Aquí comença Històries de Mari Dadal, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges... Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassà Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Aquest 2025 Montserrat celebra el seu mil·lenari. Mil anys des de Calabat Oliva i fundar la Comunitat Benedictina.
Un segle rere l'altre, la muntanya sagrada ha estat centre de fe, cultura i identitat del nostre país. Les celebracions del mil·lenari s'estenen al llarg de més d'un any amb actes religiosos, culturals i socials. Tots amb un mateix esperit. Obrir Montserrat a tothom i projectar-lo cap al futur amb arrels mil·lenàries.
Avui, a Històries de Mari Dadal, parlarem de Montserrat i aquests mil anys de la seva història i per fer-ho ens acompanya el doctor Joaquim Graupera. Històries de Mari Dadal
Coneguem el convidat. En Joaquim Graupera és historiador de l'art, investigador i assetgista d'art català, especialitzat en l'àmbit del patrimoni artístic medieval, en especial de la Cormarca del Maresme. Es va doctorar el 2012 amb la tesi L'art gòtic al Baix Maresme, segles XIII al XVI, i promoció artística en una zona perifèrica del Comtat de Barcelona. És professor de secundària.
Benvingut, Quim. Gràcies, en primer lloc, per convidar-me. És un plaer estar aquí a Ràdio Vilassà. Jo he dit que eres especialista en especial de la comarca del Maresme, però avui parlarem de... Anirem a Montserrat, eh? Al Maresme i els seus amb contorns. Exacte, exacte. De fet, segurament que a Montserrat hi tenia alguna cosa per aquí, al Maresme, eh? Sí, a Montserrat abasta tot el patrimoni català, bàsicament, sí.
Quan trobem esmentada per primera vegada Montserrat en un document? A veure, això és cap al 888, estem parlant de l'època carolíngia, i és un document en què s'esmenten les diferents ermites que hi ha a Montserrat, perquè hem d'aclarir
que estem salvant el mil·lenari, però és de la conversió de Montserrat com a monestir benedictí. Però antigament ja hi ha documentada, en aquesta data que acabo de dir, el 888, una ermita en la muntanya sota l'advocació de Santa Maria.
De fet, n'hi ha diverses d'ermites. Hi ha la de Sant Pere, una dedicada a Sant Martí, una altra a Sant Isco i Santa Victòria, i la que acabarà sent el monestir, que és la dedicada a Santa Maria.
I és un document que té a veure amb Ripoll perquè és una confirmació dels béns del monestir en què amb una llarga llista de possessions del monestir de Ripoll hi surten aquestes ermites. Pensem que Montserrat està en un territori que en aquests moments és el límit de la Catalunya Velles i de la Catalunya Carolíngia.
Els musulmans havien foragitat els visigots, això arriben cap als 720 a Catalunya, i la presència musulmana és molt curta perquè els carolingis veuen que és una nosa. La presència musulmana els fan ràzies, és a dir, ràzies són atacs per robar collites, etc. I hi ha un projecte en època de Carlemany,
de baixar la frontera a la zona de l'Ebre. I això no té èxit del tot perquè s'aturen a Barcelona. És a dir, la zona cap al 801, no ho expliquem tampoc en detall perquè no ens estendríem molt, però tot el que és el Llobregat, el Cardaner, que és una florella del Llobregat que passa per Manresa, tot això és el límit...
entre aquesta Catalunya recuperada dins el món carolingi del que és el món musulmà. I justament Montserrat està en el límit. Aquestes capelles que apareixen documentades no tenim clar
Si són fundacions de l'època, carolíngies, és a dir, surt el nom, vol dir que existeixen en aquests moments, o si són ermites visigodes anteriors que són reaprofitades o reutilitzades, bueno, torna a haver-hi culta un cop hem foragitat els musulmans. I moltes d'aquestes tampoc actualment...
Sabem exactament on estaven, en algunes hi ha indicis de quines són. Evidentment, en Santa Maria de Montserrat... En Santa Maria sí, perquè ens situem tot on hi ha ara... On t'estaria... On t'estaria el monestir, però no ben bé. Per aquella zona. Sí, és a dir, on t'estaria ara...
l'entrada, és el porxo d'entrada que hi ha en aquelles tombes del Renaixement, més o menys estaria per allà. Hi ha evidències perquè quan va ser enderrocada, quan van fer el monestir d'època barroca, i hi ha el primer claustre, l'atri de la basílica, hi ha un mosaic a terra que recorda on hi havia l'altar d'aquesta primitiva església.
Però tampoc és aquesta, perquè aquesta eslegi romànica també, en època del gòtic, té moltes ampliacions, i la que hi ha, el testimoni aquest, que hi ha una part del mosaic que recorda on era...
L'altar és ja d'una ampliació, però sí que està documentat més o menys on estava. Per tant, la relació que hi ha entre Ripoll i Montserrat és que les ermites que hi havien partit... Aquestes ermites eren propietat del monestir. De Ripoll. De Ripoll. Pensem, torno a dir, Montserrat és una petita ermita, una ermita...
Clar, no hem d'entendre Montserrat com el tenim ara...
la de Sant Mateu, premiada dalt, una ermita. Una ermita petita. Aquí també val a dir que hi ha un monestir que entra en disputa i té molt a veure amb la fundació de l'abat Oliva, que és que també es crea un monestir que és el de Santa Cecília, que encara el tenim. És a dir, hi ha un monestir
també benedictí, que s'apropiarà, és a dir, aquest monestir s'apropiarà d'aquestes ermites de la muntanya i és el que, d'alguna manera, hi entra la figura de l'abat Oliva a l'intentar, altres vegades, recuperar per Montserrat
doncs aquesta propietat que havien estat usurpades, possiblement és un terme massa fort, però sí que havien acabat dependent, suposo per element de veïnatge. Aquest monestir de Santa Cecília és més fàcil que controli aquestes ermites i els ermitans, que estava allà al costat, que no pas un monestir de Ripoll que està a molts quilòmetres. És que a mi em sobta, clar. Jo quan vaig llegir el de Ripoll i Montserrat vaig pensar...
