logo

Crònica

Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio.

Transcribed podcasts: 153
Time transcribed: 2d 18h 43m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar. Ràdio comença el Crònica. Reformulant la història, ho explicàvem fa uns dies. La primera casa dissenyada per l'Antoni Gaudí va costar 1.790 pessetes.
i es va construir a Mataró l'any 1878, quan, curiosament, només feia 14 dies que Gaudí tenia el títol d'arquitecte. Es tracta d'un xalet que va dissenyar per a Salvador Pagès, que era el director de la Societat Cooperativa La Obrera Mataronense. Gaudí la va projectar 5 anys abans de construir precisament aquesta fàbrica, que avui coneixem com la Nau Gaudí. Aquesta és la principal revelació de l'estudi que ha fet Gaudí,
la historiadora de l'art Núria Poc, que investiga en la relació de l'arquitecte mundialment famós amb la capital del Maresme, un anunci que arriba en ple any. Gaudí, en volem saber més coses. Saludarem, després de titulars, la Núria Poc. Ens escoltes des del 98.1. De la FM som dimarts. 20 de gener. Som-hi!
Després del gran èxit de l'American Pie, el musical que va omplir a rebentar l'Ateneu diumenge passat, arriba la segona proposta de teatre professional en aquest renovat espai municipal. A terra, a l'escenari, la Mestra, una curada representació en la qual la companyia Anita Maravilles fa un homenatge a través dels Titelles a les Mestres de la República. Una guineu és la protagonista d'una classe formada per animalons.
Entrarem a l'aula amb la tita llaire Valentina Raposo, que a més és la constructora dels ninots.
Ens ha deixat a l'edat de 94 anys en Tomàs Mayor, un autèntic referent de la nostra comunitat i també de la vida cívica i política de Vilassar de Mar. De fet, va ser regidor i primer atinent d'alcalde del nostre municipi per Convergència i Unió entre els anys 1979 i 1983. Des d'aquesta casa, des de Vilassar Ràdio, traslladem el condol a familiars i amics. Tomàs Mayor, descansa en pau.
Doncs reformulem la història. De fet, ho explicàvem fa uns dies. La primera casa dissenyada per l'Antoni Gaudí va costar 1.790 pessetes i es va construir a Mataró l'any 1878, quan, curiosament, només feia 14 dies que Gaudí tenia el títol d'arquitecte.
Es tracta d'oixalet que va dissenyar per Salvador Pagès, que era el director de la Societat Cooperativa L'Obrera Mataronense. Gaudí la va projectar 5 anys abans de construir aquesta fàbrica que avui coneixem com la Nau Gaudí. Aquesta és la principal revelació de l'estudi que ha fet la historiadora de l'art Núria Poc. És directora del Consorci del Museu d'Art Contemporani de Mataró
que és gestionat entre l'Ajuntament de la Capital del Maresme i la Fundació Bassat. Poc, historiadora de l'art, gestiona la nau Gaudí i la seva activitat. El treball de Poc, de fet, veurà la llum el mes de març en una exposició amb motiu dels 100 anys de la mort de l'arquitecte Rausen. Les revelacions de la mostra Gaudí, Pagès i L'Obrera es podran veure a la nau Gaudí de Mataró des del 27 de març i fins al 17 de gener de l'any vinent.
És l'acte principal de la commemoració de l'any Gaudí a Mataró. Poc es mostra molt orgullosa del fruit de les investigacions. Ella i el seu equip han reformulat la història, l'han reescrit, com diu ella mateixa. S'ha encapbussat en la vinculació d'un Gaudí molt i molt jove i la ciutat de Mataró. L'autor de la Sagrada Família, doncs, fa la seva primera feina només 14 dies després d'haver obtingut el títol d'arquitecte.
Reescriu l'etapa de joventut de Gaudí com a arquitecte. I nosaltres és el que hem fet a Matarón. No és que no se sabés que hi havia dues cases construïdes per la cooperativa i que una era de Gaudí, però era tot el que se sabia. És a dir, s'anunciava, s'havia anunciat a la bibliografia de Gaudí que hi havia aquestes dues cases. I què hem fet? Seguir investigant i aleshores...
Efectivament, es van construir. Efectivament, la que dissenya Gaudí és pel director de la cooperativa, Salvador Pagès, hi ha els censos que ho acrediten. I després, per exemple, hem trobat quan sol·liciten el permís per construir a l'Ajuntament de Mataró, que l'Ajuntament de Mataró fa un reditzell de condicions per aquesta casa, que ens riurem de la normativa d'avui en dia.
