logo

Crònica

Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio.

Transcribed podcasts: 129
Time transcribed: 2d 7h 50m 4s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda a tots i totes i benvinguts al Crònica. Volem conèixer de la veu de la protagonista el cas que en les darreres hores...
ha alçat molta pulseguera a les xarxes socials del nostre poble. La vila-sarenca Noemi Font ha denunciat que la piscina municipal, que té una gestió empresarial privada, no la deixa assistir dins de l'aigua. La seva filla d'11 anys, que té un alt grau de discapacitat, pagant només la quota de la nena, ho considera un cas de discriminació i avisa que vol anar. Ara ho escoltaràs fins al final de moment.
a la filla de la Noemi Font. Ja l'han acollida a la piscina municipal de Cabrera de Mar, on ben aviat començarà a nevar. Ens escoltes des del 98.1. De la FAM som divendres 19 de desembre. Posem primera.
Després de 16 anys de retard, el 2009 s'assignava el pacte gràcies al qual Madrid cedia a la Generalitat la gestió de la Nacional 2 entre Montgat i Torbera. Sembla que ara sí que sí avançarà de manera decidida el projecte per pacificar la carretera nacional i la construcció dels nous accessos a l'autopista C32. Accessos que, esclar, hauran d'engolir el trànsit. Sobrant el fet que després de molts anys...
el Ministeri de Transportes hagi desblocat els 384 milions d'euros destinats al projecte, fa pensar que les obres podrien començar a finals de l'any vinent.
Amb la regidora, entre d'altres carteres de festes populars, la Maria Vinuesa, passem balanç dels actes nadalencs que ja s'han fet a Vila Sadamar i repassarem també els que han de venir de manera immediata, remarcant especialment tant l'arribada al nostre poble del carter reial com la cavalcada de les majestats als reis de l'Orient. També sabrem que el consistori ja està treballant ara mateix en preparar la festa major del 26, que com diu aquell no ens en donarem ni compte i ja ens la trobarem.
al damunt.
Doncs com dèiem en titulars, volem conèixer de la veu de la protagonista el cas que en les darreres hores ha alçat molta polseguera a les xarxes socials del nostre poble. La vila serenca Noemí Font ha denunciat que la piscina municipal, que té una gestió empresarial privada, no la deixa assistir dins de l'aigua la seva filla d'11 anys, que té un alt grau de discapacitat, pagant només la quota de la nena. Ho considera un cas de discriminació i avisa que vol anar. Ara ho escoltarem fins al final.
De moment, a la filla de la Noemi Font ja l'han acollida a la piscina municipal de Cabrera de Mar, on ben aviat començarà a nevar. La nostra protagonista, doncs, ens explica el cas. A ella li agrada molt fer esport i ara ens havíem plantejat l'opció que pogués fer natació, tenint en compte que l'any passat va prendre...
a nedar i llavors vaig decidir trucar a la piscina municipal i demanar per la possibilitat que ella pogués fer natació comptant amb la meva assistència i pagant una sola quota, és a dir, la seva, i jo podia entrar amb ella per assistir-la, tenint en compte que té una discapacitat reconeguda i que està reconegut també el fet que necessita donar
tercera persona per poder fer determinades coses. M'han estat marejant des de la piscina de Vilassa i quan finalment m'han donat resposta m'han ofert poder fer un curs de natació amb nenes més petites. La meva filla té 11 anys i no té afectació cognitiva. Està iniciant-se a l'adolescència i per ella no seria bo posar-la en un grup de nenes de 5 anys.
Segons ella, l'opció que li oferia el director de la piscina era que mare i filla paguessin sí o sí les dues quotes. Per ella, aquesta és una situació del tot injusta. Argumenta que la seva participació és absolutament necessària pel benestar de la seva filla. Per tant, la Noemi Font portarà la nena a la piscina municipal de Cabrera de Mar, que ja l'han acceptada. Vol portar el cas fins al final.
