La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet
Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Benvinguts tots i totes al Crònica. A finals de l'any passat passava per la ràdio i coneixíem el cas de la Noemi Font. Ens alertava que la piscina municipal de Vilassar de Mar, que té una gestió privada, no la deixava assistir dins de l'aigua a la seva filla d'11 anys, que té un alt grau de discapacitat pagant només la quota de la nena. Ho considerava un cas de discriminació.
i ens avisava el 98.1 de la FAM que volia anar fins al final, un cas per cert que va aixecar molta pulseguera a les xarxes. Ara, la piscina municipal acaba d'explicar que et metrà sense quota als acompanyants de les persones amb discapacitat. Reacció, doncs, que arriba després de la petició expressa a sortida de l'Ajuntament. Volem conèixer quina és la reacció de la protagonista.
Molta atenció si et desplaça, sigui de manera habitual, siguin els propers dies, pel polígon industrial dels garrofers de Vilassada Mar has de tenir en compte que a partir de dijous Endesa comença un període d'obres de tres setmanes de duració que provocaran que no s'hi pugui accedir des de la rotonda de Cabrera de Mar. Per tant, l'única manera de fer-hi cap serà a través de la carretera de Cabrils.
El Gobi, el grup d'opinió de Vilassar de Mar, comença l'any amb força preparat per a dimecres una sessió del seu espai de reflexió ciutadana sota el títol de Salut mental en els joves i en els més grans. Podrem escoltar el neuròleg Miguel Aguilar amb 52 anys d'experiència, la Marta Casas, tècnica de Salut de l'Ajuntament i la directora del CAP, Alba Sant Vicente, la cita a partir de les 7 de la tarda i a la biblioteca.
Setmana d'allò més interessant per la Unió Esportiva. Dissabte, el de Dani Pérez s'imposava en el Xavi Ramon per dos gols a zero davant de la grama, conjunt per cert, que no havia perdut cap partit lluny de Santa Coloma. De fet, era el millor visitant de la categoria. Amb el triomf, els mariners trencaven una dinàmica de tres partits sense guanyar i s'inflen de moral per la doble jornada que tenen per endavant. Atenció! Dimecres a casa contra Lleida, partit aplaçat de la jornada 15 que es disputarà a les 8 del vespre.
I diumenge, també a casa, tancaran els blancs i vermells la 18a jornada de la tercera federació. Rebent l'Europa B, l'equip més golejat de la categoria. Serà a 3 quarts de 7 de la tarda.
Doncs, com dèiem, a finals de l'any passat passava per la ràdio, coneixíem el cas de la Noemi Font, ens alertava que la piscina municipal de Vilassar de Mar, que té una gestió privada, no la deixava assistir dins de l'aigua. La seva filla, d'11 anys, que té un alt grau de discapacitat, pagant només la quota de la nena, ho considerava, per tant, un cas de discriminació, i ens avisava al 98.1 de l'AFM que volia anar fins al final, un cas, per cert, que va alçar molta polseguera a les xarxes socials.
Ara, la piscina municipal acaba d'explicar que admetrà sense quota els acompanyants de les persones amb discapacitat. Reacció, doncs, que arriba després de la petició expressa sorgida del sí de l'Ajuntament de Vilassadamar. Per tant, i a partir d'ara, els gestors de la piscina municipal admetran sense quota els acompanyants de les persones amb discapacitat, tal com els ha demanat l'Ajuntament.
Les despeses aniran a càrrec del nostre consistori en els casos de les persones que necessitin acompanyant, ja que aquesta situació no està contemplada en el contracte actual. Aquesta decisió s'ha pres davant les situacions incòmodes que, malauradament, han hagut de patir aquestes persones i els seus acompanyants. La Naomi Font fa una bona valoració de la resolució final, malgrat que encara no entén, diu, la manera de funcionar del director de la piscina municipal.
Amb tot, tant ella com la seva filla seguiran nedant a Cabrera de Mar, ja que la piscina d'aquesta localitat veïna la va acceptar de manera immediata només conèixer la seva denúncia. Per ella, el comunicat de l'Ajuntament del nostre poble és una petita victòria, no només per la seva filla Matisa, sinó per totes aquelles persones que se'n puguin beneficiar.
