Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Què passa el dia després? Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. Des d'aquest informatiu volem saber això. Què han de fer aquells vilassavencs i vilassavenques que ahir es van veure afectats per la caiguda d'arbres o de murs? Quin és el procés que s'ha de seguir? Per on es comença?
Aquí podem reclamar. En parlarem amb l'advocat Oriol Contreras, responsable de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, que respon a aquestes i altres qüestions. El més important és recopilar totes les proves possibles, fotografies, vídeos, atestats policials, i certificar de manera oficial que les ratxes de vent van superar el límit contractat en la nostra pòlissa. Ens escoltes des del 98.1.
De l'AFM som divendres, divendres 13 de febrer. Som-hi!
Un total de 601 persones repartides en 11 comparses, una menys que l'any passat. Ja ho tenen tot a punt disfresses, carrosses, coreografies i equips de música per desfilar demà a partir de les 6 de la tarda en la gran Rua de Carnaval, que per tercera vegada consecutiva se celebrarà de manera mancomunada entre Vilassada Mar i Cabrera, fi de festa a la plaça Tarradella amb les actuacions finals i el lliurament de premis.
I com si no tinguéssim prou feina, avui hem decidit tornar a la facultat, hem marxat cap al Tecnocampus de Mataró per conèixer des de dins aquesta autèntica ciutat del coneixement que tenim al costat de casa. Saludarem en Josep Lluís Txeca, director general, que ens explicarà que estant d'enhorabona per primera vegada el Tecnocampus ha superat la barrera dels 4.000 alumnes inscrits, dels quals pràcticament la meitat són del Maresme.
Doncs això, què passa el dia després? Des del Crònica hem volgut saber què han de fer aquells vilasarengs i vilasarenques que ahir, per exemple, es van veure afectats per la caiguda d'arbres o de murs. Quin és el procés que s'ha de seguir? Per on es comença? A qui podem reclamar? En parlem ara mateix amb l'advocat Oriol Contreras, responsable de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor.
Què respon a aquestes i altres preguntes? El més important, ara ho escoltarem, és recopilar totes les proves possibles, sigui fotografies, atestats policials, etcètera, etcètera, i certificar de manera oficial i d'entrada que les ratxes de vent van superar el límit contractat en la nostra pòlissa.
La millor notícia, clar, d'entrada, és que a Vilassada Mar no vam haver de lamentar cap menya de dany personal. Els danys en materials, segurament, i segons Oriol Contreras, s'aniran cobrint. Avui, dia D més 1, es comença amb les reclamacions. Clar, el vent no és ningú. No podem denunciar el vent. Per tant, el nostre advocat ens traça el camí a seguir.
quan tu no tens a qui reclamar directament com a causant d'un culpable, el més important és tenir una assegurança, ja sigui de la llar, de la comunitat, del vehicle. Per què? Perquè aquesta assegurança, i en aquests casos quan el vent supera els 80 km per hora, que és la majoria dels límits de les asseguradores, doncs l'assegurança et podrà cobrir tots aquells danys soferts per aquest tercer, que és el medi ambient, que és el vent. Per tant, que aquells no tinguin assegurança, doncs ho tenen, en principi, més complicat. Per què en principi? Perquè al final després també hi ha altres factors. Per exemple,
Si aquell arbre que ha caigut a sobre del nostre cotxe l'ha fet malbé, aquell arbre que ha caigut sobre el mur de casa nostra i l'ha fet malbé, aquell mobiliari d'un tercer, en aquest cas l'administració, l'assuntament o la carretera, o un arbre d'un altre edifici que ha caigut sobre el nostre, encara podríem, tot i nosaltres no tenir assegurança, reclamar aquest tercer que no ha tingut cura de tenir un bon manteniment de l'arbre o cura de no tenir un manteniment del mur. Aquí encara podríem buscar la responsabilitat d'aquest tercer...
Però això es complica. Però bé, existeix. Per tant, el primer de tot, el que té una assegurança, intentar sempre comunicar a la seva asseguradora el sinistre, de vehicle, de la comunitat, etcètera, etcètera.
Les asseguradores s'acostumen a posar límit a les pòlisses en ratxes de vent a partir dels 80 km per hora. Un certificat oficial que hem d'ajuntar a la nostra denúncia. On el podem obtenir? Doncs el Consell Comarcal del Maresme, Oriol Contreras. L'únic oficial que hi ha i és el de la pròpia Generalitat que es tramita a través del Consell Comarcal del Maresme.
Un si accedeix a la web del Consell Comarcal del Maresme, això sempre ha existit. Ara, evidentment, se saturarà el servei, però s'ha de fer la petició. El Consell Comarcal del Maresme, per delegació de la Generalitat, tramita aquest certificat oficial que et diu la velocitat en la teva població.
punta del vent. Per tant, també per ordre seria comunicar-ho a l'asseguradora, però alhora demanar aquest certificat al Consell Comarcal del Maresme. Tenim màxim de fotografies, d'informació, si ha tastat de la policia, si ha tastat dels bombers, i sobretot aquest certificat oficial. Per què 80? O 70, o 80, o 90. Això depèn molt de la pòlissa, però les asseguradores diuen...
A partir de 70-80-90 et cobreixo jo. Fins de 70-80-90, insisteixo, depèn de la companyia, no et cobreixo perquè llavors vol dir que si s'ha fet alguna cosa malbé pel vent per sota d'aquesta velocitat, serà que està en mal estat. Això sí, hem de diferenciar davant dels diferents supòsits que ens deixa la ventada de dijous gras.
Primer de tot, intentar posar en coneixement de la teva asseguradora sinistra, que tenim set dies. Perquè, a més a més, la nostra asseguradora té defensa jurídica i tota una sèrie de serveis que ens poden ajudar. La segona part és, si això ha succeït a causa d'un tercer, que pot ser una altra comunitat, o podria ser l'administració pública, perquè és un arbre del carrer, doncs comunicar-ho en aquest tercer. Que no ens ho cobreix la nostra asseguradora, o ja ens assessora i ens diu, mira, això...
directament reclama el titular d'aquest arbre que ha caigut sobre el teu cotxe, doncs fas la reclamació patrimonial a l'Ajuntament o a l'administració que correspongui, en aquell cas, depèn on estigui situat l'arbre, per dir alguna cosa, o el mur que està en el carrer. I a partir d'aquí veurem si l'asseguradora...
de l'administració corresponent, li paga o no paga el sinistre, o directament no ho paga per això, perquè diu, no, és que aquell arbre estava tan mal, mal, mal, mal més, que no ha tingut cura l'administració en el seu moment, i per tant la seguretat no ho cobreix. Bé, és igual, ho haurà de cobrir el titular de l'arbre, que se n'hi ha en aquest cas l'administració corresponent. És a dir, sempre podem buscar, insisteixo, fora del medi ambient, que no pot ser culpable, algun responsable, però pot costar més o pot costar menys.
Fàcil, fàcil no serà, diu l'Oriol Contreras, començaran les picabaralles entre uns i altres. Fàcil no serà, o sigui, no hi haurà una tabla rasa de dir, ah, vinga, anem a pagar-ho tot. Ja, per definició, les asseguradores i qualsevol responsable de l'incident ha de mirar on estarà responsable i no sempre és tan fàcil com veure un arbre o un mur sobre un cotxe i dir, mira, el culpable és el titular de l'arbre o el culpable és el titular del mur. Entenc que no sempre serà fàcil.
Recapitulem. Bàsic i imprescindible tenir assegurança, recopilar proves i fer-nos amb el certificat de la velocitat del vent, documentació fonamental per tal que la nostra reclamació pugui prosperar. Jo crec que en aquest cas la premissa del vent ja la tenim superada i a partir d'aquí entrarà en conflicte, l'habitual conflicte d'una responsabilitat civil.
o responsable patrimonial en el cas de l'administració, de si això està ben mantingut, de si tu anaves per on tenies que anar, però aquestes són les discussions del dia a dia dels sinistres. Un altre cas que també es dona és quan els arbres privats, és a dir, d'una casa o d'una comunitat, poden fer mal a la via pública.
Igual que un ciutadà pot reclamar l'administració per un arbre del carrer que m'ha fet malbé. Si algun element d'una comunitat o d'un particular ha fet malbé una part de la vida pública, jo entenc, a més, la despesa de bombers, etcètera, podria ser, però en tot cas hi ha una assegurança. Per tant, seguim confiant.
en què les asseguradores respondran de tot aquest sinistres en dos sentits, de la comunitat a l'administració i de l'administració, si cal, a la comunitat o entre particulars.
El nostre advocat ens avisa en aquest sentit que els pèrits de les asseguradores estan plenament qualificats per determinar si l'objecte que ha fet mal estava en bon o mal estat abans del sinistre. Si bé s'ha de mirar cas per cas, Oriol Contreras es mostra optimista de cara al futur de les reclamacions. Jo crec que en la majoria de casos tot quedarà cobert per les pròpies asseguradores.
des de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor i és l'advocat Oriol Contreras per donar-nos un cop de mà. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio. 601 persones canviem radicalment de tema, repartides en 11 comparses, això és una menys que l'any passat. Ja ho tenen tot a punt, disfresses, carrosses, coreografies i equips de música per desfilar demà a partir de les 6 de la tarda a la gran Rua de Carnaval que per tercera vegada consecutiva
Se celebrarà de manera mancomunada entre Vilassada Mar i Cabrera Fida Festa, plaça Tarradelles amb les actuacions finals davant del jurat i el lliurament de premis. Simbiòtiques, Walhalla, Mar de Mel, Fourteen Roses o Imperium Serpentis són alguns dels noms de les comparses que desfilaran demà.
Sorgeixen d'entitats i escoles tant de Vilassar de Mar com de Cabrera, per exemple, i trobarem desfilant les comparses del grup de festes del baral de Lucata o de les ampes de les escoles del Mar, del Pérez Sala, dels Relocs, també de la cafeteria Pare-Papa o de Cabrera és Espectacle.
La concentració de comparses tindrà lloc, insistim, demà a les 5 de la tarda al carrer Montnegre de Cabrera de Mar, i la ruta començarà a les 6 en punt, després d'escoltar el pregó del rei i la reina del carnaval. El recorregut, doncs, sortirà de Cabrera de Mar, avinguda a Burriac, passeig de Montserrat i passeig de Colom, per creuar ja la carretera d'Argentona i entrar a Vilassar de Mar,
pel carrer de Colom, avinguda Montevideo, carrer Mastral, per tombar a la dreta fins a finalitzar la plaça Tarradellas, on es farà l'exhibició final i el lliurement de premis. Com en l'edició de l'any anterior, hi haurà un tram tranquil, amb menys estímuls sonors i visuals, ubicat al carrer de Colom, entre la carretera d'Argentona i Enric Granados, adaptat per a persones amb hipersensibilitat sensorial o diversitat funcional.
Un cop arribint a la plaça de Tarradelles per l'exhibició final, el jurat puntuarà originalitat, vestuari, coreografia i atractiu de la comparsa. També es pot votar el Premi del Públic mitjançant l'app gratuïta de Vilassar de Mar. Després de l'exhibició final, la festa seguirà a la plaça de Tarradelles amb diferents foodtracks i música càrrec del punxadiscos freix fins a les 12 de la nit.
A més de la Rua de Comparses, plat fort de la programació de demà. També hem de recordar la cita del dimecres de 7, el proper dimecres 18 de febrer. L'endemà de la Rua i a la plaça del Círcul, 49a edició del Carnestoltes Infantil de Firovi. Això serà diumenge 20.
I tot plegat, com dèiem, acabarà el dimecres a 18 de febrer amb l'enterrament de la Sardina. Concentració a Can Visa a partir de les 6 de la tarda i Sarcavila fins a la plaça de l'Ajuntament on es llegirà el testament del rei Carnestoltes es prega, com sempre, dol rigorós. Capítol de serveis, farmàcia de guàrdia per avui és la Vilassala, que trobaràs al número 85.
del carrer de Sant Josep. Telèfon 93 759 09 41. Les urgències del cap de setmana, és a dir, fins dilluns a les 9 del matí, les atendrà la farmàcia Altirriba Gutiérrez, la del camp de futbol, per entendre'ns, número 136 de l'Avinguda Eduard Ferrés. I per trucar-los, doncs, haurem de marcar el 93 750 69 53.
I com si no tinguéssim prou feina, avui hem decidit tornar a la facultat. Hem marxat cap al Tecnocampus del Mataró per conèixer des de dins aquesta autèntica ciutat del coneixement que tenim al costat de casa. Saludarem en Josep Lluís Checa, director general, que ens explicarà que estan d'enhorabona. Per primera vegada el Tecnocampus ha superat la barrera psicològica dels 4.000 alumnes inscrits, dels quals pràcticament la meitat són del Maresme.
A Tecnocampus hi treballen unes 5.000 persones i estan en plena fase de creixement. De fet, estan projectant un nou edifici de 10.000 metres quadrats i treballen en noves propostes docents per als propers anys. En aquest sentit, Xeca destacarà l'aposta per la intel·ligència artificial.
en un context de preaniversari, i és que al novembre bufaran 15 espelmes. Gaudeixen Josep Lluís Xeca de molt bona salut, una proposta educativa i formativa consolidada. Hem consolidat una posició tant per les xifres com pel reconeixement que això representa, que ens fa estar satisfets amb l'èxit del projecte.
Sembla que fos ahir que ja s'inauguraven les instal·lacions del Tecnocampus, però han passat 15 anys. Han crescut exponencialment, recorda el director general, que remarca en especial el 2016 com l'any d'enlairament. No ha estat un camí tan curt com sembla, perquè hi ha diferents fases del projecte. La darrera més visual ha estat la que precisament ara al novembre compliem 15 anys de construcció d'un parc en el qual es va instal·lar tota una activitat
però que emanava de tres iniciatives, dues d'elles de llarga tradició a la ciutat de Mataró i al Maresme, com eren l'Escola Politécnica i l'Escola Universitària del Maresme. Aquestes són gènesis, que una d'elles està ancorada a principis dels 80 i l'altra a principis dels 90. És a dir, que són la materialització d'una vocació i una tradició de llarga durada, però sí que és cert que entre 2016 i l'actualitat hem patit una consolidació, com deia abans, del projecte que ens ha fet créixer molt.
Són ubicats, retóndola i a l'Arquera, per entendre'ns en una zona de la capital del Maresme, que havia estat un pèl desarrelada, un pèl deixada de la mà de Déu. Ara, i al voltant del Tecnocampus, la zona de l'Aibeco Pegaso s'està obrint. Està creixent en molts habitatges nous de trinca que s'estan construint, nous serveis i una important reordenació urbanística. Josep Lluís Xeca insisteix que ells, per la seva banda, segueixen treballant per consolidar el seu model que se centra bàsicament a
4 àmbits del coneixement. Que van des de l'empresa i ciències socials, passant per la tecnologia, arts i cultura digital, fins a arribar a l'àmbit de la salut. I dins d'aquests, com dic, ara mateix tenim 29 programes diferents i ja a aquest curs llancem un nou programa vinculat a la intel·ligència artificial i robòtica que ens permet anar desenvolupant el projecte encara més.
No són aliens els canvis, els nous models que van apareixent a la societat i, esclar, a les universitats. En aquest sentit, el director general del Tecnocampus avança que entre els nous graus que estan treballant estan pensant entrar de ple en la intel·ligència artificial. No vinculat allò que està sent tan conegut ara com és la intel·ligència artificial generativa, que és aquella que s'ha posat de manera quasi, jo dic, democràtica a l'abast de tothom, sinó aquella intel·ligència artificial més contextual, més vinculada...
els elements físics que ens envolten, alguns tan sofisticats com pot ser un vehicle autònom, altres discrets com pot ser un sensor que aviat tindrà capacitats d'allò que li diem intel·ligència o de presa de decisions o d'aprenentatge en funció de diferents paràmetres. És aquí on veiem, més enllà, torno a la generativa, que ho envaeix tot,
i que encara es té per descobrir per una banda quines seran les tecnologies que lideren i per altra com s'incorporen a les nostres vides, tan individuals com professionals, el que sí està clar és que des del punt de vista de la indústria hi ha una incorporació ràpida d'aquestes tecnologies i el que volem és formar gent
una mica en la línia de l'ADN que has tingut sempre a Tecnocampus de ser una entitat professionalitzadora, molt atenta a les demandes de la societat, de les organitzacions, de les empreses i molt orientada a donar un talent que es demana i això implica estar molt proper a les necessitats, tenir molta flexibilitat i generar en aquest cas productes de màxim nivell i qualitat però adaptats a les necessitats de cada moment.
I potser preguntes quina és la carrera més sol·licitada, bàsicament, diu Josep Lluís Xeca, als estudis relacionats amb els àmbits de la salut. En el nostre cas, infermeria, és un dels graus amb nota de tall que implica més demanda.
d'accés, però està molt propera al que podria ser administració i direcció d'empreses, màrqueting i comunitats digitals i, sobretot, les enginyeries que en els darrers anys han redifat i molt. Josep Lluís Xeca defineix el Tecnocampus com alguna cosa més diu que un centre educatiu superior. Som una mena de rara avis, assegura. El propi parc
i campus acadèmic que incorporem centrat a tres empreses en l'actualitat amb 800 treballadors, una mica més, que cada dia desenvolupen activitats totalment empresarials i que ens permet d'alguna manera crear dinàmiques d'interacció entre l'àmbit empresarial i l'àmbit acadèmic que les institucions, per dir-ho globalment, ja voldrien tenir-les. I en el nostre cas ho aglutinem tot en un mateix emplaçament.
Enguany aquest curs ha superat la barrera psicològica dels 4.000 alumnes, 4.012 exactament. La gran majoria, el 44%, són del Maresme. La resta, un 22%, venen de Barcelona i completa l'arc estudiantil als dos ballesos. El panorama geogràfic canvia quan parlem de postgraus i màsters oficials.
alumnat de Palma de Mallorca, Andorra, Girona i fins i tot de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, el director general vol sobrellar la vessant social per la qual aposten. És un punt molt important per nosaltres, perquè tot i que no som universitat pública, sí que estem escrits a la Universitat Pompeu Fabra, operem sota paràmetres molt de consciència social i d'esperit públic.
I això ens fa tenir un programa que ara mateix, a través de diferents línies, en el pressupost d'aquest any 26, està mobilitzant uns dos milions d'euros, i que per nosaltres és molt important, perquè també reflecteix no només en l'establiment de preus que tenim, que sempre mirem d'estar en aquella comparativa en el quartil més baix, sinó que a més a més mobilitzem molts recursos per tal d'ajudar els estudiants que volen estudiar a casa nostra.
Més ara, en aquests moments, estan immersos en l'avantprojecte de creació d'un nou edifici de 10.300 metres quadrats, és a dir, un 25% més del terreny que ja tenen actualment, i tot recollit a l'Avinguda Ernest Lluc. Ara mateix ocupem uns 42.000 metres quadrats, no només del projecte inicial, sinó que després també un espai contigu en el que ocupàvem inicialment, vam anar colonitzant i ocupant,
I ara sí estaríem visualitzant la construcció d'una nova edificació que incorporaria uns 10.300 metres quadrats, pràcticament el 25% de l'actualitat, i que ens permet fer un salt endavant amb la forma en què estaríem presentant tots aquests serveis i sobretot donant molta importància a la formació al llarg de tota la vida, ja sigui ocupacional.
De l'Ajuntament de Mataró, de formació professional, en algun cas, ja sigui integrat en centres de la comarca, o en algun cas podríem arribar inclús a plantejar algun cicle formatiu de grau superior propi. Però, clar, aquests metres quadrats s'han d'omplir, s'han d'afarsir de coneixement. Per una banda, el desenvolupament encara és de la formació de títol oficial de màster,
En aquest sentit, recentment hem llançat un màster en Economia Social, que és un màster oficial, i que d'alguna manera representa la evolució d'una càtedra creada el 2016, que ha anat guanyant un posicionament i reconeixement, ja a nivell català, a nivell de l'estat espanyol,
que ha ajudat i ha permès que a Ariad hi haurà una acció comunicativa en la qual es donaran els detalls de la nominació que ja es va fer pública de Mataró com a ciutat de l'economia social de l'estat espanyol. Tota aquesta sèrie d'elements dins de Tecnocampus com instrument de ciutat i de comarca posaran en evidència una mica aquesta voluntat de continuar creixent i sobretot en l'àmbit dels postgraus oficials
i un altre eix molt important, el de la internacionalització d'aquesta oferta. L'establiment d'acords que estem fent amb universitats, i no només per fer el típic intercanvi d'Erasmus, sinó per anar més enllà amb universitats des d'Austràlia, que hem signat un acord, als Estats Units i recentment amb Vandenburg, Alemanya, i inclús estem prospectant un centre educatiu superior a Beijing, a Xina, per tenir un màster en Global Business compartit.
Doncs Déu-n'hi-do, el Tecnocampus està posant el nom de Mataró i del Maresman al panorama universitari i mundial. Per cert, centre universitari adscrit a la Universitat Pompeu Fabra.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-900-120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Les properes hores es mantindrà la nuvolositat apuntant que hem tingut aquest matí amb estonetes de pluja, estonetes de plugim durant el vespre. Primeres hores de la nit esperem ruixats, especialment al centre i nord de la comarca. Demà dissabte es presenta un dia dominat pel sol amb alguns núvols alts i mitjans durant el matí.
i nubulades de cara a la tarda, però al nord del Maresme. No haurem d'obrir el paraigües. Les temperatures baixaran, mínimes que registraran entre el 0 i els 8 graus i les màximes que no creiem que superin els 14 graus. Temperatures pràcticament calcades per un diumenge en el qual tornarem a tenir un temps tranquil, tot i que amb alguns intervals de núvols alts i mitjans
que augmentaran especialment de cara a la tarda. No esperem pluja. Mar han estat de maró de fons a tota la costa. Tenim encara un parellet de minutets abans d'agafar la porta. Per tant, repassem titulars.
Què passa el dia després? Doncs això ens ho hem preguntat des d'aquest informatiu i hem volgut saber què han de fer vilasarencs i vilasarenques que ahir es van veure afectats per la caiguda d'arbres o de murs. Quin és el procés que s'ha de seguir? Per on comencem? Aquí podem reclamar.
N'hem parlat amb l'advocat Oriol Contreras, responsable de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, que ha respost aquestes i altres qüestions. Bàsicament, el més important és recopilar totes les proves possibles, videos, fotografies, atestats policials, i certificar de manera oficial que les ratxes de vent van superar el límit contractat en la nostra pòlisa. Límit...
que normalment s'ubica en els 80 quilòmetres per hora. Aquesta està la nostra darrera coberta de la setmana.
601 persones repartides en 11 comparses, una menys que l'any passat. Ja ho tenen tot a punt per desfilar demà a partir de les 6 de la tarda en la gran Rua de Carnaval, que per tercera vegada consecutiva se celebrarà de manera mancomunada entre Vilassada Mar i Cabrera. Fi de festa a la plaça Tarradellas amb les actuacions finals, esclar, davant del jurat, i també el lliurament de premis.
Sobre el xiulet final, Robert Mazza, sala de màquines i també a la redacció, Joan Escofet, signant aquest crònica, signant aquest informatiu que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Ens tornarem a escoltar dilluns. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda i especialment un fantàstic cap de setmana.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.