La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet
Molt bona tarda. Comencem el Crónica explicant-te que avui, des de les 7 de la tarda i fins les 11 de la nit, terrorífic túnel del terror de l'Espigó de Garbí, que no es farà l'Espigó de Garbí, sinó que per unes hores l'Espigó de Garbí es traslladarà al Vila Serent Carrer de Sant Magí. I és que la voluntat de la idea és recaptar fons per pintar de guai netejar el túnel soterrat de la Remfe, que tan malmès està actualment a imatge semblant-se
dels dos túnels ja recuperats a Viles de Mar, els de davant de l'Ajuntament i també el de la Torre de Nadal, que presenten ara ja una imatge neta polida i que, sobretot, reflecteix el nostre passat marinens. Escoltes, des del 98.1 de la FAM som divendres, 31 d'octubre. Arrenquem.
La voluntat mou muntanyes i, si no, que li ho diguin a la Vilassarenca Ascensión Mateos, veïna del carrer de Sant Llorenç. Segueix any rere any amb la tradició de guarnir emotius de Halloween. El tram comprès entre els números 1 i 28. El carrer de Sant Llorenç, doncs, ja ho té tot a punt per celebrar aquesta festa avui des de les 7 de la tarda i fins al punt de la mitjanit.
A tots sants, al costat, els cementiris s'omplen de gent. És el moment en el qual rendim tribut als nostres familiars, que ja no són entre nosaltres. Flors, làpides, escales i productes de neteja també són el panorama habitual d'aquests dies. Però, més enllà del recorregut,
que fem fins on descansen els nostres. Aixequem la vista i contemplem les obres arquitectòniques que ens envolten. Ho farem. Ara mateix alçarem el cap amb en Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassar.
Doncs avui, des de les 7 de la tarda i fins les 11 de la nit, terrorífic túnel del terror de l'Espigó de Garbí, que no es farà l'Espigó de Garbí, sinó que per unes hores aquest espigó es traslladarà al Vilassarenc carrer de Sant Magí. Queda clar, oi? I és que la voluntat de la idea de recaptar fons per pintar de cua i netejar el túnel soterrat de la Renfa, que tant malmès està actualment a imatge i semblança dels dos túneles ja recuperats a Vilassadamar. Estem parlant del de davant de l'Ajuntament.
i el de davant de la torre de Nadal, que presenten una imatge neta, polida i que sobretot reflecteix el nostre passat mariner. Sense disfressar-se, encara no, han visitat el nostre matinal el parlant de tot. Els caps pensants, podríem dir, de la idea terrorífica d'avui són en Carlos Sánchez, Eva Monràs i en Marc Casanovas, articulant per segon any
Aquesta proposta que s'anirà repetint a Vilassar de Mar, això sí, amb caràcter bianual. I toca avui, dia de la castanyada, des de les 7 de la tarda i fins a les 11 de la nit al carrer de Sant Magí, el carrer dels Balcons, per entendre'ns. L'entrada costarà 4 euros i els diners recaptats es dedicaran íntegrament a pintar i decorar el túnel de la Renfe. Carlos Sánchez.
El propòsit és recaptar diners per poder pintar, en aquest cas, el túnel de la Renfe, que és justament el túnel que ens porta a l'Espigó de Garbí. Tot, és clar, amb un rerefons mariner, només faltaria buscar l'esperit dels antics homes de mar. Aquest túnel serà un repàs per la història de l'Espigó de Garbí i del per què es va fer, quins personatges hi vivien i quin era el propòsit de l'Espigó.
Un cop dins del túnel, insistim, escenari, carrer de Sant Magí, l'Eva Monràs ens explica què hi trobaràs. Una vegada entrin, bueno, abans a les tavernes passaven coses, a les tavernes de pescadors. Hi haurà pescadors molt inquietants i, com no, una subhasta, que abans les subhastes, doncs, bueno, eren molt importants i encara, em sembla que encara es fa, no, Marc? Encara la fem, cada any la fem, correcte. Bueno, però clar, aquests estan morts, llavors poden passar moltes coses. Està i vi podo ler, però el plat fort és el final de tot.