Estem molt contents. De fet, el que em costa d'entendre és la manera de funcionar, que hi hagi un director que digui que he de pagar dues quotes i que sent unes instal·lacions municipals... O sigui, no entenc com funciona això, no? I que l'Ajuntament no pugui, d'una manera més àgil, donar-li la volta en una situació que és clarament injusta. En tot cas, estem contents...
Tot i que nosaltres de moment continuarem anant a les instal·lacions de Cabrera de Mar. Allà des d'un bon començament van entendre la situació i ens van tractar com cal, però estem contents que...
finalment s'hagi decidit que els acompanyants de criatures amb discapacitat puguin entrar gratuïtament i que això se'n faci càrrec l'Ajuntament i contents que això ho pugui utilitzar qui ho necessiti, que al final no són tantes persones, vull dir, és que, mare meva, s'han de reunir per mirar el pressupost, però a veure, quantes persones hi ha que vulguin fer natació, que tinguin els fills amb discapacitat a Vilassà, què hi ha? Tres famílies?
Quatre, és que trobo que és una cosa absurda i que al final per la burocràcia quedi encallada una situació que cau pel seu propi pes, que estem parlant de drets a les criatures, no sé, tot plegat em deixa un regús una miqueta amarga, la veritat.
En aquest punt hem de recordar que la piscina municipal funciona en règim de concessió i actualment l'empresa que la gestiona és Geafe. L'Ajuntament està treballant en una nova licitació en la qual es preveu ampliar i regular serveis tan fonamentals com aquest. Malgrat tot, la Nomi Font lamenta que no s'hagi tingut en compte per part de la direcció de la piscina. Insisteix, els drets fonamentals dels infants lluito i seguiré lluitant, promet Font.
L'altre dia, ho vaig posar també a les xarxes, una persona bastant desagradable, per cert, em va dir que jo, que no era per tant, que jo, que si això eren situacions puntuals o era una cosa que em passava sovint, allò de lluitar contra injustícies, diu que ho feia per cridar l'atenció. Mira, dic, jo no ho faig per cridar l'atenció. Jo em queixo per al final, o sigui, quan jo tinc una cosa al cap que sé que està claríssima i em diuen que no,
Em fa tanta ràbia, sobretot quan es tracta de la meva filla, que se m'activa per dintre una energia que jo fins que no aconsegueixo una cosa no paro. I, com deia, a casa meva entren dos sous, jo podria pagar la quota que em demanen.
Però no es tracta d'això, es tracta que la meva filla té un percentatge molt alt de discapacitat, que té un reconeixement de discapacitat, que la targeta mateixa diu que necessita d'una tercera persona, té el grau de dependència reconegut. Si jo vull que la meva filla facin atenció però no m'ofereixen un curs per ella,
doncs, el mínim és que em deixin entrar amb ella per poder-la assistir per entrar i sortir de la piscina i batllar perquè no s'ofegui. Al final, nosaltres hem lluitat a muerte, però no només per la meva filla, sinó perquè penso sempre molt en aquelles famílies que ja no tenen forces per lluitar, que és el més normal del món, perquè sembla que l'administració, en comptes de batllar per garantir drets, doncs a vegades posi pels arrodes.
De moment, mare i filla seguiran nedant a Cabrera de Mar, malgrat que la piscina municipal de Vilassar de Mar tingui 10 millors instal·lacions. Asegura que no tornaran al nostre municipi mentre hi hagi la persona que hi ha a la direcció de la piscina. A Cabrera de Mar no tenen cadira hidràulica, que és el que permet que una persona que té mobilitat reduïda pugui accedir.
a l'aigua de manera autònoma, llavors a Cabrera jo l'assisteixo per entrar a l'aigua i per sortir, perquè ella no pot sortir ella sola. I llavors estic al seu costat per animar-la a fer exercici físic. Vull dir, perquè una criatura que jo la fiqui a la piscina digui, vinga, ara fes deu piscines. Doncs, home, motivació poqueta.
però és bo per ella fer esport i a ella li agrada, doncs jo estic al seu costat, animant-la i també quan al mig d'un trajecte, d'un recorregut, doncs es cansa o li falla alguna cosa, doncs jo estic allà per posar-li el braç i que no s'ho fessin. Aquesta és la meva missió. Llavors, a Vila Sade Marten en unes millors instal·lacions perquè, si no recordo malament, hi ha cadira hidràulica i, a més a més, hi ha més d'una piscina. Però és que no, sincerament, no tinc gana.
ara mateix de tornar, tot i que em seria més senzill poder estar a Vilassac, no pas a Cabrera, però vaja, de moment ho farem així, perquè no vull que el director aquest, no sé, que no vull donar ni un euro en aquesta piscina, però tot i així penso que la lluita valia la pena, perquè ja et dic, no ho fem només per nosaltres, sinó per altres nens i nenes que ho vulguin, que ho necessitin.
