Aquí comença Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. En altres programes hem parlat de diferents poblacions del Maresme i avui farem parada a Vilassar de Mar.
Vilassar de Mar és un municipi costaner situat entre Premià i Cabrera, un poble que respira mar, tradició i història. Al llarg dels anys ha estat molt vinculat a la pesca i al món mariner. També és conegut com la capital catalana de la flor i la planta ornamental. Vilassar de Mar també té un patrimoni i uns punts d'interès que val la pena destacar. Avui, a Històries de Mar i Dadal, parlarem de Vilassar de Mar amb la Laura Sant Climent.
Històries de Mari Dadal. Coneguem el convidat. La Laura Sant Climent és llicenciada en Història de l'Art. És fundadora de l'empresa Ineditours, on fa divulgació històrica, patrimonial i cultural. Treballa per la investigació i la difusió del patrimoni del nostre país. És co-guionista de la novel·la gràfica gener del 63, Teixint una història de vida.
Benvinguda, Laura. Bona tarda. Bé, a mi m'agradaria conèixer Vilassà, jo no soc d'aquí i llavors m'agradaria que si arribés algú com jo, que no vivim aquí a Vilassà, què podríem veure? Que ens facis una visita guiada per aquelles coses que sí o sí no ens podem perdre.
Els imprescindibles de Vilassar de Mar, eh? Exacte, exacte. Molt bé, doncs mira, nosaltres a Minerit Tours, sempre que fem una visita guiada a Vilassar de Mar, sempre partim de l'estació de Renfe com a punt de trobada, per tant, vinguis o no amb tren, penso que és un bon lloc per començar perquè ens apropem al mar i aquest és l'origen de molts pobles de Catalunya i en el cas de la comarca del Maresme també, que tenen mar i tenen platja i allà va començar la història d'aquest poble.
Vilassar de Mar avui és un poble que rodeja els vint i pico mil habitants, molt més que no pas el seu veí de dalt, Vilassar de Dalt, que com ja sabeu era l'origen del que després va ser la segregació en Vilassar de Mar. Així que hauríem d'anar molt enrere en el temps, estem parlant d'època medieval, en què els primers pescadors germans del futur Vilassar de Mar comencen a construir les primeres barraques,
que els serviran per treballar en els oficis de mar, oficis de barquers, de valers, oficis de comerciants, de mercaders, tot d'oficis que estan relacionats amb el mar i que no només per això estan a prop del mar, sinó també perquè necessiten aquest espai que serà la platja i després terres de cultiu que també poden ser pagesos. És a dir, oficis que parteixen de la terra i del mar com a matèria prima, com a base per treballar.
Aquestes primeres casetes a poc a poc es van consolidant i Vilassà anirà creixent. Així que la nostra primera parada seria davant del mar, caminant pel passeig marítim, una estoneta, allà podríem abocar-nos a aquests primers habitants que rondaven per aquí però que encara no tenien un municipi amb entitat pròpia, encara depenien de Vilassà de dalt. De fet devien ser aquestes barraques o aquestes on deixaven les eines o el que fos per anar a pescar i para de comptar, no? Exacte, sí.
Si eren petits espais de treball, però quan es feia fos tots pujaven al poble respectiu a dormir on tenia la família. Bàsicament, suposo que Vilassar de Dalt o Cabrils, no? O Premia de Dalt. Cabrils era un veïnat també de Vilassar de Dalt. Sí. O sigui, Premia o Vilassar? Sí. Val.
I després, després de parlar d'aquesta primera façana marítima, el que fem és creuar pel pas subterrani que ens porta a la Torre de Can Nadal. Aquesta seria la segona aturada. Normalment la fem allà aprofitant que el mateix pas de Vianants per sota la Nacional ens hi deixa. És una placeta que, a més a més, hi té el Museu Enric Monjo.
que també en parlem. Comencem, però, fixant-nos en la Masia i en la Torre de Can Nadal, que és una torre del segle XVI-XVII aproximadament. Per tant, ja veieu que la visita s'aniria evolucionant, avançant cronològicament en el temps. I aquí sí que és inevitable no parlar de la pirateria, dels pirates, dels cursaris, que van deixar molta empremta en el poble, en la zona del Maresme, on començava a haver aquells pobles.
I és per això que trobem aquesta torre de Guaita, torres de vigilància de Guaita, que seran la resposta a aquests atacs pirates. Crec que en teníeu tres, no? N'hi havia tres a Vilassar i només queda aquesta, no? Sí, només en queda una, però també en molts casos són torres que les fan les pròpies masies. És a dir, com que tots aquests pagesos i pescadors i gent d'ofici no tenia la protecció d'un poble, perquè Vilassar de Mar encara no era un poble...
en les seves pròpies masies s'hi construïen elements defensius, com les torres de defensa, els matacars, que són altres elements de balcorada defensiva, perquè a l'estalla allotjats necessitaven tenir altres elements de defensa que no haver de pujar al poble de Vilassadal, on hi havia el castell. Per tant, són elements moltes vegades privats, aquestes torres.
O sigui que no la podríem visitar... No, no està oberta. Forma part del complex arquitectònic i, de fet, es pot passar per sota i es pot observar perfectament, però dintre, de moment, no s'hi va. No ens deixaria, no?
malament. Sí, de fet, hi ha molts espais que valdria la pena poder visitar i que de moment no estan oberts al públic. És una visita, jo penso, la que es podria fer de façanes. Més enllà d'alguns punts concrets, com Can Visa o el Museu Enric Monjo, moltes de les cases que després anomenarem d'americanos, etc., són cases privades de gent. Per tant, els interiors no serien part d'aquesta visita, sinó que més aviat serien els aparadors, les façanes, en aquest sentit, modernistes.
A mi, ja que parlàvem de la torre, hi ha un llibre de la Imma Romeu que es diu La cova de les llegendes i em sembla que és el secret de la lluna plena, que un dels escenaris és la torre de Can Nadal. És que aquí al Maresme, de fet, i a tot Catalunya, han sorgit
moltes llegendes i moltes rondalles que giren al voltant de la pirateria, perquè és un fet que ha tingut lloc a tot arreu, de fet, fixeu-vos-hi, i per posar un exemple que segur que coneixeu, les illes, Balears, que va haver moltíssima pirateria, a més ells estaven estancats perquè era una illa, hi ha la cova d'en Xuroi, que tothom coneix, la típica història que els pirates segresten la fi al governador,
en la versió de Sesilles és la Caterina, en la versió del Maresme és la Marina, anem camiant els noms segons el lloc, i la noia, jove i guapa sempre, filla del governador, s'acaba enamorant del pirata també fort i guapo i moreno. És a dir, aquestes històries que generen després rondalles, contes, tots n'hem explicat, són molt típiques de la versió real, és a dir, el context real és un i a partir d'aquí es generen històries
En el cas que dius tu, per exemple, que té lloc amb la torre del Nadal, són històries que moltes vegades es van transmetent de pares a fills que tenen un context cert però que han acabat generant fantasia una miqueta. Bé,
perquè posar-li una mica de color a la vida, no? És a dir, tots sabem fer pirates, explicar als més petits les barbaritats que feien els pirates no seria més adequat, llavors busquem una manera més fàcil d'explicar-ho, però que tots tinguem present que la pirateria va ser un fenomen molt, molt constant aquí a la costa del Maresme.
