Vilassar Ràdio són les 8 del vespre. Jo sempre tinc verdures i fruites de mil colors. Poma, cirera i també meló. Ceba, pastanaga, col i espinax. Tinc el meu plat humano equilibrat. Jo menjo amb ritme. Les fruites i les hortalisses ens ajuden a seguir el ritme. Jo menjo amb ritme.
Els llibrèfils són persones com tu i com jo, com els teus veïns, com el teu àvia o la teva negoda, com la persona que tens al seient del costat, com aquell noi que et mira. Ens estimula una passió compartida, llegir. I tu, també ets llibrèfil? Llibrèfils, pla de lectura 2020, Generalitat de Catalunya. Vilassà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassà Ràdio.
Aquí comença Històries de Mari Dadal, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges, una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassà Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Fa uns quants dies, en aquest programa, parlàvem d'arqueologia subaquàtica i descobríem que el passat no només s'amaga sota terra, sinó també sota l'aigua. Aquell dia vàrem veure clar que l'arqueologia va molt més enllà de la imatge clàssica de pala i excavació.
Avui continuem en aquesta mateixa línia i us proposem una altra mirada diferent, l'arqueologia vertical. Una disciplina que, en lloc d'excavar cap avall, mira cap amunt i estudia els edificis que encara estan drets.
Les parets, els murs, els arcs o les façanes conserven capes d'història que es poden llegir com si fossin estrats. A través de materials, marques i reformes, els arqueòlegs poden reconstruir les diferents fases de vida d'un edifici.
Gràcies a la estratigrafia aplicada als murs i a detalls com l'intradós d'un arc o una obertura tapiada, l'arqueologia vertical ens permet entendre com han evolucionat els espais que habitem. En definitiva, una altra prova que l'arqueologia no és una sola i que la història també s'explica des de les parets. Avui, a Històries de Mar i de Dalt, parlarem d'arqueologia vertical amb la Maica Carmona.
Històries de Mari Dadal. Coneguem el convidat. La Maica Carmona és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i les preferències personals l'han portat a treballar sempre en el patrimoni cultural des de l'empresa privada com des de l'administració pública.
En l'àmbit dels museus, ha acumulat més de dos anys d'experiència fent tasques d'inventari i catalogació, restauració i conservació, atenció al públic, visites guiades i tallers, preparació de conferències i exposicions i administració general.
A l'empresa privada ha participat en diferents projectes de difusió, creant i coordinant exposicions, plafons per a la musealització d'arts jesiments, creant i realitzant itineraris culturals, dirigint i realitzant cursos i tallers destinats a diferents edats, organitzant festes majors i actes culturals per ajuntament, així com elaborant material de difusió.
A la recerca ha dirigit i coordinat equips de treball tant en excavacions arqueològiques programades i preventives com en estudi d'edificis, estudis històrics i d'impacte o inventaris patrimonials. Ha elaborat diferents articles i estudis, entre els quals destaquem dos de temàtica industrial que van ser premiats per l'antiga Fundació Caixa de Sabadell.
Benvinguda, Maica. Hola, què tal, Núria? Què s'entén per Arqueologia Vertical? Jo he explicat una miqueta, però no sé si realment és això. Ho has explicat molt bé. M'ha encantat. Sí, sí, és això. És senzillament aplicar a l'estratigrafia, o sigui, les diferents capes que la...
que el pas de l'home ha anat deixant, però en aquest cas, enlloc del terra, de forma horitzontal, la tenim de forma vertical als murs. I no és res més que això. I és com tu deies, ho podem veure a través, no només que ja veus com està afegida alguna cosa, sinó perquè han utilitzat materials diferents, o els han treballat d'una manera diferent, tot un seguit de coses.
O sigui, vosaltres el que feu és anar mirant si podeu anar dient de tant diferents èpoques en mesura que va pujant la paret o una paret d'un mur o un edifici, no? Exacte, però moltes vegades no és només pujar, sinó créixer cap als costats. Quan tenim ampliacions d'edificis, veiem...
si només s'adosa aquell edifici o si es lliga amb ell perquè va ser construït alhora, si s'adosa en quin moment podia haver estat construït, a veure com està fet, mirem una miqueta totes aquestes coses. En el teu currículum he parlat que us havien donat uns premis amb uns articles de temàtica industrial. Entenc que també feu arqueologia industrial? Sí. Què és això de l'arqueologia industrial? A veure, t'explico. A veure...
El tema d'arqueologia vertical jo penso que és una part més, una eina. Aquesta eina et pot ajudar a estudiar edificis concrets, com pot ser una muralla, un espai defensiu, una masia, qualsevol cosa, i, per què no, un espai industrial. I l'arqueologia industrial ja és potser un altre tema. Ah, o sigui, podríem fer un altre programa d'arqueologia industrial. Vinga, va, doncs no en parlarem més, eh?
Sí, és un pelet diferent i és molt interessant. Doncs ho deixem per un altre dia, això. Vinga, va. Vinga, va. Quina formació necessites per fer arqueologia vertical? És a dir, els que van a... Jo he dit allò de la pala i l'excavació, però jo me'ls imagino amb el pinzellet, no? Anar traient sorreta i tal i qual. Molt malament, molt malament. Però és la... Sí, sí, és com en veu tothom. És la imatge, no? És la imatge. Clar.
Quan parlàvem amb el company que va venir a parlar de l'arqueologia subaquàtica, ella em deia que a banda d'això has de tenir un títol de submarinisme, perquè t'has d'enfonsar, d'aguantar uns tels... En el cas vostre, què es necessita?
No res, senzillament dintre de la mateixa carrera. Ara em sembla que hi ha assignatures específiques a això. En el moment que jo la feia, l'arqueologia vertical, t'estic parlant de fa molts anys, l'arqueologia vertical era un tema que no es parlava. Es començava tot just a fer servir. I res, jo quan la vaig descobrir em va semblar fantàstica.
Anava aquí, si a l'escola o a la universitat no t'ho van explicar, com arribes a l'arqueologia vertical?
mirant articles d'altres països, com treballaven allà, veient tu la lògica, senzillament estàs davant d'aquella paret que dius, evidentment, aquí estic veient moments constructius diferents, anem a veure què passa. I en base a això, analitzes, veus com ho treballen altres companys, i vas aprenent, vas aprenent sobre la marxa.
Però, clar, l'aplicació de l'estudi d'aquesta estratigrafia vertical és el mateix que l'horitzontal.
amb la idea d'aquest sedós aquest, aquest està per sota de l'altre... Tot això és l'eina principal que utilitzem en l'arqueologia, que és l'estratigrafia. I l'apliques d'una forma un pelet diferent, però l'apliques també en l'arqueologia vertical. Al final, quan tu estàs fent arqueologia...