Per exemple, els obliguen a que la canal de la recollida d'aigües de la teulada no es vegi i estigui empotrada a la façana, que la porta sigui de pedra, que mentre durin les obres posin un fanalet indicant que allà hi ha obres, que les ceres de davant de les cases les paguin ella, etcètera, etcètera.
Hem també descobert, per exemple, que hi ha un moment en què el Paleta li reclama a Salvador Pagès que vol més diners, que el pressupost que havien fet inicialment no és suficient. Bé, doncs Gaudí fa de testimoni a favor de Pagès en el litigi que tenen amb el Paleta fins que finalment acorden aquestes 1.790 pessetes que li han de pagar al Paleta. És a dir...
Hem aprofitat l'ocasió per poder explicar moltes més coses i per situar en el seu context. Perquè hem de tenir en compte que quan Gaudí presenta els plànols d'aquesta casa, fa 14 dies de calendari, que ha obtingut el títol d'arquitecte. És a dir, és realment la primera feina construïda d'en Toni Gaudí. El Salvatore Pagès era de Barcelona...
Ens interessa, estem a finals del XIX, del segle XIX. Saber com un jove arquitecte de Reus comença la seva brillant carrera a Mataró, al Maresme.
Salvador Pagès era de Barcelona. Quan la cooperativa comença a funcionar, perquè estem parlant d'una cooperativa de producció, és a dir, feien peces de cotó, s'havien instal·lat a la vila de Gràcia, quan encara no era barri de Barcelona. Salvador Pagès és una persona que participava de les tertúlies, dels cafès del moment, i allà coincideix amb Gaudí, que feia relativament... que estava estudiant...
a la Universitat de Barcelona i que en principi un amic comú, que és el poeta Joaquim Maria Bertrina, doncs els presenta. Per tant, es coneixen a Barcelona i és a suposar que Salvador Pagès li explica tot el projecte que té, que l'inicia l'any 1874, quatre anys abans d'aquesta casa,
i que, per tant, Gaudí, que també pensem que és un arquitecte que busca feina, no? Vull dir, ha obtingut el títol, però també necessita construir, necessita fer currículum, l'on l'encarrega i Gaudí l'accepta. Una vinculació amb la ciutat de Mataró que va més enllà. Gaudí dissenya el decorat amb elements molt seus d'una festa literària amb motiu de les santes. Núria Poc.
Gaudí fa el decorat dins de la nau de Blanquet per una festa literària de la cooperativa amb motiu de les Santes de Mataró. La nau que ara podem visitar a Mataró, en el seu moment blanquejava el cotó abans de filar-lo, de teixir-lo, i amb motiu d'aquesta festa literària la premsa explica que Gaudí farà un salt d'aigua, la decora amb vegetació i queda una sala il·luminada, a més a més, amb llum elèctrica,
va ser de les primeres fàbriques a Mataró de tenir llum elèctrica i la festa va ser un èxit. Per tant, quan es pugui visitar l'exposició, des d'aquest any 1878 fins al 1885, s'expliquen moltes coses entremig. Així doncs, la construcció de la casa de Salvador Pagès l'any 1878 passa a ser la primera obra de Gaudí, cinc anys abans de fer la nova Blanqueig, que encara avui es pot considerar el quilòmetre zero de la seva obra, perquè és la primera que es conserva,
Les dues construccions, però, van formar part d'un mateix projecte que Pagès va encarregar a l'arquitecte de la Sagrada Família per donar forma al seu ideal cooperativista, on hi ha la Nau Gaudí de Mataró, a més de la fàbrica. S'havia projectat també un centre d'oci i un barri obrer, amb una trentena de cases unifamiliars a quatre vents, una veritable ciutat cooperativa que s'havia d'estendre des del Camirral fins a la via del tren. La primera casa era el prototip de la trentena que s'havien de fer per als socis
de la Societat Cooperativa L'Obrera Mataronense. La casa es va construir i la família de Salvador Pagès hi va viure, mentre altres col·lores, perquè hem trobat els cens de l'època en què els quatre membres de la família se'n trancen aquí. Pensa que era una casa a quatre vents, era una casa unifamiliar, per entendre'ns, que tenien al voltant...
una petita zona jardinada per la vivenda, per la família que l'ocupava, i era una casa d'una sola planta amb un taulat de quatre aigües. Tenim el pla, no?, vull dir, quan hi hagi l'exposició es podrà veure.
