Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet
Vens a buscar pis de lloguer amb nosaltres? Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. Doncs mirem primer a casa nostra. A Vilassar de Mar veiem com la mitjana del preu de lloguer al nostre municipi, ara mateix, és de 1.013 euros. Curiosament, un 5% més econòmic en relació als primers sis mesos d'enguany, on el mercat de lloguer marcava 1.068 euros de mitjana.
al nostre municipi. Al Maresma, la mitjana es planta actualment en 867 euros, el que significa un lleuger increment de mig punt respecte al primer semestre del 25, quan trobàvem el preu mitjà en 862 euros a la nostra comarca. Si Vilassadamar no et convenc, donem una volta pels municipis del nostre voltant. Ens escoltes des del 98.1 de l'AFM Som dilluns. 10 de novembre, posem primera.
Té un carrer a Vilassar de Mar i un museu, però sabem qui era l'escultor Enric Bonjo. Des del programa d'aquesta casa, Històries de Mar i de Dalt, s'han preguntat exactament el mateix. Sabem que hi ha obra del Vilassarenc per mig món? Sabem que a seva són dues de les estàtues de la plaça de Catalunya de Barcelona? Sabem també que si pugem a adorar la verge de Montserrat passarem per davant del seu llegat?
la directora d'aquest programa de la nostra graella, la Núria Gómez, ha parlat amb en Jordi Viñas, tècnic de cultura del nostre curs histori, que segurament és una de les persones que en sap més de l'Enric Monjo.
Diumenge, al punt de les 12 del migdia, la Unió Esportiva serà el camp del Mollerussa per mirar de redreçar d'una vegada per totes l'actual situació dramàtica per la qual passen els homes de Dani Pérez, ahir el Xavi Ramon, tercera derrota consecutiva dels mariners, en aquest cas, contra el centre parroquial Sant Cristòbal i per zero vols a dos, la Unió Esportiva, el segon filial del Real Club Deportiu Espanyol, només ha tret un punt dels darrers 15 possibles.
Vens a buscar pis de lloguer amb nosaltres? Doncs mirem primer a Vilassar de Mar. Veiem com la mitjana del preu del lloguer al nostre municipi ara és de 1.013 euros, curiosament. Un 5% més econòmic en relació als primers sis mesos d'enguany, on el mercat de lloguer marcava 1.068 euros de mitjana al nostre poble. Al Maresme es planta actualment la mitjana amb 867 euros, el que significa...
Un lleuger increment de mig punt respecte al primer semestre del 25, quan trobàvem el preu mitjà amb 862 euros a la nostra comarca. Si Vilassar de Mar no et convenç, vols donar una volta pels municipis del nostre voltant? D'entrada veiem com Vilassar de Dal i Premiat de Dal són dos dels nostres pobles propers en els quals s'ha encarit més el preu del lloguer.
Els nostres veïns de dalt han incrementat en un 37%, passant dels 906 euros a inici d'any als 1.242 actuals. Comportament semblant, doncs, és el que observem a premiar de dalt en aquest municipi. L'augment ha estat del 26%. El lloguer mitjana el primer semestre era de 1.149 euros i ara és de 1.449.
Seguim voltant. Cabrera de Mar, el preu mitjà ara és de 1.328 euros. Pràcticament calcat el de Cabrils, que s'enfila fins als 1.356 euros. Lligar a Argentona ens costaria ara de mitjana 880 euros, mentre que Premia de Mar és el municipi més econòmic del nostre entorn, amb 847 euros de mitjana.
La mitjana marasmenca és de 867 euros, com dèiem, lleugerament superior a la catalana, que és de 855. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, els preus de lloguer han augmentat un 4,5% després d'uns mesos de contenció en el mercat. I hem d'anar a buscar la mitjana, la capital catalana, en els 1.135 euros. A Barcelona, els districtes amb els preus de lloguer més alts són Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts.
Tot i el repunt, els preus encara estan actualment lleugerament per sota del rècord que van marcar abans de la posada en marxa del topall de preus en els municipis considerats tensionats per la Generalitat. En aquest sentit, i si ens fixem en els primers 140 municipis inclosos a les zones de mercat residencial tensionat, estem parlant del març del 24, el preu de lloguer s'ha reduït lleugerament, ha caigut gairebé un 2%,
des del primer trimestre de l'any passat, l'últim abans de l'entrada en vigor del límit de preus. Estem parlant dels municipis catalans més poblats que concentren, esclar, la major part del mercat dels contractes de lloguer. Finalment, apuntar que la comarca catalana on el lloguer s'ha enfilat més és el Lluçanès, seguida de l'Urgell i el Moianès i el Pla de l'Estany. A l'altre costat de la balança hi trobem la Vall d'Alan, el Baix Empordà i el Pallàs Jusà, que és on ha baixat més el preu mitjà del lloguer.
La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Té un carrer i un museu a Vilassar de Mar, però sabem qui era l'escultor Enric Monjo des del programa d'aquesta casa a l'Històries de Mar i de Dal. S'han preguntat exactament el mateix. Sabem que hi ha obra del Vilassarenc per mig món? Sabem que seves són dues de les estàtues de la plaça Catalunya de Barcelona? O sabem que si pugem a adorar la verge de Montserrat passarem per davant del seu llegat?
La directora d'aquest programa de la nostra graella, la Núria Gómez, ha parlat amb en Jordi Vinyes, tècnic de cultura del nostre consistori, que segurament és una de les persones que en saben més de l'Enric Monjo. Estil figuratiu, religiós, ornamental, monumental i treballant molt i molt bé el cos humà. Són les característiques artístiques de l'escultor Enric Monjo, nascut a Vilassada Mar,
un 12 de febrer de l'any 1895, i que va morir a Barcelona un 2 d'octubre de 1976. Curiosament, i malgrat el seu estil, la seva làpida, el cementiri de Vilassar de Mar és com a mínim austera, una simple M. En Jordi Vinyas, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, és actualment coordinador de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
Convidat al nostre Històries de Mar i de Dalt, explica que l'Enric Monjo va néixer en el sí d'una família privilegiada i que va poder estudiar un fet excepcional a la societat catalana del segle XIX. Ben aviat va demostrar traça artística i es va formar a l'Escola de Velles Arts i també a la Llotja i va fer estudis d'anatomia a la Facultat de Medicina fent autòpsies per adquirir un profund coneixement del cos humà. En Jordi Vinyes assenyala com va arribar a ser.
Un catedràtic d'anatomia a la Facultat de Medicina de Barcelona li va permetre conèixer de primera mà com era l'anatomia. De fet, tenim fotos d'ell treballant en una sala d'autòpsies i, esclar, això li va permetre conèixer de primeríssima mà com era el cos humà. I això es veu, jo crec que es veu en les seves escultures.
Per tant, Monjo domina perfectament musculatura, tendons i nervis del cos humà. Coneixements que li van d'allò més bé per aplicar-ho a les seves escultures. Enric Monjo arriba a la maduresa artística en un moment en el qual Catalunya deixa el modernisme i abraça el nou santisme.
Amb beques a París, però, l'escultor de Vilassar de Mar no es deixa influir per les avantguardes europees i segueix blindat a l'estil figuratiu. Per exemple, les dues estàtues que té la plaça de Catalunya, la deessa Pomona i la dona amb imatge de la Mare de Déu. Si anem a la plaça de Catalunya i ens entretenim a circumvalar-la, veurem aquestes escultures. Les d'en Monjo, concretament, estan situades a la zona sud de la plaça.
Ja són escultures en què es veuen els seus temes, la bellesa clàssica a través del nú de la dona, el domini de l'anatomia i després el tema també religiós, que és un altre tema important en la seva obra, aquesta dimensió religiosa o espiritual.
Quan esclata, pocs anys després, la Guerra Civil Espanyola, Enric Monjo passa al bàndol franquista i marxa a viure a Santiago de Compostela. Tots dos bàndols el que van fer és van instaurar uns serveis que s'encarregaven de protegir el patrimoni. El patrimoni no només era quadres i escultures, sinó també eren edificis que es posaven sota l'edifici que tenien, en el cas de la República, tenien un component religiós
Llavors es posaven sota protecció perquè no fossin, sobretot en els mesos inicials de la guerra, destruïts per aquell furor que va haver, aquella explosió d'anticlericalisme, que el que va fer és que es va dedicar a destruir molt patrimoni que, esclar, degut a la nostra història és patrimoni religiós.
I es va confondre, almenys des del punt de vista actual, es va confondre el que era una cosa amb una altra. I es va optar per trobar la solució d'expressar el malestar o la nuix o la ràbia, destruint patrimoni religiós i, lamentablement, també matant persones religioses. Doncs el bàndol franquista també va fer el mateix, va fer un grup que es dedicava a salvar el patrimoni.
Monjo, clar, per edat, i era un home gran, va poder encaixar amb aquest servei de recuperació del patrimoni nacional, que el va encapçalar un altre català, Eugeni d'Ors, que també s'havia passat al bàndol franquista. Després de la guerra, torna a Catalunya i els seus contactes amb el bàndol franquista els guanyadors.
de la Guerra Intestina, van fer que a Monjo li ploguessin els contractes tan privats com d'obra pública. L'art religiós havia estat arrasat per les files republicanes i el règim nacional catòlic del general Franco apostava per reconstruir-ho. Va viure, doncs, l'Enric Monjo un moment propici. Era l'home adequat en el moment adient. L'obra que el catapulta, explica Vinyes, va ser la reforma i decoració de l'església del Sant Esperit de Terrassa.
I en paral·lel també estarà treballant a Montserrat, l'estàtua adjacent de l'abat Oliva, i després la porta angèlica que encara avui en dia, quan s'accedeix al cambril de la Mare de Déu de Montserrat, les escaletes aquelles que pugen, tot el que és la porta per fora és d'en Monjo. Treballs que li obren les portes a Madrid i als Estats Units, on té obra, per exemple, a Nova York i a Flòrida.
Té la Basílica de Washington, també té alguna altra cosa, és per exemple el Fair City Bank, el director del Fair City Bank era George Harrington, que era una persona que ell tenia vinculació perquè estava a la societat d'estudis hispànics i li van encarregar un alt relleu amb motiu dels 150 anys de la institució. Va fer la medalla també dels 500 anys de la independència d'un municipi de Sant Agustín. Té diverses obres als Estats Units,
Home de profundes conviccions religiosos, Monjo no va tenir fills. Per tant, va voler deixar la seva obra Vilassat a Mar, municipi que el va veure néixer. Va comprar l'edifici del que és ara el Museu Monjo i com que estava molt ben relacionat amb la Diputació, es va acabar obrint un museu i aquest museu es va nodrir de la seva obra, esbossos, guixos, treball maquetes d'energila...
amb canya i guix, obra finalista, etc. L'Enric Monjo, però, no deixa de ser un gran desconegut malgrant la importància de la seva obra. Una obra, una persona que hem de contextualitzar com recorda Vinyes. L'Enric Monjo no va evolucionar, va seguir amb el seu estil figuratiu i, clar, els gustos de la societat van anar canviant, influïts per les avantguardes europees. A més, el seu passat franquista tampoc el va ajudar un cop caigut al règim.
Ell és un molt bon escultor, però no és un escultor de superavantguarda. És com de, bueno, no diré de segona fila, però és una persona que domina molt la tècnica, té molts coneixements, però que no està a l'altura d'un llimona o d'un clarà. La pinacoteca de Vilassar de Mar, que porta el seu nom, té la planta baixa reservada a les exposicions temporals, mentre que en els dos pisos superiors podem veure una selecció de l'obra de l'escultor Vilassarenc, Enric Monjo.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Els passats divendres i dissabtes va tornar a celebrar Vilassar de Mar i a tot Catalunya. De fet, una nova edició del gran recapte dels aliments. El nostre municipi, segons els primers resultats que ens avancen des de la delegació comarcal del Maresme, van recollir 8.700 quilos de menjar solidari per a les persones més necessitades. Una campanya, la del gran recapte,
que enguany s'havia avançat per no coincidir en el temps amb el Black Friday. Comportament, doncs, semblant a Vilassar de Mar en relació a les dades de l'any passat, tot i que s'experimenta una lleugera davallada, i és que el 24 els supermercats vilassarens van fregar les 9 tones d'onades. Els passats divendres i dissabte, el Capravo i el Còndis del Mercat
van liderar els quilos de menjar recaptat amb 2.400 cadascú. Els altres tres supermercats que van participar, el Sorli de Maria Vidal, la Matller i el Condis del carrer Cuba, van recollir 1.300 quilos cadascun. Per tant, un òptim resultat final de més de 8 tones de solidaritat i recollides per a les famílies més necessitades, els 8.700 quilos que dèiem.
