Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda. Comença el Crònica explicant-te que divendres, des de les 7 de la tarda i fins a les 11 de la nit, terrorifiquen el del terror de l'Espigó de Garbí, que no es farà a l'Espigó de Garbí, sinó que per unes hores l'Espigó de Garbí estalladarà al Vilassar en carreta a Sant Magí. Queda clar?
I és que la voluntat de la idea de recaptar fons per pintar, adequar i netejar el túnel soterrat de la Renfe, que tant malmès està actualment. La imatge i semblança baixa dels dos túnels ja esmerçats a Vilassada Mar, els de davant de l'Ajuntament i el de la Torre de Nadal. Presenten ara ja una imatge neta, polida i que reflexa el nostre passat mariner. Ens escoltes des del 98.1 de la FAM Som Dimarts. 28 d'octubre, som-hi!
Als voltants de Tots Sants, els cementiris són plans de gent, és el moment anual, en el qual rendim tribut als nostres familiars, que ja no són entre nosaltres. Flors, làpides, escales i productes de neteja són el panorama habitual d'aquests dies, i molta gent. Però més enllà del recorregut que fem, on s'han enterrat els nostres, aixequem la vista i contemplem les joies arquitectòniques que ens envolten. I és que els cementiris parlen, és obligat, doncs,
Vilassar de Mar, el Sa al Cap i mirem les joies que tenim al cementiri municipal. Ho farem amb en Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassar.
Amb el Nadal a la cantonada, qui diu Nadal diu el tió o fins i tot el Papa Noel, sens dubte, hi ha qui comença a barrinar en el llistat de regals. Un bon detall, pot ser el nou joc de taula que té Mataró com a protagonista des de l'editorial Mediterrània. Han posat a la venda el joc Mataró Pam a Pam, una proposta divertida i pensada per jugar en família o amb amics.
que planteja un concurs de coneixements sobre la capital de la nostra comarca a un preu de 35 euros afanyat, que és una edició limitada.
Divendres, 7 de la tarda i fins les 11 de la nit, terrorífic túnel del terror de l'Espigó de Garbí, que no es farà a l'Espigó de Garbí, sinó que per unes hores l'Espigó de Garbí es traslladarà al Vilassarenc carrer de Sant Magí. Queda clar, oi? I és que la voluntat de la idea és recaptar fons per pintar, adequar i netejar el túnel soterrat de la Renfe, que tan malmès està actualment, a imatge semblant cebaja dels dos túnels ja esmerçats a Vilassar de Mar, els de davant de l'Ajuntament,
i el de la Torre del Nadal, respectivament, que presenten ja una imatge neta, polidaica, sobretot reflexa el nostre passat mariner. Sense disfressar-se, de moment hem visitat el nostre matinada parlant de tot. Els caps pensants, podríem dir, de la idea terrorífica són en Carlos Sánchez, l'Eva Monràs i en Marc Casanovas.
articulant per segon any aquesta proposta que s'anirà repetint a Vila Sadamar amb un caràcter bianual. Per tant, aquest 25 toca i toca divendres, dia de la castanyada, des de les 7 de la tarda i fins les 11 de la nit al carrer de Sant Magí, al carrer dels Balcons, per entendre'ns. L'entrada costarà 4 euros i els diners recaptats es dedicaran íntegrament a pintar i decorar el túnel de la Renfe. Carlos Sánchez.
El propòsit és recaptar diners per poder pintar, en aquest cas, el túnel de la Renfe, que és justament el túnel que ens porta a l'Espigó de Garbí. Tot és clar amb un rarafons amb mariner buscant l'esperit dels antics mariners. Aquest túnel serà un repàs per la història de l'Espigó de Garbí i del per què es va fer, quins personatges hi vivien i quin era el propòsit de l'Espigó. Un cop dins del túnel, insistim, escenari i carrer de Sant Magí, l'Eva Monràs ens explica què hi trobarem.
Una vegada entrin, bueno, abans a les tavernes passaven coses, a les tavernes de pescadors. Hi haurà pescadors molt inquietants i, com no, una subhasta, que abans les subhastes, doncs, bueno, eren molt importants i encara, em sembla que encara es fa, no, Marc? Encara la fem, cada any la fem, correcte. Bueno, però clar, aquests estan morts, llavors poden passar moltes coses. Està i vi poder l'er, però el plat fort és el final de tot.
Particular homenatge també a la pintoresca figura real d'altra banda d'en Bauxes, basat, doncs, en un cas real. Era un personatge que vivia en l'espigó, en les casetes, i vivia entre plàstics, vivia en una tenda de plàstics. I serà un dels personatges que estarà representat allà per, d'alguna manera, recordar-lo, amb tot el respecte del món. Però, sobretot, hi haurà un personatge vilassat molt característic que representarà en Bauxes, que també era molt característic.
La proposta que ens estan explicant va rebre immediatament el vistiplau del Club de Pescadors de l'Espigol de Garbí, que van entomar, explica en Carlos Sánchez, la idea amb molta il·lusió i moltes ganes.
Va vindre en Carles uns dies, ens ho va comentar, i res, si podíem col·laborar, hi ha hagut gent de la Junta que s'ha ficat amb ella a fer forces coses, i bé, bé, esperant amb ganes. De fet, jo no he vist res encara, i esperant amb ganes a veure si és terrorífica, no? El que és interessant de la comunitat del Club de Pascadores de Garbí és que el Marc avui està aquí comunicant, que ens està ajudant, i hi ha altres que estaran al mateix túnel. Per tant, la capilaritat és interessant i cadascú participa de la manera que pot i que vol, sobretot.
El carrer de Sant Magí, tal com va passar fa dos anys, es tornarà omplida ben segur de gom a gom, moltes famílies i molta canalla. En aquest sentit, l'Eva Monràs apunta que el nivell de por es pot regular segons el públic.
Hi ha nens de sis anys que a vegades volen entrar ja molts baixem una mica i fem més pedagogia, no? Però si, clar, això es pacta a l'hora d'entrar. Bé, tu què vols? De l'1 al 10. Jo vull un 10 o un 12. Doncs vinga, canya en aquest i vinga, som-hi, no? La idea és aquesta, anar regulant. Ella, des de la caseta de l'arbre, és la responsable artística de tot plegat.
Ajudo sobretot a la part artística, a la part de com entomar totes les escenes que poden passar. I bé, tot això ajuda una mica. De fet, el Carles ja té una experiència de fa dos anys, que va dir, sí, sí, perquè al principi volia fer-ho cada any, i al final va dir, no, millor ho fem cada dos anys? Jo em sembla que sí, que millor. Sí, sí, sí, és massa. Perquè és una matada. Si ho deixa a casa seva, que això vulguis o no, doncs ho entenc perfectament, no? El jardí cada vegada fa més por, de veritat.
Bueno, de fet, clar, el fet de fer-ho fora també és una llauna, perquè si plou no pots fer-ho, no pots avançar, i això ara ens tocarà aquesta setmana pencar fort.
I divendres culminaran una feina que arrencava pràcticament mentre tots i totes celebrava amb la festa major, el juny, amb la idea de fer un homenatge a l'Adrià Saborit, que ens va deixar massa d'hora aquest gener, i amb l'assessorament del capità de la Marina Marcana, el Vilassarenc, Agustí Martín. El mes de juny és quan ens assentem i llavors comencem a parlar de la temàtica que volem. Aquest any volíem parlar de l'Espigó de Garbí,
perquè punt número 1 és un lloc que és conegut però que realment és molt desconegut, i després pel tema de l'Adrià. L'Adrià era una persona que estava dintre la nostra comissió, que era una de les persones més actives, i també és un petit homenatge cap a ell. Llavors, primer hi ha una primera part, que és de què volem parlar, i després hi ha la segona part, que és a partir del mes de juliol, el mes de setembre i el mes d'octubre, que és ara, que és com ho fem i de la manera que ho fem.
El Carlos Agustí s'asseuen, pensen, mira, això, llavors a vegades em parlen a mi, què et sembla això i allò. Entre dos o tres, muntes la història. I a partir d'aquí, qui vol fer de pescador? Qui vol fer de rata? Ahí lo dejo.
I, bueno, no? És així, és una mica... Sí, sí, el més important és... A veure, l'Agustí és una persona que coneix tots els detalls de la nostra història i això ens ajuda moltíssim a baixar aquesta idea i tangibilitzar-la, no? I ens ajuda, sobretot, a que aquests personatges que estan en aquest túnel siguin tot un fil conductor molt real, no?
Una de les coses que també a mi personalment sempre m'ha passat és que jo crec que soc de les generacions que hem trencat amb la cultura marina. Nosaltres, personalment, jo no sabia que era un mestre d'aixa fins que fa quatre dies les festes del poble van començar a parlar d'això.
Jo penso que abans tothom sabia el que era, hi ha hagut una gran generació que s'ha desvinculat a tope i que el propòsit també d'aquest túnel és connectar-nos amb això, connectar-nos amb la nostra essència més salada i sobretot recuperar el Marc. És una persona que viu a través de l'Espigola d'Arbi una sèrie d'experiències i jo a mica en mica m'han anat convidant i m'he anat posant i he anat portant els meus fills. I això és de la que es tracta una miqueta, recuperar tot això, no?
Amb la recaptació l'any vinent, l'any 26, es pintarà el pas soterrat de la remfa i la idea del mural. Ja la tenen bastant definida. La idea és una mica començar això, la part antiga d'abans, amb blanc i negre, amb colors sèpies i tal, i pica mica anirà agafant color fins que al final és l'espicó del garbí que volem. Una mica serà això. Intentarem que... Pintaràs amb barques per això? Home!
Com a novetat, enguany, vilasarengs i vilasarencas, podrem fer un mos mentre esperem. Torn a la cantina Atenció del Sorell Podrit. Aquí hi havia una associació fa molts anys que es deia el Sorell Alegre. Llavors, en homenatge al Sorell Alegre, li deiem el Sorell Podrit, hi haurà coses molt simples, hi haurà francfors, hi haurà begudes, cerveses i aigües. Sí, és que això va bé perquè a vegades venen moltes famílies amb nens que tenen gana, que no sé què, pum, bocà, te'l canto i allò s'aguanta perfecte.
El viatge dins del túnel dura entre 3 i 4 minuts. T'hi atreveixes?
Al voltant de tots els cementiris s'omplen de gent. És el moment anual en el qual rendim tribut als nostres familiars, que ja no són entre nosaltres. Flors, làpides, escales i productes de neteja són el panorama habitual d'aquests dies, però més enllà del recorregut que fem...
Fins on són enterrats els nostres. Aixequem la vista i contemplem les joies arquitectòniques que ens envolten. Els cementiris parlen, són testimonis d'un temps i d'un ar que ja no tornarà si anem a París. Visitem el Pierre Lachès i anem uns dies a Praga. És obligat a entrar al cementiri Jueu, però a Vilassar de Mar ens atrevim a alçar el cap. Ara mateix ho farem amb en Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella.
a Aigües de Vilassar. Cementiri del nostre poble és una joia modernista. Data de l'any Feliu Novell, 1822.
S'inaugura l'any 1822. Anteriorment, els difunts eren enterrats al voltant de l'Església. Durant uns anys, des del 1779, que el cementiri de Vila-Saramar era al voltant de l'Església. I això es va mantenir fins a la inauguració del cementiri nou, a l'actual, que és l'any 22, 1822.
Es van traslladar els difons que hi havia al voltant de l'església, no tots, però la majoria es van traslladar. Segurament encara hi ha difons del que és la plaça de l'església, però la part de darrere on hi havia també cementiri, quan van obrir el carrer Montserrat, es va estipular que els promotors de l'obertura del carrer estaven obligats a traslladar
amb la problemàtica que significava, i per l'època, de traslladar els difunts fins a Vilassar de Val.
Era una feinada per la gent que ja vivien a Vilastar de Mar, era portar els difunts a Vilastar de Dalt per enterrar-los allà a l'església d'allà. Però, clar, com que la parròquia tenia unes prerrogatives econòmiques dels enterraments, doncs va voler mantenir aquestes prerrogatives.
Fins al 1777, amb la Vicaria Perpètua, que encara no és parròquia, però ja té com a entitat parroquial, que llavors ja reclamen poder tenir també, a part de l'Església Nova, poder tenir un cementiri al voltant de l'Església de Vilassar de Mar. I això és la benedicció del 1779.
Va durar poc aquest cementiri perquè llavors en l'època napoleònica ja es va fer uns decrets de trasllat dels cementiris de dins de la població a les de fora per qüestions higièniques. Feliu Novell ens dibuixa les dues àrees ben diferenciades que trobem al cementiri municipal de Vila-Salamar.
La primera àrea quan entrem al cementiri és la del 1822 i després hi ha una ampliació posterior, que és la del 1845, que és a partir d'aquelles escales que hi ha a mig cementiri que separen els dos recintes grans. Aquesta ampliació del 45 s'hi fa a la capella al fons. La capella és un element interessant, és neogòtica.
És del 1891 i a dins té una tomba important que és la del canon Jaume Almera. El Jaume Almera és l'únic que està enterrat a dins de la capella. Va estar enterrat uns anys a Barcelona i després la família va demanar el trasllat de les seves despulles a Vilastai. Jaume Almera, per cert, és el pare de la geologia catalana. També el que crida més l'atenció, sens dubte, és la magnífica portalada.
La portalada modernista d'Eduard Ferrés i Puig és de l'any 8, del 1908. Forja de tota la reixa de ferro, que és un treball molt important, és d'un manyar d'aquí Vilassà local, en Joan Casanovas, però les escultures sí que són d'un escultor ja més de renom, que és l'Alfons Jullol.
No s'ha de confondre amb en Jujol, que és el que col·laborava amb en Gaudí. És una obra molt important, modernista, clarament modernista, molt expressiva, amb les estàtues de la fe, l'esperança i la caritat. I després hi ha tot un frisk on s'explica la mort, l'enterrament, el trasllat del difunt, etcètera.
Està assignada, per això sabem exactament l'any, perquè el projecte que hi ha és una mica anterior, però sabem que es va acabar l'any 8, el 1908. I, segons diu la llegenda, perquè això tampoc no hi ha proves documentals, va ser sofregada per en Francesc Ambó. En Francesc Ambó residia alguns estius aquí a Vilassada de Mar i, com que l'Ajuntament no tenia diners per pagar aquesta obra...
artística es diu, la tradició diu que va ser pagada pel Francesc Cambó.
No està documentat, però remarca en Novell que el fundador de la Lliga Regionalista i ministre de Madrid en diferents etapes usufregués. També ens fixem en la nostra visita al cementiri de Vilassadamar en el panteó de la família dels Nebiliers Mir, una de les fortunes més grans en aquell moment de Catalunya, realitzat per en Cayetà Boigues, conegut per ser l'autor del monument a Cristòfol Colom de Barcelona i culminat amb una escultura de l'artista Rafael Atxer.
el de Camp Mir, que és fet d'en Gaietà a Boigues, l'arquitecte, i les escultures són d'en Rafael Atxer, que són els mateixos que van fer el monument a Colón a Barcelona. Aquest Panteó Mir és el mir de Cala Droga, que era el principal naviliers de Vilastadamari, una de les principals fortunes de Catalunya en aquell moment. Tenien una flota de vaixells i feien la carrera d'Amèrica.
que, sens dubte, els cementiri són una bona fotografia socioeconòmica de l'època. Entre les làpides localitzem, per exemple, la del... El notari Jaume Arut, que aquest va participar...
a les bases de Manresa, hi ha tombes de capellans que tenen el seu barret de capellà, també tenim molts mestres d'aixa, i per destacar el tema industrial podríem explicar la tomba del Panteu Casanovas, que aquests Casanovas eren els propietaris de la fàbrica de Canyol, una de les principals fàbriques tèxtils de la població, que justament és també una obra de l'Eduard Ferrer, però...
És una obra posterior a la Portalada, és de l'any 18, i aquí Eduard Ferrés ha canviat d'estil. Si la Portalada era plenament modernista, el Panteó Cardanovas és noucentista. I és un Panteó important perquè té una escultura, un desconsol, de l'Enric Clarassó. L'Enric Clarassó és un escultor molt important català d'aquesta època.
I descansa també la pintora Carme Rovira, que per cert tenia molt clar com volia ser enterrada. Es va trobar en un dels quadres del fons de la Carme Rovira, que es conserva en el Museu Municipal, escrit a darrere del quadre de la pròpia pintora, que deia que volia que aquell quadre fos el seu nínjol, també és el seu nínjol.
Llavors es va fer una reproducció amb ceràmica del quadre i es va posar en el nínjol de la pintora Carme Rovira. No podem oblidar, tampoc, la tomba de l'escultor Vilassarenc, Enric Monjo, amb obres repartides per tot el món. La seva, però, no pot ser més senzilla. La seva tomba se la va fer supersenzilla. És una làpida on només hi ha una lletra M i una creu i està davant de la capella.
Finalment, i en aquesta passejada, presentem els nostres respectes a la figura d'en Benjamino Farina Ferrari. El cementiri de Vilassar de Mar descansa en les despulles d'aquest italià, que tant va canviar la nostra comunitat, introduint el clavell als nostres conreus. Està enterrat en un panteó a la part sud del cementiri. És una capella tancada, quadrada, amb la seva reixa, i a dins hi ha els ninjols de banda i banda, amb la dreta i esquerra, hi ha diferents ninjols de la família.
Per saber-ne més, en Feliu Novell ens recomana l'article de l'historiador vilassarèn Alexis Serrano que podem localitzar a la revista Singladures. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
Recordem que el proper dilluns, a partir de les 10 del matí, Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya activarà una prova del sistema d'alertes als mòbils que afectarà Vilassar de Mar i la resta de municipis del Maresme. Durant la prova, tots els dispositius que es trobin a la nostra zona rebran un missatge SMS.
acompanyat d'una alarma estridena. Aquesta alerta es rebrà només una vegada per dispositiu i s'aturarà una vegada, diguem, una vegada l'acceptem. El missatge apareixerà en català, castellà i anglès amb el text següent. Prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat. És una, en una emergència real, rebries instruccions per protegir-te. Això és una prova.
L'acció forma part de les proves de protecció civil per avaluar el funcionament del sistema i fer-lo conèixer entre la població. El model permet enviar avisos i instruccions als telèfons que es trobin en una zona afectada per, per exemple, una emergència greu, com podria ser una inundació.
Es tracta d'un simulacre, per tant es demana que ningú truqui al 112. No cal fer cap acció especial, només llegir el missatge prema el botó de confirmació per tal que el so s'aturi.
Capítol de serveis per recordar-te, en aquest cas una informació que afecta aquesta casa, que avui de 8 a 9 del vesper a Milassar Ràdio nosaltres emetrem una nova edició de la tertúlia política bimestral. Govern i oposició faran balanç dels primers set mesos de govern tripartit i establiran quins són els objectius per la segona part del mandat, l'espai
Estarà presentada a Jaume Cabot i demà dimecres, en aquest mateix informatiu, te n'oferirem un ampli resum. Ara sí, farmàcia de guàrdia, doncs és la Vilassà, la que trobaràs al carrer de Sant Josep, número 85, per entendre'ns, plaça Vicenç Casanovas, plaça on hi ha el Barbut. Telèfon 93 759 09 41.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El temps.
De cara a demà dimecres esperem un petit canvi de temps. La nuvolositat serà abundant a la nostra comarca des de primeres hores del matí i fins a final de la tarda, que és quan s'obriran grans clarianes. De fet, entre mig matí i primeres hores de la tarda esperem allò que es diu quatre gotes, pluges febles.
i en qualsevol cas poc importants. El mar han estat de marejol. Les mínimes pujaran una miqueta en relació als dos darrers dies i les trobarem entre els 12 i els 17 graus, mentre que les màximes quedaran com avui, pràcticament, i el mercurí. No creiem que superi de cara a dimecres els 19 graus. Tenim un parell de minutets encara. Repassarem els principals arguments que ens deixa el Crònica.
Divendres, des de les 7 de la tarda i fins les 11 de la nit, terrorífic túnel del terror de l'Espigó de Garbí, que no es farà a l'Espigó de Garbí, sinó que per unes hores l'Espigó de Garbí estrelladarà al Vilassarèn carrer de Sant Magí. I és que la voluntat de la idea de recaptar fons per pintar, adequar i netejar el túnel soterrat de la Remfa que tan malmès està actualment.
La imatge i semblança dels dos tuners ja restaurats a Vila Salamar, els de davant de l'Ajuntament i de la Torre de Nadal, que presenten ja una imatge neta, polida, i sobretot que reflexa el nostre passat mariner. Aquesta ha estat la nostra terrorífica coberta d'avui.
Al voltant de tots sants, els dementiris fan plan de gent. És el moment anual en el qual rendim tribut als nostres familiars, que ja no són entre nosaltres. Flors, làpides, escales i productes de neteja són el panorama habitual d'aquests dies. Però més enllà del recorregut que fem fins on són enterrats els nostres,
Alcem la vista i contemplem les joies arquitectòniques que ens envolten. Els cementiris parlen, són testimonis d'un temps i d'un art que ja no tornarà. Si anem a París, visitem el Pierre Rechès. Si anem uns dies a Palaga, és obligat segurament entrar al cementiri jueu. Però a Vilassà de Mar ens atrevim a alçar el cap. Ho hem fet en la darrera mitja hora amb en Feliu Novell, director del Museu de la Mira Vella, Aigües de Vilassà.
I ja tenim el temps al damunt. Robert Mazza a les Vies de So i també a la redacció Joan Escofet signant, posant al segell aquest informatiu, aquest crònic que pots recuperar des del nostre web vilassarradio.cat. Abans de marxar, recordar-te que avui
de 8 a 9 del vespre, edició especial del nostre espai de la tertúlia política amb representants del govern i l'oposició, moderats pel nostre director, moderats per en Jaume Cabot, recorda, de 8 a 9 en directe. Ara sí, fins aquí aquesta edició del Crònica. Ens tornarem a escoltar demà dimecres a aquesta hora mateix. Per tant, fins aleshores, que tinguis una molt bona tarda.
Un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.