Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar Ràdio. Benvinguts tots i totes al Crònica. L'alcaldessa Elena López, l'expresident del Real Club Deportiu Espanyol, Dani Sánchez Llibre.
els carnissers Andreu Boer i Manel Garcia, la farmacèutica Dèbora Jové, els músics Enric i Judit Nederman, la futbolista del Barça Ona Batlle, o els comunicadors Jaume Gabot i qui t'està parlant en Joan Escofet. Són algunes de les persones que has de localitzar.
per guanyar els premis concedits per Vilassar Comerç en el marc de l'atractiu joc de la Ruta del Passebre. Tens temps per trobar-nos i omplir les perceptives bulletes fins al 7 de gener. Ho sentim, però no et podem donar cap pista. Tens el 98.1 al teu dial. Som dijous 11 de desembre. Som-hi!
L'actriu vilasarenca menorquina Zahara Moyano, excol·laboradora de Vilasar Ràdio durant cinc temporades, està vivint un moment dolç. És candidat als Premis Gaudí com a actriu revelació pel paper que té en la pel·lícula El padre de todos nosotros.
que s'estrena avui a Menorca. Però al marge d'aparèixer la gran pantalla, Moiano, i de la mà de la seva productora ha estat la mare, la persona que ha aconseguit transformar el guió en pel·lícula. Una feinada ingent que ara ens explicarà i que fa que Zahara Moiano estigui passant per un moment excel·lent.
13.7 sobre 14. La Vila Serenca Alba Martínez, segur que ho recordes perquè la vam entrevistar el passat mes de juliol, va signar la selectivitat perfecta. Ara, i havent deixat l'Institut Pere Ribot enrere, estudia ja la carrera universitària amb la qual somiava l'Albesa Terrassa, gaudint de la universitat i la seva enginyeria en tecnologies aeroespacials. Fa pocs dies que va ser una de les protagonistes d'un acte de reconeixement
que la Generalitat de Catalunya va convocar per celebrar les millors notes de Catalunya de la fase general de l'ESPAU 25.
Doncs això, l'alcaldessa Helena López, el expresident del Real Club Deportiu Espanyol, Dani Sánchez Llibre, els carnissers Andreu Boer i Manel García, la farmacèutica Débora Jové, els músics Enric i Judit Nederman, la futbolista del Barça Ona Batlle o els comunicadors Jaume Cabot i qui està parlant en Joan Escofet.
Són algunes de les persones que has de localitzar per guanyar els premis concedits per vilassar comerç en el marc del sempre atractiu joc de la Ruta del Pessebre. Tens temps per trobar-nos i omplir les perceptives botlletes fins al 7 de gener. Per cert, ho sentim, però no et podem donar cap pista.
Val la pena, al marge de pagesar per Vilassar de Mar, gaudint de l'ambient nadalenc i, per què no, enllestint alguna compra, pots passar amb família un divertit moment. I és que 28 comerços associats a Vilassar Comerç llueixen en els seus establiments pessebres en els quals hi ha sorpreses amagades. Sorpreses que et permetran guanyar 10 premis de 60 euros per consumir en els comerços patrocinadors.
Per participar a la ruta del pessebre, només cal que et personis en qualsevol dels 28 establiments que s'han sumat a la proposta. Allà, hi podràs recollir la bulleta perceptiva i, apa, a voltar. Hauràs de localitzar els pessebres, normalment els aparadors, tot i que ja t'avisem que alguns poden restar més amagats.
o buscar-la o les persones destacades de la nostra comunitat i demanar als i les botigueres que et segellin la teva butlleta. I a més, i això és per nota, si escaneges el QR, veuràs les figures animades, cortesia de l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mar. Un cop hagis aconseguit un mínim de 10 segells, ja pots participar en el concurs.
Al marge de les persones de la nostra comunitat ja mencionades, altres figures d'aquesta particular ruta del Passebre són, per exemple, l'Eladio de Làdio Comunicacions, l'actor José Corbatxo, l'Eva Monràs de la Caseta de l'Abre o la Pepi Bruguera, gerent de la llibreria Índex. El sorteig dels premis es farà el proper 8 de gener a la seu de Vilassar Comerç a partir de les 9 del vespre.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. L'actriu Vilassarenko Menorquina Azahara Moyano, excol·laboradora d'aquesta casa durant cinc temporades, està vivint ara mateix un moment dolç. És candidata als Premis Gaudí com a actriu revelació pel paper que té en la pel·lícula El padre de todos nosotros.
que s'estrena a Menorca. Però al marge d'apareixer la gran pantalla, Moiano, i de la mà de la seva productora, ha estat la mare, la persona que ha aconseguit transformar el guió en pel·lícula, una feinada ingent i que fa que Zahara Moiano estigui passant per un moment excel·lent. Així, doncs, ha parit la Zahara Moiano a aquest film que barreja la comèdia negra amb reflexions intel·ligents, tocant temes del voltatge polític, social i sentimental.
Fins i tot antropològics. Ha aixecat ella aquest, el padre de todos nosotros. Passa per un molt bon moment. Sí, és veritat que sí, estic molt contenta. És un gran dia d'agafar aquest guió del padre de todos nosotros i tirar endavant aquesta pel·lícula de tot de fora.
No ha estat fàcil, no ha estat un camí de roses de la mà de la seva productora, Mojano Films. La Zahara ha aconseguit reunir el pressupost per realitzar aquesta pel·lícula, estirant d'aquí, estirant d'allà. Hi ha la possibilitat de tenir un guió d'una persona que és molt coneguda, que és un molt bon guió, i tu tens aquest ronroi inter de sempre, de ser una actriu, però ja era actriu, fa molts anys que vaig fer feina amb comedians, amb companyes de teatre, jo mateixa he tingut una...
I he anat fent capitulets, cosetes petites a pel·lis, a sèries, no? Si em cerces allà endiví, hi havia com 25 coses, però era com, no és seïdor, prota. I dic, això ho hem d'aixecar, jo vull un prota d'aquests i ho faré. I, bueno, amb aquesta empenta, doncs anar fent, muntant la productora, cercant ajuts públics, anar a Canàries, anar a Madrid...
anar a França, intentar copros i anar aixecant, fins que finalment va ser bastant gràcies a un mercat que té l'illa, presentar el projecte i d'aquí vaig engegar, no?, ajudes sobretot públiques de les Illes Balears. Doncs m'han fet que conformi aquest quasi mig milió amb el que he pogut rodar la pel·lícula i també gràcies a molts empresaris petits pines de Menorca que m'han ajudat, si no ben doblers, amb essència, no?, doncs amb cotxes, el Baleari ha sigut una gran, important...
Carreras Center, Marbúix del Centro Deportivo, hi ha moltes petites empreses conegudes meves o de la meva família o amigues meves o des de Sabera de Silla, que els semblava interessant fer aquesta pel·lícula aquí. D'entrada, i passi el que passi amb el padre de todos nosotros, ella ja ha aconseguit el seu somni.
Ha sigut un màster, perquè cap dels dos realment tenien massa idea, és una seva primera vegada, inclús del director, i ha sigut com la primera vegada de moltes persones de l'equip, quasi 40 en total, per distribuir aquests quasi mig milió i poder pagar tot, que tot estigués bé, que la pel·lícula reflectés el que volia el director, vull dir, són moltes coses.
Quan li va caure el text a les mans, es va enamorar, però l'amor s'ha de cuidar. Al final va aconseguir envoltar-se d'un grup d'actors i actrius molt potent que donen vida davant de la càmera a personatges, diu, d'una gran profunditat.
És una pel·lícula que té un ventall bastant gros de personalitats, de personatges, i això com a tio em sembla molt enriquidor. Aquestes pel·lícules què és? El prota i la mujer, o l'hombre i saps. I aquesta no, aquesta és una pel·lícula que té una part molt antropològica i molt humanista, de veure diferents tipus de persones. I aquesta pot estar molt. Argument, dilema moral entre cinc germans.
aquest antagonisme entre el capitalisme i el comunisme que planteja la pel·lícula quan cinc germans i germanes es reuneixen en una casa d'estiu a Menorca, a Sa Mesquida, per decidir si venen unes imatges que ha gravat una persona de son pare salvant a una fieta de ser ofegada, mentre mor en aquell acte,
I la Coca-Cola, que les veu, l'Alza vol comprar per fer un anunci del seu nou refresc a canvi de mig milió d'euros. I quina és la fita d'aquesta família, cinc germans, per decidir si volen accedir a aquest mig milió, sabent que son pare era un gran comunista. Doncs estrenem amb primicial tràiler del padre de todos nosotros.
Un vecino filmó a papá salvando a Sani en el acantilado justo antes de que la sola se lo tragara. Coca-Cola quiere elaborar un spot con esas imágenes. Que Luz quiere vender a nuestro padre comunista.
Habla papá. Habla papá.
Yo siempre he estado solo. Tú calla, facha. Que yo también soy roja. Soy actriz. Pero los chinos también eran comunistas. Mira, mira, el búnker. ¿Crees que es una puta? El padre de todos nosotros no era ningún héroe. Igual que no se elige ser un héroe, tampoco se elige ser una víctima. ¿Era esto lo que quería? ¡Sí! Era el padre de todos nosotros, sí. Pero a mí nunca me trató igual.
Senyores de la Coca-Cola. ¿Es verdad que sigues siendo comunista después de vuelto? Doncs això, la pel·lícula retrata les reaccions a cinc germans i les seves parelles davant d'un dilema amb diners, amb doblers, com diu ella en el seu menorquí, pel mig.
Això és el que planteja la pel·lícula, però per davall hi ha una meravellosa família, que podria ser la teva, la meva, perquè per desgràcia o per sort tots som iguals. I qualsevol dia et trobaràs en l'input de seure amb ells perquè qualcú s'ha mort d'una manera més heroica o més habitual i hi ha uns diners allà per repartir,
I t'has de trobar, t'has de posar d'acord, i allò que semblava que anava molt bé, aquella relació, aquell vincle entre germans, pot explotar. Perquè poden sortir coses de quan eres petita, coses que tu no pensaves que el teu germà pensa de tu, o la teva germana, o unes personalitats. T'havia el reflex dels...
dels cunyaus, no? De com a lo millor un germà teu té un home o una dona que el pot manegar de segons quines maneres. És un exercici antropològic de veure cinc personalitats superdiferentes que ens poden reflectir qualsevol i d'un fet tan comú com és una herència. I està molt orgullosa la Zahara del seu paper a la gran pantalla candidata al Gaudi en la categoria d'actriu revelació.
Tenc un personatge molt preciós que es diu Cristina i que és totalment oposat a jo. Doncs la Cristina deu ser calmada i poc xerraire. Bromes al marge, malgrat la candidatura, que era un somni per la fara, considera que no ho ha pogut pas encara reposar, perquè el dia a dia de la pel·lícula literalment se la menja.
i vaig cridar, fer volteretes, cridar a tothom, però realment no he pogut, perquè tinc un munt de paperassa, de justificacions, d'ajudes estatals, de distribució de no sé què, quin cartell que em falta, de no sé quin contacte perquè després la pel·lícula se'n vagi a Madrid, a València, fora a l'estranger, abans si m'ha agafat l'època estona al festival...
d'algun festival iberoamericà, en quina plataforma... I tens tantes coses que dius, com pot ser que allò que era el més important s'ha anat amb un altre, ha agafat un altre de relevància, no? Aquest ha passat al tercer estant. En saber de la seva candidatura va pensar... Ha valgut la pena. Tot lo malament que he pogut passar en aquest any, perquè es passa molt malament,
i antes de que ningú produeixi que s'ho pensi molt bé, són moltes coses i hi ha que prendre moltíssimes dedicions. És aquí quan tu te'n dones compte que tu ets el productor, perquè per molt que vulgui el director una cosa, l'altre coproductor, l'equip, no sé què, tu ets la mare de la pel·lícula, tu tens que saber què és el Lumi i és el millor per a aquella pel·lícula i has de saber dir sí i has de saber dir no.
i has de saber aturar i has de saber anar cegues, i això ho has de notar tu, i ningú en aquell moment, potser si tens sort de tindre qualsevol suport, que jo en el meu cas ho he tingut tant de la parella com de dos membres de l'equip que em filaven bastant prim, igual que jo, però costa molt, perquè és una pena de decisions molt gran. I quan jo rep,
I he passat l'any que he passat, que té molts altibaixos econòmics, psicològics, d'estrès, de tal, i dir, candidat a les primeres gaudiament, t'he fet a fer una relació a Záramo, ja no, dic, puta mare, ja he arribat, jo vull dir això, saps? Ha valgut la pena, sí, i tanto.
El Padre de Todos Nosotros estrena avui a Mou per fer el salt després a Ciutadella. A Barcelona la podrem veure als cinemes Maldà. Cal apuntar que el cantant català Kiko Beneno ha gravat per aquest projecte una versió del seu reir i llorar. La Coca-Cola siempre es igual.
Pero yo no, yo puedo cambiar. Ya no quiero más tener buena suerte. Abrázame fuerte y hazme volar. Crónica, la informació de Vilassada Mar i la comarca del Maresme.
13.7 sobre 14. L'avi la serenca Alba Martínez, segur que ho recordes perquè la vam entrevistar el passat mes de juliol, va signar la selectivitat perfecta. Ara, i havent deixat l'Institut Pere Ribot ja enrere, estudia ja la carrera universitària amb la qual somiava. L'Alba és a Terrassa.
gaudint de la universitat i de la seva enginyeria en tecnologies aeroespacials. Fa pocs dies que va ser una de les protagonistes d'un acte molt especial, un acte de reconeixement que la Generalitat de Catalunya va convocar per celebrar les millors notes de la fase general de l'ESPAU. La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va lliurar el passat 29 de novembre la
Les distincions als alumnes amb millor nota de la prova d'accés a la Universitat 2025. A la sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona van rebre la distinció tan preuada 513 alumnes, 264 noies i 249 nois de 29 comarques catalanes. Els i les premiades amb una nota important.
igual o superior a nou en la fase d'accés de l'ESPAU. I entre ells i elles, l'Alba Martínez, representant Vilassar de Mar, defensant i celebrant el seu 13.7 sobre 14, una bogeria. Ella, però, no sap què són els nervis. Nerviosa, no, perquè amb la gent que va amb mi a la carrera, la majoria havíem d'anar-hi, llavors...
Ja no vaig anar sola perquè vam coincidir amb molts a la uni i va ser molt millor perquè així ja vam estar més entretinguts que ens vam fer anar molt d'hora a l'acte. Bé, ens vam festar a les 10 del matí i l'acte començava a les 12 per organitzar-nos.
Vam trigar uns 20 minuts en explicar-nos com havíem de pujar a l'escenari perquè cada alumne havia d'anar a recollir un diploma a l'escenari i a parlar un moment amb algun dels representants de les diferents universitats de Catalunya, inclosa també la consellera. I un cop pujàvem a l'escenari els donàvem la mà i després ja baixàvem.
I després d'això ja van començar a entrar la veritat que les famílies, directors dels centres i altres professors. Es va celebrar l'acte, també va intervenir algun grup de música que ens va tocar alguna cançó i després les tres noies que havien obtingut la millor nota de la fase general d'un 9,9 van poder tenir una petita conversa amb la consellera allà davant de tothom.
I després vam sortir i ens vam donar un diploma, aquest sí que tenia el nostre nom, perquè l'atrega un diploma general. Dona eminentment pràctica, té el diploma guardat, no pas exposat, diu. Ella a lo seu, a la carrera. Ara bé, ens sobta com devia ser una reunió de joves en la qual només hi havia nous i deus.
A mi el que més em va sorprendre és que ens van asseure per ordre de nota. I després allà vas parlar amb la gent perquè ens van tenir una hora llarga i asseguts que no teníem pràcticament res a fer. I sí, sí, la gent de normal vam estar parlant, sobretot de la universitat, què feia cadascú. I a mi em va sorprendre també que gent que feia carreres molt diferents, perquè...
Jo sí que ara, en l'àmbit que estic, estira tothom fent una cosa molt similar, diferents enginyeries, perquè al final la universitat a la que vaig és únicament d'enginyeries, però allà parlaves amb gent, molta gent que feia medicina, després alguna gent que tirava més cap a l'àmbit de lletres, i bé, va estar bé poder parlar amb gent així que també compartien interessos en comú. Ja està, la família de l'Alba està d'allò més contenta, fins i tot diu més que ella.
La família molt contents. Jo crec que els feia més il·lusió a l'acte a ells que a mi. Però la veritat que la família, els meus cosins que són també de la meva edat, també són molt bones notes a la cel·le. No vam arribar a coincidir a l'acte, però notes altíssimes. I llavors tots molt contents, no només els pares sinó els avis i els tiets, tots molt contents també.
i nosaltres des de Vilassar Ràdio també. Ara, la Vilassarenca és a la recta final del primer trimestre de curs de la seva enginyeria en tecnologies aeroespacials, una carrera universitària més dura del que s'esperava i força masculinitzada. Me l'esperava dura, però està superant les expectatives, jo crec. A veure, també és acostumar-se una mica al ritme de treball a la universitat i com puntuen els professors, perquè al final el metge és bastant diferent a l'institut,
sí que anem molt més per lliure, si tu no vols anar a classe no vas i el problema és teu i ningú et dirà res. Però, a veure, depèn de l'assignatura. Física, per exemple, l'estic tuant prou complicada, la resta és bastant portable. El més allunyat del que estic fent ara, la veritat és que seria empresa,
que és una de les poques enginyeries que ens posen l'assignatura d'empresa, però és un àmbit que no havia pogut tocar durant el batxillerat, perquè al no fer les assignatures del batxillerat social no havia tingut oportunitat i també m'està agradant prou. Així que, molt bé, segueixo preferint les assignatures de ciències. A la carrera som 60 persones i de les 60 només som 10 noies. Però l'ambient està bastant bé. Sí que s'han fet grups, però entre tots ens portem molt bé.
i de moment hi ha molt ambient de col·laboració i tal, encara no s'ha vist aquesta competitivitat que potser tenen fam aquest tipus de carreres. I des de la petita, avions, avions i més avions. Sabeixo pensant que més cap a l'àmbit dels avions, jo l'àmbit espacial no és tant del meu interès, però ara que ja he vist una mica les sortides més clares que ha fet la gent que ja ha estat a la carrera, a mi m'agradaria treballar en alguna empresa...
o directament d'avions, de fabricació d'avions com a tal, com podria ser ara Airbus o Boeing, que són les més importants actualment, o si no alguna empresa més petita però que segueixi dedicant a la creació d'aquestes components pels avions que són tan importants.
L'Alba Martínez, mentre espera treure's el carnet de conduir, destina 4 hores al dia als desplaçaments Viles Ademar-Terrassa, amb transport públic que també té mèrit. D'altra banda, sempre fa molta il·lusió quan a la ràdio parlem de persones que les coneixes des de ben petites i que van fent el seu camí a la vida. Farmàcia de Guàrdia per avui, capítol de serveis, la Puig e Jové, número 11 de la plaça del Mercat, telèfon 93 759 41 11.
Crònica. Informació de comarca.
Sabies que l'única pista de gel que tenim al Maresma la trobem a premiar de tal? Ja és oberta la fàbrica, aquesta iniciativa que busca dinamitzar el comerç de la població veïna, atraure públic d'altres municipis propers de la comarca, com per exemple Vilas de Mar, i oferir sempre una activitat lúdica i entretinguda. La pista, de 25 metres de llarg i 12 d'ample, per tant, 300 metres quadrats de superfície, arriba ja a la seva tercera edició en els dos anys anteriors,
Gairebé 7.000 persones van acudir a la pista de gel coberta de Premià de Dalt segons dades del propi consistori. A més, la voluntat de l'Ajuntament de Premià de Dalt és fer l'activitat el més inclusiva possible. Així, per exemple, i durant un parell d'hores al dia no hi haurà música ambient, per tal que les persones amb sensibilitat sensorial puguin gaudir d'una bona estona.
També cal apuntar que es té en compte també, diuen des de l'Ajuntament de Premià de Dalt, les qüestions medioambientals. Així, per exemple, un cop acabi la temporada, finalitzarà quan acabi el període nadalenc, el gel es triturarà i es farà servir per regar. Els preus són 8 euros per a les persones empadronades a Premià de Dalt i 9 per a aquelles persones que no siguin veïnes. El preu et dona dret.
a mitja hora de pista de gel coberta i els patins per tal de poder lliscar. Estarà tot instal·lat fins al 5 de gener.
Dijous que preveiem estable i dominat pel sol amb la presència de núvols alts. Sense núvols alts, no hi ha cap mena de risc de precipitació. Les temperatures baixaran lleugerament 4-11 graus les mínimes, mentre que a les màximes es podien enfilar els 15 graus en les hores de màxima antelació. Per tant, ara mateix anem a repassar els principals arguments que ens ha deixat aquest dijous.
L'alcaldessa Elena López, l'expresident del Real Club Deportiu Espanyol, Dani Sánchez Llibre, els carnissers Andreu Boer i Manel Garcia, la farmacèutica Débora Jové, els músics Enric i Judit Nederman, la futbolista del Barça, Ona Batlle, o els comunicadors Jaume Cabot i qui t'està parlant, en Joan Escofet.
Són algunes de les persones que has de localitzar per guanyar els premis concedits per Vilassar Comerç. En el marc del sempre atractiu joc de la Ruta del Pessebre, tens temps per trobar-nos i omplir les perceptives bulletes fins al 7 de gener. Aquesta ha estat la nostra coberta d'avui.
I amb Robert amaza les vies de so i també els teclats de l'ordinador. Joan Escofet estampant la signatura en aquest crònic, en aquest informatiu que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat. Ho diem sempre amb moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres. Puntuals a aquesta hora mateixa. Aquesta és l'hora del crònic que ens tornarem a escoltar demà divendres. Fins a les hores, doncs, que tinguis una molt bona tarda.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.