Després de parlar d'aquest espai de la pirateria, de la defensa del poble o de la població, sí que recomanem que aquells que vulguin visitar Vilassa de Mar entrin al museu Enric Monjo. Allà hi ha la col·lecció permanent d'escultura d'ell mateix, d'Enric Monjo, que és un personatge del segle XX, però a més a més a la planta baixa sempre fan exposicions temporals molt interessants.
que van canviant, perquè són itinerants i per tant van canviant, així que tindrien dues opcions, veure la permanent i la itinerant. Allà hi dedicaríem una mitjoreta, després continuaríem i ens ficaríem cap al carrer que ja seria dins del nucli de població, el carrer que ens portaria a la plaça de l'Era, veure Camp Falgueres, veure tota una sèrie de comerços...
Ens agrada molt que quan es visita un poble també es pugui parlar de l'eix comercial, del teixit comercial que té el poble. Per tant, passaríem una mica pel centre on hi ha botigues, on es manté la vida, on es pot veure quin és el dinamisme d'aquest poble. I allà, evidentment, parlaríem de les primeres cases modernistes. I no només cases, sinó també, en el cas de la pastisseria, comerços que també tenen aparadors modernistes.
O sigui, en aquesta zona és on trobaríem... Les primeres cases. Les primeres. N'hi ha més, a part de d'aquí. N'hi ha més. A part de la zona del voltant de l'església, també passarem, i de fet, seguint l'itinerari, abans d'arribar al carrer de Sant Pau, passaríem per la parròquia, la parròquia de Sant Joan, i allà sí que destacaríem el moment en què Vilassar de Mar es fa independent. Els vilassarencs de Mar celebren...
La independència respecte a Vilassar de Dalt amb unes festes va tenir lloc al segle XVIII. Per tant, Vilassar de Mar és un poble des del segle XVIII perquè ens fem una idea, Vilassar de Dalt, que antigament es deia Vilassari, existeix des del segle X i comprenia el veïnat de Cabrils i el veïnat de Mar i és així fins que al segle XVIII el veïnat de Mar s'independitza generant un poble nou que serà Vilassar de Mar.
i, per tant, haurà de tenir un patró propi, que aquest serà Sant Joan. Així que la festa major d'ell serà per la nit de Sant Joan, les festes majors. I l'església també creiem que és un tema molt interessant per visitar. Després de veure la parròquia i de parlar d'aquesta independència de Vila Sadamar, ja sí que baixaríem el que seria la plaça de l'Ajuntament i el carrer de Sant Pau, que és on trobarem les principals i més importants cases modernistes. Val.
Em sembla que el dia de l'Independents Day és el 17 de novembre, se celebra. I tenen impactant la festa d'estiu i la festa d'hivern. Sí. Parlant d'alta... O sigui, aquí en el programa hem parlat d'aquest Independence Day, que és un programa que es va emetre el 22 de novembre del 2023. I explicaven una miqueta això, no? Com va ser aquesta separació...
del Vilassar de Dali al Vilassar de Mar. I de fet, avui Cabrils també és un poble. Cada un s'ha vingut un poble. Sí, sí. El que era l'inici de les tres pobles, per dir-ho així, i que era un sol Vilassar, ara són tres. Dos Vilassars i un Cabrils. De fet,
per visitants o per gent que no sigui de la comarca, a tot el Maresme passa el mateix. Perquè hi ha els pobles de dalt i els de mar i sempre l'origen són els de dalt. I a poc a poc, amb el temps, els de mar van esdevenint pobles independents i avui, si analitzem la situació, els de mar tots superen en població els de dalt. Això també té molt a veure amb l'arribada del ferrocarril, que també és un tema molt important i interessant. Anava a dir-te que probablement és perquè tenen un...
El ferrocarril que t'apropa a tot arreu, i també el mar, no? Perquè, a més, Vilassada Mar, al final, també hi ha una part molt de... no només de mariners, sinó... Mercaders i comerciants, també. Anava a dir-te, no només de pescadors, sinó de mariners, de mercaders, vull dir, de qui es dedica al mar, no? I, de fet... Clar, hi ha el comerç, el camiral, antigament, el que ara és la nacional. Sí, sí.
també hi havia treginers i hi havia tots d'oficis que anaven amunt i avall. I en aquest sentit, una de les parades que també recomanem al costat de l'Ajuntament és l'espinaler. L'espinaler, allà, quan fem visita i volem portar gent a conèixer Vilassa de Mar, ens hi aturem i també els convidem a que tastin, prenguin alguna cosa i expliquem
quin origen té aquesta taverna, i justament té a veure amb els traginers que, en passar per aquí davant, s'aturaven a fer un gotet de vi, un gotet d'aigua ardent, de caçalla, de cafè, quan arribava el que fos. Era com la gasolina per poder continuar, no? Exacte. Per no quedar-te sense energia, no? Exacte. Diuen que moltes vegades sí...
El que conduïa, el cavall s'adormia, el cavall ja s'ho sabia i parava igual. Ah, val. És a dir, que ja estaven apresos els cavalls. Val. Ja se sabien l'itinerari a fer. Ja sabien on havien de parar, no? Exacte. Perquè se suposa que no només devien, anava a dir, alimentar-se o... Bevien aigua els cavalls, descansaven. Sino també devien que descansar els cavalls i devia ser un lloc on ells bevien i menjaven i tot plegat, no? Sí, sí.
I a més a més es manté estèticament com en l'època, per tant pensem que és un punt interessant l'espinalet també. L'espinalet és de quin any és? L'espinalet és de finals del segle XIX. O sigui, l'edifici o l'espai físic està igual o similar? Està similar, sí. Bueno, evidentment entenc que hi ha d'haver hagut reformes perquè...