Del projecte finalment només es van fer la nau i les latrines, a més de dues cases d'aquestes, només una. La va dissenyar Gaudí, la va Salvador Pagès. El cos de l'encàrrec era de 1.790 pessetes de l'època. A més de l'exposició central sobre els primers anys de l'arquitecte a la capital del Maresme, la commemoració de l'any Gaudí a Mataró comptarà amb una programació d'activitats mensuals que inclou visites teatralitzades,
activitats familiars per infants o conferències sobre la figura de Gaudí, entre d'altres. En resum, un treball d'investigació en el qual POC i el seu equip han gaudit molt. Has d'anar a ser de rata de biblioteca, no? Has d'anar a buscar la premsa, has d'anar a buscar les actes notarials, les actes dels plens municipals i anar fent i una cosa et porta a l'altra. Evidentment, si tinguéssim més temps, seguiríem remenant més documentació. Però bé, en algun moment has de parar perquè has de fer l'exposició...
i ara ja estem en la fase de produir-la. Però és clar, quan vas fent les troballes és engrescador, t'ho passes bé. Un any, 2026, el del centenari de la mort de l'arquitecte de Reus en el qual s'aposta, segons les directrius del Consell Gaudí, vinculats al Departament de Cultura de la Generalitat i que té la seva seu a la nau de Mataró, acostar encara més la figura del creador de la Casa Vicenç de la Sagrada Família o del Parc de la Família Güell a la Ciutadania.
És precisament seguir investigant l'obra de Gaudí, sobretot documentalment i amb les noves tecnologies que disposem avui en dia, i sobretot reapropar Gaudí i la ciutadania, que segurament associa més amb els maldecaps del turisme que amb una altra cosa. Però realment l'obra de Gaudí és indabarcable i mai l'acabarem d'estudiar del tot. Per tant, aquesta és una mica la intenció d'aquests efemèrides.
Finalment, mig en broma, mig seriosament, no ens podem estar a preguntar-li a la Núria Poc si a Vilassada Mar ens podríem trobar amb alguna sorpresa gaudiniana. No, em sembla que no. A l'ella els havia de fer una capella, vaja, que hi ha els esbós, però bueno, tampoc no va reaixir. Bueno, esclar, com qualsevol arquitecte d'avui en dia, no tots els projectes et surten.
No ens podem perdre l'exposició Gaudí, Pagès i l'Obrera, que podrem veure a la nau Gaudí de Mataró del 27 de març i fins al 17 de gener de l'any vinent.
Després del gran èxit de l'American Pie, el musical que va omplir a rebentar l'Ateneu diumenge passat, arriba la segona proposta de teatre professional en aquell renovat espai municipal. A terra, a l'escenari, la Mestra, una curada representació en la qual la companyia Anita Meravilles fa un homenatge a través dels titelles a les Mestres de la República. Una guineu és la protagonista d'una classe farcida d'animalons. Entrarem a l'aula.
amb la tita llaire Valentina Raposo, que a més és la constructora dels Ninots, una obra teatral, la mestra, que té com a base el públic infantil, la recomana per a majors de 6 anys, però que també és molt útil per a les persones adultes. Nosaltres sempre pensem que fem...
Teatre per les famílies, per la comunitat, no només pels nens, perquè entenem que els nens són persones completes. Com formen part d'aquest món, viuen tot el que passa. Veuen les coses que nosaltres com a adults també veiem. En aquest sentit, la funció és per tothom i després tothom haurà de parlar.
Una mestra inspirada, diu Raposo, en les mestres de la República. Dones que es van atrevir a derribar moltes fronteres. Van anar a alfabetitzar al lloc on potser la gent no sabia ni llegir i van ser pioneres en creure en que l'educació podia derribar barreres i podia fer-te una persona millor. En resum, un homenatge a aquelles dones que, des de les aules...
Vam creure que, sobretot, els sers humans tenim llibertat, si tenim eines, per ser lliures. I aquestes eines, elles creien en la cultura i en l'educació. Que aquesta mestra creu en aquests nens a qui va ensenyar. I a cadascú li dona com una eina, una llavor, que després s'haurà de desenvolupar. I tot això està explicat en clau de fàbula...
S'explica la història en forma de conte on els personatges són animalons del bosc. A més, la Valentina vol destacar que la protagonista, la mestra, és una guineu, un animal que, per cert, no té massa bona reputació ni en les faules ni en els contes de la vora del foc.
La Guineu la vaig escollir justament perquè té aquesta astúcia i també és com a portadora d'una cosa que és el coneixement. I funciona molt bé, funciona molt, molt bé. Té una cua que es mou, és molt maco de manipular, de fer-la viure, d'animar-la. Un espectacle que té una fabulosa aposta en escena, vaja, que no te'l pots perdre.
De l'espectacle, quan dic que sembla una il·lustració i que sembla dibuixat, veureu que és realment, estèticament, és com una pintura. O sigui, ho veus i dius, ah, estic dins d'un llibre d'il·lustració. Però moviment, és com fins i tot hi ha nens que diuen, m'ha agradat la pel·lícula.
La companyia Anita Meravilles ha rebut nombrosos premis per les seves obres. La cita amb la teva mestra? Doncs, diumenge, dos quarts de sis de la tarda a la Taneu. Les entrades per cert les pots trobar a la plataforma vilasadamar.coovin.cat i costen 5 euros si les compres abans de diumenge. Volem sobre allà també que la nostra protagonista d'avui, la Valentina Raposo, xilena, ha volgut fer l'entrevista expressament en català.
Tot el que passa al poble, a Vilassar Ràdio. Ens ha deixat a l'edat de 94 anys en Tomàs Mayor, un autèntic referent de la nostra comunitat i també de la vida cívica i política de Vilassar de Mar. De fet, va ser regidor i primer tinent d'alcalde del nostre municipi per Convergència i Unió entre els anys 1979 i 1983. Des d'aquesta casa, des de Vilassar Ràdio,
volem traslladar el nostre condol a familiars i amics. Hem recuperat una entrevista que hem localitzat al número 31 de la Vila Sarenca, revista Singladures, fill de Pere Maior i de la Vicenta Nimes, tots dos nascuts a la cantina Vila Juliosa. Era un matrimoni que es dedicava a la pesca de baixura. Van emigrar a la Barceloneta des d'on es van traslladar a Vila Sadamar per treballar a les almadraves del nostre municipi.
En Tomàs Mayor va néixer a Vilassada Mar un 19 de juny de l'any 1931, coincidint, curiosament, amb una visita al nostre poble del president de la Generalitat de l'època, en Francesc Macià. En aquesta entrevista a la revista Singladures, Mayor reconeixia haver tingut una joventut molt trista, fins que va conèixer el mossèn Joan Baptista Rebull. El va ensenyar a cantar, a estudiar solfeig i a interessar-se per la muntanya.
va conèixer a Maior la seva dona, la Maria Sisa, a l'Ateneu Vilassanès, mentre interpretaven junts l'obra del Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. Fruit del matrimoni van néixer els seus tres fills, en Pere, la Núria i la Marta. Tomàs Maior va fer diferents feines, com per exemple lampista, fuster o pagesi. Fins i tot va trobar allà l'obrador de la pastisseria de Campolgueres.
Després va ser transportista. En la seva vessant política, dues vegades primer tinent d'alcalde, va impulsar iniciatives com el Parc Volari L'Esplai i l'Escola Pérez Sala. També va fer teatre al patronat parroquial. Va ser soci durant molts anys de l'Ateneu Vilassanès, muntanyant el centre excursionista piranaig de Vilassanemar al Piri i gran aficionat a la lectura.
Seguia cantant a la coral anglantina i formava part del patronat de la Fundació Casa Pairal. Tomàs Mayor, descansa en pau.
Abans d'entrar en la nostra informació de comarca i abordarem ara mateix recordar la farmàcia de guàrdia per avui és la Rocamir, la que tenim ubicada a l'Avinguda Montevideo número 154. Si us vols trucar, doncs apunta al 93.
Ara sí, entrem en la nostra informació comarcal per explicar-te que Mataró tindrà un segon supermercat Lidl després que el ple de l'Ajuntament de la capital del Maresme hi hagi donat el vistiplau.
S'ubicarà ben a prop de la rotonda de la Laia Larquera a tocar la nacional dosi del Tecnocampus per ubicar-te al costat de la benzinera. El nou supermercat de la cadena alemanya tindrà 1.300 metres quadrats i s'instal·larà a les antigues cotxeres de l'empresa Casas. Unes cotxeres que ens transformaran, doncs, en un gran espai comercial. De moment, el ple de l'Ajuntament de Mataró ha donat llum verd a la tramitació urbanística necessària per tirar endavant el projecte.
Un projecte que s'ubica en aquest indret de la ciutat que ha de rebre nous veïns i veïnes per les construccions noves que s'hi estan fent i que permetrà que la capital de la nostra comarca es vagi obrint al mar. A més, aquest nou supermercat donarà servei a la gran comunitat del Tecnocampus.
