La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Comença el Crònica. Vilassar de Mar ha patit 33 inundacions en els darrers 120 anys. Aquesta és la principal dada que observem de l'estudi que acaba de publicar la Universitat de Barcelona.
que ha recopilat totes les inundacions que ha patit Catalunya des de l'any 1900. Fins ara destaca, i molt també, que el Maresme és la comarca catalana que més s'ha inundat amb un total de 159 episodis que han deixat per cert 5 persones mortes a la nostra comarca, una de les quals, desgraciadament, a Vilassar de Mar era el dia del Pilar de l'any 2016.
quan una persona va perdre la vida en creuar la Riera de Cabrils, el seu pas pel nostre poble. Ens escoltes des del 98.1. De l'AFMA som dijous, 16 d'octubre. Som-hi!
Nova polèmica política al País Valencià, en aquest cas l'involuntari protagonista de la situació, és el Vilassareng Ernest Lluc, ministre socialista, del qual, per cert, el proper 21 de novembre commemorarem el 25è aniversari del seu amor, després de ser assassinat pel Comando Barcelona. De la banda terrorista, et al govern del conservador Carlos Mazón, ha esborrat el nom de l'exministre de Sanitat, en Felipe González.
de dos complexes sanitaris del País Valencià. Des de la Fundació Ernest Lluch, amb seu avi la Sada Mar, han declinat amablement fer declaracions al respecte a Vilassar Ràdio.
El proper dilluns 3 de novembre, Can Jorba acollirà la primera jornada xarxa dones emprenedores de Vilassar de Mar. Una trobada oberta a totes les dones, per exemple, autònomes, propietaris de comerç o d'empreses del nostre poble. La voluntat no és altra que intercanviar experiències, establir sinergies i informar sobre els recursos disponibles per a l'emprenedoria femenina.
Ho dèiem en titulars, Vilassada Mar ha patit 33 inundacions en els darrers 120 anys. Aquesta és la principal dada que observem de l'estudi que acaba de publicar la Universitat de Barcelona, que ha recopilat totes les inundacions que ha patit Catalunya des de l'any 1900 fins ara, concretament fins al 2020.
Destaca, i molt també, que el Maresme és la comarca catalana que més s'ha inundat amb un total de 159 episodis que han deixat un balanç desgraciat de 5 persones mortes. Una de les quarts, per cert, va passar a Vilassar de Mar. Era el dia del Pilar de 2016, quan una persona va perdre la vida en creuar a la Riera de Cabrils en cotxe el seu pas pel nostre poble.
La veritat és que les inundacions han estat des de sempre un fenomen molt habitual a la Mediterrània, especialment llerrant de la gota freda que va sotar al País Valencià el passat 29 d'octubre. Les crescudes de rieres i barrancs estan en el punt de mira, tant de les administracions, de les persones, dels mitjans de comunicació, com també, és clar, de les universitats. En aquest sentit, el grup Gamma, vinculat a la Universitat de Barcelona, ha publicat el primer Observatori d'Inundacions a Catalunya.
S'hi poden consultar les dades de tots els municipis catalans dels 947 entre l'any 1900 i el 2020. Així veiem com el Maresma és la comarca catalana amb més inundacions des del primer any del segle passat, amb un total de 159.
Al llarg d'aquests 159 episodis d'inundacions que han afectat el Maresme, la gran majoria, 132, s'han produït en els darrers 41 anys, tram comprès, doncs, entre 1980 i 2020. A Vilassadamar i segons les dades de la Universitat de Barcelona, hem registrat 33 inundacions en els darrers 120 anys.
El primer episodi d'inundacions que ja ha registrat és el 2 d'agost de 1902, quan una inundació sobtada va sorprendre Calella, Sant Pol i Canet, provocant destrosses molt importants d'esbordament de rieres, danys en els cultius, arbres arrencats i cases i parets enderrocades.
Des del grup Gamma registren que la primera víctima mortal per inundació al Maresma la trobem el 15 d'agost de 1908, quan un home va ser arrossegat per la força de l'aigua de la Riera d'Arenys de Mar. L'episodi va afectar Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.
El 9 d'octubre de 1951, un episodi d'inundacions catastròfiques va provocar dues víctimes més. Eren dues paletes que van morir quan la casa en la qual treballaven es va esfondrar a causa de la força de l'aigua. Aquell dia, la circulació ferroviària també va quedar inentorrompuda. Va afectar la inundació en molts municipis del Maresme. A l'Ella, Argentona Calella, el Mas Nou, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Marta i Vilassadamar.
La víctima més jove a conseqüència de les inundacions és la d'un noi de 15 anys que va perdre la vida el 4 d'agost del 82. El cotxe en el qual viatjava va ser arrossegat per l'aigua a la Riera de Calella. El noi va intentar sortir, però no sabia nedar.
I la darrera víctima mortal que ens consta va passar a Vilassadamar un 12 d'octubre de 2016, quan una persona va perdre la vida després d'intentar creuar amb el seu cotxe la Riera de Cabrils el seu pas pel nostre municipi. Desgraciadament, aquesta persona no va fer cas ni de les advertències de les persones que van presenciar el seu intent de creuar la Riera ni dels senyals de prohibició que havia col·locat hores abans la policia local de Vilassadamar advertint el perill.
Un cop hem enllestit la repassada general, donem un cop d'ull als municipis en particular. Mataró, la capital de la comarca, lidera la taula com la localitat del Maresme, més afectada per les inundacions, amb un total de 73, insistim, entre 1900 i el 2020.
Segueixen i per aquest ordre Arenys de Mar amb 68, Arenys de Munt amb 45, Calella i Malgrat de Mar amb 40 i finalment trobem Pineda de Mar amb 39. Després apareix ja Vilassar de Mar que amb les 33 que dèiem és pintada en color vermell en el mapa de la Universitat de Barcelona.
Segurament la inundació més greu a Catalunya va passar el 25 de setembre dels 62, ara fa 63 anys. Les comarques afectades van ser aleshores el Maresme, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb un gran número de persones mortes. Per exemple, a Rubí van morir més de 230 persones, més que a Terrassa, el Vallès Occidental, van perdre la vida unes 200.
Per acabar, atenció a la dada, 1.171 morts per inundacions a Catalunya.
Nova polèmica política al País Valencià i, en aquest cas, l'involuntari protagonista de la situació és el vilasareng Ernest Lluc, ministre socialista, del qual, per cert, el proper 21 de novembre commemorarem el 25è aniversari de la seva mort després de ser assassinat.
pel comando Barcelona de la banda terrorista ETA. El govern del conservador Carlos Mazón ha esborrat el nom de l'exministre de Sanitat, en Felipe González, de dos complexes sanitaris del país valencià. Des de la Fundació Ernest Lluc, amb seu a Vilassar de Mar, i preguntats per aquesta casa han declinat amablement fer declaracions a Vilassar Ràdio al respecte.
I és que València, al marge de Vilassar de Mar, Barcelona i Donosti, era una ciutat molt vinculada a l'Ernest Lluc, ja que va ser professor a la Universitat de la capital d'Altúria. Ara, però, l'executiu mazón ha decidit eliminar la referència al ministre vilassarenc de dues instal·lacions sanitàries públiques del país valencià que acaben d'estrenar-se.
Són les del complex sanitari del barri del Campanà, ubicades en el recinte en el qual hi havia hagut l'Hospital de la Fe, amb una capacitat de 500 llits. També s'ha esborrat el nom de lluc d'unes instal·lacions que són a punt d'estrenar-se a Els, un arrés lluc, a més, que és recordat per ser el principal impulsor del sistema públic sanitari i universal en aquella Espanya dels 80.
Des del govern valencià argumenten que la nova política de la residoria de salut passa per donar un criteri d'unificació als centres sanitaris de la comunitat, apostant només, diuen, pel nomenclàtor del barri o del carrer en el qual hi ha les instal·lacions i fugir sempre, dedicar els centres a recordar el nom d'alguna persona especialment significativa.
Per part de l'oposició, rebutja de ple aquest argumentari, apuntant que la mesura té una clara finalitat ideològica i política, més que no pas administrativa. Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat ja ha sortit al pas de la decisió del Partit Popular de València. La ministra del RAM, Mònica García, ha anunciat que recolliran una proposta sorgida de compromís matejant el Centre Nacional de Dosimetria amb el nom de Lluc.
La Fundació Lluc, amb seu al nostre poble, ha declinat de manera amable a fer declaracions sobre aquesta qüestió a la nostra redacció, tot explicant que, de moment, faran una reflexió interna al voltant d'aquesta decisió que surt de la majoria conservadora de la Generalitat Valenciana.
I si estem a l'octubre vol dir que l'Europa Central celebra la seva tradicional festa de la cervesa, model que es va exportant a altres contrades. A Catalunya, per exemple, hi ha edicions com la de Calella al Maresme, que ja han arribat a complir la quarantena.
I Vilassadamar no és una excepció. Demai dissabte tornen a celebrar, i per novena vegada, l'Octoberfest en els terrenys que hi ha a la Mòbila, entre el Xevi Ramon i la piscina municipal, per entendre'ns. Obrirem ara mateix una llauna de cervesa amb en Ben Molís, un dels organitzadors d'aquest serau, i gerent també del Globs, una de les cerveseries, sens dubte, referents a Catalunya.
L'associació Boatiner i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilassar de Mar ja ho té tot a punt per demà i dissabte al Pinyol de l'Octoberfest, però ja fa un any que treballa per enllestir l'edició d'aquest 2025. Una festa de la cervesa reivindica en Pep Molís, que es caracteritza pel seu ambient familiar i de festa major, diu, enguany amb la sorpresa que ens donaran les persones grans de Vilassar de Mar que ens obriran portes cantant i ballant com autèntics tirolesos.
A part que és un ambient, jo diria, sempre que ho veig, és molt de festa major, com la gent del poble, tots ens trobem allà, amb els nens, amb els grans, petits... Aquest any, a més a més, hi ha part de les actuacions musicals, la gent gran de Vilassar ens obrirà tant el divendres com el dissabte amb un ball tiroles, tots disfressats de tirolesos, tota la gent gran, i serà super, super divertit, una cosa novedosa.
que ells han volgut col·laborar, vestits de tilolesos, i ens faran allà un ball com un commemoratiu de l'octobre, que això es fa molt a la resta d'Europa. De moment nosaltres ja anem practicant el crit de les muntanyes del Tirol. Al marge de veure també hi haurà espai per la bona gastronomia. Això sí, amb segell local. Pep Molis.
Trobarem cervesa, evidentment, com per exemple nosaltres al Globs, però també altres portaran les seves begudes. Hi haurà el Bar Milú, també amb beguda. Hi haurà cap roig, que aquests són uns clàssics de cada any, que fan tot típic d'entrepans de l'October i fan molt menjar així, típic Octoberfest.
Hi haurà el barbut, d'aquí Vilassà, hi haurà la formatgeria, d'aquí Vilassà, hi haurà la quandi i hi haurà un parell de food trucks, segurament, que també faran molta cosa. O sigui, hi haurà molta varietat, sí, sí, sí. Nou edicions ja de l'Octoberfest, que va començar com una prova pilot, pràcticament com un experiment.
Primer, a la plaça Picasso, després, a l'Escola del Mar, i que ha vingut per quedar-se al nostre municipi en els terrenys, on, per festa major, s'instal·la la fira d'atraccions, perquè ens ubiquem tots i totes. Era un experiment que jo, amb en Pol, que és el president de Guatiner, comentàvem, i nosaltres vam estar a l'Octoberfest de Calella. Ell, com a Milú, nosaltres vam estar com a Globs. L'Octoberfest de Calella és un Octoberfest que porta 40 anys fent-se.
Llavors, bueno, allà va ser una experiència molt maca, perquè tot nou hi vam, ostres, molt xulo, vam veure que era molt maco i tot allò. Octoberfest també és una fira que es fa a Orrel d'Europa, a la majoria de països europeus sempre hi ha un Octoberfest, i vam veure que seria, bueno, ens va ocurrir la idea que seria molt maco portar-la aquí a Vilassà, perquè aquí a Vilassà també...
En l'ambientet que tenim, el bon rotllo, la gent, tot, jo crec que està triomfant. Tothom ens pregunta durant l'any, quan la feu? Quan la feu? I és molt maco. Doncs demà i dissabte la fem. Evidentment no es podia entendre tot aquest serau sense música amb pèmbols des dels globs. Obre la partitura per demà.
El primer concert que es diu Martin Beat and Friends, aquests són banjos, és espectacular, són com una música tradicional irlandesa, country, rock, perquè fan versions de tot, però amb la seva personalitat, que són banjos. A les deu i mitja del vespre, un cop acabin Martin Beat, tenim Depo Purris. Depo Purris és un grup de versions dels anys
80, 90, 2000, són brutals. Hem apostat per gent, sobretot músics d'aquí, que és que n'hi ha molts i moníssims, vull dir que això sí que no ens ho acabarem. Tot amb segell local, com es posa de manifest amb les persones que pujaran demà passat dissabte dalt de l'escenari.
Aviadors anglesos també són un grup d'aquí del Maresme. També merxions, també. Són molt bons, també. És que, bueno, què dir, no? Són uns grans músics tots i ens ho passarem molt, molt, molt, molt bé. Tenim el grup local. Són els Bonnie and Clyde. Són merxions als 70, als 60, als 70, als 80. També, jo crec que també és un grup espectacular i que ens fa moltíssima, moltíssima il·lusió que tornin.
Bon ambient, bona música, bona gastronomia i sobretot també bona cervesa, Pep Bolís. Migs revela amb la boca petita el secret més ben guardat, la sorpresa que ens portaran des del Globs i que arribarà des del cor d'Alemanya. Per ell, tot plegat amb el secret és... Estimant la cervesa, en el nostre cas. I sobretot, sobretot, i això ho vull posar,
També que la gent ho sàpiga que tenim uns proveïdors que també estimen molt la cervesa i ells també es mullen, busquen, si tu vols alguna cosa ells t'ho busquen, troben ells també moltíssimes coses, són fantàstics a l'hora de portar cosetes així.
I jo crec que, bueno, sí que és difícil, perquè a vegades són fàbriques molt petitetes, són coses que a vegades importar-les podien ser massa cares, però sempre tot negociant, i més ara amb la Unió Europea, que diem, doncs mira, trobem coses molt maques, molt antigues, i és un plaer tenir-les aquí al poble.
Recordar, per accedir a la recita, hauràs de comprar entrada diària a un preu de 5 euros. La ubicació, doncs, als terrenys on per festa major es posa la fira d'atraccions des de les 7 de la tarda i fins a aproximadament les dues de la matinada, demà i dissabte.
Fins diumenge al Nacional podrem veure l'espectacle La filla de l'aire. Explica la història real de la ballarina Roseta Mauri, que de la pobresa més extrema va arribar a ser pintada per De Gas o Manet a París. La vila serenca Anna Casasola encarna aquest prodigi a la sala tallers.
la de casa nostra, i canta, i balla, i interpreta més. Ara ho escoltarem als seus 31 anys, 10-100 de les poques persones que ha pogut segellar el triplet cultural de Catalunya, és a dir, cantar al Palau de la Música, ballar al Liceu i interpretar al Nacional. L'Anna Casasola ha visitat el nostre matinal eufòrica. La filla de l'aire ha estat un veritable regal per a ella.
Després de tota la meva carrera de dansa i tal, he tingut bastants perons, però ja havia decidit més o menys deixar-ho. I després d'un viatge molt llarg per la Índia, vaig veure que hi havia un càsting que buscaven una ballarina clàssica per una producció amb el Teatre Nacional i coproducció amb Sala Atrium de Barcelona.
I era per un espectacle de Roseta Mauri, una ballarina molt important aquí a Catalunya, de Reus, i era per una obra teatral que es feia com en homenatge a ella. I vaig pensar, uau, quina oportunitat de tornar a l'escenari amb dansa, perquè feia molt que et tornava a tenir. Jo sempre que penso que deixo la dansa, sempre hi arriba una altra ocasió que em fa tornar a l'escenari, no? I ja en aquest viatge ja ho sentia, i quan va sortir aquest càsting ho vaig tenir clar.
I ho vaig veure, vaig dir, quina il·lusió, a més em va arribar com per molts llocs, allò que dius són senyals o què passa aquí. I ho vaig tenir clar i aleshores vaig dir, m'hi presento, perquè massa gent m'ho està enviant i això jo confio molt en aquesta intuïció, no? I vaig dir, m'hi presento, m'hi presento. I és més, vaig pensar, és que ha de ser per mi, o sigui, jo ho vull que sigui per mi, no? I així va ser.
La història explica, doncs, la vida de Roseta Mauri, una, avui en diríem, estrella, que va triomfar gràcies al seu compromís i la seva perseverança, també al seu sacrifici, que s'assola, sí, amb miralla. Per què no sabem sobre aquesta dona, no? I la veritat és que era una dona amb un caràcter increïble, o sigui, fort, tenia molt clar el que volia i va passar de ser molt, molt, molt, molt pobra a triomfar a París, el New York Times parlava d'ella, o sigui, va...
Va cautivar artistes tipus... Adegas la va pintar, Manet la va pintar... De cop es va fer rica, tenia palausi, mantenia la seva família... Però sobretot el que a mi m'ha fascinat és la seva perseverança, el seu esforç... També va arribar on va arribar perquè el seu pare la va empanyar molt, no? Però fent aquesta obra és com que ha encarnat parts de mi. Perquè a més ella tenia una germana, que les dues van començar, l'altre ho va deixar per una família... No és que la nostra història sigui exactament igual...
Però jo sempre ho dic, que fent l'obra és com que estic fent part de la meva història. I fins i tot va venir la meva germana a veure, m'hi va plorar tota l'obra i va dir, és que és la nostra història.
I això que l'arribada de la Vilassa de Mar del de l'escenari per encarnar la Roseta Mauri va ser com a mínim curiosa. Buscaven una ballarina i ella, esclar, s'hi va presentar. La sorpresa va arribar quan va veure que també havia d'interpretar. Casasola, però, va superar els càstings i gaudeix amb l'obra record del dia de l'estrena. El passat 2 d'octubre, debutant lesionada.
Em vaig lesionar el dia abans en l'assaig general i estava molt preocupada, molt preocupada. Tenia molta pressió perquè, a part, no estic acostumada a treballar sense cover, o sigui, amb ningú que sàpigues que si et fas mal està allà per fer de tu, i estava superpreocupada, però després de passar per l'osteòpata i arreglar-me i tal, va ser com...
No deixaré que aquest dolor m'arruïni, diguéssim, a disfrutar d'aquest moment. I al final va ser... Vaig disfrutar moltíssim, em vaig sentir superviva a l'escenari, tant ballant com actuant com tot, no? I vaig sortir supersatisfeta i supercontenta. Gaudeix molt i aprèn també amb una nòmina d'artistes absolutament espectaculars.
Jo quan veig amb les actrius que treballo i amb l'actor i artista, que és ell també, que és superjova, però fa de tot també, dic, però on m'he posat? O sigui, jo represento que he de fer d'actriu al costat d'aquestes referents. O sigui, Cristina Plazas, Lluís Amallol, jo de veritat que encara ho estic aterrant tot plegat, perquè és com que no m'ho acabo de creure encara. Em sento extremament afortunada. En aquest sentit, ens assegura que viu un gran moment professional.
Ara em sento com molt, molt, molt afortunada. Però és que si miro enrere, en tots aquests moments pic que he tingut, també m'he sentit molt afortunada i no sé si puc dir que és el millor, però molt contenta i molt feliç, segur. Si no l'has vist, fins diumenge, al Nacional. Però ja s'acaba, em fa moltíssima pena. Aquesta setmana ja estem i és com, no, no, no, que duri, no?
Déu ser la dèvila Sademar de les poques persones que en el seu currículum pot dir que ha certificat el triplet cultural català, cantar al Palau de la Música, ballar al Liceu i interpretar al Nacional, és a dir, 3 de 3. Vaig començar a ballar a mitir dansa al Gran Teatre del Liceu, després he fet òperes al Gran Teatre del Liceu, després vaig cantar a més mantres, que era la segona vegada que es portaven els mantres al Palau de la Música,
I vaig cantar al Palau de la Música. I ara m'estreno com a actiu i al Teatre Nacional, a la Sala Tallers, és com... Anna, però és que ni jo ho estic assumint. Jo crec que encara estic atarrant tot això i la veritat és que no m'ho acabo de creure. És com una cosa que és com si fos normal, però que alhora no és gens normal.
Doncs dilluns, un cop acabin les sessions de la filla de l'aire, buscarà nous projectes i no es posa límits. Li ve de gust explorar nous formats, sempre esclar en l'àmbit artístic. Ara m'està agafant el gusanillo de fer pantalla, de fer sèries, de fer pel·lis. Em diràs, bueno, és que aspires molt alt, però és el que em passen aquestes coses. I llavors jo estic en plan, bueno, doncs si ha d'arribar és que ha de ser, i si no arriba és que no ha de ser i serà un altre camí, no? Però confio moltíssim en que arribarà el que hagi de ser.
Estem segurs. Formada a l'escola de dança amador, l'Anna Casasola va estudiar dança clàssica a l'English National Ballet School de Londres, on també actuava amb la companyia. I va posar la cirereta del pastís a la prestigiosa Escapino de Rotterdam als Països Baixos. Moment, ara mateix, de repassar capítol de serveis. La farmàcia de guàrdia per avui és la Vila Sala, que trobarem a la plaça Vicenç Casanovas, és a dir, on hi ha el barbut, per entendre'ns.
Carrer de Sant Josep, número 85, i telèfon 93759 0941.
Tarda que se'ns presenta amb intervals de núvols baixos, però cap al vespre també creixeran les nubolades prop de la costa. Durant la tarda no esperem precipitacions, però a l'entrada de la nit hi ha un avís del Servei Meteorològic de Catalunya a partir de les 8 del vespre que ens alerta que podrien caure xàfecs a la façana costanera del Maresma.
Demà divendres el temps seguirà estable i dominat pel sol, amb alguns núvols especialment a primera hora, però a principi demà no hauríem d'obrir el paraigua. El mar el tindrem en estat de marajó. Les mínimes baixaran una miqueta, 11-16 graus, mentre que les màximes es mantindran pràcticament com avui, on creiem que el mercuri no superarà uns agradables 23 graus. Tenim encara un minutet i repassem titulars.
T'hem explicat en la darrera mitja hora que Vilassada Mar ha patit 33 inundacions en els darrers 120 anys. Aquesta és la principal dada que hem extret de l'estudi que acaba de publicar la Universitat de Barcelona, que ha recopilat totes les inundacions que ha patit Catalunya des de l'any 1900 fins al 2020. Destaca i molt també que el Maresme és la comarca catalana que més s'ha inundat amb un total de 159 episodis que han deixat un total de 5 persones mortes, una de les quals, per cert,
i desgraciadament va passar a Vilassar de Mar, era, segur que us recordes, el dia del Pilar de 2016, quan una persona va perdre la vida en intentar creuar en cotxe la Riera de Cabrils el seu pas pel nostre poble. Aquesta està a la nostra coberta d'avui.
I acabem també amb un apunt de gent del proper dilluns 3 de novembre. Can Jorba acollirà la primera jornada Xarxa Dones Emprenedores de Vilassar de Mar. Una trobada oberta a totes aquelles dones, per exemple, autònomes, propietàries de comerços o d'empreses del nostre poble. La voluntat és la d'intercanviar experiències, establir sinergies i aprofitar també per informar sobre els recursos disponibles per a l'emprenedoria femenina.
I fins aquí, ja no tenim temps per més, en Robert Mazza, a la sala de màquines, i també al teclat de l'ordinador, Joan Escofet, signant i posant la rúbrica, aquest crònica, aquest informatiu, que pots recuperar sempre que et vingui de gust, des del nostre web, vilassarradio.cat.
Ho diem sempre i no ens cansem de fer-ho. Moltes, moltes gràcies per la confiança que passa amb nosaltres. Demà, puntuals, aquesta hora mateix, ens tornarem a escoltar. Sarà ja divendres. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.