La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet
Molt bona tarda i benvinguts al Crònic que a Vila s'ha de mar. Tenim teatre de qualitat, no ho dubta absolutament ningú. La Tropa Teatre és una autèntica màquina d'actors, actrius, directors...
i tota la gent que hi ha al darrere i que no surt a l'escenari, que lluiten per amor per representar-nos propostes d'altíssima qualitat. I, esclar, fa molta il·lusió quan se'ls reconeix. Diumenge, l'obra Inseparables de la tropa va triomfar en el segon concurs de teatre amater de Vellaterra. Millor obra, millor director per Lluís Ramis, millor actriu per Maria Budó i millor actriu secundària per a la Carme Ramon.
En el nostre matinal, a parlant de tot, els hem assegut i felicitat els tres. Ens escoltes des del 98.1 de l'AFM. Som dimecres, 19 de novembre. Arrenquem.
Ho deia mai en aquest informatiu. Excel·lent victòria de la Unió Esportiva diumenge al camp del Mollerussa. Un triomf per la mínima 0-1, és cert, però que hi estem a mitjans de novembre. Treu, tot i que provisionalment, la Unió Esportiva de la UCI. Primera victòria dels blancs i vermells després de 5 partits sense guanyar i de 3 derrotes seguides diumenge al segon filial de l'Espanyol.
Rebrà el Xavi Ramon, el feu de la Unió Esportiva. Un altre rival directe al Camp Vidalet. En parlarem gràcies al nostre programa esportiu La Prórroga. Amb el míster Vilasareng, amb Dani Pérez.
Que a Vilassada Mar tenim teatre de qualitat, no ho dubta absolutament ningú. La tropa teatre és una autèntica màquina d'actors, actrius, directors, i és clar, tota la gent que hi ha al darrere i que no surt a l'escenari. Que lluiten sempre per amor, per presentar-nos, i per amor al teatre, per presentar-nos propostes.
d'altíssima qualitat. I, esclar, sempre fa molta il·lusió quan se'ls reconeix. Diumenge, l'obra Insaparables de la Tropa Teatre va triomfar en el segon concurs de Teatre Mater de Vella Terra. Millor obra, millor director per Lluís Ramis, millor actriu per Maria Budó i millor actriu secundària per a la Carme Ramon. En el nostre matinal parlant de tot,
Els hem assegut i, esclar, els hem felicitat els tres. El director Lluís Ramis parla d'una obra, aquest inseparable, que és molt polièdrica i que toca i, esclar, fa reflexionar sobre diferents aspectes de la vida i cadascú es queda amb allò que més el colpeix. Remarca, aquesta és la grandesa de l'obra. Parla de relacions humanes, no? Malgrar que es toquen els temes, l'amistat...
el fracàs, la malaltia, etcètera, etcètera, però no pretens fer apologia de cap tema en concret. La prova és que la gent que l'ha venit a veure, doncs algú t'ha ressaltat, oi, que m'ha agradat aquest aspecte, m'ha agradat aquest altre. És bastant, jo vaig dir que era poliètric, i és veritat, depèn de com tu agafis, i és més, nosaltres...
quan vam agafar el text i anàvem a fer els assajos, va anar creixent, o sigui, en base al que anàvem veient, fent comentaris amb els actors i tal, vam anar, diguem-ne, modificant una mica la visió de l'obra que teníem, no?
Doncs això ha estat un text orgànic que ha anat creixent amb les aportacions del nucli dur de la tropa. Clar, amb la pressió afegida de comptar amb la presència de l'autora estatunidenca Catherine Butterfield, que sempre que pot es desplaça allà on s'interpreta una obra que ella ha escrit.
En principi el que ens va fer és moltíssima il·lusió perquè aquesta senyora es va entregar totalment en el nostre projecte i a mi em va fer moltíssima il·lusió que vingués i que féss una xerrada i que féssim col·loqui i que vinguessin al grup de teatre professional que ho havien estrenat fa anys i tal. A mi tot això em va semblar espectacular. Jo gairebé que no m'ho creia perquè en Lluís ens ho anava dient i ens anava traduint totes les converses que tenia perquè si no jo no ho havia vist mai això.
La veritat és que al principi jo pensava, no vindrà, saps? Perquè era allò com, però què dius? Però si estem parlant d'una autora, té títols coneguts a la història de les sèries i les pel·lícules i el teatre, no? I era com, no vindrà, no vindrà. I clar, quan en Lluís diu, bé, va ser com, perdona? Quins nervis! Jo em vaig posar histèrica, evidentment, no? I recordo perfectament el dia de l'estrena, que 10 minuts abans d'estrena l'obra, va ser quan la vam conèixer,
Jo crec que no he estat més nerviós en la meva vida. O sigui, primer perquè estrenava amb l'obra, que té el seu intríngulis, però després perquè la teníem allà. Fila 1, cadira 5. La reconeguda autora va quedar, ens asseguren els nostres convidats, admirada per la feina de la tropa teatre i també per la musicalitat del català. Idioma estrany, esclar, per l'estatunidenca.
Estava encantada, que li encantava el nostre local, que no es podia creure la qualitat de teatre amateur que hi havia a Vilassà, que... Bueno, com... No ho sé. Era com si l'haguéssim conegut tota la vida. La musicalitat del català també li va agradar. Sí, li va encantar.
A la Vila Seren, Lluís Ramis, el director premiat, ha volgut destacar també l'alt nivell de les obres finalistes al concurs de Vellaterra. Les obres són, diguem-ne, els personatges èpics, per dir-ho d'alguna manera, que era la Maria Budó, la Mireia Monte i en Jordi Parés, i aleshores els personatges, a mi no m'agraden secundaris, perquè són personatges, a mi és igual, són la Carmen Ramon, la Carla Pí, en Joan Camps i el Francesc Jordà. I l'àmia i la Mercè. I l'àmia Serra, que després va ser substituïda per la...
la Mercè, i un cameo que fa en Joaquim Carrau, que també és important. Fa de maquillador. I, esclar, més amb el botí de premis aconseguits per la tropa.
Vam sortir molt contents, però el tema de premis tant ens feien, diguem-ne. Però la reacció que va tenir el públic, allò van sortir, saluden, tornen a saludar, llavors van dir, ui, vine, pa. I no se n'anàven. Saludo, i ens en vam anar, i sentia que la gent deia, que tornen a sortir, t'es res, ara? Sí. Sortiu, sortiu. Hòstia, dius... No, no, els hi va agradar molt. Els hi va agradar molt.
Es veia que era franc, allò, eh?, que era sincer. Sí, fins i tot quan em van donar el premi a millor grup i tal, no sé què, que vaig pujar, hi havia tot el personal, el, diguem-ne, com l'alcalde de barri de Vellaterra, que ens va donar la mà, em va fer com una part i diu, m'agrada molt, o sigui... Premis en els quals, per fer-la, millor actriu secundària, la vila-sarenca Carme Ramon. No hi era. I no hi soc, eh?, quina ràbia. Sort que ho va recollir la Mercè, que em va fer molta il·lusió que el recollís ella,
la Mercè Rovira, i, bueno, quan m'ho van dir per WhatsApp, jo em pensava que m'agafava una taca. Estava sola a casa i estava com boja. Sí, sí. Però què dieu? M'esteu enganyant, eh, Maria? Podem posar la gravació. Ens vas fer riure molt. De veritat que no m'ho creia. I quan m'ho van dir
dir que no m'ho creia, que no m'ho creia. Jo cridava a casa sola, sola. Jo, oh, però si no pot ser, si no pot ser, si mai a la vida m'ha tocat res. Però em va fer moltíssima il·lusió. Home, molta emoció, molta emoció perquè, o sigui, no és aquest punt egocentrista d'he guanyat un premi, sinó que, en certa manera, és un reconeixement a tota la feinada que hem fet, no només la meva, sinó la de tots, en certa manera, no? Que dius, ostres...