Sí, que el 2026, o sigui, encara estiguem així, havent de lluitar una cosa tan bàsica. És que és surrealista, o sigui, de debò que se'm genera a dintre, no sé, coses molt feies quan veig que passen coses com aquesta. Agraeix Font el suport que ha rebut a les xarxes socials, la feina dels mitjans de comunicació, especialment destaca Vilassar Ràdio i Catalunya Ràdio, i reconeix la reacció ràpida valora del nostre Ajuntament, així que van ser conscients del cas de la seva filla.
El que pesa més és el suport de la gent. També he de dir que un cop hem fet pública la situació, l'Ajuntament ha sigut molt ràpid, això és veritat, la regidora em va contactar de seguida i aquesta reunió s'ha fet de manera molt àgil i la veritat és que estem agraïts amb l'Ajuntament. El que em sorprèn és que no sigui proactiva l'administració, que fins que algú no ho demana i no es queixa i no ho denuncia als mitjans de comunicació,
doncs són situacions que queden oblidades. Això ja ho vaig demanar l'any passat i vaig quedar en el limbo
que el director m'havia de trucar, o si no truca tu al matí, al final no vaig... Bueno, jo tinc una vida complicada, també. I no es va poder resoldre. Llavors, un any després, m'ha enganxat amb més energia i ho he pogut solucionar. Però és veritat que la gent ens ha donat molt de suport i també gràcies a vosaltres, a la gent de Catalunya Ràdio i a tothom qui ens ha donat el seu altaveu per poder-ho fer arribar més lluny. Amb tot, i en aquest cas, ella ha volgut deixar al marge la seva filla de la polèmica. La nena diu estar contenta.
Ella està contenta, fa ballar, fa natació, li agrada, és un ambient agradable, és una piscina tranquil·la i anem als matins que hi ha poca gent i ella està feliç, la veritat. Doncs aquesta és, sens dubte, la millor notícia i ho celebrem des del 98.1 de la FM.
Molta atenció si et desplaça, sigui de manera habitual, siguin els propers dies pel polígon industrial dels garrofers de Vila-Salamar. Has de tenir en compte que a partir de dijous i durant un període de tres setmanes, Endesa durarà a terme unes obres a l'Avinguda del Progrés, que obligaran a tallar la circulació en el tram comprès entre el torrent de Canamat i el camí de la mina, aproximadament a l'alçada de la deixalleria, perquè t'ubiquis. Aquestes obres són d'interès públic,
ja que tenen com a objectiu actualitzar i millorar la xarxa de distribució elèctrica a tot el municipi. Per tant, insistim, i durant el període d'obres no es podrà accedir al polígon industrial dels garrofers des de la rotonda de Cabrera de Mar. Això vol dir que l'únic accés al polígon serà a través de la carretera de Cabrés. L'accés a la deixalleria es mantindrà exclusivament pel camí de la mina des de la rotonda de Cabrera de Mar. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
El Gobi, el grup d'opinió de Vilassar de Mar, comença el 26 amb força. Han preparat per dimecres una sessió del seu espai de reflexió ciutadana sota el títol de Salut mental en els joves i en els més grans. Podrem escoltar el neuròleg Miquel Aguilar, amb 52 anys d'experiència, també la Marta Casas,
tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament i la directora del CAP, Alba Sant Vicente, la cita per cert a partir de les 7 de la tarda i a la biblioteca. El neuròleg Miquel Aguilar celebra que cada cop totes les persones es prenguin de manera més seriosa, diu la salut mental. Ara bé, i dit això, remarca que encara queda molt camí per recórrer per a ell. La clau és la prevenció, especialment en el cas dels i les joves.
Encara falta moltes coses per fer, perquè realment estem veient que hi ha un increment cada vegada més alt de persones que tenen problemes de salut mental, tant amb els joves com amb les persones més grans. Estem vivint un moment de perllongació de la vida, molts més anys, molta més gent arriba a situacions de molta edat. I indubtablement, a part de la joventut, tenim la gent gran amb els problemes neurodegeneratius que comporten trastorns de la salut mental.
Vol dir que és un tema prioritari, buscar realment diagnòstic i tractament, i sobretot prevenció. Prevenció és un concepte molt important. S'obralla que a vegades el focus, l'origen d'alguns nostres mentals, es comencen a gestar ben d'hora. A vegades fins i tot, diu, quan estem al ventre de la mare. Hi ha tot aquest període de 9 mesos
que la mare té el fetus dintre del seu cos. Aquesta mare pot ser una mare que estigui feliç, tranquil·la, gaudint de la seva gestació, o pot ser que estigui envoltada d'una sèrie de trastorns ambientals, o bé de fàrmacs, productes, situacions...
que fan que aquest fetus, quan sigui nadó, ja comenci a tindre problemes. Quan nosaltres parlem de salut mental, tenim de tindre en compte que hi ha bases genètiques, que hi ha bases que s'arrenquen en el període de gestació, en el moment del part, i que després es prolonguen al llarg de tota la vida. És un cúmul de circumstàncies els que fan que realment notem un creixement dels problemes, inclús amb la gent jove.
Estem parlant d'una societat diferent. Hem passat d'una societat en què hi havia un pare i una mare. Actualment hi ha famílies monoparentals. Tenim una disminució de la neutralitat. Això fa que moltes vegades hi hagi adopcions de nens que venen d'altres països, de circumstàncies a vegades una mica desconegudes. Tot això fa un pozo, una base ja. I després, indubtablement, hi ha tot un entorn. És el que en diem la genètica i l'epogenètica. Les circumstàncies que justifiquen el nombre de joves,
que tenen problemes com depressió, ansietat, i que molts d'ells arriben de situacions tan dramàtiques com és el suïcidi, que realment tenen una base ja una mica perllongada. El que és important és que no tots són desastres, en el sentit que hi ha solucions, i aquestes solucions es tenen d'aprendre molt aviat. L'importància dels 3, 4, 5 primers anys de la vida on l'entorn està jugant un paper molt important, no?
És a dir, algú pot néixer en situació problemàtica, però després, si li dones un entorn que sigui favorable, doncs moltes d'aquestes coses es poden corregir, no? I si no, es fa un diagnòstic a temps, si es deixa passar massa temps, si mirem cap a l'altra banda, doncs hi ha nanos que tindran problemes a l'escola, situacions de maltractament, temes de drogadependència, d'influència, d'aquests influencers, no? I aquestes
televisions, xarxes, pantalles, que tot això està canviant la societat i els valors. En definitiva, ara ho escoltàvem, lluitar contra els estigmes i poder parlar obertament de la salut mental.
La gent estava dintre del moble, i ara la gent surt, i això és important. Si la gent que està afectada de problemes de salut mental o que ha tingut problemes de salut i ho has superat, tot això és una informació que és important per tota la societat. És molt important la família, l'escola. Avui dia, molts joves estan aïllats dintre la seva habitació i mirant aquest quadrant que es diu pantalla o televisió, i reben una sèrie d'informacions
I no connecten realment. No podem perdre els valors. La gran importància d'aquests valors és transmetre-los des de molt joves. Xerrar a casa, interaccionar, llegir en veu alta, llegir-ho junts, escoltar música... Poden ajudar que el jove connecti més amb les altres generacions.
Aguilar s'entrarà a la xerrada de dimecres en remarcar la importància d'una bona salut mental o, en les seves paraules, treballar pel benestar de les persones. Una persona es té de poder sentir bé a ella mateixa i això li crea autoestima i el fa positiu i optimista.
Els joves tenen de saber gestionar les seves emocions d'una forma equilibrada i afrontar les dificultats de la vida, perquè la vida no és plana. La vida té realment moltes dificultats, molts entrebancs, però es tenen d'afrontar amb flexibilitat, amb resilència, amb capacitat d'adaptar-nos. I l'important no és les dificultats que trobem, sinó com les superem i com les veiem com a oportunitats per anar creixent.