N'hi ha hagut restaurant. Antigament era taverna i també va ser estanc. A partir de ser estanc va poder obrir més hores. L'espinaler es va fundar per una família que venia de la zona d'Argentona, concretament una zona que es deia l'espinal i és per aquest motiu que li van voler posar l'espinaler. I ha anat passant de generació en generació mantenint l'essència de...
dels queviures, del beure, venent bàsicament aquests productes que van començar amb la caçalla. La caçalla era una barreja sempre d'anís, mosquater i amb un altre licor. Això diuen que s'ho prenen de bon matí abans del cafè, per tant, era per escalfar motors. I després va arribar el vermut, eh? Posteriorment hi ha altres productes que s'han anat també allà coneguent i fent-se populars. Sí, sí, sí, però allò d'escalfar els motors, totalment d'acord, eh?
Perfecte. Ens hem parat una estoneta a l'espinaler, hem fet una parada, una mica de descans i tal, i ara cap a on seguiríem? Doncs ara la recomanació és fer tota tranquil·lament i passejant i amb calma tot el que seria...
al carrer de Sant Pau, que és on una per una es van observant les cases modernistes que, a més a més, si s'hi apropen, veuran que tenen un petit faristol, un petit escrit, que hi diu l'època, l'autor, l'arquitecte, i molt sovint la família que hi vivia. I aquí sí que serà important parlar d'aquests primers
que van decidir anar a fer les Amèriques, que són aquests anomenats en posterioritat en tornar als americanos, que un cop han fet Fortuna Amèrica tornen al seu poble o ciutat natal i inverteixen molt sovint aquests diners en construir cases ostentoses, cases monumentals que donin entendre el prestigi i la riquesa que han aconseguit.
Per tant, aquestes cases que ens trobaríem aquí molt a propet de la ràdio, en aquest tros del carrer Sant Pau, aquestes en alguns casos provenen de gent vilacerenca que se'n va anar a fer fortuna a Amèrica i quan tornen es decideixen construir una casa i evidentment suposo que...
Com més vistosa, millor, no? Sí, de fet, no només per mostrar, perquè té aquest punt de parador de mostrar-se, sinó també perquè era la moda. El modernisme a finals del segle XIX i principis del XX era el més top, és a dir, fer-te la casa modernista era el millor que podies fer si volies estar dintre l'estètica del moment, aprofitant arquitectes que també estiguessin en aquell moment en valor, i sobretot...
intentant mostrar materials que fossin, són rellevants en aquell moment, com és el ferroforjat, la rajola, la ceràmica, rajoles i colors en les façanes, i això dona a aquest passeig un ambient i un color que realment és molt bonic. Bé, les cases són bastant impressionants. Sí, totes amb jardí. Totes, molt boniques. De fet, jo una de les que tinc...
com vista és la de Can Bassa. Can Bassa seria la més important o interessant. Justament recomanem als visitants que si volen una mica filar prim la vista, veuran que a la finestra principal hi ha una escultura
De fet, n'hi ha dues, una a cada costat del que serà la finestra, a cada banda, i en una hi ha un català representat un català i a l'altra un argentí. El català porta barretina i porró i l'argentí a la mà i sosté un mate, una beguda molt tradicional d'ell,
I aquesta manera de mostrar les dues personalitats és la relació, volen mostrar la relació, el vincle que va haver amb tantes ciutats d'Amèrica Llatina, que de fet avui molts noms dels carrers de Vilassadamar encara recorden, Cuba, Habana, Montevideo, una relació que va portar Vilassadamar a fer fortuna i que va ser realment, i que no es pot desentendre de la història de Vilassadamar.
No, no, està clar. Aquesta casa que et comentava és de l'arquitecte Eduard Ferrés Ipuig, que també... Sí, n'hi ha més d'una. En té més d'una d'ell. Sí, en té més d'una. N'hi ha alguna altra en aquesta zona que... Sí, de fet, nosaltres, després d'haver vist totes aquestes cases, sí que recomanem pujar per la Riera, agafar la Riera, que és una Riera molt bonica, és una Riera que està coberta d'arbres, que hi toca l'ombra...
i passar jo una miqueta parirà sota els arbres fins a arribar a Can Visa, que seria una altra de les aturades. Can Visa és actualment un centre de cultura. A Can Visa hi trobem també que s'hi guarden els gegants i justament en Pigat...
i la geganta, la seva dona, serien dos personatges que formen part d'aquests americanos que van anar a fer fortuna cap allà. I avui, fixem-nos si té importància, que han esdevingut dues figures convertides en gegants. Canvisa, però, no és modernista. Canvisa respona a l'estil colonialista, que s'anomena, perquè el C anterior, des del 1851,
Per tant, encara el modernisme no era un estil que hagués aparegut a Catalunya, però sí que pensem que Canvisa val la pena perquè respon a la típica estètica de l'home colonial que té molt clar que vol mostrar poder a partir de la casa, una casa ferma, una casa grossa...
I molt interessant també que hi hagi palmeres. La palmera era el símbol de les colònies. Penseu, no?, Espanya, per dir-ho en general, era la metròpoli i tenia sota les seves mans, encara amb aquell discurs del colonialisme,
aquells països, tant d'Àfrica com d'Amèrica, i portar cap aquí palmeres volia ser el més exòtic i tropical possible. En el cas de Can Visa, per acabar aquest despítol de Can Visa, hi ha tantes palmeres com fills van tenir. Diguéssim que cada palmera l'ha oferit o dedicat a un dels fills de la família. Quantes palmeres hi ha? Hi ha cinc en total. O sigui, van tenir cinc fills. Cada una representa un dels seus fills. És curiós això, eh? Bueno, mira...
I Canvisa, el seu espai cultural, és una de les que s'hi pot entrar. Aquí sí que la podríem visitar per dintre, si volguéssim. Sí, clar, aquesta no és privada, no hi ve ningú. Hem de dir que això no ho hem comentat, que les d'aquí al carrer Sant Pau són avui residències d'avis o llars d'infants. Per tant, no és que siguin privades, que hi visqui una família, sinó que són espais socials o acadèmics o escolars. En algun moment segurament també s'hi deu poder entrar, portes obertes, etcètera.
Però tampoc es podrien visitar lliurement. No amb un horari obert com un museu. Ja t'entenc, ja t'entenc. I aquesta casa de Can Visa té el nom del seu propietari inicial? Sí, també.
S'acostuma a anomenar encara, com es deia, el cronom de la família. Bassa, hem dit abans, Visa, en aquest cas. Són els noms de les famílies del moment. Doncs ja ens hem donat la volteta, hem comptat les palmeres que hi havíem per allà. Cap on aniríem?
Doncs nosaltres recomanem o bé anar cap a l'altra banda de la Riera. Actualment també pensem que és important conèixer tots els barris, no només el centre. I just a l'inici, quan començàvem a parlar de la importància que va tenir la planta ornamental i la flor, pensem que tota l'altra cara de la Riera, més agrària, més humil, el que es va anomenar posteriorment el Baral Ducata, que encara és una part de Vilassa de Mar...
de casetes arreglarades, les anomenades també cases de cos. Pensem que tot aquell tram de Vilassadamar també seria interessant de passejar, inclús pujar fins a la biblioteca Ernest Lluc, que també és un espai modern, però molt interessant. Perquè abans d'arribar a la biblioteca, en aquest barri que m'estaves comentant que hi havia aquestes cases arreglarades i tal...
Això encara hi és o hi ha desaparegut completament? Moltes d'aquestes cases arrenclarades sí que s'han convertit en pisos o en cases, diguéssim, unifamiliars. Encara hi ha testimoni d'algunes d'aquestes casetes, inclús apropant-se a l'estació, al carrer Cuba, etcètera.
Però bàsicament jo penso que també és interessant creuar cap a l'altre costat per veure com segueix sent el poble, que el poble no és només el centre, sinó que va més enllà i el dinamisme i el teixit que dèiem abans comercial es manté al llarg de tot Vilassà, no només Riera cap endins, sinó a banda i banda de la Riera també.
No, és important, o sigui, no ens hem de quedar només amb el centre, el que passa que també és dir, ostres, hi ha alguna cosa allà que encara pugui veure, tipus això que estàvem comentant de les cases aquestes de cos... Sí, se'n poden veure, de cases de cos. O sigui que podríem, si algú vol anar a veure-les, perquè els fa gràcia veure les cases de cos, que també vam parlar, Hernan, aquí, un dels primers programes que vàrem tenir...
que em sembla que va ser... A veure si ho trobo. Ah, sí. El 8 de febrer del 23, que va venir el... Vam parlar sobre la casa de cos tradicional. Vull dir que si a algú li interessa saber per què es diuen cases de cos i com es construïen i tal... Al Maresme se'n troben moltes. Són cases que sobretot es construeixen en el context de la industrialització. Són cases obreres de famílies treballadores. Val.
I la mida és per la mida de les vigues que fa el cos de l'arbre. Si algú no ho sap, si té ganes de saber més coses ens pot escoltar que té el programa, però si no com a mínim ja l'hi hem explicat.
De fet, tota aquesta banda ens arribaria fins al que anomenem encara el Mercat de la Flor, que també es poden fer visites dissabtes i diumenges, que pensem que és interessant, ha sigut un punt fort en l'economia de Vilassa de Mar, igual que la patata, també, la fabricació, tot el que ha sigut magatzems, en aquest sentit, d'aquest aliment, ha donat vida...
a Vilassar de Mar, de la mateixa manera que el de dalt, Vilassar de Dalles va centrar més en el tèxtil, aquí baix va quedar més al voltant de la planta, flor ornamental i patata, tenint en compte que va ser un dels primers trams per on hi va passar el ferrocarril, el primer ferrocarril l'any 1848 ja passava per aquí. És a dir, que ha estat sempre dins d'aquesta xarxa de comunicació Barcelona-Mataró, i això segurament ha facilitat també el comerç i el transport.
Home, clar, ho tenen més fàcil, no? Tot i que al principi, que sempre ho diem, era Mataró-Barcelona sense parades, eh? Aquí hi havia una parada. És a dir, es va trigar més a que s'aturés a Vilassada Mar. Era una línia que no parava, anava directe a Mataró o a Barcelona.
Bueno, però d'alguna manera al final sí que acaben parades, no? Sí, sí. Abans hi havia els semidirectes, que paraven a determinats punts, ara paren a dos arreu. Ara paren molt, sí. Diuen que es triga el mateix ara que el 1848 anar a Barcelona. Sí, sí, això diuen. 35 minuts, sí, sí. Bueno, 35 minuts si no hi ha cap incidència. Exacte.
Si hi ha incidències ens hi podem passar tot el dia. Sí, això acaba sent un problema. Exacte. Arribem al Mercat de la Flor. Sí. Si és estiu es pot tornar a la platja a fer un banyet. Exacte, perquè ja portarem una bona suada, però haurem caminat força ja. Exacte. Però jo penso que si queden ganes de caminar sí que recomanaríem...
pujar cap amunt, cap al que és la biblioteca, un cop allà i ja molt fàcilment agafes en línia recta de nou cap a tota la zona on hi trobem més museus, el Museu de la Marina.
i el cementiri, que són dos altres espais emblemàtics que es poden visitar i que estan oberts per ser un museu i per ser el cementiri, estan oberts tots dos. I pensem que també tenen interès en el sentit arquitectònic. Val. El Museu de la Marina està obert? De la Marina, mira, obriran ara per l'Open House, que és l'últim dia d'octubre, i després la idea és que puguin tornar a agafar un ritme d'obertura. Sí que és cert que ara està tancat, amb visita privada es pot demanar. Val.
Però ara, a finals d'octubre, que també penso que és interessant dir-ho, aquest últim diumenge d'octubre, que és l'Open House, s'obren tots aquests espais arquitectònics que hem comentat. A mi m'agradaria parlar del cementiri de Vilassà, perquè el cementiri de Vilassà, com molts cementiris de la costa del Maresme, són espais...
deixeu-m'ho dir, que bonics, no? No és un lloc ideal, però vull dir que són molt bonics perquè hi podem trobar moltes escultures d'autors famosos, d'escultors famosos, vaja. En el cas del Cementia de Vilassà, hi ha alguna peça d'aquelles que diguis? Sí, de fet, el Cementia de Vilassà de Mar, justament com algun altre del Maresme,
s'hi pot trobar el que hem anomenat o el que s'anomena art funerari. És a dir, són mous oleus o sepulcres que tenen un interès escultòric interessant. Quan diem que un cementiri ha de ser un espai de dol o trist, segurament és així per a tots els que hi tenen persones allà, familiars, etcètera.
Però en realitat el cementiri havia de ser una urna per tots aquells que volguessin deixar empremta i petjada al més enllà. I cadascú està enterrat seguint el nivell o el prestigi social que tenia en la vida humana.
seva, és a dir, segueixen tenint post-mortem un espai en el cementiri on hi ha el seu nom i on va acompanyat d'escultures. En el cas de Vilassadamar és un dels que es recomana visitar i es fa la visita només en el cementiri, això també es pot demanar, es pot trobar a la web de l'Ajuntament, per exemple, on s'aniria
una per una, tomba per tomba, buscant o veient aquests elements funeraris. Del segle XIX, sobretot. En el cementiri, llavors, tu no me la faries, la visita? Nosaltres pensem que, en fer tot el recorregut dins el cementiri, ens hi podem estar una estroneta veient algunes de les peces més importants, però que també hi ha gent que demana la visita només al cementiri, que ja seria molt més específica dins.
