La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet
Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Benvinguts tots i totes al Crònica. Volem saber, meteorològicament parlant, quines han estat les xifres, els registres, les dades que ens ha deixat la primera llevantada de l'any a Vilassar de Mar. Per això, marxem cap al Museu de la Mina Vell Aigües de Vilassar, on ens espera el seu director, un fliu novell, que controla i registra les dades de l'estació meteorològica del nostre poble des de l'any 82.
afortunadament tot plegat molt allunyat de la intensitat del temporal Glòria, que va sotar al nostre municipi el gener del 20. Clar, si parlem de temps a Vilassada Mar i al Maresme, hem d'abordar el binomi Feliu Novell Joaquim Sarra, el meteoròleg del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Ens escoltes, treballem des del 98.1 de l'AFM. Som dijous, 22 de gener, posem primera.
No et perdis, et reconeixem que no et perdis el nostre programa Històries de Mar i de Val, que presenta i dirigeix la Núria Gómez, de la mà del capità de la Marina Marcán i exdegada a la Facultat de Nàutica al Vilassarem Agustí Martín. Recordarem els banys Cintet. Qui eren Cintet? Què eren? I sobretot, què significaven els banys Vilassar de Mar? En Jacín Pujol, conegut com a Cintet, va ser un emprenedor del nostre poble.
que va pensar aquest negoci enfocat a la burgesia i als estiuajans i que es va convertir en el brusol del nàutic de Vilassadamar. Dóna nom avui a la riera d'en Cintet, un dels carrers amb més metres més llargs de Vilassadamar. De Jacint, Jacintet. De Jacintet, Cintet. Doncs ja ho tindríem.
La bona marxa de la Unió Esportiva en els darrers partits de Lliga, tres jornades seguides sense perdre i cap gol encaixat, permet ser optimistes de cara a la segona volta de la tercera federació. Segurament un dels responsables de la velocitat de Caragüer que ha agafat el quadre mariner és el maresmenc Issa Boiro, un jugador que tot i no entrar inicialment en els esquemes de l'entrenador Dani Pérez s'ha convertit en imprescindible en els darrers compromisos. A més, s'ha posat el Xevi Ramon literalment a la butxaca.
Doncs això repassarem meteorològicament parlant les conseqüències de la primera llevantada de l'any a Vilassar de Mar. El director del Museu de la Mina Vell Aigües de Vilassar, Feliu Novell, destaca que dissabte passat, 17 de gener, van caure sobre Vilassar de Mar 22,6 litres per metre quadrat, xifres pràcticament calcades a les que es van recollir l'endemà.
el diumenge 18 de gener, amb un total de 23,8 litres. La llevantada va baixar a impacte pel que fa a la pluja el dilluns amb 10,6 litres per metre quadrat. Dimarts abans d'ahir, el registre de precipitacions va baixar de manera significativa, malgrat si un dia et rúfol, amb constants plogims febles que van deixar l'estació meteorològica de Vilassar de Mar només 7 litres per metre quadrat. Això vol dir comptat i debatut
que s'han recollit durant aquest episodi 64,3 litres. En Feliu Neuell apunta que són registres normals en una llevantada. Això sí, a destacar les ratxes de vent. Per exemple, abans d'ahir, dimarts, es va registrar una ratxa màxima de 88,5 km per hora al nostre poble.
Consultant les estadístiques, observem que no feia tan ben a Vilassadamar des del 22 de gener, curiosament del 21, quan es va arribar a una ratxa de 95 quilòmetres per hora. Afortunadament, aquesta llevantada ha estat sensiblement més benèvola que no pas el temporal Glòria. Els dos episodis només tenen en comú que van durar quatre dies i que van ser el gener. Aquestes, afortunadament, són les úniques semblances entre la llevantada d'enguany i el Glòria. Joaquim Serra.
Sí, la veritat és que, bueno, en cap moment, des del Consell Comarcal pensàvem que haguéssim de tenir un glòria ni de bon tros. De fet, dies abans parlàvem que com a molt arribaria el 50-60% del que era el glòria i una mica així ha estat. Hem tingut temporal marítim, hem tingut vents importants, les precipitacions han quedat més aviat baixes, tot i que vam estar pendents del riu Tordera, que no es desbordés, però...
més per la pluja que havia caigut setmanes abans que no pas per la situació concreta del dimarts.
Volem recordar, breument i aprofitant la vinentesa de la mà d'en Feliu Novell, les principals conseqüències meteorològiques del Glòria, un temporal del gener d'ara fa 6 anys, que va deixar un total de 250 litres per metre quadrat a Vilassar de Mar. En aquest sentit, Joaquim Sarra recorda que venim d'un desembre molt plujós i això es nota en els pantans, en la darrera llamentada, 63 litres, com dèiem, a Vilassar de Mar.
No és poc, però sí que la veritat és que en Auloria es va multiplicar per dos aquesta quantitat en un sol dia. Per tant, aquí hi ha una diferència important, però bàsicament estem parlant de pluges destacables, va ploure moltíssim.
És veritat que van ser en diversos dies. I el que passa és això, és que venim ja d'un desembre molt plujós. A partir del 20 de desembre les precipitacions van ser ja molt importants, el mateix 20 de desembre, fins al punt que l'embassament de Sau, per exemple, al matí del 20 de desembre estava al 43% de la seva capacitat i actualment supera el 97%. És a dir, que ha pujat més d'un 50% en aquest temps. Tot això, conseqüència de...
de tot el volum de pluges que hi ha hagut i que ha continuat aquests dies. Llavors, això que he fet, doncs que la terra saturada d'aigua, per poc que plogui, de seguida envia tota aquesta aigua cap als cursos fluvials. I és per això que la tordera, per exemple, el dimarts del migdia, va arribar fins als 328 metres cúbics per segon, que, bueno, en el qual era va arribar als 400 metres cúbics.
I llavors ja es va desbordar. En aquest cas no va arribar, tot i que estàvem molt atents a la situació perquè estava molt a prop del desbordament. Va quedar al voltant de mig metre per sobre aixir, però afortunadament ja no va ploure més. Tampoc esperàvem que s'arribés a desbordar. Comentem amb el meteoròleg del servei Meteomar les imprudències que hem vist aquests dies amb els passejos marítims tallats i amb algunes persones passejant i fent fotos. Alien, segurament un cap de mar que pot comportar desgràcies personals.
Un cop de mar i aquestes palmeres, aquesta obsessió que hi ha per front de palmeres als passejos marítims, que al final tenen una estructura molt prima i una part de dalt molt gruixuda. Llavors és fàcil que es pugui trencar, literalment per la meitat, que pugui provocar algun problema greu. O sigui, ja no és només d'un any, que evidentment és un problema, perquè tenim onades de quatre fregant els cinc metres d'alçada al mig i a del dimarts,
sinó com també el vent. Hem de pensar que, per exemple, aquí Vilaçava és un dels llocs on més vent, on es va registrar ratxes més elevades, 88 km per hora, 84 a Calella, també 85 a Sant Sabria de Vallalta,
amatadors, tentadors... Estem parlant d'un vent important que pot fer que algun element pugui trencar o pugui sortir volant d'alguna terrassa i això, doncs, evidentment, pot provocar problemes. Ara instal·marem vist imatges d'un arbre que literalment va caure i va xafar 3 o 4 vehicles, no? Doncs, si hagués hagut algú en aquests vehicles, hauríem estat parlant d'un altre aspecte.
I tant que sí, comptat i debatut, venim d'uns anys 21, 22 i 23, molt cecs, amb alguna recuperació el 24, i l'any passat va ser força plujós. Volem saber quines conseqüències tindrà, segons Joaquim Serra, les darreres regades que hem tingut a casa de cara als mesos d'estiu.
Les precipitacions sempre són benvingudes. Sí que és cert que quan fan mal no ho són tant, però evidentment aquí és una zona en què les sequeres cada cop seran més recurrents. De fet, fa tot just un any, si haguéssim parlat fa un any, per aquí per la ràdio, haguéssim estat parlant d'una sequera extrema que de moment no es veia final, tornàvem a tenir un mes de gener molt sec, un mes de febrer extremadament sec i va arribar el març i la cosa es va arreglar.
De cop i volta vam tenir un març extremadament plujós i afortunadament això va fer que els embassaments tornessin a pujar força i que, per tant, les reserves d'aigua tornessin, com a mínim, a deixar respirar. Després d'un 4 anys, pràcticament des d'aquí va haver-hi Glòria, que no hi havia hagut un episodi de pluges així tan...
tan destacables, que fes pujar bé els embassaments. Per tant, si una cosa ens està passant és que tenim aquests contrastos, d'un any a un altre, de sequera extrema, a tot el contrari. En cinc anys, dos temporals de primera categoria, evidentment, sense comparar-ho, sense...
la mateixa marxa de la Calgòria, però Déu-n'hi-do el que hem tingut aquests últims dies, vull dir que al final s'està començant a comprovar que el que es deia sobre el canvi climàtic, que les situacions serien cada cop més extremes, en tots els sentits, tant les sequeres com els episodis de precipitacions abundants, sembla que tot va una mica en aquesta línia.
I ja que hem convidat en Joaquim Serra al Crònica, aprofitem per saber què ens espera de cara als propers dies. Els mapes no descarten hores d'ara alguna situació de llevant, de cara però a finals de la setmana vinent. Ara bé, el que sembla segur és que ja podem dir tots i totes adeu al famós anticicló de gener.
Els volves dies, aquest cap de setmana, dissabte al matí, tornarà a ploure una mica. No molt, però sí que tornarà a ploure una mica, com avui. Ben bé fins al migdia, sembla que hi haurà precipitació. Tant demà divendres, que tindrem vent de ponent com diumenge, que també tindrem vent de ponent, doncs farà més sol i les temperatures són agradables. I ja veurem què passa, perquè de cara a la recta final de la setmana vinent tornaria a haver-hi una situació de llevant i veurem en quins termes. Encara és molt aviat per poder-ho valorar bé.
però sembla que el tema de les bruixes encara no s'ha acabat. I, per suposat, ja podem descartar el famós anticiclo de gener, que estadísticament n'hem perdut algunes vegades, allò de les mimbes de gener, perquè el mar baixa molt a conseqüència de la pressió atmosfèrica, que és molt alta, tot això ni ha passat ni passarà. Gràcies a Feliu Novell i gràcies a Joaquim Serra. Seguirem ben pendents des d'aquesta casa de l'evolució meteorològica.
T'ho dèiem en titulars, no et perdis, el nostre programa Històries de Mar i de Dalt, que presenta i dirigeix la Núria Gómez, de la mà del capità de la Marina Marcant i exlegada a la Facultat de Nàutica, el Vilassaren Agustí i Martín. Recordarem els banys, Cintet. Qui eren, Cintet? Què eren i, sobretot, què significaven els banys a Vilassar de Mar?
En Jacint Pujol, conegut com a Cintet, va ser un emprenedor del nostre poble que va pensar aquest negoci enfocat a la burgesia i als estiuejans i que es va acabar convertint en el bressol del nàutic de Vilassar de Mar. Dóna nom avui a la riera d'en Cintet, un dels carrers amb més metres del nostre poble. De Jacint, Jacintet i esclar, Cintet.
El fenomen dels banys, dels banys de mar, neix sovint per recomanacions dels metges. Ara bé, a finals del XVIII i principis del XIX, la platja, el mar i el seu entorn no s'entenien pas com avui. Eren espais de treball, de pescadors, de corders, de mestres d'aixa, i no s'associava gens ni a l'esbarjo ni al gaudi. Era un altre concepte. A més, sombralla Martín, en aquella època ni els pescadors sabien nedar.
Aquests pescadors que no sabien nedar tenien una frase popular catalana molt, molt coneguda i és una mà per tu i una mà per la barca. Vol dir que sempre han d'estar agafats d'algun lloc perquè si caus a l'aigua t'ofegues. Els banys comencen a finals del XVIII i principi del XIX perquè eren recomanats pels metges.
perquè anaven bé per la pell, per la circulació, també per el que és el sistema respiratori i segurament per altres coses. La moda, per dir-ho d'alguna manera, dels banys, neix al Regne Unit i ben aviat s'estén i arriba a Barcelona, per exemple...
amb els banys de Sant Sebastià o els banys orientals situats a la Barceloneta. Després vindran al Poble Nou, Badalona, i ja lligat amb el fenomen dels estiuejants i de les segones residències, apareixen Sitges, Vilenova i Les Geltrú o Sant Pol de Mar. Agustí Martín explica que els banys eren recintes tancats, pensats per la burguesia, i que servien també per establir relacions comercials i socials. Per obrir un bany s'havia de tenir una llicència. El nom oficial, atenció, era aleshores el de
Banyos de pila i oleaje. Constaven de petites piscines amb aigua que a vegades s'escalfaven llenya per buscar sempre una temperatura més agradable. Tots els banys repetien en definitiva el mateix patró, diu Agustí Martín.
Era un recinte tancat, ho portava normalment una família, i hi havia uns llocs que eren casetes de fusta per canviar-se, com recordarem també encara les de Palomares. Unes casetes que es muntaven i desmuntaven, que eren de colors, cada any tenia el seu color. Aquí a Vilassar van ser molts anys de color verd i blanc, al Palomares, i més tard blanc i blau. I a l'interior...
Era un espai d'un metre i mig quadrat per canviar-se, per guardar la roba, les tovalloles, el parasol, i un mirallet i un banquet. I cal tenir la seva clau que es guardaven a la consergeria del bany. No era estrany que hi haguessin metges per controlar els banys i per evitar la insolació, que en aquells moments ja es començava a saber que el sol no era massa bo. El 19, homes i dones, esclar, separats.
Les dones es cobrien tot el cos amb un vestit i portaven mitges, o sigui, perquè no es podien veure ni braços ni cames. Els homes anaven amb pantalons, descalços, amb pantalons i samarreta, de màniga llarga. I aquests vestits, que eren de llana i de cotó, devien pesar quan sortien de l'aigua.
Com dèiem, a Vilassar de Mar, els banys apareixen l'any 1935, a les portes, doncs, de la Guerra Civil. Negoci vinculat als primers estiuejants, als senyors, que es deia aleshores, recorda Agustí Martín. Hi ha una persona del poble, que és en Jacint Pujol, que inicia tota la tramitació per demanar un permís al Ministeri d'Obres Públiques per instal·lar un balneari de la Pila i Oleaje, i ho demana de forma permanent.
Li concedeixen, és estrany, li concedeixen. Hi ha molta gent influent que ve a estiguar aquí, que sí amics del governador civil, amics de l'alcalde de Barcelona, i té el seu servei d'assistència als banyistes, i la gent allà, i va passar també el dia, vol dir que munta el seu petit bar, on allà es poden fer una amanideta, uns entrepanys, o poden menjar algun peix acabat de pescar a la mateixa platja.
Hi havia sorra de la rellena d'en Cintet, hi havia marques de pescadors, i en Cintet, en Pujol, lògicament tenia contacte i amistat amb aquesta gent. Clar, en el fons estem parlant de l'embrió del que després serà el nàutic de Vilassar de Mar, que veu la llum el 23 de setembre de l'any 1959, i que construeix l'edifici, el nou edifici, que veiem tots i totes avui, 12 anys després, el 1967.
I si creuem aquesta zona geogràfica de Vilassar de Mar, la platja, amb l'any 1960, apareix un nom que esdevindrà clau, que serà capdalt, Antoni Palomares, procedent de la localitat a la cantina de la Vila Juliosa. Venia per construir una almadrava a la Costa Brava. Els prohoms vilassarens de l'època, però, l'intercepten a l'estació de França i el porten a Vilassar de Mar, com si fos una estrella del roc.
Aquest home demana una concessió per fer una mena també de balneari, uns banys, però no seran privats com en Cintet, sinó que seran uns banys que podríem dir públics, que has de pagar per tenir caseta. Pots anar-te a banyar quan vulguis, perquè l'aigua del mar és per a tots. Tot comença amb un petit bar que obra en Palomares i el seu gendre, en Josep Nin, i amb aquell peix despescador també fan quatre sardines, ho couen allà mateix...
I pensa, carai, per què no muntem també un restaurant aquí dint? I munten... Bé, primer munten un bar-restaurant, i després ja, el que vam veure tots durant molts anys, que hi havia el restaurant a la primera planta, i a baix hi havia el que seria com una guingueta, un bar. I allà tu tenies una caseta, dones la clau, obres, t'obres la clau...
Mirassà de Mar va creixent, a poc a poc van arribant més veïns i veïnes. Això provoca també una altra imatge curiosa a les nostres platges, que a poc a poc van deixant de ser espais de treball per passades de venir zones de relax. Estem parlant dels tandals. Eren quatre postes de fusta de pi, amb una estructura quadrada que ho tancava per dalt, amb un canyís...
i això es col·locaven a principi d'estiu, a dos metres de distància. I cada família tenia el seu propi fuster. Alguns eren en propietat, altres es llogaven, ells s'encarregaven de muntar, de desmuntar, i quan venia una tempesta grossa de llevant, per exemple, anaven tots els fusters de la platja i s'ajudaven entre ells, perquè uns tenien deu, altres cinc, dos, quatre, i llavors cada un tenia una marca de color en el tandal.
I clar, una altra figura, els estiuejants, un nou fenomen que apareix a la història. Venien a Vilassar de Mar pels voltants de Sant Joan i marxaven per la Mercè. Durant la bècada dels 60 del segle passat, tothom comença a barrejar-se a la platja, que ja comença a convertir-se en un espai democràtic de socialització. Molts venien al nostre poble a passar un dia de sol i mar amb els trens, que aleshores eren verds i platejats, i que els deixaven a peu de sorra...
i una altra moda. La nostra platja s'anava omplint també de patins. Primer els de pedals i després els de vela, que tan importants i característics van ser de Vilassar de Mar. Segurament podrien centrar, podrien protagonitzar un altre capítol del nostre programa de divulgació Històries de Mar i de Dalt, el programa de la nostra grella que pots escoltar els dimecres de 8 a 9 del vespre i dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Tot el que passa al poble a Vilassaràdio.
Torna a l'Espai Família amb un munt de noves propostes pedagògiques, especialment pensades a famílies amb infants de 0 a 3 anys. De fet, arrenca avui dos quarts de 6 de la tarda i a la Brassoleta de Duart Ferrés, amb un taller en el qual es parlarà dels riscos i plaers davant de les pantalles. Primera, doncs, de les 7 sessions gratuïtes pensades que necessiten inscripció prèvia al cicle Espai Família. S'allargarà fins al 29 d'abril.
Enguall, Espai Família, aposta per la gestió de conflictes i la mirada restaurativa, amb sessions pràctiques i vivencials conduïdes pel servei itinerant de mediació ciutadana. El focus es posa a aplicar aquesta mirada a les situacions quotidianes de relació, conflicte i aprenentatge, amb l'objectiu de reforçar la convivència i els vincles entre escola, família i comunitat, creant sempre un espai segur on compartir experiències sobre criança i convivència.
L'Espai Família està dissenyat, com dèiem, per donar resposta als dubtes i necessitats de les famílies en cadascuna de les franges d'edat compreses entre els 0 i els 16 anys. La primera sessió, apantallats, infants i pantalles, riscos i plaers, es fa avui, com dèiem, a partir dels quarts de sis de la tarda a la Brassoleta.
Aquest taller a càrrec del Servei de Prevenció d'Addiccions a Substàncies i Pantalles, el RULA, està dirigit a famílies amb infants de 0-3 anys i abordarà l'impacte de les pantalles en el cervell dels més petits, com acompanyar-ne l'ús segons l'edat, la reflexió sobre compartir imatges a les xarxes socials i oferirà també eines pràctiques per aplicar a casa. Entrem ja de ple en el nostre capítol de serveis, recordar-te...
que a la farmàcia de Guàrdia. Per avui és l'altirriba per Tegas. Quina és? La que és al costat del cap perquè t'ubiquis. Número 93 del carrer de Santa Maria. I quin és el telèfon? Doncs apunta 93 159 59 58. Crònica Esports
La bona marxa de la Unió Esportiva en els darrers partits de Lliga, tres jornades seguides sense perdre i cap gol encaixat, permet ser optimistes de cara a la segona volta de la tercera federació. Segurament, un dels responsables de la velocitat de Caraué que ha agafat el quadre mariner és el maresmenc Issa Boiro, un jugador que, tot i no entrar inicialment en els esquemes de l'entrenador Dani Pérez,
s'ha convertit en imprescindible en els darrers compromisos. A més, s'ha posat el Xevi Ramon literalment a la butxaca. Nascut a Calella el 2006, per tant té 19 anys, Boiro és un dels integrants de la primera plantilla de la Unió Esportiva La Pràctica, el segon filial de l'Espanyol. Va començar a jugar al seu poble per passar pel Pineda, el Blanes i el Lloret de Mar, abans de fer el salt a la pedrera de la Sampdoria italiana.
Sí, después de ahí me llamó español. Fue a mitad de temporada, sí, que me escribió uno del español y me dijo que le pasase contacto de mi agente.
Boiro, a qui li agrada jugar amb el dorsal 6 o el 8 a l'esquena, recorda els bons moments viscuts a la ciutat de Gènova.
El Real Club Deportiu Espanyol el capta i el porta de cap a la Dani Járquez. Volen els màxims responsables, blanc i blaubleus, que es fugueixi amb la Unió Esportiva, el que la Llen es defineix com a jugador. Mi característica son un jugador ofensivo, también a la hora de atacar,
Me ataco muy bien y tengo muy buena visión y buenos pasos también. Sens dubte és una de les claus de la bona marxa de la Unió Esportiva. De no comptar massa inicialment a passar a ser un fix en els onzes de Dani Pérez. A més, per la seva manera de jugar, per la seva lluita i per buidar-se sobre el verd, s'ha convertit en un dels preferits de la parròquia del Xeve Ramon. Ya, ya ves.
Pues sí, antes, bueno, pues no tenía minutos los primeros partidos y yo pues en cada entreno pues iba demostrando siempre al míster y ganando la confianza y luego cuando me puso el primer partido contra el Peraladas, titular y todo eso, pues metí gol y luego pues desde ahí, paso a paso, pues ya me iba viendo bien y todo eso. Veo luego los partidos y los comentaristas hablan muy bien de mí.
Destaca, ara parlava d'Hector Marc, el comentarista dels partits de la Unió Esportiva, destaca Issa Boiro, que el vestidor és una gran família, jugadors molt joves, diu, molt humils, i que ens ajudem els uns als altres. Clar, ordres de l'Espanyol, el primer equip mariner, és un conjunt format per joves jugadors, que se les han de veure contra esquadres, contra jugadors molt i molt veterans, i que allò se la saben totes.
La experiencia es muy buena. Somos jugadores muy jóvenes y estamos aprendiendo porque el entrenador siempre nos dice que somos jugadores jóvenes y lo que importa en el campo, en cada partida aprender.
I és que la tercera federació és una lliga extremadament competitiva. De fet, si guanyes un partit, escales moltes posicions i si el perds, caus a la part baixa de la taula, pràcticament. El nostre protagonista blanc i vermell s'inspira en la figura del francès Paul Pogba actualment a les files del Mònaco.
Crònica. El temps. Les properes hores les clarianes aniran guanyant protagonisme i el sol s'acabarà imposant al mar. Això sí, en estat de fort amaró, però disminuint clarament amaró al final del dia. Demà divendres esperem un matí dominat pel sol amb alguns núvols poc importants durant la tarda.
apareixeran algunes nubulades que arribaran a mig tapar el cel. Les temperatures, atenció, de cara demà baixaran. Les mínimes les trobarem entre els 1 i els 8 graus i les màximes també baixaran i no creiem que el mercuri superi els 12 graus en les hores de màxima insolació. Un minutet i repassem titulars.
Hem volgut saber en la tercera mitja hora, meteorològicament parlant, quines han estat les xifres, els registres, les dades que ens ha deixat la primera llevantada de l'any a Vilassar de Mar. Per això hem marxat cap al Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassar, on ens hem saludat el seu director, un feliu Niboll.
Feliu Novell, volem dir que controla i registra les dades de l'estació meteorològica del nostre poble des de fa 44 anys, afortunadament tot plegat, molt allunyat de la intensitat del Glòria que va sortir al nostre municipi el gener del 20. Clar, si parlem de temps a Vilassada Mar i al Maresme, hem d'abordar el benomi Feliu Novell Joaquim Serra. També hem escoltat el meteoròleg del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta ha estat la nostra coberta d'avui.
I fins aquí el Crònica d'aquest dijous amb Jaume Cabot dins de la peixera, Joan Escofet estampant la signatura en aquest informatiu, en aquest Crònica que pots recuperar del nostre web sempre que et vingui de gust. Vilassar, ràdiojaussaps.cat. Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Ens tornarem a escoltar a aquesta hora mateix demà. Aquesta és l'hora del Crònica. S'ha dejat divendres fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.