A veure, col·loca't a la geografia i em sembla com una cosa molt llunyana una de l'altra. A veure, explico una mica com funcionaven les fundacions monàstiques. Les fundacions a l'època medieval d'un monestir moltes vegades venen emparades per una casa comptal, és a dir, uns magnats, diguem-ne els comptes de Basalú, els comptes d'Osona, els comptes de Barcelona, o bé senyors feudals de rang menor.
Quina és la preocupació? Per què feien un monestir? Bàsicament és múltiple, però la principal, una de les importants, és perquè assegures que el territori està ocupat. Estem en un lloc de frontera, tant els musulmans et poden venir a arrepinyar, però no hi vol anar ningú allà.
I si tu no poses gent allà, qui acredita que allò és teu? És a dir, a veure, potser l'exemple que poseu ara no està ben trobat, però és el que fan els israelians amb els assentaments en territori palestí. Si tu vols que Palestina formi part d'Israel, hi has de col·locar colons, assentaments jueus. És el mateix mecanisme.
Això és un, repoblar el territori perquè no sigui terra de ningú i pugui ser teva. Si tu tens allà alguna persona, tu sempre pots dir allò és meu, que no hi veus que són aquests, que són de casa meva. Correcte. Llavors, clar, aquests magnats, aquestes cases tan fortes a dalt, a la muntanya, protegits. La terra de ningú, evidentment, l'intenten ocupar. Això seria el primer. L'altre és, en època medieval, creien que quan una persona mor,
L'ànima, hi ha l'arcàngel Sant Miquel que fa el que es diu la psicostasi, pesar l'ànima. Llavors, s'etavalua el que has fet durant la vida, els actes positius i els negatius. Si pesen els negatius, ja ho saps, toca l'infern, de per vida, càstigs, torments... Si pesa la part positiva...
doncs et tocarà anar al paradís. Què passa? Que si tu ets un magnat que has extorsionat els teus pagesos, etcètera, veig que rius, ja et pots imaginar el que deu passar, tens molt clar que l'hora s'acosta d'allò. Llavors, què feien? Doncs donaven propietats a l'Església per tal que així... Compensem el pes, no? I moltes vegades eren propietats masos que les rendes que generaven aquests masos...
servien per pagar un capellà que digués missa de per vida per l'ànima del difunt. I, a més a més, una altra cosa, una capella és una zona sagrada, una església. Llavors, si més a més, a la llarga, encara en aquests moments és molt lluny, però després demanaran permís d'enterrar-s'hi allà,
vol dir que estàs en terreny sagrat. Com que tu has pagat o has finançat, tens el privilegi que la teva família estigui a redors de santa edat i, per tant, tinguin més fàcil accés cap al paradís. No sé si la dita aquella de Pagant Sant Pere Canta ve una miqueta per aquí, no? Sí, va per aquí també, sí. Perquè, clar, al final aquesta gent el que estan fent és posar la balança
A favor d'ells. Per assegurar-se la salvació. Clar, les propietats poden ser múltiples. L'Església anirà acumulant propietats i després també el monestir en època de deutes el que farà és vendre's
propietats. Una altra cosa que farà, per exemple, és si aquestes propietats estan molt lluny. Vas canviar-les amb un altre per no les de més a la vora. Això és un joc, és un joc que és habitual. Clar, és...
Deia, a mi em sobtava molt perquè t'agafes i dius Montserrat, Ripoll, i jo no veig una cosa que estigui i menys en aquell moment. Correcte. Vull dir, possiblement ara sí perquè... El mecanisme seria aquest. Val, val, val. I no és el cas únic. Això és, si mirem Sant Cugat del Vallès, tots els grans monestirs, Sant Pere de Rodes, etcètera. Per exemple, si mirem la Catònia Romànica, l'Anciopeda Catalana, i mirem les fitxes temàtiques de cada monestir,
hi ha el mapa de propietats i veureu que estan repartides per tot Catalunya. De fet, crec que Montserrat també tenia, no? En aquests moments es confon amb Ripoll, perquè clar, tot el que tenia Montserrat representa que no és de Montserrat, és de Ripoll. Però sí que al final acaba tenint terres per aquí, eh? Clar, i tant, i tant. D'alguna manera està vinculat amb el Maresme, llavors, eh? Quan el segle XI es funda Montserrat...
En quina situació estava política i socialment Catalunya, Espanya... La Fundació del Montserrat del segle XI és que es converteix en un monestir. No és que es fundi. Una simple capella passa a ser un monestir, vol dir que... Quan parlem d'una capella, vol dir que és una advocació que no pot venir ningú, pot venir una ermità, però no una comunitat. El que fa l'Abat Oliva, l'any 1025...
és convertir-ho en una comunitat. I ho fa per recuperar de Santa Cecília, aquest monestir que hem dit que s'apropia, hi ha diferents documents que demana a les autoritats comptals, etcètera, de recuperar fins i tot el papa, que hi hagi documents que acreditin que aquella ermita,
era de Santa Maria Ripoll, i penseu que en aquest cas Oliva és abat de Ripoll i abat de Cuixà en aquests moments. Aquest senyor té dos càrrecs, Ripoll i Cuixà. Té tres, però també serà Bisba de Vic. Bisba de Vic, abat de Ripoll i abat de Cuixà. Déu-n'hi-do, no? És el fill petit dels bescontes de Cerdanya.
Ah, val. L'havien de col·locar i el van col·locar bé, també amb ell. Bueno, està bé, està bé, està bé, això. Llavors, quina situació hi ha això, estar en aquell moment políticament i socialment Catalunya i Espanya, quan ell ho converteix en un estil? Espanya no existeix en aquests moments. Ja...
Ja... Són els comptats catalans. Val, val, val. El territori de l'estat espanyol en aquests moments, trobem que hi ha el califat de Córdoba, sí?
