Vilassar Ràdio són les 8 del vespre. L'altre dia vaig buscar vols aparir en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu. Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades.
Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Prevenir malalties és a les mans de tots. Només cal seguir uns bons hàbits d'higiene. Rentar-se les mans després d'anar al lavabo i de canviar bolquers. I també abans de menjar. Quan tossim o esternudem, cobrir-se amb la part interior del colze i mai amb la mà. Fer servir mocadors d'un sol ús. I recordar que els infants amb febre no han d'anar a l'escola fins que estiguin ben recuperats.
La millor manera de fer salut és la prevenció. Troba més informació al web canalsalut.gencat.cat o trucant al 061 CatSalut Respon. 061, la Generalitat al teu costat. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Aquí comença Històries de Mari Dadal, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges, una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassà Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Internet ens apropa tant a coses llunyanes com a coses molt properes. Ens permet connectar amb persones i interessos de tot el món, però també ens ajuda a descobrir el que tenim just al costat.
Un exemple és la pàgina d'Instagram de la Vilassarenca, que ens descobreix històries, anècdotes i detalls del nostre entorn, Vilassà, fent que el proper esdevingui interessant i sorprenent. Quan compartim els nostres interessos, veiem que no estem sols. Hi ha més gent que sent el mateix que nosaltres, i això crea noves connexions tant en línia com amb la vida real.
Avui, a Històries de Mari Dadal, coneixerem què i qui hi ha darrere de la pàgina d'Instagram la Vilassarenca. I ho farem amb la seva creadora, la Gemma Pérez Santaló. Històries de Mari Dadal Coneguem el convidat
La Gemma Pérez Santaló és mestra d'educació primària i infantil especialitzada en educació física. Actualment està treballant a Arenys de Munt a l'Escola Sant Martí. Les seves aficions són l'esport, la cultura popular i la història. Ha participat i participa de la vida associativa del poble, al Piri, als mensuets de foc i a la Riarada. I com diu la nostra convidada d'avui? Doncs queda't que t'ho explico.
Benvinguda Gemma. Gràcies Núria. La Gemma que també és la Vila Sarenca, com ja hem explicat. D'on sorgeix la idea d'aquesta pàgina d'Instagram? Doncs mira, la pàgina en si sorgeix una mica d'un rampell.
d'aquest estiu que no vaig anar de vacances, em vaig quedar a Vilassà i m'avorria i sense pensar-ho massa vaig obrir la pàgina. Però sí que és cert que és un tema o són temes que jo fa molts anys que em van rondant de veure com enfocar el tema de la història a Vilassà, també relacionar-ho amb l'educació, en fi...
quan jo encara estudiava a la uni, doncs me'n recordo d'haver fet també algun treball relacionat amb la història, doncs,
Bàsicament, ja fa anys que em ronda, però sí que és cert que la pàgina en si va sortir sense pensar-ho, i l'única persona que li vaig consultar va ser la meva parella, li vaig preguntar, escolta, Amèric, com ho veus, això? I em va dir, Gemma, si tu penses tres vegades, no faràs res d'això. Per tant, tira, i si al final no surt bé, doncs no surt bé i ja està, però si a tu t'agrada fer això, doncs endavant, no?
I sí, sí, va ser així i no m'ho vaig pensar. I quan vaig tenir això, 50 seguidors o pocs, no volia gaire seguidors jo, vaig pensar, bueno, 50 persones els interessa aquest tema, no? Doncs ja m'està bé, és perfecte. Per mi va ser un èxit això ja. Ara en tinc més, però tampoc no m'ho miro massa això, ja. No, no pas. Beneit rampell, no? Sí, sí.
Divertidíssim. De fet, és el que jo deia a la presentació, de vegades ens n'anem a mirar coses de l'altra punta de món i coses que tenim al costat ens n'oblidem i d'alguna manera també has fet que el focus estigui aquí, de la gent de Vilassà com a mínim. Gent de Vilassà i jo, pel que he vist, algun seguidor teu no és només de Vilassà, vull dir, hi ha gent de la comarca. Per tant, el tema...
història i cultura i coses que tu ens expliques a la teva pàgina, tot i que no siguem de Vilassar, també ens interessa, no? Sí. Potser també el tema...
És com ho fas? És a dir, com transmets allò que... Aquella idea, pum, i la deixes anar? Sí, és veritat que crec que són vídeos bastant didàctics perquè al final jo soc mestra. És a dir, l'única cosa que sé fer, crec, o de les coses que em surten bé, és explicar...
explicar o de fet acompanyar-me també d'imatges i això fa que sigui més didàctic. Busco un vocabulari senzill, que tothom entengui i a part coses curtes, perquè si no són curtes a les xarxes no funciona.
I és veritat que potser això enganxa. I sí que és cert, com tu dius, que hi ha molta altra gent que no és de Vilassai que em segueix. I va haver un dels primers comentaris que em van fer, me'n recordo, que va ser, bueno, i no faràs la cabrilenca? I va ser com, bueno, és que jo no sóc de cabrils. Si vols, si vols, engresca't i ens ajudem, no? I tu pots fer la cabrilenca i jo faig la vilassalenca. Sí, sí.
I vull dir que la gent tenia interès com perquè fes altres pobles, no?, també, del voltant. I, bueno, jo no em vaig veure amb cor tantes coses. Si no, sí que seria infinit, no? Si ja ho és a Vilassà, imagina't si ha de fer Cabrils, Cabrera... De fet, Vilassà, Vilassà, era Vilassà de mar, Vilassà de dalt i Cabrils, eh? Vull dir que, d'alguna manera... I en parlo, també. Sí, sí. Sí, ho sé, ho sé, ho sé. El que tu ens expliques, o sigui, quan tu...
I decideixes, amb aquest rampell que ens dius que has tingut a l'estiu, decideixes, escolta, vaig a plasmar, que la gent vegi allò que a mi m'agrada, m'inquieta, o que jo he descobert i em fa il·lusió compartir...
Tu ja tenies més d'una... M'anava a dir... Em sortirà demà, eh? Més d'un vídeo preparat o no?
Sí, més que preparat potser de temes, és a dir, ja tenies més d'un tema. De fet, quan vaig començar, vaig dir, a veure, com ho faig, no? És a dir, sí que vull parlar d'una cosa que crec que és important, que és... Jo vaig treballar uns quants anys a Premià de Mar, i allà a Premià tenen...
El poble en si tenen un projecte que es diu projecte Arrelat. Jo amb aquest projecte, quan vaig treballar allà, me'n vaig enamorar. El porta l'Eloi Botell, que és un noi de Premià, que estava interessat també en tot aquest tema patrimonial i ell va crear el projecte Arrelat allà i el que fa l'Eloi és, bueno, va agafar uns quants temes i els va desenvolupar, va fer unes petites visites guiades i llavors ell va agafar com això i ho presentava a les escoles.
Llavors tu com a mestra, jo era mestra de Premià, cada any t'enviaven el projecte RELAT i tu deies, a veure què estem treballant amb els infants, estem treballant tot això. Doncs mira, m'interessa parlar de les fàbriques, perquè parlem de la industrialització o del que sigui.
Llavors, l'Eloi tenia, doncs, en la seva llista del projecte Rèlat, tenia una cosa, tenia una de les visites que eren les fàbriques de Premià. Concertaves cita amb l'Eloi i l'Eloi t'ensenyava. Fèiem una visita amb els nens i l'Eloi venia i et deia, doncs, aquí, en aquest lloc hi havia aquesta fàbrica, no?, i t'explicava. Doncs feien això, feien l'altre, segur que els vostres avis, segur que no sé què, no? Anàvem a un altre lloc. Aquí hi havia aquesta altra fàbrica, no? I ara em queda només això. I ho veies, no? I jo pensava, doncs, que això...
És superric pels nens i les nenes de premiar. O sigui, al final, tots els nens que jo vaig tenir van fer una part relacionada amb el seu patrimoni de la mà d'un noi, que a més ho explicava superbé, superdidàctic, amb fotos, vull dir...
I vaig pensar, això té un potencial molt bo i a Vila-San no hi és. I jo li vaig donar moltes voltes en aquest tema, el que passa és que jo soc mestra i jo no puc dedicar-li el temps que li dedicava l'Eloi a premiar perquè és el meu horari.
Però sí que vaig dir, a veure, com ho faig perquè d'alguna manera hi hagi un recurs, hi hagi un recurs que les escoles puguin accedir a un vídeo o alguna cosa que els expliqui, coses de vilassar, per poder-ho treballar amb els nens. Perquè al final...
Bueno, per mi, almenys, crec que les arrels són importants. Són importants. Perquè quan tu t'estimes una cosa, tu la cuides. I quan tu la coneixes i saps d'on ve, no? Saps la història d'això, doncs ho cuides. Passa igual amb les persones, no? Nosaltres quan ens estivem algú, el cuidem. Llavors, jo vaig pensar, hòstia, això ha de ser-hi. El poble no hi és? Ha de ser-hi. I vaig dir, bueno, doncs fem vídeos, va. Fem vídeos, fem Instagram i a veure com va.
I jo ho vaig fer molt enfocat a les escoles o als infants o així. I per això també potser és fàcil d'entendre. És senzill, és curt i agrada.
I després d'això, sí que quan vaig començar a fer-ho, jo ja em vaig fer una estructura i vaig dir, bueno, he de tocar tants temes, no?, ho he de tenir una mica ordenat, perquè si no, com busques, no?, la informació, si a l'escola estan treballant, m'invento, personatges de Vilassà, no aniràs a arquitectura, ja busques directament on poses societat, no?,
Jo per això ho vaig ordinar, pensant molt en una part més de docent, des de la docència. Didàctica, no?, de l'escola. Sí. Saps si hi ha escoles que estan utilitzant...? Sé que hi ha l'escola del Pere Sala, que estàvem fent un projecte, que em van contactar, que estàvem fent un projecte de la festa major,
I sí que em van preguntar, puc agafar jo? Clar, clar, o sigui, està per això, no? Te'l pots descarregar, de fet, tal... I fins i tot volia quedar amb ells, a veure si volien que els ajudés a fer alguna activitat o així, però al final no hem trobat el moment. Però, bueno, ho tenim pendent, jo crec que podrem fer-ho. Per tant, d'alguna manera, un dels teus objectius quan vas començar tota aquesta història s'està complint, no? Perquè almenys ja hi ha una escola que hi ha entrat, no? I potser ara les altres...
És un recurs més. Exacte, és interessant. T'han demanat, o sigui, tu al final dius, jo vull saber, una mica a mi també em passa, quan preparo, penso de què puc parlar o tal, doncs sempre vas a buscar allò que a tu t'agrada o que t'agradaria saber més i per tant...
Perquè fer-ho hi ha un temps, ja en parlarem, hi ha una estona de documentació, doncs, documentar-te d'alguna cosa que tu tinguis un interès, evidentment, no? Però hi ha algú que t'hagi dit, ai, per què no parles de... per què no...
tens qui et va donant temes sí que és cert que la gent és molt curosa però sí que hi va haver també un parell de dies que vaig posar a les històries tu pots posar com una caixeta llavors vaig posar teniu algun tema que us interessi llavors tinc una bateria de coses que he afegit també com a llista dins dels meus temes encara a parlar de la gent que em va respondre perquè em va respondre moltíssima gent
I sí que hi va haver bastantes coincidències. Hi ha molta gent que vol saber coses sobre el Liceu d'Almau.
que és una casa que hi ha al carrer Sant Magí. No sé si saps, si l'has vist alguna vegada, que posa... De fet, encara ho posa, no? Li seu del mau, no? Hi ha molt poca informació, se sap que va ser una escola, però de moment no m'hi he posat. Però sé que no hi ha molta, molta informació. O sigui, aquí hauré de buscar BBB perquè això em costarà. Però hi ha molta gent que vol saber. Clar, bueno, l'interès...
Suposo que pots tirar d'historiadors per aquí, també tens a la biblioteca, tot i que no és molt àmplia, però hi ha una bona col·lecció local, no? Vull dir que també allà hi ha xitxa, no? Hi ha teca, sí, sí, sí, sí.
Molt bé. Com et documentes? Com ho fas, això? Perquè ho parlàvem abans, no? Al final, nosaltres veiem com el programa, no? És una hora, però darrere d'aquesta hora hi ha molt de temps de preparar-t'ho i tal, no? Darrere d'aquestes publicacions, que tot i que són petites...
dius coses que has contrastat, que has buscat... Com ho fas? Mira, jo també ho vull deixar molt clar, que això jo ho vaig dir l'altre dia, però ho torno a dir. No soc historiadora, jo soc mestra, llavors el que faig també és documentar-me de les persones que sí que han treballat i han fet una investigació que jo la tinc...
La poso en valor perquè m'estan també ajudant a mi a fer tot això i m'estan nodrint del que a mi m'interessa. I és gent molt potent. La majoria de llibres són de la biblioteca. Sí que és cert que hi ha una part que és col·lecció pròpia, perquè la meva mare també sempre és un tema que li ha interessat molt. Llavors, des de casa també ja teníem un munt de llibres relacionats amb el poble i relacionats amb el nostre entorn. I bé, tinc...
En fi, puc fer una llista, si vols. D'on surten la majoria de coses? De fet, si us fixeu en les publicacions, jo sempre poso la font. La font d'on jo trec la informació està sempre a les descripcions.
I allà, els més recurrents són l'Abans, de l'Alexis Serrano. També hi ha un de la cooperativa d'arquitectes que parla sobre les fàbriques, de Vilassar. Després n'hi ha un altre que és el que més m'agrada de tots, que és el dels motius vilassarencs, del Damià Bass.
