Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda. Benvinguts a la Crònica. Octubre atípic a Catalunya i al Maresme en general i també a Vilassar de Mar pel que fa a les dades de l'atur, sent un mes en el qual i de manera tradicional.
augmentant exponencialment el nombre de persones que cercen feina. Aquest mes que acabem de deixar enrere l'increment ha estat molt més suau i, per exemple, a Vilassadamar ha estat imperceptible. En el nostre poble hi ha ara 630 persones aturades. Significa una excel·lent taxa del 6,3%, allunyada en gairebé dos punts de les mitjanes del Maresme i de Catalunya. Ens escoltes des del 98.1. De la FAM som dimecres. 12 de novembre posem primera.
Toc del Maresme. Aquesta setmana s'estan celebrant els mil partits com a entrenador d'en Pep Guardiola amb el Barça, el Bayern de Múnich i les darreres deu temporades a la banqueta del Manchester City. Un balanç de 716 victòries, 156 empats i 148 derrotes. Un jove Pep Guardiola que va debutar com a tècnic del Barça B sobre la gespa artificial de Premià de Mar. Empat a zero en el primer partit de la temporada 2007-2008 a la tercera divisió.
Una igualada contra l'aleshores Rico Premià que preparava en Quimallats, un Quimallats que per sempre i per la història estarà lligat al tècnic de Sant Padó. Ara, amb ell, obrirem l'àlbum dels records.
de Vilanova i la Geltorú fins a Mataró, passant, per exemple, a part Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Aquesta serà, seria el recorregut del famós tren orbital de Catalunya que fa anys i anys del qual se'n parla i del qual sembla que ara la Generalitat ha inclòs en el seu full de ruta ferroviari de cara al 2050. Estem parlant de la R9.
Doncs comencem, com dèiem, amb titulars, octubre atípic a Catalunya i al Maresme en general i també, esclar de retruc, a Vilassar de Mar pel que fa a les dades de l'atur. El 100, aquest, un mes en el qual i de manera tradicional augmenten exponencialment el nombre de persones que cerquen feina.
Aquest mes, que acabem de deixar enrere l'octubre, l'increment ha estat molt més suau i, per exemple, Vilassar de Mar ha estat pràcticament imperceptible. Al nostre poble hi ha ara mateix 630 persones aturades. Significa una excel·lent taxa del 6,3%, allunyada amb dos punts de les mitjanes del Maresme i de Catalunya.
Així doncs, el nombre de persones aturades a la nostra comarca ha augmentat lleugerament durant el mes d'octubre, situant-se en 19.548 persones registrades a les oficines de treball, 116 més que el mes anterior, el que representa un increment del 0,6%. Malgrat aquest repunt mensual, en termes interanuals,
La comarca, el Maresme, registra una reducció del 4,3%, és a dir, 884 persones desocupades menys, en relació a l'octubre del 24. La taxa d'atur a la comarca se situa en el 8,6%, lleugerament superior a la de la província de Barcelona, 8,4%, i del conjunt català, 8,1%. Recordem que la de Vilassadamar és en un 6,3%.
L'atur ha crescut en 11 dels 30 municipis del Maresme en relació al setembre. Arenys de Mar, Argentona, Calella, Canet, Malgrat, Mungat, Palafolls, Pinedà, Premià de Mar, Sant Pol i Tiana ha disminuït en la resta i només Tordera ha clavat els números del setembre perquè fa les taxes torderes al municipi amb la taxa de desocupació més alta del Maresme, 10,8, mentre que Tiana registra un més més, la més baixa, amb un 4,9%.
Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio. Accent del Maresme. Aquesta setmana s'estan celebrant els mil partits com a entrenador amb Pep Guardiola. Amb el Barça, el Bayern de Múnich i les darreres deu temporades a la banqueta del Manchester City amb un balanç espectacular. 716 victòries, 156 empats i 148 derrotes. Un jove Pep Guardiola que va debutar com a tècnic del Barça B sobre la gespa artificial de Premià de Mar.
Empat a zero en el primer partit de la temporada 0-7-0-8 a la tercera divisió. Una igualada contra l'aleshores Rico Premià que preparava en Quimallats. Un Quimallats que per sempre, per la història, estarà lligat al tècnic de Sant Padó.
El Ricó Premià i el Barça B arrencaven temporada 2007-2008, al terreny de joc del quadre Maresmenc, a les graderies del camp del Premià, ple fins a la bandera. Hi havia en Joan Laporta, president blagurant en la seva primera etapa en el club, els seus directius, l'aleshores director del futbol base de Can Barça, José Ramon Alexenco, i companys de Guardiola com Carles Busquets o Chiquipequidistain, al costat de Pep Guardiola i a la banqueta.
El mal ha guanyat Tito Vilanova. Eren les primeres passes d'aquell tàndem que tants èxits va donar i que va meravellar el món. En Quim Ayats era el tècnic del Rico Premià, nascut a Vic i fent vida a Taradell. Ara té 58 anys i actualment, després d'una llarga trajectòria en els camps de futbol catalans, dirigeix el seu projecte NAIC Futbol Club. A les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, recorda en Quim Ayats els 5 anys tan bons que va passar a Premià de Mar al capdavant del projecte Marasmenc.
Tinc molt de sentiments. Sí que és cert que la meva trajectòria i els meus inicis van ser molt fulgorants, tan sols debutant a la categoria de tercera divisió. El primer any ja vaig quedar campió de la categoria en una edat molt precoç. En aquella època hi havia grans entrenadors, com podia ser en Creixell, en Resa, la Vedra, gent ja molt veterana i que al jovent costava molt ficar el caparró. Vaig aconseguir-ho
molt de jove però allà on vaig poder verificar certificar un estil de joc una personalitat una part de propietat amb un estil i amb una gent molt determinada que va ser la gent que hi havia en aquell moment a premiar doncs això cala i cala molt fort i és allà on jo vaig poder donar més la meva esplendor de visió de maneres de pensar del futbol
I arribem al primer partit de Lliga de la tercera divisió de la temporada 07-08 amb un Premià de Mar Barça B, amb un jove Pep Guardiola que s'estrenava a la banqueta blaugrana. Una anècdota explica en Quimaiats, que diu molt del caràcter del de Sant Padó. La setmana anterior, el primer compromís oficial, els havia anat a veure jugant un partit amistós que el Premià va disputar a Vilassadadal.
El Pepe és un metòlic del futbol, li agrada tenir-ho tot molt controlat. En aquella època va agafar gent que estava en aquestes categories de tercera i segona divisió per donar-li una miqueta el recolzament i una visió diferent a el que ell estava acostumat a nivell professional com a futbolista. Llavors es va rodejar amb en Tito Quironova, l'Aureli, en Torrent, gent de la categoria, per fer anàlisi i visualitzar aquesta tercera divisió per fer una gran temporada.
I recordo que ens vam anar a Vilassada a dalt, que era festa major, i era la setmana abans d'inici de campionat que jugàvem contra el Barça, i ens vam anar allà, jugar tan tranquils, i quan era millor part, em van comentar que, com portàvem cinc minuts de partit, va aparèixer en Pep a la grada per fer una visualització del Premià, que era el primer partit que ell tenia de jugar.
Alguna cosa més que una anècdota, segurament, que explica i molt el caràcter analista d'en Pep Guardiola. També a Premià de Mar va donar mostres ja en el seu primer partit, del seu ADN competitiu que, d'altra banda, ja havia ensenyat al món com a jugador. Faltant dos o tres minuts, més o descompte, amb una jugada determinada, el Pedrito cau just al fosso de la banqueta, que a Premià...
hi havia una mica de fosso i va caure allà als peus seus i no li va preguntar a veure si estava bé o no s'ha de fer. Li va dir, levántate que no es van emmarcar el gol de la victòria, vamos salir de aquí perdiendo. Li va fotre una empenta que el Pedrito va començar a córrer sense queixar-se de res. Bé, un pec molt competitiu des del primer dia que va agafar les banquetes. Com sempre ha fet també com a futbolista, al final això va amb el caràcter seu i això és de valorar, no?
Aquesta competitivitat i aquestes ganes de fer les coses créixer i fer les banquetes. És clar, des d'aquell partit les vides d'en Quim Ayats i d'en Pep Guardiola han quedat lligades per sempre. Són els codis del futbol. Ell venia d'un món molt recent professional com a futbolista i lògicament les expectatives eren totes posades amb ell, no? Però nosaltres, tant els jugadors com els tècnics del Rico Premier en aquell moment, vàrem dir, nois...
Vé el Barça, però vénen gent debutant. Al final són debutants i nosaltres ja fa temps que estem en aquesta categoria i tenim els nostres números i tenim les nostres. Les nostres coses que hem fet que són de prou prestigi i no ens hem d'argonçar ni ens hem de rogar per res. Al final nosaltres ja hi som i ells arriben i hem de demostrar que podem fer grans coses. I la veritat és que ho vam fer en el partit d'inici de temporada i ho vam continuar fent durant tot l'any.
Un partit sempre especial, el Rico premià Barça B, match per ser en el qual el Barça de Guardiola va acabar demanant l'hora. Més que especial, diferent. Al final, mitjana comunicació, tot el fet mediàtic que comportava el debut de Guardiola...
Això fa que fos un partit diferent. Ens ho vam agafar amb tranquil·litat, amb il·lusió, amb tranquil·litat, i sabem que nosaltres a casa ens teníem de fer forts i que per què no podíem guanyar? I va anar ben just, perquè els altres minuts de partit tot l'estat i tot l'equip del Barça demanava el rellotge, el minutatge, veure com quedava, perquè teníem possibilitats de debutar en una derrota.
Partit que va acabar amb empat a zero. L'acte que tinc ara actualment és quan em truqueu vosaltres al Vicenç de Comunicació quan en Guardiola fa alguna cosa, no? Quan guanya un partit excepcional o quan, per aquest cas, que farà mil partits a la banqueta, doncs llavors em recorden de la trajectòria d'en Guardiola i quan va començar i quan va jugar el primer partit contra el Rico Premià del Quimaiat. És quan jo torno a sortir una miqueta als diaris.
I a la ràdio, un Barça en el qual hi havia homes com Oyer a la portaria, Thiago, Gefren, Sergi Busquets, o l'aleshores Pedrito, Pedro, després. Perfeccionista, a Guardiola, recorda en Quim Ayats, no li va agradar massa la gespa artificial que aleshores tenia el Premi de Mar. No em va fer el comentari de dir, ostres, aquest camp és molt difícil de jugar perquè la pilota amb gespa artificial, també una mica gastada a la gespa, votava una mica com un conill, no? La pilota votava com un conill, bueno, votava com un conill per tots i nosaltres ho vam patir durant tota una temporada.
Ayats i Guardiola es van anar trobant en diferents ocasions posteriorment, especialment al mini-estadi del Barça, fins que van perdre el contacte per al tècnic de Manlleu. Els dos partits que van fer aquella temporada 2007-2008 contra el Barça van ser especials. Al mini-estadi van perdre el Premià de Mar per la mínima, per 4-3.
amb el Barça, recorda Llats, tornant a demanar a l'àrbitre que xiulés al final. En Quim Llats, que es va haver de retirar com a futbolista als 23 anys, massa d'hora per una lesió, ha tingut una llarga trajectòria als camps de futbol catalans. Va ser entrenador del Matlleu, assolint l'únic títol de tercera divisió que tenen els quadribarrats. El Banyoles, el premià, com escoltàvem, el Sant Boi en dues ocasions, i en aquell, Llagostera, que va meravellar, assolint play-offs. Ara és el capdavant del Neisser Football Club,
inicials de noblesa, amistat, il·lusió, sentiment i esportivitat.
Sembla que el nou Camp Nou s'inaugurarà el proper dimecres 22 de novembre contra l'Atlètic Club o el 29 del mateix mes contra l'Alavés. Aquestes són les dates amb les quals treballa ara mateix el Futbol Club Barcelona per estrenar la seva nova casa.
enrere queda, doncs, el Camp Nou, tal com l'hem conegut fins ara, un estadi, l'estadi, de fet, com es coneixia, que es va inaugurar un dia de la Mercè de l'any 1957. Entre els milers i milers d'aficionats que van assistir-hi, un vilassarenc, en Josep Gasco, a punt de fer 87 anys en Josep Gasco. Encara s'emociona quan recorda la inauguració del Camp Nou. Va tenir l'oportunitat de ser-hi i conserva encara una capseta de llumins que regalaven a l'entrar al camp
La sensació que recordo ara és que jo, de tota la meva vida, que he sigut i sigut barcelonista, i quan el Barça jugava al camp de les Corts, l'antic camp de les Corts,
El dia que hi van inaugurar el Camp Nou, jo vaig tenir la gran sort que estava fent el servei a Barcelona, allà a Sant Andreu. Tenia 18 anys i 3 mesos. No em tocava fer el servei, però resulta que jo hi tenia el meu germà que estava fent el servei per la Lleva i va tenir la sort que va ser assistent d'un capità que vivia al Mas Nou
I aquest capità era un coler fins a la mèdula. I un dia li va dir al meu germà, diu, escolta, estan a punt d'inaugurar el Camp Nou del Barça, a l'estadi. Diu, qui voldries anar-hi? No ho sé si podré, diu, però el que tinc un germà que és barcelonista, dic, aquest li agradaria molt anar-hi. I aquest va ser el que ens va felicitar a mi i a dos soldats més poder anar a l'inauguració.
I recordo que els socis no pagaven res. I els que no eren socis, em sembla recordar que pagaven un duro. O sigui, 5 pessetes. I els soldats de franc. I vam poder entrar. I havies d'anar a la taquilla a buscar el passe per poder entrar. I ens regalaven una cartereta de record, una cartereta de llumins, que encara la guardo.
En aquell partit, el FC Barcelona es va enfrontar a un combinat de Varsovia. Al terreny de joc, els Remellets, Sagarra, Vassora, Eulogio Martínez i, esclar, el més gran de l'època, en Ladislau, Kubala, que va deixar petit l'antic cap de les Corts i que va obligar, entre cometes, a que el Barça construís el Camp Nou. El vilassareng Josep Cascó recorda la immensitat de l'obra i de tenir la sensació, diu, de ser molt petit comparat amb aquell temple enorme per l'època.
Hombre, allò que allà dintre et veies tan insignificant al veure aquella grandiositat d'estadi, perquè això era l'origen que acabat de fer, i era una cosa...
Era una impressió molt forta. Estava a tope el camp, sigui per la inauguració o pel partit, però estava impressionada. Entre allà, impressionada. El nostre convidat és un apassionat del Barça. Fins i tot es prenia una copeta quan guanyava. Acció que va rebre el vistiplau del seu metge. Per poc freqüent es veu.
Jo amb el Barça he passat tardes perquè jo soc molt, molt barcelonista, eh? I et diré un fet. Jo vaig tenir una visita amb un doctor aquí a Vilassà i em va preguntar, diu, que beu? Dic, no. Dic, beure o no? Dic, una miqueta de vi menjant. Dic, però licor se'n beu o no? Dic, miris, dic...
L'única cosa que a tant en tant em prenc és que és un whisky amb gel quan guanya el Barça. I em va dir el doctor, diu, així es veurà poc. La contesta que em va dir un metge. També l'impacte a Kovala va ser enorme en aquella època, un eslovaco-hongares que, per cert,
Va tenir una època, recorda en Josep Gasco, estiuejant a Vilassar de Mar i donant dos cops per setmana. Un cop de mà al juvenil de la Unió Esportiva en Cecília, el germà del nostre convidat, va ben aprofitar les classes de l'astre blaugrana. El Barça, que va tenir un jugador que era el Cobala, que el Cobala havia estat branejant a Vilassar de Mar. I l'equip juvenil del Vilassar, el meu germà petit era un...
l'entrenaven Koala i es veu que el van aprendre tant que ell, el meu germà, quan va jugar amb el primer, els entrenava quan eren juvenils, però el meu germà va jugar amb el primer del Vilassà, junt amb el Modesto, que ara fa poc va morir, els va fitxar jugant amb el primer de Vilassà, els va fitxar el Júpiter i el anava a veure jugar a Badalona amb el meu pare, el anàvem a veure quan jugava el Júpiter.
En Josep Gasbó va jugar a futbol, però una lesió que va patir quan era ben jove, segurament massa d'hora, el va apartar d'aquest esport.
Vilassada Mar celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants i ho farà amb diferents propostes culturals i pedagògiques des d'aquest dissabte i fins al 20 de novembre. Un 20 de novembre de 1959, precisament les Nacions Unides promulgaven la declaració dels drets de l'infant 30 anys després, el 1989.
L'organisme internacional va adoptar la Convenció sobre els drets de l'infant que estableix els drets dels menors. Per tant, Vilassada Mar enceta programació per celebrar aquest dia, el dissabte 15 de novembre, amb una edició especial dels Patis Oberts, que es farà durant el matí a l'Escola dels Delocs.
Una proposta pensada per nens i nenes de 4 a 12 anys, enfocada que puguin conèixer els seus drets de manera sempre amena i participativa, amb jocs i dinàmiques senzilles. Proper dilluns, 17 de novembre, recordem, festiu a Vilassar de Mar, arribarà el torn del teatre en una matinal a la plaça del Círcol. Al punt de les 12 del migdia començarà la representació d'Harmonià, el lloc on tots els drets dels infants són representats.
La propera cita serà el dimecres 19 de novembre, d'avui en 7, a les 6 de la tarda, acte de Constitució del Consell dels Infants. A la sala de plens de l'Ajuntament es donarà de manera oficial el tret de sortida del Consell format per un total d'entre 33.
3, 35 consellers i conselleres representants de les 5 escoles de Vilassadamar, d'entitats i d'espais municipals. El punt i final serà el dijous 20 de novembre, amb una exposició que es plantarà durant tot el dia a la plaça de l'Ajuntament, una mostra que servirà per descobrir la mirada dels infants sobre els drets on se senten respectats i on creuen que encara cal avançar.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
Quan passen 20 minuts de l'hora, moment per recordar-te, la farmàcia de Guàrdia per avui és la Rocamirra. Avinguda Montevideo, 154, telèfon 93 759 39 93. Crònica. Informació de comarca.
Doncs sembla que han tret la Pols, el projecte de Vilanovi i les Altru fins a Mataró, passant per exemplar per Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Aquest serà el recorregut del famós tren orbital de Catalunya, que fa anys i panys del qual se'n parla i del qual sembla que ara que la Generalitat l'ha inclòs en el seu full de ruta ferroviari de cara al 2054. Estem parlant de la R9.
Sens dubte, de Quallà seria una gran oportunitat per Mataró, que tindria connectivitat directa via tren amb diferents municipis dels dos vellesos, l'oriental i l'occidental, on tants i tants maresmencs i maresmenques hi estudien i o hi treballen. És a dir, sense la necessitat de cercar combinacions estrambòtiques amb autobús.
i sobretot sense haver d'anar a parar a Barcelona primer, abans de seguir ruta. I és que el govern de la Generalitat va aprovar ahir l'estratègia ferroviària de Catalunya per desenvolupar fins al 2050 i que, entre altres actuacions, torna a posar sobre la taula el projecte del tren orbital.
Aquesta línia ferroviària R9, que sense passar per Barcelona, connectaria 26 municipis de 6 comarques amb 42 estacions i que tindria un traçat total de 120 quilòmetres, amb un volum estimat de 96.000 passatgers diaris, fet que suposaria, com dèiem, un autèntic abans i després en la mobilitat al Maresme.
En el cas de Mataró, el projecte del tren orbital implicaria soterrar les vies al llarg del circuit de rondes i crear quatre estacions noves a Cerdanyola, Pla d'en Buet, el Parc Central i a Rocafonda. D'aquesta manera, la capital del Maresme deixaria enrere la barrera que suposen les vies actuals del front marítim i milloraria notablement la connexió ferroviària de diferents barris amb el centre de la ciutat i també amb els dos ballesos.
Crónica. Al test.
Demà els mapes ens indiquen que tot seguirà igual com aquesta tarda. Sol i temps serè imposat des de primeres hores del dia. No esperem, per tant, precipitacions a mar en estat de marajol. Les temperatures es mantindran sense massa canvis. Anirem a buscar les mínimes entre els 7 i els 15 graus, mentre que les màximes no superaran uns més que agradables per l'època, 22 graus.
Un parell de minutets. Repassem el menú d'avui, del Crònica.
Tema explicat d'octubre típic a Catalunya i al Maresme en general i també esclar a Vilassar de Mar pel que fa a les dades de l'atur. A 100 l'octubre, un mes en el qual i de manera tradicional augmenten exponencialment el número de persones que cercen feina. Aquest mes que acabem de deixar enrere l'increment ha estat molt més suau i, per exemple, a Vilassar de Mar ha estat imperceptible. Al nostre poble hi ha ara mateix 630 persones en situació d'atur.
Significa una excel·lent taxa del 6,3%, allunyada amb pràcticament dos punts de les mitjanes del Maresme i de Catalunya. Aquesta ha estat la nostra econòmica coberta d'avui.
Aquesta setmana s'estan celebrant els 1.000 partits com a entrenador van Pep Guardiola amb el Barça al Bayern de Múnich i les darreres 10 temporades a la banqueta del Manchester City amb un balanç espectacular de 716 victòries, 156 empats i només 148 derrotes. Un jove Pep Guardiola que va debutar com a tècnic del Barça B sobre la gespa artificial de Premià de Mar. Empat a 0 en el primer partit de la temporada 2007-2008 a la tercera divisió. Una igualada contra l'aleshores Rico Premià.
que preparava en Quimaiats, un Quimaiats que per sempre i per la història estarà lligat al tècnic de Sant Padó. En la darrera mitja hora hem obert amb el tècnic de Taradell l'àlbum dels records.
De Vilanova a la Geltrú i fins a Mataró, passant per exemple per Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell o Granollers. Aquest seria, serà el recorregut del famós tren orbital de Catalunya que fa anys i anys del qual se'n parla i del qual sembla que ara la Generalitat l'ha inclòs en el seu full de ruta ferroviari de cara al 2050. Estem parlant de la R9.
Ara sí, punt i final, Robert Mazza, a les Vies de So i també a la redacció, Joan Escofet, editant i dirigint aquest Crònica, que pots recuperar del nostre web, vilassaradio.cat. Moltes gràcies, com sempre, t'ho diem per la confiança que fas amb nosaltres a aquesta hora mateix. Puntuals com un clau ens tornarem a escoltar demà dijous. Fins a les hores que tinguis, doncs, una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.