El director de la piscina, i com que he descartat aquesta opció, em diu que l'altra opció és que paguem dues cotes, la de la nena i la meva, per poder entrar i assistir-la. I els he dit que això és injust, que jo no vaig allà a fer-me un jacuzzi, sinó que vaig allà perquè ho necessita, per poder entrar i sortir de la piscina, vestir-se i desvestir-se. I l'home m'ha dit que sí, que puc entrar, però que pagam. I això és
molt injust, perquè el que demano no és una cosa excepcional que me l'hagi inventat jo, tot i que seria un bon invent, sinó que és una cosa que ja existeix amb altres centres esportius, sense anar més lluny. He trucat a la piscina de Cabrera de Mar i allà ho han acceptat sense cap mena de dubte i, de fet, és on podrà fer la meva filla natació, perquè aquí, independentment de si finalment ho aconseguim o no, perquè jo això ho penso portar fins al final, jo a la piscina de Vilassano hi posaré els peus mai, mentre el director sigui la mateixa persona que em
Argumenta i recorda que ella no pot portar la seva filla amb un elevat grau de discapacitat a un curset de natació a l'ús. La Noemí Font ha d'estar al costat de la nena, diu per senzillament evitar que s'ofegui.
Perquè necessita una persona que la pugui atendre, perquè no s'ofegui, bàsicament. Perquè pugui practicar la natació i en cas que li falli el cos o li fallin els reflexes hi hagi algú allà mateix que la pugui assistir. A manera que ella necessita algú no només per vestir-se i desvestir-se, com qualsevol criatura petita que necessiti gestionar-se la bossa, sinó que necessito poder estar amb ella per poder-la ajudar a entrar i sortir de l'aigua.
Els metges, explica la Nomi Font, recomanen especialment la natació per la seva filla. Per tant, començarà ja a Cabrera de Mar. De moment, l'Ajuntament de Vilassar de Mar explica que li ha assegurat que estan pendents del cas, però que la solució, de moment, no pot ser, segons remarca ella, que li han dit immediata.
Que l'Ajuntament gestioni això, que per cert he parlat amb la regidoria d'esports, m'han dit que estan al cas i que prendran mesures en aquest sentit, però que les solucions no vindran d'un dia per l'altre. Si jo he d'esperar que la piscina de la Vila s'han donat resposta, vull dir, la cosa va per llarg. Jo continuaré, per tant, perquè altres famílies en les mateixes circumstàncies que nosaltres o similars no es trobin en la mateixa situació.
Però la meva filla comença la setmana que ve a natació al poble del costat. I és així de trist que haguem de lluitar per una cosa tan bàsica quan no tinc alternatives. O sigui, jo tinc dues opcions. O apunto la meva filla a fer natació amb experts que em cobren, que és el que em cobraven l'any passat, 50 euros, 40 minuts, que són fisioterapeutes, especialistes en criatures amb discapacitat.
O no tinc opció d'un curset estàndard. Llavors, l'altra opció és que ella pugui fer natació i jo la pugui assistir. Vull dir, no és tan... El que demano no és... És que és de sentit comú, és una qüestió de drets. Vull dir, quan a més a més la discapacitat està reconeguda, vull dir, és una discapacitat molt gran que requereix l'assistència. És que no entenc com es pot ser tan cràtic. Insisteix que vol anar fins al final.
Jo fins al final. Vull que aquesta persona, com a mínim, senti vergonya. I si no en té de vergonya, doncs jo el resultat final que vull és que, independentment de ser aquesta persona sent o no sent vergonya, doncs a la piscina municipal de Vilassar no es tornin a donar situacions com aquesta. I que puguin gaudir de les instal·lacions i puguin fer activitat esportiva, activitat física, doncs persones amb discapacitat,
amb l'assistència d'una persona que es pugui ajudar. I és una cosa tan bàsica que no entenc com es pot tenir tanta barra de voler fer negoci amb una cosa com aquesta, perquè com comprendràs, a mi no em ve de pagar 50 euros al mes. Però no vull assumir una situació injusta. No l'assumiré per mi i la vull lluitar fins al final per tots aquells que potser no tenen forces per seguir lluitant. La vida ja és prou complicada a vegades com per a sobretomar-te gent com aquesta.