I després sí que faig servir molt les revistes del poble, que allà també hi ha molta documentació, però sí que és veritat que hi ha molts autors molt diferents aquí. Aquí no et sé dir ara exactament noms. No, no, clar, perquè n'hi ha moltíssims. N'hi ha molts, sí. Sí, sí, sí.
Després una altra de les coses que has fet, que a mi també m'agrada molt, és el que deies. És molt més fàcil, si parlem de no sé què, que vagin a societat o a arquitectura o cultura, etcètera.
Quan tu comences a muntar tot això, tu t'estructures a dir, jo vull parlar d'això, d'això i d'això, i llavors ja vaig a fer com els temes, encabir-los dintre de la caixeta que els hi correspon, o això anat sortint una miqueta... Mira, jo vaig començar pensant...
arquitectura, cultura i societat. De fet, al principi només tenia aquests tres temes. I sí que és veritat que vaig fer de cada tema, vaig ficar-me una llista, doncs no sé, hi havia tres o quatre o cinc de cada tema, i al cap de no sé quantes publicacions van ser, unes quantes publicacions, vaig introduir la de fàbriques, la d'indústria, perquè és un tema que crec que Vilassar va coix,
Va, coix. Perquè els altres estan molt coberts, se'n parla molt de persones importants, també amb els noms dels carrers. Hi ha molts temes que estan molt coberts, però considero que les fàbriques estan una mica abandonades, tot el tema de les fàbriques. És cert que d'en peus només en queden dues, una, i l'altra queda una façana.
el rodetet està en peus, i ara és una altra cosa, hi ha molts tallers de cotxes, hi ha un restaurant, hi ha diferents coses, i canyol, hi ha només una façana. Però totes les altres, n'hi havia moltes, n'hi havia moltíssimes, i no queda res d'això. I com que no es veu, ningú ho sap,
Vull dir, tu pots passar per davant d'una casa i veure aquella casa i dir, bueno, això és una casa, doncs no sé, Canvisa, no? Canvisa es veu i saps que a més és municipal, o sigui, hi ha moltes coses que estan documentades o que hi ha un plafó...
Però crec que les fàbriques estan abandonades i vaig introduir-les una mica més tard. Però m'està interessant molt aquest tema, justament. Anava a dir-te, perquè a vegades quan comences a tractar un tema et surten subtemes, no? I a vegades et dius, ui, és més interessant el subtema que el tema que jo m'he començat a mirar, no? I és una mica anar buscant... Llavors vas obrint altres...
Sí, sí, sí. De fet, hi ha molts temes que se m'envan. Per exemple, un dels temes que no sabia on classificar-lo era el pigat. Vaig dir, bueno, el poso cultura perquè parlo dels gegants, però parlo del pigat. Vull dir, també podria posar-lo a societat, que és una persona important del poble i on el posem, no? Un personatge, com a mínim. Un bon personatge, no? Un bon personatge, a més a més, eh? Sí, sí.
Perquè la seva història també, Déu-n'hi-do. Sí, sí, podria tenir quatre vídeos del Pigat, però, bueno, vaig reduir-ho a un, per parlar també dels gegants, no? I em passa això. Em passa de dir, bueno, on ho poso? I al final, doncs, em decideixo. No passa res. Al final tu ets la creadora i tu ets la que decideixes i manegues la teva pàgina, no? I dintre d'un ordre, doncs... Perquè tens això, que també és molt xulo, una altra de les coses, és a dir, ho poses per temes, però a més a més cada tema té el seu color. Sí.
Sí, el seu color i el seu edifici. Bé, la seva imatge. La imatge del darrere. La imatge és tu i la imatge del darrere és el motiu principal del tema que tu tractes en aquell vídeo o en aquella presentació, no? Que això també és xulo, no? Sí, també això, quan ho vaig escollir, també li vaig fer una... Vull dir, vaig pensar-m'ho molt, això.
O sigui, no hi ha res, a banda del rampell de començar, tota la resta de coses són pensades i meditades. No hi ha res a l'atzar. No.
No, no, no, clar, home. Cultura, jo a més jo soc de diables, ja vaig posar directament, i jo sempre he sigut de mensuets de foc, vaig posar directament l'asa i el drac. Cultura, vaig posar l'asa i el drac, de seguida. Arquitectura, vaig posar la Torre del Nadal, perquè, bueno, és el que més es veu i també és el més...
És molt emblemàtica. És un edifici emblemàtic d'aquí, no? Sí, sí. I a Societat vaig posar el mercat, el que era abans el mercat, la plaça de l'Ajuntament. Vaig posar Societat. I a Indústria, no ho sembla, però això d'aquí, aquesta fàbrica que hi ha aquí darrere, és la fàbrica que hi havia a sobre el Pere Sala, que era, t'ho diré,
T'ho diré, t'ho diré, perquè ara no em sortirà. Bé, quan menys... T'ho dic, t'ho dic, ho tinc. Has fet alguna dels... En civil. Aquesta no l'has explicada, eh? No, no l'he explicada encara. Però està pendent. Bé, parlarem... Primer anem a parlar del que tenim i després ja parlarem del que tens al calaix.
parlàvem que tens diferents subtemes. Has parlat d'arquitectura, has parlat de societat, has parlat de cultura, has parlat d'indústria i ara des de fa poquet també tens un que és amb mirades. Ah, sí. Ja ens ho explicaràs. Comencem per l'arquitectura, que de fet és la teva primera publicació. Tu la teva primera publicació vas parlar del círcul. Sí.
El círcul, que és un dels teatres que teníeu, perquè tampoc hi és. Hem de posar-hi imaginació amb el círcul. Tenim una plaça. I jo no l'he vist mai. Jo no l'he vist mai, tampoc. Clar, clar. Vas començar amb aquest, perquè a tu t'hagués agradat veure'l o... Sí, sí, sí. A tu t'hagués encantat. M'hagués encantat. Mira, jo vaig començar amb el círcul perquè la meva besàvia...
La meva besàvia va ser la guanyadora dels Jocs Florals, no em facis dir de quin any perquè no ho sé. Però sí que ho van celebrar... Bé, la guanyadora no, perdó, m'estic equivocant. Va ser la dama o alguna cosa així. No era la guanyadora, era com...
crec que feien com... hi havia com personatges o persones del poble que representaven aquell any els jocs florals, com les enramades, que també a la festa major eren escollides. Aquell any la meva sàvia va ser escollida per... la vam vestir preciosa, va tenir no sé quantes mil fotos a casa, en fi. I una...
on ho van celebrar va ser al Teatre del Círcol. I a més, això la meva àvia ja m'ho explicava, és que la mare, això hi va ser un any representant dels Jocs Florals de Vilassa, tal, tal, tal. Hi ha fotos, surt a l'abans, vull dir... I això vaig dir, això m'agrada molt, m'hagués encantat poder veure això.
poder veure, i miro fotos, perquè en tenim a casa també, nostres, miro fotos i és preciós, no? I vaig dir, això ho hem d'explicar, que aquí hi havia un teatre, que a més a més és una plaça que fan...
Sempre hi ha cultura en aquella plaça, mil espectacles, mil concerts, no? És com que ha quedat allà... Ha quedat allà, la part cultura, no? Ha quedat allà l'esperit del teatre. Del teatre, no? Sí. Després, aquí ja no vaig a mordre, aquest sé que era el primer, però la resta ja vaig una mica així. Sí, no passa res. Parles de l'Escut de Vilassà...
Parlo de l'escut de Vilassar, sí. Parlo de l'escut de Vilassar, que això és un tema que també on el classificava. Perquè parlo que té tres torres i explico tota la part de les tres torres de defensa, com siguin de Guaita. I no sabia on posar-lo, tampoc. Bé, és que, clar, si tenim que pensar...
al final ho has de limitar. Clar. Clar, perquè si no podries tenir arquitectura, motius, no sé què, no sé quant. Al final, el que tu bé dius, parles de les tres torres que hi ha a l'escut i, per tant, és arquitectura. Sí, sí, sí. Jo opino com tu, eh? Sí, sí. També parles de la casa de cos. Mhm.
Aquest m'encanta. De fet, és dels meus preferits, les cases de cos. I el que té més visualitzacions és les cases de senyors. Això sí. Parlem de les cases de cos, va. Doncs explica'ns-el. Algú que ens estigui escoltant avui però que encara no hagi accedit a la teva pàgina i no t'hagi vist el teu vídeo. Mira...
Això també em ve del projecte Rèlat, perquè allà, de fet, també està posat a sota de la descripció, també l'he anomenat, perquè també em surt de l'Eloi, perquè també és un tema que parlàvem molt a Premià quan feien visites o així, doncs un dels temes eren les cases de cos. Les cases de cos són les típiques cases del Maresme,
De fet, és xulíssim perquè un cos és l'amplada que feien, i per això es diuen així. Era com una unitat de mesura, la paraula cos. I són uns cinc metres, però cinc metres fets d'aquella manera, perquè a més es mesuraven en pams. Vull dir, trobes coses d'aquestes i ja dius, ostres, és que ho feien tot així, no?
I hi ha cases de cos que potser són 5 metres, n'hi ha que són 5 metres i un pam, no són 5 metres justos. Llavors, feien això, que de fet, normalment les masies eren 3 cossos,
que això també em va fer molta gràcia perquè vaig pensar, clar, les cases de cos venen de fer una part d'una masia només, construir només una part de les tres, perquè figurava que eren cases de pescadors, de persones treballadores, llavors una masia hi vivia tota una família, però les cases de cos hi estan pensades...
perquè sigui tot molt més auster i potser ja no estan pensades per tota una família, sinó per només una persona treballadora que baixa des de Vilassar de Dalt, pesca i després de pescar està dos dies aquí i torna cap a Vilassar de Dalt. Llavors són més petites, només és un cos, ja no n'hi ha tres.
I ja està, n'hi ha de tres tipus. La primera és la de pescadors. Bueno, li diuen la de pescadors, però no té per què ser de pescadors, que això també és divertit. És la més austera, la més petiteta, i de fet hi havia només una finestra, la porta era molt grossa...
Hi ha un baixant a fora que es veu també dibuixat. Llavors la part de darrere era recta, llavors hi havia el pati, la cuina estava a dins de la casa. I normalment feien servir la part de baix com a amagatzem o així, i la part de dalt com a vivenda. Vivenda austera, perquè clar, era això, dos o tres dies ens estem aquí a Vilassada Mar i després pugem a dalt, no?
Llavors després hi havia les cases de cos que vénen més endavant, que serien com una mica les de la indústria, les de treballadors de fàbriques i així, que són molt semblants però li afegeixen una finestra, són una mica més estretes, ja tenen la part de darrere la cuina sobresurt per un costat, queda com a fora...
i el pati per tant és una mica més petit, normalment anaven des de davant fins al darrere de tot, és a dir, des del carrer on entraves fins a l'altre costat, i tenien una petita porta darrere que sortia l'androna, que és el carreró del final, de l'altre costat, com si diguéssim, i davant tenien l'hort, totes les casetes, i normalment totes miraven a mar,
Van començar totes mirant a mar. I després la tercera casa de cos, important, és la casa de cos dels mariners o dels capitans, que és una miqueta més ornamentada, està més treballat tot ja. Té la mateixa estructura igual, la porta i la finestra com...
de la mateixa mida i així, però potser té una reixa de ferro o té a dalt un terrat i és una miqueta més treballada i es nota que hi ha més diners. Hi ha diferència.
De fet, aquí en el programa, el 8 de febrer del 2023, vam tenir l'Antoni Parició, que ens en va parlar de les cases de cos, perquè també és un tema que és molt atraient. Aquestes cases que, a més, a moltes poblacions en queden unes quantes, però n'hi ha altres que han desaparegut completament, no en queda una suelta, que no acabes de veure ben bé com és, no? I molt modificades, també. Sí.
Perquè moltes les han dividit en dues parts, hi ha la planta baixa i després han fet un pis a dalt i les han dividit. Això a Mataró, per exemple, passa molt. A Mataró ja han posat directes escales que van cap amunt. I també n'hi ha de cos. Sí, exacte. Després parles de la font de la farinera. La font? Sí.
No? Parles de... Sí, que és el telègraf. El telègraf, exacte. La font de la farinera, que aquí de moment l'únic que veiem és una font, abans era un telègraf òptic. A mi això també va... Vull dir, era una cosa que sabia que m'ho havies dit a algú, no sé què, però quan em vaig posar a investigar això vaig pensar una cosa...
Aquí teníem una torre gegant amb no sé quin mecanisme de miralls que feia, que no sé què, que arribés a no sé on. En fi, em va encantar aquest tema també. És curiós. Molt curiós, molt curiós. A més a més, és que va durar tan poc. Vull dir, era un telègraf òptic, per tant, el telègraf elèctric va arribar al cap de molt poc.
I van ser, crec que 10 anys de telègraf òptic, que és això, el mecanisme de mirals, tot així una miqueta rudimentari. I això et va sortir de casualitat, aquest tema, o tu ja sabies que hi havia alguna cosa?
Però realment, què era un telègraf òptic? Que hi havia una xarxa de telègrafs òptics per tot Catalunya que arribava a Madrid? Jo això no ho sabia. Vull dir, jo això ho vaig esbrinar fent la investigació, també, de veure com explicava que aquí hi havia una torre. Jo sabia que allà hi havia una torre, però no sabia exactament ni per què servia, ni què era, ni res.
Per tant, aquí, a part de documentar-te sobre la torre, també vas tenir que documentar-te com funcionava un telègraf òptic. Sí, sí, sí. I per què el feien servir. Sí, de fet, hi havia dos tipus de telègrafs, es veu. Els telègrafs aquests, que eren els civils, i després hi havia uns altres, que nosaltres el teníem a l'església, al campanar de l'església. En fi...
Vull dir, jo és que era un tema que desconeixia molt i me n'he adonat que és curiós. Un altre dels temes que també tractes en arquitectura, que dius que és un dels que es tens més visites, és el de les cases de senyors. Sí. Que a mi m'ha fet molta gràcia allò dels Ari, acabats amb Ari. Això és d'en Guardiola, sí, sí, sí, sí.
Els notaris, els botecaris... Els que tenien diners. Els que tenien diners, no? Els senyors. Els senyors, sí, sí, els senyors. Els senyors, perquè les senyores pobres no estaven gaire representades. Enlloc. Enlloc. I llavors se li deien les cases de senyors. De fet, aquesta és una casa de senyors, aquí on estem ara. Ah, veus? Sí. Sí, sí, sí.
Després hi havia Calamaria dels Bous. Sí, les Masies. Les Masies també és un bon tema. De fet, n'hi havia moltes i n'hi ha moltes que han desaparegut. Calamaria dels Bous és un exemple, ja no existeix, jo no l'he vist tampoc. I a mi em va fer molta gràcia parlar-ne perquè...
Just estar sobre el meu carrer on jo he viscut tota la vida, o sigui, estava a sobre el meu carrer, el carrer de sobre. I, clar, a la que vaig veure que allà hi havia hagut una masia, jo pensava, és que no m'ho imagino. No m'imagino aquest terreny gegant, que aquí hi havia una masia, no?, i que hi havia vaques i que els vilacerecs anaven a buscar llet i que, bueno...
Brutal. M'encanta. M'encanta pensar que aquí hi havia hagut això i ara no n'hi ha ni una mica de rastre ni un cartell que posi aquí hi havia una masia.
És curiós, és curiós. De fet, és que quan un poble o una ciutat es va fent gran, s'ho van duent tot, no? I al final, si no hi ha algú que comença a gratar i a buscar i a dir, doncs queda desapercebut, no? I a part de tu ets joveneta, possiblement la masia hi va estar i fins, a lo millor, 10 anys abans que tu neixessis, no? I dius, potser hagués pogut veure-la, però...
Va davant, el creixement. No vaig tenir la sort. No vaig tenir la sort. Després ens n'anem al següent apartat, que també té sis publicacions, que és el de Societat. Sí, Societat parles de les enramades, que també vam tenir un programa el 2023. De fet, de...
Del círcul també havíem tingut en el 2025 un programa, però es van parlar sobre els teatres, perquè no només hi havia el círcul. No, n'hi havia més. És que aquí també teníeu molta vida teatrera, vull dir, de cinema i tot això. Doncs el de les enremades, que també és un tema superdivertit. Sí, el tema de les enremades sí que és veritat que hi ha un documental molt ben fet del Centre d'Estudis, que la majoria de documentació la vaig treure d'allà, perquè és que hi ha tot.
Llavors ho vaig haver de resumir molt. Perquè hi ha molta informació. Hi ha molta informació i és una passada, no?, perquè també ha desaparegut totalment, no? I encara hi ha gent que va ser, o sigui, encara hi ha gent al poble que va ser enramadora o massip. I és una pena que no ho sapiguem, això.
M'assurto una miqueta del guió que tenia establert, però et faig una pregunta. D'on t'has plantejat el tema de, per exemple, tu dius, hi ha gent que va ser enramadora, hi ha gent que va ser massiu, aquesta gent ja són gent gran i tal. T'has plantejat els de fer-los una entrevista i guardar aquesta informació d'alguna manera? Sí, m'ho he plantejat. De fet, jo tinc molt al cap qui, vull dir, em ve al cap la Margarita,
la Margarita Ors, que també n'he parlat en algun moment, ella va ser enramadora. Podria anar perfectament a parlar amb ella i, buf, el que m'explicaria d'aquell any, que per ella devia ser xulíssim poder fer d'enramadora i representar el poble. I crec que sí que m'encantaria poder-ho fer, la veritat. Sí, sí. Ja ho saps, eh? T'ho dono feina, eh? Sí, sí, tant. M'encanta.
Maria Vidal també n'has parlat. Sí. Maria Vidal també va tenir èxit aquest vídeo. De fet, a l'últim Singladures, que va ser sobre dones, hi ha un article molt interessant...
hi ha un parell sobre Maria Vidal, i trobo que és un personatge també molt curiós i molt interessant. També n'hem parlat-ho entre mig d'altres, però... Sí, sí que l'és. I de fet crec que és dels pocs carrers de Vilassar que té nom de dona. Vull dir, a part de Santas, Santa Gemma, Santa Helena, Santa Maria, a part de les Santes, com a tal, de nom de Vilassarenca, o estiuejant, perquè en aquest cas era estiuejant, hi ha molt pocs noms de dones.
Hi ha la Carme Rovira, que té la plaça de la Carme Rovira, però com a carrer la Maria Vidal és una de les poques. Això s'ha d'arreglar, eh? Això s'ha d'arreglar. Després tenim en Miquel Borotau, també de programa, de societat. Tens la pagesia.
Tinc la pagesia, sí. També va tenir molta reacció a la pagesia, perquè moltes famílies, molta gent que encara viu al poble i que és d'aquí, s'identificava, em deia, això és el meu tiet, aquest és el meu besavi, aquest és no sé qui, i em deien, que bonic, que bé...
Al final tenim una trajectòria de pagesia a nosaltres molt gran, de fet és dels oficis més antics del poble, que parlem molt de la pesca, que encara no n'he parlat, però també és un tema que... Home, et queda, com a mínim l'has de parlar, eh? Sí, sí, l'he de parlar, és superimportant també, però és cert que la pagesia és molt antic, clar, clar, sí, sí.
Però també parles dels corders, que aquests són els oficis nàutics, que també és un altre tema important, no? De fet, va coincidir que tu vas parlar dels corders quan nosaltres vam fer el programa d'oficis nàutics, a mi em va fer molta gràcia, perquè vaig dir, mira, els corders, que jo no sabia el que eren, clar.
Ho vaig aprendre en el programa, no? Bueno, i si et fixes, clar, al final faig moltes coses, jo me n'adono també de coses tard, però faig moltes coses o he fet moltes coses de l'entorn d'on jo he viscut sempre, perquè és el que conec més, també. I potser també perquè és el que et crida més, no?, saber el que tens a prop.
Per exemple, cada Maria dels Bous em quedava a sobre. La Riera dels Corders l'he tingut sempre a tocar de casa. Jo sabia que li deien així perquè els meus veïns li deien per la Riera dels Corders. Jo pensava, què diuen? Quins corders? Què és això? Què és això?
Sí, sí. També has parlat dels primers carrers de Vilassar. A més o més ho fas molt didàctic perquè surten marcats, els tenim claríssims. Els vaig marcar com amb un subratllador. Sí, sí.
Tancet de cultura, que és el Penja Ases, que també vam fer un programa, Capgrossos, la Carme Rovira, els Gegants, la Torronada, el Montcabré, els Tres Toms... Vull dir, aquí sí que és una mica una festa popular, no? Cultura a tope.
Sí, sí, sí. Cultura gastronòmica, cultura popular, ja sigui això, gegants... Bé, també em volia centrar molt en tot aquest tema perquè és un tema que a mi m'interessa molt. El tema de cultura popular, amb ser totes les festes majors de tot arreu, quins gegants, no sé què fan, m'encanta.
Llavors vaig dir, bueno, Vilassà, falta una mica de col·laboració aquí també, eh? Vinga, portar gegants tot Vilassà, falten geganters, vinga, portar gegants, sisplau. Per exemple, no? O capgrossos o...
o que siguin diables. Sí, sí, estan totes les figures representades. Ara em falten els estrepits perquè encara em falten. Encara et falten, també. Sí, sí, els he de fer, els he de fer. D'indústria en tens quatre. De fet, de cultura és de la que en tens més, que en tens set. Sí, en tinc molts, de cultura. No, no, però està molt bé. A mi també m'agrada la cultura popular. Perquè és el tema que més m'agrada. Perquè, de fet, potser és el que...
amb altres coses, que també hi són, però a vegades el tema cultural és la base perquè després vulguis saber més coses de les altres. Sí, pot ser. Si tens aquesta base, que allò que és teu, d'indústria tens cançacs, rodatets, canxauxa i cannyol, que aquesta és la darrera que has fet. I una amb Mirades, que és una col·laboració per el que m'has explicat amb la revista Mirades, que és sobre el drac i la cercavila. Sí, sí.
M'has explicat, que jo t'he dit, explica'm la de Casa de Cos, que tu m'has dit que és una de les que t'agrada, però a mi m'agradaria que me n'expliquessis alguna més. Perquè d'aquestes, de totes aquestes que t'he dit, hi ha d'haver alguna més que t'agrada igual que la Casa de Cos? Sí, jo puc explicar. Bé, hi ha una que per mi va ser molt especial, que és la del Drac Nema Vila, que és la penúltima que vaig publicar, perquè va ser, ha sigut l'única publicació que no l'he trobat a cap llibre. Ah.
No l'he trobat a cap llibre. He fet jo la investigació. Vaig quedar amb la Purí i el Jordi, que són els constructors del Dracrem a Vila, que encara estan a la colla, els dos són fundadors de la colla, i vaig anar amb ells, vaig estar tota la tarda amb ells, els vaig gravar, els vaig fer preguntes que m'expliquessin com l'havien fet, quins materials, tot el que dic.
és informació que me l'han donat ells, no? I això em fa molta il·lusió. Perquè va ser una tarda xulíssima. I jo m'ho vaig passar molt bé. I aquesta investigació és l'única que és meva. Les altres no són meves. Bueno, també ho són. Les explico, però... Home, i la investigació...
Tu no has preparat el tema, però com a mínim t'has investigat com ho vols explicar. Però vull dir que he anat jo a fer aquest treball de camp. La base ja és seva, també, no? I llavors em fa molta il·lusió. És un tema que m'agrada molt. De fet, el drac me l'estimo molt.
I hi ha temes que els vaig haver de treure, vull dir, per exemple, tot el tema del ball, de com van fer el ball, de com van crear-lo, de quina música, de qui va fer la música, vull dir, tot això, vull dir, és que ja me'n recordo que ni els hi vaig poder preguntar, perquè m'havien donat tanta informació, sobretot de la construcció, de quan van crear la colla, com la van crear, com es van formar amb els diables de Vilassar de Dalt, per tal, vull dir, bueno, en fi...
Hi havia tanta teca en una publicació d'una figura de Vilassar que vaig haver de retallar moltes coses. Però són coses que te les tens guardades per més endavant. Perquè, per exemple, el tema dels valls crec que és un tema cultura que és interessant, no? Sí, els valls i les músiques, tot això. De fet, jo crec que hi ha molt poca informació que això em costarà de trobar. Potser no, perquè a vegades el que sí que és cert és que
quan tu et dones a conèixer, o si ho expliques, o dius que busques, sempre surten. Clar, perquè jo t'explicava de Mataró, que la Pilar González Agapito, que fa llibres sobre Mataró, moltes vegades la gent li va i li diu, ja has parlat de no sé qui, vés a veure no sé quantos, o busca per aquí, o li porten fotos, o tal, vull dir que al final això també vas cridant. De fet, és el bonic d'aquesta pàgina,
Jo estic encantada, és que m'ho estic passant molt bé, sobretot per això és que he conegut gent arrel d'això. La gent em diu, has parlat de la meva família, vine un dia i fem un cafè, no? I vens i t'ensenyo coses, no? I gent que jo no conec de res, no havia vist mai pel poble, però que vaig dir, i tant, clar que sí, vull dir, quan vulgueu, no? I he anat, i hem fet. M'encanta. És una de les coses que per mi és més bonica. Perquè t'enriqueix també, no? Sí, i em sembla preciós, sí, sí.
M'has dit que tenies una sorpresa. Sí. No sé si ara és el moment o... Sí, sí, sí. Tinc una sorpresa. Vinga, va. Tinc una sorpresa per vosaltres. Us donaré una exclusiva. Ui, que guai. Això és una cosa que no s'ha publicat i que com que he vingut aquí he pensat, vaig a fer-los un regal. Bé, jo crec que és un regal. Intentaré fer una publicació de la Vila Serenca en directe. Ah, perfecte. A veure com ho veieu. A veure, a veure...
Sí? Quan vulgueu, m'hi poso. Quan tu vulguis. Som-hi, va. Saps què és, cal sobreestant? Doncs queda't que t'ho explico. L'any 1898, Antonio Pasqual s'estableix al carrer Sant Pau XXII. No se sap del tot si hi va realitzar una reforma a partir d'una casa de cos o bé hi va aixecar directament la luxosa casa on avui hi té seu Vilassaràdio.
El jutjat de Pau i l'agrupament Escolta Zavara. És per això que a la part més alta de la casa hi trobem un esgrafeïdat amb les lletres A, P, Antonio Pasqual, i l'any 1901, indicant així el final de la construcció o reforma. Cal destacar també el glaçat de la porta d'entrada amb l'any 1898, que devia ser la data de l'adquisició de la casa o terreny.
De la identitat de don Antonio no se n'ha trobat informació, però per les dimensions de la casa devia ser algú amb un poder adquisitiu més aviat alt. Els elements ornamentals, el treball del ferro i els detalls de les portes i la fusteria ens indica que es tracta d'una casa de senyors.
Més endavant, la casa l'adquirí don Manuel Sánchez Forte, natural del Mansa. Era funcionari d'obres públiques. És d'aquí d'on li ve el motiu sobreestant, ja que se'n diu de l'encarregat de vigilar i dirigir el treball d'una colla de treballadors. Dues de les filles del sobreestant Manuel Sánchez es dedicaran a l'ensenyament en aquesta mateixa casa fins als anys 70.
Trinitat Sánchez hi feia classes de piano i un dels fills, Marius, funda el grup excursionista Pinxo i també exercia de mestre. Els dos germans, Trinitat i Marius, formaven part de l'orquestra de l'agrupació lírica local. Després de la guerra van representar amb èxit obres de Sarsuela. Ells hi tocaven el piano i el violí.
L'edifici va passar a ser municipal i aleshores també va emplaçar una llar d'avis. S'ha anat adequant a les necessitats del poble i el 1985 ja era seu de Ràdio Vilaçà. Primer al segon pis i des del 2011 a la planta baixa. Esperem que així sigui per molts més anys. Això sí, sempre continuarà tenint el motiu que al sobreestat. I fins aquí. Molt bé. Xulo això, eh? Hem tingut un regal ben xulo. No ho sabíem tot això, eh?
No en teníem ni idea. Jo no ho tenia ni idea i jo no. Jo segur que no. Molt bé, no? Bé, potser... Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. Un aplaudiment. Molt bé. Molt xulo. Fer-ho tot seguit costa, eh? Sí. Sí, sí, no és el mateix que quan estàs a casa i has pogut frenar i paro i torno a començar i així. No falta l'aire. Bé.
Una altra de les coses que has fet, i jo n'he estat una seguidora i estic molt orgullosa que he fallat molt poques coses, és el tema del calendari d'advent. Ai, sí. El calendari d'advent va ser molt xulo. De fet, jo sabia una cosa que algú que li vaig preguntar de Vilassà no sabia, que era allò de Calaudal. Això és bo, eh?
I jo vaig dir, ostres, és que a mi em sonava, i vaig preguntar, i vaig dir, no, i vaig dir, jo saps què, tiro pel dret. Molt bé, molt bé. I vaig encertar, em vaig fallar alguna, també ho he de dir. Com se't va acudir el calendari d'atbent? Perquè al calendari d'atbent vas fer 25 preguntes, o sigui, 25... 25 preguntes, cada dia una. Cada dia una. És una feinadeta, això, eh? Sí, sí, és una feinada, sí. Però és que l'atbent a mi m'encanta, és que a mi el Nadal m'encanta.
llavors com que l'advent en general jo sempre faig calendaris a casa amb una mica de xocolata tal, doncs va ser un dia que vaig dir, això ho hem de fer ho hem de fer i vaig pensar en preguntes perquè amb opcions que eren fàcils i al final ja potser eren temes que jo ja havia anat investigant o anat fent alguna cosa cosetes que et van quedant i vaig dir, bueno, vaig a fer la bateria de preguntes
I sí, sí, cada dia una. I molta gent, eh? Per participar, molta gent. Jo molt sorpresa. Saps què vol dir això, no? Que l'any que ve n'hauràs de fer una altra, que la gent l'esperarà, eh? Sí, sí, sí. T'hauràs d'anar a pensar a veure com ho fas. Però és que, bueno, pot ser que n'hi hagi 25 més, eh?, de preguntes. Sí. Sí. Però n'hi havia algunes que eren molt complicades, algunes que eren molt evidents, llavors, bueno, s'ha d'anar jugant amb això, també.
Clar, has de donar vidilla, perquè si poses molt complicades al principi, la gent a la que em falla una o dues, jo passo, no? No, no. I també vaig aprendre molt en el moment de fer-lo, perquè clar, hi havia coses que vaig dir, bueno, busca-les bé, no? Que no t'equivoquis. Tot ho fas tu sola? Sí. O sigui, no tens ajuda de ningú? No, de ningú, ningú. Ningú que diguis...
La part et gràfica em dona un cop de mà a algú, o la part de, per exemple, les preguntes, no? Al final, tu quan et prepares un tema, tens més estona o més temps, o si tu t'has marcat pel que m'ha semblat entendre, cada setmana...
Cap de setmana, penjar-ne una. Però si una cap de setmana no la penges, no vindrà ningú a dir-te Gemma, que te falta la publicació d'aquesta setmana. I de fet, jo també dic, si hi ha una setmana que no la penjo... No passa res. És que no és la meva feina, això. No vius d'això, evidentment. Però, clar, no és el mateix fer un calendari d'advent. El calendari d'advent, sí o sí, 24 les has de tenir. La majoria de...
de gent que fa calendaris d'advent així per Instagram i tal, són 24 dies. Sí, són 24. Jo vaig fer 25 perquè era el dia de Nadal i vaig dir, bé, fins al 25, sí, sí. M'he dit que està molt bé. Però clar, aquí sí, sí o sí, està pública cada dia. Sí. Vull dir, no, eh, torno a dir, no és com aquest cap de setmana, doncs no he pogut perquè me n'he anat de cap de setmana i quan he arribat a casa estava tan cansada que no tenia ganes de posar-me a fer la...
o carregar-ho, perquè probablement ho tens preparat d'abans, no? Vull dir, segurament no ho prepares en el minut que ho vas a penjar. No, jo vaig preparar-me... Jo ho tinc tot al drive. Tinc tot l'arxiu de la Vila Sarenca, el tinc al drive, i...
Llavors vaig preparar-me una carpeta d'Advent i allà ja vaig posar, doncs, no ho sé, crec que vaig començar amb la meitat de preguntes. No vaig tenir les 25 el primer dia. Vaig tenir, no ho sé, la meitat, més o menys. I després sí que mentre anava publicant també se m'anaven acudint i les anava com apuntant. Llavors cada dia, doncs, subratllava la que jo volia treure.
i fins que les vaig subratllar totes. Però no només era el tema de la pregunta, sinó que has de fer el tema, després has de fer la imatge, que també és diferent a les que tens. La imatge vaig fer servir la mateixa, és a dir, a tot l'advent era la mateixa, que era l'Ajuntament, però de Nadal, com sigui, sí, decorat de Nadal. I sí que vaig anar posant el dia a sobre, el número. Un, dos, tres, no? Fins al 25.
Però ja està, al final després la caixeta i les respostes les poses a l'Instagram i et surt directament. Això per fer-ho i per afegir-ho. Tens un altre apartat que a mi em va fer molta gràcia.
no en tens gaires, però la veritat que el primer moment de conèixer la teva pàgina és una de les coses que vaig investigar i m'agradar, és el tema de les curiositats i de les paraules. Les paraules aquestes que dieu els de Vilassar. Sí, les paraules surten d'un llibre, també, del Damià Bas, també, que és paraules, crec que es diu tal qual, paraules típiques de...
de Vilassar de Mar o alguna cosa així i també em va encantar aquest llibre és que és superinteressant
I sí, vaig començar a fer-ho, però també he parat bastant de les paraules, perquè és això, les històries són també... està molt cada dia publicant coses. La publicació al final és un cop a la setmana, que jo me la preparo, la publico. En canvi, quan he d'anar ficant històries, és veritat que és més sacrificat. Llavors, a l'estiu, jo tenia temps per fer això. Clar.
i ara no en tinc tant, potser per Setmana Santa o potser per aquestes estones que els mestres gaudim de vacances, puc dedicar-li a fer-hi més curiositats o més paraules. Fer coses com més publicacions més curtetes, no tant... Coses més senzilles, sí. Bé, no ho deixis, eh? Això sobretot és important, no?, de seguir emplenant una miqueta el que seria la pàgina.
Tens la sensació, quan estàs explicant les coses, per això que sempre et queden coses per explicar? És a dir, ara ens has fet una explicació molt ràpida de no sé quants anys d'aquesta casa. No et passa que et penses, ostres, he explicat molt, però tot i així s'hauria d'explicar més coses, perquè em salto, ja em salto en el temps important moltes vegades.
Sí, també és veritat que no hi ha la informació molts cops de tots els anys, o no saps d'on van. Jo, per exemple, buscant que el sobreestant, que és aquesta casa, buscar informació sobre l'Antonio Pasqual, que és la persona que va construir-la o la va reformar, no se sap, no sabem la identitat d'aquest senyor, no sabem d'on surt, ni si vivien aquí els seus pares, no se sap.
on no hi és la informació, no l'he trobada. Normalment, molts cops es troba i busques el fil i trobes, doncs ara per aquí, ara per allà, no? Però justament aquest senyor, doncs no hi ha gaire informació. Hauria de fer, doncs això, potser parlar amb l'Alexis o potser anar al centre d'estudis i buscar diferents coses per poder parlar més sobre ell. Clar, perquè aquí el que hi ha és que tu utilitzes, per una banda, llibres. Sí. Va ser...
que els pots utilitzar i els pots tenir a l'hora que sigui.
Hi ha una part oral, o sigui, de parlar amb gent del teu voltant que d'allò. Però, clar, després queda, per exemple, la part aquesta d'anar-te'n amb un arxiu, de començar a anar-te'n amb un arxiu o buscar amb un arxiu en xarxa, perquè, per sort, cada vegada hi ha més coses a la xarxa, no? Però, clar, això és el que tu deies, implica temps. Temps, exacte. Llavors, jo, el senyor Antonio Pasqual, sabem que aquesta casa...
Bueno, hi ha les seves inicials, per tant, aquí va viure aquest senyor, la seva família, on no se sap, i tampoc no se sap quan va passar en mans del Manuel Sánchez Forte, que és el que li posa el motiu. Sí, perquè no és el primer. No, no és el primer, és el segon, que el sobrestant, és el que li posa el motiu.
I d'aquests senyors sí que tenim més informació, la família, els fills, van fer això, van fer l'altre, també és més proper. Però, no, anys 70, ja se saben més coses, no? Però del 1900 o del 1800...
98... Que has d'anar a buscar possiblement això amb un arxiu, que no pas amb el que pugui saber la gent, perquè el que dius tu en l'any 70 al final segur que un o l'altre encara recorda o jo l'he conegut o no, vull dir, o jo sé qui és aquesta persona, no? Això està clar.
M'has dit que tens una llista molt llarga de temes per... Tinc temes. Quants, més o menys? Així... Mira, d'indústria, en tinc tres segur que les he de fer. Les he de fer, sí o sí? Les he de fer segur. D'arquitectura...
Em falta l'estació, la sènia de rellotge, la capella de Can Guiu... Buf, en tinc molts també que tinc aquí... Clar, jo tinc temes posats, però no tinc res d'investigació feta. No, no, però una cosa és el que tu... Jo, si vols, també t'ensenyo la meva llista de possibles temes. Sí, sí. Després és trobar aquí i on. Després és trobar a veure si les puc... Exacte. Si les puc fer. Sí, sí. Temes que jo tinc... O que, bueno, també l'altre... La del Liceu del Mau també és un altre tema, no? Que està allà.
Què més? El tema del contraband, també està. Sí, sí, el contraband i els pescadors, també. Tens, tens. Tinc, tinc. Tinc una llista. Sí, llarga, llarga.
I més masies. Hi ha moltes masies que no hi són i que també m'agradaria fer. Clar, perquè la gent quan et demana un tema o quan algú et diu un tema, no et diu, té la informació, no? Et diu, podries parlar de no sé què? I ja està. Clar, em diuen això. Feu-me la feina. Sí, sí, sí. Bueno, que m'encanta, eh? Això ja m'està bé. La gent em diu sobre això, sobre això altre. Molta gent també té interès amb les escoles
o amb la història de l'escola Bressol, m'havien dit, també, que aquí, bé, ho tinc fàcil, és agafar la Margarita també un dia i dir-li, a veure...
l'has d'aprofitar, eh? Sí, sí. Has de fer sessions. L'explotarem. Exacte. Sí, sí, però també és veritat que són d'aquelles coses que tens una oportunitat i a vegades l'has de saber aprofitar, eh? Home, l'escola nàutica també és un tema. Sí. Aquí tens també. És que és infinit. És infinit, Núria. Podria fer mil temes. Sí, sí.
Bueno, no, no, està bé, està bé, eh? I també te'n pots dir a nosaltres perquè en preparem, eh? I fins i tot temes més actuals, és el que dèiem, eh? Vull dir, el Drac Crema Vila és molt nou. És molt modern. És molt modern, sí. Però ningú sabia com... o molt poca gent sabia com l'havien construït. No, això segur que no, perquè no ens preocupem. No. O sigui, el veiem, ens sembla molt vital, però no sabem tot el que hi ha darrere que hi ha sortis aquella figura, no? Sí, sí, sí. Però bé...
Se'ns va acabant el temps i jo hem parlat de moltes coses, però no sé si entre les moltes coses que hem parlat hi ha alguna que dius això no li he explicat o això se'ns ha quedat curt o... Doncs... Pot ser que sí o pot ser que no, eh? No té...
No, hem parlat sobre l'advent. Sí que tinc alguna idea més de, no sé si l'advent de l'any que ve o de durant l'estiu, a veure què, però crec que és un tema que això, no sé si això ho va fer alguna associació alguna vegada, el tema de posar una imatge d'alguna part del poble i que la gent endivini
on és aquesta part del poble, un detall d'algun lloc. Això és una cosa que ho tinc al cap, també, i que potser algun dia faré. Molt bé, doncs ara sí, se'ns ha acabat el temps. Jo normalment demano, comento algun llibre, aquesta vegada el que recomanaré és la teva pàgina d'Instagram, que és la Vilasarenca, que la gent la segueixi, que tinguis molts més seguidors...
Gràcies, Gemma. A tu. I gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana. Recordar que podeu escoltar el programa a vilasarradio.cat i a les principals plataformes de podcast buscant històries de mar i de dalt. Adeu i fins al proper programa.
Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Vilassar Ràdio són les 9 de la nit.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.