I la SES Ràdio és la una de la tarda.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda. Dos terratrèmols ens han vingut a visitar a la ràdio. Els seus 11 anys, la vilassarenca Irina Portillo i l'argentonina Martina Pallarès estan plenes d'energia i de complicitat i sobretot de somriures. De fet...
No ens estranya, és que fent tàndem s'acaben de proclamar medalla de plata en el Campionat de Catalunya per parelles de Fit Kit. Es tracta d'un esport relativament nou que combina per entendre'ns coreografies i balls a cavall entre la gimnàstica i la dansa. Les dues campiones es van conèixer a la base Club de Mataró, en el qual militen i que avui és un dels més potents del nostre país. Ara les escoltarem. Treballem des del 98.1.
De l'EFAIM som dimarts, 10 de març. Arrenquem!
Alexis Vinyals és el nou propietari de la banqueta del senyor femení del Club Bàsquet de Vilassar, després de la marxa de Lluís d'Orella. El nostre programa esportiu la prorrogali ha donat la benvinguda i hem volgut conèixer com està l'equip que es va adaptant als mètodes del Vilassarenc, del coig, de la casa. La recepta de Vinyals, quart a quart.
Al voltant del mes de maig és previst que comencin les obres al jutjat de Mataró, que en principi han d'estar enllestides al 28. Jutjats nous. El govern de la Generalitat destinarà pràcticament 13 milions d'euros al renovat equipament, que té la intenció també d'incorporar dos nous jutges a l'àmbit civil.
Doncs això, dos terratrèmols ens han vingut a visitar a la ràdio els seus 11 anys. La vilasarenca Irina Portillo i l'argentonina Martina Pallarès estan plenes d'energia i de complicitat, i sobretot de somriures. De fet, no ens estranya, i és que fent tàndem s'acaben de proclamar medalla de plata en el Campionat de Catalunya per parelles de Fitquit.
Es tracta d'un esport relativament nou, que combina per entendre'ns coreografies i valls a cavall entre la gimnàstica i la dansa. Les dues campiones es van conèixer a la base Club de Matalona, al qual militen, i que avui és un dels equips més potents del nostre país.
El fitkit és una disciplina esportiva nascuda a Badalona fa poc més de 30 anys que combina dansa i acrobàcia i compta amb competicions oficials a nivell català i estatal. La Irina i la Martina, amb l'argent al coll, són un bon exponent. La Irina i la Martina, la Martina i la Irina, amb l'argent al coll, són flamants medalla de plata amb modalitat de duos.
En tot, un campionat de Catalunya ens recorden l'experiència que fa molt poquet acaben de viure. Molt bé. Sí, l'experiència va ser molt guai i guanyar a un millor. Encara. Confessen que l'alegria de la plata va ser doble i és que no van quedar massa contentes de la seva actuació. I la gran sorpresa va ser quan es van assabentar de la classificació final.
A nosaltres al ball ens va sortir bé, però les nostres entrenadores que van veure com ens va sortir ens van dir que no ens havia sortit molt bé, que estàvem despistades. Llavors nosaltres ja estàvem com... Ja està. Llavors ens vam agafar la mà i vam dir segona posició Martina i Irina.
I clar, acció, reacció, plor, salts, alegria i abraçades, moltes abraçades. En qualsevol cas, les nostres dues convidades van defensar la mare de bé al seu exercici amb una fantàstica i atlètica coreografia a ritme del K-pop de Blackpink, amb uns espectaculars mallots confeccionats des de la base materonina.
Anem de geisses. Com un mono, però té com una faldilla i és així com amb un bordat. Amb dragons, flors. Amb dracs i flors negre i vermell. Sport, com dèiem, que combina dues disciplines que requereixen molt esforç i molta dedicació. Parar un ball i que combini acrobàcies i ball i llavors vas a la competició, el presentes...
Ho tenen les nostres campiones tan interioritzat o plegat, tan absorbit, que escoltant la música de la seva coreografia ja se'ls en van els peus i el cos.
Volem saber com van descobrir aquest esport. Una modalitat relativament nova, però que està creixent exponencialment. Vaja, com arriba el Fit Kit a les seves vides? Jo el vaig descobrir perquè una amiga meva del col·le ja feia, ja anava a aquest club i em va dir que m'agradaria molt perquè jo abans ja ballava i vaig anar un dia a provar i allà ja em va encantar. I vaig continuar fins que em van dir si volia passar a competició.
La meva mare va buscar dansa macrobàstia i li va sortir la base Mataró i doncs allà estic, 4 anys, a la base. Jo porto 3 anys, a la base. ... ... ... ...
Per cert, la Irina i la Martina ja ens avancen que no sortiran de la base ni amb aigua calenta. Hi ha talent per estona als seus 11 anys. Les dues campiones entrenen molt dur, 3 dies per setmana i els dissabtes al matí, quan s'acosta a alguna competició. Ho fan amb bolcallades per un nodrit grup d'entrenadors.
Tenim l'Osvaldo, que ve de Mèxic perquè abans feia cheerleader de professor, però es va vindre a Mataró i va descobrir la base i és l'entrenador d'acrobàcies. La Laia, que no és molt entrenadora però també ens fa alguna classe, és com de tècnica, de les puntes i de l'equilibri i això.
I després, les últimes dues van com conjunt. Són com l'Irena i l'Aida, que són les que van crear la base i tot. Són germanes, llavors elles estan cada dia amb nosaltres, menys els divendres que està l'Osvaldo. Es tracta d'un esport mixt, tot i que la gran majoria de practicants ara per ara són noies.
Aquest any ha estat molt potent, a la base, aquest any sí. L'any passat també, i fa dos anys, o sigui, ara hi ha molta més gent, molta més a competició, i ara sí que jo crec que som una equip potent. És mixta, però tenim molt pocs nois. Sí, acostuma, bueno, no, o sigui, acostuma, quan tu vas a les competicions hi ha més noies que nois, però dona igual.
No és ni femení ni masculí. Per mi és més divertit que hi hagi un noi perquè és com més mixta i a l'hora d'aixecar-nos i això ens pot tirar molt més lluny. La Irina, Escola del Mar, i la Martina, Escola Maritxell, ens revelen els seus anys que els dona el Fit Kids. Compte amb les respostes.
Disciplina, perquè des que vaig a la base ara tinc una rutina, abans no tenia rutines, ara estic més aplicada i crec que funciona bé la disciplina. Jo crec que més concentrada, perquè a part allà el que ens ensenyen a tot, a fer acrobàcies, però també ens ensenyen a concentrar-nos en el que estem fent i si volem alguna cosa lluitar per aconseguir-ho.
Les nostres dues convidades al 98.1 de l'AFM respiren complicitat, s'entenen a la perfecció, dins i fora de la pista. I aquesta química es nota quan competeixen, quan des del seu club, des de la base, els van anomenar a tàndem esportiu. La Irene i la Martina van ser felices.
La Martina i jo estàvem molt passades que volíem fer un duo sí o sí. I va passar mesos i mesos i van dir... Perquè diuen qui fa individual i duo i grupal i tot això. I van dir Martina i Irina, feu un duo. I la Martina i jo no ens podíem creure això. Abraçant-nos i plorant i de tot. Perquè estàvem molt passades...
Jo crec que la nostra força, el nostre caràcter combina molt bé per fer un duo.
Els demanem un exercici, que la Martina defineixi la Irina. Té molta força, molta potència a la hora de ballar i que sempre quan vol fer alguna cosa ella ho vol fer i ho fa. I que la Irina defineixi la Martina. Jo quan veig la Martina ballar flipo perquè és una meravella de nena, perquè té força, acrobàcia i també molta flexibilitat i tot això és una bomba. És genial.
En el futur immediat de la de Vilassava Mar i de la d'Argentona, passar pel Campionat de Catalunya i pel Campionat d'Espanya. En l'horitzó, el Mundial que es farà a Alacant. Catalunya és una de les grans potències d'aquest esport. Segur que les tornarem a convidar al 98.1 de la FM. Crònica. La informació de Vilassava Mar i la comarca del Maresme.
Amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, l'Ajuntament de Vilassadamar ha obert ja el període de sol·licitud per la instal·lació de parades de venda de llibres i o roses al municipi. Poden presentar sol·licitud, llibreries, papereries i floristeries, així com persones treballadores autònomes dels sectors de la planta i la flor, amb activitat professional a Vilassadamar i també
Autors i autores locals, entitats i partits polítics del nostre poble que ho desitgin. Les parades es podran instal·lar el diumenge 19 d'abril de 9 a 3 de la tarda a la plaça de l'Ajuntament i el dijous 23 d'abril, el dia de Sant Jordi.
en qualsevol indret del municipi que se sol·liciti sempre i quan, esclar, l'emplaçament no generi conflictes de mobilitat ni interfereixi en altres activitats. Ja pots anar entrant a la sol·licitud al registre tens temps fins al 3 d'abril.
Segurament ha cridat l'atenció l'espectacular casa que trobem al Vila Seren Carrera Santa Rosa de Lima, cantó muntanya, que ens aboca a un suposat xalet suís. Segur que saps de quina parlem. Tota de fusta, amb brillants colors, a la façana exterior, en la qual s'alternen el verd, el groc, el blanc i el vermell. Estem parlant de Can Lari, el capità de la Marina Marcà, en Agustí Martín, i des del nostre programa de divulgació marinera Randa Mar,
ens obren les portes de la casa que va ser del Vilassarenc i Lari Marimón. En Lari. Ara la casa s'està reformant, ja que l'acaben de vendre. Agustí Martín ens explica que en Lari Marimón va néixer a Vilassar de Mar l'any 1875 i que tenia tallers de fusteria a la Barceloneta, barri mariner de la capital catalana, en els quals elaboraven vaixells.
Va ser un conegut industrial propietari dels talleres Marimón, uns importants tallers de fusteria de Ribera al barri de la Barceloneta, ubicats al passeig nacional número 28, que es dedicaven fonamentalment a la construcció, reparació i manteniment de vaixells.
L'Ari Marimón va ser, doncs, mariner, mestre d'aixa i es va embarcar en diferents viatges, especialment a l'Amèrica del Sud. Hi ha documents que a les beceroles del segle XX. El trobem a l'Uruguai, a Puerto Rico i també a Nova Orleans. A poc a poc, i amb els avenços tècnics, la fusta va anar quedant relegada en les grans construccions navals. Alguns tallers, com el del nostre protagonista, seguien, tot i que recorda Martín, amb algunes reestructuracions.
Sembla ser que en Lari Marimon va fer diners durant la Primera Guerra Mundial, ja que al ser Espanya, un país neutral, molts vaixells de bandera estrangera venien al port de Barcelona a reparar. Després de la guerra hi havia molta feina, ja que cada dia hi havia uns 8 o 12 vaixells als quals calia fer feines de reparació i de manteniment.
Els treballadors del Lari sempre estaven fora del taller, a bord d'un vaixell o fent reparacions. És ben conegut que una quadrilla de treball del taller s'embarcava a bord d'un vaixell i durant la travessia feia les reparacions o el manteniment. El Lari Marimon, a força de treballar amb fustes de tota mena, va acabar desenvolupant un coneixement del material. Les fustes europees, les americanes i les africanes ja no eren només orígens llunyans,
sinó textures, olors i comportaments que reconeixia a l'instant. Amb els anys, aquella pràctica constant el va convertir en un veritable expert. El nostre protagonista agafa una gran experiència en el món de les fustes i armant vaixells. Qui millor que el nostre capità de la Marina Marcant per explicar-nos què vol dir armar un vaixell. Preparar-lo completament perquè pugui navegar i desenvolupar la seva activitat. Aquest procés
va més enllà de la construcció del buc i inclou l'equipament necessari per a la navegació, la seguretat i el funcionament de l'embarcació, així com la contratacció de la tripulació i el subministrament de tot allò imprescindible pel viatge.
Els negocis del Vilassarenc van anar prou bé fins que durant la Guerra Civil al port de Barcelona, considerat estratègic per la República, en tant que porta a la Unió Soviètica, fos bombardejat en diferents ocasions per l'aviació franquista. L'Hilari Marimón surfeix aquells anys fins que la manca de relleu generacional i la seva mort posessin punt i final a una època políticament. També va fer carrera, el de Vilassar de Mar va arribar a ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona.
Políticament va ser membre del círculo de la Unión Patriótica de la dreta de la Xample durant la dictadura del general Primo de Rivera, regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Va rebre la cruz de Isabel la Católica l'any 1924. Fou integrant de la comissió organitzadora de la dozena fira de mostres al grup d'Indústries del Mar.
Serà també membre distingit del Gremi de Fusters i Avenistes de Barcelona i sots caporal del Sumatent de Vilassadamar. L'any 1920 havia estat tresorer de la Comissió Gestora i un dels contribuyents del Fons per la creació del Casal de Curació de la Vila.
Va morir l'any 1945 a Vila Salmar i el seu funeral el van oficiar fins a 12 sacerdots, un dels més somtuosos que recorden el nostre poble. Com apunta Agustí Martín, en qualsevol cas, l'any 1917 comença la construcció de la seva casa al carrer de Santa Rosa de Lima de Vila Salmar. Absolutament espectacular, a quatre vents i amb un enorme jardí. Ens l'ensenya el nostre capità. La fusta, com no podia ser d'una altra manera...
domina la construcció d'estil colonial. Hilari Marimón va encarregar al contractista vilacanès Mateu Cisa Martí la construcció d'un xalet molt especial, d'estil, diguem-ne, colonial. Un dels fusters va ser en Josep Capilla Vives. Acabada el 1918, va ser edificada als quatre vents i voltada d'un majestuós jardí. El xalet té la seva façana principal mirant al mar, al carrer de Santa Rosa de Lima,
i la part del darrere donó el carrer de Colom. Formava part d'un grupet de cases isolades, totes diferents i la majoria fetes construir per gent benestant, tiüajans, que tenien la seva primera residència a Barcelona. Ocupa una superfície de 1.427 metres quadrats.
dels quals 195 metres quadrats corresponen a l'edifici. De planta baixa, un pis i golfes, la façana principal, acabada en forma de frontor, inicialment estava dominada per una escala exterior de fusta que accedia al primer pis, des d'on comença i acaba un balcó que rodeja tota la casa. A mitjans de segle XX, l'escala de fusta es va desballestar i es va construir una escala d'obra amb passamanys de ferro. En aquest primer pis, les quatre façanes són galeries de fusta i vidre,
destacant la pintura verda, vermella i groga de les fustes. La façana principal és de murs de mò vist i arrebossats de color blanc. La fusta és el material dominant. A la taulada posterior hi havia una torreta que en l'Ari Marimón anomenava la torratxa, amb una estructura que semblava una petita glorieta o mirador, actualment no existeix. I amb elements propis marca mai millor dit de la casa.
disposa d'un esgrafiat d'una àncora i una anella salvavides, en el que es llegeix les lletres majúscules H-M d'Hil·lari Marimón. Al costat de l'escala s'aixecava un gran pal amb una creueta superior, on el Lari unejava diferents banderes, entre elles una també amb les lletres H-M. L'Hil·lari Marimón portava sempre un anell d'or de grans dimensions amb les inicials pro de L-M.
El xalet del Vilasarencarrer de Santa Rosa de Lima no té res a veure ni amb un xalet suís ni amb un vaixell a vapor del Mississippi. S'inspira en la soleia de Califòrnia. En les grans cases senyorials de San Francisco. En alguns escrits hem pogut llegir que l'estil de la casa era de la Luciana. Fins i tot algú ha escrit que està inspirada en els vaixells de rodes del Mississippi. No és així.
Avui Can Lari forma part de l'inventari patrimonial de Catalunya. Com hagis escoltat aquesta notícia, vol el nostre randamar, i si la vas a contemplar in situ, el teu cap segur que volarà cap al passat mariner de casa nostra. Capítol de serveis, farmàcia de guàrdia per avui, el Tirriba Gutiérrez, la del costat del camp de futbol, per entendre'ns, 136 de l'Avinguda Eduard Ferrés. Telèfon apunta 93 750 69 53.
Crónica. Esports.
Alexis Vinyals és el nou propietari de la banqueta del senyor femení del Club Bàsquet Vilassar. Després de la marxa de Lluís d'Orella, el nostre programa esportiu La Pròrroga li ha donat la benvinguda i han volgut conèixer, per tant, com està l'equip que es va adaptant als mètodes del Vilassarenc, del coetx de la casa. La recepta, doncs, quart a quart. El senyor femení és veritat que ha patit un rosari de lesions que feia molt i molt complicat treballar.
Sembla que s'està recuperant anímicament i esportiva. De fet, aquest cap de setmana s'han imposat a la pista del Porquera 50-57 en un duel capdalt per a les de casa nostra i el seu objectiu, que és la permanència. L'Alexis Vinyals explica que s'ha trobat amb un vestidor amb ganes de fer coses, diu, i amb la ferma voluntat de competir.
Fa just dues setmanes que estic amb l'equip, vaig arribar en un equip que té ganes de fer coses, però que no li estan sortint, no estaven sortint. Llavors, bueno, falta una miqueta de continuïtat, alguna victòria com aquesta ha anat molt bé, però sí que, en veritat, quatre dies que hem entrenat ja els dos partits, les noies tenen molta gana i ho estan demostrant.
i estan positives i volem millorar cosetes que ens permetin competir. Això és important i en aquest sentit estic molt content i realment no sé com anirà, però estic segur que si fem bé les coses podem aconseguir alguna coseta.
Li preguntem per com està la infermeria després de l'autèntica plaga de lesionades que han arrossegat pràcticament des d'inici de temporada. Tenien d'una ratxa bastant negativa en relació a les baixes, però sí que ara estem recuperats a jugadores i actualment només hi ha la Xènia, que és la que no pot jugar, però que la resta està bé, en bones condicions i responen molt bé als entrenaments.
Considera Vinyals que ell pot aportar frescor i petits detalls al senyor femení. Sobretot aires nous, perquè vulguis o no, quan s'entra en una dinàmica de no aconseguir victòria i anar de rota de darrere de rota, costa sortir d'allà i donar un aire nou a una persona diferent sempre va bé. I a part d'això, aportar petits detalls
que puguin millorar algunes coses per poder aprofitar més de l'equip que tenim amb les jugadores que hi ha. Una miqueta això, donar detalls i poder aconseguir petits reptes.
Hores d'ara, les de casa nostra ocupen la onzena plaça amb 23 punts. Són a dos partits de la permanència, quan encara en resten set per jugar. Dissabte, un quart d'avui dia a la Bòbila. Rebran el Granollers, cinquè classificat. Fàcil no serà, avisa Vinyals. Fàcil no serà.
Més aviat serà difícil, però perquè tant el Guinars com nosaltres estem en aquesta situació d'exposicions d'estar en el descens o no. Nosaltres sí que aquestes set jornades, ara la que ve, que és el proper partit contra el Moller de Cava, anirem...
plantejar el partit igual. Un partit, una final, quart a quart, i aconseguir el que estem entrenant, que surti bé. I a partir d'aquí, després mirar l'altra setmana, no mirar tots els set partits de gos, perquè això és una mica impossible. I anar dia a dia, entreno, entreno, i partit a partit, quart a quart, que és el que ens proposem. I després estar, doncs, ja vindrà el que vagi vingut, vindrà i aguantarem de la manera que sigui necessària. Considera el coax que el punt fort del seu vestidor és el bon ambient que hi ha.
El bon ambient que hi ha entre elles, que jo he entrat, vull dir, hi ha un ambient increïble, i això fa que tinguin ganes de fer coses, i fer coses com aquí. Llavors, les coses que plantegem amb l'Alfonso, que està d'ajudar, doncs és molt fàcil d'entrenar, perquè realment s'hi fiquen i tenen gana de fer-ho, que surtin. I són coses senzilles, però que ens poden donar opcions de tirar els partits endavant. Llavors, això és la virtut màxima que veig en aquest equip, que estan molt unides i amb ganes de voler fer coses per poder sortir d'aquesta situació.
Dissabte, recorda, un quart de 8, primera final per a les de casa nostra davant de les de la capital del Vallès Oriental.
Tomà dimecres començarà el dia amb nuvolositat abundant, però les clarianes al sol s'anirà imposant a mida que passin les hores. No esperem, per tant, precipitacions. Mar han estat a forta maró, amb mar de fons. Les mínimes baixaran, baixaran una miqueta a 6-11 graus, mentre que les màximes pujaran, pujaran amb força. I en les hores de màxima insolació creiem que el mercuri pot arribar a fregar els 20 graus.
Tenim encara un parell de minuts per repassar la nostra bateria de titulars. T'hem explicat que dos terratrèmols ens han vingut a visitar a la ràdio els seus 11 anys. La vila serenca Irina Portillo i l'argentonina Martina Pallarès estan plenes d'energia i de complicitat i sobretot de somriures. De fet, no ens estranya.
i és que fent tàndems acaben de proclamar medalla de plata en el Campionat de Catalunya per parelles de Fit Kit. Es tracta d'un esport relativament nou que combina per entendre'ns coreografies i valls a cavall entre la gimnàstica i la tança. Les dues campiones es van conèixer a la base Club de Matarón al qual militen i que avui és un dels més potents del nostre país. Aquesta ha estat la nostra atlètica coberta d'avui.
També t'hem fet un breu apunt. Al voltant del mes de maig és previst que comencin les obres al jutge de Mataró, que en principi han d'estar enllestides el 2028 al govern de la Generalitat i destinarà pràcticament 13 milions d'euros al renovat equipament, que té també la intenció d'incorporar dos nous jutges en l'àmbit civil.
I sobre el xiulet final, Robert Mazza dins de la peixera i també els teclats de l'ordinador. Joan Escopet estampant la signatura en aquest informatiu, en aquest Crònica. Recupera'l, recupera'l del nostre web. Moltes gràcies per la confiança. Demà, aquesta hora mateix, ens tornarem a escoltar. Sarà ja dimecres. Fins a les hores que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Fins demà!
Al final no em quedo a sopar, vaig al teatre amb la Mia. Una altra vegada?
Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram A scrub is the guy that thinks he's flying It's also known as a buster Always thinking about what he wants And just sits on his broke-ass stone
Bona nit.