Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Benvinguts tots i totes al Crònica. Avui hem tornat a fer història el nostre matinal parlant de tot. S'ha traslladat fins al passeig del Baral de Lucata per emetre una edició especial de 3 hores de durada dedicada íntegrament als 25 anys de vida del Centre d'Atenció Primària doctor Guillermo Mas Riera.
Un equipament que engegava motors i obria portes el 2 de maig del 2000. Des de les 17.000 persones inicials a les que donava cobertura, ara n'assisteix a unes 24.000, entre les quals s'inclouen les persones grans incresades en les 5 residències del territori.
Repassarem tot el que ha donat de si el nostre especial amb les veus, els testimonis, els records de diferents agents de la comunitat implicats, des de sanitaris a polítics, passant esclar pels records de vilassarencs i vilassarenques. Ens escoltes des del 98.1 de l'AFM. Som divendres 24 d'octubre. Som-hi!
Doncs això, edició especial, edició número 2234 del nostre matinal, el parlant de tot, que hem dedicat avui íntegrament aquests 25 anys, aquest quart de segle de vida del cap doctor Marriera de Vilassar de Mar. Hem obert el foc amb l'Alba Sant Vicente, directora de l'equip d'atenció primària de Vilassar de Mar i també infermera. L'Alba ha fet un balanç molt positiu d'aquest quart de segle d'història.
És algo emotiu que 25 anys d'activitat laboral en un centre i que continuï brillant com ho va fer des del principi. Sant Vicente ha volgut fer memòria d'aquelles accions que s'han fet fins ara per commemorar això, aquest 25è aniversari.
Doncs mira, va acabar el 2024 i vam pensar que com els 20 anys no els vam poder celebrar perquè la Covid ens va tancar, vam decidir fer un any por todo lo grande. Llavors vam decidir intentar fer alguna activitat on pogués treballar la gent que està actualment en l'equip, la gent que ha treballat en algun moment durant aquests 25 anys i alguna acció comunitària en el poble, perquè vivim per ells, que puguin participar.
Llavors vam decidir fer el primer de tot una sortida, vam fer una caminata nocturna al Borriac per fer un sopar de tot l'equip. La veritat és que va estar molt xulo, buscàvem la lluna plena però justament no la vam trobar, però va ser també molt bé amb els frontals. Després vam fer un sopar commemoratiu on van arribar gent que havia treballat durant tot l'equip. La veritat és que vam fer molt sorprès perquè vam començar a fer la convocatòria i vam pensar 30, 40 i vam ser 100 persones, o sigui que...
Déu-n'hi-do la gent que se'n recorda de Vilassà i que ha volgut reservar un divendres a la tarda-nit per poder passar una altra vegada a un espai conjunt. I ara això, aquest programa de ràdio commemoratiu, on podríem donar peu i veu a gent que no només ha treballat, sinó que també ha fet ús de l'evolució des que estàvem al Casal de Curació fins al nou equip d'atenció primària.
Alba Sant Vicente li van proposar dirigir l'equip d'atenció primària del CAP. Això va suposar per ella sortir de la seva zona de confort i afrontar un nou repte en la vida. Va dubtar Alba Sant Vicente, ja que tenia una mica d'incertesa en aquell moment. Ens ha explicat que no ho hauria acceptat portar la direcció del CAP del nostre municipi si no fos que era Vilassar de Mar. Ha explicat que se sent molt satisfeta de la feina realitzada per tot l'equip del CAP, format per
72 persones. Jo sempre ho dic i els meus companys ho saben que no serà directiva de cap altre equip que no fos Vilassa de Mar. Va ser una casualitat, va haver-hi un canvi de direcció i m'ho van proposar, no entrava dintre dels meus plans. En aquell moment era la junta a la direcció i ja m'agradava la feina que feia.
Però bé, es va presentar, em van dir per què no i d'això fa 3 anys. La veritat és que em sento molt orgullosa de l'equip que tinc. Crec que, a part de ser professionals, som una gran família i això es nota a l'hora de poder gestionar i fer front a les situacions que se'ns presenten en salut.
Vas dubtar o no? Sí, molt. Molt perquè, bé, és molta responsabilitat. Era sortir de la teva zona de confort, ja portava sis anys fent d'adjunta, i clar, era fer alguna cosa que no havia fet mai. I alguna cosa que involucrava moltes persones i la responsabilitat que tothom funcionés i estigués bé. Vilaçada, ara mateix, té 72 professionals...
Després de la directora del CAP, Alba Sant Vicente, qui estàvem escoltant, hem agafat el nostre DeLorean i hem viatjat en el temps fins al setembre del 99, quan es va inaugurar el CAP.
Ens han acompanyat en aquesta taula rodona, Pere Almera, alcalde en el moment de la inauguració, Montse Bartolí, regidora de Sanitat, en el moment també de la inauguració, Roser Vallès, metgessa de l'equip que va viure al canvi. Actualment és directora del sector sanitari Vallès Oriental de la Regió Sanitària Barcelona, metropolitana nord. Quan va venir Roser Vallès a treballar al Vila Salmar, va quedar sorpresa quan va veure que no hi havia cap centre d'atenció primària.
i que havia de passar consulta a les dependències del darrere del casal. Va viure amb molta alegria. Explica que es construís un centre d'atenció primària. Com a professional va ser espectacular. Clar, jo quan arribo aquí a treballar, a mi em truquen un dia i em diuen, mira, hauries d'anar a Vilassar de Mar a treballar. Dic, oh, vale, vale. Dic, on està el cap aquí? Jo buscava un cap i no hi havia cap cap.
i diu, no, no, has d'anar al Casal Decoració. Bueno, entro per la porta d'entrada del Casal Decoració i dic, escolta, mire, que jo vinc aquí a treballar al CAP, però és que no el trobo. I diu, sí, sí, vine que t'acompanyem. Clar, deixa'm-ho dir així, això era un zulo. O sigui, perquè era, bueno, era el sòtanú, no hi havia res. Dic, oh, i el material? Diu, no, no, el material l'ha de portar vostè, el fonendo, l'otoscop, tot i jo. Oh, sort que porto la cartera. I aquí hi ha, no, no, aquí baixa l'infermera, que era la Izarbe, que treballava al Casal Decoració,
diu que és la que li farà, no infermera, perquè no hi havia, que és la que li farà d'administrativa, i aquí com funciona això? Diu, doncs la gent ve, els donem un número,
s'esperen, i vostè va cridant per números, i jo em vaig quedar com una mica, estem al mateix moment que jo vinc d'un altre lloc, que és totalment diferent, em va cridar moltíssim l'atenció, perquè pensar, no només això, sinó perquè al final, com a professional, és una mica trist també, per molts motius, primer perquè està sol i per tant no comparteixis i no et formes, al final et deformes més que et formes, estàs més sol que...
i segon, la qualitat que pots oferir també és molt poca, perquè no tens eines, amb la qual cosa el que fas és quasi derivacions hospitalàries, tractes només senzill, només bàsic.
Per la seva banda, Pere Almera, alcalde de Vilassadamar, en el moment de la inauguració, ha recordat que es van haver de fer fins a 86 passos per arribar al cap i que el camí va començar l'any 1991, alhora en el moment de decidir la ubicació. Era oportú, ha explicat Almera, que l'equipament tingués centralitat i sobretot sinergies amb el casal de curació, el terreny en el qual hi ha el cap a curació,
Actualment era propietat del Casal i el nostre consistori va comprar els terrenys i els va posar a disposició del Departament de Salut. Creu, Almera, que l'Ajuntament va ser prou diligent. El camí comença l'any 91, quan es decideix que l'ubicació possible és en l'espai anexa en el Casal. Això significa que s'ha de fer una modificació urbanística perquè permeti edificar...
amb uns determinats paràmetres en aquell lloc que era possible edificar. Vull dir, a la ciutat tampoc li sobren els espais per poder-hi ubicar equipaments, i a més a més era oportú que tingués una certa centralitat, a més era oportú que hi haguessin algunes certes sinergies amb el que és el casal.
I es va decidir que ja era el lloc possible i es va iniciar el procés urbanístic de Canaiga si pogués construir. Llavors, clar, aquest terreny era propietat del casal per a l'Ajuntament,
Té que cedir en el departament els terrenys per edificar, perquè se'n fa càrrec l'edificació, se'n fa càrrec el departament. Però l'Ajuntament, aquests terrenys no eren de l'Ajuntament, eren del casal. No hauria de comprar en el casal perquè pugui fer l'edifici. Després, encara que hagi posat prèviament a disposició, s'ha de consumar la cessió del terreny. Vull dir que s'ha d'agafar el terreny i dirigir-me les cara...
I els vam dir el que era, però ara ja els hi donem, no? I llavors se'ls dona. I això està ja en l'any 93, eh? Vull dir, començant l'any 91. Jo crec que les administracions i sobretot l'Ajuntament, que és la part que vam veure més de prop, va ser prou diligent, no? Perquè, a més a més, jo crec que hi havia una voluntat política conjunta que això era una prioritat i jo penso que l'Ajuntament va ser diligent i, a més, va haver-hi una força unió entre els diferents grups polítics d'anar en aquesta direcció.
La proposta de l'aleshores alcalde Pere Almera, que estem escoltant, d'anomenar el centre d'atenció primària, amb el nom de Guillermo Marriera, va ser, recorda, assumida per tot el plenari. És una proposta que va sorgir i que va ser assumida per tot l'Ajuntament en plenari, perquè la figura del doctor Guillermo Marriera era una figura per determinades generacions. Posteriorment ja va anar quedant més diluïda, però la figura del doctor Guillermo, com a metge...
de família en el llenguatge modern però un metge d'aquests de poble que es podria dir que estava disposat a conèixer tots i cadascun de les situacions de les famílies i per tant això li permetia segurament fer de més bon metge doncs era un record molt present en la història de l'atenció mèdica a Vilassada de Mar per això ens va semblar molt oportú
que el cap de Vilassà, però que sobretot tingués noms i cognoms, i em sembla que el nom del doctor Guillermo Guillermo Marriera era l'oportú.
Escutem ara Montse Bertrulli, que ha recordat que abans de la seva entrada com a regidora de Salut a l'estiu del 99 es va haver de fer una feina prèvia per aconseguir que el CAP fos una realitat d'important. En aquell moment ha destacat Bertrulli no només era l'edifici nou, sinó també el canvi de model que es va establir, ja que fins ara, fins en aquell moment, els metges només tenien contracte de dues hores.
l'equip de professionals ja des del començament va estar molt bé. T'has de tenir en compte que l'important d'això és no solament l'edifici és important, com diu la Roser, sinó el canvi de model. O sigui, aquí la reforma del 86 de l'atenció primària és un canvi de model de com s'organitza aquests centres d'atenció primària. Passa, és clar, és que no recordem, però els metges tenien un contracte de dues hores.
De dues. De dues hores, esclar. I aleshores, sí, ara ho explicaràs, clar, llavors, en el moment que es fa això... Dos hores i quaranta visites. Bueno, i anàvem fent, i bueno, d'acord? O sigui, llavors, es té que fer, i es té que parlar amb els professionals perquè passen a jornada completa...
I per tant, canvien les seves funcions. Aquí es radica el canvi important, quan hi ha un canvi de model. És evident que, evidentment, no tothom està d'acord, dues hores, volien mantindre's, o sigui, depèn de la situació de cadascú. Però la foto finis és la que hi ha actualment del funcionament.
Recull les paraules de Montse Barretroli i Roser Vallès, metgessa de l'equip que va viure el canvi i que actualment és directora del sector sanitari Vallès Oriental de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord. Vallès destaca la gran importància, precisament això, d'aquest canvi de model.
Això que deia el canvi de model jo penso que és super, super important, perquè sí que és veritat que havien d'estar dues hores presencials, però recordeu que són 24 hores, eren els APDs, que són 24 hores sobre 24, sols que dos eren presencials. I llavors per això estaven de guardia tot el dia. Jo recordo que quan vaig venir aquí a substituir el doctor Roma, deia, oh, i m'atabalava molt perquè deia, encara no teníem el cap, i deia, jo tinc que estar aquí tot el dia, què faig si jo tot el dia vi l'assassi i no hi tinc casa.
i el canvi de model va ser molt important. Acta seguit hem inaugurat la tercera taula rodona de la matinal que està per parlar dels inicis i l'evolució del CAP. Joan Assens, infermer de l'equip que va començar a treballar el 1999, va viure el canvi i actualment jubilat. Recorda com va ser el seu primer dia de feina al CAP.
Va ser bastant fort perquè estava jo treballant amb un horari diferent i vaig estar allà presencial set hores i de tant en tant havia de fer guàrdies que no havia fet mai al CAP. Feia un cap de setmana de 48 hores. Marian Lluçà, pediatra que també es va incorporar quan es va inaugurar al CAP també. També recorda el seu primer dia.
Clar, tot era nou i aquí, clar, estava bastant sola, no?, perquè l'infermera que em tocava a mi era la directora d'aquell moment i llavors tenia molta feina i només la cridava per posar les vacunes. O sigui que vaig estar durant mig any, que era l'infermera i el pediatre. L'únic que la tècnica de posar vacunes jo no m'hi vaig voler endinsar. També hem escoltat Esther Casanovas, infermera que es va incorporar a l'equip just a això, quan obria portes al cap.
Jo vaig obrir, sí, jo recordo perfectament aquell dia. Venia d'un altre centre, venia de Calella, però clar, aquell 2 de maig, perquè l'1 era festiu, vam començar aquell 2 de maig, jo el recordo amb molta, molta il·lusió. Quan hi penso és que em ve el somriure, perquè jo estava molt contenta que Vilassar...
doncs hi hagués aquest canvi perquè sabia les oportunitats que tenia aquest canvi. O sigui, no era només obrir un centre, un edifici nou, no era només conèixer nous companys, era molt més, perquè era un canvi. Ens teníem d'organitzar d'una nova manera. Per la seva banda, el doctor Lluís Villanueva, que es va incorporar una miqueta més tard a l'equipament de Pilassar de Mar, recorda que en el seu primer dia de feina es va trobar això amb un cap molt organitzat, diu.
La veritat és que jo em trobo ja un cap molt organitzat, molt madur, amb professionals ja absolutament integrats, i jo tinc la sort, a més, que quan vinc aquí conec molta gent, que ja havia treballat en altres llocs amb ells, i per tant una acollida superbona quan vaig arribar jo aquí.
El següent capítol del nostre matinal està per exposar els serveis, tasques i atenció mèdica que es donen actualment. L'odontòleg Ismael Durant, en aquest sentit, ha recordat que s'han ampliat la cobertura de serveis que s'ofereixen l'àmbit d'odontologia en relació als començaments.
Els tractaments que cobria la sanitat pública a Catalunya eren molt limitats i de mica en mica s'ha anat a augmentar una miqueta més els serveis que es fan. Abans, bàsicament, en extraccions i poca cosa més, després van començar a fer mesures preventives per evitar les càries, i ara actualment ja es van incorporar tractaments reparadors, sobretot a la població infantil, fins als 14 anys. Diferents tasques, diferents especialitats, en aquest sentit val la pena escoltar el testimoni de Meri Ortiz, treballadora social de l'equip.
Tenim una missió molt important, i és que les malalties no només afecten el cos de les persones o la seva biologia, sinó que les malalties afecten i provoquen canvis en totes les esferes o en moltes d'elles de les persones. Per tant, el treball social sanitari, amb aquesta visió sanitària, el que fa és donar una visió global.
I nosaltres el que fem és acompanyar la persona, evidentment gestionant també recursos, però amb tot un procés d'acompanyament al seu procés de salut i de malaltia. I sempre, sempre tenint en compte que empoderem les seves decisions. Professional d'atenció a la ciutadania és la Marta Muñoz, que ens explica les tasques que realitzen. A part d'atendre la ciutadania que ve, fan tasques que surten de consulta cap a fora.
I un dels serveis més recents de nova incorporació és la feina, la tasca que fa la nutricionista Sandra Montoro. Doncs el nostre rol una mica compartit seria, el nostre paper seria una mica complementar i reforçar els equips d'atenció primària, cadascú amb el seu àmbit en el meu nutricional. Remei Galindó, referent de benestar emocional, ens explica també quina és la feina que fa el CAP.
Jo, mira, ara farà dos anys i poquet que sóc al CAP. Abans de mi sí que va haver-hi una altra companya que feia la funció de Rebec, però una mica com la Sandra, l'arribar és un rol nou i una mica te'l vas fent tu a mida, de mica en mica vas construint també les tasques. I també hem donat veu a Mario Martínez, fisioterapeuta, que va entrar al CAP ara fa tres anys i va obrir l'àrea de fisioteràpia.
Fa tres anys gairebé ja, també, que estic aquí, i igual que les companyes, amb molta il·lusió. Va ser complicat, perquè, clar, vam arribar i realment no hi havia una unificació de criteris en tot el territori, llavors cada territori estava una mica com què he de fer, no? I va ser un repte.
I al punt de les 12 del migdia hem parlat amb alguns dels usuaris del CAP en una taula rodona moderada per un servidor, moderada per Joan Escofet i han intervingut Paquita Bas, Feliu Novell, Jaume Cabot i Sílvia Pérez, usuària jove del CAP. Ens han aportat els seus records de quan eren atesos al consultori del Casal, esclar, abans de la inauguració del CAP.
Casal és a casa, perquè a més jo tenia una tieta que era TS, era el casal, i era, bueno, com una institució també el casal, la Maria Pasqual, i llavors, encara que anéssim a visites, entraves al casal a veure la tieta, no?, i en l'època que hi havia les monges, doncs jo recordo haver operat el meu germà, també el casal, i mentre estaves allà amb el meu germà anaves per les habitacions i veies l'altra gent...
perquè abans que sortís la targeta sanitària hi havia aquesta llibreta al qual apuntava el cap de família, el seu nom, el de la seva senyora i els fills. Aquests tenien dret a la Seguretat Social. Està clar, aquesta llibreta va durar fins que va sortir la targeta sanitària.
No, fora bromes, jo vaig néixer al Casal també, orgullosament nascut al Casal, i recordo perfectíssimament anar-me a visitar a les consultes, al Zulu, que dèiem amb tot el carinyo.
La darrera taula rodona està per parlar sobre la situació actual, cap on va i cap on ha d'anar l'evolució, tenint en compte les necessitats d'un poble de 21.000 habitants com és Vilassar de Mar. I han intervingut Candela Calle, gerenta de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord i directora dels Serveis Territorials de Salut a la Regió, Yolanda Lejardi, gerenta de l'Atenció Primària i a la Comunitat del Barcelonès Nord i Maresme,
de l'Institut Català de la Salut, Alba Sant Vicente, un altre cop, directora de l'equip d'atenció primària Vilassada Mar, Helena López, alcaldessa del nostre municipi, Virgenia Jerez, regidora de Salut Pública, i Marta, cases tècnica d'aquesta regidoria. Helena López, alcaldessa de Vilassada Mar, ha volgut sobrellar que la salut ha de ser transversal en totes les regidories de l'Ajuntament.
Des del Govern actual el que ens hem plantejat és que la salut no és només una cosa que ha d'anar liderada per la Regidoria de Salut, sinó que és
una idea transversal que ha d'impregnar totes les polítiques municipals. Perquè quan parlem de salut, nosaltres entenem que no parlem només de salut física, parlem també de salut mental i parlem també de salut comunitària.
El cap de Vilassar de Mar porta el nom del doctor Guillermo Marriera, nascut al nostre poble l'any 1893. Va morir el 1983 a l'edat de 90 anys. Era net de metge, fill de metge i els seus tres germans també van exercir aquesta professió. Un cop llicenciat va obrir consultori primer a Premià de Mar per instal·lar-se després a Vilassar de Mar com a metge l'any 1940, ocupant per cert el consultori del seu germà Felip.
L'any 1972 va ser anomenat fill predilecte i vilasarenc de l'any. El subnom portaven també unes beques bianuals pensades per a aquells vilasarencs i vilasarenques que volien estudiar Medicina. Aquest ha estat el resum, aquestes han estat les millors jugades d'aquesta matinal que hem dedicat als 25 anys de la creació del CAP de Vilassadamara amb els esforços...
tècnics i humans d'aquesta casa de Vilassar Ràdio d'Espai, per cert, ha estat conduït des de la realització tècnica pel company i també amic Xavi Puig.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-920. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Puncie.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Abans de la informació del temps, però, repassarem les farmàcies de Guàrdia. La Marta Molfolleda, al barri del Barato, té torn avui, té torn d'urgència. La trobaràs al carrer Manuel Roca, número 96, i telèfon 93, 750, 20, 65. Les urgències del cap de setmana, és a dir, fins a dilluns a les 9 del matí, les atendrà la roca mirrúbica del 154,
de l'avinguda Montevideo, telèfon 93 759 39 93. Ara sí, pel que fa al temps, demà esperarem un dia tranquil, tot i que durant la tarda augmentarà la nuvolositat, però no haurem de treure el paraigües en cap casa. Això sí, mar en estat de maró. Les mínimes es mantindran sense massa canvis, és a dir, com aquesta nit...
Entre els 13 i els 18 graus les trobarem, mentre que a les màximes podrien pujar un palet de cara dissabte i el mercuri s'aturaria en uns més que agradables 25 graus. En canvi, diumenge tindrem un canvi de temps que farà que la nulositat sigui abundant a tota la comarca. De fet, esperem precipitacions en forma de xàfecs que poden ser de caire tempestuós, que poden deixar-se anar en qualsevol punt del Maresme. Les temperatures baixaran mínimes entre els 9 i els 14 graus.
mentre que les màximes no creiem que superin els 17 graus. Tenim encara un minutet per repassar titular.
I és que avui hem fet història novament al nostre matinal. El parlant de tot s'ha traslladat fins al passeig del Baral de Lucata per emetre una edició especial de 3 hores de durada dedicada íntegrament als 25 anys de vida del Centre d'Atenció Primària Dr. Guillermo Marriera.
Un equipament que engegava motors, ho has escoltat abastament en la darrera mitja hora, i obria portes el 2 de maig de l'any 2000. De les 17.000 persones inicials a les que donava cobertura, ara n'assisteix unes 24.000, entre les quals incluem també les persones grans ingressades en les 5 residències que abraça el territori d'influència.
En aquesta darrera mitja hora, en la darrera mitja hora del Crònica, hem repassat tot el que ha donat de si el nostre especial. Amb les veus, els testimonis dels diferents agents de la comunitat implicats, des de sanitaris a polítics, passant esclar també pels records de vilacerencs i vilacerencas, aquesta ha estat la nostra darrera coberta amb bata blanca de la setmana.
I abans de marxar, recordar dos apunts. Diumenge a partir de 3 quarts de 12 del migdia, ballada de Sardanes en honor a Sant Galdaric, patró de la pagesia catalana. I demà hi ha la Carrau. A partir de les 7 de la tarda ens posarem tots i totes una medalla gegant al pit, assistint a l'espectacle Espectacularium amb el màgic Andreu al capdavant.
Recordem també abans de la presentació, abans de la sortida, que diumenge restarà a tallar del trànsit rodat per la disputa d'una prova esportiva, la Nacional 2 està al matí, des de les 7 fins a quarts de 3 de la tarda, aproximadament. Un tall, doncs, que pot tenir certes implicacions en el trànsit a la nostra cuarga. Ara sí.
Robert Massa, Vies de So, i també a la redacció, Xavi Puig, a les Vies de So, des del nostre especial, que hem fet el baral de l'UCATA, comandat i capitanejat pel nostre company Jaume Cabot, un crònica que t'ha explicat, que s'ha gelat. Joan Escofet, moltes gràcies per la confiança, ens tornarem a escoltar dilluns, aquesta hora mateix, fins a les hores que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana.
Un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.