Si jo et digués ara, ja que som aquí, entrem al cementiri i tal, què em recomanaries? O sigui, per fer un tastet, allò que no ens podem... que si hi vas, com a mínim allò ho has de veure sí o sí. Doncs nosaltres recomanem que fixar-se només a arribar ja amb el que és la tanca, la pròpia porta, que té aquestes escultures interessants, i un cop a dins anar a buscar els mausoleus d'aquells vilacerencs il·lustres que estan enterrats al cementiri,
Algun dels noms, per exemple, podrien ser escultors, arquitectes escultors reconeguts com Farrers, Gallissà, Boigas... Al cementeris troba l'avinguda Montevideo, per tant, tornem a trobar que se'n repeteixen noms de ciutats, que abans comentàvem fa una estoneta. Així que, veure aquests vilacerencs il·lustres que estan enterrats allà i després deixar-se una miqueta endur i passejar, perquè no només hi ha tombes de persones en concret, sinó que també hi ha
sepulcres de gent en general, per exemple, que van patir o que van morir durant la Guerra Civil, és a dir, el que s'anomenen tombes o espais col·lectius de culte, que també creiem que són interessants de veure. Sortim, doncs, del cementiri, que hem vist aquestes obres d'aquests escultors que ens comentaves i tal, i cap a on ens n'aniríem ara? Doncs nosaltres, com que sempre recomanem
la combinació d'història, cultura i gastronomia, molt sovint també volem o ens agrada recomanar passejar pel mercat. Els mercats dels pobles sempre són espais gastronòmics interessants, per tant, seguim baixant cap avall i passaríem pel mercat municipal de Vilassa de Mar, allà trobarem moltes parades. Tradicionalment, el peix era un dels elements interessants per estar a prop del mar,
però més enllà d'això hi ha parades de tot tipus, fer un tastet, potser fer una parada, potser prendre alguna cosa, i la zona del mercat de Vilassar de Mar a fora hi trobarem mítics, com l'Atlàntida, mítics dels restaurants, que després ens poden tornar a portar cap al centre on hi trobarem, doncs, Frankfurt, aquests restaurants que els vilassarencs et dirien que són els de tota la vida, no? Sí.
De fet, part de la cultura no només és l'edifici, la història que vulgui haver-hi, sinó també hi ha la part gastronòmica o com deies abans, d'anar a prendre alguna cosa a l'Espinaler perquè és un lloc... A l'Espinaler estàs...
Tot i que hi ha la carretera nacional i el tren i tal, no deixes que estàs a primera línia de mar, no? A l'Espinelli hauríem fet la primera parada i ja potser per menjar alguna cosa més sí que recomanem diferents restaurants. Hem dit aquests mítics, però de fet Vilassar de Mar, si té alguna cosa, és un centre gairebé peatonal.
on moltíssimes terrasses t'acullen i t'atenen per fer des de tapes fins a rossos, fins a entrepans, i hem de dir que sempre que hem fet aquests toms, aquestes voltes pel centre, gairebé que no sabem on seure de la quantitat d'oferta d'espais bonics i acollidors que té el poble.
dinem, fem el nostre àpat, tornem a carregar piles i seguim. Sí, doncs mira, un dels espais que es pot visitar, que en aquest cas sí que s'ha de demanar amb reserva prèvia, amb autoritat, és l'espai artístic de Carme Rovira, que és un dels espais que demanant cita prèvia obren les portes i pensem que es pot acabar la tarda visitant aquest espai de forma ja...
no privada, sinó que ella mateixa, la mateixa gestió de l'espai et fa la visita i les explicacions. Seria la casa de la pintora nascuda aquí a Vilassà. Que podem passar la tarda aquí també i aprofitar-ho. Jo hi ha alguns llocs que, com que jo venia una mica a veure què m'explicàvem i a veure què hi havia per Vilassà, que m'havien recomanat i no sé si en algun moment hi hem passat per davant i jo no t'he prestat excessiva atenció.
Hi ha la sènia del rellotge, on no sé si l'hem vista o no l'hem vista. Està? A quina zona està? Jo crec que és per allà al Museu de la Marina, no? Sí. És una de les edificis que també obriran portes per l'Open House. Aquest jo he vist que l'estaven arreglant. Reformant, sí.
Suposo que, de la mateixa manera que el Museu de la Marina, es té la intenció de tornar-ho a obrir. Saps si, a part del Museu de la Marina o el tema del... Bé, que això està al Museu de la Marina. Està allà mateix, sí. Quins altres edificis es podran visitar aquests dies de l'Open House? Sí, en principi obren portes. Aquestes cases modernistes que hem comentat que són escoles, residències...
O sigui, les cases d'aquí del carrer Sant Pau les podrem visitar aquest cap de setmana. Sí, s'obren portes de tot el que té interès arquitectònic, perquè diguéssim que l'Open House és la festa de l'arquitectura. Per tant, hi ha com...
no l'obligació, però sí que és la recomanació que voluntàriament, perquè això es fa amb voluntaris que estan vigilant els espais, d'obrir les portes al màxim d'elements i cases que siguin d'interès a nivell arquitectònic. Un dels restaurants que acostumem a recomanar, que és el Verdaguer, és totalment modernista. Per tant,
No només són cases privades o escoles, sinó que també el modernisme el pots trobar en restaurants, que ja estan oberts de per si, no cal que sigui per l'open house. També hi ha botigues, no?, que em deies abans, d'estil modernista. La pastisseria Falgueres en seria una, i el petit Falgueres també. I això, la pastisseria, hi hem passat abans, no?, és la zona de... Sí, de la plaça Valera. De la plaça, val, val, val.
M'he de situar, perquè m'has dit molts llocs i després no sabré quan hagi d'explicar-ho on m'has portat i on no m'has portat. Hi ha l'escola de nàutica també, l'edifici. Aquest es quedaria a la banda que hem comentat més dels pagesos, del Mercat de la Flor...
De fet, aquesta escola és molt important perquè la nàutica a Vilassadamar ha sigut un dels referents i també un dels troncs de l'economia. Justament, lligant-ho amb Enric Monjo, hi va haver relació entre els pilots de nàutica. Arenys també és un altre dels pobles que, en comunicació amb Vilassadamar, tenia un bon port, una bona nàutica. I de quin han sortit pilots importants en el món de la Marina, d'aquesta escola?
Crec que també heu de tenir relació potser amb Mas Nou, que també crec que hi ha una altra escola de nàutica. Sí, el Maresme, mira, els pobles de mar han pogut despuntar amb aquest tema de la nàutica. Els de dalt fan altres coses i els de baix tenen el mar com a punt de sortida. No tothom pot fer-ho tot, no? Sí, sí. Què més tinc jo per aquí que m'havien explicat? Calamat.