I gaudir de la vida, diu, i també diu recordar els bons desitjos que fèiem servir tots i totes fa quatre dies quan celebravem el Nadal. Es tracta d'anar treballant amb nosaltres en aquest sentit per al neuròleg. És important que referents com, i cita el jugador del Barça, Ronald Araujo, o el jugador de la penya, Ricky Rubio, hagin estat capaços de fer un pas endavant i admetre que han hagut d'aturar-se i cuidar-se. Important, assenyalen tant que referents per la societat abans, recorda Aguilar,
Aquests fets eren impensables. Canta veure com aquest jugador de futbol de Barcelona, que tots estimem, hagi tingut aquest baixón, però ara s'estigui recuperant, i això és important, no? Aquest jugador de bàsquet, no?, que tots també ens hem estimat, no?, perquè és una persona fantàstica i meravellosa, no?, i que superi realment aquestes dificultats i ho expliqui, no? Tot això és important en el món de l'esport i en el món, doncs, de l'espectacle, i tots tenim moments, tenim moments de baixón, no?
I això és important que ho tinguem present i que ho superem, no? Moltes zones que després del parc tenen moments importants de depressió i això és degut a tota una sèrie de canvis hormonals en el seu cos. Això és important que se sàpiga i que es treballi des del primer moment que es curin. Tan important és curar-se d'una depressió, una ansietat, un estrès postraumàtic...
indubtablement com d'alguna fractura. I a pesar de tot encara no tenim una societat encara suficientment receptiva a entendre i a tots aquests col·lectius de persones que expressen. És a dir que l'estigma encara està present. Repassats els i les joves, la gent gran és l'altre graners de la xerrada del globi de dimecres. Doctor, com es poden prevenir alguns trastorns?
Hi ha malalties que les podem retardar en una vida saludable, però hi són. Hi ha vegades s'expressen. Hi ha malalties degeneratives que no s'expressen encara que et moris al cent i pico d'any. Però vull dir que la majoria de persones sí que a partir dels 65, 70, 80 anys aquests processos van avançant. No podem negar que tenim una circulació cerebral, petites canyeries, que ens poden donar petites alteracions, però també tenim dipòsits de proteïnes i ens donen diverses malalties.
La més freqüent, la més coneguda és la malaltia d'Alzheimer. Però bé, la malaltia d'Alzheimer passa com les altres malalties 30 i 40 anys silenciosa, no? I després comencen a aparèixer els símptomes i com més aviat els detectem i els tractem i posem solucions, doncs la cosa es anirà retardant una mica.
En aquest sentit, i com vivim molts més anys, ens hem de tornar a reflexionar, per exemple, sobre el moment de la jubilació. Abans, assenyala el doctor, quan una persona jubilava. Moltes vegades sembla que s'hagi apagat. La gent ho justifica dient, esclar, com que abans treballava i ara... No, no. La gent, quan se jubila i està en una bona salut mental, té activitat.
I el fet que un, quan es jubili, no tingui ganes de fer res, i es quedi a casa i no participi en activitats, en societat, això pot ser la primera expressió que hi ha algun procés estructural que s'està desenvolupant. És a dir, que moltes vegades, abans que et falli la memòria o el llenguatge, tens problemes de tipus conductual, com pot ser depressió, ansietat, irritabilitat... Aquestes coses, que apareixen sense un motiu clar, ens han de fer... anar a consultar el metge d'atenció primària i dir, escolta,
Aquest home m'està canviant des del punt de vista conductual, no? És important que estiguem atents, no donar tot per normalitat i dir tot això és l'envelliment, ni molt menys, sinó que avui dia podem arribar a un envelliment fantàstic i meravellós i quan apareixen coses a partir dels 60 anys o inclús un paquet abans, això es té de consultar.
La recepta d'Aguilar, fruit dels 52 anys d'experiència en primera línia, és aturar-nos i reflexionar sobre quin és el camí que volem emprendre, el que volem, i no el que la societat ens imposi. Sobretot, sobretot, no comparar-nos amb els altres. Capítol de serveis per explicar-te a Farmàcia de Guàrdia per avui. El Tirriba Gutiérrez, la del Camp de Futbol, per situar-nos al número 136 de l'Avinguda Eduard Ferrés, telèfon 93 750 69 53.
Crònica Esports
Setmana d'allò més interessant per la Unió Esportiva dissabtals de Dani Pérez. S'imposaven el Xeve Ramon per dos gols a zero davant de la grama. Conjunt, per cert, que no havia perdut cap partit lluny de Santa Coloma. De fet, era el millor visitant de la categoria. Amb el triomf els mariners trencaven una dinàmica de tres partits sense guanyar. I s'inflen, doncs, de moral per la doble jornada que tenen per endavant. Així, dimecres a casa contra el Lleida...
Partit ha plaçat corresponent a la quinzena jornada que es disputarà a les 8 del vespre i diumenge, tornant a casa, tancaran els blancs i vermells, la dievuitena jornada de la tercera federació, rebent l'Europa V, l'equip, per cert, més golejat de la categoria. La cita a 3 quarts de 7 de la tarda. La veritat és que el partit de dissabte es va posar ràpidament de cara per als interessos mariners. Una errada defensiva del quadre visitant en els primers compassos de partit, minut 2,
va provocar que el Vilasarang Partera aprofités el regal per fer l'1-0, gol d'aquells anomenats psicològics, ja que obligava els blaus a jugar pràcticament tot el partit, anant per darrere en l'electrònic. Arran del gol, la Unió Esportiva va fer un pas enrere, bloc baix, per deixar la iniciativa a la grama. Els de Santa Coloma es van esforçar, però el que fins dissabte era el millor visitant de la categoria no va tenir gens de cert en els metres finals.
A la represa, més del mateix. Van veure una grama bolcada contra la porteria vilasarenca, però els de Dani Pérez mantenien l'ordre al darrere amb força seguretat i contundència. Al 67 de partit, la situació es va posar encara més de cara per als interessos mariners, ja que la grama es quedava amb 10 homes per doble groga. Van seguir posant setxa la porteria blanca i vermella, però un contracop perfectament orquestrat per la Unió Esportiva.
va permetre a Jean Moreno establir, ja en els instants finals, el definitiu 2-0. Ara a la Unió Esportiva se li presenta, com dèiem, una setmana com a mínima atractiva. Dimecres, a les 8, i el Xavi Ramon, els de Dani Pérez, tancaran oficialment la primera volta rebent el Lleida. Es tracta del partit corresponent a la quinzena jornada que es va suspendre en el seu dia.
per l'amenaça de tempesta violenta que aplanava les hores sobre el Baix Maresme. I diumenge, 3.47 de la tarda, i un altre cop el Xevi Ramon, primer partit ja de la segona volta. L'Unió Esportiva rebrà l'Europa B al conjunt que més gols encaixa de tota la tercera federació. Fer un 6 de 6, doncs, és l'objectiu de l'Unió Esportiva en aquesta setmana marcada en vermell i que permetria els de casa nostra consolidar-se a la zona tranquil·la de la taula.
Per les properes hores temps, estable i assolellat a tota la maresma, tot i que amb la presència de quatre núvols alts que no han de deixar ni una gota. Mar en estat de maroc. Demà dimarts esperem un augment de la nuvolositat formada principalment per núvols alts i baixos, però poc importants i no hauran pas de descarregar. Mar en estat de marajol de cara a dimarts amb mar de fons.
Les mínimes pujaran, les trobarem entre els 8 i els 13 graus, mentre que les màximes les mantindran més o menys com avui, no superant el termòmetre als 16 graus. Parell de minutets, repassem arguments informatius d'aquest dilluns.
Hem recordat que a finals de l'any passat passava per la ràdio. Coneixíem el cas de la Noemi Font. Ens alertava aleshores que la piscina municipal de Vilassar de Mar, que té una gestió privada, no la deixava assistir dins de l'aigua a la seva filla d'11 anys, que té un alt grau de discapacitat, pagant només la quota de la nena. Ho considerava un cas de discriminació. I ens avisava Vilassar Ràdio que volia anar fins al final. Un cas, per cert, que va alçar molta pulseguera a les xarxes. Ara la piscina acaba d'explicar que et metrà sense quota.
els acompanyants de les persones amb discapacitat. Reacció, doncs, que arriba després de la petició expressa sorgida del sí de l'Ajuntament d'Àvila Sadamar en la darrera mitja hora. Hem volgut conèixer quina ha estat la reacció de la Noemi Font. Aquesta ha estat la nostra primera coberta de la setmana.
I ja no tenim temps per més amb Xavi Puig a la sala de màquines. Joan Escofet ha estampat la signatura en aquest crònica, en aquest informatiu que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Moltes gràcies per la confiança. Demà, a aquesta hora mateix, ens tornarem a escoltar. Aquesta és l'hora del Crònica. Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.