Aquí comença Històries de Mari Dadal amb Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i professor de la facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Passià. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassà de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassà Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
El Nadal és una de les dates més importants en els calendaris de mig planeta. A falta de dades i dates concretes relatives al naixement de Jejús, els antics volgueren fer coincidir el naixement de Crist en les festes més importants que i aleshores se celebraven als calendaris pagans. El solstici d'hivern marca en les societats agrícoles tradicionals un punt d'inflexió a partir del qual arriba l'hivern i els dies s'allarguen.
Avui parlarem del Nadal, del naixement de Cris, dels evangelis que ens en parlen, però també de les celebracions ancestrals anteriors a Jesucrist i que celebraven el solstici i d'alguns elements tradicionals que romanen d'aquelles festes primitives. Altrament, parlarem d'algunes celebracions nadalenques o fets històrics des de vinguts en els dies de Nadal. Avui, a Històries de Mar i de Dalt, fem un especial Nadal,
Fins demà!
Doncs sí, Núria, com que sé que t'agrada tant el Nadal, que tens allò que diuen un espíritu navideño, allò que et rebossa pels quatre costats... No ho saps prou. Doncs avui parlarem, parlarem sí del Nadal, però més aviat parlarem de les festes a l'entorn del solstici i d'alguna manera de tot allò que ens emportem a la nostra motxilla cultural de l'època, no sé si del Neolític o potser fins i tot d'abans i tot.
Concretament, avui parlem de tres dates de referència, que són el 17 de desembre, el 25 de desembre i el 6 de gener. Són tres dates que, d'alguna manera, gelonen a Occident, han gelonat a Occident les festes d'inici i de final del...
de les festes del solstici, que nosaltres anomenem les festes de Nadal, però que realment són el solstici d'hivern. Parlem del solstici d'hivern perquè estem a l'hemisferi nord. Per tant, si estiguéssim a l'hemisferi sud, en diríem d'una altra manera, seria el solstici d'estiu i començaria l'estiu. Però la realitat és que nosaltres ens trobem al solstici d'hivern i, d'alguna manera, en la manera com Occident s'ha imposat a tot el món, d'alguna manera aquest és el calendari que arrossega tot el planeta.
Per què deia el 17 de desembre? Doncs perquè és l'edat amb la qual els romans celebraven l'inici de les Saturnals, que era una gran festa que estava emmarcada amb l'intercanvi de regals.
i amb la decoració de la casa, amb elements de la natura i amb llums d'espermes. Per tant, d'alguna manera, ens trobem que els romans celebraven un Nadal abans la letra, és a dir, un Nadal abans de la natalitat de Jesús. Òbviament no era el Nadal, celebraven una altra néixer, després en parlarem.
L'altra data que comentarem, òbviament, és el 25 de desembre, data pretesa del naixement de Jesús, una data que celebrem també amb l'intercanvi de regals i algunes cultures...
Hi ha algunes zones d'Europa on els regals el dia de Nadal els porta el nen Jesús en persona, si voleu després d'això també en parlarem, però també en altres llocs els regals del dia 25 apareixen sota l'arbre o apareixen a la vora de la llar de foc o apareixen de sota un tronc degudament bastonat com és aquí a Catalunya.
amb la tradició del tió, de tot això una mica en parlarem. Després, l'última data, per l'intercanvi també de regals, o per la rebuda o l'arribada màgica de regals, és el 6 de gener, que és l'epifania, que és l'adoració dels mags, dels reis, dels reis mags, digueu-li com vulgueu, és l'adoració, i per tant, doncs, també trobem
També trobem, doncs, en aquesta data de tancament del cicle de Nadal, del tancament del solstici, doncs tornem a trobar una data per l'intercanvi de regals, etcètera, etcètera, que en alguns altres llocs no són els reis. Per exemple, a Itàlia hi ha una bruixa, la Befana, una vella vestida de bruixa, que porta regals, i en altres llocs no són els reis pròpiament, que són els patges, etcètera, etcètera. Bé.
Entre mites i agendes i paquets embolicats, avui ens plantegem, doncs això, parlar del Nadal i d'alguna manera d'on ve tot plegat que relliga, que ens permet a nosaltres, aprenents d'historiadors, a relligar totes aquestes dates. Llavors, en el programa d'avui parlarem una mica d'història, del Nadal, i parlarem també, sobretot, més aviat, d'antropologia.
Molt bé. D'alguna manera jo pensava que érem una societat consumista, però veig que allò dels regals i allò de tot ja ve de fa temps, eh? Molt probablement fins i tot els homes de Neandertal ja celebraven el solstici d'hivern. Per tant, a l'entorn del 21, 22, 23 de desembre, celebraven aquesta festa amb un intercanvi de regals, molt probablement. És tan recolat que segurament no podem afirmar des de quan.
realment els regals, ens hem d'imaginar un altre tipus de regals en aquesta societat. Sí, sí, està clar, està clar. I segurament, molt probablement, hi havia sobretot l'efecte sorpresa, però el que no hi havia era l'efecte de l'embolcà i tota aquesta cerimònia amb la que nosaltres avui imaginem amb aquesta data.
Has comentat tres dates. La primera, el 17 de desembre, que serien les Saturnals. Les Saturnals anaven, era una festa que celebraven els romans, que anaven del 17 de desembre fins al 23 de desembre. Per tant, veien de ple el solstici. Recordem, el solstici és el 21, i per tant, aquestes unes dates vinculades a una divinitat molt concreta, que era Saturn, d'aquí ve el nom, les Saturnàlies,
que és el déu de l'agricultura i d'alguna manera també és una divinitat associada amb la mort. Perquè a la natura també hi ha... A la natura, si la mirem
a lo grande, la natura mort i reneix. I mort i reneix concretament amb el cicle anual, perquè això va vinculat al cicle del Sol, al cicle de la rotació de la Terra, la Terra, quan més s'allunya del Sol, menys rajos del Sol rep, els dies són més curts, els...
diguem-ho al revés, els dies són més curts, vol dir que les nits són més llargues, vol dir que fa més fred, hi ha tots aquests elements que, i a la natura això es veu, es veu com els arbres perden les fulles, es veu com no hi ha flors a la natura, es veu com els animals s'amaguen, com costa de trobar aliment, si tu hagueres de viure a la natura et costaria trobar aliment, perquè no hi ha fruits als arbres, hi ha molts pocs fruits als arbres, pocs fruits d'hivern, la terra no dona fruits, tant
parlant de l'agricultura tradicional, sense hivernacles, etcètera, etcètera. Per tant, hi ha pocs elements i, per tant, dona la sensació que la natura es mor, es va morint, es va morint. Per això, Saturn és una divinitat associada a l'agricultura, però també és una divinitat associada a aquesta mort i, d'alguna manera, també al reneixer. Perquè en el surstici, què celebrem? Que els dies cada dia, els dies curs, curs, curs, cada dia...
és aquell punt d'inflexió on els dies tornen a fer-se més llargs fins que arribarem a Sant Joan, que és el solstici d'estiu. Un dia, un altre dia, parlarem del solstici d'estiu i parlarem de Sant Joan. A Vilassar no podem fer altra cosa que parlar de Sant Joan perquè celebrem el solstici d'estiu. Però avui parlem del solstici d'estiu, per tant, la data oposada. Curiosament, una data vinculada són les dues figures del cristianisme.
Si ara me'n vaig al solstici d'estiu, a l'església, si entrem a l'església de Vilassà, perquè ens toca parlar una mica de Vilassà, quan entrem a l'església de Vilassà hi ha un esquit que posen lletres grans a sota de l'escultura de Sant Joan. Non surrexit internatos maio...
Joan és baptista. No ha nascut entre els fills de les dones cap de més gran que Sant Joan Baptista. Sant Joan Baptista és una persona important a la vida de Jesús i important per l'Església, i per tant és l'altre sant que té una edat adjudicada, una edat important, que és el solstici d'estiu. Per tant, els dos solsticis són donats a les dues persones més importants.
A Jesús se li adjudica el solstici d'hivern, que és entre tots els solsticis el més important, perquè marca el reneixer, i en canvi a Sant Joan se li dona l'altre solstici, el d'estiu, que marca un altre cop la minva dels dies, que es tornen a fer més curs. Bé, després d'aquest excurs...
Torno a les Saturnàlies. Les Saturnàlies com es celebraven, ja ho hem dit abans, amb l'intercanvi de regals, que alerta, els regals es deien per als romans, els romans no tenien la paraula regal, tenien la paraula donum, una cosa que es donava, bé, del lletí do des dare de didatum vol dir donar,
Jo et dono una cosa a tu i te la dono a tu i la tens tu i ja no és meva. Això és un dònom. Tot i que els dònom que es feien o els dona que es feien a l'entorn de les Saturnàlies no tenien aquest nom, sinó que en tenien un altre que també és una mica proper en el nostre llenguatge, que són les estrenes. Curiosament, si nosaltres ara anem a buscar la paraula estrena en el diccionari, veurem que una estrena és un targetó de felicitació nadalenc. Les estrenes...
ara en diem també crismes o postals de Nadal, però en català tradicional la paraula indicada per això és estrena. En castellà hi ha la paraula guinaldo, era aquesta tarjeteta que el cartero les desea felices fiestes, el policia les desea felices fiestes. Avui me n'han regalat un d'un pastisser.
se li donava una propineta, el pastisser, el carter, etcètera. Això se'n deien les estrenes. Eren el nom concret que tenien aquests regals. Què es regalaven? Doncs figuretes de fang, mira quina casualitat, molt similars a les que fem servir el pessebre. Després, si vols, en parlem. La cosa... D'on ve la paraula regal? Perquè potser és oportú avui que parlem d'aquests temes. La paraula regal és una paraula que té a veure amb Carlemany, té a veure amb l'imperi carolingi,
L'emperador demanava dels homes principals del seu imperi, per tant, comptes, nobles i bisbes, els demanava que anualment li fessin un pagament. De fet, era un impost, però com que era un impost que anava de donar directament al rei, era una regalia.
Era un regal donat al rei, no? Era un do donat al rei i, per tant, d'aquí ve la paraula regal. Nosaltres no ens ho sembla, però cada vegada que parlem de la paraula, quan fem servir aquesta paraula regal, d'alguna manera estem tirant a la motxilla, anem a buscar el recurs d'aquesta època carolínia, no? Estem al 800 perquè ens entenguem, no?
Però el tema de donar i vas canviar, intercanviar regals, que com hem dit es remunta des de la prehistòria, és anterior a les Saturnàlies, té un pla simbòlic. Té un pla simbòlic i això no es pot menys tenir. De fet, a les societats primitives hi ha gent que viuen dels regals.
Estic pensant, per exemple, en els buximans que viuen a les estepes africanes, les dones vídues, per exemple, els invàlids que no poden caçar, no poden participar de l'acte de caçar, reben una part de les captures en do, en regal, i de fet viuen d'això. Per tant, ens hem d'imaginar el simbolisme que hi ha a l'entorn d'un regal.
Unes societats que eren molt precàries, on hi havia una cultura material molt limitada, molt escueta, donar un regal era aquell com important. Per tant, ara en una societat que tot val tan poc, que tu pots anar i pots comprar i comprar i comprar i tot, bueno, amb la inflació, però...
Sí, no, no, però evidentment és el que jo et deia, que pensava que només nosaltres érem consumistes, però perquè veus el tema de regalar com això, no? Com gastar. Sí, gastar. En una altra època regalar era una altra cosa, era jo m'entreting a fer amb les meves mans una cosa que et dono, però l'he feta pensant en tu i te la dono perquè tu ets important per mi. Tot això a nosaltres ens costa d'entendre, però és una cosa que els antropòlegs hi treballen i treballen força.
Curiós que per la festa de les Saturnàlies, com se celebrava? Portant alguns elements de la natura dins de casa, amb l'esperança de placar la fúria de Saturn, es portaven alguns elements de la natura dins de casa. Troncs, arbres, branques, garlandes...
Molsa. És a dir, tots aquests elements de la natura que portem per nedar la casa no ni ho sabem per què ho fem. No tenim ni idea per què portem l'arbre, no tenim ni idea per què portem el tió, no en tenim ni idea. Abans portàvem el tió per cremar-lo, però ara que no tenim ni estufes de foc ni tenim llar de foc, la major part de les cases seguim portant el tió.
Aquests elements que portem de la natura, branques, rams de flors, algunes determinades plantes, tot això, les poncèties, tot això, són un record, conscient o inconscient, d'això. És a dir, portem a la natura tots aquests elements i per què els portaven a la natura? Doncs perquè hi havia aquest intent d'aplacar la fúria de Saturn i garantir això al reneixer, assegurar-se,
el reneixer de la Terra. I com es decoraven les cases? Doncs posant espelmes dins de casa i a les finestres, sobretot aquella nit del solstici, doncs això esperant, com deia, placar la fúria de Saturn.