Particular homenatge també a la pintoresca figura, per què no dir-ho, i real, d'altra banda, d'en Bauxes, basat doncs en cas real. Era un personatge que vivia en l'espigó, en les casetes, i vivia entre plàstics, vivia en una tenda de plàstics, i serà un dels personatges que estarà representat allà,
per, d'alguna manera, recordar-lo, eh?, amb tot el respecte del món, però, sobretot, hi haurà un personatge vilassat molt característic que representaran bauxes que també eren molt característics. Doncs, Déu-n'hi-do, la proposta que ens estan explicant va rebre immediatament el vistiplau al suport del Club de Pescadors de l'Espigó Begarbí, que van entomar, explica en Carlos Sánchez, la idea amb molta il·lusió i moltes ganes.
Va vindre en Carles uns dies, ens ho va comentar, i res, si podíem col·laborar, hi ha hagut gent de la Junta que s'ha ficat amb ella a fer forces coses, i bé, bé, esperant amb ganes. De fet, jo no he vist res encara, i esperant amb ganes a veure si és terrorífica, no? El que és interessant de la comunitat del Club de Pascadores de Garbí és que el Marc avui està aquí comunicant, que ens està ajudant, i hi ha altres que estaran en el mateix túnel. Per tant, la capilaritat és interessant i cadascú hi participa de la manera que pot i que vol, sobretot.
Estem segurs, tal com va passar fa dos anys, que el carrer de Sant Magís tornarà a omplir de gom a gom de famílies, famílies i canalla. En aquest sentit, l'Eva Monràs apunta que el nivell de por es pot graduar, es pot regular segons el públic.
Hi ha nens de sis anys que a vegades volen entrar, llavors baixem una mica i fem més pedagogia, no? Però si, clar, això es pacta a l'hora d'entrar. Bé, tu què vols? De l'1 al 10. Jo vull un 10 o un 12. Doncs vinga, canya en aquest i vinga, som-hi, no? La idea és aquesta, anar regulant. Jo particularment vull un 1. Ella, l'Eva Monràs, des de la caseta de l'Arbre, és la responsable artística de tot plegat.
Ajudo sobretot a la part artística, a la part de com entomar totes les escenes que poden passar. I bé, tot això ajuda una mica. De fet, el Carles ja té una experiència de fa dos anys que va dir, sí, sí, perquè al principi volia fer-ho cada any i al final va dir, no, millor ho fem cada dos anys. Jo em sembla que sí, que millor. Sí, sí, sí, és massa. Perquè és una matada. Si ho deixa a casa seva, que això vulguis o no, doncs ho entenc perfectament. El jardí cada vegada fa més por, de veritat.
Bé, de fet, clar, el fet de fer-ho fora també és una llauna, perquè si plou no pots fer-ho, no pots avançar, i això ara ens tocarà aquesta setmana pencar fort. Comencen a pensar-ho per allà el mes de juny, i amb la idea també, esclar, de fer un homenatge a l'Adrià Saborit, que ens va deixar massa d'hora aquest gener. I amb l'assessorament també fonamental del capità de la Marina Marcant, el Vilassarenc Agustí Martín, president de Bricmarca.
El mes de juny és quan ens assentem i llavors comencem a parlar de la temàtica que volem. Aquest any volíem parlar de l'Espigó de Garbí perquè punt número 1 és un lloc que és conegut però que realment és molt desconegut i després pel tema de l'Adrià. L'Adrià era una persona que estava dintre la nostra comissió, que era una de les persones més actives.
I també és un petit homenatge cap a ell, no? Llavors, primer hi ha una primera part, que és de què volem parlar, i després hi ha la segona part, que és a partir del mes de juliol, el mes de setembre i el mes d'octubre, que és ara, que és com ho fem i de la manera que ho fem. El Carlos Agustí s'asseuen, pensen, mira, això, llavors a vegades em parlen a mi, què et sembla això i allò. Entre dos o tres, muntes la història. I a partir d'aquí, qui vol fer de pescador, qui vol fer de rata, ahí lo dejo...
I, bueno, no? És així, és una mica... Sí, sí, el més important és... A veure, l'Agustí és una persona que coneix tots els detalls de la nostra història i això ens ajuda moltíssim a baixar aquesta idea i tangibilitzar-la, no? I ens ajuda sobretot a que aquests personatges que estan en aquest túnel siguin tot un fil conductor molt real, no? Una de les coses que també a mi personalment sempre m'ha passat és que jo crec que soc de les generacions que hem trencat amb la cultura marina. Nosaltres...
personalment jo, o sigui, no sabia que era un mestre d'aixa fins que fa quatre dies les festes del poble van començar a parlar d'això. Jo penso que abans tothom sabia el que era, hi ha hagut una gran generació que s'ha desvinculat a tope i que el propòsit també d'aquest túnel és connectar-nos amb això, connectar-nos amb la nostra essència més salada i sobretot recuperar el marc. És una persona que viu a través de l'Espigó d'Arbi una sèrie d'experiències i jo, a mica en mica, m'han anat convidant i m'he anat posant i he anat portant els meus fills.
I això és de la que es tracta una miqueta, recuperar tot això, no? Amb la recaptació d'avui, l'any 26, l'any vinent, doncs, es pintarà el pas soterrat de la Renfe Bresdara. La idea del mural ja està bastant perfilada. La idea és una mica començar això, la part antiga d'abans, amb blanc i negre, amb colors sèpies i tal, i pica mica anirà agafant color fins que al final és l'espicó del garbí que volem, no? Una mica serà això. Intentarem que... Pintaràs amb barques, per això? Home...
Com a novetat, enguany, Vilasarencs i Vilasarencas podran fer un most mentre esperem torn a la cantina del Sorell Podrit. Aquí hi havia una associació fa molts anys que es deia el Sorell Alegre. I llavors, en homenatge al Sorell Alegre, li deiem el Sorell Podrit i hi haurà coses molt simples. Hi haurà francfors, hi haurà begudes, cerveses i aigües. Sí, és que això va bé perquè a vegades venen moltes famílies amb nens que tenen gana, que no sé què, pum, bocat, el canto i allà s'aguanta perfecte.
El viatge, per cert, dins del túnel del terror, durarà entre 3 i 4 minuts. I tu, t'hi atreveixes?
Mou muntanyes la voluntat i, si no, que li ho diguin a la Vila Serenga Ascensión Mateos, veïna del carrer de Sant Llorenç. Segueix un any més amb la tradició de guarnir motius de Halloween. El tram del seu carrer, compres entre els números 1 i 28, el carrer de Sant Llorenç. Doncs ja ho té tot avui per celebrar la castanyada divendres. Avui...
des de les 7 de la tarda i fins al punt de la mitjanit. Mateus fa dècades que avió al carrer de Sant Llorenç i des de sempre ha participat a les festes patronals del carrer fins al punt que, quan aquesta celebració va desaparèixer a la dècada de les 80, a principis del 90, va decidir recuperar-la i perpetuar-la, organitzant amb l'ajuda de veïns i veïnas
Una gran quantitat de propostes. Quan es va convertir en àvia, Mateus va decidir decorar la façana i l'interior de casa seva, amb motius de Halloween tradició estatunidenca que aleshores començava a arrelar a Catalunya per tal de donar una sorpresa als seus nets.
Pues me surge debido a que al tener ya nietos pequeños, pues me surge la idea de decorarla especialmente para ellos, claro que lo disfrutarán, y que luego el resto del pueblo vinieran a verlo. Empecé con la fachada y la escalera, un tramo de mi escalera, y seguí con el resto de escalera y con mi casa por dentro. Y la verdad que fue tanto, tanto, tanto, un año y otro año venir tantos padres, abuelos y niños...
que decidí decírselo a los vecinos para poder, si podíamos hacerlo en la calle, tirarlo a la calle. Al decirme que sí todos, pues fuimos al ayuntamiento a pedir el permiso, claro, permiso para poderlo hacer en la calle, que nos cortaran la calle y hasta hoy se está haciendo así.
A partir d'aquí, veïns i veïnes del tram del carrer de Sant Llorenç, insistim, comprès entre els números 1 i 28, es van animar a decorar les seves façanes. Avui és un dia d'intensa activitat en aquest carrer.
Se empieza a decorar por la mañana y claro, el que trabaja por la tarde pues está ahí decorando, estamos ahí decorando. Y el que trabaja por la mañana y tiene la tarde libre o a la hora que plegue pues ya se engancha a terminar de tenerlo preparado para cuando venga la gente, las personas. La nostra protagonista en recorda algunes de les decoracions d'anys anteriors.
Son las fachadas, ¿eh? Barcones, rejas y puertas. Se podía ver muchas cosas diferentes de Halloween, de lo que se trata, ¿no? Maniquís, disfrazados, pues esto, de esqueletos...
O de monja, yo qué sé, no me acuerdo. Cosas muy guapas, muy bonitas. Con miedo, cosas haciéndolo así, con un poquito el cementerio, que también hacemos un cementerio. Hasta estos años, unos años, ha salido también la cama, con la niña adentro dando su vuelta y todo esto. Muy bien. De verdad que nos lo curramos mucho, mucho, para que ese día todos lo disfruten.
Los padres, abuelos y niños. I no només de Vilassada Mar, de molts pobles veïns també s'acosten a veure aquest tram del carrer de Sant Llorenç.
pues ahí estamos esperando siempre que vengan y luego echan muchas fotos, te piden que te pongas con ellos y con los niños en la foto, de verdad que es muy bonito. Des de l'organització del Halloween del carrer de Sant Llorenç i com marca la tradició, obsequiaran un any més avui amb caramels nens i nenes que visitin el carrer i llaminadures, per cert, donades tant per part de l'Ajuntament de Vilassava Mar com pel supermercat Condis del carrer de Cuba.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Amb tots ens al damunt, el cementiri s'omplen de gent. És el moment anual en el que rendim tribut als nostres familiars, que ja no són entre nosaltres. Flors, làpides, escales i productes de neteja són el panorama habitual d'aquests dies. Però, més enllà del recorregut que fem fins on descansen els nostres,
Aixequem la vista i contemplem les joies arquitectòniques que ens envolten i és que els cementiris parlen, són testimonis d'un temps i d'un art que segurament ja no tornarà. Clar, si anem a París, visitem el Pierre Laché, si anem uns dies a Praga, és obligat que entrem al cementiri jueu, però a Vilassadamar ens atrevim a alçar el cap.
Doncs ara mateix ho farem amb en Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassà, cementiri municipal del nostre poble que és una autèntica joia modernista. Data Feliu Novell de l'any 1822.
S'inaugura l'any 1822. Anteriorment, els difunts eren enterrats al voltant de l'Església. Durant uns anys, des del 1779, que el cementiri de Vila Sada Mar era al voltant de l'Església. I això es va mantenir fins a la inauguració del cementiri nou, a l'actual, que és l'any 22, 1822.
Es van traslladar els difons que hi havia al voltant de l'església, no tots, però la majoria es van traslladar. Segurament encara hi ha difons del que és la plaça de l'església, però la part de darrere on hi havia també cementiri, quan van obrir el carrer Montserrat, es va estipular que els promotors de l'obertura del carrer estaven obligats a traslladar
els difuts que hi havia allà al cementiri 9. Amb anterioritat, el cementiri que s'utilitzava era el de la parroquia de Vila Seradal, que era també al voltant de l'església.
Amb la feinada que s'ho posava per l'època, traslladar els difunts fins a Vilassar de Dalt. Era una feinada per la gent que ja vivien a Vilassar de Mar, era portar els difunts a Vilassar de Dalt per enterrar-los allà a l'església d'allà. Però clar, com que la parròquia tenia unes prerrogatives econòmiques dels enterraments, doncs va voler mantenir aquestes prerrogatives.
I més fins al 1777 amb la Vicaria Perpètua, que encara no és parròquia, però ja té com a entitat parroquial, que llavors ja reclamen poder tenir també, a part de l'Església Nova, poder tenir un cementiri al voltant de l'Església de Vilassar de Mar. I això és la benedicció del 79-1779.
Va durar poc aquest cementiri perquè llavors en l'època napoleònica ja es va fer uns decrets de trasllat dels cementiris de dins de la població a les de fora per qüestions higièniques. Doncs vinga, Feliu, entrem en el cementiri. D'entrada veiem dues àrees diferenciades.
La primera àrea quan entrem al cementiri és la del 1822 i després hi ha una ampliació posterior, que és la del 1845, que és a partir d'aquelles escales que hi ha a mig cementiri que separen els dos recintes grans. Aquesta ampliació del 45 s'hi fa a la capella al fons. La capella és un element interessant, és neogòtica.
és del 1891 i a dins té una tomba important que és la del Canón Jaume Almera. El Jaume Almera és l'únic que està enterrat a dins de la capella. Va estar enterrat uns anys a Barcelona i després la família va demanar el trasllat de les seves despulles a Vilastai.
Jaume Almera, per cert, que és el pare de la geologia catalana. Ens crida també l'atenció la magnífica portalada que hi trobem. És obra de l'arquitecte Eduard Ferrés i en destaca el treball en forja de Joan Casanova i l'escultura d'Alfons Jullol, que té un munt d'obres també al Barcelona i Cementiri de Montjuïc.
La portalada modernista d'Eduard Ferrés i Puig és de l'any 8, del 1908. Forja de tota la reixa de ferro, que és un treball molt important, és d'un manyar d'aquí Vilassar local, en Joan Casanovas, però les escultures sí que són d'un escultor ja més de renom, que és l'Alfons Jullol.
No s'ha de confondre amb en Jujol, que és el que col·laborava amb en Gaudí. És una obra molt important, modernista, clarament modernista, molt expressiva, amb les estàtues de la fe, l'esperança i la caritat. I després hi ha tot un fris on s'explica la mort, l'enterrament, el trasllat del difunt, etcètera.
Està assignada, per això sabem exactament l'any, perquè el projecte que hi ha és una mica anterior, però sabem que es va acabar l'any 8, el 1908. I, segons diu la llegenda, perquè això tampoc no hi ha proves documentals, va ser sofregada per en Francesc Cambó. En Francesc Cambó residia alguns estius aquí a Vilassada de Mar i, com que l'Ajuntament no tenia diners per pagar aquesta obra...
artística es diu, la tradició diu que va ser pagada pel Francesc Cambó.
No està documentat, però sombralla el novell que el fundador de la Lliga Regionalista i també ministre de Madrid durant diferents etapes ho sofregués. També ens fixem en la nostra visita al cementiri de Vilassadamar en el panteó de la família Naviliera Mir, una de les fortunes més grans en aquell moment de Catalunya, realitzada per en Gaietà Boigas, conegut per ser, entre d'altres, l'autor del monument a Cristòfol Colom de Barcelona.
el de Camp Mir, que és fet d'en Gaietà Boigues, l'arquitecte, i les escultures són d'en Rafael Atxer, que són els mateixos que van fer el monument a Colón a Barcelona. Aquest Panteó Mir és el mir de Cala Droga, que era el principal naviliers de Vilastadamari, una de les principals fortunes de Catalunya en aquell moment. Tenien una flota de vaixells i feien la carrera d'Amèrica.
Entre les làpides localitzem, per exemple, la del... El notari Jaume Arut, que aquest va participar...
a les bases de Manresa, hi ha tombes de capellans que tenen el seu barret de capellà, també tenim molts mestres d'aixa, i per destacar el tema industrial podríem explicar la tomba del Panteu Casanovas, que aquests Casanovas eren els propietaris de la fàbrica de Canyol, una de les principals fàbriques tèxtils de la població, que justament és també una obra de l'Eduard Ferrer, però...
és una obra posterior a la Portalada, és de l'any XVIII, i aquí Eduard Ferrés ha canviat d'estil. Si la Portalada era plenament modernista, el Panteó Cardanovas és noucentista. I és un Panteó important perquè té una escultura, un desconsol, de l'Enric Clarassó. L'Enric Clarassó és un escultor molt important català d'aquesta època.
També hi descansa Carme Rovira, la pintora vila-sarenca, per cert, tenia molt clar com volia ser enterrada. Es va trobar en un dels quadres del fons de la Carme Rovira, que es conserva en el Museu Municipal, escrit darrere del quadre de la pròpia pintora, que deia que volia que aquell quadre fos el seu nínjol, tapés del seu nínjol.
Llavors es va fer una reproducció amb ceràmica del quadre i es va posar en el nínjol de la pintora Carme Rovira.
I amb la passejada que estem fent amb en Feliú Novell, no podem oblidar la tomba de l'escultó Vilassarenc Enric Monjo, amb obres, per cert, per tot el món. La seva, però, curiosament, no pot ser més senzilla. La seva tomba se la va fer supersenzilla. És una làpida on només hi ha una lletra M i una creu i està a davant de la capella.
També presentem els nostres respectes a la figura d'en Benjamino Farina Ferrari al cementiri de Vilassadamar. Destacen les despulles d'aquest italià que tant va canviar la nostra comunitat introduint el clavell als nostres conreus. Està enterrat en un panteó a la part sud del cementiri. És una capella tancada, quadrada, amb la seva reixa i a dins hi ha els ninjols de banda i banda, madreta i esquerra, hi ha diferents ninjols de la família.
Per saber anar més amb Feliu Novella, ens recomana que ens adrecem a l'article de la història d'Ovil, la serenia Alexis Serrano, que podem trobar a la revista Singladures. Farmàcies de Guàrdia, per avui, Rocamir, revinguda Montevideo 154.
i telèfon 93 759 39 93. Les urgències de cara al cap de setmana, és a dir, fins dilluns a les 9 del matí, les atendrà la farmàcia de Mar, que localitzarem els baixos de l'edifici Bicor. Per entendre'ns, rot de Vilassà número 2 i número de telèfon 93 750 05 69.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Crònica. El temps.
Tarda i nit de castanyada absolutament estable a tota la comarca. Compte perquè si hem de destacar alguna coseta seria el vent que podria arribar a ser lleugerament moderat. Demà, dia de tots sants, amb un temps també estable, tot i la presència de núvols alts que no han de deixar caure ni una gota. Les mínimes es mantindran sense canvis 11-17 graus, mentre que les màximes pujaran 21-24 graus.
Diumenge tornarem a tenir un dia marcat pel temps estable i suau, tot i que seguiran els núvols alts, però el sol dominarà a tot el maresme. Les temperatures de cara a diumenge una mica més altes que no les de demà pujaran amb mínimes entre els 13 i els 18 graus i màximes que poden arribar a uns més que calorosos per l'època. 26 graus, un parell de minutets per repassar aquest terrorífic crònic d'avui.
Des de les 7 de la tarda i fins als 11 de la nit, túnel del terror de l'Espigó de Garbí, que no es farà l'Espigó de Garbí, sinó que per unes hores aquest espigó es traslladarà al Vila Seren, carrer de Sant Magí. I és que la voluntat d'aquest túnel del terror de recaptar fons
per pintar de guai netejar el túnel soterrat de la Renfe, que també al mes està actualment. Vaja, a imatge i semblança dels dos túnels ja esmerçats al nostre poble, els de davant de l'Ajuntament i el de la Torre de Nadal, que presenten ja una imatge neta, púlida i sobretot que reflecteix el nostre passat mariner. Aquesta ha estat la nostra darrera coberta de la setmana i també del mes.
Avui també una altra proposta de cara a la nit de la castanyada la trobarem entre els números 1 i 28 del carrer de Sant Llorenç. La veïna sessió en Mateus continua amb la seva dèria de guarnir façanes i interiors de les cases des de les 7 de la tarda i fins al punt de la mitjanit.
Doncs ja ho tenim tot venut. Robert Mazza, sala de màquines, i també a la redacció, Joan Escobet, estampant la signatura en aquest Crònica que pot recuperar del nostre web vilassaradio.cat. Moltes gràcies per la confiança. Dilluns ens tornarem a escoltar a aquesta hora. Fins aleshores que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana. Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassaradio.