Vilassar Ràdio. És la una de la tarda. Crònica. La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i salutacions des de Vilassar Ràdio. Exhibició de musculatura de les entitats de Vilassar de Mar. Una quarantena es van aplegar dissabte a la sala Roser Carrau per participar en una jornada en la qual
va sorgir un mapa de ruta amb diferents sessions formatives per millorar la gestió, la comunicació i el finançament. La proposta va plantejar per primera vegada, doncs, un projecte transversal de futur per al teixit associatiu de Vilassar de Mar, reunint entitats socials, esportives i culturals en un mateix espai. En parlarem després de titulars. Tensin un tonitzat al 98.1. Telefam, som dimecres 18 de març. Som-hi!
Fins demà!
Cada cop està tot més car. Amb això no guanyarem un Pulitzer, és una obvietat. Especialment ho notem aquests dies si hem d'obli el cotxe de benzina. La guerra de l'Iran ha disparat el preu del petroli fins a un 37%. El conflicte armat, que va començar el passat 28 de febrer, amenaça l'economia mundial amb el bloqueig per part del règim dels ayatolàs de l'estret d'Hormuz.
Un pas clau per al transport energètic. Volem saber què hi passa allà. El vilacerenc Agustí Martín, capità de la Marina Marcant, hi ha transitat molts cops el timó de grans vaixells de mercaderia.
Campió del món de King Boxing amb ànima de guitarrista de flamenc. Aquest és el millor retrat que podem fer del mataroní Antonio Campoy als seus 36 anys. Ostenta el cinturó mundial de la Waco en categoria de pes lleuger i acaba de ser guardonat també com a millor esportista de l'any passat en la nit de l'esport celebrada a Mataró. Ens posarem els guants per conèixer un Campoy que ens explicarà també que té un projecte molt especial per endavant.
Recaptar fons per lluitar contra el càncer infantil. Exhibició de musculatura de les entitats de Vilassar de Mar. Una quarantena es van aplegar dissabte a la sala Roser Carrau per participar en una jornada en la qual va sorgir una mapa de ruta amb diferents sessions formatives per millorar la gestió, la comunicació i el finançament.
La proposta va plantejar per primera vegada, doncs, un projecte transversal de futur per al nodrit teixit associatiu de Vilassar de Mar, reunint a tal efecte entitats socials, esportives i culturals en un mateix espai. Per tant, la jornada de dissabte va convertir-se en un espai de trobada per analitzar i millorar el sistema de relació de les associacions amb l'Ajuntament, així com per escoltar les seves necessitats.
El Consistori va presentar sessions formatives orientades a dissenyar eines per tal que les associacions les puguin fer servir per millorar i expandir la projecció de la seva tasca. Durant la sessió, les diferents entitats van tenir l'oportunitat d'expressar les seves inquietuds, les seves preocupacions.
I és que Vilassar de Mar compta amb una gran riquesa associativa amb més d'un centenar d'entitats, associacions i clubs que diàriament treballen per incrementar el benestar social, emocional, educatiu, cognitiu i físic de vilassarencs i vilassarenques. Fruit de la jornada, això que dèiem, l'Ajuntament impulsarà un cicle de tres sessions formatives per facilitar eines per millorar la gestió, la comunicació i el finançament de les associacions.
Així, dimarts vinent se centraran en l'accés a subvencions i finançament públic. El 21 d'abril s'abordarà la comunicació estratègica i la darrera sessió, el 12 de maig, ja es parlarà sobre gestió econòmica i financera de les entitats.
Aquestes sessions gratuïtes es faran a l'espai Galvany des de les 6 fins a les 8 del vespre. Les entitats interessades ja es poden inscriure al correu electrònic participació a encercladavilassademar.cat Crònica, la informació de Vilassademar i la comarca del Maresme.
Sens dubte no guanyarem un pulitzer amb la següent asseveració. Cada cop està tot més car, és una obvietat. Especialment ho notem aquests dies si hem d'omplir el cotxe de benzina. La guerra de l'Iran ha disparat el preu del petroli fins a un 37%. El conflicte armat que va començar el passat 28 de febrer.
amenaça l'economia mundial amb el bloqueig per part del règim dels ayatolàs de l'estret d'Hormuz, un pas clau per al transport energètic mundial. Volem saber què hi passa allà, al Vila Saleng Agustí Martín, capitat de la Marina Marcant, i ha transitat molts cops al timó de grans vaixells de mercaderies. Explica Martín que l'estret d'Hormuz, tot i tenir només 3 quilòmetres d'amplada, no requereix de maniobres especialment complicades.
És un pas que és l'entrada al Golf Persi, i és una entrada molt estreta, d'uns 3 quilòmetres només amplada, que fa una mica de recurva, i a partir d'aquí tu pots entrar directament cap a Aràbia Saudí, cap a Irak, cap a Kuwait, Emirats Àrabs, Qatar, i aquests llocs són lògicament els llaciments importants de petroli, i aquests es troben tots en aquestes zones.
Clar, el TAP arriba motivat per la situació de guerra i per la pressió de l'Iran. L'estret, però, s'obralla el capità de la Marina Marcant, no és de ningú, no té sobirania. No té cap sobirania. Per un cantó hi ha les aigues territorials d'Oman i d'Iran, però ser un estret, un lloc estratègic del món...
La pròpia Organització Marítima Internacional el que fa és que treu unes normatives de pas, de trànsit. No es pot impedir mai pels estats ribarenys, diguéssim, el trànsit per aquest estret. Això passa en cinc llocs del món, que són els cinc llocs més importants del món i estratègics pel tràfic marítim, que són el canal de Suez, el canal de Panamà, l'estret de Malàcia, l'estret d'Hormuz i l'estret de Gibraltar, justament.
Aquí el pas, encara que tu passis a la vora d'Espanya o del Marroc, és un pas internacional i està regulat per la Organització Marítima Internacional. Un estret d'Hormut que el Capità Vilassarèn compara, pel que ens entenguem, amb una autopista. Allà tenim un dispositiu de separació de tràfic, és com si fos una autopista amb uns carrils d'entrada i uns de sortida, concretament aquesta mena com de banya de rinoceron, que és l'entrada de l'estret d'Hormut. A la part surta està humant i a la part nord és iran,
I vol dir que passes molt, molt a la vora. Allò es passa a la vora però són 3 quilòmetres, vol dir que es passa amb seguretat sempre i quan tots els pilots i capitans compleixin amb les normes normals de navegació. No té un gran problema en quant a navegació, sinó el problema el tenim ara perquè els vaixells, si passen tant a la vora d'Iran, es poden trobar amb incidents importants com són les mines o els drons, etc. I aquí per això els vaixells estan abans i després estan parats, estan fontejats.
Dormuls és un indret clau per l'economia mundial. Vaja, un de cada cinc barrils de petroli han de passar per allà. Vaja, 16 milions de barrils diaris. El de Brent és el de referència a Europa.
entre el 20 i el 30% del petroli mundial que fem servir per tots els mitjans de locomoció, per terra, mar i aire, gran part surt d'aquí. I això és el que està passant en aquests moments, que aquests vaixells estan parats, estan parats,
i no poden subministrar ni petroli ni gas. Quan parlem de cru, que és el petroli que surt dels sediments submarins, a partir d'aquí el que surt és el cru que llavors es refina en els països on arriba. I a partir d'aquí ja amb oleoductes ja surten, o amb camions, surt ja el petroli refinat amb el que coneixem avui amb gasoil, amb benzina, amb carusè...
I ja tenim el panorama entre el joc de l'oferta i la demanda. Els inversors comencen a comprar cru si creuen que hi haurà menys petroli disponible. Aquest coll de polla amb els vaixells fondejats pot provocar una gravíssima crisi econòmica mundial. Resulta, Agustí Martín, que el petroli del Golf Pèrsic no té rutes alternatives en l'horitzó. Una escalada d'inflació al planeta.
Ens han fet una puja increïble i quan pugem el petroli al transport ens puja tot l'altre. Ens pujarà el menjar, ens puja també la llum, perquè en molts llocs la llum l'hem de produir a partir d'energies fòssils, no? O sigui, en aquest cas, del petroli i del gasoil. Fins que no hi hagi una estabilització, doncs després pujaran, aniran pujant. I es fa, les navilieres són conscients que estan en zona de guerra.