Calamat, aquest no sé quin... Estava al carrer Sant Joan. No sé si estarà obert per l'open house o no preguntaves pels que estan oberts. A part dels que estan oberts, sí. Sí, sí, t'he preguntat pels que estaven oberts per l'open house, però també et preguntava per edificis
que no sé si amb tot el que hi ha arribat a veure això m'ho has explicat. Igual que altres són cases del segle XIX que es construeixen a l'entorn d'aquestes fortunes que venen d'Amèrica. Justament, si podem diferenciar entre...
l'estil aquest colonial, el noucentisme i el modernisme, cada una d'elles s'anirà diferenciant arquitectònicament. Jo penso que les modernistes es veuen de seguida, que ja estaríem al segle XX. Les noucentistes són més discretes perquè no tenen aquesta decoració tan gran. Al carrer Montserrat en podem trobar alguna o al carrer del Roser. I les del segle XIX serien un estil més colonial que potser són importants per la família Mat o per la família que en aquest cas Visa, que hi van viure.
però potser a nivell de façana poden passar més desapercebudes. Aquesta de calamat és, crec que jo ara que estic, mentre vaig parlant amb tu, la tinc com ubicada, perquè té un estil una mica neoàrab. Saps que té aquelles portes... Sí, més oriental. Sí, sí.
I ara la d'allò, em sembla que fa quatre dies hi feien algun tipus de reforma o alguna cosa. Sí, que va estar coberta, no va ser tapada un temps. Jo diria que està més o menys a l'alçada de l'església. Sí, queda davant de l'església. És d'uns tons així verds, vermells... Sí, possiblement sí.
és que jo ara estic intentant fer memòria mentre parlo amb tu si Calamat és de propietat privada pot ser que també decideixin obrir-la per l'open house això penso que quan surt el llistat cada poble treu un llistat per les dates del 26 d'octubre i et posen tot allò que podràs visitar i ho pengen a la web de l'ajuntament a la web de l'ajuntament del lloc quan hi digui el festival open house hi ha un llistat de tot allò que pots veure
Ah, molt bé, no? I així també vas seleccionant aquelles peces que t'interessen. Bé, allò que vols que t'interessa, perquè no tot... Sí, sí que és cert, que aquests arts així com de ferradura que es veuen des del carrer criden molt l'atenció. Moltes vegades han preguntat que si eren àrabs. De fet, no és que fossin àrabs, sinó que aquest estil àrab oriental va quallar dins d'aquests que volien ser extravagants, igual que els modernistes, eh? És una manera més de cridar l'atenció, al final.
Està bé, està bé. I també hi ha l'espai aquest del Casal Decoració, que també és un edifici... El Casal Decoració pensem que és molt interessant perquè justament està finançat pels Vidals, si no me'n recordo malament, que fan Fortuna Amèrica i que en tornar decideixen invertir part dels seus diners en espais sanitaris o en espais pel poble. Casal Decoració, a més a més, respon també a la idea d'higienisme, ventilació...
té un cos simètric entrant per la port per l'escaïnat principal a banda i banda per dintre manté l'enrajolat del terra evidentment avui han hagut d'habilitar-lo a les sales d'hospital perquè allà hi ha terminals i també hi ha cures i pal·liatius és un espai realment també de dol com deiem al principi però jardí i façana i equipament manté l'estètica de l'època modernista per tant
Són xulos, són xulos. És un lloc que almenys hi ha fora, vull dir, dona molta tranquil·litat, és un lloc molt xulo. És un lloc bonic per acabar, no? No és un hospital, és una casa, de fet el nòvia ho diu, aquest casal de curació. Està curiós.
No sé si haguéssim de venir o si vingués algú altre o jo li hagués d'explicar a algú el que m'heu ensenyat, si hi ha aquelles coses que dius, aquí ens hi hauríem d'entretenir una estoneta més i veure-ho amb més calma, vull dir...
Hem quedat a l'estació, hem passejat pel mar, aquest mar que és meravellós i que ens hi podríem passar tota la tarda, sobretot en un dia d'aquests clars i macos, perquè és molt relaxant. Però hi ha algun edifici d'aquests que dius... Aquest l'he explicat molt ràpid, però si d'aquests tornem-hi que potser et puc explicar més cosetes.
De la zona del modernista o en general. La que tu vulguis. De fet, sí que és cert que a prop de l'església trobem l'Ateneu, per exemple. Jo penso que també per passar un dia sencer podria ser interessant veure també oferta cultural. A l'Ateneu s'hi fa teatre, s'hi fan concerts... Per tant, el tema de l'oferta cultural, si no només vols passejar, sinó que també vols...
col·laborar o participar d'esdeveniments culturals, pensem que és un bon lloc també per poder-hi fer parada. L'edifici té alguna cosa especial? L'edifici és cooperativista, típic del XIX, reformat... Més que l'edifici seria la història d'aquest associacionisme que tenen molts pobles, inclús de teatre, inclús de casino, de casal, i d'oferir cultura des de fa molts anys.
En un inici els Ateneus eren associacions obreres que s'ajuntaven. Per tant, que això se segueixi avui oferint teatre, doncs pensem que és interessant. Home, és xulo, no? Que no s'hagi quedat en l'oblit com moltes coses de les que vénen del segle passat o de fa més segles, no?
Jo et dic, no sé si és allò que dius, hem parlat, perquè jo quan vaig buscar el tema vaig veure que tu teniu la ruta aquesta dels americanos o indians, que sé que aquí li diuen indians, la ruta modernista i la ruta nouscentista.
Hem fet una miqueta les tres? Sí, perquè en comptes de fer-ne només una barregem patrimoni i ho anem fent tot i anem veient diferents cases, diferents estils. No seria específicament només un estil, sinó a mesura que anem passejant anar veient diverses cases.
Quan feu aquestes rutes no us senyiu únicament amb allò, sinó que poden sortir coses d'altres... És a dir, si la ruta només és modernista, només parlarem de les cades modernistes. Si és noucentista, només de les noucentistes. Però si ha de venir algú de fora i veure una mica de tot, doncs la idea és anar passant per tot arreu i no quedar-nos només en un tema, sinó poder anar fent una miqueta de cada.
I també barrejar èpoques, no? Des dels pirates fins als americanos, és a dir, per veure el complet d'un poble seria passar per tota la seva història i així anar picotejant una miqueta de cada època. Si jo ara et digués tinc, vinc a Vilassar, tinc una...
No sé quanta estona, ho hem fet molt ràpid perquè evidentment ho hem fet aquí tu i jo a Sant Adetes i no ens hem mogut de l'estudi. Quanta estona és més o menys, si l'haguessin feta realment caminant i passejant xinutxant i amb parades i tot? Quanta estona haguessin estat per fer-ho? Jo penso que s'hi pot estar un dia sencer.