Clar, quan arriben els cristians, això s'ha de canviar d'alguna manera. I aquesta celebració de mitjans de desembre, no?, entorn del 17, s'hi posa una altra celebració, que és la festivitat de Sant Nicolau. Sant Nicolau és, d'alguna manera, l'arquetipus, no?, l'avant passat directe del Pare Noel, perquè ens entenguem, en parlarem, i després arribarà Martí Luter, amb la reforma...
que ens entenguem, i al 1500, amb la reforma de Martí Luter, que vendeja els sants, és a dir, no li agraden les figures dels sants, perquè Martí Luter considera que per arribar a Déu n'hi ha prou amb la Bíblia, l'actura de la Bíblia, així s'arriba a la salvació, per tant, es racona a tots els sants, i d'alguna manera Sant Nicolau, aquell acte de recordar Sant Nicolau queda raconat, i a partir d'aquí serà Jesús, el nen Jesús, que cada any per Nadal portarà els regals. Per això els regals apareixen normalment a la vora dels llocs simbòlics de la casa.
A la vora del foc, o a la vora de la porta, o a la vora d'una finestra, o, són els llocs simbòlics, o, quan ja tens un pessebre, a la vora del pessebre. Per què? Perquè Jesús ja és el pessebre. Hi ha la figura de Jesús dins el pessebre. I, per tant, hi ha una associació d'idees claríssima.
De fet, Sant Nicolau em sembla que és a principis, d'això, el 7 de desembre, si no vaig equivocar. Sí, és una data amb la qual comença, d'alguna manera, el cicle de Nadal. A casa nostra no, no tant, o d'alguna manera, més ben dit, ho hem manat perdent. A les esglésies i a les catedrals veiem, sí, que hi ha molts altars antics dedicats a Sant Nicolau, perquè vol dir que abans hi havia més veneració a Sant Nicolau que no pas ara, però d'alguna manera és una de les festes que a gran part del planeta donen
donen l'inici d'aquestes festes. De fet, molts mercats nadalencs al nord d'Europa comencen per Sant Nicolau. De fet, abans, quan les coses anaven diferent, i el Nadal no el començàvem a fer el mes d'agost...
Les llums em sembla que s'ensenien per aquestes dates. Per aquestes dates, sí. Per Sant Nicolau o la Puríssima, vull dir... Sí, de fet, el 7, el 8, estem allà. Sí, sí. Ara, com que el Nadal ja comença a l'agost, doncs les llums les encenem al mes d'octubre. Sí.
També per l'estalvi energètic. Però, bueno, va, tornem a el que és el Nadal i anem amb una part que crec que a les nostres llars catalanes és bastant important, que és el pessebre, no? Doncs sí, el pessebre, com deia, té aquests elements. Té dos elements principals. Té la figura del nen Jesús, que és important.
portant, i després té aquests elements de la natura, perquè el pessebre com es fa? Es fa portant el que hem dit, portant de la natura una mica d'arena, una mica de mossa, una mica de suro, unes branques amb les que fas la cova de Jesús, etcètera, etcètera. Per tant, té aquests elements de la natura, per tant, són uns elements que no eren aliens, a les Saturnals i a les dates, diguem, a les celebracions prehistòriques del solstici,
però que després, òbviament, tenen una significació, tenen una valença cristiana. El primer pessebre, com l'entendríem ara, la representació del naixement amb les figures, el tenim documentat, sembla ser, el 1223, i se li atribueix, com no, a Sant Francesc de Sís. I seran precisament els franciscans, i més tard els franciscans caputxins, els fromenors caputxins, els quals expandiran per tota Europa la tradició de tenir un pessebre a casa.
De fet, a molts convents i a molts monestirs franciscans, a molts racons dels convents hi ha un passebre aquí, un altre passebre allà, forma part... Però no, no un dia l'any, sinó tot l'any. Forma part de la seva manera de recordar el naixement, que Jesús va néixer entre els pobres, entre les bèsties...
En un lloc, diguem-ho així, doncs no massa privilegiat, perquè ens entenguem, no? I per tant això a nosaltres ens arriba, a casa nostra ens arriba per mà dels caputxins, per mà dels franciscans inicialment, però sobretot ens arriba per Nàpols, perquè Nàpols és un domini de la...
la monarquia inicialment catalano-aragonesa, després hispànica, està clar, i per tant per Nàpols ens arriba la tradició de fer pessebres. Per això els nostres pessebres antics d'alguna manera s'assemblen bastant als napolitans. Napolitans són els reis del pessebre, amb aquells autòmats que es mouen, etcètera, etcètera.
Però d'alguna manera estem incorporant part de les coses que... del que utilitzaven a les cases, a les saturnals romanes, no? Perquè molt satronc... Tot això ho fem servir pel pessebre, ja li donem un ús, tenim l'arbre... D'alguna manera s'ha reciclat. L'hem adaptat a les nostres... L'hem adaptat. Exacte. I per tant, perquè també les espelmes que deies... Per això deia que conscient o inconscientment seguim portant de la natura aquests elements, no?
Portem l'arbre, portem el tronc, portem el pessebre. A vegades quan diuen, no, és que això de l'arbre, quan jo era petit, els avis, jo era petit, això no es feia, això és una cosa nova. És veritat, és una cosa nova aquí, en altres zones no, però nosaltres sí que fèiem allò d'anar a buscar molsa, alerta que ara no es pot fer, que està prohibit. Però anàvem a buscar molsa, anàvem a buscar tronc, anàvem a buscar suro, i per tant, per això deia que conscient o inconscientment, d'alguna manera, portem a la motxilla i anem reproduint tota una sèrie d'esquemes
que potser no sabem d'on surten, però per això és important fer programes com aquest i perquè de la gent més o menys sàpiga per què repetim sistemàticament aquests comportaments. Jo ara voldria parlar d'un altre personatge del Nadal, però si us sembla, abans ens posarem una miqueta, escoltarem una mica de música.
Fins demà!
Bé, suposo que els nostres oients saben de qui parlarem ara. Santa Claus, Pare Noel, aquell senyor amb barba blanca i vestit de vermell... Bé, no sé. Avui parlarem d'això, precisament. Santa Claus està clar, i tothom ho pensarà i tothom ho dirà, Santa Claus és un invent dels americans. Totalment.
Totalment o parcialment. Jo per mi és molt americà. Tot sempre té una altra cara i ho intentarem explicar.
A dia d'avui tothom ho té molt clar, Santa Claus és un fenomen, no només als Estats Units, és un fenomen mundial. A casa nostra jo crec que d'alguna manera ja estem, tots tenim el cor dividit entre el Tió i el Pare Noel, però sembla ser que la batalla l'està guanyant i per majoria per golejada d'alguna manera el Pare Noel, perquè el tenim fins i tot a la sopa. Sí.
No sé si el Pare Noel acabarà raconant els Reis, diria que no, perquè són 3 contra 1 i, per tant, se'm fa difícil de pensar que això passi. El que sí que és veritat és que a dia d'avui tots sabem i tenim molt clar que al Pol Nord hi ha una... Podem escriure una carta adreçada amb una adreça al Pol Nord i que arriba...
a un indret molt concret, que es diu, m'ho he apuntat perquè no ho sé dir de memòria, que es diu Robaniemi, que això és Polònia, a Finlàndia, l'actual Finlàndia, on hi ha un poblat, un poblat del Pare Noel, amb tots els seus noms i els...
els cèrvols que l'acompanyen, hi ha la fàbrica de les joguines, hi ha una pàgina de Facebook, una pàgina internet que és un lloc de televisió permanent, que tu pots veure el que fa el Pare Noel en vigílies de Nadal, etcètera. Tinc un gran hermano. Hi ha un parc temàtic per a turistes, per tant, hi ha un lloc al planeta, que és la casa del Pare Noel. Molt bé.
Però la realitat és que el Pare Noel és la readaptació, la ressuscitació, el revisculament d'un personatge que és, que ja l'hem anomenat, que és Sant Nicolau de Bari. Que de fet li diem Sant Nicolau de Bari perquè a Bari, a Itàlia, hi ha una localitat que es diu Bari, que té una gran basílica dedicada a aquest Sant Nicolau, però que realment aquest Sant Nicolau era de Mira, d'una localitat que avui és l'Àcia Menor, a la vora d'Antàlia,
que fou bisbe al segle IV, i això explicaria per què Sant Nicolau vesteix de color vermell, perquè els bisbes vesteixen de color porpre, i per tant això explica per què el pare Noel encara manté aquest color, és una de les explicacions, no l'única. I com deia, aquest bisbe de Mira es va fer famós, es va fer famós,
en vida, perquè tenia una especial predilecció a l'hora d'obrar els seus miracles per als nens. De fet, alguns dels miracles que s'atribueixen a Sant Nicolau de Mira
era, doncs, que... Sembla ser que un comerciant, un venedor de carn, va matar tres nens, els va posar dins un barril amb sal i volia despatxar aquestes carns de nen com a carn de porc i un dels miracles que se li traueix a Saní Colau és que va ressuscitar aquests tres nens. Per tant, la relació amb els nens és directa, no? És un benefactor dels nens. I una altra de les...
dels miracles que se li... Bueno, no és un miracle, una de les actuacions que va obrir en vida és que hi havia un home molt pobre, molt pobre, molt pobre, que era Vido, era Vido i tenia tres filles, i les tres filles les havia de casar. No tenint diners per pagar el dot, ja sabem que el dot és una institució, no tenint diners per pagar el dot, d'alguna manera les noies estaven condemnades a la prostitució.
Sant Nicolau, que era una persona que venia d'una família aristocràtica i tenia molts diners, va anar de nit. Veiem una altra de les constants. Sant Nicolau es va aparèixer de nit a casa d'aquest senyor i per la finestra li va llançar un sac de monedes d'or.
l'endemà va tornar a passar i va tornar a llançar un altre sac de monedes d'or i el tercer dia va passar, també de nit, i va llançar un sac de monedes d'or i amb aquestes tres bossetes de monedes d'or aquest senyor tan pobre va poder pagar el dot de les tres filles i no es van haver de prostituir. Aquestes són, forma part del llegendari que acompanya a Sant Nicolau de Mira. Per què li diem Sant Nicolau de Bari? Doncs perquè a un cert moment
En un cert moment, quan els turcs ocupen l'Anatòlia, ocupen l'Àsia Menor, els cristians diuen hem d'anar a rescatar les relíquies dels sants. I de fet hi ha molts sants que són de l'Àsia Menor i la gent de Bari són els primers que arriben a Mira i s'emporten de l'església de Mira, on hi havia les restes de Sant Nicolau, s'emporten una part del cos.
Uns anys més tard arribaran els venecians que s'emportaran una altra part del cos i una altra part del cos quedarà allà i encara és exposada, jo l'he vista, en trossos de la mandíbula, etcètera, al Museu Arqueològic d'Antàlia i resulta que amb estudis científics han mirat aquestes tres restes d'aquests tres cossos, la que hi ha a Venècia, la que hi ha a Bari i les que hi ha al Museu d'Antàlia, totes tres formen part del mateix individu
I fins i tot han fet allò que els agrada tant als antropòlegs, als documentals, que és reconstruir facialment la cara de Sant Nicolau. El problema és que amb els ossos es pot reconstruir una cara, però el que no es pot saber és si duia barba i si la barba era blanca. Això no ho sabem.
Però la realitat és que ara intentarem explicar per què el nostre pare Noel té aquesta forma. Aquesta forma de senyor homenàs, gran, amb aquesta panxa, aquest nas vermell, i aquesta gran barba i aquests cabells blancs. Intentarem explicar. Bastant inconfundible. Bastant inconfundible.
La devoció per Sant Nicolau s'extén per tota l'Europa cristiana i arriba a l'actual Holanda. I a Holanda, hem dit, el 7 de desembre, se celebra un dia, un dia important per ells, que és el Sinterklaas, que és l'aniversari del Sant, l'aniversari de Sant Nicolau. Aquest Sinterklaas, que es diu així, la festivitat que celebren, d'alguna manera al segle XVII va saltar...
amb les naus, va saltar fins a l'Amèrica del Nord, no?, quan els holandesos van començar a immigrar, no?, los padres peregrinos, el My Flowers, no?, aquest mite del dia de l'Acción de Gracias, tot allò que celebren els americans, no?, al segle XVII, quan arriben els holandesos, els britànics, els irlandesos, la gent del nord, la gent d'Europa, que emigren i s'instal·len als 12 colònies del nord, no?,
d'Amèrica, el que ara anomenem les 12 colònies primigènies dels Estats Units d'Amèrica, doncs quan s'instal·len arriben amb aquesta cultura tradicional. Però allà es fusiona amb una altra cultura que també ha vingut amb la motxilla, en aquest cas dels britànics. Els britànics celebren
celebraven tradicionalment una festa a l'entorn de Nadal que és el Father Christmas, el germà de Nadal, que el vestien com un senyor amb barba, alerta, un senyor amb barba i amb una corona de branques de la natura, tot va tornant, tot va tornant.
I llavors, entre la fusió del Father Christmas i del Sinterklaas, als Estats Units, al segle XIX, se va com un còctel, no?, i poses aquests dos ingredients, fas així, tic, tic, tic, tic, ho sacseges i plas, que surt Santa Claus. Però encara a Santa Claus li falten dos ingredients importants per tenir aquesta figura que nosaltres tan reconeixem i que tan inconfundible, com deies, és.
Un primer. Veiem com en aquella Amèrica de la revolució industrial, en l'adveniment de la societat de masses, del consumisme, el mite cada vegada va guanyant més detalls a partir de l'aparició de poemes, de contes, d'il·lustracions publicades a revistes i a diaris que són de masses, perquè són...
Es fan tiratges llarguíssims, no?, cada vegada que surt un conte de... Llavors aquí va... La pel·lícula va agafant detalls, no?, que si viu a la pònia, que si té un... Que si els cèrvols que el porten tenen uns... O els renns que el porten tenen uns noms, que si té un sac màgic... Cada vegada que surt un conte...
hi ha un ingredient més, perquè, clar, òbviament, i això agrada, i això agrada, i llavors, clar, cada vegada es va construint l'artifici, no? Perquè al final no deixes una cosa artificial. Però és el que coneixem ara. I en aquest context, en aquest context, el nostre bisbe Nicolau, cada vegada es va esveint, es va esveint, es va esveint més, i en aquest context, doncs, apareix un tal Thomas Nast,
que és un il·lustrador, que la revista Harper's Weekly, el 1863, d'alguna manera ja el presenta com més o menys el coneixem. I serà encara una mica més tard, ja el 1931, quan el pare Noel tindrà la imatge que ja tots coneixem, que és la imatge que li donarà el Haddon Sumblut, que és un senyor que, contractat per la...
més coneguda i més famosa, beguda, no alcohòlica i ensucradíssima, que és la Coca-Cola, li encarreguen fer una nova imatge o readaptar. I aquest senyor, Haddon, és suec, és d'origen suec, és americà, d'origen suec. I el que fa és afegir el tercer ingredient que faltava en el còctel, que és
que el Pare Noel sigui alt, corpulent, fort, amb aquesta panxa i aquesta barba blanca.
que no deixa de ser altra cosa que la personificació de la divinitat vikinga, per tant, nòrdica, precristiana, que és Odí. Odí no, Odí és el déu suprem dels vikings, de la gent del nord, precristiana del nord, d'Europa, i un cop l'any, em diràs que no saps quan, però un cop l'any... Anava a dir-te quan...
Doncs pel solstici d'hivern, Odí torna del món dels morts, acompanyat de tots els morts que s'han mort al llarg de tots els temps, que estan en un lloc que és com l'Olimp de les divinitats, per als vikings, l'Olimp seu es deia el Valhalla, quan Odí torna anualment del Valhalla amb tots els morts,
És una data que, igual que els romans havien de placar l'ira de Saturn, els víkings havien de placar l'ira d'Udí. I com ho feien això? Doncs ho feien...
amb llums d'espelmes, portant elements de la natura dins de casa, fent corones de flors com les corones d'advent, corones amb espelmes, portant aliments de fora a casa, portant arbres, com l'arbre de Nadal, etc. Per tant, en aquesta conjunció d'Odino, el Sinterklaas i el Father Christmas, en la unió d'aquests tres elements,
sempre per gentilesa de la Coca-Cola, ens apareix Santa Claus, que és el personatge que, d'alguna manera, ens amaga Sant Nicolau de Bari, que està allà, al darrere.
Déu-n'hi-do, eh? I d'alguna manera, i aquí per acabar de rebre el clau, si veiem que aquesta és una festivitat, la festivitat de Nadal, que té més gairebé de tots sants, de fet, d'alguna manera, la festivitat que ens arriba, que ara torna dels Estats Units, la Halloween, que no deixa de ser la breviatura de la festa de tots els sants, Halloween vol dir de tots els sants,
d'alguna manera ens ve el mateix, és a dir, Halloween també és una festivitat pre-cristiana, que se celebren tots els morts, etc. Són dues festivitats vinculades a la mort, tant la de Nadal, ho hem dit, amb Odino, amb Saturn, i després ens torna via als Estats Units. Primer ens va tornar el Pana Noel, que ens emmascara Sant Nicolau de Bari, però ara també d'alguna manera cada vegada tenim més Halloween, que ens està tornant als nostres orígens.
Alerta que estem sempre d'alguna manera ja mateix, perquè la motxilla compartida és més o menys la mateixa. De fet, als Estats Units els arriba pels holandesos i pels anglesos, que deixen de ser europeus, els tenim aquí al costat, no?
I que no deixa de ser una cristianització d'unes festivitats antigues. I tot això, l'Església, quan ha de col·locar alguna festivitat, quan ha de buscar una data per posar el naixement de Jesús, perquè enlloc diu a l'Evangeli que Jesús naixés el 25 de desembre, pum, pum, pum,
Quan l'Església ha de buscar una data, doncs hi busca el solstici, perquè en aquelles festes tan importants, l'Església diu, la festa més important per als cristians ha de ser el naixement de Jesús, una de les festes, però l'altra és Pasqua. I per tant, quina data busquen? Busquen aquella. No poden lluitar contra la gran tradició de les Saturnals, però intenten sobreposar una cosa amb l'altra.
Això, en aquest cas, és un sincretisme d'alguna manera volgut, intencionat. Sincretisme vol dir la junció, la juntar diversos elements. I aquí va funcionar, i va funcionar molt bé, perquè si no, no estaríem 2022 anys després seguint-ne parlant i celebrant-ho.
Està clar. I un altre element al Nadal, una altra cosa que veiem bastant, perquè ens posen moltes pel·lícules i tal, que és el conte de Nadal del Dickens, no? I d'alguna manera torna a aparèixer, perquè l'Scruge, que és el personatge, em sembla que és un prestamista, usurer, molt avart, se li apareix qui? Se li apareix la mort.
Per tant, aquí és una novel·la interessant, perquè estem al segle XIX, estem en plena revolució industrial, estem en l'adveniment de l'època del consumisme, però encara hi ha alguns elements de la vella tradició cristiana d'aquell Nadal, diguem-ho així, més sentit, més viscut, d'una forma, diguem-ho així, més tradicional. Però qui s'apareix és la mort.
I la mort li diu alerta. I l'altre acaba, després, quan desperta, etcètera, doncs acaba tenint una revelació, diguem-ho així. I són tots els elements, fins i tot la mort. Molt interessant. Sí, el recomanem, doncs. Per què desembre? Per què desembre? És una bona pregunta, és molt oportuna, perquè per als romans, els romans inicialment celebraven
o més ben dit, feien servir un calendari lunar. Feien servir un calendari lunar de 10 mesos i, per tant, el fet de tenir un calendari de 10 mesos implicava que els mesos tenien unes durades...
que no s'ajustaven, la durada dels mesos i dels anys no s'acabava d'ajustar amb el gir de la Terra a l'entorn del Sol. Sabem que el gir de la Terra sobre si mateix és un dia i l'entorn del Sol és tot un any. Per tant, les coses no acabaven de quadrar. Per tant, inicialment, els romans tenien anys de 10 mesos. N'afegiran dos més, que com tots sabem d'on són els mesos dedicats a...
Jul i César, juliol, i Octàvia August, agost. I la cosa curiosa és que els romans com celebraven, com anomenaven els mesos? Per als romans, inicialment l'any començava...
sempre ho hem dit, veiem aquelles sèries de Roma, Los Idos de Marzo, l'any començava amb el mes de març, Catamarte, el déu de la guerra, la guerra començava al març, perquè quan el temps teòricament és millor, li seguia aprilis,
que la paraula ve d'obrir, aprilis, obre, aprilis, vol dir obrir-se, això té a veure amb la natura, la natura s'obre, aprilis, maius, vol dir que es fa major, que creix, maius, d'aquí ve major, i després ve el mes del florí, que és junius, junius vol dir això, florí. Sempre estem lligats a la terra, al cultiu de la terra, una societat agrícola, mínimment agrícola,
I després, a partir d'aquests mesos, a partir del mes de juny, els mesos no tenien importància, perquè ja havia florit la terra. Llavors els mesos s'anomenaven, es numeraven. El mes cinquè, quintilis, el mes sisè, sextilis, septembris, octobris, novembris, decembris. Per això diem desembre, perquè és el mes que fa deu.
Per això diem novembre, perquè era el mes que feia nou. I per això diem octubre i setembre. Però ara no tornen els números. Per què? Perquè, com hem dit, els romans van afegir aquells dos mesos. Després tornaven a venir mesos amb nom, que era el de gener, januàrius, vinculat a l'inici de les labors agrícoles, i februàrius, que és el mes de les purificacions.
un mes des d'un punt de vista del calendari religiós pels romans important. Per això la purificació de la Mare de Déu es posa el 2 de febrer.
Que també és la candelera, no? Que és la candelera, és la presentació de Jesús al temple. Quan Maria, després d'haver parit, perquè ha parit el 25 de desembre, necessita un temps de purificació, com les nostres àvies, no dir les nostres mares, però seran les nostres àvies, les nostres besàvies, després de parir havien de tenir un temps de purificació, per tant no podien anar a determinats llocs públics, hi havia aquesta concepció antiga...
i Maria, que és una dona que viu a l'antiguetat, les dones jueves també s'havien de purificar, quan l'Església ha de decidir una data per celebrar la purificació de la Mare de Déu, té un mes dedicat a la purificació, que és el febrer, i clac, allà clava, a més a més queda, que ni pintau, que diuen en castellà.
Per tant, cada dos anys s'havien de fer anys de 13 mesos, perquè no tornaven sinó els càlculs. I el mes aquest que s'afegia era com una espècie de regal, i per això es deia Mercedonius, perquè era una mercè, era un regal, era un mes de propina, i per això aquest nom no tenia nom, de fet, se li deia, era com un sobrenom, diguem-ho així.
L'any 46, Juli César reforma el calendari i afegeix dos mesos més. Perquè, farda, que això no funcioni, perquè és un liu, imagina't que cada dos anys... Si ja ens costa cada quatre anys comptar l'any 26, d'hi posar un dia més, el mes de febrer, imagina't, això cada quatre anys... Imagina't cada dos anys, un sí, un no, etc. Llavors, Juli César afegeix dos mesos més,
no és que ho decidís ell, vol dir que li van sugerir que es fes, afegeix dos mesos més i després, quan ell ja serà mort, el seu successor, Octavi August, el seu nebot, donarà aquest mes que ha afegit, li posarà el nom de Juliol, de Julio César, i el d'agost li posarà el seu Octavi August, i per això es diem agost.
Tenim més o menys aquest calendari, però ara tornem a la pregunta. Per què el desembre? Hem dit que gener, Janus, ara per nosaltres és el primer mes, però abans era el març. Abans que s'afegeixin a aquest, l'any començava el març.
El mes de gener anava dedicat a una figura molt important, dins de la infinitat de presència divina dels romans, perquè tenia molts déus. Un d'ells era Janus Bifronte. Tenia dos fronts, dos cares. Una que mirava el futur...
i una altra que mirava el passat. Fixa't que ara que s'acaba l'any, mires a la televisió i veus especial 2022. I a primers de gener encara veurem alguns programes que recorden tot el que ha passat el 22. I els periodistes ens parlaran de tot el que ha de venir el 2023. Tot allò que es pot predir, doncs si Croàcia entrarà a la Unió Europea, o el que es pot predir, el que no, en fi...
Tampoc són adivinos. Però la qüestió és que aquest Janus Bifronte era aquesta divinitat vinculada al gener, aquest Janus, aquesta figura, perquè mira el que ha passat i mira el que ha de venir. I una altra cosa interessant és que la festivitat dels Saturnalis, hem dit que durava aquells dies, fins al 23 de desembre, però la...
l'element que donava inici al març era el panis martis. Per donar-se un senyal de bona prosperitat per l'any, perquè sempre ens desitgem i diem que tinguem un pròsper any nou, jo d'aquí ho desitjo tots els que ens assenten, els romans ho feien compartint un dinar i un postre.
I el postre era una cosa rodona, era com un tortell, com el nostre tortell de reis, que anava farcit de massa pa. Panis martis, o martis panis, massa pa, és això, el tortell de massa pa, és una adaptació de...
o un manteniment, diguem-ho així, o una herència d'aquell pa nismàrtis, que era un pa dolç, fet amb pols d'ametlla, que és el massapà, i tenia forma d'una serp que menjava la cua. Nosaltres això de la forma de serp que es menjava la cua ho hem perdut. Li hem afegit una corona, li hem afegit la fava, li hem afegit la figura del rei, li hem afegit tot això, però seguim fent com fa més de 2.000 anys, compartir...
Abans es feia a primers de març, nosaltres ara ho fem a primers de gener, perquè hi ha hagut aquest bai de mesos amb els calendaris, amb l'actualització, però, d'alguna manera, tot això gira a l'entorn de, insisteixo, el solstici i del cicle festiu a l'entorn del solstici, d'aquelles coses que seguim fent que no sabem per què...
per què les fem. Jo voldria comentar algunes qüestions vinculades encara amb l'element del calendari. Per exemple...
Diem moltes vegades la paraula any, any, any, i no sabem massa bé d'on ve. Doncs la paraula any té una etimologia molt curiosa, que és la mateixa que la paraula anell. De fet, un annus és un anell, perquè hi havia la idea que els anys són circulars. Són aquests mesos que van i venen, no?, i d'alguna manera s'enllaçan.
És una cosa molt curiosa. És veritat. Pensar que anell i any és una paraula que va allà mateix. Annus vol dir això. Un anell d'alguna manera rodó. Són 12 mesos que enllacen uns amb els altres.
La cosa... Hem parlat del calendari julià. Aquesta reforma de Juli i César és el que anomenem el calendari julià. El 1582 es farà la reforma al calendari gregorià, perquè tot i que aquell calendari se deia bastant amb el calendari solar, no?,
de la Terra que gira a l'entorn del Sol, i se deia bastant, encara hi havia un vai de dies, i per ajustar aquest vai de dies va venir el calendari que és el que mantenim ara, que és el calendari gregorià, que va ser el papa Gregori XIII el que va instituir aquest calendari. I per tant, nosaltres ara tenim aquest calendari, que és el calendari gregorià, que és el que mantenim, i és el que fa que només hi hagi un element de correcció
que és el dia aquest que afegim al febrer. El 29 de febrer. Que jo em sap molt de greu per la gent que neix el 29 de febrer, perquè tenen menys aniversaris, però també vol dir que som més joves. Bé, però de cop i volta un any comencen a sumar quatre, eh? Jo no sé com ho celebren, que trinc com vulgui, perquè pobra gent poden, jo crec que s'ho poden permetre.
De fet, és curiós i no en parlarem, però, de fet, nosaltres estem pensant tota l'estona en el nostre calendari de 12 mesos, que comença l'1 de gener, que acaba el 31 de desembre, però després hi ha que si el calendari jueu, que van amb un altre ritme, el calendari xinès, que mig febrer et fan la... Bueno, he dit febrer, com podia dir un altre mes, eh?
el calendari... Hi ha molts tipus de calendaris, que nosaltres només ens estem basant en aquest, que és el cristià, o el romà, o el no sé quin. És el romà adaptat, actualitzat, que és el cristià, que sí que és veritat que d'alguna manera cada vegada és el calendari més universal, perquè d'alguna manera és el calendari que fa servir la informàtica i que fa servir internet. I d'alguna manera és veritat que hi ha altres cultures que segueixen comptant els anys
des d'una determinada data, però també és veritat que l'estàndard, així com hi ha una llengua estàndard, que és l'anglès, l'estàndard de comptar els dies i els anys és el calendari occidental, que té un origen, ja ho hem dit, romà, i que té unes adaptacions cristianes fins i tot catòliques o papals, perquè va ser un papa el que el va actualitzar com el poder que estava per sobre dels reis al segle XVI.
Perquè a totes aquestes, el 25, celebrem que va néixer Jesucrist.
En teoria fa 2022 anys, no? En teoria, no? Perquè ho sabem, això? L'establiment de l'anno domini, del que s'anomena l'anno domini, l'any del Senyor, l'any que va néixer Jesús, doncs va ser un encàrrec que va rebre un intel·lectual al segle VI, per intentar establir a quin any havia estat el naixement de Jesús. Perquè fins aleshores se seguien comptant els anys des de la fundació de Roma.
urbe conditam. I per tant, a un cert moment, al segle VI, ja ho sabem, al segle VI els emperadors s'han convertit al cristianisme, els emperadors comparteixen la doble càrrega, són cèsers i papes, d'alguna manera, la funció césaro-papista, des de Constantí el poder de l'Església està recolzat pel poder imperial i d'alguna manera l'Església en té...
entén que l'imperi és el braç executor de l'Església, i per tant, diuen, una bona cosa seria començar a comptar els anys a partir del naixement de Jesús. Per actualitzar i per renovar aquesta unió entre l'estat romà, imperial,
I el cristianisme estaria bé una manera de fer un nou punt d'inici. Comencem a comptar els anys a partir d'aquesta data, però ningú se'n recordava quan havia nascut Jesús. Les escriptures no ho diuen, no parlen de l'any, directament no parlen de l'any i no parlen de la data. En lloc diu que fos 25 de desembre i que fes molt de fred i que neves...
És veritat que Batlem neva, molts anys neva, Batlem, perquè està a una altura, Batlem, on va néixer Jesús, perquè Sant Josep i la Mare de Déu van haver d'anar allà, a Batlem, no vivien a Batlem, vivien a Nazaret...
però van haver d'anar allà a Batlem perquè s'havien de registrar. Hi ha una data interessant, indirecta, que diu que tothom s'havia d'ascensar perquè l'emperador August, ja tenim una data cronològica que ens permet, va amenar que es fes un cens i, per tant, tothom havia d'anar allà on havia nascut per registrar-se. Pel romans és importantíssim el naixement i el lloc de naixement. I, per tant, a Sant Josep li toca fer això, emportar-se a Maria, que està embarassada, i Jesús neix a Batlem.
És veritat que batlem neva, sí, però en lloc diu que estigués nevant i per tant no podem afirmar que fos ni tan sols desembre. El que sí que sabem és que aquest encàrrec d'establir l'any del naixement va ser adjudicat, com dèiem, a aquest monjo del segle VI, que es deia Dionís Alexigu, es deia així, no se sap ben bé per què li deien Alexigu, però se li diu així, i va establir que Jesús havia nascut als 754,
després de la fundació de Roma. I a partir d'aleshores, l'any 0 va ser aquell any. I per això, a partir de nosaltres, els historiadors i els arqueòlegs marquen la seqüència històrica dient tants anys abans del 0 i tants anys després del 0, tants anys abans de Crist o tants anys després de Crist. Parlem de...
vol dir l'any del naixement de Jesús, no de la crucifixió. Un altre dia, si vols, parlem de l'edat de Crist i quan va morir, però avui parlarem del naixement. Les fonts, almenys els evangelis, no ho afinen, no ho afinen massa, però el que sí que sembla és que a dia d'avui
perquè per altres elements correctors, alguns historiadors, alguns estudiosos han afinat que el naixement de Jesús seria o bé el 4 abans de Crist, o bé el 7 abans de Crist. Per tant, ara, si ho haguéssim fet bé... Per tant, no estaríem... L'any 0 li hauríem d'afegir alguns anys més. No estaríem el 2022, estaríem el 2026 o estaríem el 2027.
En qualsevol cas, això jo crec que és superflu. Sí, i tant. Però sí que és interessant veure quins són els elements que ens permeten a nosaltres establir, o als historiadors, més ben dit, als experts que han treballat sobre això, establir la data del naixement de Jesús. Un, l'estel.
l'Evangeli parla de l'estel, d'un estel que es va veure durant dies que els reis van seguir. Que el van anar seguint els reis, exacte. I en els calendaris xinesos, que tenen una durada, hi ha uns registres, no sé si són de gairebé 3.000 anys, en els calendaris xinesos hi apareix un estel, que per ells era un estel d'Occident. Per nosaltres hi ha l'estel d'Orient. Però clar, per els xinesos estan on estan. I els xinesos van a notar que hi havia aquell estel. I aquest és un dels elements que ha permès als historiadors afinar una mica la...
Altres elements són, que sabem perfectament, els anys que va governar Octàvia August, que apareix a les escriptures, i a més a més sabem, tenim algunes dades indirectes de Pons Pilat, per exemple, algunes dades epigràfiques, algunes inscripcions, que apareix Pons Pilat, que és qui matarà el matin quan Jesús sigui gran. Llavors, a partir d'alguns elements i uns càlculs molt afinats, tenim aquesta data que d'alguna manera baixa una mica.
Bueno, però tampoc ens hi posarem. Ni 4 anys més, ni 7 anys més tampoc. I estem bé com estem, no? En l'essencial no canviïs. I ara ho haurem de canviar. Seria un drama...
I tant, i tant drama. Imagina't, set anys de cop. Diu, escolti, que vostè ara no... Bueno, potser no, eh? Potser ens podríem jubilar alguns, eh? Aniria bé. Ah, alerta, alerta. Parlem-ne, eh? No donarem idees. No, no. Una altra cosa que és molt tradicional en aquestes dates és fer els sorteig del Nadal, el 22 de desembre...
o ara s'ha posat de moda la grossa, però bé, que de fet en aquestes dates hi ha moltes sortejos, les quines, que són tradicionals a molts pobles. Les quines, sí, les quines a alguns pobles, en algunes parròquies que se celebren. Són elements més aviat contemporanis. És veritat que els romans en celebraven i adivina per quines dates les feien? Per les Saturnàlies. Els romans en feien, però també és veritat que en altres cultures, també
antigues, com per exemple els xinesos que hem citat fa 4 minuts. Els xinesos també n'han fet. Els egipcis també feien sortejos. Per tant, és un element bastant humà. Sortejar coses, forma part del joc. Sempre ens ha agradat jugar. Aquesta és una realitat. El que sí que és veritat és que va haver una època que l'Església va prohibir que jugués per les festes de Crist. Per tant, per Pasqua i per Nadal no es podia jugar
Públicament. Llavors què passa? Que la gent llavors juga a casa i tothom té la seva tòmbola o les esquines amb els cigrons, amb els pèsols, etcètera, etcètera. Hi ha una altra manera de jugar, no per diners, no per regals, diguem així, de certa magnitud, però d'alguna manera això és l'origen de tot plegat. El segle XVIII, el joc és un element que està gairebé a tot arreu. Tothom juga i tothom juga sobretot per diners.
segle XVIII, que em sembla una cosa que eren tan creients i tan religiosos, no, al segle XVIII jugaven molt i buscaven les maneres de jugar fins i tot quan estava prohibit. I una cosa interessant és que un personatge famós, un tal Iacomo de Casanova, un venecià conegut i que inspira la figura de Don Giovanni, col·leccionador d'històries d'amorius sentimentals amb dones, d'haver seguit a moltes noves, una llista...
de la quantitat de dones amb l'escassallitat, aquest senyor, Casanova, recomana a la primera concubina del rei de França, li recomana la concubina de Lluís XV, que és ni més ni menys que Madame de Pompadour, que...
famosíssima, li recomana, doncs, això, de fer un joc d'atzar, però que sigui públic. Vull dir, que sigui l'estat que emeti uns butlletins, uns bitllets, no?, i que se sorteixi una quantitat de diners. Tu sorteixes...
Ah, m'ho invento. 5.000 francs, però vens bitllets per valor de 50.000 francs. Per tant, l'Estat s'embutxà a 45.000 francs i amb això l'Estat havia de construir el Camp de Mart, el Camp de Mart famós de França, on ara tenen lloc fires, per exemple...
L'exposició internacional de París es va fer allà, al Camp de Mar de París. Un Camp de Mar que era el lloc on els soldats havien de fer pràctiques, però això es diu Camp de Mart, perquè Mart era el déu de la guerra. Llavors els francesos han de construir aquest centre d'operacions militars i decideixen fer una tòmbula molt gran amb aquests bitllets oficials que els imprimeixen la mateixa fàbrica que emet el bitllet, els bitllets normals, i els pagarers emeten aquests bitllets. Per tant, estan...
avalats per l'Estat. I això arribarà a casa nostra. Ara faria 210 anys, això arriba a casa nostra, en plena guerra del francès, el 1812, i amb el govern de Cádiz, el que farà la Constitució de la Pepa, que tenen moltes dificultats econòmiques, se'ls ha acut fer un sorteig per sortir del pas i poder seguir finançant la guerra contra els francesos. I aquest, d'alguna manera...
Així, aquest és l'origen de la grossa de Nadal, del Gordo, el sorteo del Gordo. Altres elements curiosos, per exemple, que les 13 colònies del Nord-Amèrica, que en un cert moment faran la guerra i s'independitzaran de la guerra,
del Regne Unit, de la Gran Bretanya, de la corona britànica, per sufragar les despeses, doncs també faran una sèrie de rifes, de grosses, perquè ens entenguem, doncs per pagar la guerra. No deixa de ser una altra de les nostres tradicions. Que de fet, allò que pensa, som molt originals, que fem allò de la grossa i resulta que la grossa fa 210 anys que ja ho feia, no? I que hi ha algú que es va finançar... La nostra concretament 200 i la dels romans 2000 i podríem anar encara més enllà.
Bueno, se'ns ha acabat el temps, Alexis, i gairebé ja ho tenim. No sé si hi ha alguna cosa, amb tot el que ens has arribat a explicar, que diguessis, no he explicat alguna cosa, o ho deixem aquí i així tenim temes per altres dies. Jo crec que m'hagués agradat poder comentar la historicitat de Jesús. Aquest és un dels meus temes preferits.
hem parlat que no sabem com va néixer de fet es va adjudicar el 25 de desembre una mica perquè sí per fer-ho coincidir amb les Saturnals l'any hem dit que s'hauria de puntualitzar entre l'any 0, el menys 4 i el menys 7 estaríem allà però un altre dia si de cas jo convido que ho fem a l'entorn de Setmana Santa perquè s'escaurà podríem parlar de la historicitat de Jesús i parlaríem sobretot de les fonts que ens parlen de Jesús
Hem arribat al final del programa. Moltes gràcies, Alexis, per tot el que ens has explicat. I recordem que podeu tornar a escoltar el programa a través de vilassarradio.cat i a Spotify buscant històries de mar i de dalt. També us podeu subscriure al canal de Spotify per rebre el programa cada setmana. Adeu i fins al proper programa.
Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.