Quan hi hagués una zona de guerra, la gent ho ha de saber, tota la tripulació, del primer al darrer. També aleshores se t'incrementa el sou amb una mena d'augments que et fan pels risc de la guerra. I bé, no pots dir que no, perquè on desembarques, en el lloc on hi ha la guerra, no, has de seguir. Aquí potser el més important de tot és aquests vassills que han d'estar en una zona amb conflicte real. Això ens ha passat, perquè per l'època del Covid la gent no podia desembarcar. Al final ho has d'acceptar-ho.
Per en zones de guerra el gran problema és que els vaixells, quan tu passes per una zona de guerra, has de pagar més els ports de destí. Representa que els ports paguen per la seguretat i tu, potser, has de pagar més diners perquè els vaixells siguin més segurs i siguin més protegits.
o de vegades has de pagar alguna embarcació que et faci d'escorta, que et vingui al teu costat, una canyonera, una fregata, el que sigui. I l'altra cosa importantíssima que se'n parla poc són les de les assegurances, perquè normalment les assegurances són caríssimes, hi ha dos tipus de pòlisses, la pòlisse normal...
Estàndard és la que té en compte si hi ha alguna col·lisió, o un barco que té una embarrancada, o té una contaminació occidental, o la pròpia responsabilitat civil, els danys que tu puguis fer a tercers. Però amb la zona de guerra has de tenir una altra pòlissa que és caríssima, que és la de risc de guerra. En cas que tinguessis un atac, que pot ser molt greu, pot ser que el barco s'enfonsi,
o que te'l rebentin, un atac de missils, de drons, de torpedos, etc., aleshores la té en compte i l'armador cobra pas d'anys. Si no la tens, no s'atreveixen en cap lloc d'aquests. I moltes vegades els tripulants s'hi han de fer una ruta on prèviament, abans d'embarcar, saben que passaran persona de guerra, és l'obligació de la companyia de comunicar-los-hi, perquè aleshores poden dir que no embarco.
I ho sap, de primera mà el propi Agustí Martín ha navegat a vegades prop de zones de guerra. Ell, en tanca capitat de la Marina Marcant, és la màxima autoritat a bord. Recorda que dels moments més perillosos que ha viscut a Altamar ha estat per culpa dels pirates. Sí, sí, pirates. Estem en ple segle XXI. He anat moltes vegades, potser durant 13 o 14 anys...
a la zona de Colòmbia, Bonaventura, que és una zona complicada pel tema de la pirateria. La pirateria també és un acte d'aquests molt complexes i aleshores aquí vas espantat perquè saps que se't poden acostar, poden entrar i aleshores tenim ja uns procediments en cas que ens entrin perquè nosaltres si ens entren no ens podem defensar. Ens podem tancar fins que ens vinguin a ajudar. Tenim llocs que estan hermètics,
com búnquers, perquè durant unes hores ningú pugui entrar fins que es vinguin les autoritats de les armades corresponents de Salvanza. Jo amb zones de guerra he passat lluny de la costa. Recordo passar una època molt a la vora de Somàlia. Somàlia és un país que no té govern. Allà també hi ha molta pirateria i és un estat que està en guerra pels senyors de la guerra. I allà era perillós. Allà era perillós d'anar al port, entrar... Ja no hi entravem, però passàvem a la vora de la costa.
Ara no passaríem tant a la vora perquè la pirateria es van portar molts barcos i molta gent per endavant. El capital en aquest moment és el que mana, és el que també actua amb uns reglaments, amb unes normatives, també s'ha de deixar assessorar i l'empresa ha de tenir bons assessors també, però el capital és el que mana amb un vaixell i és el que pren la primera i la darrera decisió.
Tant com si hi ha una gran tempesta, com si a través d'un ciclo tropical, o et trobes en algun cas que hagi d'auxiliar un altre vaixell, que ho has de fer-ho. Hi ha uns còdics de conducta, el propi Còdic de Comerç l'hem de complir, totes les normatives internacionals d'ajuda, o com si ha de coçar teu un vaixell i li cau un missili, l'enfonsa, l'has d'ajudar, l'has d'ajudar, en el mar s'ha d'ajudar sempre. És el Codi del Mar. Crònica.
Serveis informatius de Vilassar Ràdio. Campió del món de kickboxing amb ànima de guitarrista de flamenc.
Aquest és el millor retrat, sens dubte, que podem fer del mataroní Antonio Campoy. Als seus 36 anys, ostenta el cinturó mundial de la Waco en categoria de pes lleuger i acaba de ser guardonat també com a millor esportista de l'any passat en la nit de l'esport celebrada a Mataró.
Ens posem els guants per fer unes mans amb un campoi que ens explicarà també que té un projecte molt especial per endavant, recaptar fons per lluitar contra el càncer infantil.
Fue poder conseguirlo, és una il·lusió, un sueño, i bueno, ja no per mi, sinó també soc papà i que mis fills me vean amb el cinturon puest, doncs imagínate la il·lusió. Mis fills i inclús mis pares, no? És que a Paragot els nostres estudis l'Antonio Capoy.
amb el flamant cinturó de campió mundial de la UACO, l'Associació Mundial d'Organitzacions d'Equip Boxing. Ens explicava que és un veritable somni per a ell. El títol el va obtenir al davant del campió suís, la cirereta del pastís d'una carrera esportiva, que el materoni va començar quan tenia quatre anyets. Una lluita molt dura amb resultat afortunadament feliç per al de casa nostra.
Fue contra el campeón suizo, Jason Congolo, él era el actual campeón. Nosotros tuvimos que hacer un título intermedio que era el Mediterráneo contra un italiano, lo ganamos por KO y bueno, pudimos optar a hacer el Mundial y bueno, le hicimos la oferta, vino aquí a pelear a casa Santa Coloma de Gramanet y bueno, disputamos el título, lo ganamos y bueno, actualmente soy el campeón...
en 64 y medio de Huaco y bueno, ahí estamos. Muy contento, orgulloso, porque el tener un cinturón no te hace ser el mejor del mundo, pero para mí sí que es un reconocimiento a mi carrera, a mi trayectoria. Llevo muchísimos años en el deporte, empecé con 4 años, tengo 36, pues imagínate, toda una vida dedicada a ello y
I, bueno, pues, para mí tener este cinturón es un sueño y, como digo yo, un honor y que el de mañana yo pueda contar mi propia historia y poder enseñarle a mis hijos, a mi familia y a los que vengan detrás mío, pues, mira, yo hice esto, conseguí esto y orgulloso, claro. I tant que sí, el flamenco, com se'l coneix en els cercles esportius de la lluita, li va fer molta il·lusió també el premi com a millor esportista de Matarol de l'any passat.
No me lo esperaba, ¿no? Yo me considero un buen deportista, pero quizás yo no el mejor de todo, ¿no? Porque hay deportes muy complicados. Pero sí que, bueno, es un honor y un orgullo, ¿no? Que en mi casa se me reconozca mi deporte y, sobre todo, mi trayectoria. I curiós que el seu nom de guerra sigui aquest, el flamenco.
Mira, yo soy catalán, ¿no?, pero de descendencia andaluza, ya que mi padre es de Granada y por parte madre de Córdoba. Y bueno, pues me he criado un poquito con ese estilo de música, ¿no?, con el folclore y con el flamenco. Y bueno, justamente nos fuimos a pelear a Lyon con un chico muy bueno allí. Y bueno, el speaker del evento me dijo, oye, me tienes que dar tus datos, bueno, le di el peso, tal y cual. Dice, ¿y el nickname, el apogo de guerra? Y yo le dije, no, yo no tengo apogo de guerra, yo soy Antonio Campoy, ya está, secas. Dice, no, no, tiene que salir con un pronombre y tal.
y digo, es que no tengo ni idea ahora, la verdad que no, y todo me acuerdo que me dijo, pero a ti, ¿qué te gusta? Digo, hombre, pues a mí me apasiona el flamenco. Digo, y encima hoy salgo con un tema de José Merced, y dice, pues tú vas a ser el flamenco. Me lo dijo allí en Lyon, y digo, hostia, pues me es bonito, me identifica y me gusta. Y a partir de ese día, Antonio Campoy y el flamenco.
I és que la música i l'esport, família a banda, li ho ha donat tot. Aficionat a tocar la guitarra flamenca, reconeix que avui és lluitador perquè no pot ser guitarrista. Soy peleador porque no puedo ser guitarrista, ¿no? Porque me gusta más, de verdad te lo digo, me gusta más la música que el deporte. Lo que pasa es que se me ha dado mejor el deporte y he visto más salidas, pero me hubiera encantado ser guitarrista. Me encanta la música.
En qualsevol cas, la seva passió per l'esport de contacte li ve de mena. El seu pare i el seu oncle lluitaven i el jove campió es va deixar endur. Per la màgia de l'1 contra 1 del Tecbondo va evolucionar el kickboxing, un esport que resisteix davant de l'augment de practicants que registra una altra modalitat de lluita, l'MMA, les arts marcials mixtes. El kickboxing és un esport de contacte
Donde, bueno, principalmente se usa el golpeo de puño, ¿no? Con las técnicas del boxeo y el nivel de piernas, el pateo, ¿no? Que podemos pegar desde el low kick, que sería patada baja, patada media y patada alta. Luego también hay algún giro, variación. Después está el K1, que también es una variación del kickboxing, donde se permite a lo mejor algún barrido, algún puño en giro. Y principalmente la diferencia en el kickboxing que puedes golpear con las rodillas desde el cuerpo hasta arriba, ¿no?
A diferencia de las MMA, bueno, pues las MMA básicamente serían un poquito más o menos arriba del trabajo de kickboxing, ¿no?, de mano, pierna, rodilla, creo, porque desconozco, no soy tampoco muy experto, creo que también depende en qué organización se puede trabajar los codos y después están las proyecciones, el trabajo en el suelo, puedes luchar en el suelo, sería la gran diferencia, ¿no?
Malgrat el que les llegendes urbanes puguin dir, els esportistes que fan de la lluita la seva vida, box, arts marcials, kickboxing, MMA, acostumen a ser molt assenyats. L'Antonio Campoy n'és un exemple. Al final es un deporte como otro cualquiera, ¿no? Sabes que es un poquito tabú todavía. Sí que es verdad que va evolucionando, ¿no? Los deportistas ya no son como anteriormente. Se sabe mucho más, se conoce mucho más lo que es.
de este deporte. Y bueno, yo siempre hablo por mí y por muchos compañeros, ¿no? Yo me considero una persona familiar, una persona noble, una persona humilde y que ve el deporte como un trabajo y como una manera de mantenerme en forma, tanto física como mentalmente, ¿no? Al final, como que siempre lo tengo que defender, ¿no? Como siempre digo, no tengo nada que defender, ¿no? El que lo quiera aceptar que lo acepte, el libre, ¿no? Y el que no, pues que no lo acepte, ¿no? Yo defiendo mi deporte, de hecho en mi casa...
lo practican mis niños pequeños, animo siempre a todo el mundo que lo haga y tengo todo tipo de perfiles, gente que quiere competir, gente que se quiere mantener en forma, gente que va a desconectar porque al final es como una especie de psicólogo también, viene, va desde todos los problemas que tiene fuera, ahí lo sacan, golpeando al saco, haciendo ejercicio físico. La gente ve a lo mejor lo que es la punta de la pirámide, que es la competición, donde hay agresividad, donde hay daño y demás, pero el kickboxing y los deportes en contacto
Es mucho más que eso, es disciplina, es respeto hacia el compañero, humildad, no sé, compañerismo. Doncs això, una disciplina que també es pot aplicar a la vida, per això és tan important valora. El treball dels psicòlegs esportius, el seu, és un esport individual. Clar, no es pot amagar al ring. Es un deporte que físicamente requiere mucha dureza, firmeza, pero a nivel psicológico, si no está bien, como todo en la vida, ¿no?
No vas a funcionar. Entonces a nivel psicológico yo me preparo muy bien, me autoconvenzo de cosas que pueden pasar. Me han enseñado también el psicólogo deportivo a visualizar el momento del combate y a analizar todas las cosas, de que si va bien perfecto y si va mal, ¿qué hacemos? Estar preparado psicológicamente. Para ganar valemos todo, pero para perder y para los fracasos no todo el mundo está preparado.
Pues prepararte también para... Porque puede no fracasar, ¿no? Pero si no, pues también perder porque el otro también entrena. Yo me acuerdo que mi primer combate lo perdí. Y cuando estábamos preparando el segundo con el psicólogo deportivo le decía yo no puedo perder. Y me acuerdo que me dijo ya, pero ¿y por qué no puedes perder? Digo, porque yo estoy muy entrenado, estoy muy fuerte ya. ¿Y si el otro ha entrenado más que tú? ¿Y si el otro, por lo que sea, por qué es mejor que tú? Pues me hizo de pensar usted también. Entonces prepararte como en la vida, ¿no? Prepararte para las victorias está muy bien. Porque al final todo el mundo... Pero para las derrotas y para los fracasos, ¿no?
Es una cosa que yo creo que deberíamos hacer hincapié, ya no en el deporte, sino en la vida en general, el psicológicamente ser fuerte, porque la vida es así. Hay veces que tú vas a entrevistar a trabajo, te crees que sí y es que no, en el amor, en todo, ¿no? Entonces, prepararte para eso también es importante, ¿no? El saber aceptar las derrotas y el saber aceptar que no eres el mejor, que no siempre la vida te va a ir como tú creas, pero bueno, ser fuerte para intentar y que...
coger herramientas para poder solucionar esos problemas, ¿no? Ilusionat el kickboxer Antonio Capó i ens explica quin és el projecte que ara mateix l'ocupa, recaptar cèntims per lluitar contra el càncer infantil. Es un documental sobre mi carrera y mayor parte de los beneficios que saque lo voy a recaudar a una asociación de càncer infantil para ayudar a esos crios que, joder, que la verdad que cuando uno es padre pues las cosas le afectan más y yo pienso que son los principales valientes, tanto esos niños como esos padres, ¿no? Tener que lidiar con ellos y es una cosa que desde soy padre pues con los
Básicamente es mi mayor proyecto de vida
Antonio Campoy, al flamenco, ens sentirem a parlar. Generalitat de Catalunya
Repassem la farmàcia de Guàrdia per avui. És la Rocamir, la que trobaràs a l'Avinguda Montevideo, número 154. Telèfon, per avisar-los, apunta 93 759 39 93. Crònica, el temps.
Aquesta tarda seguirà el sol ben present, això és el pas de les hores, la nuvolositat anirà incrementant i de cara al vespre podrien caure quatre gotes, allò que es diu quatre gotes més probables al nord de la nostra comarca, que no passa aquí. Demà tindrem un dia amb un augment de la nuvolositat, durant el matí anirà creixent i a la tarda encara es farà més densa aquesta nuvolositat, però no ha de caure aigua a mar en estat de maró amb forta maró.
Les mínimes es mantindran com avui, 3-12 graus, mentre que les màximes, si fa no fa també com avui, i la forquilla ballarà entre els 12 i els 16 graus. Tenim encara un parell de minutets per repassar titulars.
Exhibició de musculatura de les entitats de Vilassadamar. Una quarantena es van aplegar dissabte a la sala Roser Carrau per participar en una jornada en la qual va sorgir un mapa de ruta amb diferents sessions formatives per millorar la gestió, la comunicació i el finançament.
La proposta va plantejar, doncs, per primera vegada, un projecte transversal de futur per al teixit associatiu de Vila Sadamar, reunint entitats socials, esportives i culturals en un mateix espai. Aquesta ha estat la nostra associativa coberta d'avui.
Cada cop està tot més car, especialment ho notem aquests dies, i hem d'omplir el cotxe de benzina. La guerra de l'Iran ha disparat el preu del petroli fins a un 37%. El conflicte armat, que va començar el 28 de febrer, amenaça l'economia mundial amb el bloqueig per part del règim dels ayatolàs de l'estret d'Hormuz.
Un pas clau per al transport energètic. Hem volgut saber què hi passa allà. El Vila Sereny Agustí Martín, capità de la Marina Marcant, ja ha transitat molts cops al timó de grans vaixells de mercaderies. Ens ho ha explicat Fil per Randa.
I fins aquí, fins aquí amb en Robert Mazza dins de la Peixera i també a la redacció. Joan Escofet estampant la signatura en aquesta crònica, en aquest informatiu que pots recuperar sempre que et vingui de gust des del nostre web. Moltes gràcies per la confiança demà a aquesta hora mateix. Aquesta és la nostra hora, la hora del crònica. Ens tornarem a escoltar fins a les hores que tinguis una molt bona tarda.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdràs el cap. La meva bossa! Informa't a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències. Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar a SAM. La Laura, cada cop que necessita algun informe mèdic o algun resultat, ha d'anar al cap.
La nova Laura els té tot sempre a mà a l'ordinador. Festa digital en salut. Dóna't d'alta a la meva salut i connecta amb una nova forma de relacionar-te amb el sistema de salut. Cuidem el que som. Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte.
Des del centre del teu dial, Pila Sa Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Gràcies.