Un actor, un actriu principal, si tota l'obra no es rutlla, tu tampoc no destaques, no? És aquesta feina coral, no?, que es diu, i home, doncs sí, ens ho hem currat molt, saps? Ens ho hem treballat molt i hem assejat molt. Doncs estem en condicions de reproduir l'audio de la Carme Ramon, just quan li van comunicar que era la millor actriu secundària.
Què dieu? Esteu bojos, això és broma, segur. Jo? Hòstia! Ai, ara sí que em moro. Ai, que em moro. Solet a casa, amb la Fiona i prou, amb la meva gossa i prou. Que devien pensar els veïns, aquesta dona ara ja en rona sola i tot.
En Lluís Ramis, en el moment de recollir el Premi a Millor Obra, va donar les gràcies. Va tornar a pujar a l'escenari, en aquest cas per endur-se, ara sí, el Premi a Millor Director.
I et quedes bastant acollonit, eh? Vull dir, el nivell que hi ha. Pensa que esclatre que els concursos de Pineda, Calella, malgrat tota aquesta colla de llocs, s'hi presenten de 40-50 grups. I, aleshores, el nivell que hi ha, si en trien 7 o 8 com a molt, és molt elevat. Els nostres tres premiats volen reivindicar el 98.1 de l'FM, volen reivindicar Vila-Sarra, viu la professionalitat i el rigor del teatre amateur que es fa al nostre poble.
Teatre amateur, a mi, va haver-hi molt de temps que em molestava molt, perquè això d'amateur, per exemple, només se'ns aplica als de teatre. Tu, per exemple, ets músic, no et diuen que ets músic amateur. Estem fent teatre. Fins a un dia que algú em va dir, no, no, això d'amateur vol dir que estimes el teatre. Dic, home, no, encara t'ho admeto, no? Som amateur. Jo el que sempre dic és que és molt important que els amateurs...
No som professionals, perquè no hem passat per una formació acadèmica d'aquest tipus i no vivim d'això. Però podem treballar amb el rigor d'un professional. Què vol dir el rigor d'un professional? Aprendre-se el text, assistir als assajos, des que comença fins que acaba, estar atento en tot l'assaig, escoltar les indicacions del director i aplicar-les. Això és treballar com un professional. I les coses surten. I hi ha d'haver un compromís.
Exacte, ja que perds el vespre l'has de perdre amb una mica d'intenció perquè per anar a fer el burro em quedo a casa però ja que hi ets hi poses els cinc sentits evidentment a ningú li agrada començar a assajar a les 9 de la nit fins a les 11 de la nit que a vegades és una mica complicat però ja que hi som, som-hi Déu-n'hi-do, es fa per passió, es fa per amor abans de marxar dels nostres estudis i des de les nostres zones la Carme Ramon reivindica el teatre al nostre teatre
Jo el que voldria és que en el poble, en realitat es creguessin que tenim un grup de teatre que val la pena. M'agradaria molt que s'ho creguessin les autoritats i que s'ho creguessin a qui li pertoca. I el teatre queda com rellegat al segon o tercer o quart terme. I em sap molt de greu. Felicitats, doncs, a Insaparables de la Tropa Teatre. Un veritable èxit. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
Núvols blaus. Núvols blaus és el nou tema que acaba de treure del forn el cantautor vilassarenc Àlex Cortés. Ha vingut a la ràdio a presentar-nos el acompanyat de la seva guitarra i en els propers minuts escoltarem aquesta peça íntima i transparent, o directa, per tant, des dels nostres estudis. Molt il·lusionat està l'Àlex Cortés amb el seu nou tema. Núvols blaus és una veritable carta d'amor d'un viatge que fa que fem des dels núvols blaus, esclar.
No és un tema que volia que fos comercial, perquè no ho és. És un tema que em permet viatjar, com diu, entre els núvols, no?, i somiar una mica més a dalt, no? I, bueno, és una carta d'amor, crec que és una carta d'amor i fa referència a una persona que estimo i actualment és la meva parella. I sí que és veritat que no he tingut temps de dedicar-me a fer altres cançons, per això, per la feina...
Una cançó en la qual el Vila Serenga es despulla. De fet, a bon començament, era una peça íntima que no volia cortés que l'escoltés ningú, d'aquelles que es volia guardar al seu calaix. Una lletra i uns records molt especials per ell. Era una d'aquelles cançons que estimo moltíssim i que només potser per mi i el meu segle petit volia que sentissin, que no surtis al món. Un tema que per mi és molt delicat, perquè escriure música o escriure una cançó...
crec que va enllaçat de moltes històries que et passen a la vida real. Crec que és una cosa molt delicat i aquest tema, t'ho juro, és com tenir una mica de coseta de si treure-lo o no. De fet, Cortés vol explorar també altres sonoritats sense allunyar-se de l'estil folk.
Buscava com un altre tipus de sonoritat, com més acústic, ara estic buscant com... Potser Núvols Blaus és el trencament de sonar a alguna cosa que és més produït, a alguna cosa més acústica. Costum és el pop folk, però intento que les cançons no siguin comercials. Àlex Cortés, el nostre protagonista, es defineix com a un romàntic del segle passat. Ens deixa aquest regal, Núvols Blaus.
Saps que avui em desvetllen els teus braços, la nit ens cau i em perdon tu.
Avui t'he vist en un somni que veia bon Sorons nus blaus amb olor de tu Mira si em dius que les gotes són salades Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme
Demà, com sempre a les 7 de la tarda, i com sempre també en directe per Vilassar Ràdio, tant al 98.1 de l'FM com per internet, començarà, podràs escoltar, la sessió ordinària del ple de l'Ajuntament de Vilassar. Demà es començarà aprovant l'acte anterior, corresponent al 23 d'octubre. Es donarà pas immediatament a la part resolutiva de l'ordinària, aprovant inicialment la modificació de l'Ordenança General de Policia i Bon Govern.
per passar a aprovar el reglament de la xarxa d'inclusió i reducció de desigualtats de Vilassar de Mar. Pel que fa a la part de control, es veurà la moció no resolutiva sobre els serveis d'urgències pedriàtriques al CAP de Vilassar de Mar i es donarà compte també.
...dels decrets d'alcaldia des del número 3.881 al 4.315. Entraran també, i abans del torn de pregs i preguntes, amb el qual es posa punt i final a la sessió, un parell d'assumptes d'urgència. El primer, per la resolució de les al·legacions i aprovació definitiva de l'ordenança del nomenclàtor de Vilassadamar...
i el segon per la aprovació definitiva del reglament de funcionament de la Comissió de Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar. I amb l'ordre del dia repassat parlem de la farmàcia de guàrdia per avui. És la de Mar la que trobarem a l'edifici Bicor número 2, Ronda Vilassar, i per trucar-los haurem de marcar el 93 750 05 69.
Crònica. Esports. Ho dèiem ahir en aquest mateix informatiu. Excel·lent victòria de la Unió Esportiva diumenge al camp del Mollerús amb triomf per la mínima 0-1. És cert, però que hi estem a mitjans de novembre, treu, tot i que provisionalment, la Unió Esportiva de la UCI.
Primera victòria dels blancs i vermells després de 5 partits sense guanyar i de les 3 derrotes doloroses consecutives. Diumenge, el segon filial de l'Espanyol rebrà el Xavi Ramon, el feu de la Unió Esportiva. Un altre rival directe, el Can Vidalet. En parlarem ara mateix i gràcies al nostre programa esportiu la prorroga amb el míster Vilassareng, en Dani Pérez. Sensacions molt positives per l'entrenador de la Unió Esportiva, en Dani Pérez, en met...
que la victòria al camp del Bolle va ser molt petida i que al cap i a la fi reforça la dinàmica de l'equip de casa nostra. Sempre que guanyes la valoració sembla que sigui una mica millor que quan no acabes de treure els resultats, però la veritat és que va ser una victòria petida i crec que necessària sobretot per reforçar tota la feina que veníem fent partits enrere.
Va ser un maig molt igualat, valora el míster blanc i vermell, mentre assegura que la Unió Esportiva es va mereixer guanyar. S'obralla que el plat d'Urgell no van fer les coses massa diferents a altres partits que van acabar perdent diumenge, però els va sortir cara.
A nivell de dades, a nivell d'ocasions, a nivell d'estadístiques, no va ser molt diferent a altres partits. El que passa és que aquesta setmana la moneda aquesta que, com a vegades diem, va caure a favor, però l'Aquit ja es mereixia guanyar i aquest partit no va ser diferent. Va passar per diferents tòniques del partit, va haver-hi moments on el Mollerú se'ns va apretar i vam tenir...
dues ocasions bastant clares que nosaltres vam saber resoldre i després les ocasions que vam tenir, en aquest cas una més que el rival, vam fer gol, però va ser un partit bastant igualat.
Això sí, molt important, la plantilla Vila-Serenca, malgrat la seva extrema joventut, va saber tenir paciència, patir i aguantar quan venien maldades. L'equip es va mostrar estable en tots els moments de partit. Va haver-hi moments on nosaltres vam tenir un pèl més de domini, aquesta paciència per intentar tenir la pilota i que el rival no contrataqués, i en els moments on el rival ens va apretar,
mantenir-nos estables. Al final, el rival, la segona part, ja ho vaig comentar, té molt poder ofensiu a la part de dalt i ens van començar a apretar amb diferents perfils de jugadors i l'equip aquí sí que va saber patir i va tenir l'encert de refusar les pilotes i les arribades del rival i això ens va permetre
arribar al final del partit una mica més tranquil, sabent que amb un resultat tan curt com el 0-1, tot i tenir ocasions per fer el segon, no les vam fer i vam haver d'arribar al 98 treballant tots junts per intentar no encaixar i poder aconseguir la victòria. Sembla mentida, però amb un grup cinquè de la tercera federació tan ajustat, i només estem a mitjans de novembre, ja comencem a parlar de duels directes i de sensacions a la taula. De moment, la Unió Esportiva deixa a tres punts els llocs de descens.
Nosaltres sortim tots els partits a guanyar. És veritat que la classificació a vegades et porta a aquest punt de pressió, però nosaltres treballem sense mirar-la perquè al final, com alguna vegada he dit, el que busquem és la millora tan col·lectiva com individual dels nanos i això et fa que has d'estar al 100% a tots els partits. Evidentment, amb el camp del Mollerussa sabíem de la importància de treure els tres punts,
més enllà de reforçar, com abans he dit, el col·lectiu, sinó per donar un pas endavant a la classificació. Tres punts que, com deia el míster, com diu en Dani Pérez, són un autèntic valor d'oxigen a aquestes alçades d'any. La victòria ens ajuda a treballar millor. En victòries es treballa millor, es recupera aquesta confiança que semblava...
en moments que la podíem perdre però al final encara falta molt evidentment millor lluny de les zones de baix i quan més a prop de dalt millor però intentarem treballar igual partit a partit per intentar treure els 3 punts el segon cap de setmana i poder seguir respirant una mica més i els mariners segueixen entrenant molt i molt bé la darrera victòria clar els omple de confiança
La setmana de treball va ser dura al principi, sobretot perquè l'equip no es va mostrar molt conforme amb la nostra actuació del cap de setmana.
Però al final ha sigut una setmana de treball tranquil·la, enfocats amb el segon objectiu, perquè al final, per lo bo, per lo dolent, el futbol et dona cada set dies una oportunitat i vam passar pàgina ràpid i a treballar per intentar guanyar Mollerussa i vam tenir la fortuna i l'encert de poder-ho treure. Però va ser una setmana normal com les altres. Treballar amb Genzó va fer que s'oblidin les coses bastant ràpid i això ajuda el dia a dia.
I més quan parlen de moral, diumenge es tancarà la dotzena jornada ja, rebent el Xavi Ramon un rival directe al Can Vidalet.
Intentar que les nostres virtuts puguin sortir, que de l'últim partit a casa potser ens vam quedar amb aquesta sensació que ens va faltar una mica més de protagonisme i és un rival que està per sobre la classificació i amb això l'enfrontem amb el sentit de dir, ostres, sí, podem treure el partit endavant, podem fer un altre pas i seguir posant-nos a la zona mitja de la taula. El prepararem, com sempre, amb molta serietat i amb molt de rigor per intentar treure els tres punts, ja que sabem que és una categoria
on qualsevol detall et pot marcar la diferència. Són declaracions del tècnic mariner de Dani Pérez al nostre programa esportiu. La pròrroga que pots escoltar els dimarts en doble torn de 9 a 10 del matí en directe i al vespre en radiodifusió de 8 a 9 de la nit.
Tarda bastant més fresca, comencem a notar ja aquesta irrupció d'aire fred que ens ha d'entrar de ple de cara a demà. Un dijous que es presenta molt ennubulat a tota la comarca i amb aquest descens de temperatures, podríem dir, el primer des que estem dins de la tardor meteorològica. No descartem alguna gotellada puntual.
Entre mig matí i mitja tarda, però en qualsevol cas poca cosa. Mar, en estat de Marajol, amb àrees de mar de fons. Les temperatures, com dèiem, baixen, baixen amb força, baixen bé. Mínimes entre 1 i 7 graus i les màximes no creiem que superin els 12 graus. Tenim un parell de minutets per fer resum.
que a Vilassà de Mar tenim teatre de qualitat, no ho dubta absolutament ningú. La tropa teatre és una autèntica màquina d'actors, actrius, directors i també de tota aquella gent que hi ha al darrere i que no surt a l'escenari, que lluiten per amor al teatre, per presentar-nos propostes d'altíssima qualitat. I, esclar...
Sempre fa molta il·lusió quan se'ls reconeix. Diumenge, per exemple, l'obra Inseparables de la tropa va triomfar en el segon concurs de teatre amateur de Vellaterra. Millor obra, millor director per Lluís Ramis, millor actriu per Maria Boló i millor actriu secundària per la Carme Ramon en el nostre matinal parlant de tot. Els hem assegut i els hem felicitat a tots tres aquest estat de nostra coberta d'avui.
Amb el Premi del Festival a la Butxaca, la Vilassarenca Mariona Gavarros Rovira, coneguda artísticament com la Gava, ha estat la gran guanyadora de la 21a edició del Mares Music, el concurs de música jove del Maresma, que va celebrar la seva gran final el passat dissabte a la fàbrica de Cabrils.
Al marge de la Mariona, al marge delegava el premi local a la millor proposta del Marés Music per cada municipi. En el cas de Vila Sadamar, va anar a parar per a Niu.
Ho dèiem ahir en aquest mateix informatiu. Excel·lent victòria de la Unió Esportiva diumenge al camp del Mollerussa. Un triomf per la mínima 0-1, és cert, però que, i estem només a mitjans de novembre, treu, tot i que provisionalment, la Unió Esportiva de la UCI. Primera victòria dels blancs i vermells després de cinc partits sense guanyar i, sobretot, després de tres derrotes consecutives diumenge. El segon filial de l'Espanyol rebrà el Xavi Ramon a casa nostra.
Un altre rival directe al Camp Vidalet. N'hem parlat gràcies al nostre programa esportiu La Pròrroga amb el míster Vilassarenc, en Dani Pérez. Ara sí, Robert Mazza, responsable de la sala de màquines i també els teclats de l'ordinador. Jo no has fet...
Estampant la signatura en aquest crònica, en aquest informatiu que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança. Ens tornarem a escoltar demà dijous, aquesta hora mateix. Aquesta és l'hora del Crònica. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.