Vilaçà Ràdio són les 8 del vespre. És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
Aquí comença Històries de Mari Dadal, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges, una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassà Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
En el programa hem parlat d'arqueologia subaquàtica i arqueologia vertical i hem vist que hi ha altres tipus d'arqueologia. Avui parlarem de l'arqueologia, que és la disciplina científica que estudia les societats del passat a partir de les restes materials que han deixat enrere, com ara eines, objectes quotidians o restes humanes.
A través de l'excavació, el registre i la interpretació d'aquestes evidències, l'arqueologia busca comprendre com vivien, pensaven i s'organitzaven les comunitats humanes al llarg del temps, des de la prehistòria fins a èpoques més recents. Avui, a Històries de Mar i de Dalt, parlarem de l'arqueologia amb en Ramon Coll.
Històries de Mari Dadal. Coneguem el convidat. En Ramon Coll és llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Ha participat en diverses excavacions, ha escrit uns 200 articles i un munt de llibres, alguns d'ells sobre les llegendes de Montcabré. També té un premi a Iluro...
Un excessi del Premi Luro i té un currículum que és molt difícil de resumir en quatre línies. Benvingut, Ramon. Gràcies, bona tarda.
Jo, el dia que et vaig demanar de fer aquest programa, et vaig dir que m'agradaria parlar d'arqueologia i tu em vas dir, però d'una excavació programada o d'una d'urgència? I aquí em vas matar. Què és una cosa i què és l'altra? Bé, hauríem d'afegir una tercera categoria, que és una excavació preventiva. Doncs vinga, va. No, a veure...
L'excavació arqueològica, com a tal, clar, depèn del medi on la fas. És a dir, tu has parlat abans d'arqueologia subaquàtica, clar, allà hi ha una metodologia, unes metodologies. L'excavació a terra, que és el que jo conec millor, té una sèrie de metodologies. És igual que sigui programada, que sigui una urgència o que sigui el que sigui.
Els mètodes sempre són els mateixos. Però tu preguntaves la diferència. A veure, una excavació programada és normalment una excavació que es fa en funció d'un projecte de recerca. Per tant...
Tu tens uns objectius de recerca, anem a suposar, un poblat ibèric, aleshores has d'excavar una àrea X perquè vols veure què hi ha allà, vols comprovar que hi ha una relació amb l'estructura arquitectònica del costat o no. En fi, tens una sèrie d'objectius, llavors tu programes una excavació.
Llavors, aquesta excavació, com el seu propi nom indica, és una programada, perquè forma part d'un projecte de recerca. Aleshores, una excavació preventiva. Què en diem d'una excavació preventiva? Una excavació preventiva, normalment, coneixem com a tal, una intervenció arqueològica en un lloc que, per exemple, que van a construir...
han de construir i per documentació X que coneixem, doncs sabem que allà hi poden haver restes arqueològiques. Poden haver-hi, no tenen per què ser-hi. No tenen per què ser-hi. Tot i que en aquesta comarca l'estrany seria que no n'hi haguessin. Diguem-ho tot. Aleshores, per això es fa aquesta excavació com una prevenció, per això és una preventiva.
Després tenim les urgències, l'excavació d'urgència. L'excavació d'urgència és aquella en la que, per exemple, fent una obra, han sortit a la llum unes restes arqueològiques.
Que no teníem controlades. Que no coneixíem, que no sabíem que podien ser-hi, una casualitat. Aleshores, clar, cal documentar-les correctament, aquestes restes. Aleshores, s'ha d'aturar l'obra per procedir a l'excavació i a la documentació, i una vegada sabent què és allò, des de, normalment, el Departament de Cultura de la Generalitat, que és qui té la prerrogativa,
doncs dictamina, és una resolució del director general de patrimoni, resol què s'ha de fer amb allò. Es pot conservar, s'ha de desmuntar... En fi, el que sigui. Entenc que amb una excavació programada o amb una preventiva, que seria... Això ho regula, ho dic perquè si algú té curiositat, això ho regula el Decret 78 barra 2002, que és el Decret de les Intervencions Arqueològiques.
Posem per cas que tu i jo ara diguéssim que volem anar a fer una excavació en un lloc perquè estem estudiant una època determinada i creiem que allà hi pot haver un jaciment. Jo no tinc cap estudi d'arqueologia i tal. Jo podria anar a excavar així... Sota la direcció d'algú, sí.
Algú que tingui un títol. Sí. Però primer has de fer un projecte... O sigui, si tu vols dar un jaciment a veure si hi ha alguna cosa, primer s'ha de fer un projecte de recerca. Primer hem de dir què creiem que hi ha allà. S'ha de fer un projecte de recerca, aleshores això exigeix una sèrie de papers, unes...
Burocràcia. Sí, una mica sí. I aleshores, a partir d'aquí has de fer un projecte, com Déu mana, amb objectius, amb el que vols anar a buscar, el que creus que hi ha, el que no hi ha, pressupost, etcètera, etcètera. Això normalment, la Generalitat, convoca projectes quadrianals, com el seu nom indica cada quatre anys. Ara, el 2025, va convocar el quadrianal de 2026-2030. 2029, perdó.
Aleshores, tots estem una mica pendents a veure si ets autoritzen o no ets autoritzen les diferents recerques que estem escoliat en una sèrie de coses. Jo llavors et deia, amb la programada hauria d'haver-hi un projecte de dir, doncs, estem treballant això, aquesta és la nostra d'allò, i volem confirmar si allò que nosaltres estem...
veient o pensant, realment es confirma en aquesta excavació. La persona que ha d'estar com a cara visible d'aquest projecte ha d'estar, ser algú que tingui una titulació, entenc, d'arqueòleg o historiador o alguna cosa així, no? Sí, sí, ha de ser, normalment acostumen, pot ser més d'una persona que exerceixi la direcció. No té per què ser una sola.
A veure, sí, sí, sí, o sigui, la persona és la que està al capdavant, aleshores, normalment, general, d'aquests projectes de recerca, normalment, si tens pressupost, per exemple, pots contractar una empresa d'arqueologia que et faci les excavacions.
és a dir, tu dirigeixes, però a través d'una empresa que és la que aporta gent experta. Abans, fa uns anys, el normal era que amb una excavació arqueològica hi anessin sobretot estudiants. Ara també hi van, eh? Aleshores, clar, és que era la teva manera d'aprendre. Jo me'n recordo que quan estudiava, els estius eren a excavar.
Però a la gent que li agrada l'arqueologia també li deuen l'agradar, no? Vull dir, això de dir... Jo vaig a fer aquest estudi, però que sigui un altre el que faci allò del... Allò del pinzellet, que és la clàssica. Allò del pinzellet, que és la clàssica. Ho dic perquè és la clàssica, no? Jo penso que si hem...
Si a mi m'agradés, o si jo fes o em dediqués a això, a mi m'agradaria no només fer la part papers, que també deu estar, sinó estar sobre el terreny i trobar-me jo allò que vull descobrir. Hi ha museus, sí, hi ha museus, per exemple, que tenen seccions d'arqueologia,
No és el més habitual ara, eh? Això era una cosa més del passat. En el passat, sí. En el passat, sobretot a l'època franquista, quan es van desenvolupar les comissaries d'excavacions més o menys locals, hi havia gent que era aficionada, que anava a estudiar materials, anaven a excavar, coses d'aquestes... Hi havia molt de desgavell, també, eh? Perquè, clar, hi havia de tot.
Jo he llegit en memòries de grups d'aquests haver-se excavat quatre abrics en un dematí.
Abrics què són? Abrics serien, per exemple, com una mena de coves, sense ser coves, perquè aquí la geologia nostra no ens fa massa formació de coves, el granit és una mica difícil que en formi, n'hi ha alguna, com la de les encantades que deies abans, però són molt escasses en realitat. Un abric, una balma, un abric, un element d'aquests, no?
Clar, tu penses... T'estires dels cabells perquè dius... A veure, perdó, quatre abrics en un dematí? O sigui, en un dematí, pràcticament, el necessitaries només per quadricular allò, abans de començar a moure's res.
Perquè ara anem aquí. Nosaltres fem un treball, que el documentem i tal, i diem que volem saber si en aquella cova, en aquell abric, hi havia algun... No creiem que hi podien haver-hi romans, ibèrics, o el que vulguem. És igual. Llavors ens n'anem.
al terreny, quan tenim els permisos. Sí, això és molt important. És a dir, la persona que dirigeixi una excavació ha de tenir una autorització del Departament de Cultura. No pots anar pel teu compte. És a dir, quan sents, per exemple, no, és que jo tinc un detector de metalls i vaig... No, perdona, carinyo. Això és un furtiu. És un furtiu. És un arqueofurtiu.
Encara que no ho facin mal a fer, tant se val. No, no, no, és igual, és igual, és igual. O sigui, jo soc de l'opinió que els detectors de metalls haurien d'estar prohibits. Per tot. I consti que el detector de metalls és una eina... Que et facilita la feina, no? Que et facilita la feina amb excavacions reglades, diguem-ne. Jo n'he fet servir, amb excavacions.
Però, clar, una excavació, com Déu mana. Clar, quan veus aquest tipus de persones que van amb un detector, que van foradant per aquí i per allà, això és absolutament il·legal. Quan tenim el permís... I dic il·legal, de codi penal, eh? Sí, sí, sí, està penalitzat per lleis. Sí, sí, sí. Ho tenim clar nosaltres, eh? Sí, sí, de codi penal. De codi penal.
el que dèiem, tenim els permisos i ens n'anem a aquell abric a excavar. A veure si trobem allò que nosaltres traiem. És un abric? Un abric? Diguem que és un abric. Què hem de fer un cop somallar? En principi has de dividir l'estructura que tinguis, que sol ser bastant irregular, com és lògica i normal, o has de dividir en quadrícules.
Que serien aquells filets que veiem a les excavacions. Serien aquells filets que veus en les fotos, sobretot excavacions de paleolític, alguna de neolític, d'edat del bronze, o sigui, excavacions de prehistòria en general. Aleshores, tot allò, tu tens una sèrie de nivells i comences a baixar.
Ah, perquè has d'anar baixant, no? Que estarien els substrats, no això? Sí, tu has d'anar excavant per estrats. Estrats. Aleshores, tu tot allò que trobes, l'estrat, ho has d'anar triangulant.
Has de dir on estava, no? L'exposició GPS. Aleshores, has de poder, després, poder fer un 3D, perquè ens entenguem, de la situació de cada peça. Això els d'arqueologia clàssica no van tan fins, eh?
Això és més de prehistòria. D'arqueologia clàssica no van tan finets. També les extensions són molt més grans i fer-ho d'aquesta manera, o sigui, per excavar una habitació d'un poblat ibèric, podries passar-te deu anys, si ho fessis així. Home, que quatre brics els fem al mig matí. Sí, bueno, sí, sí. Sí.
Aleshores, a partir d'aquí, tu ja comences, clar, veus els primers estrats, veus el superficial, com funciona, això i això, i vas baixant per estrats, i vas fent seccions i tal. Avui dia hi ha metodologies molt més modernes, clar, abans havies de fer seccions, havies de fer una sèrie de coses, manualment. Avui dia tens fotogrametria, tens drons, tens una sèrie d'elements que faciliten la feina bastant.
Per tant, estem d'acord que modernitzar-nos en aquest aspecte, en aquest cas, és positiu. És positiu, sí, sí. Aleshores, quan ja tens excavat tot allò, més o menys, a partir d'aquí, això és la primera fase. Això és la fase que tothom coneix, la fase que tothom veu, l'excavació de camp. Després venen les altres fases, que aquestes ja no es coneixen tant.
Aquestes són les que m'expliquis. Aquestes són les que d'alguna manera determinaran el coneixement de què és o què no és allò que has excavat. A veure, en el treball de camp normalment ja tens, et fas una idea de tot allò. Veus el material, cronologies, una mica d'això. Després ve la fase de laboratori.
La fase laboratori, essencialment, són, per resumir-ho molt ràpid, són dos grans tasques, que és, per una banda, l'estudi de materials i, per una altra banda, les analítiques.
que són molt importants. És a dir, per exemple, tu trobes, estàs en aquest abric hipotètic que hem excavat, trobem que hi ha una mena de furadota allà que sembla que hi hagi un vas posat.
Aquell bas, tu veus que té, clar, està cobert de terra, i tu, una vegada fet tota la tasca de documentació, l'extreus. Com que té uns sediments que tu veus que hi són i creus encertadament que allò pot tenir alguna importància, doncs fas el que s'anomena una microexcavació en el laboratori. Val.
tu fas aquella microexcavació del laboratori
treus els elements que hi ha allà, que moltes vegades, clar, passes per sedassos molt fins, en fi, fas tota una sèrie de coses, i veus que allò té com una mena de sutge, m'estic inventant, eh, totalment. No, no, que ha passat res. És un cas real. Escolta'm, ens estem fent aquí la nostra excavació, ens l'estem fent a mida. És un cas que podria ser perfectament real. Aleshores, tu veus que allò hi ha una mena com de sutge allà enganxat, una mica quan ja has tret tot el que és la terra, pròpiament dita,
I tu dius, ostres, això pot ser important. A veure, anem a fer un... Hi ha un sutge i uns ossets. D'acord?
I, clar, necessites un estudi, per una banda, d'aquella fauna que hi ha allà, el que sigui, i després fer una analítica d'aquells sutges que tens allà, a veure què és allò. Si són restes de menjar, si són alguna cosa que s'ha descomposat allà, en fi, històries vàries. A partir d'aquí,
Tu, quan tinguis tant l'estudi de materials com les analítiques, com tot plegat, tu tindràs la constatació de què era allò. La realitat d'allò. Per dir que tu interpretes.
Perquè aquí, en aquest cas, estem parlant d'un moment en què no hi ha documentació escrita, per tant, tot és pensar què podria ser i que encaixi amb el que creus i penses. Exacte. O sigui, l'arqueologia, sobretot la prehistòrica, és evident que no hi ha escritura.
En l'arqueologia clàssica sí que n'hi ha d'escriptura, però és molt poqueta i pràcticament no et diu res. Diu molt poca cosa. És a dir, que l'únic mitjà que tens d'apropar-te al coneixement d'aquelles societats és l'arqueologia, no en tens cap altra. Que passa que l'arqueologia té un problema, això no sé si els companys que han vingut abans que jo t'ho han dit, que l'excavació arqueològica només la pots fer una vegada.
És a dir, tu tens un estrat i tu excaves aquell estrat i si tu aquell estrat no l'interpretes bé, no l'has llegit bé, ja no el podràs tornar a llegir perquè l'has destruït. Clar, perquè no el pots tornar a repetir. Clar, l'excavació és una activitat destructiva, de fet.
Sí, clar. Vist des d'aquest punt de vista, sí. És així, és així. És com, per exemple, a vegades, això passa moltes vegades, et trobes un poblat ibèric, per dir-ho, ho dic un poblat com puc dir una vila, és igual, tu trobes que allà hi ha uns paviments...
aquell paviment, clar, tu has vist que pels materials que has pogut recuperar superficialment i tal, veus que aquell paviment és, no sé, ho invento, del segle I abans de Crist. Però tu saps que amb aquells materials que tu has anat recuperant per allà a sobre, per la superfície i tal, hi ha materials que són més vells, més antics, són del segle II, del segle III, del segle IV abans de Crist, i tu dius, aquí a sota hi ha alguna cosa.
I sí que sol, clar, aleshores ve quan s'ha de triar, de dir, si no escavo, o sigui, si deixo el paviment que tinc aquí, ja el tinc. I em quedo amb això. I em quedo amb això, però no puc baixar.
Això passa, per exemple, hi ha un poblat ibèric molt famós a l'Aragó, que és a Zaila. Zaila té uns paviments, uns carrers empadrats magnífics, amb roderes de carro i no sé... Clar, podríem baixar, perquè segur que a sota hi ha més paviments. Però saps que si fas això et carregaràs el que tens. Però si fas això et carregaràs el que tens. Clar, llavors ha de decidir el millor de dir, agaf un tros... Una altra opció és fer un sondeig. Fer un sondeig i a veure què trobes. Depèn de com estigui la cosa, eh? Clar.
és complicat a vegades, no és senzill. Clar, és veritat, és que el fet aquest que ho estàs dient, o sigui, no m'he plantejat mai que t'estàs carregant. Sí, sí, sí. Clar, no, no, el dir-ho tu ara sí, és cert, tu estàs carregant, exacte. Clar, t'estàs carregant, t'estàs carregant. Estàs destrossint... Sí, sí, sí, sí. Per això dic que l'excavació s'ha de fer ben feta, perquè si no la fas ben feta...
En el cas de l'excavació de terra, que deies tu, una de les coses que ens comentava, per exemple, el company de l'arqueologia subaquàtica és que ells feien dibuixos abans de començar a treure les coses, feien dibuixos abans de... Fotografia, més aviat. Bé, dibuixos i fotografia. Sí, sí. A veure, ara s'utilitza molt
Ara s'utilitza molt la tècnica de la fotogrametria que t'ho permet, aquestes coses, que abans dibuixaves les pedres, posaves una cinteta, anaves mesurant i dibuixaves les pedres tal com eren, i tot això, no? Dibuixaves a escala, lògicament. I ara amb la fotogrametria tot això tu estalvies, en aquest sentit vas més ràpid, no? I és més fidel al que hi ha, no? Ah, sí, sí, sí, naturalment, sempre, sempre, sempre.
Però la part de dibuix també penso que és interessant, no? Sí, sí, sí. A veure, és molt interessant, però no oblidem una cosa. Un dibuix sempre és una interpretació. Sí, també, és cert. Sí, sí, clar. No, no, i s'ha de fer. S'ha de fer. Igual que després, quan hagis acabat l'excavació arqueològica, quan tu tinguis els materials, mobles, la vaixella, els batalls, el que sigui, també es dibuixaràs, eh?
Els dibuixes, per tant, dibuixes o fotografies en el seu lloc, on estaven, on els hem trobat, i posteriorment, un cop els has netejat, els has mirat, els has fet el tractament que sigui. T'explico el tractament. Quan tu tens el material arqueològic moble, tu normalment aquell material, clar, aquell material ve brut del camp. Hi ha material que no el pots rentar.
no el pots rentar perquè se't desfaria. L'alteraries. Però, com que estem en una excavació, diguem-ne, és prehistòrica, però no és una cosa massa, com et diria, que no té masses elements a perdre, tu aquella ceràmica, que és la majoria del material que trobaràs a partir del Neolític, la major part del material que trobaràs és ceràmica.
Evidentment, el que no rentaràs mai, mai de la vida, són, per exemple, si tens alguna resta de fusta, si tens un metall, això no ho rentaràs. No, però el tros de... Exacte, però el tros de terrissa, fet a mà, fet a torn, fet al que sigui, depèn de l'època que estiguis escavant, doncs aquella terrissa sí que la rentaràs. La terrissa renta amb aigua i respall. Això sí, però s'ha de saber rentar.
No pots rentar-ho de qualsevol manera, no? Sí, clar, clar. Jo pensava que era molt més fàcil tot això. No, no, això té el seu intríngulis. Jo recordo una ocasió que estàvem en una excavació i, bueno, plovia i tal, i vam agafar i vam dir, escolta, anem a rentar ceràmica. Clar, vaig agafar el responsable de l'empresa, quan vaig veure com rentaven la ceràmica, vaig dir, escolta, dic, o una o dos, ensenyes aquesta gent a rentar ceràmica o pleguem?
Perquè, clar, la ceràmica ibèrica raspallada és una categoria que no existeix. Me l'estic trobant aquí ara mateix. L'havien rescat amb tanta energia que li havien fet ratlles. Exacte. La ceràmica s'ha de rentar amb carinyo.
Perquè, per exemple, pots trobar-te, tu tens una ceràmica i tal, i pot ser ceràmica pintada. Clar. Si aquella ceràmica pintada, si és, a veure, en el cas de la ibèrica, que és la que habitualment trobes com a pintada per aquí, també n'hi ha de romana, eh? Però si està ben feta, és a dir, si l'han pintada i després han anat al forn, difícilment marxarà.
Però si la pintura, que a vegades passa, l'han posada després de coure el bas, aquella pintura marxa, però amb una facilitat... Amb dues respallades. Increïble, increïble. Clar...
El material, per això et dic, les coses s'han de saber fer, és com tot. És com tot. Hi ha qui és fi treballant i hi ha qui és molt bèstia, molt d'estraler. Llavors, clar, per això, normalment, això ja et dic, això normalment no passa, eh? Jo vaig ser una excepció d'aquelles. I, clar, a partir d'aquí, tu aquell material ceràmic, aquell material ceràmic que tu tens, clar, l'has de classificar.
en diverses categories, i tu ho classifiques. Si anem amb la ceràmica prehistòrica, tens tota una sèrie de toells diferents, poden ser olles, poden ser cassoles, poden ser mil coses. Amb clàssica també. A més, tens produccions... Aquí es complica la cosa una mica, perquè pots tenir material importat,
Tenim ànfores importades, vaixella de taula, tenim mil coses. Vaixella indígena... En fi, és tot un xou. Tu classifiques per grups i aleshores amb allò que tu tens intentes recomposar. Perquè clar, la seva amiga està trencada. Intentes organitzar... I algunes coses t'enganxen.
i és fàcil que sigui així. Quan tu ho separes per tipologies, aleshores ho veus que pertany a què.
Hi ha coses que no remunten, que no enganxen, però n'hi ha que sí. Per exemple, poso un exemple que aquest el vaig viure jo directament. El famós plat de l'Ulisses de Premià de Dalt, aquest va sortir amb un abocador de xalles de Canberbom. El vam anar trobant, a mesura que anàvem baixant, anàvem trobant un troset aquí, un troset allà, un troset allà, un troset allà.
Clar, quan vam separar tot i aquelles peces, la vam anar separant. Clar, una sigil·lata africana C, de tipologia, vull dir, que és una sigil·lata que es fabrica ja en el Baix Imperi, a finals del segle IV, a principis del V. Quan vam anar separant tot allò, clar, vam veure, ostres, tu, que això sembla de la mateixa forma, perquè...
té això, té això, i sí, sí, mira, aquest enganxa, aquest també, aquest també, aquest també, clar, el Prat està pràcticament sencer. Falten dos resquills, li falten. Però això es fa així, és que realment és així. Clar, una altra cosa és, per exemple, que trobis un abocador, trobes un abocador ple d'àmfores,
Les han llançat allà perquè s'han cuit malament, perquè ja no els necessitaven... Clar, i això et pot fer pensar que allà hi havia un taller d'àmfores, no? Pot ser, és possible. Pots deduir, entenc, per les... Si tu aquelles àmfores que trobes en aquell abocador veus que hi ha una part significativa que estan passades de cuita, que estan deformades, que estan...
allò et dona la pista. Ja pots pràcticament posar-te de peus a terra. No tots els abocadors amb ànfora són llocs de producció ceràmica. No, també pot ser... Abocadors domèstics, també. Aleshores, clar, normalment, ja et dic... Normalment és la freqüentació de determinats tipus de material la que et dona una mica la pista de per on van els trets. En aquest cas, clar, si tu tens molt de material...
Clar, pot ser que això t'exigeixi la participació d'una persona especialista en restauració. I que comenci aquesta persona, o aquestes persones, comenci una vegada separat tot allò, que dius, mira, aquí tinc els munts d'amfora itàlica.
Ara m'ho estic inventant, eh? No, sí, sí, sí, clar. Tinc els mons d'Ànfora Itàliga. Mira, ostres, tinc quatre vores diferents. Però clar, tens una muntanya de tres pams, de trossos informes, de paret, m'entens? Però només tens tres vores. I dius, ostres, i si tinc tres ànfores?
pot ser. Comences a mirar i sí, sí, al final és molt probable que trobis les tres àmfores que busques, les puguis anar separant per unitats, perquè tens la vora, tens alguna nansa, potser tens el pivot, el peu de baix, i tens paret, i tens això, tens allò... És una mica trencaclosques, podríem dir-ne.
Una persona que fa excavacions arqueològiques, quin tipus de formació ha de tenir a banda de la història o l'arqueologia? Perquè estàs parlant-me de restauradors. Per tant, aquesta gent a banda de tenir o només tenen la carrera d'arqueologia i s'han especialitzat en... De vegades és així. De vegades són directament persones que només fan restauració.
Però restauració de qualsevol tipus. De qualsevol tipus. Perquè estem parlant de ceràmica, però una persona que fa restauració potser depèn de... Avui t'està restaurant una àmfora i demà t'està restaurant un moble al segle XVIII. Per això dic que és diferent. És diferent. O sigui, de...
podríem dir-ne de persones que puguin col·laborar amb el tema arqueològic, clar, n'hi ha de molts tipus, una persona que et faci una, no sé, una analítica de carboni 14,
per exemple, no té per què ser arqueòleg, no té per què, però a tu t'està donant una informació, i no t'haurà que veure amb l'arqueologia. Hi ha una comunicació amb diverses especialitats científiques que et permeten fer... Clar, cadascú més o menys s'especialitza en alguna cosa.
Bé, al final tu també o tens alguna cosa que dintre d'aquella branca t'agrada més o te tira més i a lo millor tu dius a mi m'encanta anar amb el pinzellet a treure's a fer el jaciment o anar directament al jaciment i ara qui et dirà no, no, a mi m'agrada molt més la feina de preparar tota la paperassa perquè tu vagis a fer això i n'hi haurà un altre que dirà ostres, doncs a mi el que m'agrada és estar al laboratori dibuixant la peça a tu t'agrada això? A mi m'agradaria anar amb el pinzellet tu
Bueno, va gustós. A veure, no em desagrada el treball de camp, eh? Però si puc triar, jo sempre he triat el laboratori, sempre tota la vida. Però perquè et dona més informació... Et dona informacions diferents. O sigui, el treball de camp et dona una informació i el treball de laboratori et dona una altra. O sigui, una sense l'altra no pot estar.
A veure, és molt trist quan has d'anar, que a vegades ha passat, que hem hagut d'anar a estudiar materials d'un jaciment així, i no tens cap dada de camp, cap ni una. Això ens ho hem trobat. Però no tens cap dada perquè no... Perquè no hi ha registres, perquè no hi ha registres. És a dir, per exemple, quan vam estudiar, quan fèiem el projecte a la cadira del bisbe, fa anys...
Una de les idees que teníem era estudiar totes les intervencions que s'havien fet abans. Clar, vam anar a diversos museus que tenien material d'allà i només hi havia les caixes amb el material. No hi havia res. Com a màxim et posava cala 1, habitació 1, sitja 1, res més. Ja està. Ja està.
Clar, tot això que tu em deies de les dades GPS... Hi eren, hi eren. Però s'han perdut. Però o s'han perdut o no els van recollir. Però clar, l'excavació, ja t'ho he dit, no la pots repetir. No, no, està clar que no. O sigui, sempre es fa el símil aquell de la pàgina del llibre que tu lleixes i que l'estripes. A vegades l'has estripat i no la pots tornar a enganxar. No.
Bueno, encara, segons com, algunes coses sí, però el que està clar és que el tema de les excavacions, no? Perquè has anat foradant, la sorra ja no hi és la que hi havia, la terra ja no hi és... Els estrats ja no hi és. Aleshores, per això et dic que és molt important que l'estudi que es fa, que es faci correctament, que es faci bé.
També comentaves... Tu anaves dient el tema que moltes vegades el que es fa és buscar una empresa especialitzada perquè et faci la part d'excavació. Correcte. El que tu em deies és el del rascar. Em venia al cap, per exemple, aquella senyora que va fer la restauració de l'Eceomo. Ai, pobra. Pobre dona. Pobre dona.
A veure, la pobra senyora ho va fer amb la millor de les intencions. Sí, clar, suposo que com el que està netejant la ceràmica, rascant malament. Ell posa tota la bona fe, però no sap el que està fent, no? Llavors, clar, jo entenc que en molts casos, també abans deies que en moltes excavacions, qui va són estudiants. Per tant...
Tu pots posar-hi tota la bona intenció del món. Jo m'agradaria moltíssim fer-ho, però no en tinc ni idea. Llavors, clar, m'haurien de donar unes... Tot s'aprenen, aquesta vida. Però t'han de donar unes pautes, perquè si no allò que estàs fent ho pots fer-ho malament, no? És clar, naturalment. Normalment, quan tu estàs en una excavació arqueològica, a veure, estic pensant en una excavació amb estudiants, amb una programada, d'acord?
Rares vegades veuràs que la persona que està dirigint allò estigui excavant al costat dels altres. Suposo que deu estar vigilant a tothom, no? De fet, hi havia hagut vegades que a mi m'havien fotut la bronca per...
Per posar-te a excavar, com t'has de vigilar. Exacte. No, a veure, són coses que passen, no?, perquè la cabra tira el monte. Sí. Aleshores, sí, aleshores, clar, la persona, quan veus que està fent... Normalment, normalment, a veure, has de ser molt maldestre perquè t'hagin de dir, ei, escolta, no, que això no ho baixis tant, això no...
Normalment ja es veu. Si tu dones unes pautes inicials i dius, escolta, estem seguint aquest estrat, segueix-lo. Simplement segueix-lo.
ja està, i a vegades un estrat, pots seguir-lo, no cal que baixis, clar, tothom ens imaginem allò el piquipala, no cal, a vegades. Jo només me'ls veig amb el pinzellet, eh? Depèn de què, depèn de què. Jo els veig allà amb el pinzellet, ni poquet a poquet, eh? Depèn de què, depèn de què. Hi ha vegades que no cal ser més. Hi ha vegades, a veure, depèn de què, clar, si tu, per exemple, estàs amb un abocador
ple de material, no pots picar. No. No pots picar. És obvi. Ara, si tu estàs amb un superficial que no es veu res, prova, fes una picada. A veure, amb compte, no? Amb compte, clar, amb carinyo. M'entens? Mira, nosaltres, per exemple, quan excavàvem amb el Mar Bosch, quan excavàvem el col·lector, allà a Premià, l'any 99, que en restes de la vila de Can Forrarons, vam veure que hi havia una zona que era un abocador.
un abocador que estava ple de material, però ple. I clar, anaves baixant i dius, bueno, els límits d'això què? Perquè clar, anaves dir que tota la terra de coloració era igual. La tonalitat era idèntica. Quina va ser la nostra manera de fer-ho? Clar, nosaltres anàvem amb una eina fina, anàvem amb un palatí. Amb el palatí vam veure que hi havia dues textures, una dura i una més tova.
Òbviament, la més tova coincidia amb l'abocador. Clar, què vam acabar deduint? Vam acabar deduint que era una terra que l'havien extret...
quan el vam tenir delimitat, vam veure per què, i el per què era per anar a expoliar pedra debaix d'una paret que hi havia, segurament per reutilitzar aquella pedra, i després hi van abocar-hi deixalles amb la mateixa terra. Això tenia el mateix color, però no la mateixa textura. Era molt distingible. Simplement amb el palatí tu veies la textura i simplement l'havies d'anar seguint.
vas delimitar un lloc de bucador fent-se el que feia 3 metres per 2,5 o alguna cosa així, si no recordo malament. Simplement anaves seguint, anaves baixant i ja està. I a la que trobaves la part dura, ja no tocaves i seguies. I és la manera de delimitar-lo, és la manera de veure-ho.
En aquest cas dius que vas excavar amb una altra persona. Sí. Però això sí que era una urgència, eh? Bé, però... Bé, una preventiva. Bé, era una que no era programada, per dir-ho així. No, jo el que em anava a referir és... Tu dius, no, vam veure i de seguida vam veure que allò era... Us poseu d'acord, normalment, amb les coses? O sol haver-hi...
No, no. Que algú digui, no, jo veig que això era això, i l'altre digui, no, no, jo veig que és una altra cosa totalment diferent. No, en general no. En general acostumem a estar bastant d'acord, perquè les evidències són les que són. I una altra cosa, que després discuteixis si aquella peça, si tu creus que és de tal època o de tal altra, o si l'any aquí, l'any allà. Però en general no.
Perquè el tema de les peces que tu deies, hem estat fent en aquest abri que nosaltres hem trobat una quantitat de peces que ens les hem emportat al laboratori i les hem netejat, les hem començat a dibuixar i tal. Bé, espera, espera, és que falten coses, falten coses. Jo vaig ràpida, jo vaig ràpida. Ens n'anem d'un tema a l'altre i no, no, no. O sigui, ara les tenim rentades. Rentades.
i les teníem classificades per tipologies. Per tipus de material. O per tipus d'objecte. Depèn de... Si és una cosa d'un mateix moment, en prehistòria, pot ser per tipus d'objecte.
És que no sabem de quin... Bé, jo no sé de quin moment és, eh? Llavors això també és una de les coses que també et volia preguntar. Però com que nosaltres hem excavat, diguem-ne, diverses vegades i hem vist cosetes d'aquestes, clar, hem vist uns elements que tenen... Bé, que tenen uns acanalats... M'ho estic inventant, eh?
Tenen uns acanalats, unes vores visallades, les olles o les urnes, o el que sigui. Hem vist que les parets tenen un tractament d'espatulat o inclús de polimentat. Estem al bronze final.
Ja ho sabem perquè, com que ja n'hem vist altres vegades, ja ho tenim clar, això. I ho sabem molt bé. Igual que quan veiem, no sé, una àmfora fenícia del tipus Guillemot-Rou, que és una tipologia, doncs sabem que estem com a molt tard, a finals del segle VII o a inicis del VI abans de Crist, per exemple. El material és de table.
Una altra cosa que et pot passar, això també passa, és que, per exemple, trobis, i això ha passat moltes vegades, sobretot amb necròpolis ibèriques, que trobis, per exemple, una ceràmica àtica ofrenada a la tomba, dintre de la xubà, dintre de les ofrenes, trobis una peça de ceràmica àtica, per exemple, trobis una copacàstola, que es diu, és una tipologia de bas grec,
que és normalment de finals del segle V abans de Crist. I al costat hi ha un plat de Campaniana A del segle II. I dius, ep, què ha passat aquí? Hem reprofitat l'espai fonable? Evidentment, hi ha una cosa amb arqueologia que és bàsica, que no l'hem dita perquè la diem ara. La peça més moderna és la que et data l'estrat.
Clar, perquè... Per lògica. Per lògica. Per lògica. Aleshores, si tu trobes aquest cas de la Campaniana del segle II al costat de l'Àtica del segle V, vol dir que, segurament, que la vaixella àtica és un vas de prestigi i que l'han guardat durant diverses generacions perquè mantenguis la vaixella de la iaia.
La vaixella de la iaia i l'han fosat. I l'han ofrenat en aquell moment. Perquè el que s'ha mort era molt important. Exacte, per exemple. Això passa. Tornem al laboratori. Ens anem d'una banda a l'altra. Tu tens la ceràmica netejada ja, neta. Neta i polida. Neta i polida i l'has començat a agrupar.
A partir d'aquí tu fas grups d'aquella ceràmica. Grups que poden ser grups per tipologia o grups per peces. Si pots individualitzar peces, que a vegades es pot, doncs individualitzes peces. Després, allò, aquell material, normalment passarà
L'ideal és que passi per mans d'algú de restauració, perquè les enganxi, tot això, com s'ha de fer i tal, perquè a vegades els arqueòlogs som una mica maldestres fent aquestes coses. I a vegades les persones de restauració ens han fotut la bronca, ens diuen, hòstia, tio, que m'enganxes a això, hòstia, per favor. Bé, coses així. Això ha passat, eh? Això s'ha de recollir, clar, això cada...
Cadascú el que sap. Aleshores, però a vegades tens dos trossets, clar, no cridas a un restaurant perquè t'enganxi dos trossets. Mires de fer-ho tu, una mica de carinyo, una mica de cura, i ja està. No hi ha tant de problema. Aleshores, allò se sigla.
Què vol dir? Vol dir que tu a la peça aquella o a les peces aquelles li poses en un lloc, diguem-ne, discret, poses una capeta de, per exemple, pintura d'ungles, transparent, que faci de base, i llavors allà tu li dones un número.
Un número que serà únic per aquella peça. Cap altra peça d'aquest llaciment ni de cap altre llaciment tindrà aquest número. Per què? Perquè tot això, tot aquest material entrarà en una base de dades. I a partir d'aquí tu podràs fer estadístiques, podràs fer mil coses. Per què? Perquè tot allò s'ha de fer una memòria.
Una memòria d'intervenció. Això per una banda. Després, quan ja tens aquell material, veuràs el material que és més estudiable. Què vol dir? Un trosset de pedra no ens aporta absolutament res i en canvi hi ha un tros... Però sí que està inventariat. Sí que ha d'estar inventariat.
Una cosa és que hi sigui, una altra cosa és que tu diguis, amb aquest m'hi vaig espleiar més, perquè és un tros de plat que em pot donar la idea, doncs, de... No, que em data l'estrat, que em data l'estrat, ni més ni menys. Val. Ni més ni menys. Val. M'entens? Que a vegades passa. Sí.
que és el plat més modern que tens de tot el conjunt d'aquell estrat, i que per tant és el que et data l'estrat. I si és un plat, doncs jo què sé, és una sigilata gàlica tardana i t'està datant allò pels vols de l'any 500. Doncs ja ho tens. M'entens? És que hi ha una cosa que és important, perquè tothom quan parla de datacions... Ah, el carboni 14. Sí, això també se'n parla molt, eh? D'acord, carboni 14.
Carboni 14 funciona molt bé, sobretot amb llaciments de prehistòria, perquè no tens, o sigui, no pots afinar nivells de cronologia, no pots afinar, perquè, clar, hi ha tipologies de ceràmica que perduren durant molt de temps. Llavors, clar, si no apliques el Carboni 14, difícilment tindràs una adaptació fiable. Amb arqueologia clàssica es fa servir menys el Carboni 14.
no dic que no es faci servir, que alguna vegada sí, però es fa servir menys. Per què? Doncs perquè si tu tens un conjunt prou maco de tipologia de materials, amb coses diverses d'aquí i d'allà, del mateix estrat, estem parlant, tu pots datar amb un marge d'error de 15, 20 o 25 anys.
No, per tant, no necessites... I el carboni 14 té un marge d'error de 50. No necessites anar a fer una cosa que et donarà més marge d'error. A veure, si tens dos trossos, no. No, però si en tens uns quants... Però si tens una varietat, pots fer-ho.
A mi m'ha quedat un dubte quan has dit que les peces les numeràveu amb un número únic per aquella peça. Per aquella peça de totes les peces que tenim a tots els museus o d'aquella peça... D'aquella peça, que no la puguis confondre ni amb cap altre. Llavors, com ho fas, això, per tenir un número únic? Per exemple. Poses les inicials del jaciment. A-L.
Guió, any de campanya. 2026, que l'estem fent avui. Per exemple, posa 26 millor. Perquè si has de siglar molt... Posaríem A-L-26. A-L-26 i a partir d'aquí un número... Pots posar l'estrat, també, si vols.
Pots posar el número d'estrat i a partir d'aquí un número correlatiu. Pots posar l'1, el 2, el 3 i anar fent. Al principi serà el mateix i el que canviarà serà el final. I si una estona et surt un tros que això no ho havíem fet i tal, no passa res. Tindrà un únic número. No passa res. Tot això va a una base de dades. Per què? Perquè hi ha l'obligació legal quan has fet una excavació arqueològica
és igual, que sigui una preventiva, que sigui una urgència, que sigui el que sigui, en dos mesos... Dos mesos tens? Tens dos mesos, a partir de l'acabament, tens dos mesos per fer un informe. O sigui... De què has trobat. Val, o sigui, no una memòria. No, no, no, un informe. Val, perquè dic, si entre que has d'arribar a un laboratori, netejar, dibuixar, decidir, no sé què, i t'has de posar a fer un informe, mare meva, eh? Per això tens dos anys, per la memòria. Val.
Però l'informe com si diguéssim general de dir, mira, hem fet aquesta excavació i hem trobat això, l'altre, l'altre... És una mica el projecte inicial d'intervenció amb els resultats. Ens podem trobar que nosaltres hem fet una... Hem anat a fer una excavació programada en una zona perquè nosaltres volíem o pensàvem que en aquell abric hi havia un santuari, per exemple, no? I arribem allà i ens trobem
Que hi ha plats, olles i tal, però no hi ha res que ens demostri que allò podia ser un santuari. Ens hi hem trobat? O al revés? I tant. Ens hi hem trobat, eh? I tant, que sí. Moltes vegades. Digue'm a mi, que m'estic mirant amb una altra companya, estem mirant els materials de totes les coves de Catalunya, i t'asseguro jo que hi ha de tot.
Però hi ha alguna vegada que t'hagis trobat de dir jo vaig a fer això, vaig a fer aquesta excavació perquè crec que aquí, o perquè vull saber què hi ha aquí, no sé ni senzillament, vull saber, i et trobes alguna cosa que per molt que tu t'haguessis imaginat et sorprèn? Sí, pot ser.
Pot ser a nivell hipotètic, pot ser. Sí, sí, no té per què. A veure, el problema... Moltes vegades ens hem trobat que hi ha hagut gent que ha anat amb unes sèries d'apriorismes. És amb la ment molt oberta, no? Totalment. Totalment. Totalment.
A veure, ara m'estic recordant, la primera vegada que jo encara estudiava, em sembla que encara estudiava, sí, em sembla que encara estudiava, o havia acabat, feia res, i van pujar, em van ensenyar, perquè jo no la coneixia, la cova a les Encantades, i va haver-hi un dels que venia amb nosaltres que va dir, això és un santuari!
I jo li vaig dir... Podria ser, però hem de demostrar-ho, eh? Això s'ha de demostrar. Clar. Tu no pots dir que això és allò i ja està, i quedar-te tan ample, m'entens? Pots pensar-ho, evidentment, i pots treballar amb aquella premissa. Però després la realitat és molt tossuda i se t'acaba imposant, i potser sí que ho és. Però potser no. M'entens? Per exemple, amb les coves...
Hi ha un fenomen que passa, o sigui, les coves quan s'ocupen en època ibèrica, normalment, normalment poden ser dues coses. De fet, hi ha dues categories de cova. Una són les coves santuari, i una altra són les coves refugi, que en diuen. Perquè en aquell moment no hi havia blocs de pisos, ni cases, ni allò. T'havies d'anar a provar si plovia, no? Si tu en una cova, per exemple, com passa a les del Despenyaperres de Jaén,
Tu trobes com quasi 4.000 exbots de bronza amb unes figuretes humanes. Bé, em sembla que no cal ser l'Albert Einstein per deduir que allò és un lloc de culte. Exacte. Ara bé, si tu vas amb una cova i en aquesta cova trobes 4 trossos d'àmfora i 3 de plat,
pot ser qualsevol cosa pot ser un refugi ocasional pot ser el que sigui però no és tan clar com en les que m'estaves dient de despenya perros el material que tu trobes a la majoria de llocs de culte és que estem molt acostumats a l'objecte de culte fabricat expressament i sí que de vegades n'hi ha però la majoria de vegades no
Perquè el fidel, la persona fidel, ofrena allò que té.
I allò que té... No té per què ser... És que pot ser un beset fet a mà... merdós. Perdó. Sí, però és l'única cosa que té. Però això, aquesta mentalitat, aquesta mateixa mentalitat, la trobes en època moderna. Quan l'any 95 vam estudiar els exvots del Santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, en material modern, i sí que hi havia exvots...
preparats per ser exvots. Com, per exemple, un quadre pintat d'en Pineda, d'un naufragi que el capità es va salvar la tripulació miraculosament perquè van invocar la Mare de Déu, allò típic. Allò sí que és un objecte per destinació, que podríem dir.
