És la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. Tres toms sí, tres toms no o tres toms a mitges? El debat està servit.
L'Ajuntament de Vilassadamar ha estat un dels cinc consistoris del Maresme que encara celebren la festa en honor a Sant Antoni Abat, que ha anunciat que obre un procés de reflexió al voltant d'aquesta celebració, resposta a la petició del PACMA al Partit Animalista, que convida a repensar la festa.
a resultats de la proposta que sorgeix des de l'associació Free the Animals. Volem escoltar també què en pensen des de la comissió organitzadora dels Tres Toms a Vilassar de Mar. Els donarem veu a tots. Treballem des del 98.1 de la FAIM, som dimarts 17 de març. Som-hi!
Exhibició de musculatura de les diferents entitats de Vilassar de Mar. Una quarantena es van aplegar dissabte a la sala Roser Carrau per participar en una jornada en la qual va sorgir un mapa de ruta amb diferents sessions formatives per millorar la gestió, la comunicació i el finançament.
Tres toms sí, tres toms no o tres toms a mitges? El debat està servit. L'Ajuntament de Vilassadamara ha estat un dels cinc consistoris del Maresme que encara celebren la festa en honor a Sant Antoni Abad, que ha anunciat que obre un procés de reflexió al voltant d'aquesta festa. Resposta a la petició del PACMA, el partit animalista, que convida a reforçar la celebració a resultats de la proposta que neix des de l'associació Free the Animals.
Escoltarem també en els propers minuts què en pensen des de la comissió organitzadora dels Tres Toms a Vilassar de Mar. Donarem veu a tots. Com dèiem, el Partit Animalista, el PACMA, ha demanat formalment a diversos ajuntaments catalans, i entre ells cinc del Maresme, que suprimeixin la presència d'animals vius als actes dels Tres Toms. L'Iñigo és portaveu del partit.
És el partit animalista amb el medi ambient i hem fet aquesta sol·licitud a l'Ajuntament de Vilassar, ajuntament amb altres ajuntaments, per exigir la no presència d'animals i l'utilització d'animals en aquestes festivitats locals. Valoran des del PACMA de manera molt positiva la resposta de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
Ens hem adreçat via registre electrònic per la pròpia web de l'Ajuntament i hem rebut una resposta que cada any ens agraden més les respostes que ens estan donats els ajuntaments perquè denoten que cada vegada hi ha més ressò mediàtic i de la ciutadania en contra de l'utilització d'animal.
a qualsevol tipus d'event local. Ens han respost que ho tenen en consideració i que estudiaran la forma de fer-ho per properes ocasions. Està molt bé. Ells creuen fermament que els trastorns poden provocar malestar als cavalls. Els assegurem que els pagesos que han vingut sempre al 98.1 de l'AFM, han vingut a Vilassar Ràdio i preguntats per aquesta qüestió, sempre responen que se'ls estimen com un fill.
És normal, suposo que diguin això, però els cavalls o altres animals que s'utilitzen no estan preparats per un entorn urbà amb asfalt, com si ho estem els humans, que ens podem adaptar a poder caminar per l'asfalt. Els animals no estan i hi ha hagut casos com per exemple l'Ajuntament de Barcelona amb
mort d'un animal, d'un cavall, i altres casos on s'han fotografiat animals amb un alt grau d'estrès i amb escuma a la boca. Dit per veterinaris que no és l'entorn habitual seu de convivència, l'asfalt urbà on hi ha soroll, aglomeració de gent i els animals no estan acostumats a viure en aquest entorn.
Per tant, insisteixen des del PACMA que ells no volen pas suprimir la festa, sinó que aposten per adaptar-la. Nosaltres no reclamem l'evolició de la festa. Nosaltres el que reclamem és adaptar i evolucionar aquesta festa, però sense l'utilització dels animals. I és possible, eh?
Igual que s'ha fet amb altres events, com fins i tot focs artificials, que ara s'estan utilitzant drons, per exemple, i fa certs anys era impensable, i ara és possible. I altres exemples, nosaltres pensem que sí que es pot seguir i continuar disfrutant de la festa, però sense utilitzar els animals.
Argumenta l'Iñigo que per a ells les mesures de control sanitari que es fan als cavalls, abans, durant i després de la festa, els queden curtes. Per a nosaltres es queden curtes. La idea és prevenir no arribar a aquestes situacions. I amb la no utilització dels animals en aquesta festa, evidentment seria la millor mesura de prevenció.
Ara doncs, des del PACMA, restant en compàs d'espera a veure què decideix l'Ajuntament de Vilassadamar que entra en aquest procés de reflexió. Ferem resposta i confiem-nos que mica en mica arribem a evolucionar, que és el que pertoca continuar amb les tradicions locals, però evidentment es poden evolucionar aquestes tradicions.
Ens interessem per la resposta que han rebut els altres quatre ajuntaments del Maresme que celebren la festa, és a dir, a l'Ella, Vilassada d'Al, Argentona i Arenys de Munt. A l'Ella, per exemple, sí que hem rebut resposta oficial i, bueno, en aquest cas sí que també contesten que admeten que poden haver-hi aquests riscos, no?,
Però la seva resposta no ha estat tan ben rebuda per nosaltres com la de l'Ajuntament de Vilassà de Mar. I sí que tenim algun cas d'algun Ajuntament que encara no ens ha donat resposta. Suposo que en els propers dies ens arribaria.
Anem a buscar, doncs, l'opinió de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. La regidora de Festes Populars, Maria Vinuesa, creu que potser ha arribat el moment de repensar la festa per excel·lència del mes de gener a casa nostra. Es podria cercar una entesa, una alternativa, diu. Tomem aquesta festa perquè és una festa tradicional, és una festa que s'ha fet aquí des de tota la vida,
i sabem que és una festa amb una tradició molt forta i, a més a més, molt ben valorada per la gent del poble. Per tant, això s'ha de tenir en compte. Però, per altra banda, també hem de pensar que és una festa que té una connotació amb l'ús dels animals...
que no agrada a tot també un sector de la població. Hi ha una sensibilitat que durant molts anys aquesta sensibilitat no hi era. També és veritat que en aquest moment l'ús dels animals en el món agrícola ha desaparegut i nosaltres pensem que també potser s'ha de reflexionar al voltant de tot plegat.
I és aquí on a partir no només de la proposta del comunicat que va fer el PAGMA, sinó també per aquestes altres inputs que hem anat rebent d'altres llocs, d'altres grups animalistes,
que pensem que entre tots els que estem implicats i entre tots els sectors hem de buscar si continuem fent-la o si es busca una alternativa i per això dèiem que obríem un període de reflexió que ens semblava que era la millor manera de trobar l'encaix entre totes les sensibilitats.
Vinoessa no ha estat de cap de les maneres per la desaparició dels Tres Toms, subbralla, sinó aconseguir que sigui una festa per a tothom. Si aquesta festa s'ha de transformar en alguna altra cosa, aquesta transformació no ha de ser a partir d'una proposta unilateral del govern. Ha de ser una proposta pensada i reflexionada per tots els sectors que hi estan implicats. Vull dir, no ens assemblaria, o sigui, anar allà amb una proposta...
I vull dir que els altres haguessin de dir que sí o que no. Vull dir, anem a fer que aquesta festa sigui de tothom i per tant això ha de ser des de l'inici, per tal que sigui una festa veritablement compartida per tothom.
Qualsevol cas seria estrany, com a mínim, celebrar la festa del patró dels animals sense animals. Maria Vinuesa. El que penso és que justament s'ha de veure totes les vertents. Si es treuen els animals, jo en cap moment he dit que es treguin els animals.
que es posin. Vull dir, jo el que dic és que és una festa que té una connotació, d'una banda, que els animals són la part fonamental de la festa. Si pensem que aquests animals hi han de participar d'una altra manera, això ho hem de dir entre tots. Ho hem de dir les persones que consideren o els grups que consideren
que en aquest moment la presència, deixem-ho dir així, la presència dels animals en aquesta festa potser no és la més adequada tenint en compte les característiques d'aquests animals i per altra banda tots aquells col·lectius que consideren el que acabes de dir,
doncs l'animal no hi és o no continues fent la funció que ha estat fent durant tots aquests anys, perd el seu sentit. Doncs anem a parlar-ne. És que l'única manera de trobar solucions a les coses és que tothom exposi els seus arguments i a partir d'aquí veure quina és la manera de fer per tal que tothom s'hi senti a gust i s'hi senti representat. La regidora de Festes Populars creu que hi ha temps per abordar la qüestió fins al gener del 27.
tenim temps suficient per parlar entre tots i trobar que tothom s'hi senti representat i tothom s'hi senti a gust i no tinguem aquestes reticències que si els animals estan...
ben tractats. A més, hi ha una guia per part de la Generalitat que diu com aquestes festes s'han de fer. I el que cal dir és que quan aquí es fa dilassar i s'ha fet, doncs s'han seguit aquesta guia per tal que es compleixin totes les normatives i tot el que cal fer. Però malgrat tot, malgrat que se segueix en aquesta guia, continua considerant
que, malgrat que se segueixen totes les normatives, encara hi ha escletxes, perquè aquests animals no estan tan ben considerats com ells consideren. Però això se n'ha de parlar, que totes les sensibilitats s'han de recollir. I és evident, el pas dels anys hem anat canviant, i el que ara veiem d'una manera, fa molts anys ho veiem d'una altra. Què estem fent? No només això, podríem posar moltíssims exemples
de canvis socials que els poders públics l'únic que han de fer és recollir-los i pensar de quina manera podem entre tots trobar deslligurador de tot el que anem fent. A mi em sembla que, no a mi, al nostre govern estem en aquesta tessitura de trobar entre tots la millor manera de fer les coses.
La proposta del PACMA també ha arribat a l'organització dels Tres Toms a Vilassada Mar. En Pere Lloret no li sorprèn pas, diu. No em sorprèn a nosaltres que el PACMA insisteixi en aquesta suspensió de festa. No em sorprèn. Són gent que jo crec que no coneixen la realitat. El que senten aquests animals, perquè no són animals que en cap moment pateixen per mantenir, per arrossegar aquests carros que no estan carregats ni res. No, no.
Jo no entenc. Aquesta postura tan radical no m'entenc, la veritat. En aquest sentit, Lloret remarca que els Tres Toms és una de les festes catalanes que més gent aplega i que més tradició acumula. Arrel de Catalunya és de les festes més multitudinàries que hi ha. Després, em sembla que és el casteller, els Tres Toms són de les festes més multitudinàries que hi ha. I per nosaltres, aquest any no, perquè no va acompanyar el dia.
Però cada any els carrers s'omplen, i sobretot el centre del poble, està plena gent. Jo crec que és una festa que té molta acceptació popular. I que quatre persones vulguin canviar-la, vulguin que sostengui una tradició que és centenària, no hi veig sentit, de veritat.
Ens interessa, i molt, saber què en pensa Lloret sobre el possible replantejament de la festa. És que la festa precisament és això, és un homenatge a aquests animals, a aquests animals de prorrogador que ens han portat on estem ara. Tot el que ha arribat fins a principis del segle passat ho hem fet amb els animals. Tots els serveis que es feien, bombers, ambulàncies...
Tot això és fèiem animals de peu rodó i ara que ells considerin que se'ls vol tractar o que estan patint perquè fan aquest tipus d'actes, és molt respectable la seva opinió, però jo crec que estan equivocats.
I atenció a la reflexió que llença els nostres micròfons. El mal final que tindrien els cavalls que ara mateix surten tant al Maresme com a tants llocs de Catalunya. Tenim una veterinària que revisa tots els animals, el seu bon estat, que tot ho estan, que compleixin la cartilla amb el que és la... Vaja, identificar-los i revisar-los.
Doncs la veterinània els va dir, escolta'm, sabeu què passarà, no?, si aquesta festa sospèn aquests animals que en van a l'escorxador? Perquè mantenir-los costa molts diners, però són animals que més aviat són grossos, mengen. Mantenir-los, si sospengués la festa a nivell nacional, se'n van a l'escorxador, perquè la gent no els mantindrà. La gran majoria s'anirà a l'escorxador. Doncs a partir d'aquí que decideixin.
Pere Lloret, organitzador dels Tres Toms a Vila-Salamar. Hi ha futur? Jo em jubilaré i no sé si continuarà algú amb ganes de tirar endavant. Sobretot per tota aquesta, perquè cada vegada és més complicat tirar endavant.
Cada vegada hi ha més paperassa, més permisos, assegurances... Cada any hi ha més protocols. Es complica el protocol. I això d'un tema que era molt senzill de tirar endavant, ara ja es complica, no? Aleshores, jo no sé si hi haurà algú que vulgui agafar el reneu. No ho sé, això s'haurà de decidir. Però també podrien ser que es perdessin, sí.
Lamenta les amenaces que es reben d'alguns sectors animalistes. Estem tranquils, diu nosaltres, perquè complim la llei. Sí, sí, sí, es reben amenaces, sí. Per sort no s'han materialitzat mai, però sí, sí, es reben amenaces. A veure, nosaltres tenim clar que complim el protocol que marca la Federació dels Tres Toms, que està molt distinta de la Generalitat de Catalunya, i amb aquesta premissa nosaltres estem ben tranquils.
Ens poden amenaçar, però estem ben tranquils. Comprim la normativa, complim aquestes maneres de fer i en aquest aspecte ens poden dir missa. Si la llei diu el que hem de complir i nosaltres el complim, no veig cap problema. Això no ens preocupa, ens preocupen altres coses, però això no ens preocupa.
Finalment, anem a buscar la quarta veu, la Susi Hill, al capdavant de Frite Animals, l'associació que va alertar de la situació, el PACMA. Per a ella, per a l'entitat, és una contradicció, diu, celebrar el patró dels animals, submetent-los, segons el seu entendre.
Los explotamos, los sometemos, les causamos conlleva un dolor físico, psicológico también, hay una privación de libertad de los animales, hay un sometimiento, hay un control del miedo para tenerlos controlados. Siempre que hay un uso de un animal hay un abuso y eso hay que dejarlo claro. Yo creo que en la sociedad en la que vivimos, supuestamente avanzada, deberíamos empezar a plantearnos ciertas cositas y sobre todo lo que son tradiciones, muy bien, pero no sé, alternativas, como la tracción mecánica.
Li argumentem perquè ens consta la profunda estimació que els propietaris dels cavalls senten pels seus animals a qui consideren de la família.
Todos los maltratadores, tanto de humanos como de no humanos, argumentan lo mismo. La mate porque era mía. Pues es lo mismo. Todos adoran a sus animales, pero los llevan con perros con collares de pinchos, caballos con bocaos, privados de libertad. Ya es que el hecho en sí de privar a un animal de libertad, de someterlo, de tenerlo bajo control, ya denota una explotación, ya denota algo negativo. La Susigil valora com a molt positiva la resposta de l'Ajuntament de Vila-Sadamar.
La verdad que muy bien, satisfactoriamente. Por supuesto, ha sido la respuesta más empática, al fin y al cabo. Entonces, bueno, siempre que se ponga sobre la mesa ya es un avance. Claro que sí, lo celebramos como debe ser. De hecho, ha sido lo único. Bueno, el Ayuntamiento de Barcelona también es verdad que hubo una respuesta positiva en cuanto, bueno,
firmas que teníamos que recoger para plantearlo, ¿no?, para ponerlo sobre la mesa. Pues bueno, pero hay una respuesta, por lo menos, que ya es algo. El seu missatge, no normalitzar l'explotació als éssers vius.
No deberíamos normalizar la explotación, la opresión hacia otros seres vivos. Ya debería impartirse en las escuelas que se eduque desde el respeto, desde la empatía hacia los animales, no desde la opresión, desde el uso, desde la cosificación. Y sobre todo eso, que no nos olvidemos que nunca, nunca, nunca hay bienestar en la explotación animal. La disfracen como la disfracen, la vendan como la vendan. No hay bienestar en la explotación animal.
Doncs vaja, tu què hi dius? Tres toms sí, tres toms no o tres toms a mitges? Envia'ns les teves reflexions o els teus àudios al nostre WhatsApp al 675 99 00 52.
Avui compliria 119 anys la pintora vilassarenca Carme Rovira que va destacar pel seu estil naïf. El nostre poble la té ben present amb un carrer que porta el seu nom i amb les visites que es poden fer a casa seva després de les reformes fetes pel nostre consistori i que es va inaugurar la Casa Museu el 21 de desembre del 14 a Carme Rovira.
Va néixer a Vilassar de Marta el dia com avui, de l'any 1907. Va morir a l'Île de France l'1 de març del 85. Va estudiar el cúmu de les noies i va ser alumna de les monges, malgrat que als 14 anys va començar a treballar de teixidora a la fàbrica de Canyol Petit. Amb una vida personal complicada, en poc temps va perdre la seva primera filla, amb un any i mig de vida, i també la seva mare, Carme Rovira. Es va centrar en ajudar el pare i marit fent de pagesa.
Després de la Guerra Civil, el seu home va ser condemnat a mort per la seva militància republicana, tot i que la pena capital es va commutar per tres anys de presó. La reclusió va passar factura al matrimori i ella va tornar a la fàbrica. Un accident la va deixar fent una llarga recuperació a casa seva i és aleshores quan agafa els pinzells per primera vegada.
Els crítics i els entesos qualifiquen la seva obra de naïf, és a dir, traços simples, infantils i sense influència de cap escola de pintura. Després de treballar en algun que altre hotel de Mallorca, l'any 1962 va emigrar a París per treballar de la Minyona. Era el París de les Espanyoles. Seguia pintant i va exposar la capital francesa, on va conèixer altres pintors del moment.
L'any 1984 va caure malalta i va ser ingressada en un centre mèdic de l'Alta Saboia. Finalment va morir a Passí, a l'Ill de Juans, l'1 de març del 85. Les seves despulles van arribar a Vila Sadamar 15 dies després, on va ser enterrada.
Carme Ravira havia previst en el seu testament la creació d'una fundació que dugués el seu nou, amb la intenció que casa seva, actualment propietat de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, si instal·lés un museu al nostre consistori, va fer obres per conservar, restaurar i condicionar l'inmoble.
L'accés es fa en règim, per si vols visitar, de visites concertades. Capítol de serveis, molt ràpidament explicar-te que la farmàcia de guàrdia per avui hauràs d'anar fins al barri de la Baratu, carrer de Manuel Roca, número 96, que és on hi ha la farmàcia Molfoller de telèfon. 93 750 20 65
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El temps.
Sense canvis a la vista i podrem seguir estenent a la roba amb total tranquil·litat. Demà, dia estable i assolellat a tot el maresme. Mar han estat de Marajol amb àrees de Maró, especialment de cara a la tarda. Les temperatures pujaran 2-12 graus les mínimes.
mentre que les màximes poden arribar a fragar els agradables 19-20 graus. En Robert Mazat té a punt el dit per disparar la nostra bateria de titulars.
La pregunta que t'hem fet en la darrera mitja hora. Tres toms sí, tres toms no o tres toms a mitges? El debat, doncs, està servit. L'Ajuntament de Vilassadamar ha estat un dels cinc consistoris del Maresme que encara celebra la festa en honor a Sant Toni Abad.
que va anunciar que obre un procés de reflexió al voltant d'aquesta festa. Resposta a la petició del PACMA, el Partit Animalista, que convida a repensar la celebració a resultes de la proposta que neix de l'associació Free Day Animals. Hem escoltat també què en pensen des de la comissió organitzadora dels tres toms a Vilassar de Mar.
En la darrera mitja hora els hem donat veu a absolutament tots. Aquesta ha estat la nostra polèmica, per què no dir-ho, coberta d'avui.
Ara, ja sí, sobre el xiulet final, Robert Mazza a l'altra banda de l'alvidre, i també a la redacció, Joan Escopet, signant, estampant la signatura en aquest crònica. Recupera'l, recupera'l, que és interessant, del nostre web, vilassatradio.cat.
Moltes gràcies per la confiança. Demà, aquesta hora mateix, aquesta és la nostra hora, l'hora del Crònica. Ens tornarem a escoltar, a serà ja dimecres. Fins a les hores que tinguis una molt bona tarda. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria? Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges
el pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal arroba bilasarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Només una, eh? Va, que en una n'adones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Protegeix els infants del fum del tabac. Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe. Si ets fumador i vols deixar de fumar, trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, ok i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Vilassar Radio. Segueixnos en directe a través de vilassarradio.cat.
He can't see it. She can do no wrong. Turn us back on his best friend.
Fins demà!
Fins demà!