És la una de la tarda. Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Comencem. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Bany de masses en una sala Roser Carrau plena de gom a gom i amb algun perico infiltrat entre el públic, que tot s'adodi, el precandidat a la presidència del Futbol Club Barcelona, Víctor Font.
Va poder explicar el seu programa electoral i a l'hora de partir amb socis i sòcies la candidatura a nosaltres. Té un mercat accent de Vilassar de Mar. Font té una intensa relació amb el nostre municipi i entre la guàrdia pretoriana del precandidat hi trobem els vilassarencs Gemma Mat, Jaume Guardiola i també la Joana Barbany. Treballem des del 98.1 de l'AFM. Som dimecres 18 de febrer. Som-hi!
La tempesta perfecta es va desfarmar sobre Vila Salamari a la costa mediterrània la nit del dimarts 31 de gener de 1911, deixant nou pescadors morts al nostre municipi i la pèrdua de dues barques, la Sant Pedro i la Xicamanena, el posteriorment conegut com a temporal de les desgràcies
va agafar desprevinguda i amb la Guàrdia Baixa la gent de mar 115 anys després de la tragèdia. Us recordem a bord del nostre programa mariner, el Randamar.
Els vells roquers mai moren, en tot cas es reinventen. Autèntica preciositat ha realitzat el compositor vilasarenc Ferran Saurina. L'hem convidat a la ràdio per escoltar i perquè ens parli de l'òpera rock que ha parit. Malgrat no ser músic professional, això sí, amb estudis en la matèria, ha composat, ha escrit i ens ha regalat una autèntica meravella musical i també audiovisual.
Doncs això, bany de masses en una sala Roser Carrau plena de gom a gom i també amb algun perico infiltrat que tot s'ha de dir. El precandidat a la presidència del Futbol Club Barcelona, Víctor Font, va poder explicar el seu programa electoral i també...
Va poder tenir una bona estona per compartir amb socis i sòcies la candidatura. Nosaltres té un marcat accent de Vilassar de Mar Font, el precandidat, té una intensa relació amb el nostre municipi i entre la seva guàrdia pretoriana hi trobem, per exemple, els vilassarencs Gemma Amat, Jaume Guardiola i també la Joana Barbany.
Tres punts de recollida d'assignatures trobarem a Vilassar de Mar pel que fa a la candidatura de nosaltres. Són el Barbut, Can Manel i la botiga líder del carrer de Narcís Monturiol. I és que és una proposta amb aromes de casa nostra. De fet, el propi Font té una enorme vinculació amb Vilassar de Mar i un dels seus fills juga en un dels juvenils de la Unió Esportiva.
Jo personalment, que sóc de Granollers, però tinc els nanos que van aquí a l'escola al Maresme i vinc molt, el meu fill al mitjà juga al Vilassar a futbol i per tant vinc molt per aquí també. La infància meva havia sigut aquí al Maresme, de fet la meva part materna són de Mataró i jo havia estiuejat tota la vida a Caldetes quan era un nen. Vull dir que em sento molt com a casa aquí a Vilassar.
Des de nosaltres, ja fa setmanes que estan pentinant Catalunya mantenint reunions amb socis i aficionats blaugrana, tal com van fer ahir a la sala Roser Carrau. Troben, en general, diu font, una interacció molt coherent. Una cosa és l'aficionat, que normalment està només fixat en el resultat esportiu, sobretot del primer equip de futbol masculí, també el femení cada cop més, però...
En canvi, els socis i sòcies tenen moltes altres preocupacions. Tenim la preocupació de no perdre el control del nostre estimat club, que realment ens sentim que aquest sentiment de pertinença i aquest orgull de pertany a la millor institució del món es reforci, i això és un feedback que és molt comú arreu, i per això...
Aprofitem aquestes trobades també per demanar mobilització, perquè hi ha una mica un estat d'opinió de això, com que les eleccions a més s'han fet així ràpid i corrent, perquè passin sense que ningú se n'adoni. El que nosaltres demanem és mobilització, perquè tenim la sort d'encara avui en dia que el club depengui dels socis i sòcies, i el 15 de març tenim una oportunitat única. No de triar un candidat, això no va triar candidats, va de triar quin Barça volem els propers anys. Volem seguir
amb aquest personalisme o volem passar pàgina d'una vegada per totes. Per al precandidat volem dir la presidència del Barça. El que tinc és un somni, una il·lusió, que el club de les nostres vides pugui passar pàgina d'aquesta manera de fer tan personalista que normalment els clubs de futbol ja tenien en el segle passat.
i que el Barça jo crec que mereix passar pàgina, que es professionalitzi, que es modernitzi, que tingui aquesta capacitat de tenir els millors treballant en el club, perquè aquesta és l'única manera, primera, de no tenir el club en risc, sobretot el Barça tal com el vam conèixer, és a dir, el model de propietat en risc, i sobretot,
que es governi posant el soci com a prioritat absoluta, en comptes de prioritzar els interessos personals. Font va desgranar als nostres micròfons les línies mestres de nosaltres. No podem estar a esquenes de gent com el Messi, com el Xavi, com el Sares, com el Barro, com el Víctor Tomàs, no podem tenir talent tan espectacular com podria haver-hi els despatxos allunyat de la institució, perquè al final els qui en patim les conseqüències som els socis.
Avui en dia hi ha molts col·lectius que se senten molt allunyats del que és la institució. Milers d'abonats que encara no saben quan tornaran al Camp Nou, els que han tornat no sabrem on saurem diumenge, no sabrem on tindrem el seient finalment, la grada d'animació tancada, les penyes absolutament allunyades, menys tingudes, el palau envellit sense omplar. Nosaltres hem treballat amb moltíssima il·lusió
per tenir un projecte amb propostes superil·lusionants pel soci, que faci un projecte esportiu encara més potent, que doni estabilitat a Flick i que pugui permetre a aquesta generació tan bona de nanos que tenim guanyar Champions, que és el que volem, i això es fa professionalitzant el club i tenint els millors al capdavant de cada àrea. Les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona seran el proper 15 de març. Víctor Font confia en tenir el número de butlletes necessàries per passar a ser oficialment candidat.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
La tempesta perfecta, la tempesta perfecta es va desfarmar sobre Vilassar de Mar i la costa mediterrània la nit del dimarts 31 de gener de 1911, deixant nou pescadors morts al nostre municipi i la pèrdua de dues barques, la Sant Pedro i la Xica Manena, el posteriorment conegut com a temporal de les desgràcies, pagafades previnguda i amb la Guàrdia Baixa la gent de mar. 115 anys després de la tragèdia, ho recordem a bord del nostre programa mariner, el Randamar.
El temporal, com dèiem, va agafar amb la Guàrdia Baixa la gent de mar, ja que a principis del segle XX no hi havia la possibilitat de predir el temps com avui. La tempesta perfecta, com recorda Agustí Martín, va deixar 141 morts al litoral català i valencià. A Catalunya van morir 85 persones per culpa, doncs això, del temporal de les desgràcies. Les flotes de pescadors catalanes i valencianes havien sortit a la mar...
El temporal es va avastar feinant i les conseqüències van ser tràgiques. La velocitat i la virulència del temporal van impedir que moltes barques poguessin retornar a la costa. Va provocar diversos naufragis que es van saldar amb un balanç de 141 pescadors morts...
85 a Catalunya i 56 al País Valencià. Al marge de la terrible pèrdua dels nou pescadors vilassarencs, les seves famílies es van veure molt perjudicades econòmicament i moltes van acabar arruïnades.
La majoria de les viles marineres no disposaven d'aport. Era el cas de Vilassa de Mar, Premià de Mar, Sant Pol o Arenys de Mar. El temporal va destruir també moltes barques varades a la platja i va provocar una situació de ruïna entre els armadors i de precarietat entre els pescadors jornalers. Tres anys més tard...
La recent constituïda Mancomunitat de Catalunya... ...destinaria la primera partida pressupostària... ...de la història a la construcció de ports. De fet, com explica Agustí Martín... ...la nit del 31 de gener del 1911... ...es recorda com la pitjor trasèdia marinera... ...de la història de Vilassar de Mar. Curiosament, el dia abans, que era un dilluns... ...el temps era bo i res feia pensar... ...que la terrible tempesta que s'estava formant... ...el Golf de Lleó... ...acabaria assotant la costa mediterrània...
amb la violència que ho va fer. Els pescadors de Vilassa de Mar sortiren a pescar amb tota normalitat. Els vols al migdia arribaren a la platja i acabaren de desmallar les sardines i prepararen els lleuts per l'endemà. Al navegar a la vela...
La seva velocitat depenia exclusivament del vent regnant. Llavors, les barques arribaven tard a la platja i els pescadors anaven directament a casa per tornar després a la barca i preparar-la per l'endemà. A les platges s'haurien d'esperar els vells pescadors, les dones i els nens, que també ajudaven a tirar el peix i a netejar i a preparar les xarxes.
I el dia dels fets, el dia D, el dimarts 31 de gener, els pescadors de Vilassada Mar es van fer a la mar. Diuen que ja van veure Agustí Martín, uns corrents estranys a l'aigua. No hi havia cap indici que fes presagiar el mal temps, encara que el dia no era tan clar com l'anterior. Entre es punta a l'alba, els pescadors observaren que les aigües tenien un moviment com si fossin arrossegades per uns corrents marins que venien de la part de Llevant.
Eren símptomes, encara que sense poder-los definir, diferents dels altres dies.
I en un 3, i no res, el panorama va canviar de mig a mig. Cap mig matí el cel es va començar a tapar i cada vegada es va anar encosquint més i més fins a arribar a quedar negre del tot. Una nubulada grossa s'anava estrenent per tot el llevant. Aquest inici de tempesta va fer alertar tots els pescadors i després de l'ordre donada pels patrons començaran ràpidament a llevar les llarguíssimes peces de xarxa.
intentant fugir, però ja era massa tard. Va fer acte de presència al vent de l'est, acompanyat del gran tamut llevant de ratxes temporalades. La forta marejada passava a grossa, fent acte de presència onades immenses.
La forta Maragassa complicava el retorn a la costa, a les barques del nord del Maresme. Van trobar abric a Pineda, Calella o a Sant Poltomar. La resta eren arrossegades cap a Barcelona. Allà esperaven refugiar-se. Els lleuts es dirigien ingobernables, empesos pel forvent de llevant cap a Ponent.
L'orografia de la costa no es veia. Les veles de cotó no aguantaven les fortes embestides del vent. Els familiars despescadors correnen cap a les seves respectives platges per veure arribar els seus. I les barques, que mal arribaven...
Corresponien a altres matrícules que procedien de platges més llunyanes de Llevant. Des de la platja l'espectacle era aterrador. Les barques desapareixien entre les gegantines onades. Però l'any 1911 el port de Barcelona estava en obres. Era pràcticament impossible, explica Agustí Martín, poder accedir-hi en plena tempesta. Nou pescadors de Vilassada Mar i dues barques, la Sant Pedro i la Xica Manena, van desaparèixer.
Del Maresme, les poblacions més afectades van ser Vilassadamar i Caldes d'Estrac. Del nostre poble van morir 9 persones i van perdre, entre altres, dues parelles de bou, la que formaven les barques Sant Pedro i Xica Manena. Les dues barques vilassaneses, després de capejar aquell furiós temporal, arribaren davant de Vilassadamar pel voltant de les dues de la tarda,
Confia en treure les barques a terra, però bufava un vent horrorós. Tot el poble es trobava a la platja, però veient que atracar les barques a terra era una temeritat amb fatals conseqüències, els feren senyals aconsellant que continuessin, però a Barcelona, per a millor seguretat.
A l'arribar a l'escollera del port de Barcelona, el temporal les destrossà. A la matinada següent, per la platja de Cantunis, la mar retornava a terra nou pescadors ofegats, junt amb la resta destrossades de les barques Sant Pedro i Xica Manena. Els vilassarenys que van perdre la vida foren Francesc García i Verdaguer,
Jaume, Llorca i Cortés, Jerònic, Carnau i Bernet, Joan Ferreïm i Ramon, Melchior, Martí i Martorell, Miquel, Flamaric i Carbonell, Pau, Vila i Abril, Salvador, Carles i Baixes i Salvador, Martí i Martorell. L'únic supervivent fou en Jaume, Lloret i Sevilla, patró de la barca Sant Pedro, totalment perduda.
A Vilassadamar l'any 2011 es va fer un acte d'homenatge just quan es complia un segle del terrible naufragi. Era un 27 de novembre, cerimònia emotiva en la qual es va repartir el pa dels ofegats. L'embarcació La Pinta va arribar amb una flama amb les que es van encendre les torxes en memòria de les víctimes vilassarenques del temporal.
L'acte finalitzar amb una oferena a les ànimes dels difunts amb el pa dels ofegats, una antiga tradició mediterrània darrere els paganes que remunta al segle XVI. Aquesta tradició va ser recuperada per l'entitat Brimbarca, centre d'estudis nàutics de Vilassadamar,
dels vells pescadors de la zona d'Alacant, que de ben petits van venir a viure a Vila Sadamar amb els seus pares per dedicar-se a la pesca de l'almadrava. Avui, una placa recorda aquella tempesta a l'entrada de la platja de l'Espigó de Garbí.
El pa dels ofegats és una tradició solidària marinera molt arrelada als pobles de la costa catalana. Consistia en un pa beneït que repartia entre la població en record dels mariners morts a la mar a canvi d'una almoina destinada a les vídues i els fills i filles dels pescadors morts.
Diu la dita que els vells roquers mai moren, en tot cas es reinventen. Autèntica preciositat ha realitzat el compositor Vilassarenc, Ferran Saurina, l'hem convidat a la ràdio per escoltar i perquè ens parli de l'òpera rock que ha parit, malgrat no ser músic professional, això sí, m'estudis en la matèria. Ha composat, ha escrit i ens ha regalat una autèntica meravella musical i audiovisual.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
És d'agrair que en temps de trap, reggaeton o músiques urbanes el rock segueixi ben viu i el vilasarenc Ferran Saurina ha estat dos anys i mig amb molta disciplina i hores mortes, confessa, per composar, escriure i pensar la seva òpera rock.
Sempre havia tingut la idea de fer alguna cosa jo sol. I, hòstia, quan vaig fer 40 anys vaig dir, potser que m'hi posi, i mira, va ser un viatge d'anar descobrint. És com un repte, no?, de veure què puc fer jo sol, a casa, amb el concepte aquest de home studio, i anar aprenent. I és un repte tant de composició com de...
gravar, com d'aprendre també el tema de l'enginyeria del so, que també m'interessa, doncs saber fent el programa i posar els que soni bé, els equalitzadors i totes aquestes coses, i mira, de mica en mica, he anat fent. Ell, com un veritable home orquestra dels davants, s'ha encarregat absolutament de tot el procés.
Els únics instruments entre cometes reals són les guitarres, els teclats i la veu. L'altre són el que en diuen instruments virtuals, que jo els programo.
Mai s'ha plantejat dedicar-se, diu, a la música a nivell professional. La seva passió és composar, és crear. És el racó més íntim, més personal del Vilassarenc. Home detallista, en Ferran Sabrina, ha creat aquesta òpera Rock d'una hora i deu minuts de durada. És una obra mestra, curadament presentada amb el suport de la intel·ligència artificial. El que he fet és una sèrie de... com uns videoclips, que després els ajunto tots i es pot mirar l'Òpera Rock en format pel·lícula,
i això sí que està tot fet amb intel·ligència artificial, però només els vídeos, la música no.
Un camí que no ha estat fàcil, ha hagut de lligar fins a vuit personatges en la història que ens explica. Fer una opera rock sempre ho havia volgut fer, i després de publicar el meu primer disc, que eren cançons no relacionades entre elles, vaig intentar fer això. El primer va ser buscar una història,
I en aquells moments els meus fills estaven llegint uns llibres sobre mitologia grega i em van parlar de la història aquesta de la Perséfone. I vaig dir, ah, doncs mira, això és una història, és xula, hi ha un número de personatges ni molt gran ni molt petit, i vinga. Aleshores vaig començar amb un paper, escrivint la història i, diguem-ne, imaginant-me-la trencada en cançons,
i després vaig anar fent cada una de les cançons amb aquesta idea que tota la música està seguida en realitat és com una única cançó d'una hora i deu minuts i això, em van sortir vuit personatges i vaig contactar amb gent que coneixia i els estic molt agraït perquè m'han fet el favor de cantar i són tots absolutament increïbles
Ara, ho escoltava amb moltes hores de dedicació per composar, escriure, pensar, fer la música, mimar la harmonia. Celebra haver trobat cantants de primera qualitat, nivell lliceu per entendre'ns, que no van dubtar ni un instant a sumar-se en la il·lusió d'en Ferran Saurina.
He tingut moltíssima sort amb aquests cantants que m'han acompanyat. L'Aida és cantant, és cantant d'un grup que es diu Dark Temis, i la vaig conèixer a través d'una mica en comú, perquè ella en aquest grup del Dark Temis toca...
Amb en Ramon, que ell toca la bateria, i havia tocat la bateria amb mi abans en altres grups. Aleshores, els vaig anar a veure, o en un concert, i li vaig dir al Ramon, ostres, presenta'm aquesta noia que estic fent una opera rock, i aviam si vol cantar amb mi. I em va dir que sí de seguida, li va agradar el projecte, i mira, aquí tenim l'Aida, que és magnífica, no?
D'aquí Vilassà hi ha l'Aina Sanz, que és una noia que vaig conèixer a l'aula de música. Anant a veure les actuacions dels meus fills vaig dir, ostres, aquesta noia canta molt bé. I també, gràcies a la Meritxell, li vaig demanar a ell, pots posar en contacte amb l'Aina? I també li vaig explicar el projecte i li va agradar.
En Ferran Saurina no sap si l'òpera rock tindrà més recorregut. Això sí, pot dir que fa el que li agrada. Jo sempre rebo el mateix feedback, que és, ostres, quina feinada, no? La gent reconeix el treball que hi ha darrere i reconeix que sona prou bé, diem-ne, però, clar, el tipus de música és una mica especialet.
Així doncs, el de Vilassada Mare ha complert el seu somni i publicar-la a les seves xarxes socials. Ara bé, estaria encantat de la vida que un dia la pugui veure representada en un escenari. No era, però, el seu objectiu. A ell li agrada tancar-se a l'estudi i deixar volar la imaginació. A més, en català i en un estil que es podria qualificar de metal progressiu.
Aquest és rock, perquè hi ha guitarres, hi ha bateria, a nivell de formació, diem-ne, és rock, però a nivell d'estructura de les cançons, doncs, s'assurt de la composició més estàndard del rock. Una Persephone, doncs, moderna i rockera.
I a ritme de roc o de metall, progressiu, repassem la farmàcia de Guàrdia, però avui és la Puig Jove, la que trobarem a la plaça del Mercat, número 11, telèfon 93 759 41 11.
Crónica.
Tarda assolellada i estable la que ens espera, això sí amb alguns núvols alts però poc destacables en general. Atenció perquè demà dijous tindrem una jornada marcada pel sol i pel vent des de primeres hores del matí. L'ambient serà assolellat, no esperem precipitacions, però a mesura que augmentin les hores el vent s'anirà deixant notar amb més força. Les temperatures pujaran mínimes entre els 7 i els 12 graus.
mentre cales màximes es poden enfilar demà a les hores de màxima insolació. Atenció, fins als 21 graus. Tenim un parell de minutets. Agafarem la porta després de repassar titulars.
Bany de masses, bany de masses en una sala a Roser Carreu plena de gom a gom i amb algun perico infiltrat entre el públic que tot s'ha de dir. El precandidat a la presidència del Futbol Club Barcelona, Víctor Font, va poder explicar el seu programa electoral i a l'hora també de partir una bona estona amb socis i sòcies. La candidatura a nosaltres té un marcat accent de Vilassar de Mar. Font té una intensa relació amb el nostre municipi.
I entre la guàrdia pretoriana del precandidat hi trobem els vilassarencs Gemmat, Jaume Guardiola i la Joana Barbany. Aquesta ha estat la nostra blaugrana, coberta d'avui.
Els vells enroquers mai moren, en tot cas es reinventen. Autèntica preciositat ha realitzat el compositor Vilassarenc Ferran Saurina. L'hem convidat a la ràdio per escoltar i perquè ens parli de l'òpera rock, que ha parit, malgrat no ser músic professional, això sí, amb estudis en la matèria, ha composat, escrit i ens ha regalat una autèntica meravella musical i audiovisual. En la darrera mitjoreta n'hem pogut escoltar alguns fragments.
Ara, ja sí, sobre el xublet final, Robert Mazasala, de màquines, i també a la redacció, Joan Escopet, estampant la signatura en el Crònica, estampant la signatura en aquest informatiu que pots recuperar de vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança, ens tornarem a escoltar demà a aquesta hora mateix, aquesta és l'hora del Crònica, serà ja dijous. Fins aleshores, doncs, compte amb el vent, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Ons t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Aquesta és l'èvia Carmeta, fa les millors croquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa mig bretant fins i tot quan estic enfadant. I jo soc en Víctor, el germà gran. En realitat, jo no vendeix aquí, però també sóc la meva família.
Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa Família d'Acollida. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar a Samba.
L'Agència Catalana del Consum actua per garantir compres i subscripcions online segures. A internet, compra només en pàgines de confiança. Si et dones de baixa d'una subscripció, assegura't que no et segueixen cobrant. En wikis públiques no facilitis les teves dades personals ni facis pagaments. I si creus que tens un problema, informa't i reclama a l'Agència Catalana del Consum. Actuem en defensa dels teus drets. Tu sabies que el germà de la Laia patia assetjament escolar? Ah, sí?
I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de la USAP. T'escoltem, t'ajudem, et protegim.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Escolta'ns per internet a vilasaradio.cat.