Està destinat a ser ofrenat. O igual que una caixeta amb la roba d'un nadó, amb la foto de la criatura i dintre una caixeta amb una finestra de vidre que es veia a l'interior de la caixa. És un objecte que és un exbot i a la vegada un oferiment de la criatura a la divinitat, en aquest cas a la Mare de Déu. Però també ho és un...
comprovant d'un queixer automàtic que una persona ha escrit que desitja que la Mare de Déu ajudi que el seu fill a trobi feina. Això també ho és. I des del punt de vista ritual té el mateix valor. Exactament igual. M'entens? Sí, sí, sí. Vist des d'aquest punt de vista, sí. Aleshores, amb arqueologia, si tu vols estudiar els elements religiosos,
Clar, el problema que té l'arqueologia, que això no n'hem parlat, però no n'hem parlat. Sí. O tenim temps, no? Tens temps, encara tenim temps. Clar, l'arqueologia, t'ho has dit abans, és l'estudi del passat a partir de les restes materials. Però no les immaterials. Les immaterials no les tenim. Quan tu estudies, per exemple, un lloc de culte, sí, tu tens, a partir de les restes materials...
que trobes allà, tu pots reconstruir una part, una part del ritual. Però si no coneixes la mitologia, vas una mica coix amb l'anàlisi. Clar, tu imagina't que trobessis una església enronada d'aquí 4.000 anys,
Trobes una església enronada, i de l'església enronada trobes, a part dels elements arquitectònics, trobes alguna resta d'estatuària d'alguna mare de Déu, d'algun crist, i trobes un calze, i trobes poca cosa més.
Com dedueixes tu tot el ritual de la missa? No pots? No. A no ser que tinguis un coneixement... Clar, però tu no el tens. No, no el tens. Anem a suposar que no el tens. Per exemple, en època ibèrica tenim un desconeixement molt gran de les divinitats. No sabem quines divinitats hi havia, ni a què estaven... No sabem. Deduïm, pensem, però res més.
Us poseu d'acord amb aquestes deduccions i pensaments, els que estudieu a aquesta època? Més o menys, sí. A veure, hi ha aquí... que són coses que a vegades són complicades. Quan tu trobes una seta d'elements allà, clar, has de deduir una religiositat en base a allò. Clar, només et pots ajudar d'una cosa, de l'antropologia.
I a vegades la comparativa no és fàcil fer-la perquè no tens elements de comparació. És que dèiem, per exemple, amb el tema que no hi ha documentació escrita, no saps... No tens res que puguis anar-te i dir aquell deia això, aquell deia l'altre... Exacte. Mira, hi ha hagut en els darrers anys...
en el tema de les coves santuari ibèriques, per exemple, doncs es va proposar, hi va haver un investigador que va proposar que a les coves santuari ibèriques es feien rituals iniciàtics de res. Ahí lo dejo. En base a la troballa en una cova de Múrcia d'un ullal de llop,
una divinitat que semblava una divinitat, es va interpretar com una divinitat, que era una peça pintada, serà mica ibèrica, pintada amb una divinitat que semblava que les mans li sortien caps de llop de les mans. I entre això i l'ullal de llop, ja està, ja tenim la pel·lícula.
És molt raro. Jo no ho veig, això. Aquí no ho veig. Saps que allò de l'ullel pot ser el que estàvem dient abans, no? Que tu és allò que tens i deixes allà. Exacte. El que tu tens és allò. Una altra cosa després és el que tu interpretes. Una cosa són els fets, o sigui, el material és el fet. I després una altra cosa és el que tu interpretes d'aquell fet. Això canvia.
Jo puc interpretar blanc i tu pots interpretar negre. Aquí no hi ha més. Clar, jo li deia, dic, home, és que no ho sé... Clar, jo li vaig... Em va demanar unes làmines de les Encantades per la seva tesi, no sé què, que li vaig passar, evidentment. Però, bueno, parlant d'això, clar, jo li deia, no ho sé.
Bé, després, a posteriori de tot això, es va aixecar tot un... Bueno, és que clar, rituals de no sé què. Jo pensava... Però és que, si són quatre metats, van oferenar quatre vasos. La majoria, la immensa majoria, a les coves.
Deuen ser... A veure, són societats agrícoles. Què demana el pagès? El pagès què ha demanat tota la vida? O que plogui o que no plogui. Que plogui quan cal, que no plogui, que no el pedregui, que no hi ha sis sequera, que els ramats li creixin. O sigui, han demanat sempre el mateix. Sempre ha sigut igual. Seguim demanant-ho ara. Des d'un punt de vista antropològic. M'entens? Clar, després va resultar...
que a la figureta aquella pintada li van fer una analítica d'espectrogrametria de masses. I allò va resultar que no eren caps de llop, eren caps d'ocells, que vaig dir, em quadra molt més, perquè divinitats femenines lligades als ocells...
N'hi ha molta. Del tipus que sigui, començant per les famoses sirenes homèriques i acabant per el que vulguis, la inana mesopotàmica, bé, fins que ens en aniríem a la lluna, amb això. O sigui, hi ha una associació entre l'au i la divinitat femenina. I resulta que el famós ullal de llop era un ullal de linch, d'un felí. O sigui, que no teníem res que ens enganxés de cap manera. Clar, però és que
Jo recordo que una vegada amb una col·lega li vaig dir, dic, però és que, clar, en què us baseu per parlar d'això? Dic, us esteu basant a l'escova santuari de Creta, que són d'una època diferent, amb unes circumstàncies que no tenen res a veure. Dic, estem extrapolant una cosa que no tenim cap prova, cap ni una. Dic, a més, a l'escova santuari de Creta sí que es feien rituals d'aquests, però hi ha armament. Dic, on és això a l'escova santuari? És que no ho tenim.
haurem de deixar-ho aquí, perquè se'ns ha tirat el temps a sobre. Veus com jo ja sabia que... Moltíssimes gràcies, Ramon. A vosaltres. I adeu i fins al proper programa. I ens hem deixat una part molt important, que és la publicació de tots aquells resultats, que si no es publica no sabeixen per res. Molt bé.
Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Vilassar Ràdio són les 9 de la nit.
És bo per la mare i la Laura. És bo per la nena.