This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda. Comença el Crònica. Agents de la policia local de Vilassar de Mar van detenir ahir una persona per haver participat presumptament en delictes de furt, d'estafa bancària i de resistència i desobediència als agents de l'autoritat.
La detenció es va practicar a la confluència entre els carrers de Narcís Montoriol i Avinguda Montevideo, per tant, en plena zona comercial de Vilassadamar, sobre dos quarts de dues de la tarda d'ahir dimarts. En els propers minuts t'ampliarem aquesta informació. Tens el dial sintonitzat el 98.1. De la FAM som dimecres, 24 de desembre. Arrenquem motor.
Hi haurà festa de cap d'any a Vilassadamar pensada per als i les joves del nostre poble. Després que l'any passat no es preparés cap celebració en guany, la regidoria de joventut ha pensat en una proposta organitzada conjuntament amb el Consell Jove de Vilassadamar. Es farà l'1 de gener, des de la 1 i fins a la 5 de la matinada, a l'Avinguda Eduard Ferrés, a l'esplanada situada entre la piscina municipal i el camp de futbol Xevi Ramon.
Després de molts i molts anys d'absència, l'església parroquial de Vilassadamà recupera el Cant de la Civil, una tradició catalana de l'anat mitjana que narra de manera cantada el segon adveniment de Crist a casa nostra. La interpretarà en Josep Maria Gregori cantant i durant 40 anys professor de musicologia a l'Autònoma. Ara mateix el saludarem tot recordant que el Cant de la Civil el podem escoltar avui a dos quarts de dotze de la nit a l'església del nostre poble. A mitja hora abans, doncs,
de la missa del Gall.
Doncs comencem d'ho avançàvem amb titulars, agents de la policia local de Vilassar de Mar. Van detenir ahir una persona que havia participat presuntament en delictes de furt, d'estafa bancària i de resistència i desobediència als agents de l'autoritat.
La detenció es va practicar a la confluència entre els carrers de Narcís Montoriol i Avinguda Montevideo, per tant, en plena zona comercial de Vilassadamar, sobre dos quarts de dues de la tarda d'ahir dimarts. La policia local ens ha informat que a diferents comerços de la zona es van alertar de la presència de tres persones sospitoses. A més, els propietaris dels establiments van especificar als agents exactament en quin vehicle es movien.
immediatament diferents agents es van personar al lloc i van observar les tres persones a l'interior del vehicle assenyalat. Un cop els agents se'ls van adreçar, els sospitosos van sortir de l'interior del cotxe i van començar a córrer en diferents direccions. Finalment, els agents de la policia local de Vila Sadamar van poder detenir una de les tres persones que va presentar, per cert, molta resistència. El detingut va ser traslladat a la comissaria. Allà, els agents van esbrinar que acabava de participar, presumptament,
en el furt de 750 euros a una persona gran en un centre comercial de Mataró. Un cop més, i gràcies a la col·laboració ciutadana, la policia local de Vilassadamar va poder detenir l'autor dels fets. Amb les diligències es va poder, de passada, resoldre un altre furt que s'havia comès en una altra localitat.
i un d'estafa bancària. Presumptament, la persona detinguda va utilitzar la targeta bancària de la víctima de Mataró per fer una compra en un comerç de Vilassadamar per un import al voltant dels 3.000 euros. Cal assenyalar també que el cotxe s'havia llogat ahir mateix a primera hora a Madrid.
Per tant, els agents creuen que les tres persones acabaven d'arribar a Vilassadamar i a altres localitats del nostre voltant, on és probable, diuen els agents, que hagin comès altres delictes. Per tant, hores d'ara no es descarten noves detencions. El detingut ha passat ja a disposició judicial i la víctima de Mataró, que va ser localitzada per la policia local de Vilassadamar, va poder interposar la corresponent denúncia a la comissaria del nostre municipi.
Hi haurà festa de cap d'any a Vilassar de Mar pensada per als i les joves del nostre poble. Després que l'any passat no es preparés cap celebració, la Regidoria de Joventut ha pensat en aquesta proposta organitzada de manera conjunta amb el Consell Jove de Vilassar de Mar. Es farà l'1 de gener.
Des de la una de la matinada i fins a les cinc a l'avinguda Eduard Ferrés, l'esplanada situada entre la piscina municipal i el camp de futbol Xevi Ramon. L'activitat comptarà amb l'actuació del punxadiscos Roger Freedom, que aportarà el toc musical per donar la benvinguda al 26. Una proposta que neix amb l'objectiu d'oferir un espai festiu i segur.
fonamentat a l'hora de participació activa dels i les joves en la organització d'esdeveniments d'oci al nostre municipi. Així s'ofereix una alternativa lúdica, accessible i de proximitat per als veïns i veïnes de Vilassa de Mar. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
Com sempre, des de Vilassar Ràdio, l'emissora que estàs escoltant, hem preparat una curada i cuidada programació especial musical per aquests dies de festa, amb una àmplia selecció de Nadales, tot tipus de versions i èpoques, i també amb la nostra transmissió el dilluns 5 de gener per la tarda.
de la tradicional cavalcada de Reis. Precisament arrencarem avui, dia de la nit de Nadal, de 8 a 10 del vespre, Nadales infantils, per seguir fins la mitjanit amb una proposta de Nadales variades, si ets dels que li agraden els clàssics, des de mitjanit i fins les 8 del matí, ja del 25 de desembre, selecció de Nadales internacionals clàssiques. Ja el dia de Nadal, demà, estarem oferint Nadales variades des de les 8 del matí i fins les 4 de la tarda,
Res millor per pair l'escudella, la cardolla i el pollastre al forn que pararà a l'orella amb la proposta de Nadales en format jazz. Proposta que s'allargarà fins a les 7 de la tarda per encadenar fins al punt de la mitjanit amb Nadales variades. Durant tota la nit i per ajudar a fer la digestió i fer espai als canelons de l'endemà, Nadales internacionals de mitjans del segle passat.
El dia de Sant Esteve tindrem més Nadales que sempre acompanyen durant tot el dia. Per al dijous 1 de gener, des de la una i fins la mitjanit, bateria de les Nadales variades de Vilassà, ràdio, infantils, amb versió jazz i internacionals.
I com qui no vol la cosa, ens plantarem a la tarda més màgica de l'any, la del dilluns 5 de gener. A partir de dos quarts de cinc de la tarda connectarem amb les nostres unitats mòbils per traslladar-te a la darrera hora de la cavalcada dels Reis de Vilassar de Mar.
I mentre nens i nenes van a dormir d'hora, dispararem la nostra selecció de nadales. I el dia de reis, entre paquets, papers, piles i pantalles, tot el dia et farem costat amb les nostres nadalades acurades i seleccionades per l'ocasió.
Després de molts i molts anys d'absència, l'església parruquial de Vilassadamà recupera el cant de la Sibila, una tradició catalana de l'anat mitjana que narra de manera cantada el segon adveniment de Crist. A casa nostra la interpretarà en Josep Maria Gregòria. Ara mateix el saludarem, tot recordant que el cant de la Sibila el podem escoltar avui, a dos quarts de dotze de la nit, a l'església del nostre poble mitjord abans d'hons.
de la missa, del gall. Si alguna cosa té el cant de les Sibiles, que posa els pèls de punta. Melodies de gran bellesa que et donen suport a uns textos molt antics, alguns dels quals daten dels segles XIII i XIV.
És un cant corprenedor tant pel text com per la música. El text és un text que, diguéssim, canta el segon adveniment de Crist i, per tant, amb una, diguéssim, ropatge majestàtic, apocalíptic, no?, imploratori, no?
I la música, doncs clar, és una música, és una melodia que ve de molt antic, que té aquest perfum, diguéssim, medieval entre cometes, i tot i que les primeres melodies que conservem amb notació, diguéssim, aquí occidental, europea, daten, de fet, ja del segle XIII-XIV.
En Josep Maria Gregori ens parla, doncs, d'aquestes civiles, ho podíem traduir avui com a precursores o endevinadores. És com un oracle profètic, és a dir, recull aquest paper que feien les antigues civiles a l'època clàssica, la Grècia Antiga,
Penseu que el profetisme civilí ja el tenim documentat des del segle VI abans de Crist, és a dir, a l'època dels pressocràtics ja hi havia les civiles. I d'alguna manera hi ha un empelt, una transfusió, entre aquesta tradició clàssica de la cultura grega i el primer cristianisme. Fins a tal punt que Virgili, que en la seva quarta bucòlica ja anuncia el naixement de Crist, era considerat pels pares de l'Església Antiga com un profeta.
I el text prové d'un sermó bastant antic, no es pot datar amb precisió, però es creu que és un sermó que un decebre de Sant Agustí, que es deia Cuot Buldeus, va recollir...
a partir d'uns oracles civilins atribuïts a la civila d'Eritrea, en els quals també es cantava, es proclamava l'adveniment de Cris. Una altra dada interessant que ens en revela el professor Gregori és que, malgrat que a tots i totes ens vinguin al cap imatges de civiles femenines, originalment era un cant interpretat per un nen. Qui interpretava els versos de la civila era un infant, era un escolar, un escolar-cantor,
acompanyat de cantors adults que feien les tornades del cor, les primeres tornades polifòniques, que podien ser a dues o a tres veus, i després hi ha al segle XVI a quatre veus. Clar, dins del context eclesiàstic, la veu femenina és romaní exclosa, per tant, eren les veus dels escolans tibles, és a dir, els escolans que avui diríem sopranos, aguts, de veu aguda, els que cantaven els versos de la civila. Normalment el posaven a dalt d'una trona, penseu en una catedral a dalt de la trona,
l'avillaven, el vestien amb una cavallera, i el vestien realment com si fos una civila, però la veu era la veu d'un infant. Això sí, a l'església parroquial de Sant Joan de Vilassadamar no hi haurà espasa. Aposten pel fons abans que per la forma. L'única concessió serà, diu en Gregori, un joc de llums que farà que la nostra església passi de les tenebres a la llum. Antigament hi havia tota aquesta, diguéssim, dramatització o posada en escena d'aquests textos, perquè eren textos molt corprenadors, no?,
i aquest sentit judicial que té el text del judici. El dia del judici es pagarà a qui haurà fet servei, a qui haurà fet servici. Però la veritat és que nosaltres, quan dic nosaltres, vull dir amb el Guido Ioti, que és el que estem interpretant durant molts anys a Cabrera, sempre ho hem fet pensant només en la interpretació musical. Mai hem pensat en la seva dramatització ni posant escena res. L'únic que fem...
Per fer un espai més íntim i per convidar el públic, els fidels a la introspecció, és tancar els llums de l'Església per poder-ho sentir a les bosques. I d'aquesta manera, quan s'acaba el cant de les cibres, quan s'encén tota la llum i es comença a cantar el naixement de Jesús.
Amb en Josep Maria Gregori a la veu, amb la seva dona, la Meritxell Vinaixalorga, i amb la participació de part del cor bilatjari, assistirem a la representació d'una peça musical que no és estrictament massa complicada, però que necessita molta concentració. La peça complicada és compromesa, perquè és un cant que si bé està fixat, si bé la melodia està escrita...
Dóna peu a improvisació, que l'intèrpret pugui glosar, pugui fer ornaments, pugui fer algunes variacions en el mateix moment.
A Vilassadamar el camp de la civil es va recuperat a la mà de mossèn Galvany anys 2006-2007 i ara amb l'arribada del mossèn Juan Pablo Calvo s'obre una segona etapa. Quan ha arribat mossèn Juan Pablo aquí i també a Cabrera, hem recuperat aquesta bona sintonia per poder tornar a interpretar aquest cant tan interessant, tan bonic i tan conmovedor.
En Josep Maria Gregori, al marge de professor de l'Autònoma de Musicologia i d'Història de la Música, ha cantat amb molts anys de la mà del mestre Jordi Saball.
Sens dubte, Vilassar de Mar té un important passat mariner i tenint en compte les dates en les quals ens trobem i també que som tafaners de mena. Volem saber com passaven els Nadals. Aquí sí que podem fer servir el plural perquè en recordarem més d'un. Mariners i oficials, sigui a Altamar, sigui a Port, sigui al fred del nord, sigui amb la calor de l'hemisferi sud.
Els germans Agustí i Joan Martín obren l'àlbum dels records de quan eren embarcats en enormes marcants. Des del programa mariner de Vilassar Ràdio Rambamar, que precisament presenta i dirigeix el capità de la marina marcant Agustí Martín, sabrem com es viu el Nadal enrolat en un gran vaixell. Per completar l'anecdotari, en Joan Martín recorda amb el seu germà algunes situacions curioses a bord, ja que ell també va passar molts anys embarcat.
Clar, a vegades, coses de la feina s'havien trobat per aquestes dates els dos germans en situacions ben diferents. Embarcar just abans de Nadal, passar les festes a Altamar o desembarcar poc abans de la nit d'avui. Aquesta era una situació molt celebrada. Podien tornar a Vilassar de Mar per celebrar les festes amb els seus.
Em havia tocat embarcar poc abans de Nadal i em havia tocat desembarcar abans de Nadal, cosa que era molt agraïta. Llavors venies a Vilassar, veies el poble Gornit, veies els amics, la família i trobaves, tenies una sensació dels Nadals que ara no tenim.
Estic totalment d'acord. Jo recordo haver embarcat una vegada, he passat bastants Nadals fora de casa, però una vegada vaig embarcar el dia de la loteria. Em van trucar per telèfon de Bilbao, Agustí, Martín, ha d'embarcar a Lisboa i jo estava ja fent l'arbre de Nadal a casa i preparant les coses de Nadal, canviar de xip, fer la maleta i marxar. I també he desembarcat
pocs dies abans de Nadal, que és una alegria que difícilment s'ha repetit després, perquè si no passes Nadals a casa, quan ho passes ho aprofites molt més. En passat, Agustí, en Joan, el Nadal i Reis, tant a l'Atlàntic i al Pacífic Nord, com a l'Àfrica, com a l'Amèrica del Sud, al nord d'Europa, gaudien dels encants dels mercats de Nadal, que aleshores eren poc coneguts a les nostres contrades. Comencen molt abans a celebrar les festes i el vi calent...
i després l'esperadeta, les botigues, però és fins al dia de Nadal. No hi ha reis, no hi ha cap dany, no hi ha el raïm, tot això és molt propi nostre. Com a molt a Itàlia, també. I després sí que és veritat que aquests dies els mercats ho viuen molt, perquè la gent jove, la gent gran surt al carrer, la gent està comprant, perquè tot és la nit de Nadal. Cosa que nosaltres la nit de Nadal no la celebràvem com ara abans.
El vi calent, que és molt típic de la part del nord d'Europa, Bèlgica, Holanda, Alemanya, que si ho sents així de cop i volta sembla que sigui un vi, diguéssim, com que no hi estem acostumats, desagradable de beure. És un vi molt correcte, fruitat, que porta fruites, llimona, porta taronja, calent i moltes espècies, canyella, nou-moscada... Llavors és un vi que amb el fred cafallà entra bé.
De la Glühwein, que a Alemanya, a Hamburg, a Bremen, el vien a provar moltes vegades. I, a més, amb molta oferta gastronòmica, perquè hi ha les salsitxes, els bursten, que diuen... Porcs sencers, comença allà. Porcs sencers, sí. I molta carn, i clar, això amb els anys s'ha anat canviant, encara que... I molta cervesa, també, eh? També, cervesa.
L'Agustí i en Joan, aleshores, a Catalunya no se celebrava massa. També festejaven la nit de Nadal, ja que bona part de la tripulació dels seus vaixells era gallega i basca. Els sobtava, en canvi, que el 25 de desembre fos pràcticament un dia normal. Jo, la companyia amb la que treballava, la gent era la majoria del País Basc i gallecs, i allà, la nit de Nadal, la noche buena que diuen, allà ho celebraven fort, i l'alt demà hi havia restes de menjar. Si estaves a port, si estaves navegant, era un dia qualsevol...
Sí, me'n recordo que quan et llevaves l'endemà al matí, o sigui el dia Nadal, com que treien fruits secs, hi havia mal temps o temporal, deixaven les safates de fruits secs perquè l'endemà es poguessin anar picant la gent, les nous caien per terra i anaven rodolant per tota la coberta.
El que no els encaixava era celebrar el Nadal amb calça curta, al Brasil o al Perú, per exemple. Que fa calor. Fa calor i aleshores hi veus tot adornat als carrers, no? I és estrany. No lliga. No lliga. Meravellat es quedava en canvi l'Agustí quan la seva feina el feia coincidir el Nadal amb la ciutat de Nova York. En qualsevol cas, bons tiberis i bona copa. Ara, però, els vaixells practiquen la política del qual zero a bord.
Agafava el que el marmitón i el cuiner s'anaven als mercats a comprar. Ja es comprava mantelació a l'últim port d'Espanya. Es compraven el peix, el basuc, el que comprava el pollastre de pagès. Molt correcte. Menjars bons, bon marisc i bona beguda. Els barcos ara estan prohibits, però la beguda dels vaixells era de molta qualitat.
Des de fa uns anys, la beguda alcohòlica en els vaixells pràcticament està prohibida. Hi ha la política d'alcohol zero per evitar accidents dels mons que havien hagut. Hi havia aquest costum de beure vi a l'hora de dinar, a l'hora de sopar, però sempre hi havia algú que bevia més. I està clar que una persona que entra de guàrdia i de navegació ha d'estar ben serena i no pot beure.
Era sagrat l'alcohol als vaixells. Jo me'n recordo, en la meva època, encara, que dins del conveni col·lectiu treballador-empresa, signat amb un dels paràgrafs, l'empresa tenia que aportar per tripulant i dia 3 quarts de litro de vi. Que és bastant.
Nadal a Altamar, ambient festiu alternat esclar, amb les preceptives i fonamentals guàrdies nocturnes. Hi havia ambient nadalenc, ja es pensava en el dinar de Nadal, la gent començava a trucar més per telèfon a les famílies, com allò a Port, el primer que es feia, normalment anava a trucar a casa, però amb aquestes dates es trucava més gent.
I aleshores recordem que a l'hora del sopar estàvem a guàrdies. El primer, la guàrdia del capità que no feia guàrdia, el primer oficial feia la guàrdia de 4 a 8, el tercer oficial de 8 a 12 i el segon oficial de 12 a 4. Clar, no podíem estar tots junts a l'hora dels àpats perquè uns estaven dinant al sopar i els altres estaven de guàrdia. Però sempre, d'una hora o una altra hora, d'una guàrdia o d'una altra, la guàrdia sempre se celebrava.
Jo recordo molt el dia de la nit de cap d'any, quan estava de guàrdia de 4 a 8, de primer oficial. Llavors, a les 12 de la nit, pujàvem al pont, que era el canvi de guàrdia del tercer oficial al segon, i aleshores portàvem un parell d'ampolles de cava, el cava que es bevia a bord d'una o freixenet, normalment, o condiciós.
I fèiem un brindis en el pont de navegació, 15 o 20 persones, algo impensable avui en dia. Els vaixells marcants recorden l'Agostí i en Joan, i potser per allò de trencar amb la monotonia, se celebra tot, especialment quan un membre de la tripulació fa per primera vegada el pas de l'Equador.
La llei del mar mana que convidi l'afortunat a la resta de la tripulació. La decoració nadalenca dels vaixells normalment corria a càrrec dels estudiants de nàutica enrolats i que feien les pràctiques a alta mar. En els vaixells marcants hi havia dos menjadors, que encara hi són, el menjador dels oficials, que se'n diu la càmera d'oficials, i el menjador...
de la marineria, i els alumnes s'encarregaven de guarnir-ho, també es guarnia de vegades una mica la cuina, i al pont de navegació també es posava alguna bola, alguna mica d'un llaç, alguna coseta, i el que no havia coincidit mai en els vaixells era un pessebre. No sé si tu en tenies, Joan, en els dos vaixells. No recordo ara tampoc.
També era molt típic seguir la jornada de la loteria de Nadal, el 22 de desembre, per tant, per ràdio i des de la part del món en la qual estiguessin en aquell moment. I estàvem pendents per ràdio, perquè des del vaixell, al vespre, per una curta, podíem escoltar la Ràdio Nacional d'Espanya. Aquell dia de la loteria, tothom amb un paper, un llapis, un bolígraf, apuntant les nombres de la loteria. En el vaixell a mi mai em havia tocat. Fora del vaixell tampoc.
Bueno, fora tampoc, però era com una atracció. Però mireu, jo explicaré el cas d'un bon amic meu que li va tocar la loteria dues vegades en un vaixell. La primera va ser un premi, un quart premi, uns quants milers de pessetes. Però arribant a Amèrica, arribaven al Carib, amb la fortuna que tota la tripulació havia comprat loteria al darrer port d'Espanya...
I arribant a Amèrica els toca un segon premi. Clar, aquell paper valia uns quants milions i és un tros de paper. La gent volia arribar a port i alguns volien anar cap a casa. I no es pot canviar la tripulació d'un vaixell d'avui per demà.
Total, que alguns es van plastificar el bitllet de loteria i el portaven al pit enganxat, amb cel·lo, per no perdre'l. I quan van arribar a Port, clar, van intentar que la gent es quedés, la gent volia marxar. I va venir un representant, jo no sé si era el governador del Banc d'Espanya, que va fer el viatge expressament a Porto Plata, em sembla, a la República Dominicana, amb un llibre d'actes perquè els entreguessin aquests bitllets com si fos un notari.
I la gent que era espavilada vol dir que ania a parlar, que no se'n fiaven d'aquests. I escapa la nit de cap d'any a espectacle de llums i soroll.
Anar als alerons del pont i llavors engegar tots aquells coets i bengales que estaven caducats, que ja es guardaven, quan els canviaves aquells es guardaven, i per la nit, fent una mica de festa, com si fossin uns focs d'artifici, deixàvem anar tots aquells coets. Si passava un barco pel costat, suposo que era la nit del 31 de desembre, ja es pensarien que estàvem de festa.
Això també ho recordo, i el dia de Cap d'Any, a les 12 en punt, tant navegant com a port, fer sonar les sirenes del barco...
La tripulació també tendia a fer-se intercanvis de productes nadalencs, entre ells, per exemple, els d'aquí acostumaven a obsequiar amb torrons els italians amb els seus panetones, que aleshores no eren tan coneguts com avui i, per tant, sempre més exòtics, o els del centre d'Europa amb els seus Stolen, una pasta dolça originària de Bremen. Obrim, doncs, capítol de servei. Farmàcia de Guàrdia per avui és la Vilassar.
la que trobaràs al carrer de Sant Josep, número 85, telèfon 93 759 0941. Demà, dia de Nadal, tindrà torn la Molfolleda. Haurem d'anar, per tant, al barri del Baratu, carrer de Manuel Roca, 96.
i telèfon 93-750-2065. Finalment, el dia de Sant Esteve estarà de guàrdia a la Rocamil, reubicada al número 154 de l'avinguda Montevideo. En cas que els vulguis trucar, apunta 93-759-39-93.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El tempo.
Dia de neval ennubolat a tota la comarca, tant al matí com a la tarda, i no descartem algun roixat puntual. Les temperatures mínimes pujaran una miqueta, les trobarem entre els 2 i els 8 graus, mentre que les màximes no superaran els 12. De cara a Sant Esteve, el dia començarà amb intervals de núvols baixos, que aniran a menys durant el matí, però que a partir del migdia la nuvolositat tornarà a augmentar.
Durant la tarda de Sant Esteve esperem precipitacions en forma de pluges febles que s'estendran de nord a sud. Les mínimes pujaran una miqueta a 4-9 graus, mentre que les màximes baixaran i trobarem els valors compresos entre els 5 i els 11 graus. Un minutet i repassem titulars.
En la darrera mitja hora t'hem explicat que agents de la policia local de Vilassadamar van detenir ahir una persona per haver participat presumptament en delictes de furt, d'estafa bancària i de resistència i desobediència als agents de l'autoritat. La detenció es va practicar a la confluència entre els carrers de Narcís Montoriol i Avinguda Montevideo, per tant, en plena zona comercial de Vilassadamar, sobre dos quarts de dues de la tarda de dimarts d'ahir. En els darrers minuts t'hem donat
tots els detalls d'aquesta actuació, aquesta ha estat la nostra darrera coberta d'avui.
I fins aquí amb Xavi Puig a les vies de so, Joan Escofet, estampant la signatura, estampant la rúbrica en aquesta crònica que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança a tot l'equip de Vilassar Ràdio. Aprofita per desitjar-te un bon Nadal i unes molt bones festes. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.