Aquí comença Històries de Mari Dadal, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges... Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassà Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
El cooperativisme és un model d'organització empresarial i social en què les persones s'associen voluntàriament per satisfer les seves necessitats comunes, ja sigui econòmiques, socials o culturals. Les cooperatives es basen en principis com la democràcia interna, una persona, un vot, la participació activa dels socis, la solidaritat i la participació justa dels beneficis.
Aquest model busca prioritzar les persones sobre el capital, fomentant la col·laboració, l'equitat i la sostenibilitat. I es pot aplicar en àmbits molt diversos, agrícola, consum, treball, crèdit, habitatge, etc. Avui a Històries de Màri de Dalt parlarem del cooperativisme i per fer-ho ens acompanya en Víctor Ligos.
Històries de Mari Dadal. Coneguem el convidat. En Víctor Ligos és nascut a Sòria i amb 7 anys va arribar a Catalunya. Té el títol d'oficília i mestria industrial en l'especialitat de delineant industrial. Va treballar en diferents indústries de Mataró com a delineant.
El 1980 obté el títol de llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Història Contemporània a la UAP. Fou docent a l'Institut Miquel Viada de Mataró.
El 1982 s'obté el títol de professor de català de l'Institut de Ciències de l'Educació, de l'UAP, professor de reciclatge de català per a mestres, a les assignatures de didàctica català 2 i coneixement del medi, del 1982 al 1989, per l'UAP, i entre les seves publicacions té articles i estudis sobre l'obrerisme a Mataró, als fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró,
Opuscle sobre recorreguts històrics de Mataró dels anys 30 i el llegat del cooperativisme a Mataró, entre altres. I m'he deixat moltíssimes coses perquè teniu uns currículums molt llargs. Benvingut, Víctor. Gràcies. Bona tarda.
Què és el cooperativisme? És això que jo he explicat? Sí, sí, t'has ajustat bastant bé la idea de què és el cooperativisme. Sobretot l'equitat. L'equitat és molt important en el cooperativisme. Solidaritat i equitat és la base. Si tothom és igual, tothom sigui del valor que tingui econòmic, ingressi menys o menys, sempre és una persona o un vot, com has dit tu correctament.
independentment, perquè hi ha vegades que hi ha aquestes cooperatives que algú aporta diners i altres aporten treball, no importa, tenen el mateix valor els seus vots, no? Sí, els vots en el moment de l'assemblea, no tothom té dret a l'assemblea, per exemple, totes les cooperatives poden tenir personal que no és cooperador i, per tant, contractat. Aquesta persona no té dret al vot, naturalment perquè és assembleari, però totes les altres persones, siguin aprenents o siguin oficials, tenen el mateix vot.
Quan comença això del cooperativisme? El cooperativisme sempre hem dit que és una solució, i sobretot quan comença bàsicament... Les societats primitives eren cooperatives, es repartien entre ells, treballaven, caçaven i era per tothom. Però a mesura que el treball s'especialitzi i comença el sentit de la propietat de la terra i de la terra,
Doncs aquí es comença a separar la societat i d'aquí apareixerà al llarg dels anys el capitalisme, el que coneixem per capitalisme amb la seva burgegia corresponent. Aquí és autènticament divisió del treball i divisió de la societat i l'economia. Però el cooperativisme sempre apareix, la idea de cooperació, les societats agràries sobretot són les més primitives, que ja ho feien,
Per exemple, sabem que hi ha molts boscos comunals, a tot arreu encara queden boscos comunals. Què vol dir comunal? Comunal vol dir que tot el conjunt de la gent d'aquest poble tenen dret a aquell bosc, o algunes terres. Les d'Aveses, per exemple, ho eren de comunals. Però la idea de cooperativa, formada com a entitat, apareix bàsicament després d'una crisi forta a França. Els joies francesos, el 1834...
veuen que la cosa va amb maldades i fan una petita cooperativa, una cooperativa que va ser del 34 fins al 71. Però llavors, i aquí ara cap al 44, a Anglaterra, la població d'Urroxal...
allà comença precisament els equitables, o sigui, una societat que és una societat de consum. Què vol dir de consum? Una societat en la qual, o en aquest cas la cooperativa, es compra el producte, naturalment compres en quantitat,
per poder-lo tenir més barat. Al no haver intermediaris, compres el producte directament, en aquest cas el pagès o el productor, del que sigui, ara parlo de cerveses, en aquell temps que era la beguda normal i sobretot Anglaterra, doncs compraven la cervesa per tots i llavors se la repartien. Què volia dir? Que el cost de cada treballador, de cada cooperador, era més barat que el si comprés a la botiga. I això genera un benefici.
Aquest benefici què es fa? I aquí entra una de les grans variants del cooperativisme. Uns l'apliquen simplement al cap de l'any, el reparteixen entre ells, uns altres serveixen per incrementar la capacitat econòmica i van comprant més coses, per tant es beneficia, omplien el nombre de socis i això va creixent, la idea del cooperativisme va creixent.
Llavors, una altra part de cooperativisme és que el que, per exemple, va fer l'Owen, que intentava fer falansteris, o sigui, ell era un propietari de fàbrica, i crea la seva indústria, la seva mentalitat que els treballadors no fossin tan explotats, intenta crear...
una mena de societat agradable, societat en la qual els treballadors tinguessin més pes i menys el valor del capital. Ell havia portat el capital, en tenia prou. Arriba fins i tot a crear un falanstèri. Un falanstèri vol dir unes vivendes per als treballadors.
Això és important perquè és la mateixa idea que faran bàsicament totes les indústries del tèxtil, del lliureat i del ter, però allà era el capitalista, l'empresari el que les posava per tenir els treballadors controlats dintre del seu recinte, perquè a més a més eren espais tancats i aquí estem parlant d'un espai on les persones de cooperatives de consum i de producció es van fer vàries.
Quan arriba a nosaltres, i aquí és la part que ens interessa a nosaltres també, en un moment que va haver moments de crisi política al país, els més progressistes van ser, van haver-se d'exiliar, i entrant en contacte amb aquestes cooperatives de França com en Anglaterra, sobretot la d'Anglaterra, de Roigdal, els va frapar molt.
aquestes idees les van portar cap a Espanya, però clar, no es podien aplicar perquè en el sistema que hi havia polític no podia. I aquí entrem a les etapes de crisi. Quan, per exemple, en 1860 hi ha una forta crisi del tèxtil,
Les idees d'aquest senyor fan que comencin a crear caixes de resistència per aguantar la crisi, els treballadors per poder aguantar millor la crisi. Hem de pensar una cosa que com estava la Seguritat Social en aquell moment no existia.
Per tant, si no treballaves, no cobraves. Si hi havia atur, no cobraves. Llavors la forma de resistir moltes vegades era fer, provocar, fent vaga, més o menys vaga. Com pots aguantar una vaga si cobres poc? Doncs l'única forma és acumular una certa quantitat de diner perquè en cas de crisi per la vaga puguis mantenir, alimentar la família de les persones associades més temps.
De la idea aquesta de la caixa de resistència, ja estem parlant ja de 1860, que és la crisi, el que coneixem per la crisi de la fam del cotó, és la guerra civil americana. La guerra civil americana, el nord contra el sud, innegablement el nord amb una flota molt potent, bloqueja tots els ports del sud. De què vivia el sud? Doncs el sud vivia del tabac i del cotó.
Si bloqueges això, el cotó no arriba a Europa i per tant entra en prejudici. Qui pateix la crisi? Naturalment les fàbriques que no reben cotó, però els que pateixen de forma directa són els treballadors. Llavors, d'aquesta idea de la caixa de resistència amb una crisi que no té res a veure amb les crisis normals,
és el que porta a pensar, el 1864, per què estem aquí, per què no creem una indústria. I aquí neix, en aquest cas a Mataró, l'obrera mataronessa. L'obrera mataronessa intenta legalitzar la seva situació, però no pot fer-ho i se'n va cap a Barcelona. I aquí és a entendre un dels personatges importants, que és el pagès, Narcís Pagès,
que, com que és un, diem-ne, un socialista, és un avançat amb idees, no parlem de socialisme en el concepte que tenim de socialisme, encara.
Doncs és avançat amb idees, entra en contacte amb Garrido i amb gent del barri de Gràcia i lloguen uns locals al barri de Gràcia i comencen a muntar talers. Perquè a Mataró no han pogut fer-ho, sí que podien haver-ho fet, però no els legalitzaven. Per tant, a Barcelona, que és més gran, i ho sempre diem a les ciutats grans, i considerem que Gràcia encara és un barri de Barcelona, no és Barcelona, sinó un poble autònom, tenia la seva forma de fer.
Allà van anar progressant, progressant, progressant. Tant és així que de 8 talers que comencen, quan decideixen venir cap Mataró, perquè ja se'ls fa petit a la fàbrica de Gràcia,
compren uns terrenys enormes, uns terrenys que els que coneixeu Mataró van des de la carretera, el que era el camí RAL, que era la carretera en aquest moment, fins al que és avui dia la carretera Nacional 2, la part de baix. Per tant, tot d'aquella zona que són 200 i algo metres de llargada per uns 40, 60 i algo d'amplada, tot això el compren amb el benefici que han obtingut d'aquells telers a Barcelona. De Gràcia. De Gràcia, sí, sí, amb allò.
i munten la fàbrica aquí, o sigui, compren els terrenys en el 1870 i el 72 estan inaugurant la fàbrica, ja havien muntat la fàbrica, però és una fàbrica que és tan moderna en tots els sentits, o sigui, és la primera fàbrica, o sigui, sempre dic que Mataró, en aquest cas, és el punt zero bàsicament del cooperativisme industrial.
perquè és la primera fàbrica, la primera cooperativa de producció que funciona durant molts anys. N'hi havia hagut altres intents, però no havien reixit. I aquesta sí, aquesta continua durant molts anys. Tant és així que arriba des del 1800, ja he dit abans que s'havia creat el 64 Gràcia, 70, arriba Matarós, 92...
Arriba fins al 1890, i per una crisi diferent, una crisi molt forta del text de tot arreu. Però aquesta fàbrica és la primera, a part de moltes coses, que té corrent elèctrica per il·luminar la fàbrica.
Estem parlant de 1878-80. Se'n va cap a Anglaterra, porta una dinamo, l'acopla a la màquina de vapor i amb aquella produeix la corrent per les bombetes. Per tant, les bombetes, encara no hi havia les fàbriques de bombetes aquí, les s'han d'importar d'Anglaterra, però duraven més que no pas ara, i d'aquesta forma té la fàbrica il·luminada.
Què porta això? Doncs que la mateixa forma de fer aquesta mentalitat cooperativista és la primera que crea una escola de caràcter laic. O sigui, estem pensant en una societat, i ara aquí hauria de parlar d'ensenyament, hi havia a Espanya una llei que es coneix per la llei Mojano, que és la llei de 1854, 1854 es diu aviat això,
que deia que l'Estat només havia de donar assistència escolar fins als nou anys. A partir dels nou anys, era la família o alguna institució que vulgués que continues l'ensenyament.
Què volia dir això? Que tots els nens havien d'anar a treballar, la major part dels fills de treballadors anaven a treballar als 9 anys. Als 9 anys, clar. L'obrera mataronense, quan ve a Matarú, que tu estaves explicant tot aquestes renys, per ubicar la gent, és on tenim la nau Gaudí. Sí.
Que és també quilòmetre zero de Gaudí, perquè és la seva primera obra, no? Si seus bé que són dos moments de quilòmetre zero, quilòmetre zero del cooperativisme indústria a Espanya i quilòmetre zero de l'obra Gaudí. Sí, perquè és la seva primera obra, eh? La primera primera obra, inegablement. Si heu estat a anar a Gaudí, té unes notacions ja molt importants.
Els arcs són individuals un de l'altre, separats, units exclusivament per Bigam, per tant, pots anar aixer en plan allargant l'espai tant com vulguis. La prova està que en el dibuix original de Gaudí que va presentar a l'Exposició Universal de 1888 a París, la nau té només 6 arcs. La nau actual té 12 arcs.
per tant, i podia haver anat creixent tant com hagués volgut, perquè tenia aquesta funcionalitat. La segona funcionalitat que té aquella, a part de l'arc catenari, que és la primera vegada que s'aplica l'arc catenari, la variant que té és que està construïda amb mòduls. Mòduls per què? Doncs perquè és una sala de blanqueig, per tant, hi ha molt d'acció, llavors, els exibans, tots els exibans el que fan és atacar la fusta, llavors, canviar un arc de sencer seria molt difícil, però si el desmuntes a trossos,
Pots desmuntar com un puzzle, bàsicament, o simplement com un Lego, parlant en platja. Com un Lego, imagineu-vos un Lego, desmuntes una peça, tornes a muntar una peça semblant allà, colles i vas muntant i desmuntant. Per tant, totes les peces que es podien anar fent malbé amb el temps i el treball podien ser canviades fàcilment. Aquesta és una de les idees bàsiques per mi.
Per tant, d'alguna manera ja buscaven una miqueta aquesta... que sigués pràctic, no? Vull dir que no destrobés el dia a dia de la indústria, no? Perquè, clar, si has de parar tota una sala de blanqueig perquè has de canviar tot un arc, en canvi això és per reclusió, que és aquest procés i prou, no? Era senzill, era molt senzill, era una pràctica. És una pràctica que l'havia començat a França, és que no recordava el nom de l'arquitecte, que havia començat, feia poc...
10-15 anys que havia, patentar no, no ho diem, però havia aplicat en un altre arc aquest sistema. Gaudí el va veure, li va semblar interessant i va pensar per una nau aquí ideal. Llavors la nau queda amb una amplitud enorme, tot el que permeti l'amplada del catenari, o sigui el catenari en aquest cas té una alçada, em sembla que són 5 metres i alguna cosa d'alçada al centre,
I una ampliada d'uns 16 o 18 metres que té. Ara no voldria dir excejar, però imaginàveu-vos això una nova nítida perfectament per posar màquines a dintre i treball. Per tant, aquest és un dels grans avantatges de l'aportació de Gaudí. Jo convido a qui no ho hagi vist que hi vagi, és gratuït i realment és un edifici fantàstic. Sí, sí.
val molt la pena a part que en aquests moments si us agrada l'art contemporani és una de les naus més interessats on té l'exposició sempre d'art contemporani del més modern que existeix dels vessats però ja només que diguis l'art contemporani a mi no m'agrada l'edifici realment val molt la pena i clar, quan l'obrera materonència ve aquí no només fa això la idea era la fàbrica era immensa cases per als treballadors escola, casino
Sí, sí. La idea d'allò de l'obra de Mataró és important en tots els sentits. El tot arreny que ha comprat no és tan sols per la fàbrica, al contrari. Per la fàbrica, reservava... Els que coneixeu Mataró seria entre el carrer de la Mercè i el primer carrer transversal. Allò seria l'espai que es deixava només per fabricació, casino, escola...
i ampliació de naus. I la part baixa, de llac fins al que és el mar, ara, seria, entre cometes, una mena de falensteri, una comuna, cases per als treballadors. Cases petites, de planta baixa, per als treballadors. Bé, perquè no tinguessin que anar-se a buscar casa fora, no? Vull dir, ja està. I la segona cosa és l'escola, l'escola racionalista, la primera escola racionalista que va funcionar també, segurament no diré Catalunya, però ja n'hi havia algú altre que havia fet, i a Mataró també hi havia,
però que els mestres, en aquest cas, els pagava la fàbrica i era dedicada en horari nocturn inicialment pels treballadors i nois i noies i llavors a partir del 1800 el 71-73 és nocturna i del 73 fins al 90 és en règim diur per treballadors nocturns
pels fills dels treballadors, nois i noies, fills de treballadors, nois i noies, i llavors hi havia unes senyoretes per a les noies i uns altres, i contracten treballadors de fora, perquè els tres primers anys són treballadors propis, en molta cultura, que donaven classes als seus companys, que això és una forma activa de treballar. Bé, i entrem en cooperativisme. Ella no sols genera el que fa dins la fàbrica, i per tant una avançadia enorme,
Per situar-vos, hem parlat de 8 talers en 1864, parlem de 80 talers en el 1874, i quan tanca la fàbrica té 200 i alguna talers.
Talers moderns, la major part de ferro, i tots comprats, la major part tots d'Anglaterra, i alguns que s'han fabricat a Espanya, però diferent. Per tant, probablement part dels diners que ells guanyen els estan reinvertint en el... No, no, és que la idea és aquesta. La idea és sempre reinvertir en material, en salaris més alts que els que tenien els altres, o sigui, no salaris, estem repartint beneficis, estem repartint feina, per tant, tots som propietaris a la mateixa vegada.
Tot aquest factor ajuda a poder crear aquesta gran fàbrica i poder pensar en comprar unes vivendes que pagarien un lloguer suïcidíssim, també. L'ensenyament pels alumnes és gratuït.
Per tant, tot això crec que és prou important. És la part del benefici que porta la producció. I això és el mateix cas que farà després el fort del vidre, quan el 1927 es creia el fort del vidre, però això ja és una altra paraula. Bé, simplement per situar-nos en aquest aspecte. Jo dic 27 és 17.
De totes maneres, llavors el tema de les cooperatives, una de les coses que crec que volen, a banda que els treballadors treballin dignament i tal, també la part de la formació i la part social també li donen molta importància. Un detall, quedem encara amb l'Obrera Matronessa.
El primer lloc on es van donar conferències, xerrades sobre com funcionava el telèfon, el telègraf i moltes coses, són xerrades que es van fer a Mataró amb gent que venia de Barcelona a explicar... O sigui, els conferenciants eren gent de prestigi, dels que hi havia les primeres figures de la tecnologia que hi havia en aquells moments a Catalunya, que ho podien dir és l'avançada d'Espanya en aquell moment també. Per tant, ja és important. Segona cosa, la cooperativa també genera noves cooperatives.
Per què generen obres cooperatives? Per construir l'obrera mataronessa es va constituir una obrera de paletes, paletes fusters. Per tant, la fàbrica la van construir una cooperativa, i explico una cosa que poca gent sap, que normalment és, si ja coneixeu l'afer a Mataró de Can Fàbregues, Fàbregues del paper, Fàbregues Caral,
Doncs resulta que aquella fàbrica també va ser construïda per els mateixos que havien construït l'obrera mataronessa. O sigui, la cooperativa de Paleta es va construir aquella que no era una cooperativa però era una farinera pagada per 13 socis mataronins. No es van constituir com a cooperativa, eren 13 forners...
que van crear aquella fàbrica com a farinera, construïda per una altra cooperativa. O sigui que ja generem l'entrada que el cooperativisme a Mataró ja comença a tenir volada. Per tant, abans que plegués l'obrera mataronessa ja s'havien constituït altres cooperatives a Mataró, a part de la construcció.
I el tema aquest que estaves explicant, que volien que la seva gent estigués formada, que sabés, que conegués, això és un tema que... Sempre el cooperativisme ha tingut això, o sigui, de les quotes de distribució del que entenem per a l'excedent, li diem excedent a la que queda del benefici, però també una empresa seria benefici, aquest excedent es divideix sempre en diverses parts. Una part es destina, o es pot destinar,
l'increment del capital de la cooperativa, correcte, un percentatge depèn de cada un d'ells, una part es repartia entre els associats i una part sempre es destina a educació. Sempre una part es dedica a educació, ja sigui tenint escola pròpia o fent que hi hagi xerrades o que hi hagi... Ja parlarem del fort del vidre, però la idea és aquesta.
Però hi ha més, hi ha una part que també és molt important, és la part de mutualitat. O sigui, les cooperatives sempre, gairebé totes elles, tenen una part de mutualitat. O sigui, una part del benefici anava per pagar en cas que algú tingués un accident, que algú no pogués pagar i tingués problemes. O sigui, aquesta és la funció mutual important. No existia la Seguritat Social, per tant, tornem a la mateixa, quan un està malalt no treballa, no cobra.
Quan té un accident, no sols no treballa, no cobra, sinó que el foten fora de l'empresa perquè ja no és útil. Alguns sí que els mantenen allà fent altres feines, però és així. Per tant, aquesta és una de les qüestions que el cooperativisme ha tingut molt en compte, la mutualitat.
O també hi ha els socors mutuos, eh? És el mateix, eh? Mutualitat és el mateix. Li pots dir el nom que vulguis, però en realitat... Però ve a ser el mateix, no? En algun lloc, quan estava buscant coses de cooperatives i tal, hi havia com la sensació que la cooperativa s'assimilava a un sindicat, però no és així. Un sindicat és una...
Bé, no, pel tema que miren pel bé dels seus treballadors i el benestar i tal i igual, i no sé què, que teòricament això ho fan els sindicats, no té res a veure una cooperativa amb un sindicat, encara que puguin anar buscant el benestar dels treballadors, no? És que és molt diferent. Aviam, la primera cosa, en una cooperativa ets propietari i treballador, simultàniament.
Per tant, ets amo i treballador. Què faràs, un sindicat per lluitar contra tu mateix? Això seria una absurdidesa. És un dels problemes que vam tenir durant la Guerra Civil, precisament, que volien socialitzar-los. Com vols socialitzar una cooperativa si ja és socialitzada? Si ja està socialitzada, no? Aquest és un dels problemes greus. Però la idea de... No tenint res en compte el sindicat, per exemple, i ara agafo qualsevol... No es mirava l'afiliació política de cap persona de les que formaven part de la cooperativa...
Podies ser de qualsevol... És que és molt clar, fixeu-vos-hi que... Ara agafo el fort del vidre, vaig enrere. Però és el màxim representant de la CNT a Catalunya. Però tens al costat un cruixent, que és d'Esquerra Republicana, o tens uns dels maus que són comunistes, o tens... O sigui, la gent era del sindicat que voldríessin, o del partit polític que voldríessin. El que importava és la feina que feien dins la cooperativa que fos útil per tots. L'importava és això, prou.
Sí, clar. Em va sobtar, però vaig pensar, home, per mi són coses diferents. No estan sindicats. Què faràs vaga contra tu mateix? Val més que ho resolguis amb l'assemblea. Què és la solució? Seria el més lògic, però a vegades la gent ens complica amb la vida. No, perquè hi ha gent que es pensa que ser amo vol dir que pots fer el que vulguis. No, no. Qualsevol cosa, tu ets amo i treballador simultàniament. Per tant, tens unes obligacions com a treballador i unes com a empresari. Com a empresari és la responsabilitat. Com a treballador has de fer la teva feina.
Suposo que aquesta és una de les coses importants perquè funciona una cooperativa, que tothom sàpiga que ha de treballar. Un dels fracassos de les cooperatives, o a la llarga, és la que es va perdent la sensació de cooperativisme. Per exemple, el Fort del Vidre es va crear el 1917, com a cooperativa va començar a funcionar a partir del 1924 sense estar reconeguda com a cooperativa, no es va legalitzar oficialment com a cooperativa fins al 1932 en la llei de cooperatives de la Generalitat.
però funcionava com a cooperativa. Aquesta és la idea bàsica. Fins quasi bé als anys 80 et diria que la mentalitat de la gent que entrava allà era mentalitat de cooperadors, poc o molt, estem parlant de l'etapa del franquisme, sí, la gent entrava allà. Coses que tenien de diferenciar, agafo el fordolvidre a Mataró. Així com la societat encara hi havia nens que anava a treballar als 9, 10, 11 i 12 anys, el fordolvidre no va acceptar mai ningú que no tingués 14 anys.
Segona cosa, no va ser, o sigui, encara acceptava gent que tenia 14 anys i per dificultats de l'ensenyament, que era nefast tot el que és l'ensenyament públic, la cooperativa va crear des del primer dia una escola, no un edifici, però una escola per als aprenents i als treballadors que no sapessin llegir a classes nocturnes.
Arribant al punt que en el 1932 crea un edifici exclusivament per una escola pròpia del Foro del Vidre. Per tant, aquesta és la idea, la formació, la progressió, i tothom participava. Fills de treballadors, dels mateixos treballadors, o gent de les cooperatives. Ja parlaríem d'això.
No, no, el tema, de fet aquí hem parlat alguna vegada de l'indústria textil, i si també deien, no?, que fins als 12 o 13 anys no, però que hi havia moltes vegades gent amb 9 anys i menys, que quan venia l'inspector s'amagaven. Clar, però això s'havia donat fins al, jo els recordo encara, bueno, una de les meves germanes concretament,
que no tenia els 14 anys, quan arribava als inspectors s'havia d'amagar el tèxtil, i en aquest cas parlo de cartonatge. Cartonatge i tèxtil era normal. Venies, aviam, jo ara parlo com a immigrant. Jo vaig arribar amb 7 anys, però la meva germana es va arribar a la grana amb 12 anys.
anava a escola per dos anys, doncs se'n va anar a treballar, i aquests dos anys no estava legalitzada oficialment, perquè no podies legalitzar-te fins als 14, però als 12 o als 14 vas estar treballant, i qui et diu la gran, diu la petita, jo vaig acabar el curs en el mes de juny, i no feia els 14 anys fins al novembre, i vaig estar treballant d'aquesta etapa, treballant.
No sé, vaig plegar de l'escola al juny i no sembla que era a principis de juliol i estava treballant.
allò que et busquen feina, ja està. Clar, sí, sí, era el normal. Era el normal, i tothom ho acceptava. Per tant, no era rar, i parlo del meu temps, no parlo dels anteriors, que jo sí que puc saber, per la iaia de la meva dona, que treballaven a les fàbriques amb 9 i 10 anys, i el Sereno els acompanyava fins a la porta de la fàbrica, feia una comunió de nenes petites i anaven fins allà. Hòstia, això era... Això passava...
El que passa en aquest cas, en el ford del vidre, per exemple, dius que no ho permetien, eh? No, i en aquesta l'obrera materna, això tampoc. No ben bé, no s'especifica enlloc perquè feien les classes pels nens, però els nens als 13 anys encara estaven fent classes. Per tant, volia dir que no els acceptaven dins de la fàbrica. Una altra de les coses que surt quan busques tema de cooperatives és el tema dels cercles obrers, els ateneus populars...
Com funcionava tot això? En realitat, la cooperativa, i ara parlem de Mataró, Mataró des del 1890...
fins al principi dels 30, hi havia més de 12 cooperatives. Totes elles cooperatives de consum. Per això he dit, agafo els 20, que encara no s'ha constituït oficialment la cooperativa del Forn del Vidre. Ja està la fàbrica del Forn del Vidre, però no és com a cooperativa, per això he dit els 20. Aquestes 12 cooperatives de consum,
Va haver un moment, el 27 concretament, que s'ajunten quatre d'elles per crear el que coneixem a Mataró per la Unió de Cooperatives. Ah, sí? Que en el franquisme ens van obligar a posar Unió de Cooperadors, no de Cooperatives.
perquè les cooperatives eren autònomes, però cada una d'aquestes cooperatives que es van crear, o sigui, que funcionaven, tenien la seva autonomia pròpia, i per tant parlo de les quatre que es van ajuntar, llavors van ajuntar-se dues més, que una ja s'havia ajuntat en altra etapa, per tant, set cooperatives. Però Mataró, a part de l'Obrera, que ja ha desaparegut, 1890, ja no la comptem,
Les que es van ajuntar són la portorriquena, són l'economato republicano federal, la portorriquena tal, tal, tal, la protectora mataronessa i la marítima.
La marítima, que és la dels pescadors. Per tant, cada una tenia funcions diferents i eren cooperatives que aparentment tenien unes capacitats diferents entre elles, però totes van tenir la idea clara de dir tots junts farem més que no pas separats. Tant és així que es van permetre el luxe, i això poca gent ho pot dir-ho, de crear un cafè nou. El cafè nou no tenia cap altra funció, només que el lleure. Era un bar, era la sala de teatre, un pati per fer cinema a l'aire lliure, per fer balls, per fer el que volies...
Això, quina capacitat no has de tenir per poder-ho fer això? Això, aquestes. A més a més, si hi havia Mataró en aquell mateix moment...