La Nomi Font, ara ho escoltava, s'assegura que la seva indignació no és pas pels diners, sinó per la injustícia. De fet, pensen moltes mares soles, diu, que tinen endavant fills i filles amb discapacitat. Penso moltíssimes vegades en aquelles mares que pugen als seus fills amb discapacitat soles perquè moltes
les parelles desapareixen i no pots anar assumint contínuament el sobrecost que representa tenir una criatura amb discapacitat quan es poden resoldre d'altra manera, sense anar més lluny. El cròstic de Vilassar que hi ha aquí a la zona industrial, la meva filla ha fet cròstic durant un any. Doncs vaig preguntar si era possible, em van dir que si sense cap mena de dubte, van posar una monitora més per poder atendre la meva filla i a mi no em van cobrar més diners. Jo sempre els estaré graïts.
El dia familiar, doncs, no és fàcil, tot costa el triple, diu. No poden improvisar, han d'estar sempre pendents del rellotge. La nostra vida és com la vida de qualsevol altra persona o qualsevol altra família que treballen tots dos i que tenen fills.
Si hi ha aquí un sobrecost energètic, o sigui, tot ens costa el triple. El triple de temps, el triple de diners i el triple d'esforç. I també necessitem molta anticipació, molta planificació. No podem nosaltres improvisar, anem sempre amb el rellotge.
perquè a determinades hores hem de fer determinades coses. El tema dels lavabos que no siguin adaptats és un drama. O quan plou, que la gent aparqui, perquè volen emportar els nens a l'escola, aparqui 5 minutets a les zones reservades per mobilitat reduïda, perquè les criatures poden apretar a córrer. Però jo no puc apretar a córrer. Baixa la cadira, que baixi la criatura, que faci la transferència. Vull dir, nosaltres ens podem moure de manera àgil. Llavors, el tema també dels aparcaments...
Passa molt sovint, o sigui, la gent es posa molt nerviosa, també, amb els cotxes, els hi toques el cotxe, els hi toques, allò que fas, tac, tac, dic, ei, el cotxe el tens aparcat, sisplau, pot sortir. I la gent es posa violenta. És una lluita constant i, alhora, una cosa que també em molesta bastant és que hagis de demostrar que les teves dificultats són reals. És molt esgotador i que sobre una cosa tan bàsica com aquesta me la discuteixin, doncs jo tinc ganes de cremar-ho tot.
Amb tot agraeix la Noemi Font les mostres de solidaritat que li estan fent arribar des de les xarxes socials. Li donen força, diu, per seguir lluitant. Jo els agraeixo molt perquè veig que hi ha molta gent que ja no té forces per lluitar i que m'agraeixen també la lluita. I en això estem lluitant i els missatges de suport em consolen, la veritat. Restarem ben patents des d'aquesta casa, des de Vilassar, ràdio de l'evolució del cas de la Noemi Font i, sobretot, de la seva filla.
Després de 16 anys de retard, el 2009 s'assignava el pacte gràcies al qual Madrid cedia a la Generalitat la gestió de la Nacional 2 entre Mungat i Tordera. Sembla que ara sí que sí avançarà de manera decidida el projecte per pacificar la carretera nacional.
i la construcció dels nous accessos a l'autopista C32. Accessos que hauran d'engolir el trànsit sobrant. El fet que després de molts anys el Ministeri de Transportes hagi desblocat els 384 milions d'euros destinats al projecte
fa pensar que les obres podrien començar a finals de l'any vinent. El conveni, que es comença a desencallar, es basa en la inversió de 384 milions d'euros promesos per l'estat espanyol al Maresme des de fa anys per executar les diferents millores. La transferència, un cop desblocada pel Consell de Ministres,
es farà progressivament fins al 2032 i espereu que els primers moviments del territori els puguem començar a veure a finals de l'any vinent. La pacificació de la Nacional 2 inclou la creació de carrils bici, la reducció del trànsit i derivar-lo cap a l'autopista.
L'objectiu no és altre que integrar la Nacional 2 als nuclis de la costa del Maresme, rebaixant la presència de vehicles, afavorint el transport públic i creant nous espais per a avianants i bicicletes. Amb aquesta voluntat es traslladaran part dels 10.000 vehicles diaris que actualment usen la Nacional 2 cap a la C32, reforçant-la com a eix principal de mobilitat de la nostra comarca, uns accessos que, clar, hauran de començar a construir-se.
Les previsions apunten que les obres començarien l'any vinent i que s'allargarien fins al 32. El pressupost es dividirà en 8 anualitats i el gruix de les actuacions es realitzarà a partir del 27, moment en el qual es rebran les partides econòmiques més elevades. Per l'any que ve hi ha previstos 24 milions i del 27 al 30 arribaran 70 milions cada any.
De fet, aquesta setmana mateix, la consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque, explicava que és clau desviar els cotxes cap a la C32 si és que volem pacificar la Nacional 2. Ara, i segons Paneque, el Departament de Territori encarregarà estudis, projectes, licitacions i execucions de les obres corresponents.
En aquest sentit, la consellera ha avançat que abans de finalitzar l'any vinent ja es licitarà la nova rotonda de l'Ella que connectarà amb la C32, un punt considerat estratègic per incrementar la seguretat, la funcionalitat i la incorporació de vehicles a l'autopista.
La Nacional 2, que actualment registra uns 10.000 vehicles diaris, es convertirà progressivament, doncs, en una via menys trànsit, més segura i amb espais per vianants i bicicletes, mentre que la C32 reforçarà la mobilitat del Maresme amb nous enllaços i, sobretot, amb noves millores de connectivitat.
Amb la regidora d'altres carteres de festes populars, la Maria Vinuesa, passem balanç dels actes nadalencs que ja s'han fet a Vilassadamar i repassarem ara mateix els que han de venir de manera immediata, remarcant, esclar, especialment en l'arribada al nostre poble del carter reial com la cavalcada de Ses Majestats als Reis de l'Orient, també ens explicarà Vinuesa.
que el Consistori ja està treballant ara mateix en preparar la festa major de l'any vinent, que, com diu aquell, ens la trobarem pràcticament al damunt i no ens n'haurem donat ni compte. La regidora Maria Vinuesa celebra l'èxit de la Fira de Nadal, que es va celebrar un any més a la plaça Tarradelles, especialment satisfet atiu de la col·laboració del Consell d'Infants en l'encesa de la il·luminació nadalenca.
i de l'èxit de les lletres lluminoses que trobem just davant de l'arbre de la plaça de l'Ajuntament. Un BDM que atrau molta gent i moltes fotografies que sempre es comparteixen després a les xarxes socials. Les lletres són boniques, són maques, i criden l'atenció, vull dir, la gent s'hi atura, la gent, doncs, això, si fa fotografies...
I jo voldria remarcar una altra cosa, que a mi em sembla que va ser un acte el dia de l'encesa de les llums, va ser un dels actes que es van fer, va ser que els infants del Consell d'Infants pengessin els seus desitjos en l'arbre. A mi em va semblar un acte molt bonic, perquè...
Això de penjar desitjos en un arbre és una cosa que es fa moltes vegades i fins i tot a les escoles moltes vegades es pot fer. I fer-ho d'aquesta manera, amb uns desitjos... A més, la veritat, hem de dir que tenim unes nenes i nens al Consell d'Infants que, francament, són molt potents i tenen unes idees molt bones.
I, per tant, els seus desitjos també ho eren. I el que més m'agrada és que passes per la plaça i hi ha gent que se'ls mira i que els llegeix. I això penso que és una cosa molt positiva.
Sopralla que enguany a Vilasarencs i Vilasarenques tenim un accés molt fàcil i ordenat a totes les activitats que es fan aquests dies a través de la pàgina especial que pots consultar en el web de l'Ajuntament. Que arribi la informació a tothom del poble, vull dir, a mi em sembla que és bàsic.
perquè si proposes moltes coses però després resulta que queden en un calaix o queden poc informades, no té gaire sentit. Per tant, jo penso que qualsevol iniciativa que sigui per donar a conèixer el que es fa sempre és positiu, i en aquest cas aquesta web encara més.
I la propera gran cita serà ja el proper dissabte 27 de desembre, amb l'arribada del carter real de moment i per anar enllestint la feina. Nens i nenes ja tenen diferents bústies ubicades a la Biblioteca, al Mercat, al Museu Montju, i també a la Ludoteca del Tucutuc. El recorregut del carter real serà el següent, sortirà a la comitiva a les 6 de la tarda del 27 de desembre.
de la plaça Vicenç Martí al barri del Barato, per seguir per Lluís Jove, tombar a la dreta per Montevideo i arribar al punt de dos quarts de set del vespre a la plaça de l'Ajuntament. Hi haurà un tram silenciós per a les persones amb necessitats especials. El trobarem entre els carrers de Mastral i l'Avinguda Eduard Ferrés.
faran un recorregut. El recorregut és, jo diria que és bastant similar al que s'ha fet, que es fa habitualment, que és baixar des del barato fins aquí a la plaça de l'Ajuntament. Hi haurà un tram tranquil perquè les persones amb qualsevol afectació puguin estar recollides i puguin tenir el seu espai tranquil
de poc carbuix perquè se sentin segures, sobretot. I després arribarem aquí a la plaça de l'Ajuntament, on el carter estarà en aquell tro que se li prepara perquè els infants li puguin donar la carta que reverà els Reis Mags.
Hi haurà una cua preferent, això em sembla que val la pena per a totes les persones que tinguin alguna afectació i que han d'anar, com és habitual, degudament complementades. I el 5 de gener arribarà la cavalcada de Ses Majestats als Reis de l'Orient un any més.
retransmès en directe per aquesta casa per Vilassar. Ràdio, una cavalcada en la qual el tram tranquil el trobarem just al començament del recorregut en el mateix indret que es trobarà al carter reial Maria Vinuesa. A Montevideo entra el carrer Mastral i Eduard Ferrés, que em sembla que és una mica diferent de la que hi havia l'any passat.
Sobretot hem tingut en compte les voreres que poguessin ser accessibles, perquè, esclar, si tens un tram tranquil i després resulta que les persones que van amb cadira de rodes no hi poden accedir, doncs no té sentit. Per tant, hem mirat la ubicació, vull dir, a veure, tingueu en compte que aquest recorregut i aquests trams tranquils sempre els pactem i els parlem amb les entitats, amb el TIMSS i amb la PAC, perquè són...
doncs, veritablement, qui coneixen i qui saben i ens poden aconsellar, i a partir d'aquestes reunions hem pres aquesta decisió. La comitiva de Melció Gaspar i Baltasar arrencarà a dos quarts de sis de la tarda des del Polígon Industrial dels Garrofers.
Avinguda Montevideo, carrer Narcís Montoriol, en contra del sentit de la circulació per entendre'ns, per agafar carretera de Cabrils i seguir per Santa Maria, via Octaviana Maria Vidal, Sant Janís, carretera de Cabrils un altre cop, per enfilar ja el carrer de Montserrat, carrer de Sant Josep,
carrer de Mare Caterina Coromina, Riera d'en Sintetamunt, carrer Colom, Avinguda Montevideo, baixar per Sant Joan fins arribar a la plaça de l'Ajuntament. Per cert, la regidora confirma als nostres micròfons que hi haurà caramels i que tots els que es reparteixin durant la cavalcada seran sense gluten. També, calendari en mà, hem de preguntar-li a la regidora si hi haurà de cara a la nit de cap d'any rebel·la. De moment, ni confirma ni desmenteix.
Em permetrà que amb això sigui una mica cauta, perquè encara ho estem treballant, i no m'agradaria donar una notícia que després hagués de dir una altra cosa. Per tant, no trigarà gaire a saber-se, però m'estimaria més, ara en aquest moment, no avançar res. Un cop enllestint Nadal i Reis, la seva regidoria ja entoma els tres toms, mentre treballen intensament, diu, en el disseny de la festa major de l'any vinent, ara és el moment de preparar l'arquitectura festiva i tècnica.
Preparant, estem tenint reunions i estem ja mirant propostes de tot tipus, tant de l'ubicació com el que podrien ser, com tu dius, els grups, com poden ser les licitacions, diverses licitacions que es necessiten per fer funcionar tot el que és la Festa Major, tot això ja s'està treballant.
Una festa major, per cert, que serà molt i molt llarga i hi haurà molts dies, moltes hores per omplir, ja que Sant Joan el 2026 caurà en dimecres.
que si es fa per davant o posteriorment seran dies, seran dies perquè, esclar, vull dir, queda malament, queda malament. I estem treballant i, com sempre, amb moltes ganes i tothom posant-hi molt d'esforç. Festa major amb algunes novetats, però que mantindrà la figura del Picat, el gegant de Vilas de Mar, amb un passat, amb un origen, un punt controvertit.
El Pigat és el gegant de Vilassà. Per tant, doncs, el tindrem aquí. El gegant és la Lucía. Temps tindrem per parlar de la festa major de Vilassà demà, que un any més Vilassà Ràdio et portarà en directe allà on siguis, en un ampli desplegament de recursos humans i tècnics, com sempre, al 98.1 de la FAM. Vilassà Ràdio. La ràdio al teu servei.
quan l'arbre de Nadal et tria a tu. Aquesta és l'activitat familiar i sempre entranyable que et proposen des de la finca La Soleia, ubicada al veïnat de Rimbles, entre Dos Rius i Canyamàs. Cultiva nevets, tenen 40.000 metres quadrats de superfície destinats a aquests arbres de Nadal que s'adapten perfectament al clima del maresme i que donen sempre un plus a les festes que s'acosten. Ara estan en temporada alta. Anem a buscar el nostre arbre amb en Josep Jó, que és el capdavant de la finca,
Per cert, és zona lliure, zona neta de la pesta porcina africana que afecta els sanglars. En Josep Jones fa de guia per la seva finca La Soleia un tros de paradís. Tenim una finca que està entre Dos Rius i Canyamàs. De fet, és el terme de Canyamàs, que és en el veïnat Rimbles. És un lloc idílic que tothom que ve quan baixa el cotxe s'ho comença a mirar per on sou vosaltres en aquest lloc tan magnífic.
I entre mig hi ha una peça de terra, el qual abans era un bosc continu, i ara l'hem convertit en un espai obert, que és allò que es demana, espais oberts, que serveix de tallafocs, aquí hi ha conis, aquí hi ha gardaixos, hi ha sargantanes, hi ha guilles, hi ha xanglars, hi ha miloques... Hi ha una diversitat de bestiar que si no hi haguessin d'aquesta plantació no hi hauria res.
40.000 metres quadrats dedicats al cultiu dels abets. Vaja, que no ens els acabarem pas. Hi ha 40.000 metres quadrats. El que passa que dir quants hi ha és una utopia, perquè cada any em vas traient, em vas posant de nous, hi ha alguna baixa... Hi ha abets, hi ha abets. A vegades em truca persones i dius, escolta, que els n'has acabat. I, mira, si ets capaç o capaç de comptar-los, et faré un gran descompte. Hi ha molts arbres...
i tothom qui ve queda meravellat de la magnitud que hi ha i sobretot de la qualitat de l'avet. Clar, la pregunta de l'amic Josep és obligada. Tots i totes tendim a relacionar els avets a climes més freds i amb sobretot més altitud. Asegura que ells tenen un microclima que ha batejat com el maresme magre. Maresme i avets, això no pot ser, això no pot ser. Mireu, nosaltres tenim un microclima que no és ni maresme ni vellès.
A vegades em dic jo que estem al maresme magre, però tot i amb això ens trobem que l'arbre es fa molt maco perquè no té aquelles crescudes tan ràpides i és molt compacte. Potser sí que no encaixa massa aquí, però li hem sabut donar la volta.
Recordo que fa 40 anys quan volíem viure de l'agricultura i feien patates, mongetes, mongetes tendres, pèsols. I això és un cultiu de maig, junts, oriol, agost, setembre ja s'acabava perquè aquí la fresca ve tot sovint i després aquí no es desenvolupen segons quin tipus de vegetals. Llavors vam fer una vorada de riera. Provem aviam els abets que això és feina per l'hivern i aviam si poguéssim aconseguir.
I bé, i ens vam adonar que quan van ser comercialitzables al cap de 4 anys, doncs carai, anaves de mercat i és 15 arbres més macos, 15 arbres més macos. I a partir d'aquí ens hem anat especialitzant a fer plantes vigoroses, perquè hem tingut una quantitat de desavantatges que les hem hagut de superar a vegades amb més dedicació.
Ens explica quina és la proposta de la Soleia. Al marge de vendre majoristes, en Josep ens deixa el titular. Fa quatre anys vam iniciar, que va ser un encert impressionant, en què les persones vinguin a triar el seu arbre.
en el camp. És una de les experiències més agradables que tenim, el contacte amb la il·lusió de triar l'arbre. Què dic jo? Qui ven aquí hi ha una condició indispensable, que és que estigui relaxat, perquè s'entra dins d'un món d'arbres molt potents i que transmeten moltes energies. I això és veritat. Suposo que algú ara ens està escoltant i diu, què diu aquest beneit? Doncs sí, és veritat, eh?
Moltes energies. Abraces un arbre i, si estàs sensible, t'arriben moltes coses. Amb tot, la pregunta és obligada. Els arbres de plàstic ens anima a trencar un mite. El plàstic sempre fa la mateixa alçada, sempre fa la mateixa pudor. El plàstic és contaminant. I a l'arbre natural contribueixes a crear un espai natural, un espai de tallafocs, un espai de ralar les persones en el territori. És el cercle de la vida.
I del rei dels animals al rei dels arbres. Hi ha persones que a mitjans de novembre ja el vol tenir l'arbre de Nadal. Jo els hi deia, escolteu, penseu que per Nadal poder, poder, poder, perquè el posareu en un lloc, en un espai en què hi ha una bona temperatura. Dius, igual, nosaltres ja el volem tenir i si veiem que l'arbre no encaixa, en tornem a comprar un altre.
Comptat i debatut, el nostre convidat d'avui, en Josep Jo, gaudeix d'allò més amb la seva feina. Remarquem que la finca del veïnat de Rimbles és absolutament segura pel que fa a la pesta porcina africana que afecta els senglars de Collserola. Per ampliar la informació, no dubtis en visitar el seu web, abetsdenadalt.cat.
Capítol de serveis, farmàcia de guàrdia per avui, doncs la del cap de futbol, el que arriba a Gutiarrrez, Avinguda Eduard Ferrer 136 i telèfon 93 750 69 53. Les urgències del cap de setmana les atendrà la Molfolleda, ubicada al barri del Barato, número 96 del carrer de Manuel Roca, telèfon 93 750 20 65. Crònica, el temps.
Núvolositat abundant a les properes hores i no descartem algun roixat moderat però de manera molt localitzada i irregular de cara al vespre d'avui i durant la nit les precipitacions es faran generals. Matinada i primeres hores de dissabte amb alguns núvols que marxaran i donaran pas a un ambient assolellat. No esperem precipitacions. Les mínimes sense massa canvi 6-12 graus mentre que les màximes baixaran un palet i ballaran entre els 10 i els 15 graus.
I fins aquí aquesta crònica d'avui, darrer crònica de la setmana, amb Jaume Cabot a les Vies de So, Joan Escofet posant la signatura d'aquest informatiu que pot recuperar del nostre web. Moltes gràcies per la confiança. Ens tornem a escoltar dilluns. Molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana.