edifici Vícor.
número 2 de la Ronda Vilassar, telèfon 93 750 05 69.
Demà tindrem un matí amb el cel molt ennubolat a tota la comarca, però durant la tarda esperem que s'obrin algunes clarianes. Durant el migdia, però, no descartem algun ruixat puntual i poc destacable. Pensa, lleugerament moderats, encara que ens deixaran un mar en un estat de fort amaró, amb mar de fons.
Les mínimes baixaran 7-12 graus, mentre que les màximes es mantindran, com avui, potser un palet més altes, 14-17 graus. Mateixes temperatures per un diumenge, dominat per la nuvolositat abundant. Durant el matí tindrem una treva en quan a pluja, però durant la tarda les precipitacions tornaran a guanyar protagonisme. Tenim encara un parell de minutets per tancar el darrer crònica de la setmana.
Amb la vista posada al cel, l'Ajuntament de Vilassar demà ara en coordinació amb les entitats feministes del nostre poble. Ho té tot a punt per commemorar el 8è Mat Dia Internacional de les Dones. La principal cita del carregat programa d'activitats arriba demà. L'acte central, Cores d'Ares, manté.
serà el que s'ha batejat com la festa de la dona que se celebrarà a la plaça de l'Ajuntament. T'hem explicat en la darrera mitja hora la farcida programació que s'allargarà una setmana amb el tema. Sota el lema volem dir treballem per la igualtat. Aquesta ha estat la nostra coberta de color lila d'avui.
I fins aquí aquest informatiu, aquesta crònica amb en Robert Mazza, fent que tot això soni com ha de sonar. I també el tenim a la redacció, Joan Escofet estampant la signatura en aquest crònica, en aquest informatiu que tens a la teva disposició a través del nostre web. Moltes gràcies per la confiança que poses en nosaltres cada dia. Ens tornarem a escoltar aquesta hora mateix a dilluns. Fins aleshores, doncs,
Que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana.
Si ets fumador i vols deixar de fumar, trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon. Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
Si ets un o una artista, resideixes a Catalunya i exerceixes la teva activitat professional en els àmbits d'arts plàstiques, arts visuals o els nous sectors creatius, música i experimentació sonora, disseny o il·lustració, arts escèniques, literatura, audiovisuals o cinema.
o bé, creació de videojocs, et volem conèixer. Per això hem creat els Cents d'Artistes de Catalunya. Una eina que ens servirà per conèixer la veritable població dels i de les artistes i creadors i creadores del territori i el nivell de representativitat de cada disciplina.
Per diagnosticar la situació del sector cultural a Catalunya, detectar i avaluar les necessitats dels i dels artistes que exerceixen la seva activitat amb caràcter professional i establir noves polítiques en l'àmbit cultural. Per emprendre accions amb la voluntat de millorar les condicions laborals, fiscals, contractuals i de propietat intel·lectual dels creadors i creadores del nostre país.
I en el futur, per connectar creadors i creadores amb professionals, empreses i entitats involucrades en el món de la cultura. I com et pots registrar els cents d'artistes? Doncs per donar-te d'alta, només has d'anar al web cultura.gencat.cat i emplenar el senzill formulari d'alta als cents d'artistes amb les teves dades identificatives, de contacte i àmbit creatiu al que pertanyis.
Saps què? En general, els accidents de trànsit han experimentat un descens en els últims anys. Però en el cas de les motos, no ha estat així. Evitar aquests accidents a la xarxa viària és cosa de tots els conductors, i no només dels motoristes. Hem de tenir en compte els riscos que corre un motorista, com la inestabilitat que té un vehicle de dues rodes o les seves dimensions, que el fan menys visible en angles morts de visió. Per tant, procurarem deixar sempre una distància adequada de separació.
El motorista ha d'evitar moviments ràpids i laterals sense senyalització prèvia i no circular en paral·lel o en zigazaga. També ha d'evitar l'excés de velocitat i no transportar equipaments pesants. I molt important, el casc sempre ben lligat i els ulls protegits. I saps què? Cal mantenir el vehicle sempre a punt, mitjançant revisions i manteniments periòdics. Saps què? Cal ser molt prudents a l'hora d'anar en moto. Només així aconseguirem reduir la sinistralitat a les carreteres.
Generalitat de Catalunya.
La que hi ha a cada porta i a cada balcó. La de qui escriu i la de qui assaja. La de qui busca i la de qui escolta. La de qui obre finestres on abans semblava que no hi havia res. La que pren vida perquè tu hi ets. Tu també en formes part. El teu gest t'ho canvia tot. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar.