Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. Dues de les entitats esportives de la nostra comunitat que més gent, més famílies, més practicats federats tenen són, sens cap mena de dubte, la Fundació de la Unió Esportiva i el bàsquet Vilassar de Mar. Els dos clubs mostren el seu malestar, ja que el seu entendre
calen millores en les seves respectives instal·lacions per als centenars de nens i nenes, nois i noies que les fan servir, no només els del nostre municipi, sinó, clar, els equips rivals que visiten Vilassar de Mar. El bàsquet, Cristina Calvo, demana agilitzar la pista exterior al costat de la bòbila, ho qualifica d'imprescindible. El futbol, Jaume Larraona, es queixa de l'estat de la gespa del camp o navalla i dels vestidors.
Ara els escoltarem en properes edicions del Crònica. Donarem veu a la regidora d'Esports, Núria Paricio, tot plegat a les portes de la reunió de poble que es farà divendres a la Carrau a partir de dos quarts de set de la tarda. Treballem des del 98.1 de la FAM Som dilluns, 26 de gener. Som-hi!
Ens ha deixat mossèn Alfons Vilar, que va ser capellà de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar durant 12 anys. Per haver-hi molt conegut i estimat a la nostra comunitat, va destacar per la seva tasca personal, pel seu humor irònic, i per un perfil discret va exercir com a vicari, ajudant a la parròquia. Durant molts anys, mossèn Alfons va portar la veu de la comunitat catòlica a través de les ones de Vilassar Ràdio amb el programa de divulgació des del Campanar.
Espai que conduïa a dos veus, amb mossèn, Toni, Roman, amb Toni, Roman, doncs repassarem la figura de mossèn Alfons.
Som-hi, doncs, dues de les entitats esportives de la nostra comunitat que més gent, més famílies, més practicats federats tenen, són, sense cap mena de dubte, la Fundació de la Unió Esportiva i el bàsquet Vilassat de Mar. Els dos clubs mostren el seu malestar ja que, al seu entendre, calen millores en les seves respectives instal·lacions per als centenars de nens i nenes, nois i noies que les fan servir.
Clar, no només els del nostre municipi, sinó els equips rivals que visiten Vilassà de Mar. El bàsquet, Cristina Calvo, demana agilitzar la pista exterior al costat de la Bòbila. Ho qualifica d'imprescindible. El futbol, Jaume Larraona, es queixa de l'estat de la gespa del Camoravalle i dels vestidors. Ara mateix els escoltarem, no sense dir-te que en properes edicions del Crònica,
Donarem veu a la regidora d'Esports, Núria Paricio. Comencem encistellant. Des del pavelló de la Bòbila ens rep la Cristina Calvo, vicepresidenta del bàsquet Vilassà. Asegura que estan creixent moli-moli, que malauradament i amb tot el dolor han de dir no a nens i nenes. La Bòbila, assegura, ha quedat petita. Per tant, pregunten què hi ha del famós avantprojecte de la pista exterior anexa.
Tenim 25 equips, des del 3x3, Esculeta, fins al sènior. Són quasi 300 jugadors, jugadores. Estem en una situació en què tenim els nens entrenant en unes condicions... Bé, són més de 32 nens en una pista. Els dies de pluja, ja n'hi et dic, o sigui, els dies de pluja, tots els jugadors i jugadores a les franges de la tarda compartint pista...
en unes condicions que creiem que els jugadors i jugadores es mereixen unes condicions molt millors. Nosaltres ara mateix estem en una situació que el que demanem és que es compleix una miqueta el que se'ns havia dit, és a dir, nosaltres ja portem molts anys des del club fent reunions amb els tècnics, amb l'Ajuntament,
demanant millorar les condicions, millorar, ampliar la pista, una pista exterior, una pista anexa, només per al bàsquet, perquè tenim en compte que això es compartiria entre les entitats, i és per al poble, per als nens, perquè puguin tenir unes situacions i unes condicions
Millor. Tenim els vestuaris ara mateix que van a tope. Moltes vegades els nens i nenes no es poden ni dutxar perquè hi ha molta afluència i llavors no podem, no donem l'abast. Hem tingut unes guteres durant molt de temps, un any sencer, esperant unes proteccions. Nosaltres el que demanem és que es milloren una miqueta les instal·lacions i sobretot el tema de l'aprofitament de pistes que se'ns demana. Nosaltres l'estem complint, però arriba un moment que són tantes coses...
que no trobem una solució a curt termini. Calbó explica que esperen resposta de l'Ajuntament. Fa temps que ho demanem. Diu, no podem créixer, insisteix.
Va haver-hi un avantprojecte, es van fent unes cates al terreny del costat de la Bòbila. Aquestes cates van sortir bé, és a dir, no es van trobar cap resta arqueològic ni res que no es pogués tirar endavant el projecte de fer allà una pista exterior. Només faltava poder fer aquest canvi de certificat d'aprofitament urbanístic del sol. És el que a l'Ajuntament li diuen les pastilles, s'hauria de fer un canvi.
d'un espai per un altre, i ja es podria tirar endavant amb això. El problema és que estem en un punt mort, és a dir, no avancem. I nosaltres, com a club, no podem créixer. Perquè, clar, ara mateix, aquest any hem hagut de dir-li a molts nens que no podien venir a entrenar perquè ja no podem ser més equips.
De moment, alternatives. Alguns equips del club entrenen els patis de les escoles públiques de Vila-Salmar. A vegades, sobralla calvo, sense llum, cas del Pérez Sala, i massa sovint, amb cistelles poc adequades per a un esport federat, en cas dels relocs. En el fons, demanen una... Empenta per part dels tècnics que es donin compte que hi ha una gran necessitat en el poble de millorar el tema dels equipaments.
Aquesta pista exterior anexa, de la qual parla la vicepresidenta del club de bàsquet Vilassà, aniria als terrenys on hi ha ara actualment un parc infantil, al costat de la Bòbila.
No estem demanant ni siquiera un pabelló tancat, que ja seria l'ideal, però entenem que és una inversió molt elevada. Una pista anexa, una pista exterior a la bòbila. Amb l'avantprojecte, el que havíem parlat i el que sempre s'havia dit era que seria correctament al costat de la bòbila, on hi ha ara mateix aquest parc. Aquest parc hauria d'anar a un altre lloc. L'ideal és que fos a dues alçades, això ja seria l'ideal, però si no...
que sigui amb una. Però aquí l'important és que com a mínim es comenci ja a definir aquest projecte perquè sigui una realitat, perquè si no estarem sempre donant-li la volta i no arrencarà mai aquest projecte. Llavors volem cooperació i volem intenció per part sobretot dels tècnics, que són els que porten tot aquest tema, que això es pugui complir.
Volem saber quina és la resposta que obtenen de l'Ajuntament d'àmbit a la Sala de Mar. Tinc reunions amb l'Ajuntament, sempre les hem tingut, ja portem anys anant a reunions amb aquests projectes, parlant i parlant i parlant, i ara últimament ens estem trobant que està tot parat, és a dir, fins i tot dir quin projecte, com que quin projecte, si portem anys parlant d'aquest projecte, ara no em podeu dir que no ha assistit mai a aquest projecte, llavors...
Sí que hi ha hagut un avantprojecte, però això a dia d'avui està tot parat, està paralitzat. Llavors, clar, nosaltres a les reunions el que demanem és que es continuï a tot aquest avantprojecte que es porta tots aquests anys parlant i que ja estava, ja et dic, que estava tot enllestit. A la memòria de l'escata s'ha fet, amb previsió de fer una pista anex exterior a la bòbila, o sigui, tot això està recollit. Hem de donar una empenta i un pensar endavant perquè aquest avantprojecte sigui realment el projecte i que es pugui fer. El que demanem és que, sisplau, se'ns tingui
amb compte, és que arriba un moment que és que van passant els anys, els nens cada vegada tenim més nens al poble, cada vegada, per sort, fan més esport, i és que arriba un moment que és que no tenim la capacitat per donar aquests
És el problema que tenim. Escoltat el bàsquet, ens traiem la samarreta blanca i verda, ens desplacem només uns metres i ens enfondem la camisa blanca i vermella de la Fundació de la Unió Esportiva. Saludem en Jaume Larraona. D'entrada ens aclareix que no parla en nom del club, malgrat ser un dels entrenadors de l'entitat.
assegura que s'ha trobat liderant un grup de pares i mares del futbol preocupats per les instal·lacions del camp on avalla i de la seguretat dels seus fills i filles. Un cop aclarit aquest extrem, la Raona lamenta que el camp que porta el nom de la Blaugrana sigui un dels pitjors del Maresme. Estem parlant d'un club que té 44 equips federats, que és el club que més federats té a tot el Maresme. Estem parlant d'unes 500 o 600 persones...
Evidentment el 95% són menors d'edat i entre la Diputació, l'Ajuntament i la Mesa es va fer una reforma per poder fer els vestidors. Això era molt urgent. També era igual d'urgent l'estat de la Gespa. La vida útil de la Gespa està exaurida des de fa...
4, 5 o 6 anys està més que el Saúria, estem parlant de 14 anys, em sembla que es va canviar la llespa, i aquesta llespa en el estat que està, doncs és perillós perquè està tota plena de goma, perquè els que no entenen gaire com funciona una llespa artificial, és...
Gespa artificial i la base és de cautxú. Clar, el que s'ha anat fent és anar posant cautxú perquè aguanti, per dir-ho així, i això és perillós pels turmolls dels nanos, perquè els tacos no claven a la gespa, claven al cautxú i això pot generar lesions. De fet, consta que algun club del Maresme va presentar la perillositat creditada d'aquest tipus de gespa per possibles lesions i a partir d'aquí es va canviar.
Us puc assegurar que és el pitjor camp que hi ha de clubs esportius. En l'estat de la gespa és el pitjor que hi ha. Si parles de la grada on seu la gent, dir-li grada és dir-li molt perquè és una taula de fusta que amb postos està trencada i allà és on ha de seure la gent.
El paràmetre, que és un altre dels problemes que hi ha, està trencat per tot arreu. Entra la gent, de fet, veieu un diumenge a la tarda que està el camp tancat i està allà a mig poble jugant i que en sobre, doncs clar, encara es desgresta més la gespa i porteries i de tot.
Parla de turmells i sobretot de genolls, la temuda lesió per als i les futbolistes, els maleïts creuats. Quan el cos gira però la bota no, doncs o rep el turmell o rep el genoll. Una de les dues rep i estem tenint molta sort aquí que no estem tenint lesions fortes, però és sort, directament sort.
Davant el panorama, molts pares i mares, preocupats per la seguretat i la integritat dels jugadors, pressionen per anar a jugar i entrenar al capgran, el Xevi Ramon. Un Xevi Ramon que, d'altra banda, ja està fregant el màxim de capacitat. El terreny de joc o navalla, a més, no drena gens la pluja. Venim d'uns octubres, novembres, desembre i gener. Molt plujosos!
Tot és el mateix. Com hi ha tot ple de goma i està el camp com està, l'aigua no drena i l'aigua es queda allà. Llavors, evidentment, això com funciona? Si plou es para un partit, no. No se suspensi plou. De fet, aquests dies s'ha suspès el partit de l'Ona Batllà però del Xavier Ramon no. Perquè, clar, allà sí que drena l'aigua, no?
I tot i que en Jaume Larraona no ha xiulat encara la mitja part, enfilem els vestidors de l'Ona Batlla, un altre meló per obrir. Quan es van dissenyar els vestidors, es va dissenyar vestidors, però no es va posar, per supost, l'equipament interior. L'obra va acabar a l'octubre. Quan acaba l'octubre, clar, l'equipament no anava dintre, es va haver de fer una partida, traient d'altres partides, evidentment, per poder posar tot el que va dintre anar del vas.
dutxes i banquetes i demés. I, bueno, quan ja l'Ajuntament va aconseguir equipar la part que no està pressupostada, has de contactar serveis, gas, llum i demés. Quan venen a contactar endesa per endollar el camp a la xarxa, diuen que el cafetà
No vull assenyar a ningú, eh? No sé qui s'ha equivocat. O l'empresa, o l'enginyer, o qui va donar els plànols, jo no ho sé, eh? No vull dir res, perquè no ho sé, del cert. Ah, doncs que la instal·lació no està dintre la normativa, i com la instal·lació no va. Estem parlant d'un projecte d'un milió d'euros, eh? Al poble on paguem tots impostos. Com no està ben feta la instal·lació, doncs Endesa no engega.
Per tant, es tracta de buscar les cinc dutxes del Xavi Ramon. A més, destaca en Jaume Larraona, algun àrbitre denunciant la situació per perillosa a l'acte de la Federació Catalana. Jo recordo un que va posar a l'acte que era perillós perquè havia de pitar un partit, acabar i havia de traspassar d'un camp a l'altre per dutxar-se i si hi havia algun problema d'algun pare o jugador, podria ser un problema, haver de canviar de camp i ho va posar a l'acte.
Agraeix la preocupació i l'interès de la regidora d'Esports de l'Ajuntament, la Núria Aparicio. Jo tot el que ets a dir de la Núria és que s'ha preocupat molt, que ha estat a sobre, que a mi m'ha preguntat sovint com estava el tema i de més, i quan li he dit alguna vegada que n'hem avançat en algun dels punts, jo l'he vist molt l'empipada i l'amoïnada, però realment ella arribarà fins a on hagi arribat. Els resultats no estan arribant...
Sé que està apretant. Després tenim un altre problema importantíssim, que és el d'il·luminació. De 18 focus que hi ha a l'Ona Batlle, en van 9, la meitat. L'altre dia van jugar a un partit i és que no s'hi veia. A mi em consta, sí que em consta, que el poble ha demanat un pla de xoc a les institucions per fer una reforma integral de l'Ona Batlle. Per canviar la gespa, per canviar el perímetre, l'il·luminació i la grada. Això sí que em consta i em consta que està aprovat.
A 6 al 26 al 27 no t'ho sé dir, però això està aprovat. Ara, quan ha de començar i quan es farà? Mira quan arriba és això. Si es farà o no, no ho sé. Al final de l'Ajuntament no podíem sortir i s'ha demanat inversió fora, perquè és una obra molt potent. Això val molts calés i ara mateix estem en aquesta situació.
Properes edicions del Crònica donarem veu a la regidora Núria Paricio, que ens consta, és al damunt del tema, i que ens està escoltant atentament ara mateix. A Vilassada Mar hi ha dos gegants que volen créixer, el bàsquet i el futbol, el futbol i el bàsquet.
Ens ha deixat mossèn Alfons Vila, que va ser capellà de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar durant 12 anys. Per haver-ho molt conegut i estimat a la nostra comunitat, va destacar per la seva tasca pastoral, pel seu humor irònic i per un perfil discret. Va exercir com a vicari ajudant a la parròquia durant molts anys.
mossèn Alfons va portar la veu de la comunitat catòlica a través de les zones de Vilassar Ràdio amb el programa de divulgació des del Campanar, espai que conduïa a dos veus amb el mossèn Toni Román. Amb Toni Román, doncs, repassem la figura de mossèn Alfons. Els dos capellans van compartir plegats la parròquia de casa nostra des de l'any 2011 i fins al 2020. Érem capellans de generacions diferents,
però vam complementar-nos i estimar-nos força. Ens repartíem les diverses tasques de la parròquia i ens acompanyàvem com a mossens, com a capellans, atenent la gent. Mossèn Alfons, que va morir dissabte, tenia la particularitat d'haver gaudit de dues famílies, la pastoral, la de la comunitat catòlica, i la seva, la de sang. Mossèn Alfons, que es va quedar vidu, tenia tres fills i sis nets.
Tenia la peculiaritat de tenir dues famílies. La primera, la seva de sang, era vidu de la seva esposa, que havia estimat, i amb la que van tenir tres fills i sis nets. I vivia en el dia a dia també la preocupació de ser bon pare i de ser bon avi.
I després la segona família, que era la família sacerdotal, els companys capellans a la qual se sentia també molt vinculat i fidel i a la que va voler servir fins al final, servint a les comunitats parroquials de Vilassar de Mar, sobretot, i també més al final, quan ja les forces les tenia més limitades, a la comunitat de Premià de Mar, que era on vivia.
Mossèn Toni, Roman destaca, resumeix la vida i la tasca pastoral de Mossèn Alfons Vilar. Va ser un home bo, discret, amb un humor irònic, que tenia sempre en les nostres converses, bon company. Junts vam posar veu durant aquells 9 anys al programa de Vilassar Ràdio des del Campanar, que volia portar la vida de la comunitat parroquial de Sant Joan a la resta de vilassarencs i vilassarenques.
Es va mantenir ferm fins al final, amb les forces ja limitades, i ha tingut, finalment, un desenllaç ràpid que no li ha tocat patir excessivament. Agraïm la seva vida, el seu testimoni, com a pare, en tots els sentits, que el bon Déu, al qual ell confiava tota la seva vida, l'aculli a casa seva per sempre.
mossèn Alfons va arribar a Vilassada Mar l'any 2010, coincidint amb l'etapa en què el rector de la parròquia era mossèn Manel Pérez. Un any després es va incorporar a la parròquia mossèn Toni Romana, que acabem d'escoltar, amb qui mossèn Alfons va continuar exercint de vicari, compartint responsabilitats pastorals i la vida quotidiana de la comunitat parroquial.
En els darrers temps, mossèn Alfons exercia com a ajudant a les parròquies de Sant Cristòfor, amb una dedicació especial també a Santa Maria de premiar. Al llarg del seu ministeri també va encapçalar diverses excursions i paraclinatges parroquials a Lourdes. mossèn Alfons descansa en pau. Capítol de serveis, farmàcia de guàrdia per avui. Doncs la Rocamira haurem d'anar cap a l'avinguda Montevideo, número 154.
Telefon 93 759 39 93. Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
Cruel, molt cruel ha estat aquest cap de setmana el futbol amb l'amnió esportiva. Els de Tani Pérez van perdre ahir a Manresa per un gol a zero, encaixant la derrota en el minut 90 de partit. Allò de la cara de tonto. Els blancs i vermells començaran la vintena jornada de la tercera federació dissabte, un quart de sis de la tarda, rebent el Xevi Ramon al quart classificat, l'Hospitalet.
La Unió Esportiva era ahir el Congost amb ganes d'allargar la velocitat de creuer a la que havien arribat els de Dani Pérez després d'haver sumat 7 punts dels darrers 9. Per la seva banda, el Manresa rebia els mariners després de 4 jornades sense guanyar i això feia albirar esperances a l'expedició Blanca i Vermella.
La primera ocasió de gol va ser per la Unió Esportiva. Al quart d'hora, una pèrdua en defensa. Va acabar la pilota a peus a Dizan Sarmiento, que es va escapar tot sol per la banda dreta, però l'exjugador del Manresa, curiosament, xotava malament i la pilota sortia molt desviada. Era una jugada aïllada, perquè la veritat és que els de la capital del Bages van ser els amos i senyors del partit, volcats de cara a la porteria que defensava Escribano, malgrat tot el Manresa, li mancava generar perill.
Es va arribar en un tram de partit complicat per les condicions meteorològiques. El fred i el vent que feia el Congost complicava la proposta futbolística que es volgués orquestrar per part d'algun dels dos equips. A la represa, més del mateix. La pilota seguia anant d'un camp a l'altre sense control, amb més estona a l'aire que no pas a la gespa. Fins que el camp no combinava i els davanters no rebien pilotes. Fins que el minut 90 vam-te, que feia poca estona que era el camp...
caçava una pilota perduda al mig de l'àrea i engaldava una gardela inabastable per a Biel Escribano. Gol local en el darrer suspir que deixava la Unió Esportiva amb un pam de nas. L'equip de casa nostra es manté 11 a la taula amb 22 punts. Ara bé, els de Dani Pérez són un dels tres equips que més derrotes han acumulat a aquestes alçades de campanya. 9. Curiosament, els altres dos equips amb 9 derrotes són l'últim i el penúltim, el Lleida i el Vic.
Dissabte, un quart de sis de la tarda, hi ha el Xevi Ramon nova revàlida per la Unió Esportiva. Els blancs i vermells rebran el quart classificat, l'Hospitalet. Ara bé, els ribarencs no són massa bons visitants. Una victòria i quatre derrotes en els seus darrers desplaçaments.
Mentre que la Unió Esportiva sembla que torna a fer del Xevi Ramon el feu inexpugnable que havia estat en temporades anteriors. Al camp de l'avinguda, Eduard Ferrés ha vist com els mariners porten cinc partits a casa sense perdre, és a dir, puntuant tres victòries i dos empats. Crònica, el tema.
De cara a les properes hores veurem com els núvols es van fent més abundants i arribaran fins i tot a tapar el cel. Però no haurem d'obrir el paraigües. Matí de dimarts amb sol a tot el Maresma. Durant la tarda augmentarà la nuvolositat com farà avui. Però tampoc esperem precipitacions amb mar de cara a dimarts.
en estat de Marajol amb àrees de Maró. Les temperatures pujaran mínimes entre els 1 i els 10 graus, mentre que les màximes no superaran els 16 graus. Tenim encara uns minutets per repassar els principals arguments informatius que t'hem explicat en la darrera mitja hora.
Dues de les entitats esportives de la nostra comunitat que més gent, més famílies, més practicats federats tenen són, sens cap mena de dubte, la Fundació de la Unió Esportiva i el bàsquet Vilassadamar. Els dos clubs han mostrat el seu malestar, ja que el seu entendre calen millores en les seves respectives instal·lacions per als centenars de nens i nenes, nois i noies que les fan servir. Clar, no només els del nostre municipi, sinó els rivals que visiten Vilassadamar setmana rere setmana.
El bàsquet, Cristina Calvo, demanen agilitzar la pista exterior al costat de la bòbila i ho qualifiquen d'imprescindible. El futbol, Jaume Larraona, es queixa de l'estat de la gespa del camp on avalla i dels vestidors. En la primera part del Crònica els hem escoltat i en properes edicions d'aquest informatiu donarem veu a la regidora dels ports, Núria Aparicio. Aquesta està la nostra primera coberta de la setmana.
T'hem explicat també que ens ha deixat mossèn Alfons Vilà, que va ser capellà de la parròquia de Sant Joan de Vilassà de Mar durant 12 anys. Per haver-hi molt conegut i estimat a la nostra comunitat, va destacar per la seva tasca personal, pel seu humor irònic i també per un perfil discret. Va exercir com a vicari i ajudant. Durant molts anys, mossèn Alfons va portar la veu de la comunitat catòlica.
a través de les zones de Vilassar Ràdio amb el programa de divulgació des del Campanar. Espai que conduïa dos veus amb el mossèn Toni Román. Amb Antonio Román hem repassat la figura de mossèn Alfons.
Cruel, molt cruel, ha estat el futbol aquest cap de setmana amb la Unió Esportiva. Els de Tani Pérez van perdre ahir a Manresa per un gol a 0, encaixant la derrota en el minut 90 de partit. Allò de la cara de tonto. Els blancs i vermells començaran la vintena jornada de la tercera federació dissabte, un quart de sis de la tarda. Rebent el Xevi Ramon al quart classificat, un os d'ur d'arrossegar, l'Hospitalet.
I fins aquí aquesta edició de la crònica amb Xavi Puig a la sala de màquines i Joan Escofet estampant la signatura en aquest informatiu que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Demà dimarts, aquesta hora, aquesta és l'hora del crònica, ens tornarem a escoltar. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.