La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet
Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Benvinguts tots i totes al Crònica. De ser fa 10 anys la carretera més perillosa de Catalunya, la B502, que uneix Vilassar de Mar a Argentona, passa a ser ara la setena de la xarxa viària catalana, amb més risc de patir un sinistre. I és que no va a l'abadar. Segons el darrer estudi del RAC, fixa't que es publica sempre...
A finals d'any, fins al 30 de novembre del 25, 133 persones han perdut la vida en un total de 125 accidents mortals registrats a la xarxa interurbana catalana. Tens el dial al 98.1 de la FAM Som Dijous. 18 de desembre, posem primera.
Sens dubte, Vilassada Mar té un important passat mariner i tenint en compte les dates en les quals ens trobem i que som tapeners de mena també, volem saber com passaven els Nadals. Aquí sí que podem fer servir el plural perquè en recordarem més d'un. Els mariners i els oficials. Sigui a Altamar, sigui a Port, sigui al fred del nord, sigui amb la calor de l'hemisferi sud. Els germans Agustí i Joan Martín obren l'àlbum dels records de quan eren embarcats en enormes marcants.
Després de 16 anys de retard, el 2009 s'assignava el pacte gràcies al qual Madrid cedia a la Generalitat la gestió de la Nacional 2 entre Morgat i Tordera. Sembla que ara sí avançarà de manera decidida el projecte per pacificar la carretera nacional i la construcció dels nous accessos a l'autopista C32. Accessos que hauran d'engolir el trànsit, sobrant el fet.
Que després de molts anys el Ministeri de Transport hagi desblocat els 384 milions d'euros destinats al projecte fa pensar que les obres podrien començar a finals de l'any 26.
I arriba una de les notícies més esperades de l'any, segur per vilassarencs i vilassarenques. A partir del divendres 2 de gener, primer laborable del 26, l'autobús urbà C13 ampliarà el servei amb més dies i amb només un recorregut, excepte d'una vella reivindicació del nostre municipi i que ara es farà efectiva després que pràcticament tots els partits polítics de casa nostra ho haguessin inclòs en els seus programes electorals. Ara, doncs, l'Ajuntament de Vilassadamar ho fa efectiu.
Doncs com dèiem en titulars de ser fa 10 anys la carretera més perillosa de Catalunya, la B502 que uneix Vilassà de Mar a Argentona, passa a ser ara la setena de la xarxa viària catalana. A més, risc de patir un sinistre no va a l'abadar, i és que segons el darrer estudi del RAC, que es publica sempre a finals d'any,
Atenció a la dada, fins al 30 de novembre del 25, 133 persones han perdut la vida en un total de 125 accidents mortals registrats a la xarxa interurbana catalana. En aquest tram de 6,3 quilòmetres, que neix de la Nacional 2 a Vilassar de Mar i que enllaça amb la C1415C d'Argentona, assumia el 2015 una mitjana diària de 7.540 vehicles
que repercutien en una mitjana anual d'accidents greus i mortals de 3. Era, per tant, la que presentava el 2015 un risc més alt de patir un sinistre dels 12.094 quilòmetres de la xarxa viària catalana. Ara, una dècada després, la B502 segueix estant en el llistat de les 10 carreteres amb més risc d'accident, però això sí, la trobem en la setena posició.
Són dades, insistim, del darrer estudi, del darrer informe que ha publicat el RAC, el Reial Automòbil Club de Catalunya. La B502 s'emmarca dins d'un patró clar. Tots els trams de la carretera, coneix Vilassada Mar a Argentona, presenten un risc alt o molt alt en tant que carretera convencional que és.
Un sol carril per sentir, traçat sinuós, revirat i per la seva particularitat geogràfica presenta un alt número de ciclistes i és que la carretera entre Vila Sadamar i Argentona és una via de connexió entre la costa i l'interior del Maresme per on hi transiten vehicles particulars i motocicletes.
Precisament les motos són un dels grans factors de risc detectats per l'estudi, tot i representar només el 3,2 de la mortalitat global. Estan implicats en el 47% dels accidents mortals i greus, és a dir, en la meitat, i en el 36% dels sinistres amb víctimes mortals. Aquest fet resulta especialment rellevant en carreteres sinuoses i convencionals com la B502. Crònica
Sens dubte, Vilassar de Mar té un important passat mariner i tenint en compte les dates en les quals ens trobem i que som tefeners de mena. Volem saber com passaven els Nadals, aquí sí que podem fer servir el plural perquè en recordarem més d'un, mariners i oficials, sigui a Altamar, sigui a Port, sigui al fred del nord, sigui amb la calor de l'hemisferi sud. Els germans Agustí i Joan Martín obren l'àlbum dels records de quan eren embarcats en enormes marcants.
Des del programa mariner de Vilassar Ràdio al Randamar, que precisament presenta i dirigeix el capità de la Marina Marcana, Agustí Martín, sabrem com es viu el Nadal enrolat en un gran vaixell. Per completar l'anecdotari, en Joan Martín recorda amb el seu germà algunes situacions curioses a bord, ja que ell també va passar molts anys embarcat. Clar!
A vegades, coses de la feina s'havien trobat per aquestes dates els dos germans en situacions ben diferents. Embarcar just abans de Nadal, passar les festes a alta mar o desembarcar poc abans de la nit del 24 de desembre. Aquesta era una situació particularment molt celebrada. Podien tornar a Vilassar de Mar per celebrar les festes amb els seus.
Em havia tocat embarcar poc abans de Nadal i em havia tocat desembarcar abans de Nadal, cosa que era molt agraïta. Llavors venies a Vilassar, veies el poble Gornit, veies els amics, la família i trobaves, tenies una sensació dels Nadals que ara no tenim.
Estic totalment d'acord. Jo recordo haver embarcat una vegada, he passat bastants Nadals fora de casa, però una vegada vaig embarcar el dia de la loteria. Em van trucar per telèfon de Bilbao, Agustí, Martín, ha d'embarcar a Lisboa, i jo estava ja fent l'arbre de Nadal a casa...
i preparar les coses de Nadal, canviar de xip, fer la maleta i marxar. I també desembarcar pocs dies abans de Nadal, que és una alegria que difícilment s'ha repetit després, perquè si no passes Nadals a casa, quan ho passes ho aprofites molt més.
Han passat l'Agustí, en Joan, a Nadal i Reis tant a l'Atlantic i al Pacífic Nord com a l'Àfrica o com a l'Amèrica del Sud. Al nord d'Europa gaudien dels encants dels mercats de Nadal que aleshores eren poc coneguts en les nostres contrades. Comencen molt abans a celebrar les festes i el vi calent...
i després l'esperadeta, les botigues, però és fins al dia de Nadal. No hi ha reis, no hi ha cap dany, no hi ha el raïm, tot això és molt propi nostre. Com a molt a Itàlia, també. I després sí que és veritat que aquests dies els mercats ho viuen molt, perquè la gent jove, la gent gran surt al carrer, la gent està comprant, perquè tot és a la nit de Nadal. Cosa que nosaltres, la nit de Nadal, no la celebràvem com ara abans.
El vi calent, que és molt típic de la part del nord d'Europa, Bèlgica, Holanda, Alemanya, que si ho sents així de cop i volta sembla que sigui un vi, diguéssim, com que no hi estem acostumats, desagradable de beure. És un vi molt correcte, fruitat, que porta fruites, llimona, porta taronja, calent i moltes espècies, canyella, nou-moscada... Llavors és un vi que amb el fred que fa allà entra bé.
De la Glühwein, que a Alemanya, a Hamburg, a Bremen, el vien a provar moltes vegades. I, a més, amb molta oferta gastronòmica, perquè hi ha les salsitxes, els bursten, que diuen... Porc sencer es comença allà. Porc sencer, sí.
i molta carn, i clar, això amb els anys s'ha anat canviant, i molta cervesa, també. També, cervesa. L'Agustí i en Joan, a les Hores de Catalunya, no se celebrava massa. També festejaven la nit de Nadal, ja que bona part de la tripulació dels seus vaixells era gallega i basca. Els sobtava que el 25 de desembre fos pràcticament un dia més.
Jo, la companyia amb la qual treballava, la gent era la majoria del País Basc i Gallecs, i allà, la nit de Nadal, la Noche Buena, que diuen, allà ho celebraven fort, i l'endemà hi havia restes de menjar. Si estaves a port, si estaves navegant, era un dia qualsevol.
Sí, me'n recordo que quan et llevaves l'endemà al dematí o sigui el dia Nadal, com que treien fruits secs, hi havia mal temps o temporal, deixaven les safates de fruits secs perquè l'endemà es poguessin anar picant la gent, les nous caien per tard i anaven rodolant per tota la coberta...
No els encaixava celebrar el Nadal amb calça curta. Al Brasil o al Perú, recorden? Que fa calor. Fa calor i aleshores hi veus tot adornat als carrers, no? I és estrany. No lliga. No lliga. Meravellat es quedava l'Agustí quan la seva feina el feia coincidir el Nadal amb la ciutat de Nova York. En qualsevol cas, bons tiberis i bona copa. Ara, però, els vaixells practiquen la política d'alcohol zero a bort.
Agafava el que el marmitón i el cuiner s'anava als mercats a comprar. Ja es comprava mantelació a l'últim port d'Espanya. Es compraven el peix, el basuc, el que comprava el pollastre de pagès. Molt correcte. Menjars bons, bon marisc i bona beuguda. Els barcos ara està prohibits, però la beuguda dels vaixells era de molta qualitat.
Des de fa uns anys, la beguda alcohòlica en els vaixells pràcticament està prohibida. Hi ha la política d'alcohol zero per evitar accidents dels mons que havien hagut.
Hi havia aquest costum de beure vi a l'hora de dinar, a l'hora de sopar, però sempre hi havia algú que bevia més. I està clar que una persona que entra de guàrdia i de navegació ha d'estar ben serena i no pot beure. Era sagrat l'alcohol als vaixells. Jo me'n recordo, en la meva època, encara, que dins del conveni col·lectiu treballador-empresa, signat amb un dels paràgrafs, l'empresa tenia que aportar per tripulant i dia 3 quarts de litro de vi. Que és bastant.
Nadal a Altamar, ambient festiu alternat, esclar, amb les preceptives i fonamentals guàrdies nocturnes. Hi havia ambient nadalenc, ja es pensava en el dinar de Nadal, la gent començava a trucar més per telèfon a les famílies, com allò a Port, el primer que es feia, normalment anava a trucar a casa, però amb aquestes dates es trucava més gent, i aleshores recordem que a l'hora del sopar estàvem a guàrdies,
El primer, la guàrdia del capità que no feia guàrdia, el primer oficial feia la guàrdia de 4 a 8, el tercer oficial de 8 a 12 i el segon oficial de 12 a 4. Clar, no podíem estar tots junts a l'hora dels àpats perquè uns estaven dinant o sopant i els altres estaven de guàrdia. Però sempre, d'una hora o una altra hora, d'una guàrdia o d'una altra, la guàrdia sempre se celebrava.
Jo recordo molt el dia de la nit de cap d'any, quan estava de guàrdia de 4 a 8, de primer oficial. Llavors, a les 12 de la nit, pujàvem al pont, que és el canvi de guàrdia del tercer oficial al segon, i aleshores portàvem un parell d'ampolles de cava, la cava que es veia a bord d'una freixenet, normalment, o el codorniu, i fèiem un brindis en el pont de navegació, 15 o 20 persones, és una cosa impensable avui en dia.
Els vaixells marcants en recorden l'Agustí i en Joan i potser per trencar la monotonia se celebrava tot, especialment quan un membre de la tripulació feia per primer cop el pas de l'Equador. La llei del mar manava que convidés l'afortunat a la resta de la tripulació. La decoració nadalenca dels vaixells normalment corria a càrrec dels estudiants de nàutica enrolats i que feien les pràctiques a alta mar.
En els vaixells marcants hi havia dos menjadors, que encara hi són, el menjador dels oficials, que se'n diu la càmera d'oficials, i el menjador de la marineria, i els alumnes s'encarregaven de guarnir-ho, també es guarnia de vegades una mica la cuina, i al pont de navegació també es posava alguna bola, alguna mica d'un llaç, alguna coseta, i el que no havia coincidit mai en els vaixells és tenir un pessebre. No sé si tu en tenies, Joan, en els teus vaixells. No recordo ara, tampoc.
També era molt típic seguir la jornada de la Loteria de Nadal el 22 de desembre per ràdio i des de la part del món en la qual estiguessin en aquell moment. I estàvem pendents per ràdio perquè des del vaixell al vespre per una curta podíem escoltar...
la Ràdio Nacional d'Espanya. Aquell dia de la loteria, tothom amb un paper, un llapis, un bolígraf, apuntant els números de la loteria. En el vaixell a mi mai em havia tocat. Fora del vaixell, tampoc. Bueno, fora, tampoc. Però era com una atracció. Però mireu, jo expliqueu el cas d'un bon amic meu que li va tocar la loteria dues vegades en un vaixell. La primera va ser un premi, un quart premi, uns quants milers de pessetes. Però, arribant a Amèrica...
Arribaven al Carib amb la fortuna que tota la tripulació havia comprat loteria al darrer port d'Espanya i arribant a Amèrica els hi toca un segon premi. Clar, aquell paper valia uns quants milions i és un tros de paper. La gent volia arribar a port i alguns volien anar cap a casa i no es pot canviar la tripulació d'un vaixell d'avui per demà.
Total, que alguns es van plastificar el bitllet de loteria i el portaven al pit enganxat, amb cel·lo, per no perdre'l. I quan van arribar a Port, clar, van intentar que la gent es quedés, la gent volia marxar. I va venir un representant, jo no sé si era el governador del Banc d'Espanya, que va fer el viatge expressament a Porto Plata, em sembla, a la República Dominicana, amb un llibre d'actes perquè els entreguessin aquests bitllets com si fos un notari.
I la gent que era espavilada vol dir que ania a hablar, que no se'n fiaven d'aquests. I esclar, per la nit de Cap d'Any, espectacle de llums i soroll.
Anar als alerons del pont i llavors engegar tots aquells coets i bengales que estaven caducats, que ja es guardaven, quan els canviaves aquells es guardaven, i per la nit, fent una mica de festa, com si fossin uns focs d'artifici, deixàvem anar tots aquells coets. Si passava un barco pel costat, suposo que era la nit del 31 de desembre, ja es pensarien que estàvem de festa.
Això també ho recordo, i el dia de Cap d'Any, a les 12 en punt, tant navegant com a port, fer sonar les sirenes del barco...
La tripulació també tendia a fer-se intercanvis regals de productes nadalencs entre ells. Per exemple, els d'aquí acostumaven a obsequiar amb torrons, els italians amb els seus panetones, que aleshores no eren tan coneguts com avui i, per tant, més exòtics, o els del centre d'Europa amb els seus stolen, una passa dolça originària de Bremen. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
L'autoritat del transport metropolità ha presentat els preus dels principals títols de transport públic previstos per al 26, sempre i quan esclar es mantingui l'aportació estatal. Les tarifes s'han d'aprovar demà i mantindran les bonificacions al 50% en els títols més utilitzats, insistim, si l'Estat també prorroga la part que aporta. El bitllet senzill i els d'una zona són els que més s'apugen per sobre del 3,5%.
traduït sensiblement superior a l'increment a la previsió de l'IPC. Els desplaçaments de més distància, que són els que tenen preus més elevats, seran els que menys pugin al bitllet senzill i els títols d'una i dues zones, els més propers a l'àrea metropolitana, són els que més s'encariran. El bitllet senzill d'una zona s'apuja a 25 cèntims i passa, per tant, dels 2,65 euros actuals als 2,90, per tant, un increment del 9,4% més,
La T jove puja a un euro i mig i passa dels 44 euros d'ara als 45,50, per això sí mantenint la bonificació del 50%. Pel que fa a la T usual, costarà 22,8 euros al mes a la zona 1 i la T casual 42,7 euros mensuals a partir de la zona 3, mantenint la bonificació del 50%, condicionades a l'aportació de l'Estat.
i s'encareixen en funció de la distància a recórrer. Així, els títols de 7 zones són els que menys pujen i els d'una zona els que més, per sobre del 3,5% de mitjana. I també es mantenen els descomptes del 50% per a famílies nombroses monoparentals i persones en situació d'atur. La Generalitat de Catalunya ha xifrat en 250 milions d'euros el cost de mantenir les bonificacions,
dels quals 117 milions els assumiran les administracions integrades a l'ATM. Un ajut, recordem, que es va instaurar l'any 22 arran de la invasió russa d'Ucraïna i que tenia caràcter excepcional, per tant, des del govern català, insinuant que tard o d'hora desapareixeran.
D'altra banda, el nou abonament de transport públic únic per moure's per tot l'Estat en tren o autobús, anunciat pel president de l'Estat, Pedro Sánchez, es podrà utilitzar a partir del 19 de gener. Tindrà un cost de 60 euros mensuals per als adults i 30 per als menors de 26 anys. Permetrà viatjar amb trens de rodalies i de mitjana distància i amb autobusos de la xarxa estatal, de competència, per tant, del govern espanyol, però no amb l'AVE, metro, tramvia ni busos urbans.
La Generalitat ha dit que aquest nou abonament serà compatible amb els sistemes integrats de l'ATM a partir del segon semestre del 2026, però a hores d'ara no se sap com es farà aquesta convivència.
Un any més, la Creu Roja de Vilassar de Mar, en coordinació amb serveis socials, ha engegat la campanya de recollida de joguines per nens i nenes d'entre 0 i 12 anys. La iniciativa, que engloba diferents municipis del nostre voltant, culminarà el 5 de gener amb el lliurement de les donacions. La campanya s'enfoca a 230 infants, 16 dels quals són de Vilassar de Mar, lliurements en principi fins demà.
Maria Jesús García, tècnica de la Creu Roja, recalca que la campanya compta amb la col·laboració dels serveis socials de diferents ajuntaments de Vilassadamar i també del nostre voltant. Sempre es posem en compte els serveis socials perquè es facin les derivacions d'aquells nens i nenes que necessiten d'aquestes joguines.
Enguany, la campanya s'amplia als municipis de Premià de Mar, Premià de Dalt i també de Vilassar de Dalt. Vem unificar per poder unificar recursos i personal efectiu i poder treballar en clau de zona.
Rebrant la solidaritat 230 nens i nenes del nostre voltant, 16 dels quals són de Vilassar de Mar. Les persones que vulguin col·laborar poden fer les seves donacions de joguines, que han de ser noves i no poden ser ni saxistes ni bèl·liques. El número 38 del carrer de Sant Jaume, de Vilassar de Mar. Això és la carretera nacional.
Les joguines haurien de ser noves per fomentar l'equitat i la no discriminació, haurien de ser també nobèl·liques per no reproduir la violència i no sexistes que no tinguin un missatge estereotipat. Haurien de ser també sostenibles, preferentment cooperatives o col·lectives perquè potenciïn el treball en equip i el companyerisme i educatives.
Les recollides, doncs, als feiners de 8 del matí fins a les 3 de la tarda. Aquestes joguines es poden portar a l'Assemblea de Crinològia Vilassà de Mar, al carrer Sant Jaume número 40, en horari de 8 a 3. També es recullen a l'Institut Pere Ribot, a les escoles dels Elocs Franciscanes i l'Escola del Mar, i cal apuntar que Finques Vilassà també s'hi suma com a lloc de recepció.
Des de Creu Roja es faran lots de joguines enfocats a les diferents edats, a les quals va enfocada la campanya, de 0 a 3 anys, de 4 a 7 i de 8 a 12 anys. Els lots contenen dos joguines, un joc individual i un joc cooperatiu, més un llibre. Si rebem donacions extres, també els hi posem algun complement o alguna joguina petitona.
Maria Jesús García especifica quines són les edats en les quals fa falta més donacions. Sobretot ens farien falta joguines pels infants més petits, de 10 o 12 anys, i per infants de 9 a 10 fins a 12 anys. En aquest sentit, García ha volgut agrair la donació de joguines que han revolt de la franquicia vilassarenca del Ziman, ubicada a la plaça del Mercat. Vull aprofitar per agriar Ziman de Vilassar a Mar,
que ens han entregat fa una setmana 550 joguines. La majoria han encomplements per poder fer aquests lots. Aquestes joguines provenen de la donació tant de clients com de la mateixa botiga. Ara bé, cal saber que de trencaclosques van coberts.
D'un any per un altre ens queden poques joguines en estoc. Al llarg d'aquest any, 2025, hem rebut una donació gran de pudres per part d'una empresa de joguines. Ens va molt bé per iniciar aquesta campanya. Llavors, a banda d'aquestes joguines que he fet referència, que ens feien falta de 0 a 2 i de 10 a 12 anys, ens farien falta llibres, també. Per nosaltres és important que els hi fas de la zona, amb aquest loc que reben,
rebint també aquest llibre. Entre una desena i una quinzena de voluntaris de Creu Roja s'encarreguen de realitzar la campanya per tal que la màgia de ses majestats als Reis de l'Orient inclogui absolutament tothom. Fent diferents tasques de logístiques, administratives, preparació de lots, entregues, classificació de joguines i organitzar el magatzem.
Maria Jesús García, tècnica de la Creu Roja, destaca abans d'acomiadar-se del nostre dial la gran solidaritat dels veïns i veïnes de Vilassar de Mar.
Avui, a partir de les 7 de la tarda, i com sempre en directe per Vilassar Ràdio 98.1 de l'FM i per internet, emetrem la darrera plenària ordinària de l'Ajuntament de Vilassar de Mar de l'any. Es començarà aprovant l'acte de la sessió anterior, corresponent al 20 de novembre. Seguidament entrarà a la plenària l'acord d'aprovació inicial del pressupost de l'exercici 26 de la plantilla i de la relació dels llocs de treball de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
També es veurà l'acord d'addenda del Conveni de Gestió amb el Consell Comarcal del Maresme per la promoció de la salut i la prevenció de la drogodependència. Un altre punt de la plenària, i ja pensant en el mes de gener, moció sobre l'encesa de les torres de la Mediterrània a favor dels drets humans.
Finalment s'aprovaran els decrets d'alcaldia des del 4.316 fins al 4.653. Abans del torn de premsi i preguntes, amb el qual es posarà punt i final a la sessió, hi ha un punt d'urgència que ha entrat darrere hora, l'aprovació definitiva de la modificació d'ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals per l'exercici de l'any vinent.
Arriba segurament una de les notícies més esperades per Vilasarencs i Vilasarenques. A partir del divendres 2 de gener, primer laborable del 26, l'autobús Urbà C13 ampliarà el servei amb més dies i amb només un recorregut. Es tracta, doncs, d'una vella reivindicació del nostre municipi i que ara es farà efectiva després que pràcticament tots els partits polítics de casa nostra ho haguessin inclòs en els seus programes electorals. Ara, doncs, l'Ajuntament de Vilassadamar ho fa efectiu.
Com dèiem, a partir del divendres 2 de gener de 2026, el C13 circularà amb la mateixa freqüència que els dies laborables cada mitja hora, tots els dissabtes i els diumenges i festius d'estius, entre el 15 d'abril i el 15 d'octubre, així com els matins dels diumenges d'hivern. D'aquesta manera es garanteix un servei continu al llarg de la setmana, amb una cadència raonable i sempre fàcil de preveure.
Aquesta ampliació és un pas endavant, més que significatiu, per facilitar la mobilitat sostenible dins del municipi. Ara bé, el C13 deixarà de tenir els dos recorreguts que tenia fins ara, el curt i el llarg, i passarà a fer només el recorregut curt, amb l'objectiu de fer el servei més regular i eficient. Això comporta la supressió de dues parades, que només es feien en la versió llarga.
La Parada Santa Eulàlia, és a dir, Escola Els Delocs, Pere Ribot, per entendre'ns, i la de Ronda Catalunya, Escola Pla de l'Avellà.
Com a novetat, això sí, s'incorpora una nova parada a la Nacional 2, compartida amb la C10, situada al carrer Cano Angelmera, amb Enric Granados. Amb els canvis, el bus C13, a més del servei actual, funcionarà amb la mateixa freqüència que els dies laborables, doncs, els dissabtes, feiners, a la tarda, durant tot l'any, els diumenges d'estiu, matí i tarda, i els diumenges d'hivern, només al matí.
L'increment d'horari suposarà un augment de 60.144 euros respecte al que hagués gustat mantenir el servei actual. El cost total del servei de bus urbà passa a ser, doncs, de 325.478 euros. Capítol de serveis per repassar la farmàcia de guàrdia per avui és la Vilassà, la que trobarem al carrer de Sant Josep, número 85. Per trucar-los, doncs, al 93 759 09 41.
Serveis informatius de Vilassar Ràdio.
Demà tindrem un dia amb intervals de núvols als i mitjans que estones arribaran a mig tapar el cel, però que en qualsevol cas seran poc destacables i no esperem que caigui ni una gota. Mar en estat de maró. Les temperatures pujaran una miqueta mínimes que trobarem entre els 6 i els 12 graus, mentre que les màximes es poden arribar a enfilar a uns agradables 17 graus. Tenim encara un parell de minutets. En repassem els principals arguments informatius d'aquest dijous.
De ser ara fa 10 anys la carretera més perillosa de Catalunya, la B502, que uneix Vilassada Mar a Margentona, passa a ser ara la setena de la xarxa aviària catalana, amb més risc de patir un sinistre. No va a l'abadar, i és que, segons el darrer estudi del RAC, que es publica sempre a finals d'any fins al 30 de novembre, 133 persones han perdut la vida, en un total de 125 accidents mortals.
registrats a la xarxa interurbana catalana. Aquesta està la nostra coberta d'avui.
Sens dubte, Vilassar de Mar té un important passat mariner i tenint en compte les dates en les quals ens trobem i que som tafaners de mena, hem volgut saber com passaven els Nadals, aquí sí que hem pogut fer servir el plural, perquè n'hem recordat més d'un. Mariners i oficials, sigui a Altamar, sigui a Port, sigui al fred del nord, sigui amb la calor de l'hemisferi sud. Els germans Agustí i Joan Martín ens han obert l'àlbum del record de quan eren embarcats en enormes marcants.
I hem recordat una de les notícies més esperades per Vilasarencs i Vilasarenques. A partir del divendres 2 de gener, primer laborable del 26, l'autobús Urbà C13 ampliarà el servei amb més dies i amb només un recorregut, tractat d'una vella reivindicació del nostre municipi i que ara es farà efectivar després que pràcticament tots els partits polítics de casa nostra ho portessin en els seus programes electorals. Ara, doncs, l'Ajuntament de Vilasadamar ho fa efectiu.
I fins aquí l'informatiu d'avui amb Jaume Cabot dins de la peixera, Joan Escofet a la redacció i estampant la rúbrica en aquest informatiu, en aquest crònica que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Ens tornarem a escoltar demà mateix a aquesta hora. Serem ja divendres. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.