Tenim els comptats catalans, Osona, Ribagorça, Urgell, alguns mig aragonesos, el Sobrarp. Després hi ha la part de Ja, que són comptes, com aquí. Després hi ha l'origen del Regne de Navarra i el que és la part de Cantàbria,
hi ha la part del regne d'Oviedo, que serà l'origen de Castellelló. Vull dir que no existeix. El concepte Espanya. La península. La península. No, jo et deia el context polític i social de Catalunya en el moment en què es funda. Doncs estem en aquests moments. Aquests moments que s'està recuperant territori en el món musulmà, que aquest territori conquerit s'ha de repoblar, s'ha de posar en funcionament, s'ha d'ocupar,
que la gent tímidament va baixant de la muntanya per ocupar aquestes valls i es va reorganitzant el territori. El territori s'organitza amb comptats, que és la fórmula que els carolingis tenen per organitzar el territori. A cada un hi ha un compte. Aquests comptes per via matrimonial es n'hi ha casant entre ells i s'acabaran fusionant
El compte de Barcelona serà d'Osona i Girona, que seran els futurs comptes reis de Catalunya, de la Corona d'Aragó. Després, els comptes d'Urgell tarden més a incorporar-se a la Corona...
Hi ha diversos comptes i es n'hi han organitzat. I després, a nivell eclesiàstic, també és curiós com està organitzat aquest territori, perquè s'organitzen bisbats. Aquests bisbats ja funcionaven abans de l'ocupació musulmana.
Per exemple, a Barcelona està documentada la catedral des d'època dels primers cristians, ja era època visigoda, però ja existien aquests bisbats. Alguns que, per exemple, com la catedral de Girona, que està ocupada molt poc pels musulmans, uns 70 anys, aquest rastre continua funcionant,
Però hi ha un problema, que és que a sobre dels bisbats hi ha el que se'n diu un arcabisbat. És a dir, un arcabisbe està per sobre dels bisbes. I des d'abans de l'arribada dels musulmans, la que tenia aquest efecte de capitalitat eclesiàstica era Tarragona. A Tarragona, en època antiga, sabeu que era la capital de la Tarraconensis, però tenia una entitat molt forta,
Però què passa? Que en aquests moments Tarragona encara és musulmana. I aquests bisbats dependran de Narbona. Narbona serà, podríem dir, l'arcabisbat que dependran... Penseu que estem en un món franc, eh?
Som un territori que depenem dels carolingis de França. O sigui, no depenem dels de Tarragona, perquè els de Tarragona encara hi ha molts humans, i es depenen a Tarragona. A nivell eclesiàstic. A nivell eclesiàstic.
I després el que són els monestirs depèn de l'ordre. En aquest cas són benedictins i depenen de la casa mare que està a Itàlia, que és Monte Cassino. Perquè Montserrat sempre ha estat, la seva congregació sempre ha estat benedictina? Sempre ha estat benedictina. O sigui, no hi ha hagut cap canvi? Jo sàpiga no. Hi ha hagut moments en què han hagut de marxar per persecucions
però sempre crec que han estat... El que passa és que han depengut, no sempre la dependència ha estat a Itàlia, ara depenen de Sobiaco, que també és un monestir italià, però durant un període havien pertengut a Valladolid, amb una... Sant Gregori, em penso que és de Valladolid, ara no me'n recordo...
l'advocació del monestir... Sant Manet, perdó, Sant Manet de Valladolid. Però sí que tots són d'or de Benedictina. A l'abat Oliva també és benedictí, per tant, d'alguna manera és una continuació dels seus altres llocs. Sí, perquè aquí el que passa, parlant de...
de dependència amb Ripoll, això a nivell monacal, o monàstic, se n'hi ha un priorat. Un priorat és un edifici que depèn d'una casa mare, que en aquest cas és l'abadia de Ripoll. Hi haurà un moment en què Montserrat es convertirà en una abadia independent. De fet, Ripoll es manté, les visites, hi ha una...
una dependència, podríem dir, més nostàlgica que real, però aquí representa que el monestir de Montserrat serà sobirà, no serà una dependència de Ripoll. Perquè hem parlat de monestir, abadia... Monestir vol dir que és una congregació que viu en comunitat, un grup de gent que viu en comunitat. Val.
Abadia? Abadia és un estatut jurídic. L'abadia és manada per l'abat, que és una congregació independent. L'abat el tria la comunitat. Els monjos que integren en aquell moment, quan mort...
a no ser que renunciï per malaltia o plegui, d'entrada és un càrrec vitalici. De fet, és la comunitat de monjos qui tria un abat i a sobirà. Si aquest resulta que té molta gent o fa una sucursal, llavors seria un priorat. El prior...
també el pot triar o l'abat de la casa mare o bé la comunitat prioral, també. Però sí que hi ha un vincle de dependència. De fet, a vegades també es diu l'abatia de Montserrat. És com, per exemple, a nivell jurisdiccional, seria com el consulat que depèn d'un...
Una ambaixada, una ambaixada. Una ambaixada està a Madrid i llavors si hi ha molta gent de França que viu a Barcelona, si aquests francesos han d'anar a fer tràmits a Madrid, llavors hi ha un consulat. Hi ha un equivalent, no sé si està bé trobat o no. Però perquè ens puguem fer una idea de les diferències, perquè clar, hem parlat de priorat, hem parlat de monestir, hem parlat de badia i al final dius...
Quina diferència hi ha entre una cosa i l'altra, no? A part que a Montserrat a vegades se li diu Abadia de Montserrat o se li diu Monestir de Montserrat, també. Esclar, Monestir estàs fent referència, que és un espai de comunitat, no? Sí. I a l'altre estàs parlant d'un terme jurídic d'estatus, que hi ha un abat que va en una comunitat. És això.
Estem parlant de Montserrat i, de fet, celebrem aquests mil anys. Una miqueta ja ens has dit que hi havia algunes ermites que no sabem si ja hi eren o no hi eren. Sí que sabem que apareixen en el 880. Surten. Clar, la documentació a vegades...
És molt desagraïda pels historiadors. Sí. Perquè, clar, diu, les propietats del monestir són aquesta, aquesta, aquesta. Clar, no et diu ben bé on és. Llavors, sí que són i Montserrat, que pot saber que estan a Montserrat, però no saps si estan a dalt de la muntanya...
Als voltants, poso un exemple, per exemple, una d'aquestes, Sant Pere, em sembla que és l'origen del que avui és la parròquia de Monistrol, del poble de baix. Hi ha un altre, Sant Martí, aquesta és una advocació que és clarament franca.
perquè els francs, quan invadeixen, solen posar advocacions de sants francs. Sant Martí és Sant Martí de Turs, i en el cas de Sant Martí, en l'època visigoda, en els centurals no apareix mai Sant Martí. És clar que és una fundació. I aquest, per exemple, desapareix de la documentació al segle X, i no se sabeu, hi ha gent que opina que està entre Sant Geroni i el terme del Bruc,
Però no sabem aquesta on estava ubicada. I una que sí, que encara hi és, però es pot visitar, Sant Iscle i Santa Victòria, que està dintre el que és el jardí del monestir, a la punxa que fa allà on parlen els autocars, a dintre del recinte monàstic, allà encara hi ha l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
Però no, és una part privativa de la comunitat que no és visitable. Ni que siguis home, vull dir, perquè sé que hi ha alguns monestirs... No, és una part interna de la comunitat. Vull dir que ja sé que hi ha alguns llocs que sí que alguns homes no es poden entrar, perquè la comunitat... O com les femenines, no pots entrar els homes. Si li haguessis d'explicar a algú com era Montserrat fa mil anys... Ui, és difícil...
Sí, és perquè ens fem una idea. Jo estic segura que estem tots escoltant-te tu i tots seguim pensant, sí, sí, el que ens diguin, Quim, però aquella basílica tan impressionant i tal... El problema de Montserrat és que ha sigut un centre de referència de molts anys i sí, han fet moltes intervencions a part dels segles, moltíssimes. Clar, del que és el vestigi de l'època que estem parlant,
no en queda res, pràcticament. Queda una part, que és la portalada. La portalada va subsistir, i ara la tenim amb un dels passadissos que donen del que és el porxo d'entrada a l'atri de la basílica, amb un lateral. És l'únic vestigi, però ja dic, està reconstruïda en un altre lloc. I tampoc la conservem 100% com era, perquè hi ha fotografies de principis del segle XX,
que encara estava en el lloc d'origen, que veus que també s'han perdut coses. Si anem a Montserrat, quan anem que hi ha aquella gran plaça davant del Bonestir, allò és una construcció feta per Puig i Cadafal,
cap als anys 20, ara de memòria, però a principis del segle XX, l'època de la Mancoboritat, més o menys, o una mica després, cap als anys 20, 10-20, ara no recordo de memòria l'edat, i el fer aquesta construcció que hostejava un restaurant, les habitacions de la gent que donava acolliment als visitants, que ja era un lloc d'afluència de peregrins important,
allà es va descobrir una part del monestir, una paret exterior, que la va conservar. I ara fa uns anys l'han destapat i l'han tornat ara a fer un espai museístic i es pot visitar. S'entra pel que és el Museu d'Art de Montserrat, el Museu de Connexió d'Art,
I allà hi ha un audiovisual, que si anem a Montserrat no deixeu de veure, perquè és com una imatge... Perquè ara la informàtica, l'utilització d'elements gràfics, ajuda molt...
allò que ara no podem veure fins a una idea virtual de com podia ser. Hi ha un muntatge preciós de veure com d'aquesta petita ermita, com es van fent aquests canvis per arribar al monestir dual. I per entendre això que m'estàs preguntant, aquesta eina és imprescindible. Si anem a Montserrat, què podrem veure? Bàsicament, a part d'aquesta portada, tot l'altre està canviadíssim.
I és bastant modern, no? Sí, bé, clar, aquí ara hi ha molts canvis. El que és la portalada és dels anys 60 del segle XX, el que és l'atri, el que és la façana actual que dona la plaça, la plaça aquesta gran. Després el que és l'atri és de l'època del barroc, l'església actual és del segle XVI,
Jo diré que a Montserrat, anant al Cambril de la Verge, hi ha algunes obres d'un vilassarenc, de l'Enric Monjo, que algun dia d'aquests tindrem la sort de conèixer'l. Molt bé. Que també hi ha una part d'ell, perquè els de Vilassar estan a tot arreu, ja t'ho dic, i també són a Montserrat.
Sabem en quin moment Montserrat comença a adquirir aquesta popularitat, que se li comencen a fer donacions testamentàries? Perquè hem parlat que els monestirs van adquirint terres, es van canviant, o van... De fet, Montserrat ha tingut en algun moment terres aquí en el Maresme,
Però sabem en quin moment comença la gent a donar, a deixar un testament a les seves... A veure, aquesta pràctica és durant tota l'edat mitjana. Es fa això, eh? Es fa això, eh? Però aquí hi ha un altre element, a part d'això que hem estat parlant.
Que és que també hi ha una pràctica en l'època medieval, que és per atraure peregrins, que és els miracles, és a dir, tu com a monestir, perquè vingui molta gent a visitar,
has de tenir unes bones relíquies. És a dir, has de tenir un element d'atracció que faci que els paralins vinguin. I hi ha d'haver el bocurella perquè... Sí, és important. En aquell moment les xarxes socials no hi eren. Que s'inventen una sèrie de miracles o fets... S'inventen, eh?
Sí, deixem-ho així, no? Una certa miracle, en aquest cas, atribuïts a la imatge de la Mare de Déu, que fa que la gent hi vulgui anar, perquè tocant-la, estant a prop d'aquesta Mare de Déu,
tot allò que havies demanat se't pot complir. Això, per exemple, parlant d'aquí a la vora, aquí tenim la Cisa. La Cisa seria un santuari d'aquest tipus, que hi ha el que se'n diuen els ex-vots. És a dir, tu, sobretot a nivell mariner, aquí al Mar de Vilassar, ets pescador, tens por que hi hagi un naufragi, o hi ha hagut un naufragi, t'has encomanat a la mareu de la Cisa i te n'has sortit...
I després, agraïment, vas a la Sisa i deixes aquests quadrets. O, per exemple, allò que és molt macabre. Montserrat també hi és, tant a la Santa Cova com ara està en un estatge en aquest atri, que són gent que ha tingut un càncer, que fa una cama de cera, un nadó que podia haver mort al parc, el vestit d'haver-lo batejat...
Hi ha aquest element que fa que si tu intercedeixes a la Mare de Déu, doncs ella et salvarà. I aquí hi ha tota una sèrie de miracles que fan que sigui un lloc preuat. Val a dir també que, a part de la fama de la Mare de Déu,
Hi ha també el fet que la muntanya de Montserrat té una estètica que el fa un lloc sant, no? Bueno, clar, també és un lloc atraient, no? Perquè no és una muntanya d'ús. Clar, no és una muntanya qualsevol. Aquelles... El tema geogràfic també deu ser... Clar, també fa que la gent vagi allà perquè hi ha allò. I després hi ha també aquestes, podríem dir, llegendes...
Hi ha també la llegenda de la troballa de la Mare de Déu, és totalment falsa. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat és una imatge del segle XII, no hi ha imatges de la Mare de Déu anteriors al segle XII, són romàniques del segle XII.
I la llegenda diu que va ser amagada en època dels musulmans, que hi va haver, no sé, perquè són llegendes semblants, no? Que si un bou, que si uns pastors que veuen una llum, que van allà, llavors la intenten portar a Manresa, i que pesa molt, o no, aquest cas pesa molt, i vol dir que allà vol un santuari, no? Aquestes llegendes mítiques que ja incentiva aquest element mític de la imatge, no?
I, a part, també, aquestes imatges de, podríem dir, de fenòmens de tot tipus es recullen en un llibre, que és el llibre vermell de Montserrat. És un llibre que recull tot aquest culte, no?,
Per exemple, en el cas de Santiago de Compostela hi ha una cosa semblant, que és el Còdix Calixtinus, el Còdix Calixtí, que també resumeix l'element màgic de la suposada tomba de Sant Jaume.
Doncs en aquest cas tenim el llibre vermell, que també és molt important per saber el que són les músiques, no?, medievals. Hi ha les danses que es ballaven els peregrins al voltant de la Mare de Déu, etcètera, etcètera.
una mare de Déu que no és negra no, això ara fa bastants anys ja fa uns anys el Centre de Restauració dels Bins Mobles de la Generalitat la va restaurar i van descobrir que quan agafa carta d'identitat de color negre és cap als 15 ja comença d'això i doncs sobretot cap al barroc cap al barroc ja
ja la repinten, quan la restauren, la repinten de marró o fosc o de negre. I fins i tot això es veu també, la història de la imatge, a partir de visitants que hi han anat, de cròniques de visitants que hi han anat, o també per representacions de la Mare de Déu. És a dir, si tu tens una veneració a la Mare de Déu, faràs un quadre que representa la Mare de Montserrat. I es veu molt clar...
que fins a l'època del gòtic la mareu de Montserrat la representen amb la pell clara llavors el problema és que s'endegreix a partir del fum dels siris una pràctica devocional és cremar un siri a la mareu encara es fa a Montserrat, ara es fa a fora perquè clar, els siris a part del greix del fum que això embrutia l'edifici, l'interior de l'edifici
Això era un perill d'incendi, clar, un perill d'incendi. I després hi ha també la pols, el fum amb la pols, això va anant de green i si tu l'has vist allà negra, al final ja l'has vist sempre negra i els teus descendants ja l'han vist sempre negra i al final ja et penses que sempre estan negra, no?
I van tenir un problema amb la restauració, perquè amb ratxos ultraviolats, amb radiografies, van veure que les capes internes eren fetes de pintura blanca, de carnació. I, clar, què has de fer amb una restauració d'aquest tipus? Perquè no és una imatge de museu, sinó que és una imatge de culte, encara. Per tant, si la restaures com era i treus aquestes capes d'afegits...
ja no seria la moreneta. Té un caràcter especial. Aquí hi havia bastant de debat amb el tema de si s'havia de posar com era realment, perquè això havia passat amb un cris d'algun lloc que també estava tot negre i el restaurar-lo va quedar blanc. Però clar, jo no sé fins a quin punt, si aquí a Catalunya ens fan que la moreneta se'ns torni blanca, no sé jo... Amb l'aspecte més devocional en aquest sentit. Jo penso que és important, no?
I després hi ha un altre element que vam mirar, és que no hi hagués relíquies a dintre, perquè aquest caràcter miraculós de la Mare de Déu, que pot ser que la mateixa imatge ja sigui generadora de miracles, però a vegades hi ha, per exemple, una de les que van trobar un reconditori amb relíquies, va ser la imatge de la Mare de Déu a Sant Cugat del Vallès. Allà van trobar que hi havia moltes imatges... Dins de la imatge hi havia relíquies. Relíquies, sí, sí. És també freqüent, això, a vegades.
Parlàvem de... jo t'estava dient això de quan comencem que hi hagi donacions, etcètera, etcètera. Llànties també són donacions? Com, perdó? Llànties. Sí, bé, les llànties bàsicament és perquè aquest missatge que tu vols que arribi a l'escena, a l'esfera celestial. Sí.
Quan dic donacions vol dir una part de l'herència. Vol dir, per exemple, molts monarques, els monarques també tenien vocació a la Mareu de Montserrat, perdó, veneració a la Mareu de Montserrat, i, per exemple, poden regalar calzes per fer el culte, amb les armes dels reis d'Aragó, el que sigui, terres, terres...
més tard ja, en època del barroc, hi ha l'acostum també de vestir-les, de vestir-les, de brodats, de mantells, una mica com la mareu del Pilar, sabeu que la mareu del Pilar té un mantell per cada dia, no? Exacte. És una cosa semblant, no? Les donacions moltes vegades solen ser a partir de...
Imatges també, rèpliques de la Mareu de Montserrat en plata. Hi ha testimonis, per exemple, ja en època del gòtic, que hi ha donacions d'imatges que demanen, a més a més, que estiguin al costat de la Mare de Déu. És a dir, un peregrí, quan anaven allà, podia a vegades veure vàries imatges i no sabia ben bé quina era la bona.
Parlant de tot això que estaves parlant, tot això al final no deixa de ser art, tresorets, tresors que té la comunitat o que té el monestir o que té... Aquí ja no sé com... Qui la té? Qui ho té? Això ha desaparegut. Moltes coses han desaparegut perquè...
Una part, per exemple, pot ser venuda, perquè falten diners per la comunitat i es ven una corona, es ven una cosa, a vegades també pot ser que ho reutilitzin.
És a dir, si tu tens un calç gòtic que s'està trencant i ara és l'època del barroc, doncs ho vas amb un orfebre, li dones el calç aquell al fons i te'n fa un de nou barroc. Això també és una morfabria. I després, evidentment, quan hi ha un saqueig, el primer que van a buscar és això. Una gran...
Un gran període de desaparició, crec que va ser més traumàtic aquest període que la guerra civil recent, de civil espanyola del 36 al 39, va ser la guerra del francès. La guerra del francès va dinamitar l'edifici, va quedar abandonat, va patir, a més a més,
el tieni liberal, va patir també el que és la desamortització de Mendizábal. És l'època de gran pèrdua de patrimoni. Per tant, no tenim tot allò que voldríem. Hi ha, afortunadament, inventaris. Aquestes visites de viatgers que ens descriuen aquest tresor de la Mare de Déu,
cròniques, antigues... Algunes d'aquestes imatges de la Mare de Déu... Per exemple, una corona que era molt bonica, que es va fer al segle XVI, era feta molt que venia d'Amèrica. I aquesta corona la tenim documentada a partir de quadres de la Mare de Déu que apareix amb aquesta corona posada. Però és una corona que...
que va desaparèixer amb la que era el francès. Llavors, podem dir que no hi ha un... Quan vas al museu, per exemple, tu parlaves abans del museu i tal, allà hi ha exposat... Hi ha molt petita cosa. Molt poc perquè el que creieu que hi podia haver allà. Clar, ha desaparegut per aquesta raó. Penseu que el monestir de Montserrat va quedar abandonat durant molt de temps. Llavors, el que hi ha ara de patrimoni
que és l'època de la Renaixença. A l'època de la Renaixença, el monestir de Montserrat, igual que el de Ripoll, passa a ser un referent del catalanisme polític, concretament d'un corrent, que és el que en diuen els biguetants, de Torres i Bages, el bisbe Burgades, i allò que va dir Torres i Bages, Catalunya serà cristiana o no serà, quan s'està creant
aquest element de la renaixença, d'aquest element del catalanisme, lligat molt al carlisme, als carlins.
Hi ha campanyes, igual que a Ripoll, que hi ha tota l'Associació Artística Arqueològica Materonesa, que va participar en la reconstrucció de Ripoll, en l'estandard. En el cas de Montserrat passa el mateix. Hi ha també unes campanyes per reconstruir el monestir i una gran part, per no dir la majoria, del patrimoni actualment
és de finals del XIX, principis del XX, de l'època del modernisme. Tant les capelles de dintre, no hi ha masses evidències, sabem les evocacions, però hi ha cap retaula de l'Església, cap res a dintre. Hi ha algunes taules d'època del barroc,
del que era el cor, on se sentaven els mojos, que estava decorat. Ara, no sé si l'han desmantellat o no, però ara en el mil·lenari han fet una exposició que recull tot això. Jo sempre ho he trobat a faltar. Espero que aquesta exposició no sigui temporal pel fet del mil·lenari, sinó que sigui fixa en el monestir, perquè...
El que és el monestir de Montserrat, el que recull són les pintures que va donar la burgesia industrial catalana per dotar de Montserrat d'aquest patrimoni, que és el magnífic museu de pintura de Montserrat, que hi ha des de pintura modernista, impressionista, realista, etc. Però la part dedicada al monestir...
Fins ara era una part molt petitona que es diu Nigra Sum, que parla sobretot més de la iconografia de la Mare de Déu, això que preguntaves abans, de com ha anat canviant la imatge, que no pas del que queda. I ara l'han recopilat en una exposició que està molt bé,
el mil·lenari, està a la sala d'exposicions temporals del Museu de Montserrat i m'agradaria molt que passés a ser en definitiva perquè tot el poc que s'ha recollit ja estan aquí. És molt poca cosa. Abans m'ha quedat un dubte quan parlàvem de tot el tema d'aquesta popularitat de Montserrat i tal
El privilegi d'immunitat, què era o què és? D'immunitat? Sí. En referència a què? A Montserrat. O sigui, quan la gent anava a Montserrat com si anés a buscar aquest privilegi que era com el tema aquest que m'has explicat. A veure, amb la immunitat suposo que deus referir-te a l'espai sagrat. És a dir, quan tu vas a un monestir representa que estàs en un espai sagrat i és inviolable, no? És a dir...
Quan jugaves a fer amagar i deies casa, no? I llavors no et podien tocar, no? Exacte, correcte. És a dir, això ho marcaven les creus de terme. Les creus de terme marquen quin és l'espai. I representa que un feudal allà no et podia perseguir perquè estaves en territori sagrat. Sagrat, val.
Perquè això no només ho té Montserrat, sinó que ho tenen les parròquies. El que se'n diu la segreta, la segreta parroquial. És un territori que et dona immunitat, en aquest sentit. Que allà no poden fer res. I en funció d'això, també. És a dir, la gent de Montserrat pertany a l'ord de Benedictina. Per tant, representa que el rei o així no hi pot fer res.
perquè pertany a l'Església. Suposo que devia anar per aquí. Sí, suposo que, si és que no sé, quan ho estava preparant em va sortir, vaig pensar, ai, li preguntaràs què vol dir això del privilegi d'immunitat i no t'ho havia preguntat en el seu moment.
A Montserrat també hi trobem que hi ha moltes visites reials, no? I solen haver-hi, que els reis van fins allà. Per això, és a dir, per buscar protecció. És a dir, clar, evidentment estem en una societat, potser se'ns fa una mica estrany, que la gent, la religió, la teníem molt present, no? Sí, potser no estem acostumats. I anar a un monestir d'aquest també volia dir que la verge estava al teu costat, no? A veure, això tens tant lluny, no?
Fa temps al Barça, també, quan guanyava una copa, anava o bé a la Mareu de la Mercè o a Montserrat a oferir la copa. Sí, la copa, no? Sí, sí. No, clar, està bé, però el tema de visites reials, penses... Clar...
No ho veus com un lloc que vagi a haver-hi un peregrinatge? Puc entendre... No, res, anaven i feien estades allà. No recordo ara de memòria quin, que va estar amb una vetlla, la Mare de Déu, abans de ser anomenat rei. Vull dir que... S'ho agafaven a pit, això. Sí, sí, sí. Demanaven la protecció a la Mare de Déu.
Sí que he llegit també que hi havia hagut una confraria de la Mare de Déu de Montserrat, que va ser del segle XIII, no? Encara hi és, encara existeix. I Vilassà té una confraria de... Ah, sí? Si entreu a la pàgina web de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, a Vilassà hi ha una d'aquestes... Una delegació? Bé, és una confraria. La confraria és una unió de gent que intenta protegir i difondre el culte de la Mare de Déu de Montserrat, no?
En aquest cas, la que es va fundar en el 1223, estava formada per l'abat de Ripoll...
Bueno, aquests són els fundadors, però bueno, seria totalment les persones que volguessin inscriure's. Sí, però m'ha sobtat el tema geogràfic, o sigui, l'abat de Ripoll, el prior de Montserrat, la cabisba de Tarragona... Ja t'he explicat les raons. Exacte, sí, sí. T'he explicat les raons. Sí, que sí, que sí, però bueno, que jo t'ho dic. I la reina, l'Ionor d'Aragó. Tots els poders fàctics de l'època. Tots, eh? Sí, sí. O sigui, estava allà la floinata, eh? Sí, sí.
Entenc que era important, aquesta cofreria, per tant, si hi ha tothom... És una unió de totes les persones que intenten promoure el culte a la Mare de Déu i protegir. Hi ha moltes, per exemple, a Mataró, a l'Escola Pia de Mataró, hi ha també una cofreria, el Tà...
de l'esquerra, mirant el presbiteri, el que se'n diu el cantó de l'Evangeli. Hi ha la capeta de la major de Montserrat, que és la conferia de Mataró de la major de Montserrat. I després hi ha una altra pràctica, que és fer una donació d'una làmpada votiva
en el Bonestiu ho van fer a l'època de la Renaixença. En el cas de Mataró és de Maria Ribes, i ara no et podria dir, perquè n'hi ha moltíssimes, no sé si hi ha un catàleg, suposo que sí, de Civil Assar, suposo que a Tita també deu tenir la seva làmpada votiva a Montserrat.
Ho investigarem, eh? Ho investigarem, eh? Ho investigarem, eh? Però Mataró sí, a més a més està publicada en el disseny de Maria Ribes, que hi ha la coca de Mataró, i intenta simular una d'època romana, testimoniant el que seria Iluro, no?
Què són els donats? Els donats són gent que es donen a la comunitat. És a dir, tu imagina't que et fas gran, no tens a ningú,
o bé per qüestions de votes, vius en el monestir i allà no has fet vots, és a dir, no ets monjo perquè no has fet els vots de castedat, d'obediència, suposo que sí, no ets monjo, però vius en el monestir i fas donació
de tot el que tens, a canvi que puguis viure allà la comunitat. Solia ser gent que es dedicava a ajudar la comunitat amb obres manuals. Pensa que en l'època medieval està molt reglamentat el que cada estament havia de fer. I al cas dels monjos sí que hi ha hora et labora, però el treball manual...
A veure, hi havia gent en el monestir que ajudava la comunitat, perquè clar, la comunitat de Montserrat no només viu per la comunitat i per mantenir el culte a la Mare de Déu, sinó que atent a un enorme peregrinatge de gent que hi puja. Clar, perquè hi va molta gent aquí. Clar, hi ha de donar assistència a malalts, a gent que hi puja...
I, per tant, tot això demanava gent i una part d'aquestes gent són els donats. Aquí, per exemple, en el Maresme, molts d'aquests els tenim documentats. Això és un fenomen que apareix aquí cap a la Baixa d'Atmitjana, igual que en el segle XV-XVI, que són aquestes cases ermitanes que trobem... Abans hem esmetrat Sant Mateu. Sant Mateu, veureu que és una capella, que al costat hi ha una casa. A aquesta casa hi vivien donats, gent...
que canviï de mantenir l'Església en el culte, que no sigui profanada. Sí, sí.
i atents als peregrins que anaven a l'ermita de Sant Mateu, doncs ells vivien allà i tenien unes terres per viure d'aquestes terres. Hi ha documentació, que sabem els noms d'aquests donats, o deodats, també se'n diu donats a Déu, que són unes figures que són no només a Montserrat, sinó bastant... A tot arreu. A tot arreu, sí. Jo l'altra cosa que vaig al·lucinar bastant és...
que Montserrat depengués de Sant Benet de Valladolid. Sí, això és en època ja dels Reis Catòlics. Els Reis Catòlics, és una etapa que ara tampoc no ens estendrem molt perquè no és el tema central, però és una època que sabeu que amb el seu matrimoni el que fan és una unió de la península, d'acord?
i una unió dinàstica, el que se'n diu la monarquia hispànica. És a dir, els reis recuperen el poder, els nobles, i es converteixen en una monarquia autoritària. Llavors, dintre d'aquesta centralització, que també no és una centralització molt excessiva, perquè en el cas de la monarquia dels Àustries encara permeten que cada estat...
com la corona d'Aragó, que mantinguin les cors, les constitucions pròpies de cada lloc. Però aquí hi ha la tendència de vincular aquestes abadies benedictines, no monestirs foranis italians, com Monte Cassino, etcètera, que hem parlat també de Subiaco, etcètera, sinó que vincular-les a una casa hispana, una casa de la península.
I en aquest cas, Sant Manet de Valladolid, teòricament, seria el monestir que aglutinaria totes les cases benedictines de la península. Això hi ha una resistència aquí, i justament un dels primers abats, que és l'abat Cisneros, és parent del Cisneros, regent de Castella,
que justament serà, encara que sigui castellà, serà un dels abats més estimats del monestir de Montserrat, perquè hi haurà una revitalització i dota el monestir de Montserrat uns estatuts propis, etc. Es posa al dia i és un dels grans referents dels abats de Montserrat. És paradoxal, això. I hi ha intens, evidentment, aquesta dependència
quan hi hagi la monarquia burbònica, que aquests sí que seran absolutistes, aquí ja imposaran abats castellans, etc. I la resistència per desfer-se d'aquest control serà major. I durant l'època dels Àustries Menors, que se'n diuen, de Felip IV, etc., hi haurà també alguna revolta de monjos...
per desfer-se d'aquesta dependència de Valladolid. Però d'entrada, ja dic, és una cosa més de proximitat, però ja dic, el cardenal Cisneros serà una persona que no anula Montserrat, com se manté, sinó que, ja dic, és un dels referents dels debats de Montserrat, és una de les referències.
Em va fer molta gràcia, doncs, una mica això, no? El fet de Montserrat lligada a Valladolid, els problemes d'independència que tenia el monestir versus de qui dependia i tal, i vaig pensar que era...
Que era molt curiós la història, no? Hi ha moments, per exemple, que aconsegueixen que un nevat sigui català, l'altre sigui castellà... Sí, van rotant, no? Però això ja és més tardar, ja és més cap als cicles del barroc, eh? Sí, crec que Gregori III va intentar, no? Va estudiar la possibilitat que s'independitzés... Sí, exacte. Que no sé com va acabar el tema, si es van poder identpetitzar o no. A la llarga sí, però va costar. Va costar, no? Bueno, bueno, escolta...
Abans comentàvem també el tema que explicaves tu que al principi, quan parlaves una mica del tema de les congregacions i les fundacions religioses i tal, el tema d'enterrar-se dintre de l'església. Entenc que Montserrat, que és un monestir o una badia, vull dir que no és qualsevol lloc,
Enterrar-se aquí ja devia ser un luxe total i absolut. Exacte. És a dir, també torno a dir el mateix, hi ha evidències de tombes monumentals, en aquest cas, però, clar, amb tota aquesta pèrdua de patrimoni que hem estat parlant...
Sobretot hi ha sarcòfags medievals, gòtics, d'abats importants, que estaven al claustre, que hi ha restes d'aquests sarcòfags, però justament hi ha dues tombes monumentals que actualment també estan fora de context. Si a Montserrat estan un cop passada la portalada a el que és el Port Junts, no és el lloc habitual, perquè estaven a l'església aquesta...
romànica, gòtica, que es van... A més a més, hi ha imatges que aquests sepulcres es van canviar de lloc. I són dos sepulcres del Renaixement, poca cosa que tenim a Catalunya d'escriptura renaixentista. Una és la de Joan d'Aragó,
I l'altre és de Bernat de Vilamarí. Joan d'Aragó era comte de Ribagorça i rei de Nàpols. I Bernat de Vilamarí era lloc tinent de Ferran el Catòlic i també en el regne de Nàpols. I són obres que venen importades de marbre.
però en tenim peces monumentals del relaixement, per ser aquests sepulcres monumentals, que com podem veure, parlem d'un almirall, gent emparentada amb la monarquia dels Àustria, i evidentment els testimonis que estaven a prop de l'altar, com més a prop de l'altar,
que és un tallat de relíquies, etc. Més pesava la part bona, no? Exacte, és a dir, la teva ànima estava més protegida per anar allà. Entenc que enterrar-te un abat al final és casa seva, és lògic que s'enterri... Sí, però espera't, clar, un abat han fet vot de pobresa, teòricament la tomba hauria de ser senzilleta.
Jo ja no parlava tant del lloc, o sigui, no el sarcòfag, sinó parlava més de l'espai físic, que tu al final estàs a casa teva i t'enterren a casa teva. Però, clar, un, per exemple, un almirall, un compte, un no sé què, aquesta gent... Això ja és més tardar, ja és més de finals d'època medieval. Val, val.
Perquè en l'època del romànic, així, això encara era privatiu, eh? S'apareix a l'època del gòtic, sé que a les 14-15, com a saber-hi el privilegi de poder-se enterrar.
I després de crear vasos funeraris a dintre. Per exemple, en època contemporània, aquestes famílies d'industrials que paguen un retaule modernista també tindran dret a poder-se enterrar a Montserrat. Se'ns està acabant el temps.
No sé si podríem recomanar algun llibre o alguna cosa, perquè els nostres oients, que encara tenen ganes de saber més coses, puguin... A veure, jo, si volem saber la història de Montserrat, n'hi ha un que és, sobretot de patrimoni, és Montserrat, Mil anys d'art i història. És un llibre que va ser publicat l'any 1998,
per la Fundació de Caixa Manresa i Angla Editorial. És un llibre que és fàcil de trobar, molt ben documentat. L'autor és Josep de Calassans Laplana, que ja està jubilat, és un monjo emèrit, que fins fa poc havia estat el director del Museu de Montserrat i, per tant, fa un recorregut
molt ben documentat de tota la història del món, des del punt de vista també del patrimoni, allò que preguntaves tu del que queda. I després hi ha un llibre també d'Ancel Malvareda, que també s'ha reeditat diverses vegades, que és la història de Montserrat. Aquest és més de text...
I parla, per exemple, de la història de la confraria, la part dels peregrins, de l'escolania, que no n'hem parlat, de l'escolania de Montserrat. Aquests dos llibres crec que són fàcils de trobar i bastant complementaris al que hem tractat avui per la ràdio. Molt bé.
Doncs ara sí que ho deixem aquí. Gràcies, Quim. Gràcies a vosaltres. I gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana. Recordeu que podeu tornar a escoltar el programa a través de vilassarradio.cat i a les principals plataformes de podcast buscant històries de mar i de dalt. Adeu i fins al proper programa.
Històries de Mar i de Dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.