La futura superfície comercial s'integrarà en un edifici d'obra nova. L'espai de venda, que disposarà d'aquests gairebé 1.300 metres quadrats que dèiem, s'ubicarà a la primera planta de l'immoble. La planta baixa, en canvi, es destinarà íntegrament a un aparcament amb capacitat per a una vuitantena de vehicles.
Tot i que la façana principal estarà situada a l'Avinguda del Maresme, el nou supermercat preveu una doble entrada, tant de vehicles com de clients que hi vagin a peu, a través del camí RAL davant del Parc de la Pullencreda.
El govern municipal de Mataró defensa que aquesta obertura és una peça més en el desenvolupament de la façana marítima de Mataró i que està pensada per donar servei als residents del barri que es configurarà a la zona de l'Aibeco Pegaso, on s'hi han de construir més d'un miler d'habitatges nous.
Aprovar l'estudi urbanístic, caldrà esperar que la cadena de supermercats presenti la llicència corresponent. Amb aquesta operació, doncs, Lidl obre el seu segon supermercat a Mataró, després que ja té al nord de la ciutat, a la Ronda dels Països Catalans.
El que sí que sembla que es caurà és el futur Lidl que havia d'anar a Rocafonda, plaça del pintor Cossacs. Malgrat haver-se aprovat la modificació urbanística, inicialment sembla que finalment la cadena Alemanya i el propietari de la fàbrica on havia d'anar no s'han acabat de posar d'acord.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El temps.
Després d'un matí en el qual Vilassada Mar ha viscut una intensa regada, aquesta tarda el temps, diuen els mapes, anirà millorant, però no farà net del tot. La nuvolositat es mantindrà abundant a tota la comarca i esperem, de fet, precipitacions en forma de pluges febles que aniran desapareixent de cara a final del dia. Molt de compte amb el vent, força 5-6.
Per tant, es mantindrà el temporal marítim amb mar, en estat de mar brava, disminuint a Maragassa amb mar de fons. Demà dimecres el temps serà estable i assolellat a tot el maresme, tot i que la presència d'alguns núvols alts i mitjans, especialment durant el matí.
principi de cara a demà no caldrà obrir el paraigües, això sí, seguirà el temporal marítim amb Maragassa disminuint a Fort Amaró i Mar de Fons. Les mínimes baixaran per aquest dimecres, 5-10 graus les trobarem, mentre que les màximes pujaran en relació avui i el mercuri es podria aturar en uns agradables per l'època 16 graus. Parell de minutets, ens repassem als arguments informatius que ens deixa aquest dimarts.
Hem, en la darrera mitja hora, reformulat la història. T'ho explicàvem, de fet, fa uns dies. La primera casa dissenyada per l'Antoni Gaudí va costar 1.790 pessetes i es va construir a Mataró l'any 1878, quan, curiosament, només feia 14 dies que Gaudí tenia el títol d'arquitecte a la butxaca.
Es tracta d'un xalet que va dissenyar per a Salvador Pagès, que era el director de la Societat Cooperativa, l'obrera mataronense. Gaudí la va projectar cinc anys abans de construir la fàbrica i que avui coneixem com la nau Gaudí. Aquesta és la principal revelació de l'estudi que ha fet la historiadora de l'art, Núria Poc. En aquesta darrera mitja hora hem pogut conèixer abastament el seu estudi. Aquesta, de fet, ha estat la nostra gaudiniana coberta d'avui.
Després de l'èxit de l'American Pie i el musical que va omplir a rebentar l'Ateneu diumenge passat, arriba la segona proposta del teatre professional en aquest renovat espai municipal. A terra, a l'escenari, la mestra, una curada representació en la qual la companyia Anita Meravilles fa un homenatge a través dels titelles a les mestres de la República. Una guireu és la protagonista d'una classe formada per animalons. La cita aquest diumenge dos quarts de sis de la tarda.
Fins demà!
Ens ha deixat a l'edat de 94 anys en Tomàs Maior, un autèntic referent de la nostra comunitat i també de la vida cívica i política de Vilassar de Mar. De fet, va ser regidor i dues vegades primer tinent d'alcalde del nostre municipi per Convergència i Unió entre els anys 1979 i 1983. Des d'aquesta casa, des de Vilassar Ràdio, hem volgut traslladar el nostre condol a amics i familiars. Tomàs Maior
Descansa en pau.
I fins aquí aquesta edició del Crònica amb Jaume Cabot, sala de màquines, Joan Escofet, editant i dirigint aquest informatiu, aquest Crònica, que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. T'ho diem un cop més. Gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Ens tornarem a escoltar a aquesta hora. Aquesta hora és l'hora del Crònica, demà dimecres. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.