Anava a dir tradicional, és que no sé com dir-los perquè em sap greu. Horizontal. Vinga, va, horizontal. Perfecte, em sembla genial l'opció. Arqueologia, horitzontal. Quan tu estàs fent l'horitzontal, a vegades et trobes, a banda de les diferents capes, vas trobant-te coses. Trobes, jo què sé, un tros de plat, un tros de vaixella, una... qualsevol cosa. Quan tu estàs mirant-te la paret,
què trobes? O sigui, hi ha objectes, hi ha coses allà que després puguem anar a veure en un museu, per exemple?
Difícil. Per què? A veure, és fantàstic, l'arqueologia horitzontal té els seus fragments de ceràmica, possiblement fantàstic si té una moneda, tota una sèrie de coses que t'ajuden a adaptar. Clar, l'arqueologia vertical, què t'ajuda a adaptar? Exacte, què? La factura, la manera com han construït...
No construïen igual a l'època romana que l'edat mitja. Tens també que si, per exemple, l'element està fet de tàpia,
el fer-ho de tàpia és amb sorra, aigua, calç... Agafant la sorra de per allà, si se t'acaba a trencar un gerro, aquell trosset fragment de gerro va parar dintre de la tàpia, ui, or, això és or pels arqueòlegs de vertical, perquè hi ha data, o no, però si tens sort pots detar-te. Llavors, un altre element que també ens ajuda molt
a l'hora de fer un estudi d'un edifici, una arqueologia vertical, és també fer cales al subsol en punts concret i sobretot a la fonamentació. Perquè és això que tu dius. A la fonamentació pots trobar restes ceràmiques que et datin, si ho trobes just dins la raça de fonamentació, pot datar-te al moment que es va començar a construir aquell mur. Per tant, feu una combinació de vertical i horitzontal. Això és ideal.
A més, la vertical, moltes vegades, l'horitzontal també, però la vertical, moltes vegades, com és un edifici, pots trobar documentació històrica i ho complementes. O sigui que és una barreja de tot.
O sigui, és important tenir la part d'arqueologia horitzontal, la part d'història, evidentment, també ajuda, i en part la de la vertical. És interessant. El tema de l'arqueologia vertical...
S'utilitza també per fer restauracions d'edificis. Estic pensant, per dir una cosa propera a nosaltres, el castell de Borriac, que es va restaurar en el seu moment, amb més o menys gràcia, però es va restaurar. Aquesta feina la faríeu vosaltres? Us demanaria que fessin un estudi perquè darrere anessin els que han d'anar a restaurar?
Justament això. És així, no? Abans que entri un restaurador, sempre es fa un estudi previ. Tant si és només arqueologia horitzontal, per consolidar murs, perquè volen saber exactament... S'ha caigut... Bé, com funcionava? No vull inventar-me res. Doncs primer anem als arqueòlegs, excavem, i en el cas de l'arqueologia vertical, a l'estudi d'edificis, passa exactament igual. I encara més. Perquè moltes vegades tu et trobes...
que has de repicar tota una paret perquè s'està caient, s'està malmetent tot. Un cop ho piques, ho tornes a rebossar. Ostres, de cop i volta, enmig d'aquella repicada, ha aparegut una finestra que s'ha deixat d'utilitzar. Analitzes l'evolució d'aquella finestra i tal, i dintre del que és el projecte de restauració, comentes a veure quina importància podria tenir reservar-la i deixar-la a vista. S'ha fet a molts edificis.
En el cas de l'arqueologia vertical, és una mica com aquests que van a reparar les façanes que van amb vestides i han d'anar allò lligats i aquestes coses? Teniu aquestes mesures de seguretat igual?
Sí. Quan és exterior, a veure, moltes vegades no repiquem absolutament tota la façana, sinó que igual que en arqueologia fem cales... També ho feu a les parets. A les parets. Llavors tu abans de decidir on fas una cala, mires una miqueta, dius, ostres, aquí es comporta una miqueta diferent, què passa darrere? Demanes la cala en aquella zona i la fas allà.
Si estàs en un exterior o un interior molt alt, evidentment, de seguida andamis, arnessos i tot el que comporta. Per tant, aquí, en el cas vostre, sí que cal també una formació específica, que és amb aquests temes de seguretat. A banda de la part universitària de...
A les carreres que se puguin tenir o no se puguin tenir, no? I a més a més, no sé, ara posats a mirar les formacions, necessites formació en espais confinats, perquè moltes vegades et fiques a cada lloc. No hem d'oblidar, jo sempre li dic que és un jaciment viu, és un edifici que encara té coberta, té...
Llavors pots trobar-te, ostres, que és curiós, aquí hi ha una cosseta, mirem a veure, repiqueu-me això, ostres, darrere hi ha una paret, obrim què hi ha, tornem a obrir què hi ha, pots trobar diferents coses i al final t'adones que t'estàs ficant dintre d'un forat.
Clar, jo ja estava pensant en vertical i estava pensant en una paret. No estava pensant que dintre de l'edifici, a les habitacions o als espais, també hi entreu. Sí. Clar, això... I has de mirar, mira, no fa massa, vam estar dintre d'una macia que estem fent ara...
allà has d'anar d'entrada amb casc, vigilant les estructures, compte, això no se't caigui aquí, no pots picar aquí per molt que t'agradi, en aquest fragment de paret, per molt que t'agradi, i pensis que et pot aportar molta informació perquè just el sostre a sobre està malament i potser se't cau. En aquella macia que et deia, quan estàvem amb els plànols a la mà, dius, ostres, però si aquí em falten espais.
I ara ens hem trobat que ens falten dos espais. Caldrà repicar aquelles parets, veure si hi ha alguna obertura, mirar d'entrepar aquella obertura i mirar què hi ha allà dintre. Quan...
Quan se us crida? És a dir, en quin moment algú decideix, o et diu, Maica, hauries de venir aquí a fer un estudi. Quan és això? O què ha de passar perquè us truquin a vosaltres? A veure, evidentment, en el cas del Castell de Borriac, és un edifici que és públic...
de públic, vull dir, de l'administració, i que es tenia que arreglar perquè estava en molt mal estat, i està claríssim que s'ha d'arreglar, doncs ens truquem. Però tu ara parles d'una masia. Una masia és una propietat privada, en aquest cas, o és pública, també? És privada, però té tota una sèrie de condicionants. Pot estar catalogada dintre del catàleg de patrimoni local,
pot estar catalogada dintre del Patrimoni Arquitectoni de Catalunya, pot ser un vecín, com li passa al Castell de Borriac, un bé cultural d'interès nacional. Llavors, clar, té la màxima protecció. Depèn de l'element... I és quan es comencen a fer obres, és quan de seguida l'Ajuntament...
Us demana que aneu a visitar a veure què passa, a veure si el que van a fer es pot fer, si no es pot fer i investigar una miqueta. Sol ser sempre per banda d'administració que us truquen o els mateixos propietaris en algun moment volen saber més coses de la seva casa?
Per pròpia voluntat, molt poques vegades. No ens enganyem. És com aquell que va fer una obra i es troba a terra i dient que venia els arqueòlegs de fer l'arqueologia horitzontal. I de vegades no fa molta il·lusió. Sobretot que sigui, perquè llavors segur que ja no construeixes. És que és això també, veus? Molta gent es pensa que de seguida que apareix arqueologia ja no es pot construir. Realment,
si quantifiquéssim la quantitat de vegades que no es pot construir alguna cosa ben poques de totes les coses que s'arriben a excavar potser un 1% i potser m'he passat perquè la gran majoria de vegades el que fem és documentar i després en base a això es fa en base a la protecció també que tinc aquell element per exemple aquesta masiat és un bé cultural d'interès local
però abans els propietaris, els arquitectes, volien reformar, canviar, diguem-ne, la part superior, l'últim pis. I l'Ajuntament els va dir que no, perquè era un bé cultural d'interès local, primer havia d'haver-hi un estudi...
Tot i que era evident que havia hagut una recrescuda i que no tenia res a veure amb l'edifici original. Però... Havia de donar fe a una persona que realment en sapigués, no? Exacte. Llavors, vosaltres, el primer que feu quan us criden en aquest cas és demanar plànols o anar-los a buscar i documentar-vos. O sigui, primer la part, paper, no? Vull dir, suport documental.
Suport. Primera, a veure quina és la catalogació que té. Quina és la documentació que existeix històrica relacionada amb aquell element? I després també demanar si ja hi ha un aixecament planimètric, perquè un dels requisits que demana Generalitat és que es faci un aixecament planimètric exhaustiu
de l'estat actual d'aquell edifici. Què és exactament això que has dit? L'aixecament perimètric? Planimètric. Planimètric, què és això? Doncs, fer un aixecament. O sigui, fer en plànols, tant en planta com en alçat, alçats de façana,
com en secció, o sigui, fer un tall de l'edifici perquè es vegi per dintre com està fet, per les zones que tu consideris més interessants, doncs és una mínima documentació d'edifici. A banda de tota la documentació de fotografia. O sigui...
I aquí hi ha molt de document ja d'entrada, no? I llavors vosaltres amb tot això us ho mireu d'entrada, ja més o menys veieu el què, perquè entenc que amb les que deu haver fet ja deveu veure-ho ràpid, i llavors us aneu a veure-ho en persona, no? Allò a l'edifici pròpiament. Exacte. I aneu comparant si allò que vosaltres heu vist o que heu llegit que hi havia és realment el que hi ha allà, no? Coincideixen
tot, tota la informació, diguéssim, no? Sí, d'entrada treballes amb aquest document actual, la planimetria actual, la fotografia, la descripció dels espais, dels materials a cada espai, i tota aquesta documentació te l'emportes. Després, paral·lelament, vas treballant tota la documentació d'arxiu i moltes vegades et trobes, per exemple, a documentació notarial, sobretot a inventaris de...
de béns, inventaris patrimonials, de testaments, que t'ho descriu fantàstic. Llavors tu, si tens la data, evidentment, si tens el document notarial tens la data. En base a aquella data mires de trobar què és el que t'està descrivint, quines són les parts que t'està descrivint, i això pot ser un element que t'ajudi a veure quines parts existien en aquell moment concret de l'edifici.
A partir d'aquí, amb la relació que hi ha entre els diferents murs, si estan lligats, si estan adossats, depèn de si estan fets de pedra, de tàpia, de pedra, amb fragments ceràmics, del que sigui, tu vas veient totes les altres sales
Si són anteriors, posteriors... Una miqueta de tot. Estic pensant en el tema escriptures. De fet, quan tu compres una casa, el notari et diu la casa que linda, la dretja, con la casa de no sé quién, por la izquierda, con la no sé quant... Vull dir que et fa tota una descripció, que tiene tres habitaciones, cuatro, dos baños, un pasillo... Vull dir que realment et fan tota una descripció d'allò que tu estàs comprant. Per tant...
Si tu tens aquell document notarial que et diu que la casa era d'aquella manera, i tu ara vas i dius, ui, em falten habitacions, o me'n sobren, no? O me'n sobren. Clar, llavors és com pots veure el què, no? Clar. Sí, moltes vegades és això. A més, de vegades això que deies, o me'n sobren, perquè...
Quan tu compres el que tu dius, la descripció és mínima, tantes habitacions, però sobretot et dona mides. Superfície, tant. I tu quan mires la teva superfície i veus que no correspon, dius a veure amb què no em correspon. I a partir d'aquí és un altre element que també et dona informació. Quin és aquell element, diguem-ne.
Per tant, vosaltres, a l'hora de fer un treball, com en aquest cas, que parlaves que esteu fent de la masia, quant de temps hi ha entre fer... que comença l'encàrrec fins que acabeu? És llarg, no?, això, en el temps? Pots estar-te tranquil·lament un mes, perquè és una recollida de documentació, després processat...
Perquè, clar, també ara estem parlant... Moltes vegades no som conscients a l'hora d'interpretar temps que nosaltres estem molt acostumats que ara agafes a Sant Google o ChatGPT o qualsevol cosa d'ahir i li dius «busca'm no sé què» i en un moment, pum, ja t'ho he trobat, no?
També estem parlant de cases que venen de segles anteriors, que les coses no estaven tan documentades o les escriptures no estan digitalitzades i tal. Per tant, hi ha un treball de recerca important, no? Vull dir, d'anar a gratar i això em porta aquí i me'n vaig a buscar cap allà i tal i qual, que és una feinada...
Gran, no? Heu de treure el pincellet per treure la pols, no?, de molts papers. De la documentació, just. I després, ala, endreça l'estratigràficament. Clar, clar. Però és la combinació que dèiem. Hi ha elements, mira, et poso exemples. Sí, sí, sisplau. A Barcelona ens vam trobar, bueno, un client ens va demanar que anéssim a estudiar un edifici del 19. Ai.
Bueno, és un edifici del XIX, fantàstic. Quan entres allà, t'adones que hi ha coses renaixentistes i continues, continues i continues, i al fons de tot hi ha la muralla d'època romana. Ah, bé, no. Bé, un completo, jo li vaig dir un completo. I em van dir, passa, passa, i jo no, no, espera, que encara estic extasiada, veient la profunditat, no?
Clar, és el que tu dius. Sobre aquell element vam trobar gravats del segle XIX abans de ser derrocat. Vam trobar una mínima documentació que després es van reaprofitar dintre de l'edifici del XIX. Vam trobar la planimetria del XIX. I la muralla romana?
Quan vam arribar a la muralla romana, a més l'edifici tenia una planta concreta que s'etorçava a mitja circulació quan estaves a mesura que anaves avançant dintre de l'edifici.
I te n'adonaves, van fer una cala al subsol per detectar el pas de muralla, i el pas de muralla no va aparèixer. Ah, però suposo que se la devien carregar, no? Just a la fusta. Es van aprofitar les pedres, no sé on les van col·locar, possiblement per construir aquell espai que havia estat un espai d'unes monges. Doncs segurament va ser això, però clar, tu tenies allò i aquest espai...
Però a través de les parets laterals, evidentment no del subsol perquè ja no es quedava res, a través de les parets laterals, vam veure que l'havien mossegat, que tenia just aquells mòduls que no estaven construïts perpendiculars a façanes, sinó paral·lels,
Vas poder veure que just aquell mòdul tenia l'amplada que tenia les muralles romanes de Barcelona en altres punts. I a banda i banda veies una mena de portes tapiades que en realitat era el pas de ronda de la muralla. O sigui, no ho tenies... I a banda i banda tenies una... O sigui, un cop passat aquesta part, tenies a un costat...
Un pany de la torre de muralla. I a l'altre costat, un altre pany de la torre de muralla. O sigui, tu estaves obtenint informació sesgada perquè les muralles, aquelles dues torres, tenien continuïtat o no en els edificis dels costats. I el nostre pas de ronda no tenia continuïtat enlloc. Però gràcies a que a l'hora de destruir-ho va quedar marcat allà, vam poder constatar que...
ja veus, sí que tens documentació de vegades, altres vegades no, però... Llavors, al final això no deixa de ser com un trencaclos, que és que tu vas trobant coses i les vas enganxant fins que acabes fent el dibuix d'allò que tu vols veure, no? Exacte.
En aquest cas, la persona que et va demanar que li anessis a treballar a la seva casa, o que l'Inési va fer aquest estudi, demostrava una certa cura per allò que tenia, no? Perquè un altre hagués agafat, potser ja hagués dit, ui, quita una muralla, me la trec, o no li dic res a ningú, i ojos que no ven, corazón que no siente, no? Que diuen, vull dir, clar, és...
És complicat. Saber les coses que no sabem, que no podem veure. Sí, sí, sí. Sí, sí, està clar. Ara ens explicaves una miqueta això, que et volia preguntar jo, que a través dels murs podem saber els canvis d'usos que han tingut un mateix espai. Ara m'estaves dient la muralla, que era el pas de ronda de la muralla. En aquest cas és la paret d'un edifici, la paret del final? No, perquè s'ha perdut totalment.
Només han quedat les empromptes a les parets de mitjera dels... Ostres! Imagina't. I allà, aixecades, dius... I esto? I quan comences a analitzar, dius... Això és el pas de ronda. Clar, perquè el que sí que deu haver-hi en molts llocs són el reciclatge, no? És a dir, les pedres d'aquí, que aquí em sobren, agafo i les poso tres cases més cap enllà i em faig una paret, no? Vull dir que...
La pedra no era una cosa que haguéssim de tirar, vull dir que l'havíem de aprofitar al màxim possible, perquè a més a més algunes eren molt ben tallades i per tant ens interessava que els donava... Sabíem que estàvem agafant un bon element. Un bon material. Exacte. A mi en llocs, no sé, és...
Manies professionals, però m'encanten a passejar, per exemple, per ciutats com Tarragona. Tu te'n vas a passejar pel centre antic de Tarragona i et trobes a les parets, mentre vas passejant pel carrer, a la paret d'aquesta casa, en aquella de més endavant, la de darrere ho tenia més cap en sota, làpides de diferents èpoques, algunes d'elles romanes,
en edificis que són que tenen 200 anys. Senzillament perquè és el que tu deies. Estan reaprofitant aquest material i com allà plantaven un gerant i trobaven pedres, doncs l'aprofitaven. Per tant, es veu. No és perquè sigui... No, no, no. És de formació professional que t'hi vas fixant, però qualsevol que no tingui la teva formació ho pot veure tranquil·líssimament. És una passada.
No, no, sí, sí, ho ha de ser, ho ha de ser, clar. És curiós que tu puguis veure una paret d'una casa amb una làpida romana, no? Romana. Fantàstic, no? Però, però, bueno. Parlàvem... Bé, jo he trobat que hi ha una paraula que em sortia, que és parament. Què és exactament un parament? Clar, jo he anat mirant-me de documentar i dic per preguntar-te què és un parament. Un parament és senzillament un mur. Sí? Sí.
I tu descrius quina forma constructiva té, és com una unitat. I tu a partir d'aquí, dins d'aquell parament que et queda a tu a la vista, aquell mur que et queda a la vista, veus els diferents moments o els diferents fragments de mur que s'han o aprofitat o construït a sobre o tapiat o...
Això es veu molt en construccions, si penso, en cases fortes, o que eren cases fortes i ara són cases normals, o... Ara pensava, fa quatre dies vaig estar al castell de Santa Florentina i es veu moltíssim, i es veu perfectíssimament quina és la part antiga i quina és la part nova, o sigui...
És que fins i tot una persona que no en tinc ni idea ho veu. Sí. De vegades és clar. Sí, sí, sí. En aquest cas és força clar. Però en aquest cas vosaltres amb el parament teniu una informació que és importantíssima o que és clau en l'arqueologia vertical. És una manera de saber allò que esteu estudiant o que voleu saber. Exacte.
Les maneres que teniu per identificar aquestes diferents fases de construcció d'un edifici són el material que s'utilitzava, no totes les èpoques es fa servir, no sé, jo ara dic el ciment, però no, el ciment és actual, això, no? Sí, sí. En un altre moment era el morter, no? El morter de calç. Però mira, per exemple...
Et poso exemple. Tu posa'm exemple, sí, perquè serà molt més fàcil per tots. Serà més fàcil. Mira, la setmana passada estava a una muralla, intentant esbrinar si encara existia aquella muralla dintre d'aquell edifici. Existia.
Què vaig fer per... O sigui, la manera de construir d'època medieval un recinte defensiu en aquesta zona, i en moltes altres, tenen carreus aproximadament d'uns 20 per 30, de formes més o menys rectangulars, bla, bla, bla...
I la manera com es treballa, com és? Doncs on ja teníem confirmada la muralla, vam anar a veure com era, per exemple, el morter. Perquè és el que tu dius, moltes vegades pots reaprofitar aquestes pedres fantàstiques per construir casa teva. I jo com ho distingiré?
Llavors, vaig anar a la zona que tenim confirmada muralla, vaig demanar com era el morter, vaig mirar, vaig agafar una mostra, m'ho vaig endur a la possible muralla i, efectivament... Era la mateixa. Era la mateixa. Els carrers coincidien, les mides, tal com estaven construïts, coincidia, el tipus de morter molt concret era morter de calç amb una pedreta negra molt concreta i, en canvi, en alçada, van fer una ampliació
on d'entrada el parament era diferent, ja no era medieval, sinó que seria un parament modern, perquè et trobaves una construcció feta amb pedres no tan treballades, que anaven alternant línies de fragments de ceràmica, tant de teula com de maó, amb un morter sorrenc.
ja no era gran allut negre, sinó que era sorrent molt fi. I aquell mateix morter era el que s'utilitzava per regularitzar la paret i tapar la pedra. Per tant, ja són moments que tu estàs de tant.
Per la manera de construir, ja veus que no és medieval, sinó que tens un element contemporani. Llàstima, no vam trobar cap fragment ceràmic que ens podés ajudar a detar, però veus que tot l'acabat estava relacionat amb l'edifici. Si tu l'edifici més o menys el tens detat, ja tens una forquilla agronològica que ja se t'està tancant una miqueta. Però ja veus. El morter, per exemple, jo m'agrada molt treballar el morter, perquè...
Evidentment, tu tens una manera de treballar el morter diferent de la que jo puc tenir. I si tu comences a fer la muralla per allà, i jo la començo per aquí, ja ens trobarem a mig camí, però els materials que utilitzem les dues seran més o menys el mateix.
la barreja, diguéssim, però sí que és veritat que seran els mateixos elements, per tant, la mateixa època. Potser al final el del mig, si tu i jo ens hem mort, perquè l'esperança de vida en aquells moments no és la mateixa que tenim ara, el del mig potser pot ser que ja sigui diferent, no? Bueno, no ho sé. Depèn d'on haguem començat a fer-la, no? Està clar.
A través dels espais també podeu detectar, com em deies abans, que havies trobat que picaves i veies la forma d'una finestra, però que en realitat ja no hi és, o que trobes la forma d'una porta però que tampoc hi és. Per tant, a través dels murs també podem saber els canvis d'ús que han tingut els espais, no? Moltíssim. És curiós, eh?, tota aquesta informació que dona, perquè no...
Home, ara sí que la penses, quan a vegades veus una casa de ruïda i veus els papers de les parets, no? I dius, mira, allò era la cuina, allò era el quarto de bany, allò era no sé què. Però és perquè és molt actual i ho identifiques amb el de casa teva, no? Però amb una cosa del segle XVIII, potser no ho veus tan clar, no? O del XVII, va, posem-ho més antic. Vinga, va. Bueno, tenen maneres també diferents de construir.
Per exemple, no et farà igual un mestre d'obres del segle... posem un segle 14, 15, 16, 16, va, que el del 17, i estan allà mateix. Un, l'obertura serà més arrodonideta, l'altre, en canvi, les obertures ja comencen a ser...
totalment ortogonals, totalment rectes. Alguns utilitzaran sempre la pedra, en canvi en algun moment donat tu tens una pedra a l'exterior i a l'interior tens un ar de descàrrega, o sigui, la pedra no t'ocupa tota l'amplada de paret, tens un ar de descàrrega, ai, perdó, una llinda de descàrrega que en realitat és una viga de fusta. Clar, aquesta viga de fusta t'actuaria com a llinda
d'una obertura. Però també has d'anar en compte perquè de vegades aquestes llindes de fusta no són tal, sinó que en realitat són maneres de lligar panys de paret que estan fets de tàpia. Llavors has de mirar una miqueta tot plegat
Comis. Déu-n'hi-do, eh? M'estàs complicant, eh? No, no, no, ni ara, ni molt menys. Ara ja no ens hi podem dedicar, això, però bueno. És molt maco, ja veuràs. No, no, no, que em sembla molt interessant. Perquè clar, tu abans deies, no, aquí no puc picar perquè aquesta paret, si li pico, se'm caurà sobre i tal. Clar, també entenc que hi ha tot el tema que...
quan mires les reformes de les cases que fan allà a la tele, no, això és un mur de càrrega i no el podem tocar, no sé què, posem una viga de no sé què i no sé quantos, no? Vull dir, clar, suposo que també ha d'haver-hi la importància de dir que ens està sostenint aquesta paret perquè potser la traiem i ens cau el sostre a sobre, no? Exacte. Aquí també hi ha una mica de...
d'arquitectura i de fer de paleta, no? O de mestre d'obres, no? Vull dir que al final tu dius, no, no necessites gaire cosa per fer arqueologia vertical, però sí que en necessites, eh? Necessites forces coses, eh? També, eh? Has de saber de tot una mica, no? Una mica potser sí. Sí, perquè sí que és veritat. Necessites saber una miqueta de les estructures, com funcionen. Clar. No només per estudiar-les, sinó perquè no se't cagin a sobre. Clar, és que al final... Tot plegat, sí, sí.
Llavors, dius, segons què, potser no ho he de fer, no sé, potser la planta, el dibuix d'una planta d'un edifici te'l farà un arquitecte, no tens per què tenir la formació, pots tenir la idea, no la formació, i no ho has de fer tu, però sí que has de saber si aquella paret li dono un cop al mig, això ens caurà sobretot, i no només això, sinó tot el que hi ha al voltant, perquè és el que està aguantant tota l'edificació, vull dir que... Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. En el cas de...
de les excavacions, o sigui, l'arqueologia vertical, hi ha excavacions urgents? Com quan hi ha una d'horitzontal, que hi ha algú que comença a fer, vaig a construir, vaig a parar... Ostres, aquí hi ha alguna cosa, hem de mirar-la, no tenim per què parar l'obra, això ens ha quedat clar, però sí que hem de saber si realment allò és important o no és important per datar-ho, per guardar-ho, per estudiar-ho, per tenir-ho, el que sigui. En el cas vostre,
Passa això que algú comenci a voler fer una reforma de casa i li digui, para, que aquí passa alguna cosa? De vegades. Perquè si ja costa que la gent ho declari i no hi ha un control, una obligació d'haver-hi un control, la persona que ho veu ha de ser una persona molt sensible i dir, m'he trobat això.
En aquest cas ha de ser de la bona fe del propietari de l'edifici, no? O bé perquè s'ha caigut, hi ha hagut un esfondrament, ha col·lapsat un mur...
I et diuen, ràpidament, s'ha de documentar abans d'aixecar. I és urgent. Perquè, a més a més, tu tens unes condicions concretes de treball. No pots acostar-te a aprendre com aquell element perquè pot acabar col·lapsant la resta. Però tu has d'obtenir el màxim d'informació... Us heu trobat. És delicat.
Sí, no, no, clar, no ha de ser massa fàcil, no? I a més a més, clar, has de portar unes mesures de seguretat força importants, perquè el que dius, pot col·lapsar tot l'edifici i tenir tu realment problemes i tal, no?
Com preparem una excavació? Si ara algú et diu... Vine, com aquest que m'explicaves de Barcelona, no? Vine a casa, que m'agradaria que em fessis un estudi o, no sé, ben bé com tu devia plantejar. Hem de fer obres a veure què puc fer. A veure què puc fer, val. Llavors, tu què fas primer? Vas primer i mires o abans vas a buscar, abans d'anar a mirar?
D'entrada sempre, és una tonteria, però sempre demanes adreça exacta o el número de cadastre. Exacte. Llavors tu l'agafes, mires, buides, en base a allò busques els diferents catàlegs i mires a veure que hi ha que no hi ha no només l'element, sinó al seu voltant. Que hi ha davant, que hi ha darrere, que hi ha
És tot plegat molt així. Per exemple, aquest que et comentava de Barcelona era una zona de Barcelona. Tota la reforma que van fer quan van construir la Via Laietana van tirar moltíssims edificis a terra. Doncs aquest edifici
és el resultat d'estar just al límit de tot això que van tirar i, a més a més, el propietari, com un cop reordenat tot aquest espai, quedaven com petites parcel·les aïllades que a l'Ajuntament no els interessava de cara a urbanitzar i podien incloure's dintre dels habitatges, li van vendre.
amb això, amb el que va implicar. O sigui, tu tens una parcel·la que a sobre de la muralla romana darrere em van afegir coses. Per què? Quan? Com? O sigui, és interessant saber abans d'anar-hi què tindràs i què no tindràs. Clar, per això et deia que si tu abans d'anar a visitar dius...
O pots agafar i dir, vaig a visitar, faig fotos, m'ho miro i tal, i després busco en funció, o vaig a veure què trobo d'allò, faig, i després, un cop has anat a veure, un cop has fet les fotografies, tal, com seguiria aquesta excavació? Anem a fer una excavació amb tu, diguéssim, va. Vinga. Doncs, què faríem? Mira, per exemple, aquesta que et deia de la setmana passada, abans d'anar-hi, planimetria.
mirar a quins altres llocs s'havien trobat restes de muralla. Amb la planimetria, marcar on tu sospites que pot haver-hi muralla o la planimetria t'està fent alguna cosa curiosa. O sigui, t'està marcant un calaix, un... Què és això? Allà marcaràs també. Aquí, cala. I en base a tot això, quan tu arribes allà ja comences una cala aquí, una altra allà, una altra allà...
I després totes les que surten després, per resoldre els dubtes que, en general, les que has obert primer. Clar, tu fas una consulta que això acaba sent una més feina després, no? Exacte. Per tant, hi estàs força temps fent un treball d'aquest tipus, no?
T'has endut moltes sorpreses al llarg de la teva vida fent coses d'aquestes? És a dir, tu en aquest cas tu dius aquesta persona que et ve i tal i tu t'has trobat aquest tros de muralla o ja sabies que per la documentació que hi podia... que estava en una zona que tenia probabilitats que hi hagués una... hi hagués estat la muralla, no? Vull dir que tu i aquí anaves una mica...
que podies trobar-t'ho. T'ho has trobat, perfecte. Però t'has trobat en algun cas que no vagis preparada a trobar-te res i t'hi hagis trobat? Ai, ara no me'n recordo. Així, no, si te'n recordaries segur, si s'hagués trobat. No, perquè et trobes sorpreses molt
Constantment. O sigui, no sé, per exemple, aquesta de la muralla. Jo sabia on tenia la torre. Ja. Per tant, va, només netejarem una mica la paret. I clar, vas veient que... Quan vam netejar la paret vam veure que la torre que arribava fins a un tercer pis, a nivell del primer pis, se l'havien migmenjat per construir una cuina del segle XIX. Ostres...
I dius, com se'ls ha corregut, no s'han posat la torre, no se l'han posat per barret de casualitat, però tu ho veus perquè aquí s'ha de fer una cala, bueno, farem una cala, ostres, comences a ampliar, ampliar i dius, però què és això? Si no hi ha res darrere.
O anar-hi en planos a un lloc i dir, un edifici del segle XX, preciós, laberíntic, increïble. Ostres, aquí em falten espais, te'n vas al carrer, aquí tinc finestres, aquí tinc espai, i per què em tapia en aquest espai? Encara no ho sé.
No ho has aconseguit esbrinar. No. Però saps allò que estàs allà i dius, perdoneu, aquests plànols aquí, vale, però, sisplau, un forat aquí, però no és per pelar la paret, vull un forat.
I sí, sí, darrere una habitació sencera, amoplada, amb pòsters... Ui, això és que se'l volien, volien eliminar algú de la família de per vida. No vam trobar ni dins d'entra, menys mal, perquè si no a mi m'agafa alguna cosa. Això també deu ser una mica heavy. Jo no havia pensat que et podries trobar una habitació tapiada amb algú dintre. Tinc dues en un altre lloc. Ostres, clar. Ja he demanat, sisplau, obriu, o per aquí o per allà, perquè segurament... Però a veure què trobem dintre.
Perquè, clar, tu fas, la part és tu i tal, però tu no et poses a picar les parets. Vull dir, hi ha d'haver-hi... O també ho fas, això de vaig a picar i tal. Però heu de saber fer-ho, perquè a vegades picant et pots carregar alguna cosa que sigui important al darrere. Vull dir, allà no pots anar allò, el bèstia...
vaig a picar amb el martell, no? Exacte. Normalment, nosaltres piquem poc, però després ve gent darrere que els demanes picar amb això, picar amb allò, van més ràpid, l'únic que de vegades li dius, espera, primer, una petita cala, a veure si hi ha restes de pintura, si hi ha... Clar, perquè pot ser, i això també, no? Molt curiós que la gent abans pintava i després a mi no m'agrada i poso per sobre una altra cosa, però enrere encara ho està. Aixeca-se una paret.
A Sabadella ens vam trobar, i a més va ser molt curiós, van fer un enderroc i un cop enderrocat ens truquen i ens diuen és que un cop enderrocat i tret tots els embans i tot, a les parets mitgeres d'un costat i de l'altre ens han aparegut unes pintures fantàstiques. Perdó. Ostres! Sí, sí. I a més era un carreró
perdó, de mala mort, que dius, a qui se li ocorre tenir una casa d'aquesta categoria per poder-se permetre el luxe de pagar-se aquestes pintures en un carreró que no té més. I bé, ens va tocar estudiar aquelles pintures i... I ho vau trobar, vau trobar la història final. Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, va ser fantàstic, però va ser una d'aquelles coses que estàs al carrer, mires les pintures a un costat que les tens a la dreta, a l'altre costat de l'esquerra mires la paret d'un edifici aparentment modern, modern vull dir segle XX.
I dius, i aquesta obertura d'aquí? A més, les pintures, una arribava a una alçada i l'altra arribava a una altra alçada. I entre elles hi havia com 50 anys de diferència per estil pictòric. I al final, sí, sí, era la part de darrere d'un antic teatre i el que estàvem veient a la paret era un pont construït entre el que havia estat el teatre i la zona del cafè de darrere i tot això.
Per això teníem allò tan brutal allà darrere. Per tant, vau descobrir una cosa, veus aquí, és una cosa que no t'imaginaves que anaves a trobar-t'hi, no?
És curiós. Sí, sí, sí. I, no sé, va ser molt xulo, també. Són aquelles coses sorpreses. Bé, la vida té de sorpreses, no? Sorpreses té de la vida. Sí. També suposo que, en el cas de l'arqueologia vertical, a banda de trobar aquells canvis d'espai, o sigui, l'ús, no?, de... Això era la cuina i ara li han fet un quarto de bany...
dir alguna cosa, o era el menjador i ara és el despatx del senyor. També hi ha d'haver... Per exemple, a Barcelona, concretament, hi ha molta... A la zona de Poblenou hi havia moltes fàbriques i aquestes fàbriques s'han acabat convertint en habitatges. També entenc que vosaltres podeu veure l'ús inicial d'algun espai veient la manera de construir-se o de com és. Sí.
Perquè segueixen... Per exemple, el tema dels... Barcelona, en aquest sentit, no, però bueno, jo visc a Mataró i passejant pels carrers de Mataró és allò que dius... I aquest edifici? Sembla... O sigui, veus les típiques cases amb unes obertures molt grans, aparentment de cos, amb una seqüència de finestres molt curiosa, i em va donar per anar a mirar què era...
I havia estat una antiga fàbre, com tu molt bé dius, que havien agafat i me l'havien, ja dintre del segle XX ben avançat, me l'havien repartit. Això passa a Vilassadadal, ens ho van explicar l'altre dia. Sí, en Benet. Sí, ens ho va explicar en Benet, exacte. Sí, però això són coses més modernes. En canvi aquest ja ho va fer abans.
I tu és el que tu dius, veus l'estructura de la fàbrica i la gent, i després vaig parlar amb gent que vivia allà dintre i m'ho va dir, diu, sí, sí, teníem una mena de calaix i vam dir, això, aquí dintre què hi ha? No coincideixen cap servei. Van obrir-ho i dintre tenien un embarrat.
Vaja. O sigui que... Aprofitament, escolta, que abans no... Canvi d'ús, exacte. És que no tot ho hem de tirar, no? No, no. En el cas de... Abans et deien, l'excavació horitzontal, tu agafes i fas una excavació, o en el cas de la sopa aquàtica, troben un material, es fa un estudi, es pot exposar... Qui...
s'explica aquell relat, allò que ens explica aquelles obres. En el cas vostre, això, evidentment, no ens endurem la paret per posar-la en un museu, no seria el cas. Però sí que entenc que us dona informació i aquesta informació a vosaltres
Com la compartiu? O com que és una cosa privada d'algú no es comparteix? És a dir, al final és casa de... Vull dir, hagués d'explicar tu de casa meva si tinc quatre pisos i tinc dues habitacions o quatre cuines, no? Entenc? No és tan públic el tema... A veure, tu fas un estudi. Aquell estudi va parar a Generalitat i Generalitat...
amb el temps, ho acaba publicant de manera que tu pots consultar-ho. El que, per exemple, tu no fas... Jo, per exemple, m'he quedat amb les ganes boges d'escriure algun article d'alguna masia, de collons, hombre, no vull acordar-me d'aquí del Maresme, perquè implicava coses molt interessants de cara a la seva història, però jo no podia publicar-ho. Ni amb l'autorització del... No, o sigui...
Possiblement m'hauria autoritzat, però jo com publico? O sigui, jo per fer aquella explicació he de publicar uns plànols. I són els plànols de casa seva. I m'està dient que no canviarà la distribució. O sigui, aquí queda. Llavors això t'ho quedes per tu. Sí.
Sempre pots fer alguna cosa. Alguna cosa podem pensar perquè puguis informar sense explicar gaire cosa. Alguna cosa segur. Això entenc jo que... Els que no hem pogut tenir la sort de fer el treball que has fet tu ens quedem amb les ganes perquè sí que és cert que hi ha masies al Maresme sobretot
que dius, uau, això, quina passada, que explendurós i tal, però com deu ser en realitat, o de quin moment, o què es va fer, o com han de ser, no?
Torno, perquè també n'hem parlat aquí en el programa del castell de Santa Florentina, clar, tu accedeixes a la part que es pot veure, vull dir, la part privada no la veus, però clar, tu t'ho imagines, tu entres allà i veus aquell allar de foc i caps a dintre, veus aquelles obres i tal, i dius, uau, que xulo, això i tal, i tens la possibilitat de veure-ho, perquè és un espai que és visitable, però clar,
Ja t'he dit, la part privada del castell que està enganxada, allò no ho pots veure i probablement és tan o més meravellós que allò, no? Llavors, clar, és una mica que et quedes amb les ganes de dir, ostres, m'agradaria saber més d'aquesta finca o d'aquesta casa o d'aquesta masia, no? Que és una miqueta el que us deu passar a vosaltres. Sí, realment. Moltes vegades és això, la curiositat aquella d'ostres, estic veient això...
Jo moltes vegades també faig visites guiades. Llavors, també tinc la sort de poder entrar, gràcies a aquesta via, entrar a aquests espais. Abans de fer la visita guiada, jo demano...
primera que em diguin quins són els límits. Clar. Després marcarem un recorregut, però moltes vegades la gent ja, quan tu li vas preguntant, li vas dient, li vas... Ostres, això és raro, no tindràs alguna cosa semblant? Ui, sí, doncs mira, vine, vine, que t'ho ensenyo, però no està bé perquè l'escala no està massa bé, no està bé perquè passi la gent. Tant és, si tu m'ensenyes i després em dius que ho puc explicar...
Jo ho explico. I moltes vegades, quan es fan visites guiades aquestes, evidentment, per la raó que sigui, o perquè passes pel mig d'un munt d'habitacions privades, o perquè arribes a una zona on l'escala d'ús unipersonal i no pots ficar 25 persones allà. Però tu ho expliques. I aquesta informació la gent també se l'emporta. I d'on fas visites guiades normalment?
Bé, diferents pobles del Maresme. Alguns són a l'Ella, algun també a Sant Vicenç, Premià de Mar... Però són cases singulars, amb l'aspecte de construcció? A l'Ella sí. Bé, és que a l'Ella... A l'Ella, Déu-n'hi-do. Sí, no? És molt maca, molt maca. Premià, mira, no fa massa, vam fer una visita guiada sobre fàbriques...
I vam entrar en un espai que normalment no s'entra. Que tu vas a la fàbrica de Lió i quan em van dir, és que té soterranis. Ah, té soterranis? Jo vull veure'ls, jo vull veure'ls de seguida. Jo vull veure'ls. Com són, qui coquina? T'ensenya? Ah, no, no és això el que busco. Bé, també tenim uns altres allà, però són moderns. Ai, no ensenya'm els. I són aquells, no?
I ja li dius, això de modern té el mateix que jo. Clar, perquè és això. Tu, quan ho vas veure, devies dir, ostres, aquesta construcció és de tal moment i tal. L'altre és un subterrani i jo és... Perquè potser està molt ben conservat, no? I et dona aquella sensació de més actual. I a vegades l'actual és el que està amb més mal estat, no? O s'havia reaprofitat com uns vestidors perquè eren fantàstics, perquè tenia llum sanital i perquè tenia llum sanital.
Perquè tenia la trapa de les carboneres de l'antic vapor. O sigui, fantàstic, però antic. Era allò, l'antic. I l'altre també era una passada, eh? No li podem treure mèrit, però clar. No era el mateix, no? No.
Però, però, però interessant. Realment, el món de l'arqueologia vertical és molt interessant, no ens ho imaginàvem, jo no m'ho imaginàvem pas. Sí que ja t'he dit que t'havia escoltat amb una xerrada, amb unes jornades, i vaig pensar, ui, què és això? Clar, no ho tenia controlat.
De tot el que hem estat parlant, de tot el que t'he estat dient, de totes les coses, hi ha alguna cosa que diguis, mira, això no m'ho ha preguntat i això és interessantíssim que una persona que vulgui saber què és l'arqueologia vertical ho sàpiga. Pot ser que no, eh? No t'has descuidat res. No m'he deixat res. No t'has deixat res. Jo tinc la sensació que m'he deixat moltíssimes coses. És que hi ha moltes coses, però realment no, no. Molt bé, molt bé. Si algú volgués...
saber més coses, és a dir, volgués saber exactament en què consisteix, com ho feu, tal. No sé si hi ha algun llibre, crec que llibre en concret d'arqueologia vertical, no, però sí que hi ha articles. Jo en tinc dos. Tu me'n vas dir un tercer, que me l'he oblidat i no l'he apuntat, soc així. Jo tinc la masia de Can Llaurador de Taïà, el Maresme. Fantàstic. Aquí va haver-hi una altra sorpresa.
Aquí va haver-hi una altra sorpresa. Doncs vinga, va, que ens dona... Tenim un moment per dir-ho. Sí, sí, sí, explica'ns-ho. És una tonteria. No passa res. Aquí l'Ajuntament... Aquesta Macià no estava catalogada. L'Ajuntament va decidir donar exemple fent seguiment arqueològic i estudi històric d'aquest element.
Sorpresa. No era tan moderna com es pensaven. La cosa recolava fins al segle... Ara no ho recordo, però on s'anàvem? Ja al segle XIV, tranquil·lament, eh?
O sigui, que van descobrir que era més antiga del que ells es pensaven. I a més a més, van picar, tu entres per la porta, van picar una paret, una altra, i veies factures totalment diferents. Ja li vaig dir, no podies deixar-ho tot descobert? En un altre lloc va aparèixer una finestra, i aquesta finestra, aquesta sí, va, deixem la finestra descoberta. O sigui, tot una sèrie de coses, un terra totalment enllussat de pedra. Que xulo, no? Mira, xulíssim.
I, a més a més, vam veure perfectament com havia anat creixent i que va ser una sorpresa molt agradable. Doncs aquest article, que explica tot això que ella ens estava dient, és de la 37a sessió d'Estudis Mataronins, que és del 2020, està penjada a la xarxa, al racó, o sigui, a internet ho trobarem, buscant el racó, està. I també vaig trobar un altre article teu, que era la Farinera de Sabadell,
Vapor per moure un molí, estudi d'arqueologia industrial, que aquesta el deixarem pel dia que fem l'arqueologia industrial. Puc dir-te una altra? Diguem. Va ser un estudi sobre un forn de pa que està al carrer de la Rosa número 2832, d'acord?
I també està publicat a la revista Raona i va ser una sorpresa també agradable perquè vam trobar a nivell de subsol no només un obrador sencer de pa amb un forn de tipus muro preciós, sinó un pou amb una galeria per anar a buscar veta per sota i restes de la muralla. A veus? Perfecte. Tot allà mateix. Doncs devia ser una bona sorpresa aquesta també, no? També, també. Va ser molt maca.
Doncs ara ja sí que se'ns ha acabat el temps i ho hem de deixar aquí. Gràcies, Maica. Gràcies a vosaltres. I gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana. Recordar que podeu escoltar el programa a vilassaradio.cat i a les principals plataformes de podcast buscant històries de mar i de dalt. Adeu i fins al proper programa.
Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Vilassar Ràdio són les 9 de la nit.
Ei, tu, sabies que les compres per internet