En Cesario Vilagrà, delegat a la nostra comarca del Banc dels Aliments, ens ha avançat les dades provisionals. S'ha mostrat molt satisfet del resultat obtingut a Vilassar de Mar i celebra que un any més s'hagi pogut mantenir els nivells dels darrers anys, tant pel que fa a quilos de menjar com per la presència de persones voluntàries a les cinc grans superfícies del nostre poble que hi participaven.
Hem de recordar que el Mercadona també s'hi va sumar, però que en aquest supermercat només recullen diners. Ara resta pendent el balanç comarcal des del Banc dels Aliments. Avisen que podria ser el resultat lleugerament inferior al de l'any passat, quan van ser 118 tones, ja que, per exemple, aquest 25 calella no ha participat en el gran recapte dels aliments d'una manera oficial.
Capítol de serveis farmàcia de guàrdia per avui. L'altirriba Gutiérrez, la del costat del camp de futbol, per entendre'ns. Número 136 de l'Avinguda Eduard Farrés i telèfon 93 750 69 53.
Diumenge, al punt de les 12 del migdia, la Unió Esportiva estarà plantada al camp del Mollerussa per mirar de redassar d'una vegada per totes l'actual situació dramàtica per la qual passen els homes de Dani Pérez, ahir el Xevi Ramon. Tercera derrota consecutiva dels mariners, en aquest cas, contra el centre parroquial Sant Cristóbal, per zero gols a dos. La Unió Esportiva, el segon filial del Real Club Deportiu Espanyol, només ha tret un punt dels darrers 15 possibles.
Nova ensopegada a casa ahir dels blancs i vermells. La Unió Esportiva va veure com en la primera meitat el Sant Cristòbal sentenciava el partit i ho feia amb dianes de Conu al minut 28 i de Mario Cantí només 5 minuts després, un 0-2 que semblava impossible de remuntar, tal com es va demostrar al final dels 90 minuts.
A l'inici de la segona mànega, els parroquials van gaudir d'alguna oportunitat més, tot i que la Unió Esportiva va enviar al travessi un penal que l'àrbitre va xiular a favor dels interessos blanc i vermells. En el tram final del partit, és cert que els de Dani Pérez van fer patir els agarencs, segurament més del previst, però el marcador final ja no es va moure.
Amb els darrers resultats, amb les tres derrotes consecutives, la Unió Esportiva cau fins al 15è lloc amb 8 punts. Els mateixos que té el proper rival dels mariners, el Mollerussa, tot i que els del Pla de l'Urgell ocupen ja plaça de descens. Malgrat haver sumat ahir la primera victòria del curs al imposar-se per dos gols a zero el Can Vidalet.
amb el Nadal a la cantonada, que hi diu Nadal, diu tio, o fins i tot a Pare Noel. Sens dubte hi ha qui comença a barrinar en el llistat de regals. Un bon detall, pot ser el nou joc de taula que té Mataró com a protagonista. Des de l'editorial La Mediterrània han posat a la venda el joc Mataró Pam a Pam, una proposta divertida i pensada per jugar amb família o amb amics, que planteja un concurs de coneixement sobre la capital de la nostra comarca, a un preu de 35 euros i afanyat, que és una edició limitada.
Traiem les 180 preguntes del Mataró Pam a Pam i juguem amb l'Alba Puig. Ella és la directora de l'editorial La Mediterrània, especialitzada en llibres i jocs educatius amb la voluntat de difondre l'art, la cultura o el patrimoni. La idea dels joques que es va posar a la venda el passat 20 d'octubre sorgeix. D'unes ganes de compartir patrimoni, de compartir ciutat i de compartir cultura que tenim des d'editorial Mediterrània, l'any passat fem una primera edició en format molt beta de Terrassa i Girona
i veiem que és un èxit del Nadal. Aleshores, busquem ciutats que creiem que tenen aquest patrimoni, que tenen aquesta cultura i que tenen aquest orgull mataroní de la gent que viu a Mataró, i decidim que aquesta tardor traurem Mataró pam a pam. La idea és que amb 180 preguntes i proves, n'hi ha tipus tabú que no pots parlar, n'has de dibuixar, n'has de fer amb mímica, puguis explorar la ciutat, la puguis recórrer pam a pam, com diu el seu joc, puguis riure moltíssim,
i puguis aprendre i descobrir coses que potser sent mataroni o mataronina de tota la vida no coneixies de la teva ciutat. En el joc, com ens deia l'Alba, trobem 180 preguntes repartides en tres categories, art i cultura, comerç i ciutat i natura i entorn. Una feinada que va començar el passat mes de febrer. L'editora, que és la Laura Sarditja, que coordina tots els jocs, és mataronina.
Aleshores, ella va tenir molt clar que s'envoltaria de família, d'amics i de periodistes de la ciutat perquè l'ajudessin a fer les preguntes. I he de dir que ella mateixa ha quedat sorpresa del que ha arribat a descobrir de Mataró que ella no coneixia. La gràcia és que no sigui només un Matarocentre o un Mataró molt petitó, sinó que sigui de tota la ciutat. I he de dir que s'ho ha passat molt bé, li ha donat quasi més feina. Sentia més responsabilitat de fer Mataró que alguna altra ciutat perquè diu, clar, jo me'ls trobaré pel
carrer. És a dir, ha d'estar tot perfecte, les preguntes perfectament redactades i s'ho ha passat molt bé, de dir. A més, les il·lustracions de tots els jocs les fa la Imma Mestres, que és una crac, així que en el taulell de Mataró podreu trobar tot d'elements que els mataronins i mataronines de ben segur que coneixeu. Tot ha pensat per poder-nos endur el Mataró pam a pam a qualsevol lloc.
Trobareu un tauleu de joc, que a més a més està plegat, perquè la idea és que sigui un joc molt de butxaca, molt que te'l puguis emportar quan vas a fer una sobretaula, quan vas a dinar a casa d'uns amics, quan vas a fer una barbacoa a fora, que el puguis agafar. Aleshores hi ha aquestes 180 preguntes dividides en tres categories. Hi ha el color taronja, que és art i cultura, el color verd, que és natura i entorn, i el color lila, que és territori i comerç. Un exemple, per exemple, d'art i cultura. On dormen els botargues durant l'any? Doncs la resposta a la presó, la resposta correcta del joc,
Quin nom radia Mataró durant l'època romana i és Iluro? Aleshores, aquestes són de respostes obertes, n'hi ha que tens ABC, n'hi ha que has de dibuixar, amb mímica, has de fer els rebafaves amb mímica. Doncs vinga, ja pots començar a ballar. Aleshores hi ha aquest taulell, hi ha aquestes preguntes, hi ha les fitxes que són unes brúixoles per desplaçar-te per Mataró i teniu el dau, està clar, per poder passar la tirada.
Una aposta de l'editorial a Mediterrània per treure nens i nenes, nois i noies de les pantalles i recuperar l'art del joc de taula. El Mataró, pam, pam, pam, és de tirada limitada així que afanya't.
És unitats limitades, he de dir que el joc tant de Mataró pam a pam com la resta són unitats limitades perquè fem tota la producció i el manipulat local, és a dir, fem tirades curtes perquè es marge, si no, no ajuden gaire. El preu del joc és 35 euros, però tota la producció, tot des de la il·lustració, el dissenyador, la impressió, el manipulat, tot és absolutament quilòmetre zero. I això l'any passat ens va anar tan bé que ens hem animat i aquest any hem tret 8 de noves i Mataró entre elles, està clar.
Es pot jugar per equip o de manera individual, cosa que el fa ideal per reunions familiars o trobades amb amics, i més tenint en compte el període de reunions nadalenques que tenim a la cantonada. Tots aquells que el tio els caga jocs de taula i llibres és ideal perquè ocupa poc, és a dir, amb un petarró petit del tio pot sortir al mataró pam a pam,
La carta al Reis d'Orient també és divertidíssim quan no saps què posar a la carta de la sogra o què posar a la carta de la cunyada o de la germana. Escolta, un mataró, pam, pam, no hi ha problema. És molt xulo, he de dir, per jugar en família. Per exemple, als més grans la mímica els fa vergonya, però en canvi els més petits...
és on s'ho passen més bé, no?, o amb el dibuix, que no tenen tants tabús i aleshores ho fan de manera excel·lent, però en canvi necessites el coneixement dels més grans per saber quin any va passar tal cosa o quin any va passar l'altre. Aleshores, per jugar en família és un format ideal perquè pots jugar per equips, barrejant petits i grans, però he de dir que per fer una sobretaula d'un dinar o d'un sopar amb amics funciona perfecte perquè ja no hi ha aquest punt cooperatiu, sinó que ja surt una mica més el punt xuleta de jo soc més mataroni que tu.
o jo soc més mataronina que tu. Aleshores, entre adults, també és molt, molt xulo l'experiència de jugar a aquest joc. Altres preguntes que podem trobar és, per exemple, quin barri de la ciutat de Mataró va néixer la Minyamal? O quina riera desemboca la platja del Callau? Per cert, sabries dir-nos quina és aquesta cançó?
Dimarts està ple i assolellat a tot el maresme amb la presència d'alguns núvols alts que no deixaran precipitacions. El mar el tindrem en estat de marejol. Les temperatures es mantindran sense massa canvi, 5-15 graus les nits, mentre que les màximes no creiem que superin uns més que agradables per l'època, 20 graus. Parell de minutets i repassem titulars.
T'hem preguntat en el Crònica si volies venir a buscar pis de lloguer amb nosaltres. Primer hem mirat a Vilassar de Mar i hem vist com la mitjana del preu del lloguer al nostre municipi ara és de 1.013 euros. Curiosament, un 5% més econòmic en relació als primers sis mesos d'aquest any.
El mercat de lloguer marcava 1.068 euros de mitjana al nostre poble. El Maresme, per cert, la mitjana es planta en 867 euros, el que significa un lleuger increment de mig punt respecte al primer semestre del 25. Si Vilassar de Mar no t'ha acabat de convèncer, hem donat una volta pels municipis del nostre voltant per saber quin és el preu mitjà del lloguer. Aquesta ha estat la nostra primera coberta de la setmana.
Amb un carrer al seu nom i també un museu a Vilassar de Mar, però sabem qui és l'escultor Enric Monjo. Des del programa d'aquesta casa Històries de Mar i de Dalt s'han preguntat exactament el mateix. Sabies, per exemple, que l'obra del Vilassarenc és per mig món?
Tu sabies que dues de les estàtues de la plaça Catalunya de Barcelona són seves i que fins i tot si pugem a adorar la verge de Montserrat passarem pel seu llegat? Ens ho han explicat la directora d'aquest programa de la nostra graella, la Núria Gómez, i en Jordi Vinyes, tècnic de cultura del nostre consistori, que segurament és una de les persones que més en sap de l'Enric Monjo.
I hem recordat que aquest diumenge al punt de les 12 del migdia la Unió Esportiva estarà plantada al camp del Mollerussa per mirar de redreçar d'una vegada per totes l'actual situació dramàtica per la qual passen els homes de Dani Pérez. Ahir el Xavi Ramon, tercera derrota consecutiva dels mariners, en aquest cas contra el Sant Cristóbal per 0, gols a 2. La Unió Esportiva, segon filial del Real Club Deportiu Espanyol, només ha tret un punt dels darrers 15 possibles.
Robert Mazza, les vies de so i també la redacció, Joan Escofet, estampant la signatura en aquest Crònica, en aquest informatiu que pot recuperar del nostre web vilassaradio.cat Moltes gràcies per la confiança. Demà, a aquesta hora mateix, ens tornarem a escoltar. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassaradio.