Aquí comença Històries de Mari Dadal, amb Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme,
president del Centre d'Estudis Vilassarencs i professor de la Facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Passià.
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar.
Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Vilassar de Mar, amb una rica tradició marinera, va destacar especialment durant els segles XVIII i XIX
com un dels centres més importants de la construcció naval a Catalunya.
La seva activitat marítima va generar una gran demanda d'oficis especialitzats
relacionats amb la construcció i manteniment d'embarcacions.
Constructors, mestres d'aixa, fusters de ribera, corders, fusters, ferrers, calafats...
foren algun dels oficis d'alguns vilassarencs i vilassarenques.
Avui, a Històries de Mar i de Dalt, parlarem d'oficis relacionats amb la construcció naval a Vilassar de Mar.
Històries de Mar i de Dalt
Entrant en matèria
Benvinguts. En el programa d'avui parlarem amb en Jordi Casanovas i en Joan Ferrés
sobre la monografia Constructors Navals, fusters de ribera, mestres d'aixa, calafats, corders, fusters i ferrers de bord de Vilassar de Mar, 1800-2020.
I l'Alexis ens podria fer cinc cèntims sobre el tema d'avui.
Doncs, aviam, fa deu anys, deu anys, es diu ràpid, eh?
Es diu ràpid, sí. Fa deu anys que la festa major a Vilassar va prendre un tomb, va fer un gir, una mica inesperat.
L'Assemblea de Joves, aleshores a l'Assemblea de Joves, aquests joves ja no són tan joves, perquè clar, han passat deu anys, eh?
L'Assemblea de Joves va proposar una festa major, una mica alternativa, en allò que té a veure amb el discurs, amb la litúrgia festiva, no?
I vam proposar, ens varen proposar nosaltres, els membres del Centre d'Estudis Vilassarencs, doncs, inicialment,
doncs fer una festa, doncs, una competició entre tres sectors, tres colors, que sigui un de taronja, un de blau, un de verd, no?
I fa deu anys que la festa major es vesteix d'aquests tres colors, no?
Els veïnats d'aquests, com així, els tres sectors de la població es vesteixen d'aquests tres colors.
Deia que l'Assemblea de Joves ens ho va proposar nosaltres i ens van dir, això, això és el que tenim, o això és el que volem.
Una festa, doncs, que d'alguna manera faci que la gent se senti integrada en un sector, no?
El seu barri està integrat en una zona, no?
I competim entre nosaltres...
Però nosaltres els hi vam dir, bueno, però això li hauríeu de donar una mica de substància, una mica de matèria, una mica de sentit, una mica de pertinença, una mica de reglament.
Llavors, en una sessió maratoniana, que vam tenir a uns escassos metres dels estudis d'aquesta ràdio, en un bar,
vam estar gairebé quatre o cinc hores parlant d'història de Vilassar, només d'història de Vilassar amb l'Assemblea de Joves,
i d'aquí va sortir que hi ha idea de fer aquesta festa major, no?
Amb uns sectors, partits, que si les Rieres, que si no sé què, que la Rierada, pam, pam, i aquests tres sectors.
El taronja, diguem-ho així, el sector central, no?, és el dels mestres d'aixa, per simplificar molt, no?,
els dels oficis de la construcció, del qual avui parlarem abastament.
El sector, diguem així, de Sant Pere, la zona, doncs, diguem, més de tocar de matró, perquè ens entenguem, no?,
la zona dels, jo vaig dir, home, aquesta hauria de ser la zona dels pescadors, no?,
perquè Sant Pere, patrola els pescadors, etcètera, etcètera.
Hi ha el Club Nàutic, bueno, volent, no?, tenia un sentit, vam dir, hi ha pescadors.
I vam dir, pagesos, dic, home, on ara hi ha el sindicat, on ara hi ha el mercat de la flor,
on ara encara hi ha un parc agrícola interessant, diguem així,
des d'un punt de vista, doncs, de la funció econòmica i comercial, no?,
encara la flor, hi té un paper, la planta, sobretot, ja no tant la flor tallada,
però sí, més aviat, la planta ornamental, doncs, aquell sector que sigui el sector dels verds, no?,
llavors hi hagi pagesos, hi hagi els menestrals dels oficis de la mar, no?,
jo que diem els mestres d'aixa, i per l'altre costat els pescadors.
I d'això fa 10 anys, no?, d'alguna manera d'una idea,
doncs, a l'escalf d'uns refrescos, una mica aquí, en un bar a la vora de la ràdio,
doncs, va sortir aquesta idea.
Es dona la paradoxa, es dona la paradoxa que la gent fa bandera
de ser dels mestres d'aixa o ser dels pagesos, no sé què,
però, en general, desconeix la història, doncs, menestral de Vilassadamar,
desconeix la història agrícola, pagesa, floricultora de Vilassadamar,
i desconeix la història pescadora de Vilassadamar, no?
I, per tant, doncs, una mica per corregir aquest viatge,
una mica per corregir aquest viatge, doncs, els...
les persones que avui tenim de convidats, doncs, van proposar, doncs,
desenvolupar la idea, no?, aquella del qui és qui,
de qui eren els pagesos, qui eren els pescadors,
qui eren els mestres d'aixa, no?, aquests menestrals,
i bé, doncs, és un orgull,
ara parlo com a president dels centres d'estudis Vilassarencs,
tenir aquestes dues persones entre els nostres estudiosos,
doncs, perquè hem preparat una monografia,
de la que avui parlarem,
i que es presentarà, doncs, el proper dia 22 de juny,
a les 19.30, als Jardins de Can Visa,
i que, seguidament, després d'haver presentat aquesta monografia,
qui la vulgui la podrà adquirir, està clar,
doncs, farem el brindis de Festa Major,
i, per tant, tothom que vulgui venir, doncs,
podrà compartir amb nosaltres aquesta jornada.
Les persones que han escrit aquesta monografia
són uns nostres vells coneguts,
i jo crec que ara és el moment que ens els representis,
per als que ells pocs que puguin no conèixer-los.
Històries de Mari Dadal
Coneguem el convidat
En Jordi Casanovas i Verdaguer
és llicenciat en Ciències de l'Educació
per la Universitat Autònoma de Barcelona,
titulat en Ciències Socials
per l'Escola Superior de Ciències Socials,
postgraduat en Educació Social
per la Universitat de Barcelona,
en Administració Pública
per la Universitat Politécnica de Madrid
i diplomat universitari en Genealogia
per la Universitat Nacional d'Educació a Distància.
Ha treballat com a funcionari
a l'Ajuntament de Barcelona
i actualment treballa
en el camp de la història i de la genealogia.
I en Joan Ferrés i Mataró
va estudiar arquitectura
a l'Escola d'Aparelladors de Barcelona
i, després, comptabilitat.
Ha estat a diverses associacions,
és autodidacta,
interessat en la història local i la genealogia,
coses a les quals s'hi ha dedicat un cop jubilat.
I és membre de la desena generació
del llinatge Ferrés de Vilassà de Mar,
descendent de les branques familiars
de Calafelipa, de Camp Borrell i de Calarús.
Benvinguts, Jordi i Joan.
Gràcies.
Hola.
Aquesta monografia,
sou vosaltres qui decidiu fer-la
o aquí l'Alexis,
que té facilitat per donar-li feina a la gent,
us la va passar?
La veritat és que no ho recordo.
El que sí que era interessant
perquè hi ha una idea
que, sobretot els que som genealogistes,
que tenim,
que és, a més a més del patrimoni,
que a Béllas és important,
arquitectònic, no?
El material,
també de l'immaterial,
també hi ha el patrimoni guà.
Sí.
I moltes vegades el que tenim bastant clar,
perquè queden les pedres
i queden un cert estudi
i això, sobretot del material,
o sigui, l'arquitectura, etcètera, etcètera,
els edificis,
també del que és escrit
sobre els temes d'immaterials,
les enramades,
o diguem-ne això,
però, en canvi, queda poca cosa,
o no queda,
el tema de les persones.
llavors una de les atès
que des del Centre d'Estudis de Vilassarencs,
des del 2005,
mantenim una base de dades,
que nosaltres diem el Banc de Dades
de Genealògiques de Vilassar de Mar,
que ja té 42.000 registres,
doncs aprofitem això, diguem-ne, no?
Podem,
aquesta informació ens permet saber
quins eren aquests mestres d'aixa
o en l'altre camp els capitans o això,
quines relacions tenien entre ells,
de quines famílies pertanyien,
i això ens ha ajudat molt, no?
Llavors una mica del que dèiem, no?
La motivació era, primer, evidentment,
el tema que ha dit
l'èxit dels mestres d'aixa
com pel tema de la reherada, no?
De la Festa Major.
Després passarem l'any que ve,
si podem, els pagesos
i després els pescadors, no?
Però l'altra qüestió era aquesta, no?
De donar i posar en valor
les persones que feien aquest tipus d'oficis, no?
I llavors això,
una mica la motivació principal era aquesta, diguem-ne.
La monografia,
entenc que el que feu és parlar
de l'ofici pròpiament,
explicar el que és cada una de les coses.
Ens hem centrat en els oficis.
La primera idea era fer els mestres d'aixa,
però després ens va adonar
que hi ha altres oficis a Vilassar
que pràcticament no hi ha documentació,
hi ha molt poca cosa,
que és, per exemple,
el tema dels corders i dels soguers.
Corders-soguers.
Que era molt important.
Soguers.
Ah, de soga.
De soga.
De soga.
Una paraula una miqueta...
Sí.
Però...
Ara apareix a la documentació.
Apareix a la documentació.
Corders, cordes, soga...
I després també el tema de...
Molt menor dels teixidors de veles.
De veles.
Bueno, clar.
Això també...
El dels corders era molt important,
perquè sembla que parlem de la regla de corders aquí.
O sigui, que ha donat la regla de cabris,
la regla de corders.
I, per exemple,
era una professió de prestigi,
perquè tots els primers ajuntaments,
els consistoris municipals,
o sigui, els regidors,
sempre hi havia dos o tres corders.
Hi ha una família,
que els són al Serra,
que apareixen diversos d'aquest tipus.
Fins que una mica,
o del tot,
la professió va desapareixent.
Perquè apareixen, s'industrialitzen.
Però era una professió d'això.
A diferència, per exemple,
de Barcelona,
que els soguers i els corders
estaven conceptualitzats com apastats,
diguem-ne, no?
Perquè la gent interpretava
que, quan parlem d'allò de la quinta forca,
els que fèiem les cordes
per la forca
eren els corders.
Està clar.
I llavors...
I haurà a assimilar
que el que fa la corda
és el butxí.
És com dir
que el que fa l'espasa
és com el que li talla el cap.
Però ho entenien així.
Sí, sí, sí.
Ho relacionàvem.
Perquè la soga,
quan algú diu una soga,
t'has d'imaginar
aquesta expressió, no?
La soga al cuello.
Sí, la soga al cuello.
La soga al cuello.
Ja dóna'm el rotllo.
Ja dóna'm la...
Això, hi ha una anècdota molt bona.
El Thomas Alba Edison,
que recomanava,
ell, òbviament,
va desenvolupar el corrent contínu.
I llavors va dir,
no, el corrent altern és una gran cosa,
que la va desenvolupar bàsicament Tesla.
I si el corrent altern és una bona cosa,
diu,
jo la recomano per la cadira elèctrica.
A partir d'aquest moment,
es va aplicar el corrent altern a la cadira elèctrica.
No, el corrent elèctric,
la corrent altern,
la corrent contínu,
més o menys periosa,
una gota de voltatge.
Però la gent va començar a associar
el corrent altern amb mort
i ningú volia casa seva corrent altern.
I és per això que ha quedat
que el corrent altern serveix per portar
entre ciutats,
simplificant molt,
la corrent,
i en canvi el corrent continu
és el que tenim entre les habitacions,
entre les cases, no?
Però perquè hi ha aquesta idea,
que hi ha una qüestió negativa, no?
I aquí seria una cosa que va per aquí
amb els sogueros,
que apareixen en la documentació.
Llavors, el que heu fet ha estat,
primer,
o el que hi hauran al llibre
o el que trobaran és,
primer, una mica d'explicació
del que fa cadascú d'ells, no?
Sí.
Hi ha una part metodològica,
de dir, com ho hem fet,
i després hi ha, doncs...
Bé, hi ha el treball de...
La metodològica ha traït de documents,
arxius,
registres i tot.
D'on heu anat traient
tota aquesta informació, no?
Diguéssim,
anar buscant els registres
de naixement,
de defunció,
casament,
surten...
L'hàbit de professió tal...
Física.
Clar.
I per als moderns...
Anar estirant.
I per als moderns...
Llavors,
s'ha de confeccionar
totes les dades personals
d'aquella persona,
d'aquell mestre,
en aquest cas, oi?
I el mestre,
o aquell cordé.
Perquè, esclar,
en total,
hi ha 159 registrats,
dels quals 119
són mestres d'aixa
i calafats.
Llavors,
hi ha 33 corders,
suguers,
i 7 teixidors de vela.
Són els que menys
no hi ha dades,
oi Jordi,
no s'ha pogut trobar...
Faltarien més,
o sigui,
quan parlem de feixes
del mes,
hi ha més.
Sí.
El Martín,
el...
el...
el Llufré,
parla de...
l'agustí.
...malers,
també,
de...
de tenyidors
i de...
i després
de remendadora,
però,
clar,
nancers,
no?
Això no surt,
diguem-ne,
en la documentació.
No.
En el llibre aquest,
en aquesta monografia,
això no ho teniu.
No,
inclús en la documentació,
allò que diguis,
un nancer,
un nancer
seria una mica...
o una remendadora,
seria una pescadora,
una dona de pescadors
que feia...
Sí.
no serien...
Ja,
és que cal entendre
allò que és una tasca,
una tasca que és auxiliar
a una principal activitat,
com seria,
doncs,
això,
fer nances
o remendar xarxes
els dies que no hi ha bona mar
per sortir a mar,
a pescar,
és a dir,
feines que fan els pescadors,
per exemple,
les nances les fan
normalment els pescadors.
Els dies que no fa bona mar,
els dies que pel que sigui
doncs no s'ha sortit a pescar,
doncs es desenvolupen
aquestes activitats.
Tu pensa que tot allò
que pots no comprar
és estar al vi que fas.
Per tant,
la gent apren a fer-s'ho,
d'acord?
Clar.
Però, en canvi,
no és una principal ocupació.
No es va industrialitzar,
no es va mecanitzar
la construcció de nances.
La gent es feia les nances
que necessitava.
Quan les tenien més o menys
espatllades,
envellides,
feien una de nova
i ja està,
però en feien una o dues
les que necessitessin.
Pel seu propi ús.
Pel seu propi ús.
I si algú li demanava,
doncs feien per un tercer,
però no era una activitat
per fer les vuit hores de feina.
Ja, t'entenc.
Aquestes són feines complementòries.
El de tenyir les xarxes.
Tenyir les xarxes es feia
quan calia.
És una cosa que s'hauria de fer
cada dia, cada dia, cada dia.
I sobretot, no duran 24 hores.
I per tant,
insisteixo,
dies que fèiem a la mar,
etcètera, etcètera,
s'aprofitava per tenyir les xarxes,
per mantenir-les,
perquè s'espatllaven, no?
Llavors s'havien de tenyir
amb un parol, etcètera, etcètera.
Però aquestes són feines
que no són, diguem-ho així,
són feines auxiliars.
En canvi,
les menestralies,
que és una feina d'artesà
que s'aprèn de petit
o de minyor
anant a treballar
amb un mestre artesà
que t'ensenya l'ofici
i després uns altres artesans
t'avaluen la feina que has fet
i passes
de minyor o aprenent
a oficial de segona
i d'oficial de segona
a oficial de primera
i d'oficial de primera
a mestre
quan t'estableixes pel teu propi compte.
Estem parlant de feines de menestralia,
això val per als mestres d'aixa,
això val per als ferrers,
per als fosters de bordo.
Aquesta gent
això requereix
una dedicació
exclusiva.
Això no vol dir
que algun fuster
algun dia no fes
alguna xarxa,
alguna nansa.
Clar que sí.
Però la seva principal ocupació
quina era?
Perquè es havien format
i òbviament
quan tu et formes,
estem parlant de professionals,
un artesà,
què val la feina d'un artesà?
Què val una embarcació?
Per petita que sigui.
si requereix la feina
de persones especialitzades,
altament tecnificades,
que durant un mes o dos
o tres o sis
o tres anys
estaran treballant
per fer-te la barca,
què val una barca?
Si el salari
de tres persones
durant un any,
compta,
compta,
fes l'equivalent.
Cada vegada
que has de fer venir
algú a casa teva
que t'arregli alguna cosa,
tu saps a quin preu
et costa l'hora,
pots fer un càlcul,
què val la feina?
Una feina feta,
home,
a vegades la gent ve del mecànic
i diu
estic arrabiat,
era només un cable,
dic sí, sí,
però sabia el mecànic,
tu no ho sabies.
Tu no ho sabies fer això,
vull dir que
la feina feta amb les mans,
jo que vinc
d'una família
amb ofici,
l'ofici,
l'artesania,
la menestrelia,
doncs té això,
i per tant són feines,
les que aquí s'han documentat,
són feines d'ofici,
són feines de menestrelia,
són feines de full time,
diguem-ho així,
no una cosa que es fa
d'entent en tant,
però no són coses fàcils,
pot ser fàcil construir
una embarcació,
difícil és que s'aguanti
i que no s'enfonsi.
I ara,
les tècniques d'ara
és molt diferent d'abans,
perquè
totes les eines
eren manuals,
ara tot va
amb elèctric,
polidores,
serradores,
tot és elèctric,
però és que abans
havien de fer-ho
tot a mà,
tot a mà,
i havia d'anar clavat
tot,
clavat tot,
perquè no és això,
de bueno.
No és únicament
un llibre d'història,
o d'història en el sentit
d'oficis històrics,
que hi són,
sinó que arriba fins avui.
Sí,
bueno,
clar,
des del 1816 al 2024,
sí.
El 24,
he dit 22.
Bueno,
sí,
és igual,
de 22.
24,
25,
hi ha alguns personatges vius,
i hi ha alguns,
uns quants,
no?
Sí,
bueno,
pocs,
perquè els últims
que vam anar a visitar
amb el Jordi,
aquí a Vilassà,
fa quatre dies,
un és el Llorenç Nin,
va morir l'any passat,
si mal no recordo,
després hi ha el Josep Mayor,
que també va morir el 22,
dels...
Bueno,
però ja en Joaquim Sambola,
el Sambola es viu,
que d'aquí el saludem.
Sí,
el Sambola,
que aquest el vaig anar a visitar jo,
precisament,
i em va donar,
doncs,
totes les dades,
d'ell,
i després hi ha treballat i tot.
Aquest venia de gallar,
ja són de cap aquí,
diguéssim.
Diríem que hi ha els de fusta,
que són els antics,
i hi ha la fibra de vida.
Hi ha els de fibra de vida.
Això va revolucionar,
això ja va ser,
bueno,
abans de la fíbrica,
quan es va acabar lo de la fusta,
l'obrir,
els vapors ja de ferro,
això ja van desaparèixer
els mestres d'aixa.
Sí.
En el sentit tradicional.
En el sentit tradicional ja...
Tu has de pensar,
Núria,
que a les nostres platges
s'havien construït embarcacions grans,
alguns pailebots,
el borriac famós...
250 tones...
La més gran.
Van d'embarcacions grans,
i té molt de mèrit
quan estàs construint a sec,
vol dir que estàs construint
sobre l'arena de la platja.
Clar.
No tens un dic sec
que tu puguis omplir d'aigua
fent el mar dins
i fer que surti l'embarcació
i que surti.
Però clar,
això es pot fer
mentre que fas embarcacions
d'un relatiu calat,
però quan les embarcacions
han de ser metàl·liques,
quan parlem de vaixells de vapor,
clar,
la costa catalana
ja no pot sobreviure.
A partir d'aquí
prendran el relliu
als alts forns
de la costa atlàntica,
com els bascos,
els cántebres,
ja sí que fabricaran
aquestes embarcacions.
ja estem associats
a la revolució industrial.
Aquí mantindrem
la construcció
de petit calat,
de petites embarcacions
per fer el bou,
per fer el sardinal,
per fer...
I embarcacions
fins i tot esportives.
Sí,
actualment,
més esportives que de pesca,
ja.
actualment.
Perquè heu dit
que teniu una base
d'informació
i aneu introduint vosaltres
o algú...
No, no.
Escolta,
jo...
Anem introduint,
sí.
Anem introduint,
però perquè us ho van...
perquè aneu trobant vosaltres
la informació.
Informació.
Val.
Però també heu comentat ara,
aquest el vaig anar a veure jo.
Llavors,
com arribeu aquest,
el vaig a veure jo?
però...
Bueno,
primer han d'estar vius.
Bueno, sí, clar.
Sí,
que si no vas al cementiri
però no xerren.
No.
Jordi comentava a vegades,
a veure,
tu coneixes un de la família
tal que crec que havia sigut
el seu besavi i tal,
vas a mirar a veure qui és
i si aquest que hi ha,
doncs,
viu,
si té documentació
o té dades
i se'l va a veure.
Però, esclar,
aquests són els que menys
perquè
els que queden
són de la nostra edat.
Vull dir...
Sí,
però tot i així
heu trobat 159 persones
que es dediquen
a oficis relacionats
amb la construcció
de vaixells.
Vull dir que...
Però,
això és des de 1900...
Sí,
aquests que parlo jo
són d'ara
d'allà
del 1950,
60...
Aquests són
les tres companyies
que llavors
són l'empresa
que és Gallart,
Estilleros Gallart.
Són aquests.
Estillero
o Construcciones
Nàuticas Buxeda.
Nàutica Buxeda
que van fer Societat.
I, finalment,
una,
la que fa el Burriac
i això que és
d'empreses
i servicios,
o així,
que no recordo certament el nom,
que és el 1819.
Aquests són els tres.
Clar,
aquests encara hi ha...
hi ha documentació
de la...
hi ha gent
que havia treballat.
Vale, vale.
Amb el Gallart
hem pogut fer,
que és el director...
Ha sigut l'últim
que s'ha visitat,
precisament,
l'ennava el Jordi,
ha sigut l'últim,
que per cert es viu,
té 92,
93 anys,
i vam tenir l'ocasió
de contactar
amb la seva dona,
llavors amb la seva filla,
que viu a Cabrils,
i ens va poder visitar,
i ens va tenir
un bon rato,
i bueno,
encara hi seríem,
perquè d'anècdotes,
d'atos,
impressionant,
eh?
El del Gallart
és impressionant,
perquè va ser un...
és un personatge.
És el Gallart
que alguns els compten
com a mataronins,
nosaltres els comptem
com a vilesarenys.
Bueno, clar,
vosaltres sí.
D'on surten?
Si són d'aquí?
Sí, sí, sí,
té, té.
A més a més,
perquè com era
una empresa
de iots...
Ja comença...
De iots,
de iots...
El seu pare.
Què és el seu pare?
Després ve ell.
Què és el seu pare?
Ja,
és una empresa
d'iots,
d'iots esportius,
doncs, per exemple,
el rei de Bèlgica,
el rei...
Bueno...
El bribón del rei emèrit,
també.
Exacte, exacte, no?
I molts, molts.
I d'acord, no?
A més a més,
una exposició
que va fer,
ja fa anys,
ja s'ha de dir-ho,
a Nova York,
una exposició internacional
d'un sol anàutic,
doncs,
va treure un èxit impressionant,
i l'alcalde de Nova York
li va otorgar
la clau de la ciutat.
Questa.
O sigui que,
no pot dir qualsevol això.
No es pot otorgar
qualsevol, eh?
I, bueno,
allà es va començar
a extendre
per tot arreu,
per tot arreu del món,
exportava
a qualsevol país,
i va dir,
bueno,
jo ja no dono la mà,
es cobria estilleros aquí,
Arenys,
Mataró,
què sé jo.
Clar, ell, per exemple,
ens va dir,
doncs, mira,
ja tampoc són tants,
eh?,
els que,
de l'última època,
pocs, pocs.
hi ha els treballadors
que vaig tenir jo són aquests,
10 o 12,
els que són de Vilassot són aquests,
i llavors els vam intentar anar a veure,
diguem-ne.
S'ha d'anar a mirar d'alcaldejar,
sí.
Que ens expliquessin
com ha sigut la teva trajectòria
dels estilleros gallar,
perquè tots aquests que parlem
van treballar estilleros gallar.
ara els altres ja són mestres,
eh?,
el que feu,
llavors,
és per fer una miqueta
de petita biografia
o presentació
d'aquesta persona.
Hi ha una part del llibre
que és fonamental,
les biografies,
els 100,
quants eren?
159.
159.
159.
I després hi ha
sis anexes,
unes anexes,
en el qual hi ha
a l'ofici,
llavors sí que parlem
teòricament
de l'ofici
de mestre d'aixa,
l'ofici de Cordé,
l'ofici
de teixidor
de
Cordé,
de Velas,
i
llavors fem
també,
recollim alguna documentació
que ha quedat
una mica oblidada,
que són,
per exemple,
la relació
de vaixells
que es va fer.
Els vaixells
que es van construir aquí.
Per exemple,
hi ha un quadre
dels...
Els vaixells
d'un cert tonatge,
eh?
Exacte,
sí, sí, sí.
No de barquetes,
que se'n van fer
centenars,
milers,
probablement.
Les Amèriques,
aquests.
I aquests són
els 24 vaixells
que es van fer aquí,
de grans tonatges.
Després han fet
200,
300,
m'he de saber,
algun d'aquests
ha fet
barques,
barques de pesca,
barques...
Aquest seria aquest.
I llavors,
això,
fonamentalment,
es fan
aquests 24 anys,
aquests 24 es fan
de 1835
a 1858.
Va bé.
I després,
hi ha un rebrot final
que és que es fan
els dos grans,
dos grans
que sonien
el de...
el de...
el Burriac
i el Llobregat
en el 1919.
I el Llobregat va ser...
devia ser
fortíssim, eh?
Perquè, clar,
el Burriac, perdó,
que tenia
500 estones.
I per...
Devien tenir feina,
no?
Tenia que portar
un remolcador.
Perquè no...
Per a veure
aquesta embarcació...
Com passa amb...
No hi ha fons.
A Arenys,
perquè a aquestes dates
es va construir
el famós Carlitos.
Sí.
És el mateix context.
Què passa?
Acabat la Primera Guerra Mundial,
la major mar dels vaixells
de guerra
estan sota el mar,
perquè, clar,
han fet feina també
els submarins,
etcètera, etcètera.
I, per tant,
hi ha una clientela
internacional
que compra embarcacions,
perquè calen embarcacions.
Llavors,
calen tota mena
d'embarcacions.
Llavors, clar,
ja no fila tant de Primda,
que siguin de ferro,
de buc de ferro,
sinó que hi ha qui pugui
construir embarcacions.
Mentre es floti.
Llavors, aquí,
aquí es veu,
s'entrelluca
aquesta oportunitat.
I és que es fabriquen
aquests dos últims.
Després,
ja no hi haurà mercat per això,
perquè ja és una cosa
contra el sentit dels temps.
Feia embarcacions de fusta
per la navegació.
Aquests són per la navegació
dins el Mediterrani,
però un cop surts a l'Atlàntic,
aquestes embarcacions
no són massa aconsellables.
Alerta,
al segle XX.
Sí, sí, sí.
No són aconsellables.
No, no, no.
Entre altres coses,
no són econòmiques,
perquè, clar,
vol dir que per cobrir
una travessia
necessites una quantitat
de mà d'obra
que amb una embarcació
metàl·lica
i amb motor,
etcètera, etcètera,
doncs cobriries
amb molt menys temps
i seria molt més econòmic.
Traslladar
una determinada quantitat
de materials
amb una embarcació
de fusta,
clar,
pots dur menys capacitat
i, sobretot,
molt més temps.
I, en canvi,
una embarcació metàl·lica
amb motor,
doncs,
òbviament,
és més quantitat
i menys temps.
I, per tant,
és una qüestió,
doncs,
de si em posa el progrés
i aquestes dues últimes
embarcacions,
el Llobregat
i el Borriac
són les últimes.
És allò que s'anomena
el cant del signe
de la construcció nàutica
a Vilassa.
Aquí s'acaba.
I encara es faran
algunes embarcacions
de petit calat
i sistejo barques
i, a partir,
sobretot,
als anys 50,
embarcacions esportives.
Embarcacions embarcatives.
Dengue,
com es diu?
Dingui.
Dinguis.
Dinguis, sí.
Embarcacions així
per fer,
curses, no?
I això,
d'alguna manera,
és el que mantindrà
l'ofici.
Però, clar,
cada vegada
és més minoritari
i, sobretot,
a partir d'un cert moment
que ja s'abandona la fusta
i es passa,
com dèiem,
a la fibra de vidre.
Què permet la fibra de vidre?
Fer embarcacions
amb olllo,
perquè ens entenguem.
Amb olllo,
vol dir,
es fas...
En canvi,
abans,
per treballar la fusta,
per treballar la fusta
havies d'escalfar la fusta,
donar-li forma,
fer uns càlculs
complicadíssims.
Vull dir,
és molt diferent, eh?
És molt diferent.
Com va venir la regina,
molt bé,
però es continuava fent
aquí a Vilassà
els estilleros,
les embarcacions de fusta,
de recreu,
de pesca,
petits,
grans.
Jo, per exemple,
el meu pare tenia,
que encara la té algun,
la va fer,
l'Almera,
un dels Almera,
l'avi Almera.
una barca,
una barca,
doncs,
de tres parells de rems,
ni motor teníem,
anar a remar,
de la pesca,
el calamar,
i,
doncs,
aixi els n'hi havien,
més grans de la família Largo
i d'altres,
ja eren grans de professionals,
però fetes aquí,
de pescadors,
fusta,
fusta,
els estilleros,
famosos estilleros,
el tema és tan important
que fa que,
òbviament,
com deia el Jordi,
doncs,
tinguem una topografia concreta,
tenim la Riera,
que encara,
algú li diu,
la Riera dels Corders,
l'últim tram de la Riera de Cabrils,
tocant aquí els estudis de la ràdio,
és la Riera dels Corders,
perquè allà on ara es dibuixen
els patis davanters del carrer del Carme,
doncs,
sembla ser que hi havia una part important
de la indústria,
una corderia a cel obert,
pràcticament,
amb alguns coberts
i poca cosa més,
sembla ser que hi havia
una indústria que donava feina
a molta gent,
com ha dit el Jordi,
per tant,
encara queda el topònim,
queda el topònim
de la platja de l'Estillero,
encara li diem,
la platja de l'Estillero,
i també hi ha una plaça dels Calafats,
aquesta és una mica postissa,
perquè el nom
li han donat darrerament,
i no té res a veure,
però encara hi ha,
en el nomenclàtor,
urbà de Vilassà,
hi ha una plaça dels Calafats.
I aquí a Carre Sant Pau
hi ha una casa
que és Cal Calafat,
Cal Calafat,
del Sust,
del Sust allà,
posat.
Dels oficis,
més o menys,
Fustés de Ribera,
per què de Ribera?
Sí,
en principi,
el que era,
l'ofici era el Fuster de Ribera,
que en castellà també es diu
Carpinteró de Ribera,
però,
llavors,
va fer forat
el tema de Mestres d'Aixa,
i ara s'anomena Mestre d'Aixa,
però de fet era Fuster de Ribera,
que era...
És el mateix, llavors,
un Mestre d'Aixa
que un Fuster de Ribera.
El que passa és que
el Mestre d'Aixa
era l'oficial,
o el Mestre d'Aixa,
i, en canvi,
hi havia molts Fuster de Ribera
i pocs Mestres d'Aixa,
perquè el Mestre d'Aixa
era el que,
durant el gremi,
perquè el primer
era un gremi medieval,
que llavors tenia
tota una sèrie
per ser...
esdevenir Mestre d'Aixa,
havies de fer
tota una sèrie de formació
amb una altra Mestre d'Aixa,
per ser una sèrie d'anys,
i aprovar...
I passeu les proves.
Aprovar amb un tribunal...
Tribunal format per Mestre d'Aixa,
i llavors tenia el títol.
A partir que tenies el títol,
llavors podies
independitzar-se,
crear-te el propi taller
i tenir els teus propis Fuster de Ribera,
no?
i llavors...
Això.
El que passa és que després,
quan s'acaba el gremi,
perquè a minuts 30
s'acost...
Aproximadament
un decret reial
del govern de Madrid
doncs els treu
els privilegis del gremi...
Es liberalitza l'estat
i l'economia
i per tant els gremis desapareixen.
Desapareixen.
No només aquest, tots.
Tots.
Llavors l'aprenentatge
s'ha de fer a la platja
o amb els altres Mestre d'Aixa
o amb els altres Fusters de Ribera
amb un Mestre d'Aixa
perquè ja no és el mateix.
Ja no tens el títol
que de fet era un monopoli.
O sigui,
els Mestres d'Aixa
si no tenies el títol
no podies tenir un taller,
diguem-ne.
A partir que desapareix això
i llavors
es popularitza el tema
de Mestre d'Aixa
en lloc de Fusters de Ribera
a Catalunya.
Però aquest ofici
no s'ha de confondre
amb el de Fuster de Bordo.
Bordo.
Perquè el Fuster de Bordo
és un altre...
És un Fuster.
Bé, el Fuster i el Ferrer de Bordo
entenc que deuen ser gent
que treballen...
Dins el barco.
Dins, no?
Vull dir...
Molt boncadiment.
Però alerta
que el Fuster de Bordo
és una persona
que té...
És a dir,
no sent oficial
perquè no forma part dels...
Els oficials són el capità
i els pilots, eh?
Aquests tenen camarot propi.
Però no sent oficial
l'únic que tenia
sembla ser camarot propi
eren els Fusters de Bordo
perquè els Fusters de Bordo
fan una feina...
Fan dues feines
que són importantíssimes
quan la navegació
és en una embarcació de fusta.
Primer,
controlar la quantitat d'aigua
que entra a dins,
perquè sempre entra aigua
en un barco,
això ho tinguem-ho present,
però s'ha de controlar
perquè a partir d'un cert nivell
és perillós,
per dins s'ha de treure l'aigua
i s'ha d'evitar...
S'ha de mirar per on entra
i anar posant pedaços,
això ho fa el Fuster.
Però l'altra cosa importantíssima
que fa un Fuster de Bordo
és controlar
la velocitat
a la que va l'embarcació.
I això com es compta?
Tu saps que la velocitat nàutica
es compta
amb nusos.
Sí, per nusos, exacte.
Per nusos, com es compta?
Doncs, com es comptava,
més ben dit.
I això és la feina
que tenia el Fuster.
Una feina important.
Es cronometrava
amb un rellotge d'arena
o amb un cronòmetre,
per dir que hi ha cronòmetres,
es cronometra
a la velocitat,
es deixen a una corda
que té cada X centímetres
un nus,
es deixen a una corda
molt llarga,
que té un pes al fons,
i es deixen a la corda
i a mesura
que vas deixant anar
a la corda
vas comptant
els nusos.
I en un determinat
lapse de temps
comptes els nusos
i pots establir
la velocitat
a la que va l'embarcació.
Cosa fonamental
quan no hi ha GPS
i t'has de guiar
per les constel·lacions,
les estrelles,
triangulant
els punts de la costa
i per tant
per calcular
la velocitat
és quelcom fonamental
per saber
quan arribaràs,
per saber quants dies
fa que has sortit,
per saber moltíssimes coses,
per saber si t'arribarà
l'aliment
que portes dins
de l'embarcació
abans d'arribar a terra
o has de fer
una parada tècnica
en un port intermig
perquè no se't mori
la gent de gana
i de set.
Vull dir,
no és una feina menor
la del fuster de Bordo.
No, no.
Un fuster amb un...
Eh, no,
cuida'l.
I un detall molt important,
comptava en això
dels nus de velocitat
però no sempre era la mateixa
perquè depèn del vent,
ara hi ha una velocitat,
ara n'hi ha una altra.
No, no,
s'havia d'anar controlant
periòdicament.
Ara hem estat
tants dies
amb una velocitat X
però és que ara
ara estem parats
perquè no m'ho fa ben.
Llavors, vull dir,
el càlcul d'arribar
a destí
era
complicat, eh?
És un món
molt interessant, eh?
Jo ho he de reconèixer
que sempre
em semblat molt interessant.
I ara s'ha trencat el pal,
ara s'ha trencat la vela,
s'ha repressat...
Bueno, clar,
jo entenia
que hi hagués un fuster
o un ferrer
que dèieu a bord
perquè hi hagi això...
Els arreglos.
Els arreglos.
eren bàsics
perquè
si es trencava una vela...
Tu te n'ennaves per uns quants dies,
clar.
Anaven a...
Navegàvem la vela trencada,
no?
Es veien d'arreglar
o canviar-la
o cosir-la...
I quan arribaven a port,
doncs,
si s'havia...
Consumos es trencaven...
I posaven materials
doncs s'havia de repostar
de fusta,
de claus,
de cargols,
de...
És que hi penses
i és una feina
que dius ara...
Molt complexa.
Amb la tecnologia...
És que...
A les tempestes...
És l'altra cosa.
Les tempestes
que s'espatllaven
en trosos del barco
doncs...
O...
O...
El pal...
O pal...
Això,
clar,
calia...
Calia reparar-ho,
no?
I llavors ell superlitzava,
suposo,
amb els fusters del port
o els mestres d'aixa del port,
doncs...
Aquestes tibes qüestions.
N'heu trobat
de...
de persones
o del...
en tots aquests 159
que heu d'allò
que haguéssim fet
de fusters
o en sabeu d'algú
o que n'hi hagi ara
segurament no en queda cap,
no?
Però...
No, no,
és que no en queda cap,
evidentment.
Però...
Vull dir que no en queda cap
de viu.
Ja, ja, ja.
No, no.
La pregunta quin era?
Si n'heu trobat algú
que dintre de tota la documentació
que teniu
que hagi fet
que fos...
Mira, va ser fuster
de mort
d'aquesta persona.
Sí, sí, sí.
Aquí estan descrits, eh?
Val, val.
El concret dels Barba,
perquè, mira,
jo que us ho deia,
els Barba hi ha 12.
Hi ha 12.
Val, i això també
volia preguntar.
Hi ha ni sagues.
Exacte.
És una saga, eh?
I els Almera també,
d'un i dos, 13, eh?
És a dir,
el que a casa seva
un era mestre d'aixes
solia ser un ofici
que es anava passant
de generació en generació,
com aquell del metge
i tens...
Els fills van sent metges, no?
No tots,
però aquests que t'he anomenat,
doncs aquests han seguit molts.
Per exemple,
els Surs...
Molts són...
Els Surs són concretament
vuit dels que entran aquí,
però és que el primer veia de...
De l'any de la Picó, no?
Aquest és el clàssic, no?
Aquest és del Masnou,
va a Barcelona
a casa d'un dels seus oncles,
sí.
Fa tot el procés
d'aprenentatge allà
i es presenta
pel tribunal
i aprova.
Llavors,
amb el títol de mestre,
llavors s'estalveix aquí.
Val.
i crea la nissaga
dels Surs d'aquí.
Del Surs.
D'aquí a Vilassà.
I després hi ha uns quants Surs d'aquí
que són la nissaga que hi ha aquí.
Sí, hi ha.
Surs...
Surs...
Sunyol, és?
Bueno, hi ha Surs...
Sunyol...
Sunyol, sí.
És que són diversos, eh?
I llavors el...
Després...
Aquests, en principi, a més,
prosperen, eh?
Després seran capitals de barco,
de vaixell,
etcètera.
Però tenen tota una sèrie...
I el 12, no?
Has dit?
Del Surs nou, no?
Del Surs nou.
Són nou els que hi ha relacionats aquí,
que, de fet, són els que hi ha hagut, eh?
I aquests són un dels importants, eh?
O sigui, els que construeixen...
Nosaltres dèiem constructors de vaixells
per diferenciar-los dels mestres d'aixa,
perquè hi ha el Sagarra...
Hi ha un altre,
i t'ha de dir,
el Sagarra són tres,
però molt importants, eh?
El Sagarra són tres,
però molt important, eh?
El Sust i els Almera,
aquests són els que fonamentalment
fan la majoria de...
De vaixells, eh?
Per cert,
de la família del Jordi Casanovas
en surten quatre, també, d'aquí, eh?
Casanovas.
Casanovas en surten quatre, eh?
Estan en el rànquing.
Estan en el rànquing.
De la branca meva, dels Ferrés,
n'hi ha en quatre, també.
Els passats meus també.
Estàvem empatats, eh?
Estàvem empatats.
Estàvem empatats amb el Jordi.
Bueno, per això,
el parentès ja lliga, eh?
Sí.
Llavors hi ha el Serra.
Els Serra són...
la família dels Cordés.
Els líners indiscutibles són els Barba,
no?
Sí.
Barba, sí.
Que quedi clar, dotze.
No, l'Almera.
Almera, tretze.
Tretze.
Barba, dotze.
Dotze.
Serra, nou.
Aquests van a Champions, eh?
Sust, vuit.
Sust, vuit.
I els altres ja són uns Pedroses, cinc.
Els Pujol també són cinc.
Roldós, quatre.
Puig, quatre.
Moragues, quatre.
Lloberes, quatre.
Els Ferrés, quatre.
Els Domènec.
Comas, Casanovas, quatre.
Un Carrau, no?
No hi ha en Carrau, també?
Carrau, Carrau també són tres.
Els Gelpí també són tres.
Els Guardiola, dos.
Els Llenes, quatre.
I pràcticament que ja estan pujant els cinc.
Els Mir també hi ha tres.
Mas, Mer, Mas, tres.
O sigui, a part de que n'hi ha alguns que surt un sol, eh?
Aquests que estan a les Champions, que deia l'Alexis.
Els Almera i els Barba.
Els Almera i els Barba.
Aquests estan a les Champions, sí.
Aquests estan a dalt.
Home, 13 i 12.
Home, 13 i 12 són...
13 i 12 són...
Aquests ja són 25 de 159, eh?
Sí, sí, exacte.
Havien de triar un papa, eh?
Aquests Cardenals i altres.
Exacte.
Sí, sí.
A veure-vos, mestre, eh?
A veure-vos, a veure-vos.
Aquests són tots mestres d'Aixa.
Sí.
És a dir, no és allò que diguis, n'hi ha un que és mestre d'Aixa i un altre que és...
Hi ha algú que és coster de bordo...
No, no, no, bueno, els 12 aquests són d'això, però si mires el quadre aquest
que veiem abans, per exemple, el Sagarra, els dos germans, Sagarra, i Ramon, aquests
fan 10 o 12 vaixells, no? I aquests són constructors, pròpiament dits, no? I després hi ha, per exemple,
el Josep Sust, que fa 7 o 8, no? I llavors després hi ha el Salmera, també, no?
Aquests serien els constructors mestres d'Aixa, però els constructors, que diferenciaríem,
diguem-ne, del mestre d'Aixa oficial que està contractat per aquests, diguem-ne, no?
Aquests serien aquests...
Clar, el constructor al final és el que té a tots els altres, els mestres d'Aixa, etcètera,
etcètera, en el seu...
Aquest és el primer Sagarra, 1809, després ve...
Aquí no n'hi ha cap més de Sagarra, deuen ser abans.
El primer Sagarra, 1769, després ve aquest del 1806, que deu ser potser el fill...
L'últim important és aquest segon Sagarra, que el 1858 se'n va a Mataró, perquè li ofereixen
millors condicions si se'n va a la platja de Mataró. Allà té una altra vida professional,
diguem-ne, una altra etapa que fa també d'això.
I aquí, més o menys, en aquesta etapa és quan s'acaba a Vila Saga de Mar, diguem-ne.
Val.
D'això.
Clar, entenc que aquesta gent, els que eren bons, devien anar buscats, aquests com els
que van a la Champions, que són bons jugadors, i els van buscant altres equips, no?,
per veure si ells aconsegueixen arribar a la Champions, no?
Sí, perquè el conatxe que feien aquest ja m'explicaràs, eh?
I els noms de cadascun.
I tenia un que es deia, d'aquest del Sagarra, el cronòmetre, 123 tones, el segon d'Emilio, 120,
la Carlota, 124, el Xarito, 224, el Joaquim, 278 tones, el Francisco, 252, estem parlant
de barcos.
Ja, no són barcos, eh?
Sí, sí, sí.
Que vol dir que això donava feina a moltíssima gent, eh?
Clar, perquè...
Perquè aquí, aquí...
No només és aquesta gent, sinó totes aquestes que tu estaves dient que...
Compte moltes altres feines auxiliars, que no són auxiliars, moltes llavors.
Aprenents, minyons que anàvem d'aquí cap allà, recaders, vull dir, això...
Sí.
No estem parlant d'una barqueta, estem parlant d'aquestes, el Xenito, per exemple, no?
Estem parlant d'aquestes embarcacions.
Clar, això, no et pots imaginar...
Després, alerta, per fer aquestes embarcacions s'han de fer molts de càlculs.
Sí.
Molts de càlculs, perquè has de comptar absolutament totes les peces.
És a dir, quan dius que això tindrà tres colzes, vol dir que a proporció totes les...
Totes les... les quadernes, les estenemeres, tot ha d'anar a proporció.
I tot això s'ha de saber abans.
No hi ha res que es faci allò...
Sobre la marxa.
Sobre la marxa, improvisant.
No.
Després hi ha un tipus de fusta per cada peça de l'embarcació.
Clar, perquè...
Que s'han d'encarregar, perquè, no és per res, però els nostres boscos, si tu mires fotografies de fa un segle, no hi ha un arbre en tota la comarca.
Vol dir que totes les fustes venen de Dos Rius enllà, de Vallgorgina enllà, i vol dir que han de venir...
Han de venir...
Venen... I venen per mar, eh?
Venen per mar fins aquí, no?
Des de la costa d'Arenys, posant pel cas, no?
Que allò que ha vingut de Vallgorgina, baixa per la Riera d'Arenys, baixa i s'ha portat fins aquí.
Cada part de l'embarcació d'un tipus de fusta concreta.
Jo ara no puc entrar, perquè no són temes que conegui, però jo sé que per determinades parts, un de determinades fustes.
Però, alerta! La complexitat encara és major.
No es pot tallar un arbre quan a tu et fa falta.
S'ha de tallar en unes determinades llunes.
Sí, no, no, no.
Segons quin tipus d'arbre, quin tipus d'lluna...
I vol dir que, si tu vols fer una embarcació d'aquest tonatge l'any que ve, has d'encarregar el material aquest any.
Ja.
Per tenir l'any que ve, calcules que per fer l'arbre del màstil, doncs necessites una determinada fusta que ve a determinada zona, no sé què,
ho has d'encarregar amb un any d'antelació, perquè clar, vol dir, no la lluna, no, no, creixent o menguant, no sé què, això ho tens cada mes, no.
No, no, no, vol dir la primera lluna de primavera o no sé què, m'entens?
Sí, sí.
Vull dir.
És que a mi em sonava això, que les fustes s'havia de tallar en una determinada data o dates perquè fos menys, més impermeable que no.
A més, sí, més fàcil de treballar, no?
Pel tema del corc.
Val, val.
Segons quina lluna tallen, saps?
A veure, però d'una manera, els que ens ha agradat tota la vida anar a buscar bolets,
sí, el tanto quan hi ha lluna d'una o d'altra que el bolet, oh, que maco, està tot corcat.
Ja.
Que ha vist l'esquina lluna és més sa, vull dir, tot bé en funció d'això.
Ja, ja, ja, ja, això, tot això és un coneixement mil·lanant.
Sí, no, no, és complicat, eh?
El mestre d'aixa més es traslladava al bosc i diu...
Anava a veure, vull aquest o aquest altre, no?
Serà pel pal major, aquest, per les costelles de l'embarcació, aquesta per la coberta.
O el rems, un rem de vienterí, per això ho hem donat, vient de menjobrar o alguna cosa.
O sigui que tot és un procés, eh?
I entenc que els mestres d'aixes devien tenir com el seu equip de gent amb qui treballàvem més...
Sí.
Bueno, allò que dius, amb aquest sec que me'n puc refiar més i amb aquest altre...
Seria el seu equip, evidentment.
És que acostumava a dir, el mestre d'aixa, i després uns 15 o 20 a la platja, diguem-ne, no?
Val.
Més o menys, el que es calculava.
Val.
I també és un... Sí, mira, 15 o 20 mestres d'aixa, hi havia, evidentment, el constructor, 5 o 6 calafats, i 3 o 4 colles de serradors.
Un fuster, que feien l'estir als interiors, un ferrer de mar que s'encarregava...
Ah, hi havia el ferrer, també, evidentment.
Hi ha una qüestió important que també n'hem parlat, però que seria sobre això del disseny, no?
Que hem afegit nosaltres en això, en les biografies, el Monjo, el Joan Monjo, que no era mestre d'aixa pròpiament dit, però que era enginyer.
Val.
I que en un moment determinat, a més a més de moltes coses, redacta un curs, el curs d'una monografia, un manual de construcció de vaixells, diguem-ne.
Fa un manual de...
Un manual, sí.
I després serà un manual de referència.
Val.
De fet, si algú visita l'illa del Rei, de Mo, a la platja, al port de Mo, hi ha un illa, que havia sigut un antic hospital britànic, d'època de la dominació britànica,
i hi ha un museu, no?, ho porten a una colla de voluntaris, i en una de les sales hi ha els oficis de la construcció nàutica, no?
Hi ha el plafó dedicat als mestres d'aixa i al pavelló d'honor, hi ha tots els mestres d'aixa de Maó, i en el pavelló d'honor hi ha en Joan Monjo i Pons, perquè és nascut a Maó.
I ells el tenen com a el gran mestre d'aixa, no?
De fet, el retrat d'en Joan Monjo és molt més gran que tots els altres.
I ells sempre ho expliquen, no?, que és un mestre d'aixa, un mestre d'aixa, jo sempre els corregeixo i els dic, no, estem parlant d'un enginyer, el director de l'escola nàutica.
Però clar, ells diuen mestre d'aixa i tot això altre.
Nosaltres diem tot això altre i mestre d'aixa.
I diguem allò, mestre de mestres d'aixa, en veritat.
Però el monoclesiàstic seria el Sant Monjo, no?
Seria el gran mestre.
Seria el bisbe, seria el bisbe.
Seria el bisbe.
Exacte.
Vull dir, és així, doncs molt bé.
Està clar que teniu moltíssima gent, o persones, molts...
Sí, bueno...
Gent d'aquí de Vilassar que s'han dedicat al món nàutic.
Sí, home, sí, sí, perquè tots són vilassarencs.
Alerta, però, que podem...
Algú que ens escolti pot dir, això es feia a tot arreu.
Sí.
Algunes coses segurament sí, altres no.
Perquè la major part de la construcció nàutica, d'aquestes característiques, sobre l'arena, es feia a determinats llocs.
A la Barceloneta, a Masnou, a Vilassar, a Mataró, i a la nostra comarca, malgrat, va durar poc, a Cabrera, res, es va fer una embarcació, em sembla, i després ja ens anem a la zona de l'Empordà, eh?
Vull dir, no és una cosa que a tots els pobles de la costa es fes, no.
No.
Crec que al Masnou tampoc, crec jo.
Al Masnou hi va haver un petit estillero, sí.
Però no és el nostre, eh?
Hi ha un altre sust.
No del nivell de...
El que sí que hi havia és arenys i blanes.
Sí, arenys i blanes, sí.
Però, després ja, a la zona de l'Empordà, però insisteixo, no tota la costa catalana ni tota la costa espanyola, eh?
No és jo que dius, això es feia a tota la costa.
No.
No.
Perquè, perquè això es desenvolupi, ha d'haver, el que dèiem, ha d'haver el teixit humà,
ha d'haver la capacitat, ha d'haver la facilitat, ha d'haver, sobretot, la coneixença, ha d'haver un teixit molt tupit.
Fins i tot també, perquè és molt fàcil, tu entres a internet, tu necessites fusta, entres a internet i t'ho porten d'uns acerraderos de Groenlàndia.
Vull equip de mestres d'aixa amb el seu d'allò, bueno, on te'ls trobava, eh?
Això no és una cosa, no és una cosa fàcil, no és una cosa que ha sortit d'un dia per l'altre.
És una cosa, aquesta història que es comença, que ho va al segle XVIII, i arriba fins al segle XXI, de fet...
Vol dir que hi ha una formació...
Una cosa constant, etcètera, etcètera.
Perquè, clar, no estem parlant que hi hagi, sobretot a partir de que...
No hi ha una universitat d'estudis nàutics.
A partir d'un cert moment hi haurà les escoles de nàutica.
Les escoles.
Però a les escoles de nàutica s'aprenen una altra cosa.
S'aprenen a fer el pilot, no a construir embarcacions.
Navegant, anava a dir jo, s'aprenen a navegar, no a fer-les.
No a construir embarcacions, és una cosa diferent.
Però a l'escola de mestres d'aixa no hi era.
Era l'aprenentatge...
Vol dir que de molts mestres d'aixa, molts aprenents, i de molts aprenents en el futur molts mestres.
I n'ha sortit més mestres d'aixa.
Hasta arribar, doncs, a la xifra.
Com sempre.
Creieu que heu acabat tot o un cop això...
Perquè d'aquí uns dies es presentarà aquesta monografia.
us han sortit en el procés de...
Quan ja està tota la impremta i tal, algú que hagi dit...
A casa meva o jo recordo...
A mi personalment no he contactat amb el Jordi, suposo que tampoc.
Però això passarà just el dia que el presentin, no?
Això passa sempre.
Arrel potser de presentar i dirà...
Ah, doncs el meu besavi em van dir que també ho havia sigut.
I qui era el teu besavi?
Doncs mira, doncs vinga, va.
Llavors podreu fer una segona edició ampliada.
I es farà un anex.
De tot forma, no crec que surtin tants.
Jo no crec que surtin tants, eh?
Perquè amb el Senj i el padró que va estar buscant el Jordi...
Que sí que pot sortir, és una documentació més antiga, corregimental,
alguna cosa del XVIII o...
Sí, però...
Però serà molt minoritari i sobretot serà difícil que surti algun net dient
El meu besavi que el segle XVIII es construïa barcos.
No, que dirà...
Ah, però no ho sabia.
Doncs gràcies per haver-ho.
Perquè quan tot això ens ha explicat l'Alexis al principi,
que surt d'una reunió de l'Assemblea Jove...
Ah, no, la Riarada, sí.
Aquesta festa temàtica, diguem-ne.
Festa major temàtica.
D'acord.
Com comenceu?
O sigui, quan decideixes...
No, quan decideixes de dir...
Vinga, va, doncs anem a mirar a veure què trobem.
Què comences a buscar?
Anar a arxiu?
Quina documentació?
Dues coses.
Fonamentalment hi ha bastanta documentació als arxius parroquials.
D'acord.
Perquè allà quan es casen...
Diu l'ofici, no?
Diu l'ofici, o pilot, o mestre d'això, o d'això.
El que passa és que hi ha alguns que no es casen, no?
Sí.
Diu l'ofici, això.
I llavors també, no sé, esporgant una mica, no sé, el guardiola, els manuals, la documentació que pot haver, també hi ha, també, com tot història 2, no partim de ser-ho.
Hi ha un treball molt important del Llobet.
El Joaquim Llobet és un historiador busterió matroní.
És el de Mataró, no?
Sí.
Que sí, que té un llibre que és el...
Que està referenciat, sí.
I que el quadre, un dels quadres, per exemple, té un dels anexos que hem reproduït perquè és molt curt, que és Constructors Navals a Vila-Sada Mar.
Sí, matroní Joaquim Llobet, sí.
1816-1875, no?
Sí.
No històrica, no?
Sí.
Bueno, aquí parla molt, no? Diguem-ne, parla bastant.
Ara, després hi ha aquests que... aquell parla fonamentalment dels constructors i dels faixes que s'han fet, i no tant, de quins eren aquests els mestres d'Aixa o els fustets de Ribera de Barri.
I aquests són els que hem d'això.
Sí.
I després hi ha la part moderna, per exemple, també hem afegit alguns, com el Marimón.
Marimón és un...
Ah, sí, l'Hilari, no?
Hilari.
Hilari Marimón, sí.
L'Hilari, sí.
Que va construir... bueno, va tenir un... un... una... de la sana a la Barceloneta.
Molt important, després de la segona... de la primera guerra mundial, diguem-ne.
Però aquí és diferent, perquè en l'Hilari, bàsicament, el que construïa era mobiliari nàutic.
És a dir, mobiliari, taules, cadires, equiporis, armaris, per embarcacions.
Però això també hi ha de fer.
Estan parlant d'un cert i vell.
És una deriva, és una especialització.
Sí, és una especialització, no?
Exacte.
Perquè també tenen el seu espai, no...
Queden queixant, entenc que també el tema dels pesos i històries de no sobrecarregar el vaixell perquè...
No, sobretot que és...
Aquí estem parlant de mercateria fina, estem parlant de qualitat, estem parlant de preu, estem parlant d'embarcacions, estem parlant...
Feien un tipus de producte per un tipus de llots de prestigi i, sobretot, per embarcacions de gran tonatge.
Aquests sí que podien calar al port de Barcelona.
Llavors, sí, al port de Barcelona feien...
Si havia de rehabilitar alguna...
Perquè els barcos, sobretot quan els barcos són de ferro, duren molts anys.
Això no ens fem la idea, eh?
Però a vegades, què passa?
Que s'han de remodelar els interiors.
Clar.
Llavors, aquí és on intervenia l'Ari, perquè portaven una embarcació que era antiga i deien, no, saps què?
Aquí, que portem viatgers, hem de posar aquí uns estàndards de confort perquè cada 20 anys els estàndards de confort canvien.
Canvien.
I, per tant, doncs aquí, llavors aquí intervenia, eh?
I alerta, estem parlant de mercateria fina, no estem parlant d'una cosa...
Estem parlant d'un fuster...
No, però...
Estem parlant de...
Mira el cas de l'Ari, que treballava amb el que estem ara dient, es va fer la casa...
De fusta?
No, del carrer Santa Rosa, és tota de fusta, perquè treballava amb la fusta...
És tota de fusta, mira si tens aquesta casa, i allà està, la casa de...
I després hi ha un altre, per exemple, aquest que vam descuït també, el Josep Gontólez Pérez...
Ah, sí, aquest és dels últims, sí.
Aquest està molt bé, eh?
Això ha sigut una casualitat, una casualitat, contactar amb aquesta persona va ser, bueno, una pura casualitat.
L'estilleros Cardona...
Saps si has escapat, eh?
De la Barceloneta...
Aquest té també una cosa molt interessant...
És un dels que fa el Fortuna, el vaixell aquest, fa el Fortuna del príncep Juan Carlos.
Anem a dir, el Fortuna és d'en Juan Carlos, no?
És d'en Juan Carlos, no, el Fortuna?
Sí, veus, entre d'altres, el Jot Fortuna, del rei Emèrit, i el Danae de l'empresari vilacenent Pere Miri Puig.
Ah, mira.
Dos, perquè va ser el Danae 1 i va haver-hi el Danae 2.
I aquest va intervenir.
Dic, ostres, jo em vaig enterar, dic, escolta, mira cap aquí i explica'm tota aquesta història.
I és que és de junta d'allà del cimic, llavors vaig poder...
El que poc sabran és que el Fortuna, de sa majestat, el disseny el va fer un altre monjo,
que és un senyor que encara es viu, que és descendent dels nostres de Juan Monjo i Pons,
que és veí d'Arenys.
És veí d'Arenys.
I jo he vist els plànols del Fortuna, que els té aquest senyor Arenys, eh?
Els té, encara, els té a casa seva.
I és un descendent dels monjos, de la família monjo, d'aquests monjos que venen de...
d'amor, doncs viu Arenys i els plànols el fa fer ella.
Ens queda res mig segon, un minut.
De fet ja sona la música.
Sí, de fet ja ens ha posat la música, ens fan fort.
Hem arribat al final del programa.
Gràcies, Jordi, gràcies, Joan.
Gràcies.
Gràcies, Alexis, i gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana.
Recordeu que aquesta temporada teniu a la vostra disposició el correu
històriesdemaridadal.arroba.vilasarradio.cat
i el telèfon 670-48-0051,
on podeu fer-nos arribar els vostres dubtes o inquietuds,
preguntes sobre temes d'història i us els contestarem.
Adeu i fins al proper programa.
Històries de Mar i de Dalt,
un programa sobre el nostre passat,
les històries, les tradicions, els personatges
i el patrimoni de Vilassà de Mar.
Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs
en col·laboració amb Vilassà Ràdio
i sota la coordinació de Núria Gómez.