La farmàcia popular. La farmàcia popular no era res més que una farmàcia que amb diners de totes les cooperatives l'ajudaven a mantenir-se. És el que funcionava, però pagat amb els diners de tots. O hi havia la taona, que és el fort de pa. Produïa el pa per totes les cooperatives i gent en particular. També eren fons de totes les altres cooperatives.
Tindríem l'Aliança Mataronense, a part del que va passar després, però l'Aliança Mataronense com a entitat de tipus sanitària. Només això, estem parlant de Mataró, més altres cooperatives que no es van ajuntar, com era l'Estrella, la Mataronessa, com era la Llanera, aquestes també funcionaven.
o una que no es va ajuntar mai, la Casa del Pueblo, l'economat del sindicat socialista. Tot això funcionava a Mataró. Imagineu-vos una ciutat que no arribava als 20 i alguna mil habitants i estem parlant de 12 cooperatives treballant i, per tant, uns no tenien res a veure amb l'altre. L'economat del Fort del Vidre no va crear mai economat perquè l'economat ja funcionava amb les cooperatives de consum que hi havia a Mataró. Quan vam plegar les cooperatives de consum l'any 1951, el Fort del Vidre ràpidament va crear el seu propi economat
Per donar el menjar més barat a els treballadors. Home, perquè de fet aquesta idea de si jo compro per 10 em sortiria més a compte que si compro per mi sol... Doncs ara si compres per mil i són totes les cooperatives juntes, més barat. Per això els hi feia tanta por.
De fet, existeixen ara la central de compres. Hi ha moltes empreses, societats anònimes, limitades, el que sigui, que s'ajunten i n'hi ha una o s'ajunten entre totes per fer les compres per aconseguir el material més econòmic. Vull dir que aquesta és una miqueta la idea de... La idea de cooperativa passa que continuen sent empreses privades. Exacte. L'única diferència és que aquí el benefici es reparteix entre tots els associats.
És una gran diferència. Bé, és important, eh? És la mateixa idea que estàs dient d'aquestes associacions d'empresaris. Són associacions d'empresaris. La idea és la mateixa, passa que els beneficis els repartegen d'acord amb la quantitat que ha comprat cadascú. És la diferència. Mentre nosaltres no. El benefici és tots els associats sempre en relació una miqueta al benefici amb el que has gastat al llarg de l'any, eh?
Clar, no pots donar el mateix benefici a una persona que està mantenint una família. I una cosa que és important, de les fitxes que tenim, mil i alguna cosa de fitxes d'associats, només hi havia un associat de la família. I durant molts anys no podien ser les dones. Per tant, només podien ser les dones si eren vídues d'algun associat. Això és una de les coses que mai m'ha agradat. Però per què això?
Bueno, perquè la societat estava dividida en les escoles, eren de dones... Això sí que ho has dit, i senyoretes i mestres, vull dir, per tant, no es barrejaven entre ells. No es barrejaven a l'etapa aquesta que parlem que el domini que tenia a l'Església, quan entrem a l'etapa del 31-32...
que l'escola es torna laica, perquè són els capellars els que han de deixar de fer ensenyament, totes les escoles són mixtes. Totes les escoles són mixtes. Després a l'època franquista tornem a separar-les. I tornem a separar. O sigui que l'etapa gloriosa, per dir-ho així, és el 31 fins al 39. Són aquests 8 anys.
I en aquesta època les dones no podien estar associades? Sí, sí. En aquesta sí, és anterior. És en l'època aquesta... Anterior no hi havia i posteriorment, després de les cooperatives, sí que van permetre el contrari. Després del franquisme, que ja havia agafat el costum de què podien ser, van continuar sent...
Per exemple, si tu, la filla d'en Peiró, l'Aurora, era l'associada perquè el seu home no havia estat soci. Per tant, si tu, un cas concret, perquè és un que jo vull conèixer. Com afecta? O sigui...
Hem parlat de, per exemple, deies aquestes quatre cooperatives que decideixen ajuntar-se i fan el Cafè del Mar. Per tant, és un edifici... No, el Cafè de Mar no, el Cafè Nou. Perdó, el Cafè de Mar ja l'havien fet la marítima.
El Cafè Nou, que seria l'edifici que hi ha al costat de la presó de Mataró. Davant de la Salacabanyes. Davant de la Salacabanyes. És un edifici xulo. Home, singular. Exacte, és molt xulo. Arriba el franquisme i guanya la guerra. Arriben ells i s'hi queden.
Llavors, incauten, totes les cooperatives queden incautades. Val. Des del 39 fins al 43-44. Llavors, al 44 retornen. El que havien incautat per vieners rojos, perquè es consideraven rojos, veuen que sense cooperatives la cosa no funciona, estem parlant de les traperles, estem parlant de l'etapa en què anem amb cartilla de racionament tota la societat, per tant, les cooperatives ajudaven i es van permetre que es comencessin les cooperatives. Val.
I aquest obrir-se a les cooperatives podia haver anat molt bé, i la prova està que va estar funcionant fins al 51, fins que va sortir una llei que va perjudicar les cooperatives, parlo de les de Matarol, les de Forra, no ho sé, que com que tenien aquesta part de mutualitat
sortia la llei que no permetia que les cooperatives tinguessin mutualitat. Es volia crear la seguretat social i, per tant, només podien tenir mutualitat aquelles que fossin de règim sanitari. Quina és l'única cooperativa de règim sanitari que hi havia a Mataró? L'aliança mataronessa. Per tant, van dir, hosti, nosaltres, les cooperatives, ens ajuntem totes amb tu, tu ets la mateixa, i...
D'aquesta forma tindrem la part de mutualitat, i com que la major part dels associats de les cooperatives eren gent que també eren de la clínica, o sigui que tenien la participació en la clínica, perquè la clínica era això. Penseu que la clínica de Materó, l'Alianza Materonès, la clínica va venir després, de l'Alianza Materonès,
Aplegava gent del Maresme i hi havia 10.000 associats, eh? No tan sols de Mataró, sinó associats, 10.000 associats de tot el Maresme, gent de Vilassar Premià, tota aquesta gent hi havia també. I, bueno, van dir, doncs ens associem. El que no s'esperava és que els fessin una trampa, i és que s'inventen de sota mà que no podien ser part de la Junta, sinó que havien de ser una secció.
Esclar, si no pots ser part de l'Ajuntament, només ets una secció, de la quantitat de gent que hi havia representada a les cooperatives de l'Unió de Cooperadors en aquell moment, aquesta gent tenen menys vots que els altres. I al tenir menys vots, s'inclina la balança, es queda en el patrimoni, és el CDU Transfiro, que se'n diu famós, el Matró, que es van quedar tot el patrimoni de l'Ajuntament.
en aquest cas de les cooperatives, i al quedar-se van fer tot el que és les barrabassades de construir el bloc de Baixa Mar, amb la hipoteca, hipotecant tots els locals de les cooperatives i fent fora tots els cooperadors. Mataró va sofrir un col·lapse. Simplement hauria caigut igualment posteriorment amb l'aparició dels supermercats i altres coses, però el que és important és que com a mínim haurien conservat els seus locals i haurien estat, i no haver-se de barallar per aconseguir-los, que hem estat lluitant des de l'any. Bé, jo no...
jo vaig concentrar en Unió de Compradors cap als 60... 70, és igual, 68, 69, però 70, és igual, perquè... I fins ara hem estat lluitant per aconseguir els locals, per tant, recuperar el que ja era teu és molt fotut. Sí, que a més a més costa calés fer això, no? Sí, sí, costa. Calés i temps. Sí, sí, sí, és cert, és cert. Llavors, clar, amb aquesta època franquista o...
Guerra Civil, principis del franquisme, a les cooperatives els afecta una part, es donen compte que les necessiten i les tornen a allò, però després tornen amb aquesta nova llei, les tornen a... Allò és la matxacada...
Més que res haurien pogut continuar si no hi havia hagut la mala fe per part de l'aliança. Si l'aliança hagués complert el pacte que tenien entre elles, les cooperatives haurien pogut continuar com a cooperatives de consum que eren. Haurien pogut continuar tranquil·lament. Una cosa que és molt clara, el Fort del Vidre com a cooperativa va estar fins al 2008.
Va caure, que passa sempre per qüestions econòmiques, exteriors, però com a cooperativa està funcionant fins al 2008, les altres cooperatives podrien haver funcionat també igualment. A Mataró hem tingut cooperatives i el moviment cooperativista de Mataró continua viu. Hem tingut el Robafaves. Tenim moltes petites cooperatives de gent que aporten treball, bàsicament, però són molt petites, no estem parlant ja de les cooperatives...
L'obra era mataronesa, 200 i escaig de treballadors, el ford del vidre, 300 o 400. No parlem d'aquest nombre de persones, però en conjunt, la Unió de Cooperadors, o les cooperatives, hi havia més de 6.000 associats. Estem parlant d'una societat de 30.000 habitants, en la qual associat d'aquests té al darrere seu 5-6 persones. Per tant, estem parlant de quasi bé d'un 20 i alguna cosa o un 40% de la població mataronina que estava a les cooperatives. Ja t'has dit, això, eh?
Sabeu el per què no van respectar aquest pacte? Interessos econòmics. Simplement volien fer una especulació. Es va aplegar un grup de gent amb entitat especulativa, tampoc van tenir els locals de la Unió de Cooperadors, es va crear l'Immobiliària Alianza Mataronese amb els 13 caps, 12-13 caps que tenia de la presidència en aquells caps de l'aliança,
I es creen, a part, aquesta. O sigui, és un frau a si mateixos, perquè aquests diners que van obtenir de benefici no van revertir mai amb l'Aliança Mataronesa. Es va quedar a la immobiliària, que eren aquests 13 persones.
Per tant, això és una estafa pública. Sí. Almenys els associats i els associats de l'Aliança no van protestar, o pocs van protestar, o els que van protestar els van fer fora. La gent de la Unió de Cooperadors els van fer fora de les assemblees. Deien que, com que no tenien prou representants, no calia que vinguessin, no? Sí, sí, va ser-li sis. Ah, perquè també és veritat que associes...
D'alguna manera, cooperativa amb Esquerra. O sigui, no amb la part... O sigui, amb Esquerra entenem... Sí, sí, amb gent de mentalitat més oberta d'esquerra. Sí, vull dir, clar, jo no vull dir que els capitalistes siguin de dretes, que segurament que sí, però... Aviam, no seran molt de dretes, però el que era el president de l'Aliança Matonones en aquell moment era un general laureado.
Val. Aquest era bastant de dretes, llavors. Llavors, d'alguna manera el que van anar a fer és el llit en la... Sí, sí, van fer el llit, autènticament. Van fer el llit a la Unió de Cooperadors. O sigui, anaven malament econòmicament, no tenien el benefici perquè estàvem lluitant contra l'Estraperlo i contra les castilles de racionament. Els pagesos, per exemple, per comptes de vendre directament a la Unió de Cooperadors, com feien abans, doncs venien als especuladors perquè els donaven més benefici.
En una situació en què falta diners, fas el que sigui per donar de menjar a casa teva, això està clar. Per menjar, doncs això, clar, la tendència era que aquell donava en els altres. Llavors, com que a les cooperatives no arribava a producte, naturalment podies vendre poca cosa. I si entra poca cosa de producte, el benefici, per dir-ho així, el que hem dit abans, l'excedent, no reixeix.
Llavors, si a més a més et surt una llei que diu que no pots tenir la mutualitat, que és una de les parts bàsiques d'una cooperativa, doncs també anem malament. Són dos factors que van ajudar.
s'ajuntessin amb la mutualitat. Si no hi hagués hagut el problema de la mutualitat, que s'havés continuat a poder fer, segurament que no s'haurien ajuntat. Però, clar, suposo que entre tots es van ajudar per... Es van aplanar el camí, no?, d'alguna manera. La idea era bona, la idea era molt bona. O sigui, continuem sent cooperatives de consum, suprimien la part de mutualitat, l'absorbeix la clínica...
En aquest cas, l'Aliança, no passa res, perquè en cooperativa és molt bon. El que no s'esperava és que hi hagués aquest bloc de gent que tenia una funció especulativa. Tampoc van dir, ostres, tenim uns locals magnífics per hipotecar. I podem fer una immobiliada, comencem. Estem pensant que és el moment que hi ha la immigració. Per tant, una immigració que necessitarà vivendes, una nova societat que està creixent,
Llavors creen el bloc aquell de l'Aliança, aquell bloc que hi ha a la Riera-San Simó, carretera nacional, doncs aquell és el que creen, és el primer bloc important que hi ha a Mataró. Ja fan amb diners de la hipoteca, hipotecant els locals de la Unió de Corporadors.
que els hi han pres, clar. O sigui, que teòricament t'han fet fora perquè el que vulgui comprar o si algú els vol comprar es pugui tenir. Aquesta és la gran estafa. Abans comentaves que teníeu fitxes i tal. O sigui, teniu l'arxiu... S'ha conservat l'arxiu? Molta cosa d'arxiu s'ha conservat. No tot, perquè, clar, quan passa en una etapa de guerra...
Hi havia molts llibres d'actes i així de diferents cooperatives, estem parlant que funcionaven totes elles. O sigui, estaven dins de la unió de cooperatives, per tant, cada cooperativa era una sucursal.
O sigui, el Cafè de Mar era la número 4. La número 1 era la portorriquenya. O sigui, tenien d'acord a l'antiguitat que tenien dins del moviment cooperativ de Mataró, tenien el número. Per tant, el número 1, la portorriquenya, perquè és de 1890, la portorriquenya.
El Cafè de Mart tenia el número 4, l'Economato tenia el número 3, perquè s'havia creat el 1913. O sigui, d'acord amb l'any que s'havia creat, era el tipus de sucursal. No hi havia prioritat en res. O sigui, la més important de totes, que era la protectora mataronesa, no va tenir mai el número 1. Això que era la més potent de les quatre cooperatives. No, no va ser per ordre de creació, les cooperatives. Això penso que és la idea del cooperativisme.
Sí, però clar, també és una imatge que molta gent això troba com utòpic, no? Perquè suposo que pensem en la mentalitat capitalista, siguem o no siguem capitalistes, la mentalitat la tenim perquè és la societat en la qual vivim, no? Llavors, a vegades penses, bueno, però aquí també hi ha d'haver-hi algú que... O sigui, això que ho deia jo al principi, una persona, un vot...
A continuació, una persona, un vot. No, no, que sí, que sí, que jo m'ho crec. No, no, i que és així. El pes que podia tenir ara, agafo en Cruixent o en Peiró, els dos líders màxims que ha tingut la cooperativa, doncs ells eren un vot més. Tal com qualsevol treballador que estigués bufant el vidre, perquè estem parlant d'un Peiró que va ser ministre d'Indústria, no? I el màxim representant de l'energia a Catalunya durant la República.
però, malgrat això i això que és una cosa que és important, Peiró quan acabava la seva funció de ministre venia aquí i era un treballador més no diré que es posava a bufar perquè ja no es posava en aquest moment, però que en Peiró va començar com a bufador
Com a nano, aprenent de bufador 9 anys, allò que diem de l'edat. Per tant, ell va estar bufant fins que van decidir que, per les seves capacitats, tu faràs el cap de producció, el director de producció. Una feina com una altra. Cobrar alguna cosa més que els altres? Sí, però no gaire, eh?
hauríeu de veure els sous, eh? O sigui, la idea és que els treballadors del Fort del Vidre cobraven quasi bé tots igual, excepte una petita diferència entre els dos o tres directors que hi havia, però només... Però, segona cosa, tots els directors eren triats per l'Assemblea.
No hi havia ningú que els imposés allà. Era l'assemblea que es triava. No sé si és el que vals més, fas dedicació. Tu tens més traça o tens més dolor de gens, millor que vagis tu per parlar amb qui sigui. En Cruixent era director d'empresa i l'altre de producció.
Per què? Perquè en Cruixent tenia més bona... estava més ben vist per la societat, no era un home tant d'esquerres com Peiró, encara que fos d'esquerra. Sí, però no era aquella esquerra tan d'esquerra, no? I llavors anava a entrevistar-se amb els empresaris per comprar, per exemple, la Philips d'Or, amb totes aquestes grans fàbriques,
li compraven la bombeta al Fort del Ví de Mataró. Per situar-vos, el Fort del Ví de Mataró va proveir durant molts anys el 80% de les bombetes d'Espanya. 80% es diu aviat, eh? En un país que estava industrialitzant-se, que estava passant del Candil a la bombeta, eh?
Per tant, es necessitava molta, molta quantitat. Doncs el fort del vidre estava proveint en aquells hotels el 80% d'aquestes bombetes. Però ja en aquell moment ja no hi era, però en Cruixent, que va tornar de l'exílic, va continuar treballant com un treballador més. El despatx, sempre el despatx. Però al final la feina de despatx també l'ha de fer algú, no? Igual que no tothom serveix per bufar, no tothom serveix per estar al despatx. No, no, i és que, a més a més, els Consells d'Administració del fort del vidre, parlo del fort del vidre perquè és el que ha quedat més, era rotatiu.
No hi havia elements fixes, eren rotatius, havien de sortir, no podrien durar X anys només allà. Allà havia d'estar-hi tothom, no? Perquè la gent sapigués que era... No tothom tenia capacitats, però podies ajudar això, podies ajudar allò altre, però havies de tenir la idea de responsabilitat també. La idea del per què les cooperatives van fer sempre intentar que la gent sapigués, o sigui, que tingués ensenyament, o sigui, que tingués instrucció, com deien ells,
era que poguessin ser autòctons per si mateixos, o sigui, que poguessin dirigir ells mateixos a la cooperativa. La prova està que el Forn del Vidre va crear un laboratori d'anàlisi
pel vidre, i va crear-lo amb treballadors d'allà, o sigui, va pagar carrera a alumnes, o sigui, treballadors del forn del vidre, perquè anessin a estudiar, pagar-los la carrera per anar al laboratori. Qui diu laboratori diu forns. El primer forn elèctric d'Espanya, de forn del vidre, es va fer el forn del vidre a Mataró, també. O sigui, allò que dèiem del primer il·luminació, el forn del vidre, en aquest cas Mataró, quasi... allò va ser el 883, la il·luminació...
I aquells van... No, 1881. La il·luminació, i ells van crear el forc del vidre elèctric en el 1940 i alguna cosa, 41-42. Però també és el primer. El primer forc del vidre. I la prova està que aquell com va plegar del forc del vidre, el que va crear-lo, va muntar una empresa de forc del vidre. Però, bueno, havia donat tota la seva feina. És un austríac, eh? Un treballador austríac que va venir aquí, enginyer, però estava com un treballador més, o sigui que no penseu...
De fet, una de les coses importants és si la gent sap, o té estudis, o té instrucció, pot aportar molt més que el que no entenia. El que no entén li dius cap aquí, va cap aquí, no sap per què, no? O ha de dependre de què li diguin els altres. Exacte. Mentre ell, doncs, va... Home, tenim característica de fuel, però l'electricitat ja començava a arribar. Doncs creem alguna cosa que sigui, i va crear-se el primer forn elèctric. Sí.
Les cooperatives també, potser un dels llocs on hi ha més cooperatives ja és en el tema agrícola, no? En aquest moment sí. Bé, hi ha una cosa que s'ha de diferenciar. Cooperatives en el sentit cooperatiu, en aquest cas, moltes eren les antigues sociedades elaboradores.
que es van convertir en cooperatives, però a tot arreu. En el camp, sobretot a la part de la vinya, sí que es van crear cooperatives molt importants. Allà sí que hi ha un treball de cooperativa autèntica. Tu aportes la teva vinya, perdó, el teu raïm,
I d'aquí surt el benefici col·lectiu i es fa el treball. Però la terra és del pagès o és de la cooperativa? La terra és del pagès. El fruit d'aquesta terra sí que és de la cooperativa. No és de la cooperativa. Li vens. Li dones. Teòricament tu aportes a la cooperativa allò. No li vens, li aportes. És el capital que tu li aportes. Que tu aportes.
A part que pugui ser també treball, perquè quan no hi ha època, per exemple, mirant a Garriguella. Estava pensant en aquesta jo, eh? Jo pensava en les de baix de la Terra Alta i així, però Garriguella, els primers, jo els recordo perquè jo era amic d'un d'ells,
aportaven el raïm, però com que només era cooperativa de vi, només feien vi i venien vi, doncs aquella gent que feien els dissabtes i diumenges, els que venien al públic eren dos pagesos i s'hi anaven tornant entre ells, dels pagesos que havien aportat el raïm en el seu moment, i era cooperativa, funcionava com a cooperativa. A mesura que va passar el temps i va anar creixent i han fet una agrobotiga i tot això, han tingut que contractar, que potser són treballadors que no són pagesos,
Però és igual, perquè hi ha molts sud-americans. Però anar contractant gent. Però la funció del vi de portar el raïm continua sent la mateixa. El porten el seu raïm. Clar, podien ser com el que tens, ja que parles de Garriguella, al davant mateix, tens el trobat o tens l'altre.
podien tenir-les allà, o sigui, aquells són independents, són el seu celler i el seu vi, n'hi ha diverses, però els petits que saben que no poden fer, la cooperativa és una solució pels petits. Clar.
No, t'has de fer el teu propi vi, el fas en conjunt i tens els beneficis millor que no, si els tinguessis tu que fes. Bueno, clar, perquè si tu fas tot sol, el cost que tens és molt més gran que potser el que acabaràs guanyant. En canvi, si ho reparteixes entre uns quants, el que parlàvem, no? Els costos de crear el vi són més. I vas amb sota una marca que vulguis que no i et dona... També et dona una prestigi, et dona una qualitat. Doncs així funcionen les cooperatives de l'Empordà. Però les del sud funcionaven la mateixa idea, però vaja...
La de l'oliva, no? L'oli també funcionava així. I llavors les agràries, aquí al Maresme, per exemple, de cooperativa agrària, no hem tingut. Hem tingut la unió dels labradores d'aquests d'aquí al costat, que feien el mateix. Des d'aquí es venia el producte, però no eren com a cooperativa de la societat...
És la diferència entre una cooperativa, que allà tothom aporta el seu treball, o aquí aportes només el producte. Bé, que tu portis la teva producció, perquè sigui més fàcil i hi hagi un punt de venda, que sigui més fàcil, no? Per exemple, el Mataró Potato, jo em recordo, encara aquí davant, totes les cues que hi havia, o aquí davant no, sí, aquí també hi havia, les cues que hi havia per portar les patates cap a Mataró, perquè des d'allà sortien els trens cap a Europa.
amb el Mataró Potatoes, que no era el Mataró Potatoes, podria ser de les vinyes que hi havia aquí a Vilassà i Cabrera, eh? Molts d'aquests les portaven cap allà. La marca que se li va posar és aquesta, però el producte podia venir de qualsevol lloc del Maresme, no? Sí, sí, la idea és aquesta, i això és la diferència entre això i una cobertiva. El mateix que passaria a la cobertiva d'Alella amb el vi. És el mateix, estem parlant sempre del mateix. La idea és com és l'aportació.
I quina és la funció de la cooperativa? La cooperativa és simplement estalviar costos. Estalviar costos i repartir beneficis no havent intermediaris.
Abans et deia el tema de la documentació, que tu has dit que hi havia fitxes i tal, i hem començat a parlar això dels números i no hem anat a altres temes. Has dit que hi havia mil fitxes de cooperativistes? Sí. Hi ha molta informació aquí? Bé, no, perquè són fitxes en el sentit del nom, la persona, els que depenien d'aquella persona, i si havia pagat o no havia pagat. O sigui, són fitxes de tipus econòmica. Cada cooperativa...
de diferents llocs de les sucursals, era una fitxa comuna, però cada una tenia els seus associats directes allà. Hi ha gent que pogués estar a diferents cooperatives? Aviam, quan no hi havia la Unió de Cooperadors, tu podies anar a comprar, per exemple, ara m'imagino una persona de Baixa Mar que comprava l'economat de la cooperativa dels pescadors, però quan necessitava coses de la casa...
o roba, llavors anava a l'Economat Federal. L'Economat Republicà Federal aquell estava molt més especialitzat en roba, bàsicament roba, perquè en aquell temps la gent es feia la roba a ells mateixos. Si compraves la tela i allà tu feies, no hi havia com avui diestres i punyetes. Llavors allà podies anar comprant allà. I com que venies d'una altra cooperativa...
T'havien de fer una fitxa allà, no? O te la feien o no, o simplement donant el valor que eres cooperador i podies comprar. De fet, les cooperatives sempre han venut a qui ha volgut.
Per tant, si tu no ets cooperador, et ven el producte, però no et donaran beneficis el que tu hagis comprat. Ja t'entenc. És el mateix que no soldis a aquestes empreses. Tens la targeta i et donen uns petits beneficis. Si no ets soci, no te la donaran. Doncs tu vas allà a comprar i no ets associat, no et donaran cap benefici. És l'única diferència. Però tu podies anar a comprar igualment, això sí.
Llavors, podies tenir fitxa a diferents llocs, en el moment en què s'ajunten hi ha una única fitxa. Sí, una única fitxa, tothom sap que és on estàs normalment, la sucursal 4, la 1, la 3, la 2, o la 5, la 6, com van haver després. Ostres, no, això és interessant, eh? Funcionava molt bé, funcionava molt bé, orgànicament funcionava bé, la prova està que no van tenir pèrdues, excepte després, ja he dit, del franquisme que sí, però provocades per la caràstia i l'estraperlo, bàsicament, eh?
Clar, però és que estem en un moment en què hi ha una guerra. Fins a la guerra va funcionar bé. Va anar funcionant bé. Però després de la guerra suposo que hi devia haver aquells moments. La postguerra devia ser complicada. Hi ha una cosa que a vegades la gent no hi pensa. Què va passar a Catalunya o a Espanya, bàsicament, després de la guerra? Si pensem que 100.000 i escaig persones intel·lectuals
i gent dirigent del país, van emigrar, van exiliar-se, no emigrar, van exiliar-se, vol dir que vam deixar tots els cas pensants de moltes societats que van marxar. Per tant, els segons files són els que van ocupar-se, i eren segons files en aquell moment. Ara es converteixen en primeres files, no és la mateixa.
no perquè abans t'havessin privat que fossis un primer sinó simplement perquè no tenies aquella capacitat et quedes com a líder però si entri tu el mateix no té un cap o una potència i això va a fer minvar també molta cosa
Jo no hi havia pensat en això, però clar, és veritat. Home, tu pensa el fort del vidre, i se'n van immediatament, en Peiró, en Corxen, tots els líders, diguéssim, els de producció del tal, se'n van. Què va haver de fer? El meu sogre, que era un aprenent en aquell moment,
amb 14 anys va començar la guerra, 16, 15, 16 anys tenia quan va començar la guerra, doncs com que els líders bons s'havien anat a les columnes a la guerra i els altres s'havien anat bàsicament als llocs de direcció del front, doncs els aprenents i els operaris que no han pogut anar a la guerra són els que es converteixen en els que porten el fort del vidre. El meu sogre amb 17 anys se'n va anar a l'exili ja. Ja...
Se'ns ha acabat el temps. Sí. Com vulguis. Jo et volia demanar si algú té ganes de saber més coses de cooperatives, algun lloc on tu es pugui documentar, algun llibre, alguna cosa...
De llibre a llibre, en aquest moment hem anat triant coses sobre cooperativisme, però encara el llibre formal encara l'estic fent. Doncs que busquen el Víctor. Tenim llibres del Foro del Vidre, per exemple, la Margella Colomer va fer sobre el Foro del Vidre. Jo he escrit articles sobre cooperativisme, o sobre en Peiró, o sobre... Hi ha coses, si volen saber més coses. Si volen més coses, i si no, que em busquin, què diu ell?
Gràcies, Víctor. A vosaltres. I gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana. Recordeu que, si voleu, podeu tornar a escoltar el programa a vilasarradio.cat i a les principals plataformes de podcast buscant històries de mar i de dalt. Adeu i fins al proper programa.
Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.