Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Robert Mazza. Bona tarda i benvinguts a la Crònica de Vilassar Ràdio.
Vilassalamar diu no a les violències masclistes i commemora el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. Recordem que durant tot aquest mes el municipi està realitzant diferents activitats per denunciar aquesta xacra social organitzades per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de Vilassalamar.
Aquest matí hi ha hagut una carpa informativa sobre els recursos públics disponibles per actuar contra la violència masclista a la cantonada de l'Avinguda Narcís Montoriol amb el carrer Montevideo. I hem emès una edició especial del Parlant de Tot des d'aquesta ubicació. Sobre aquesta qüestió parlarem en els primers minuts de la crònica d'aquest dimarts.
Una crònica que encetem anant cap a la plaça de l'Ajuntament, on es procedeix d'aquí uns moments a la lectura del manifest institucional amb motiu del 25N. Joan Escofet, molt bona tarda. Doncs sí, molt bona tarda, Robert, des de la plaça de l'Ajuntament, tot a punt per llegir aquesta declaració institucional del 25 de novembre, declaració que llegiran les regidores de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
Molt bon dia a totes i a tots. Ens tornem a trobar un any més aquí a la plaça de l'Ajuntament per commemorar el Dia Internacional contra la Violència contra les Dones. A pesar dels anys i a pesar dels esforços, aquesta commemoració segueix sent necessària per no deixar de tenir present que les violències contra les dones, aquelles que es produeixen
contra les dones, pel simple fet de ser-ho, no ens abandonen, no hi ha manera que erradiquem aquesta xacra i fins i tot podríem dir que la violència va buscant noves formes de manifestar-se i de perpetuar-se. Com veureu, aquest any el manifest institucional que llegirem ara va molt
adreçat al tema de les violències digitals, tot el que seria assetjament electrònic per xarxes socials, control dels aplicatius mòbils, etc. Aquesta és una nova forma i que malauradament s'està estenent moltíssim, sobretot a nivell de la població més jove.
Quan parlem de violència normalment pensem de seguida en els assassinats perquè són els casos més greus que sovint surten a les notícies però no ens hem d'oblidar que violències masclistes n'hi ha de molts tipus a tot arreu i que afecten el dia a dia de milions
i milions de dones a tot el món i per això és tan important que ens retrobem periòdicament per fer aquest recordatori que això es segueix produint, que és una xacra social que respon a una estructura patriarcal
i que sense la implicació de tots i totes, no només des de les institucions, també des de la societat civil, hem de ser capaços d'enfrontar-nos-hi i no fer recaure tota la responsabilitat en les dones, en les víctimes, a les quals sovint els demanem que siguin responsables, que siguin valentes, que aixequin la veu
i ens en oblidem que aquí els culpables són ells, són els que executen aquests actes de violència i, en canvi, els missatges van sovint dirigint a les pròpies víctimes. No m'allargo més. Farem ara la lectura institucional, totes les regidores del consistori i res més. Començo, si us sembla, la lectura del manifest institucional.
Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a la Eliminació de la Violència contra les Dones, els sembla veu amb claredat i fermesa per denunciar una realitat que ens colpeix i que ens obliga a actuar amb urgència. Les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans, tant a Catalunya com arreu
És imprescindible entendre que es tracta d'una violència estructural i per això es dona en tots els àmbits, com la parella, la família, la feina i l'espai públic.
A més, pot prendre moltes formes, més enllà de la violència física, com és el cas de la violència psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària.
En aquest marc, la pressió estètica sobre el cos de les dones és una violència masclista que afecta tot el cicle vital. La imposició de cànons irreals i la cosificació, sovint amplificades pels mitjans i les plataformes digitals, limiten drets i llibertats, danyen la salut física i psicològica i condicionen la participació plena en tots els àmbits.
Sense deixar d'atendre totes les formes i àmbits de violència, enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada, la violència en l'àmbit digital, que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta, sobretot, en la vida de les més joves.
La reforma de la llei 17-2020 de la llei 5-2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista reconeix la violència digital com una forma específica de violència masclista.
tant pel que fa a les seves manifestacions com als espais on es produeix. Tot i aquest avenç, encara cal desplegar mesures concretes per incorporar el món digital a l'abordatge integral de la violència masclista. Les violències masclistes digitals a les quals ens enfrontem les dones tenen expressions i formes múltiples, com ara el cibergeixement.
...ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l'accés no consentit als correus electrònics o fitxers, l'accés no permès als dispositius i als comptes de les xarxes socials, la captació en noves formes d'explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans...
i els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les que exerceixen un lideratge polític, les periodistes i les opinants o activistes.
L'ONU assenyala que més del 73% de les dones de tot el món han estat exposades o han experimentat algun tipus de violència a internet i que el 90% de les víctimes de distribució d'imatges íntimes de contingut sexual sense consentiment són dones. A més, hi ha estudis nacionals que indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys.
La violència masclista en l'àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació, atempta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents i infants, causa pèrdues econòmiques i inobstaculitza la participació política i la llibertat d'expressió.
La violència digital té un impacte profund i sostingut en les víctimes. Genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. S'hi afegeix el fet que moltes dones no puguin posar nom al que viuen ni trobin reconeixement en el seu entorn, la qual cosa fa que augmenti encara més el seu patiment.
La manca de validació i la normalització d'aquestes situacions els impedeixen demanar ajuda, els allarguen el malestar i fan que s'incronifiquen els efectes. Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència. L'àmbit digital no és alier a la societat.
És un espai més, però amb menys regulació i amb dinàmiques en evolució constant que reprodueixen i amplifiquen les mateixes desigualtats estructurals.
En aquest context, els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir els drets de les dones, alhora que qüestionen i posen en risc els avenços assolits gràcies a dècades de lluita feminista.
Davant d'això, les institucions tenim l'obligació d'actuar amb fermesa i responsabilitat i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències.
Erradicar les violències masclistes des de qualsevol espai és una premissa imprescindible per avançar cap a una societat justa, democràtica i igualitària. No parlem de fets puntuals, sinó d'una vulneració estructural de drets humans que impacta en tots els àmbits de la vida, la llar, l'espai públic, la feina, l'àmbit polític i l'institucional.
Cap societat que es vulgui justa i democràtica no pot romandre indiferent. És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques que responguin a les necessitats actuals, dotades de recursos i alineades amb l'estàndard de la diligència deguda per garantir prevenció i la reparació, així com l'exercici ple de drets de les dones, les nenes i les adolescents.
La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions, altres administracions supramunicipals i les entitats municipalistes refermen el nostre compromís de dedicar tots els esforços i recursos necessaris
a avançar cap a una societat lliura de violències masclistes. Per tot això ens comprometem a desplegar polítiques públiques que situen en el centre les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents des de l'abordatge integral i amb la diligència adeguda d'acord amb la normativa catalana.
Potenciar les polítiques de detecció, prevenció i sensibilització de les violències masclistes, aprofundint molt, especialment en les violències digitals.
Reafirmar el nostre compromís de dissenyar i executar una resposta integral i coordinada en l'erradicació de totes les formes de violència masclista, amb un pacte català contra les violències masclistes.
Aquest és un compromís de país per a una transformació social profunda que permeti assolir una Catalunya on les dones i les nenes puguin viure lliures de por, discriminació i violència. Continuar treballant plegats i plegades des de tots els àmbits institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania per a una Catalunya feminista justa i lliure de masclisme.
No podem esperar més ni podem mirar cap a una altra banda. Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic. Per una vida lliure de violències masclistes, ni una sola excusa ni un pas enrere. I ara farem un minut de silenci.
Doncs això, Robert, en directe al 98.1 de l'AFM, hem escoltat aquesta declaració institucional del 25 de novembre que han llegit, com heu pogut escoltar, doncs totes les enregidores de la pleneria que es troben en aquest moment a Vilassar demà un manifest
en el qual s'ha volgut posar, s'ha volgut sobrallar la violència digital, la violència que es fa a les xarxes socials. Ara mateix, doncs, aquest minut de silenci en una plaça de l'Ajuntament en la qual dos llençols negres de grans dimensions
...pengen de la balconada per visibilitzar les dones que han estat assassinades... ...a mans de les parelles i les seves exparelles. Silenci sepulcral i just al davant ha fet el manifest... ...i aquesta exposició, aquestes sabates vermelles... ...que volen donar, volen ser un record... ...de totes les dones que han estat assassinades.
formant l'expressió, la paraula prou. Respectem aquest minut de silenci 98.1 de l'AFM. Minut de silenci a la plaça de l'Ajuntament, com dèiem, després de la lectura del manifest institucional amb motiu del 25enat.
Aplaudiments ara mateix a la gent que s'ha concentrat aquest 25 de novembre a la plaça de l'Ajuntament per assistir a aquesta lectura del manifest. Robert, tot teu.
Gràcies, Joan Escofet. Acabeu d'escoltar aquest manifest institucional llegit per totes les regidores de l'Ajuntament de Vilassadamar. Minut 15 de la crònica, estem a l'equador del nostre temps de notícies, especial 25-ena també d'aquesta crònica.
En el transcurs d'aquest 2025, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones ha tornat a ser un punt de referència per a moltes dones del nostre poble. En total, el servei ha atès 142 casos, dels quals 94 estan relacionats amb situacions de violència masclista. La resta de demandes han tractat altres qüestions, com assessorament personal, laboral o familiar. A principis de novembre, 86 expedients continuaven actius, una dada que posa de manifest la necessitat de disposar
d'aquest recurs municipal com a espai segur i també de suport.
Dins dels casos actius de violència masclista, la violència múltiple, que combina maltractaments psicològics, econòmics o ambientals, continua sent la més freqüent, seguida per la violència física, la vicària i la sexual. La majoria de dones ateses tenen entre 41 i 50 anys, un grup d'edat que destaca com un dels més afectats per aquest tipus de situacions. Al llarg de l'any, el CIAT, el Servei d'Informació i Atenció a la Dona, tancat 56 casos, ja sigui perquè s'ha completat l'assessorament per derivació a altres serveis,
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
La primera entrevista que s'ha realitzat al Parlen de Tot ha estat a Marta Rovira, regidora de Feminismes i LGTBI i a Tània Flores, tècnica d'igualtat de l'Ajuntament. Marta Rovira ha explicat que la violència s'ha fet cada vegada més present a la nostra societat perquè es denuncien més casos.
El tema de la violència s'ha anat fent cada vegada més present, per una banda, per sort, en el sentit que s'ha anat denunciant cada vegada més, perquè abans es patia dintre de casa, amb silenci, i socialment no es feia cas a les dones que patien violència, però cada vegada més ens trobem amb la necessitat d'atendre aquesta realitat perquè és una realitat present, que no s'atura,
que cada vegada, a més a més, ens diuen que hi ha més agressió, que hi ha més violència extrema contra les dones. Tenim els assassinats a l'ordre del dia.
i per tant hem d'afrontar això com a societat i hem de combatre-ho. Rovira ha recordat que al nostre poble hi ha molts casos de vigilància per part de la policia local, de seguiment de casos d'allunyament i amenaces. Tenim també molts casos que això a vegades la gent no n'és conscient, evidentment,
Molts casos de vigilància per part de la policia local, és a dir, una de les feines importants de la policia local de Vilassar de Mar és fer un seguiment de casos d'ordres d'allunyament, d'amenaces, etcètera. Per tant, és una realitat que la tenim aquí, a casa, que la tenim entre nosaltres. Tània Flores, tècnica d'igualtat al Consistori, ha subratllat que el nombre de dones ateses al CIAT per violència envers les dones ha pujat.
Bé, en primer cal posar en context que el CIAT no només atén els casos de violència, sinó que són altres casos que afecten la vida de les dones, com per exemple casos de divorci o custòdia de fills i filles, assetjament laboral, etcètera.
però en un total de 142 casos que ha atès el CIAT, el 66% d'aquests casos han sigut violència masclista. Hem notat la diferència amb l'any passat, en què l'any passat sí que vam atendre més casos, 215, però els casos de violència d'aquests 215 eren un 44%, per tant ha pujat bastant.
ha posat bastant aquest número de violència masclista. Flores ha desglossat les diferents formes de violència envers les dones. Quan diem violència múltiple ens referim a la psicològica, econòmica, ambiental, perquè moltes vegades quan tu expliques una situació com la que acabes de dir ara mateix, que no es paga una pensió d'una criatura, això és violència econòmica, però també repercuteix en...
en l'estat anímic de la dona, per tant també és violència psicològica, el cas de la violència vicària també és una violència que pot ser física, pot ser psicològica cap a la mare també, per tant hi ha molts factors a tenir en compte i moltes vegades no parlem només d'una violència física o d'una violència psicològica sinó que la majoria de vegades es combinen.
La segona entrevista al parlant de tot d'avui ha estat a Montserrat Centelles, en representació de Viladona i Zenaida Serrano, per part d'Assemblea Feminista de Vilassadamar. Montser Centelles ha lamentat que entre els joves hi hagi sectors que no estan prou sensibilitzats en relació a la violència contra les dones.
Hi ha un tipus de generació, sobretot a l'època d'adolescència, fins a fer-se els 25 anys, que ara està, la tenim com desmotivada o poc sensibilitzada cap a la violència masclista. Nosaltres sempre aquest any en el manifest hem fet molt de puntualització amb el tema de les...
del tema digital. Jo crec que és aquesta societat que puja d'adolescents en què ha fet aquest mal i difícilment ara ells estan pensant, això que nosaltres fa tants anys que lluitem, que tingui algun sentit de fer.
Fenaida Serrano ha denunciat els discursos negacionistes de la violència contra les dones que hi ha en la nostra societat i ha expressat el seu desacord amb com tracten els casos de violència envers les dones. Alguns mitjans de comunicació escrits que minimitzen, ha dit, aquesta violència. Una cosa que volia posar també com dramàtica, per dir-ho d'alguna manera i que també influyeix, és el paper de la premsa. I sobretot el paper de la premsa escrita...
que minimitza la violència, però la minimitza perquè els titulars, les notícies, no es fan amb aquesta mirada feminista, aquesta mirada de la realitat. Moltes vegades és la dona mort i no la dona ha estat assassinada. O ell era una bona persona, era un home normal, saludava la gent...
I d'ella no es parla mai, per exemple, i això també fa un paper de mica en mica. És un paper de societat, un problema de societat en general. En general, exacte. La premsa és una part, però és en general.
A les 11.05 del matí s'ha obert una taula rodona amb els responsables del circuit municipal contra la violència envers les dones, amb la participació dels Mossos d'Esquadra, el CIAT, el Servei d'Informació i Atenció a la Dona i també els serveis socials de l'Ajuntament. La policia local no ha pogut assistir. La Geneli de Mossos d'Esquadra ens ha explicat com gestionen tots aquests casos en el dia a dia.
En el meu cas, jo crec que els companys que estan al carrer són la primera niña de trinxera, perquè són els que realment es troben en les situacions més urgents, perquè és quan es cleta la violència, que quan es cleta la violència és quan aquella persona pot arribar a estar en risc molt elevat.
jo més aviat vinc després, perquè nosaltres el que fem sobretot, a part d'assessorar, és el seguiment de tots els casos que hagin patit violència, tant si tenen ordre de protecció com si no en tenen, perquè nosaltres el que valorem és el nivell de risc d'aquella persona de poder patir una agressió física greu, amb el que comportaria una protecció policial que pot arribar a ser de 24 hores.
També ens han explicat com gestionen tots aquests casos en el dia a dia des de serveis socials i també des del CIAT. Serveis socials. Escoltem la treballadora d'aquesta àrea, Inés. Sí que és veritat que estan a primera línia nosaltres com a serveis socials d'atenció primària, que després vindrin als serveis especialitzats,
Sí que estem a primera línia perquè a vegades amb les primeres acollides, les entrevistes que a vegades ens trobem al despatx i que no sabem ben bé què ens trobem, sí que ens estem trobant. Per exemple, aquest any 2025, de casos nous, hem tingut 21 casos. 21 casos nous. Que hi hagi algun tema de problemàtica a nivell de violència.
Llavors sí que tenim ara, per exemple, actualment el CIAT està en el mateix edifici, que això facilita molt la nostra feina i la coordinació constant. Hem de posar en valor, que per això estem aquí, a la comissió, al circuit, per poder treballar millor els casos, compartir la problemàtica que és i per això atendre-la de primera mà.
Seguidament escoltem Sofia, treballadora del CIAT, del Servei d'Informació i Atenció a la Dona de Vilassada Mar. Des del CIAT potser no està en primera línia, perquè moltes vegades ja han passat per mossos, ja han passat per serveis socials, però sí que és cert que també ens trobem situacions on ve una dona, com deia abans també la Tània, que potser viu una situació que no pensa que és violència, i de cop a la primera acollida sorgeix aquest relat que dius, ostres, potser sí que hi ha una violència que no ha aparegut mai abans.
A dos quarts de 12 del migdia hem parlat sobre les sessions de Teatre Fòrum La Corda de reflexió entorn a la violència de gènere que s'han realitzat als instituts i hem parlat en concret amb alumnat de l'Institut Pere Ribot. Adrià Díaz és l'actor que va protagonitzar aquesta sessió de Teatre Fòrum La Corda. Ens ha fet cinc cèntims sobre l'argument d'aquesta obra que tracta sobre violència de gènere. El protagonista d'aquesta obra té un comportament totalment tòxic de control cap a una altra persona.
Bé, això és un monòleg que va escriure la Clàudia Cedor ja fa uns anys i parla d'una situació lamentablement molt quotidiana que és un noi, en aquest cas el Marc, que és el personatge que interpreto jo, que fa dues hores que no sap on és la seva parella, en aquest cas la Marta.
i està preocupat i entra a l'aula amb l'excusa de venir a fer una xerrada i comença a explicar-los això ara, aquest rell estava molt preocupat perquè no parla amb la seva parella i finalment pot contactar amb ella i llavors veuen una mica les interioritats d'aquest personatge. Després hem obert una tertúlia amb l'alumnat d'aquest institut per saber què els va semblar l'obra. Escoltem un fragment de la tertúlia.
sigueu-me sincera, sé que ho sereu, eh? En quin punt us en doneu compte que l'Adrià, doncs, en aquests moments està ensenyant una visió tòxica, una visió de control. Us en doneu ràpida? Més aviat o més tard? Va. Jo, quan vaig començar a esquí, no m'agafa el telèfon, no m'agafa el telèfon, ja me'n vaig adonar que em va per aquest rotllo la xerrada. I què vas pensar?
que potser no que anava cap a relacions tòxiques de relacions, però que anava sobre la toxicitat en general o alguna cosa així. Gisela. Jo quan va començar pensava que era de veritat, però després quan la gent ja començava a murmurar i potser començàvem a pensar que era com...
era de mentida, o sigui, estava actuant. Però és una situació molt real, eh? No, no, sí, però està superbé que facin aquests tallers i... Ho va't, Marta, tu com ho vas veure, això? No, jo no estava... No estaves, vaja! No, però pel que ha explicat, suposo que més tard o més d'hora acabes entenent de què va i el tema. I després us va generar debat entre vosaltres haver vist aquesta...
representació? Vosaltres ho vau comentar, diguéssim. L'Adriana ho ha vist, però quan en Joan està fent aquesta pregunta totes amb el que tenim. Sí, sí, sí. Jo, per exemple, la companya amb la que em sento ara mateix, ella deia que ella ara mateix està en una relació, i era així, i vaig estar durant la resta del dia que va quedar debatint amb ella sobre si eren comportaments tòxics o no, si estava bé o malament, quines coses feia, i així. I ho veia o no? No.
Jo li vaig intentar fer veure, li vaig dir, mira, és per això, això no està bé, això no hauria de normalitzar-se, i em va dir, però si és normal, li vaig dir, però tu no confies en la teva parella perquè has de fer aquestes coses tòxiques, i em va dir, sí que confio, però és per si un cas. Però el teu company, és un company o companya? No, companya. Companya? Sí. I és ella la que... Els dos entre ells. Els dos entre ells, eh? Sí.
Jo crec que els dos poden tenir part de raó, però la forma en què ell es va esplaçar i tot crec que va ser el més correcte, que s'enfadés, que tal. Hi ha conductes que potser no són tan extremes, però la forma en què ell ho va dir es va enfadar.
Recordem que l'espai parlant de tot ha seguit a les 12 del migdia amb una altra tertúlia amb joves alumnes de l'Institut Pere Ribot i a dos quarts d'una s'ha entrevistat Gemma Manyosa, autora del llibre Último Destino Belis. Finalment acabem aquesta informació sobre el 25N explicant-vos que els Mossos d'Esquadra han registrat 14.455 denúncies per violència masclista a Catalunya entre l'1 de gener i el 31 d'octubre d'aquest any.
Crònica. Altíssima.
Aquesta tarda, cel més ennubolat que durant el matí, tindrem núvols mitjans i nubolades al nord de la comarca. A l'àrea del mares menor no es descarten alguns ruixats febles i poc destacables, mentre que a la resta de la comarca no hi haurà precipitacions. Demà hi haurà un dia amb restes de núvol poc importants, no s'esperen precipitacions, vents fluixos de força guatrés de component variable al matí girant a components sud i sud-est de cara a la tarda.
Recordem que la farmàcia que té la Guàrdia Vilassar de Mar és la farmàcia de Mar, Ronda Vilassar 2, telèfon 93750 0569.
Acaba aquí la crònica. Avui hem dedicat gran part del nostre contingut a parlar-vos sobre les activitats d'aquest 25N, d'aquest Dia Internacional contra la Violència envers les dones i de tots els actes que s'han realitzat a la nostra localitat. A Vilassadamà, recordem que el parlant de tot, a més, una edició especial avui amb motiu del 25N a peu de carrer des de la confluència de Montevideo,
amb Narcís Montoriol. Podeu recuperar aquest informatiu i també aquest parlant de tot especial al web Vilassar Ràdio a la carta. Gràcies per acompanyar-nos. Demà més.