Amb aquestes parades també que hem comentat d'aprendre alguna cosa o de potser dinar, de poder anar al teatre o de poder anar a escoltar música. Vilassadamar té festivals de música molt interessants que es fan al carrer, que això també penso que és interessant de dir. A la Torre d'Anaval mateix, darrere als Jardins de Can Sust, també un nom important, el Sust.
I la seva casa i jardí també modernista, que també és conseqüència d'aquest comerç en Amèrica. I aquests jardins i aquesta casa de Can Sús, que tu deies que hi fan festivals o concerts de música, també són visitables? També són visitables.
De fet, en l'última edició del Festival Floral, que és un festival de música que es fa a cavall de Vilassa de Dal i de Mar, es fa cada maig, justament el que vol aquest festival és unir el Dal i el Baix. Abans, quan heu fet l'entradeta del programa, talleu històries de mar i de terra, no?
De mar i de dalt. De mar i de dalt. Doncs bé, aquest festival és el mateix. És un festival que promocionen un vilasserenc de dalt i un de mar i que volen fer aquest vincle de dalt i de mar. I ens van obrir les portes de Can Sust per fer concert al seu jardí. Val, val, val, val. Doncs això que et deia, imaginem-nos això, eh? Tu us dius, ens hem estat un dia, tu i jo. Si vingués algú que ve i et diu, tinc...
dues hores, i en aquestes dues hores jo vull que m'expliquis allò que no em puc perdre de Vilassar de Mar. Què em portaries a veure? Jo, per començar, faria el museu d'Enric Moncho,
Faria l'església i la parròquia, és a dir, per dins, que també s'hi pot entrar, i faria les cases modernistes del passeig. Això és el que no em podria perdre de cap de les maneres. Això és el que acostuma a agradar més. Perquè després el poble en si té molt d'encant, el que hem dit de passejar, veure botigues, etc. Però jo penso que un poble no se'l coneix i no es veu els elements principals i el que és plaça, església, són les potes d'una entitat, d'un municipi.
Perquè l'Ajuntament, de quina... L'Ajuntament, no hem parlat de l'edifici de l'Ajuntament. L'Ajuntament, la seva plaça porxada, també són del segle XIX. És un estil eclèctic, un estil senzill. La plaça porxada que tens, per una banda, al carrer Sant Pau, per altra, l'Espinaler, i tot queda al mig. Aquella plaça porxada, també, que dona directament a la Nacional, a l'antic camiral, també és bonic, no només de passejar-hi, sinó de asseure-s'hi amb tots aquells bars que queden sota els porxos. Vull dir que
Que t'hi pots passar hores, que pares aquí i pares allà, va passant l'estona. Sí, no, no, no, ja per això et deia, que si dius, ostres, ve algú que dius, vinc de Barcelona, no conec Vilassar, me n'han parlat molt i jo vull tenir un testet. I s'hi pot estar un dia sencer, sense problemes.
Però vull dir, tinc un parell d'oretes. Què és allò que no em podria perdre per res del món? Sí, clar, el que s'acostuma a vendre més són les cases modernistes. Aquestes d'aquí al davant, eh? És que, de fet, Vilassada Mar està dins la xarxa de municipis indians. Per tant, si es busca a internet, sortiran les cases dels indians, que són Calamat, que hem comentat, que són Can Visa, Can Bassa... O sigui, està dintre de la xarxa de municipis indians.
I et surten totes aquestes cases que hem anat dient nosaltres i hi ha una petita definició de cada casa i et diu al carrer perquè tu hi puguis anar. Vull dir que es pot visitar així. Bueno, és interessant, eh? De que poder trobar-ho... A veure, l'ideal és que li faci algú que ho conegui i que li pugui explicar en vivo i en directe, no? Però si no, tens aquestes opcions de poder-te buscar tu la documentació i que et pugui fer-te una petita ruta, no? Sí, hi ha un llibre de Tate Cabré que es diu Els indians...
i justament et va poble per poble, i d'explicar qui eren, quina idosincràsia tenen aquests indians, perquè molt sovint s'han anomenat americanos i no agrada que es diguin indians, això ens ho trobem actualment, i veure la diferència entre els indians, els americanos, els anomenats després negrés o traficants d'esclaus, que aquests sí que porten més conseqüència, no?,
És a dir, que avui quan visitem cases d'aquells que sabem que van fer fortuna, i a Vilassa de Mar n'hi ha, que van fer fortuna a partir del tràfic de persones... Ara no em deixaràs així. Ara m'explicaràs. Quina? Home! Això ja queda una miqueta més. Doncs bé, al Sust en serien uns. Sí. El Pigat, el mateix gegant, en seria un altre. No ho has dit tu al principi, jo no he volgut dir res, però crec que el Pigat no té...
Bé, hi ha hagut alguna mica de controvèrsia, no? Bé, això s'ha treballat moltíssim. Actualment al Museu Marítim de Barcelona hi ha l'exposició d'Infàmia i allà hi ha molts noms de maresmencs i n'hi ha molts de vilasserencs, amb noms i cognoms.
Però què hem de dir? Que hem de diferenciar entre negrers o venedors d'esclaus. Perquè una cosa és estar tu al Cabo Verde venent esclaus, l'altra cosa és tu ser un dels capatassos o ser un dels que s'ha enriquit a partir del treball esclau. Clar, aquí hi ha molts matisos que ara no acabo.
A mi em sembla més o menys el mateix, això. Clar, una cosa és una factoria, que és el nom que es tenia, i tan bon punt vens mules com vens persones. Això és un venedor d'esclaus. I l'altre és el qui un cop a la colònia els esclavitza i en treu profit per la seva plantació de cacau o de sucre o...
Sí, evidentment, no és un negré, segurament aquest segon, però ha aprofitat la mà d'obra esclava perquè guanyar diners. Sí, és que molts dels vilassarencs que al segle XIX anaven i venien de vilassar a països o ciutats d'Amèrica, entre els productes que portaven als seus vaixells, moltes vegades hi havia centenars o de vegades només vinten o cinquantenes de persones que
era un comerç totalment homologat en aquell moment. Per tant, ells en la perspectiva de l'època no estaven fent res mal fet. Per tant, ells tan bon punt podien vendre ron o cotó com persones. Era totalment legal. I a més homologat tant per l'Església com pels governs. Sí, sí, sí. No, no, no. Però evidentment a ulls d'ara... Avui, quan es condemna l'esclavitud, tots aquests noms i cognoms... Surten, no? S'han d'anomenar, sí, sí. Bé...
Comentaves que hi ha una exposició que es diu Infami al Museu Marítim i parla d'aquest tema. Sí, parla dels catalans que van a Amèrica. Doncs la recomanem, no? Sí, sí, sí. Perfecte, és important. I el llibre també que m'has dit dels indians de Tate Cabré, també el deixem aquí per si algú té ganes de saber més coses.
d'aquesta gent, no? Sí, i ve tantíssimes fires modernistes que es fan en molts pobles i que recrea la societat del moment. Això també està com molt de moda. Aquí no ho fem.
Això que estàvem parlant, d'aquelles coses que no ens podem perdre, que serien els imprescindibles. Hem fet uns imprescindibles molt extensos. Sí. Imprescindible 1 és passejar-te per... Seria... Carrera de Sant Pau. Si féssim un menú. Allò...
A l'entrant, més que a l'entrant, allò que et donen per obrir la gana, no? Seria passejar-nos per al passeig marítim. Sí, passeig i platja. Hi ha la platja dels pescadors, que encara es poden veure les casetes davant de l'estació. Per tant, tu arribes en tren, no?, que dèiem abans, platja...
casetes, faríem creuar la Nacional, Museu Enric Monjo. Això seria el primer plat? Sí, perquè el pa subterrani, si agafes el pa subterrani després d'haver passejat una miqueta pel passeig, ja et porta directament al Museu Enric Monjo i a la Torre del Nadal. Per tant, tindríem un primer que seria de dos plats, no? Sí, de dos plats, un interior i un exterior. Estaria bé. Sí, després ja passaríem a Espinaler, és un dels imprescindibles, jo penso també, conegudíssim,
Això és per fer el digestiu pel segon plat. Sí, exacte. Aquí fas la paradeta.
Perdoneu. I després hem anomenat ja les cases modernistes. Aquesta seria el segon plat, les cases modernistes de Sant Pau. Jo sempre ho dic, parròquia, església, pensem que també és un dels més importants. A més a més vas com pujant. I visitar el Mercat de la Flor amb entrada dintre. I visitar les parades de l'esvenda de la Flor. Sí, el Mercat de la Flor, a més a més, te'n fan de visites.
Fan visites. Fan visites explicant l'origen, explicant què fan, com treballen, fan visites a escolars i a públic general. És a dir, conèixer el mercat de la flor per dins també creiem que pot ser interessant. Però el veus en ple... En ple funcionament. Es pot visitar també la setmana. He de veure com estan...
Vull dir, que no et vegis un espai buit. Com és el dia a dia d'un gran magatzem i funcionament. Sí, clar, perquè allò deu ser impressionant, no? Sí. Més allà d'anar un dissabte a comprar, que s'hi pot anar a comprar, també per veure quin és el tràfeg, no?, d'un dia normal. Clar, clar. És que ha de ser un lloc que s'hi ha de moure, hi ha d'haver-hi moviment de flor, no?, diguéssim. Sí, sí. I a més a més que ha sigut el motor econòmic de bona part de l'economia aquí Vilassadamar. Val.
I per acabar, allò, el postre o el cafetó... Sí, també com a visita, eh? O com a més restaurant, em comentaves. No, no, no, no. Si diguéssim que fer un menú de llocs imprescindibles. Llavors hem dit que el primer seria fer un entrant passejant per la...
pel front marítim el nostre primer plat seria un plat amb dues coses que seria la Torre Nadal i el museu ens prendríem un digestiu a l'espinaler per poder seguir menjant ens n'aniríem a veure modernisme i parròquia
I ara com a postres ens n'hem anat al Mercat de la Flor. I allà a propet tenim Escola Nàutica i Casal Decoració i podríem pujar allà a acabar el cementiri, per exemple. I allò seria la copa i el puro, no? I allò seria tot el perímetre quasi bé, eh? Tot el perímetre de Vilassa de Mar. Val.
O sigui, que aquests són els imprescindibles. Allò que no ens podem perdre a banda de tot el que ens has explicat d'entrada, no? Sí, també és cert que molta gent ve aquí més a nivell comercial i gastronòmic, que això no vull oblidar, que té pes. Té pes a Vilassar de Mar.
Perquè des de botigues de molts tipus, gelateries, creps, tema de gastronomia, com dèiem abans, de diferents plats, hi ha molta oferta. Molta més que pobles del seu voltant, per exemple. Però, bueno, al final és una miqueta la part històrica o arquitectònica o patrimonial i la part que també és important perquè també és...
i que és història també, que és el tema més, el que dèiem, alimentació, no? Perquè, de fet, parlaves de l'espinaler, que porta molt temps, s'ha anat adaptant, doncs, als gustos, o el que ara mateix, possiblement, no seria el mateix que quan passaven els...
Sí, però inclús allà fora té aquella barra petita de fusta que és tal qual, si es repenjaven a prendre's el gotet de caçalla, eh? Són petits elements que... Exacte, vull dir que aquestes coses que dius hi són, però que han anat com adaptant-se, possiblement segur que hi ha algú que va fer el got de la caçalla, però...
Possiblement hi va molta més gent a fer el vermut que no pas un dissabte de vermuts. Allà de taules no n'hi ha, eh? Exacte, ni el diumenge. I menys hi fa solets. Això és veritat. Però bé, que també té part del seu encant i és part de la història i és de Vilassà, no?, aquest lloc. I també parlaves de l'Atlàntida. Jo estic segura que al Maresme qualsevol persona que digui l'Atlàntida té claríssim que és la pizzera.
I de fa molts anys consolidat. Exacte. Llavors, bé, que també és part d'això, de la història i de la vida de Vilassar, no? Sí. D'alguna manera. Se'ns està acabant el temps. Llavors, no sé si amb tot el que m'has arribat a explicar i amb tot el que ens hem anat caminant, que estarem demà, tindrem agulletes de tant de caminar, hi ha alguna cosa que diguis, ostres, quan hem parlat d'aquí no he explicat això o no?
De fet, mira, em ve el cap, eh? Fa molt poquet la parròquia es va reformar i s'ha fet un llibre justament per parlar allò amb pèls i senyals de la parròquia. És a dir, que de publicacions, per saber-ne més, a Vilassà, a Vilassà de Mar n'hi ha bastantes, si algú té interès particularment en alguns elements.
fins i tot dir, d'aprofitar les festes quan dic juny i novembre per visitar Vilassadamar o aprofitar el Festival Floral del Maig i així acabar de veure el poble encara més guarnit que un dia qualsevol.
Perfecte. I que vegin, si venen el juny, que veuran l'asa. Exacte. Els penjasas, sí. És el mal nom. Exacte. Doncs, el que et deia, ho hem de deixar aquí perquè se'ns ha acabat el temps.
Hem arribat al final. Gràcies, Laura. De res. I gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana. Recordeu que podeu tornar a escoltar el programa a través de vilassarradio.cat i a les principals plataformes de podcast buscant històries de mar i de dalt. Adeu i fins al proper programa.
Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.